Tema 2

Estructures i construcci
industrial
Tema 2
Deformada duna biga
UPC-ESEIAAT 1
Estructures i construcci industrial
Tema 2- Deformada duna biga: equaci de lelstica
Curvatura
Per un punt qualsevol de la corba tracem la tangent
I la normal. Repetim loperaci en un altre punt a ds
de lanterior. Ambdues normals sintersequen en un
punt C, anomenat centre de curvatura. La distncia
entre C i el punt de tangncia sanomena radi de
curvatura ().

De la figura es dedueix que ds = =

2
I que = 2 + 2 = 1+

2
2
Per altra banda = = 2

1+
32
2
1+ 1
2 2
Per tant = = 2
; si s molt petit 1 =
2
2
2
Sanomena curvatura, , a la inversa del radi de curvatura: = =
2
UPC-ESEIAAT 2
Deformaci de la llesca elemental en flexi pura
Considerem una llesca elemental de
llargada dx duna pea prismtica
recta deformant-se en flexi pura.
Prenem leix x amb la directriu i leix z
coincident amb leix neutre. Leix y
ortogonal als dos anterior formant un
triedre dextrogir.
Per semblana de triangles tindrem:

= = =

Si el material s elstic es verificar la Llei de Hooke i tindrem que = =

Estem en flexi pura i per tant 0 = = = = 0, s a

dir, leix neutre ha de passar necessriament pel centre de gravetat de la secci.
Per altra banda, prenent moments respecte de leix neutre tindrem:
1 ()
= = 2 = () = = () =
()
UPC-ESEIAAT 3
()
A lequaci () = s lequaci diferencial de la deformada de la directriu de
()
una biga recta i se la coneix amb el nom dequaci de lelstica.
En el cas que a ms del flector, actun sobre la biga deformacions imposades que
produeixin una llei de curvatura , lequaci ser:
()
= +
()
Aquest resultat sha obtingut per un cas de flexi pura, per en general saplicar de
manera generalitzada en peces prismtiques de directriu recta sotmeses a flexi
composta recta (axil i moment flector variable al llarg de la directriu i per tant amb
tallant no nul) , ja que les deformacions produdes per lesfor axil i el tallant sn
menyspreables front a les deformacions produdes pel flector.
UPC-ESEIAAT 4
Suposem una biga de llargada L amb unes condicions en els recolzaments conegudes i
que sabem la seva llei de moments flectors. Integrant lequaci diferencial de lelstica
obtindrem la llei de girs de la biga i per doble integraci podrem obtenir una funci
= () tal que verifiqui que
()
= +
()
En el cas ms general aquesta funci podr expressar-se de la manera
= + 1 + 2
on () s una primitiva qualsevol duna primitiva de () i 1 i 2 sn constants

dintegraci que podrem determinar amb les condicions de contorn, s a dir, imposant
les condicions fixades de moviment vertical i gir en els recolzaments.
UPC-ESEIAAT 5
Exemple 2.1
De una biga recta de llum L birecolzada sotmesa a una crrega uniforme q, calcular per
integraci de la llei de moments:
Equaci elstica de la deformada
Girs en els extrems
Fletxa mxima
UPC-ESEIAAT 6
Exemple 2.1
Substitum recolzaments per reaccions i fixem uns eixos de coordenades:
Cerquem les reaccions

= 0 = 0
= 0 + = 0
2
= 0 =0
2
Resolent:

= =
2
UPC-ESEIAAT 7
Exemple 2.1
2 2
La llei de moments ser: = = = ( 2 )
2 2 2 2

La curvatura ser: = = ( 2 )
2
Integrant un cop obtenim la llei de girs i fent-ho dos cops la deformada:

2 3
= ( + 1 )
2 2 3
3 4
= ( + 1 + 2 )
2 6 12
Imposant que la fletxa a de ser nulla en els recolzaments tenim:
0 = 0 2 = 0
3 4 3
= 0 + 1 = 0 1 =
2 6 12 12
UPC-ESEIAAT 8
Exemple 2.1
Per tant, lequaci elstica de la deformada ser:
3 4 3 3
= = ( 2 2 + 3 )
2 6 12 12 24
La llei de girs ser:

= (4 3 6 2 + 3 )
24
Per tant els girs en els extrems seran:
3
= 0 =
24
3
= =
24
UPC-ESEIAAT 9
Exemple 2.1
La fletxa mxima es produir en un punt de gir nul

(0) = 0 4 3 6 2 + 3 = 0 4 3 6 2 + 3 = 0
24

Les arrels daquesta cbica sn = = (1 3)
2 2

Lnica arrel entre zero i L s = que ser el punt de fletxa mxima. Substituint:
2

2 3 2 3
4 3
83 54
= 3
2 + = + =
2 24 8 4 48 8 8 8 384
Per tant la fletxa mxima es produir en el centre del vano i valdr:

54 54
= = =
2 384 384
UPC-ESEIAAT 10
Exemple 2.1
Totes aquestes dades sn les que trobem en un promptuari:
UPC-ESEIAAT 11
Exemple 2.2
Una biga recta amb un vano birecolzat de 2L m de llum amb un volads a cada extrem
de llum nL m est sotmesa a una carrega de p kN/m en cada volads i a una crrega de
F kN en el centre del vano. Calcular les reaccions, la lleis de tallants i moments i la
deformada. Particularitzar pel cas L=8 m, n=0,5, p=2kn/m i F=8kN i obtenir per aquest
cas els valors significatius de les reaccions, les lleis de tallants i moments i de la
deformada
UPC-ESEIAAT 12
Exemple 2.2
Com que lestructura i lestat de crregues sn simtrics respecte a un eix per A, les
reaccions seran simtriques, la llei de tallants antisimtrica i la llei de moments i la
deformada simtriques. Aprofitant aquest fet, fixarem lorigen de coordenades en el
punt A. Substitum recolzaments per reaccions:
= 0 = 0

= 0 + 2 = 0 = +
2
= 0 = 0

2 2 + + = 0
2 2

= +
2
Per el cas L=8m, n=0,5, p=2kN/m i F=8kN tindrem:
= 12
UPC-ESEIAAT 13
Exemple 2.2
La llei de tallants ser:
Aquesta llei sobt directament a
+ + 1 + 1 < < partir de les crregues. La llei de

< < 0 tallants presenta discontinutats de
V =
2
salt en el punts on hi ha crregues
0 < <
2 puntuals aplicades, i el salt val el
+ 1 < < + 1 mdul de la crrega.
UPC-ESEIAAT 14
Exemple 2.2
La llei de moments ser:
+ 1
2 +1 2 2
= + 1
2 2
0
2 2
= +
M = 2 2
0
2
2 2
= +
2 2 2
+ 1
2 +1 2 2
= + + 1
2 2
Aquesta llei es pot obtenir directament a

partir de les crregues o integrant la llei de

tallants. Recordar que =
La llei de moments s una funci contnua si
no hi ha moments aplicats directament. Si la
obtenim per integraci, imposar aquesta
continutat ens proporciona les constants
dintegraci.
UPC-ESEIAAT 15
Exemple 2.2
Integrem aprofitant la simetria. Al ser la curvatura la llei de moments dividida per EI:
2 2
+ 0
2 2 2
EIy = 2 +1 2 2
+ + 1 + 1
2 2
Integrant tindrem:
2 2
2 + 1 0
4 2 2
EIy =
3 +1 +1 2 2
+ 2 + 2 + 1
6 2 2
Integrant novament:
2 2
3 2 + 1 + 3
12 4 4
EIy =
4 +1 +1 2
2
+ 3 2 + 2 + 4 + 1
24 6 4
Imposant les condicions:
1 = 0
2 3 + 1 3
0 = 0+ = 0 2 = +
+ 4 6
= 3
2 4
= 0 3 = +
+ 4 4
= 0 3 4

4 = + 62 4 1
4 24
UPC-ESEIAAT 16
Exemple 2.2
Substituint les constants dintegraci i aprofitant la simetria, tindrem:
4 +1 +1 2 2 2 3+1 3 3 4 62 41
3 2 + + + 1
24 6 4 4 6 4 24
2 2 3 2 4
3 + 2 + 0
12 4 4 4 4
EIy = 2 2 3 2 4
3 2 + 0
12 4 4 4 4
4 +1 +1 2 2 2 3+1 3 3 4 62 41
+ 3 2 + + + + 1
24 6 4 4 6 4 24
UPC-ESEIAAT 17
Tema 2- Deformada duna biga: frmules de Navier
Suposem una estructura reticulada de pla mig, s a dir, una estructura plana en que el
pla que cont a les lnies mitges de les peces s pla de simetria de lestructura.
Suposem a ms que totes les forces exteriors estan contingudes en aquest pla i els
moments aplicats sn deix perpendicular a aquest pla.
Una secci genrica daquesta estructura estar sotmesa a un esfor axil N i a un esfor
tallant T en el pla i a un moment flector M deix perpendicular al pla, s a dir, a a flexi
composta recta.
Definim un sistema cartesi global X,Y,Z,

dextrogir tal que els eixos X,Y estan en el pla
mig de lestructura i leix Z sigui
perpendicular a aquest. Considerem dos
punts pertanyents a la directriu de
lestructura, un de fixe que anomenarem
pivot, A(XA,YA), i un del que volem calcular el
seu desplaament i gir, B(XB,YB).
Fixem una coordenada s amb origen en A i
que segueix la directriu.
UPC-ESEIAAT 18
Deformaci per axil
Una llesca elemental qualsevol de gruix ds

sotmesa a esfor axil = sofrir un

allargament = que es traslladar al

punt B.
Per tan el moviment del punt B respecte del
punt A degut a lesfor axil expressat en el
sistema de coordenades global ser:

= ()

= ()

UPC-ESEIAAT 19
Deformaci per tallant

sotmesa a esfor tallant = sofrir una
distorsi angular que provocar un
desplaament ortogonal a la directriu

= que es traslladar al punt B.

punt A degut a lesfor tallant expressat en el

= ()

()
= ()
()
UPC-ESEIAAT 20
Deformaci per flector

sotmesa a esfor flector = sofrir

una un gir = que tamb el sofrir

el punt B i a ms provocar uns
desplaaments horitzontals i verticals al punt
B proporcionals als seus braos.
punt A degut a lesfor flector expressat en el

=

= ()

()
= ()
()
UPC-ESEIAAT 21
Deformacions totals
Aplicant el principi de superposici, els moviments totals del punt B respecte al punt A
seran:

= + () ()

() ()
= () + () + ()
() ()
UPC-ESEIAAT 22
Gir de slid rgid
Suposem ara que el punt A no sigui fixe i que sofreix un gir i uns desplaaments
horitzontals i verticals. El punt B, degut al moviment del punt A sofrir uns
desplaaments de slid rgid.
Si el punt A sofreix un gir el punt B

sofrir com a slid rgid, el mateix gir, i
a ms al girar respecta de A patir uns
desplaaments horitzontals i verticals
proporcionals als seus braos que
seran:
UPC-ESEIAAT 23
Translacions de slid rgid

Si el punt A sofreix un desplaament
horitzontal el punt B sofrir com a
slid rgid, el mateix desplaament:
Si el punt A sofreix un desplaament

vertical el punt B sofrir com a slid
rgid, el mateix desplaament:
UPC-ESEIAAT 24
Desplaaments de slid rgid totals
Per tant si el punt A pateix un gir i uns desplaaments, horitzontal i vertical , el

gir i els desplaaments de slid rgid del punt B seran:
= +
UPC-ESEIAAT 25
Moviments totals
Per tant els moviments totals del punt B coneguts els del punt A seran la suma dels
desplaaments de slid rgid deguts als moviments del punt A ms els moviments
derivats de la deformaci del tram AB:

= +

= + () ()

() ()
= + + () + () + ()
() ()
UPC-ESEIAAT 26
Moviments totals
Si a ms per algun motiu hi ha una curvatura imposada () les equacions anteriors

queden transformades en:

= + () +

= + + () ()

() ()
= + + + () + () + ()
() ()
Aquestes equacions sn conegudes com les frmules de Navier per estructures

reticulades de pla mig. Observar que sn equacions purament geomtriques.
UPC-ESEIAAT 27
Moviments totals sense axil i tallant
En general, la deformaci per axil i tallant s menyspreable front a la deformaci per

flector i aquestes equacions queden redudes a:

= + () +

= +

()
= + + + ()
()
UPC-ESEIAAT 28
Moviments totals sense axil, tallant ni curvatura imposada
Habitualment, excepte en casos de deformaci trmica, la curvatura imposada s nulla

i aquestes equacions queden redudes a:

= +

= + + ()

Aquesta s lexpressi en que sn conegudes habitualment les equacions de Navier.
UPC-ESEIAAT 29
Exemple 2.3
De una biga recta birecolzada de llum L sotmesa a una crrega puntual F, calcular
mitjanant les frmules de Navier:
Equaci elstica de la deformada
Girs en els extrems
Fletxa mxima
UPC-ESEIAAT 30
Exemple 2.3
Substitum recolzaments per reaccions i fixem uns eixos de coordenades:

= 0 + = 0
= 0 = 0
Resolent:

=

=

UPC-ESEIAAT 31
Exemple 2.3
La llei de moments ser

0 = =

= ( ) = ( )

Apliquem la frmula de Navier pels desplaaments verticals

= + + +

En el nostre cas:

0 () = +
0

= + + ( )2
0
UPC-ESEIAAT 32
Exemple 2.3
Per tant el desplaament en el punt B ser

2
2

= + + ( ) = + + ( )2 =
0 0

2 3 ( )3 2 3 3
= + + = + + =
2 3 0 3
2 3 3

= + 32 23 + 22 = + 32 23 + 2( )2 =
6 6

= + 3 22 + 2(2 2 + 2 ) =
6

= + 3 22 + 22 4 + 22 ) = + 22 =
6 6

= + 2 = + ( + )
6 6
UPC-ESEIAAT 33
Exemple 2.3
Per tant tenim que:

= + ( + )
6
Imposant que el desplaament en el punt B sigui nul tenim

= 0 = ( + )
6
Per simetria tindrem que

= ( + )
6
UPC-ESEIAAT 34
Exemple 2.3
Lequaci elstica de la deformada en el tram 0 ser:

= + = + +
0 6 0
3
2

= + + 2 = + +
6 0 6 2 3 0
2 3 3
= + + = + + = + + 2
6 2 3 6 6 6
+ 2 + 2 2 2 2
= + = + 2 = + 2
6 6 2 6 2
2 2

= 1 2 2
6
Per simetria tindrem que en el tram lequaci elstica de la deformada ser:
( ) 2 ( )2
= 1 2
6 2
UPC-ESEIAAT 35
Exemple 2.3
Derivant obtenim la llei de girs;
2 3 2
0 = 1 2 2
6
2 3( )2
= 1 + 2 +
6 2
Busquem el punt en que sanulla el gir
2 3 2 2 2
0 = 0 1 2 = 0 = resultat que ser vlid si es compleix la condici
2 3
inicial 0 s a dir:
2 2 2 2
0 2 + 32 + 32 + 2 3 2 2
3 3

Substituint a lequaci de lelstica tindrem que la deformada mxima ser:
2 2
, =
3
2 2 2 2 1 3
2
2 2 2 2 2
2
2 2
2 2
3 3
= 1 2 = 3 =
6 2 6 3 32 32 32 3
3 3 2 3
= 2 2 2 = 2 2
9 32 272
UPC-ESEIAAT 36
Exemple 2.3
Totes aquestes dades sn les que trobem en un promptuari:
UPC-ESEIAAT 37
Tema 2- Deformada duna biga: teoremes de Mohr
Primer teorema de Mohr
En una biga recta sotmesa a flexi simple, langle , , format per les tangents traades
en dos punts A i B de la deformada de la directriu, s igual a lrea del diagrama (M/EI)
interceptada per les verticals traades en aquells punts.
UPC-ESEIAAT 38
Primer teorema de Mohr
Aplicant les equacions de Navier per a calcular el gir en el punt B, prenent el punt A
com a pivot, tenim:

= + = + , = ,

, = ,

UPC-ESEIAAT 39
Segon teorema de Mohr
En una biga recta sotmesa a flexi simple, la llargada del segment , , definit pel punt
B de la deformada i el punt A, intersecci de la tangent en A de la deformada amb un
eix vertical traat per B, s igual al moment esttic del diagrama (M/EI) interceptada
per les verticals traades en els punts A i B, respecte a un eix vertical que passa per B.
UPC-ESEIAAT 40
Segon teorema de Mohr
Aplicant les equacions de Navier per a calcular la fletxa en el punt B, prenent el punt A com a
pivot, tenim:

= + + () = + +

+ = =

, =

UPC-ESEIAAT 41
Exemple 2.4
Calcular el gir i la fletxa a lextrem dun volads de llargada L, amb una crrega puntual P
en el seu extrem:
UPC-ESEIAAT 42
Exemple 2.4
La llei de flectors ser: =

El diagrama M/EI ser
Aplicat el primer teorema de Mohr tindrem:

1 2
= , = = =
2 2
Aplicat el segon teorema de Mohr tindrem:

1 2 3
= , = =
2 3 3
UPC-ESEIAAT 43
Tema 2- Deformada duna biga: exercicis
Exercici 2.1
Sigui una biga birecolzada de llum . A partir de lequaci diferencial de lelstica
obtenir lequaci de la deformada, els girs en els extrem i la posici i el valor de la
fletxa mxima amb un moment en un dels seus extrems.
Soluci:
Amb el moment aplicat en =
2 3 32
= 1 0 = = =
6 6 3 3 27
Exercici 2.2
Sigui una biga birecolzada de llum . A partir de lequaci diferencial de lelstica
obtenir lequaci de la deformada, els girs en els extrem i la posici i el valor de la
fletxa al centre del vano amb moments i en els seus extrem
Soluci:
Amb el moment i aplicats en = 0 i = respectivament
2 2
= 3 1 + + 1 0 = = +
6 3 6 6 3
2
=
2 16
UPC-ESEIAAT 44
Exercici 2.3
Sigui una biga birecolzada de llum i secci rectangular de canto . A partir de

lequaci diferencial de lelstica obtenir lequaci de la deformada, els girs en els
extrem i la posici i el valor de la fletxa mxima quan es sotmet a un gradient trmic
amb variaci lineal al llarg del canto de la pea (la curvatura que provoca ser
= on s el coeficient de dilataci trmica del material)
Soluci:
1 1 1 1
= 0 = = = 2
2 2 2 2 8
UPC-ESEIAAT 45
Exercici 2.4
Lestructura de la figura s de secci constant i t una crrega puntual P aplicada en el
seu extrem. Obtenir i dibuixar les lleis desforos. Calcular el gir i els moviments en el
seu extrem.
Soluci:
7 2
=
4
3 3
=
3
23 3
=
12
UPC-ESEIAAT 46
Exercici 2.5
Calcular la fletxa en lextrem lliure de lestructura de la figura en el que t aplicat un
moment M.
Soluci:
2
=

UPC-ESEIAAT 47
Exercici 2.6
Calcular els girs en el recolzaments i el desplaament que sofrir el de la dreta del
prtic esquematitzat a la figura degut al pes propi, si els pilars dalada tenen una
rea i una inrcia i larc circular de radi R t una rea i una inrcia . Totes les
barres tenen mdul elstic densitat .
Soluci:
2 3
= 2
4
3
= 2
4
2 3
= 4
2
UPC-ESEIAAT 48
Exercici 2.7
Sigui una biga birecolzada de llum L amb una crrega repartida p. Determinar,
mitjanant els teoremes de Mohr, la fletxa en el centre del vano.
Soluci:
54
=
384
UPC-ESEIAAT 49

Tema 2

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estructures i construcci

on () s una primitiva qualsevol duna primitiva de () i 1 i 2 sn constants

Substitum recolzaments per reaccions i fixem uns eixos de coordenades:

Cerquem les reaccions

Integrant un cop obtenim la llei de girs i fent-ho dos cops la deformada:

Per tant, lequaci elstica de la deformada ser:

Per tant els girs en els extrems seran:

Per tant la fletxa mxima es produir en el centre del vano i valdr:

Aquesta llei es pot obtenir directament a

Definim un sistema cartesi global X,Y,Z,

Una llesca elemental qualsevol de gruix ds

Una llesca elemental qualsevol de gruix ds

Una llesca elemental qualsevol de gruix ds

Si el punt A sofreix un gir el punt B

Translacions de slid rgid

Si el punt A sofreix un desplaament

Per tant si el punt A pateix un gir i uns desplaaments, horitzontal i vertical , el

Si a ms per algun motiu hi ha una curvatura imposada () les equacions anteriors

Aquestes equacions sn conegudes com les frmules de Navier per estructures

En general, la deformaci per axil i tallant s menyspreable front a la deformaci per

Habitualment, excepte en casos de deformaci trmica, la curvatura imposada s nulla

Aquesta s lexpressi en que sn conegudes habitualment les equacions de Navier.

Cerquem les reaccions

Apliquem la frmula de Navier pels desplaaments verticals

Per tant tenim que:

Imposant que el desplaament en el punt B sigui nul tenim

Lequaci elstica de la deformada en el tram 0 ser:

Per simetria tindrem que en el tram lequaci elstica de la deformada ser:

La llei de flectors ser: =

Aplicat el primer teorema de Mohr tindrem:

Sigui una biga birecolzada de llum i secci rectangular de canto . A partir de

You might also like