Unitat 1.

LA PREHISTRIA: L'INICI DE LA RELIGI

1. Els nostres avantpassats ms llunyans

En el Paleoltic (fa uns dos milions i mig danys) els humans salimentaven de recollectar fruits,
arrels, ous, etc., i de la caa i pesca. Eren nmades i vivien en cavernes (o cabanes senzilles).
Coneixien el foc i fabricaven instruments de pedra, os i fusta.
Feien pintures rupestres i enterraven els seus morts.

En el Neoltic (cap el 9.000 a.C.) va comenar lagricultura i la ramaderia (al Prxim Orient). Van fer-
se sedentaris i vivien en petits poblats organitzats (cabanes de tova). Van treballar cermica, teixits i
al final metalls. Hi havia caps que manaven: treball, defensa. Lart i els enterraments manifesten
creences elaborades.

2. El sorgiment de la religi
Els primers humans van intentar explicar-se molts misteris: la mort, el creixement de les plantes, el
pas del dia i la nit, les forces de la natura, etc.
En cercar respostes:
van distingir dos mns: limmediat (entorn, muntanyes...) i un altre que era mgic o superior
alguns llocs i elements van considerar-se sagrats (on shi manifestava la fora superior)
els van considerar smbols (feien present una cosa desconeguda), que representaven
grficament
sorgiren els mites (relats fantstics explicatius, que es van transmetre)
per posar-se en contacte amb la divinitat van sorgir les ofrenes i sacrificis; i els ritus
(cerimnies)
algunes persones es van encarregar dels ritus i de les relacions amb la divinitat: els primers
xamans o bruixots
Religi: relaci entre lsser hum i la divinitat, a travs del sagrat

La forma de vida i lentorn geogrfic van influir en les creences i els ritus:
pobles caadors: vida nmada i plena de perills. Els qui caaven eren els homes. Les
divinitats eren masculines (exigents i imprevisibles) i la religi es vivia com a comunitria, una
collaboraci del grup
pobles agricultors: eren sedentaris i ms estables i marcats per la repetici cclica. De
lagricultura se nocupaven les dones. Imaginaven la divinitat com la deessa mare, que t
cura del creixement.

3. Lart i les creences

L'art rupestre consisteix en pintures sobre roca (en coves o a laire lliure). Representen animals
(bisons, cavalls, crvols...) i, a vegades, figures humanes o tamb smbols (mans, espirals...)
Destaquem: perfecci tcnica i dificultat daccs: devien ser molt importants !!
Per qu els van fer?
Potser eren santuaris, on les imatges tenien un valor mgic (importants per caa o supervivncia...)
O podrien ser ttems (animals elegits com a smbol per grup; valor protector).
Serien intocables (tab): veneraci especial, prohibit caar-los...

La deessa mare: hi ha moltes figuretes que representen dones on es destaquen les parts del cos
relacionades amb la maternitat (potser eren smbols de la fertilitat, no noms dels grups humans sin
tamb de la terra). Pensem en paper de les dones en lagricultura...
Tal vegada eren representacions de la deessa mare, creena primitiva molt estesa i que va durar

[Potser les societats neoltiques eren matriarcals (l'autoritat residia en les dones), a diferncia de les
de caadors i les posteriors]

Tema 1. Resum breu, pg. 1

4. Els cultes funeraris

Els grups prehistrics ms antics potser practicaven l'antropofgia [menjar carn humana]. Per, des
dun moment,... van enterrar els morts.
Se nhan trobat de molts tipus: individuals i collectius; cossos orientats o no; crani separat del cos o
no; amb objectes i joies o no...
En el Neoltic sorgeixen les necrpolis o cementiris (espais delimitats per a enterrar els morts).
A finals del Neoltic, es va iniciar la incineraci dels cadvers

Els primers grans monuments: meglits (grans pedres): nhi ha a Europa. Des de lany 5.000 a.C (de
lAtlntic fins la Mediterrnia).
Dos grups:
1. Enterraments: dlmens (galeries de pedra, on hi enterraven els individus dun grup)
2. Algun significat religis (santuaris, amb culte a les divinitats o a les forces de la natura):
menhirs (grans pedres dretes), alineaments (successions de menhirs), cromlecs (menhirs en
cercle)

5. Les cultures preromanes a la Pennsula Ibrica

Ibers: Mediterrnia, entre VI i II.

Importncia de la monarquia i la noblesa
Agricultura i comer dels metalls
Destaquen: moneda, torn del terrisser i un sistema descriptura [cultura desenvolupada]
Santuaris i divinitats: hi ha temples (on guardaven les ofrenes) i coves santuari (ritus i cultes).
Shi han trobat exvots de bronze. Algunes escultures (dama de Baeza, dama dElx, potser
relacionades amb deesses orientals)
Tartessos (Huelva, Sevilla i Cadis): un regne misteris. Segles VIII i VII, abans dels ibers.
Immenses riqueses (Tarsis). Comer desenvolupat: escriptura i argent i bronze... Influncies
dels fenicis (comerciants)
Els enterraments: a) al nord-est, incineraci i les restes en una urna de cermica (camps
durnes, a Europa); b) sud-est, necrpolis amb sepulcres tipus torre i escultures

Celtes: A Galcia, costa cantbrica i la Meseta des del s. V

Organitzats en tribus.
Destaquen per: arada de dues rodes; adobament de les pells, fabricaci darmes (bronze i ferro)
Creences dels celtes: animistes o naturalistes (la natura tenia esperit, adoraven el roure).
Tenien druides (una mena de sacerdots). No solien representar els dus, que eren molt
variats. Practicaven sacrificis rituals (animals i, a vegades, humans) i tamb la mutilaci del
enemics. Santuaris a laire lliure (boscos...)
La mort i laltra vida: laigua unia el mn dels vius i el dels morts (anaven on vivien els dus,
lloc agradable). Hi havia danses i cntics en honor dels dus i dels difunts. A vegades
deixaven els guerrers sense enterrar (tamb coneixien la incineraci i la inhumaci).

6. Fonts per a lestudi de la religi

No s fcil estudiar la religi: sn creences, rituals i experincies individuals. Deixen uns rastres que
cal investigar amb molta cura.
s normal que hi hagi incerteses [exemples]. Quines fonts sn fiables?
fonts escrites: llibrets sagrats, relats mtics...
en els prehistrics,... noms altres restes!
I sempre: smbols, obres dart, numismtica, epigrafia...

En tota aquesta assignatura (HCR) caldr treballar:

a) [Smbols] Sn informacions transmeses amb un so o una representaci. Totes les cultures i
tradicions els han fet servir...

Tema 1. Resum breu, pg. 2

 b) [Art] Les manifestacions artstiques (arquitectura, pintura, cermica) fan conixer llocs de
culte, dus, mites...
c) [Numismtica i epigrafia] Monedes i inscripcions sobre pedra (marbre...), que informen de
coses religioses (noms de dus..., creences)
d) [Textos escrits i mites] Aporten dades molt importants: primer orals, desprs es van anar
escrivint
e) altres: msica i danses; organitzaci social; ...

Els pobles primitius actuals: ara mateix, fora dEuropa, podem trobar pobles primitius: es dediquen
a la caa o recollecci molt senzilles, i viuen en grups petits, amb poca organitzaci. No tenen
tecnologia ni escriptura... Aix ens ajuda a comprendre les creences i cultura de societats ms
antigues... ja desaparegudes.

Tema 1. Resum breu, pg. 3