1

2
1. OBJECTIUS I METODOLOGIA

Primerament ens agradaria argumentar els objectius que ens hem proposat per realitzar
aquest treball. El nostre objectiu principal s descobrir si es van produir canvis poltics al
municipi de Terrassa des de la proclamaci de la 1 Repblica Espanyola lonze de febrer de
1873 fins al cop destat del general Pava que va posar fi al perode republic.
La part ms significativa del nostre treball sn les fonts primries recollides en textos
municipals. Mitjanant aquests textos hem obtingut informaci privilegiada dels moviments
que es van produir en lAjuntament durant els onze mesos de la Repblica. A ms, hem cercat
premsa posterior als fets que analitzem per veure quin record es tenia del perode republic.
Tamb ens han resultat dajuda alguns llibres dhistria local per tal de tenir una visi del
context municipal. de la bibliografia tamb hem utilitzat algunes taules i grfiques per a
conixer els resultats electorals.
Finalment, un cop acabat el treball, esperem extreure conclusions especialment pel que fa a
la reacci dels poders locals davant duna poca dagitaci poltica, com ho va ser la de la
primera Repblica. Volem constatar si durant aquests mesos de Repblica es van produir
canvis en la ciutat de Terrassa o el continuisme es va imposar.

3
2. INTRODUCCI

L11 de febrer de 1873 es proclamava la Repblica, el darrer acte de la Revoluci de

Setembre i el primer assaig republic que sintentava al pas un cop que les Corts van decidir
sotmetre a votaci el model dEstat a establir en absncia de monarca. La Primera Repblica
va ser aprovada per una mplia majoria de 258 vots a favor per noms 32 en contra. Per a
presidir el govern va ser elegit el republic federal Estanislau Figueras, que governaria amb
membres del seu partit i amb el suport dalguns republicans unitaris.
A Catalunya, la proclamaci va espantar la burgesia, que no sesperava aquest desenlla
desprs de labdicaci dAmadeu I de Savoia. En canvi, entre les classes populars el nou
sistema va ser rebut amb entusiasme, ja que creien que havia arribat el moment de fer realitat
les seves aspiracions de canvi social. Aix, en moltes poblacions, els federals van ocupar les
corporacions municipals i van constituir Juntes Revolucionries.
Tot i aquesta eufria dalguns sectors de les classes populars, una gran part dels dirigents del
republicanisme federal els interessava ms respectar la legalitat, fet que es va exterioritzar en
la dissoluci de les Juntes i en la repressi de les revoltes populars. Les Corts es van obrir l1
de juliol de 1873 i el dia 7 van proclamar la Repblica Democrtica Federal, en un intent del
govern per construir el sistema federal des de dalt.
Daltra banda, la Primera Repblica va haver denfrontar-se a greus problemes que van
paralitzar lacci del govern. A la guerra carlista, el conflicte de Cuba i la insurrecci
cantonalista calia afegir-hi la manca de recursos econmics necessaris per afrontar els
problemes que patia.
Fou precisament aquesta impossibilitat per fer front als greus problemes per part del
govern republic el que propici que lexrcit i els sectors conservadors anessin guanyant pes
dins d'un rgim cada vegada ms esgotat. En aquest context, gaireb no va haver-hi resistncia
poltica ni popular davant del cop dEstat del general Pava. Mesos ms tard, la proclamaci
del general Serrano com a president dun rgim autoritari facilit el retorn de la monarquia i
amb aquesta la restituci dels borbons al tron espanyol sota la figura dAlfons XII.

4
3. LA 1 REPBLICA A TERRASSA

3.1 Antecedents. La Terrassa monrquica

Durant el Sexenni democrtic Terrassa fou, entre les ciutats catalanes, una excepci
monrquica. Aquest predomini monrquic estava relacionat a lhistric paper hegemnic que
la burgesia terrassenca va mantenir durant tot el perode de la industrialitzaci.
En un perode de transici que havia de definir-se en imminents conteses electorals, les
forces poltiques locals es van configurar rpidament a la tardor de 1868. Els monrquics,
agrupats en el Crculo Liberal Democrtico, reuniren als sectors de la important burgesia
liberal, propietaris i als lders populars de la insurrecci de 1867 1. Segons escriv Banault, no
hi havia dubte que aquesta coalici monrquica local encarnava una fora poderosa que havia
de semblar convincent als treballadors terrassencs, deixant al sector republic amb poques
opcions a l'hora d'atreure's un electorat majoritriament analfabet. Aquest fet contribueix a
explicar perqu, mentre el republicanisme federal esdevenia la fora majoritria a la prctica
totalitat de les ciutats industrials catalanes, a Terrassa la coalici monrquica triomfs amb
claredat a les eleccions municipals del desembre de 1868 (quadre 1). De fet, aquest domini,
com es podr observar, esdevindr inalterable durant tot el perode del Sexenni, incloent-hi
l''etapa republicana.
D'altre banda, els republicans varen organitzar aviat el Circulo Democrtico federal i van
publicar El Republicano del Valls. Davant de la forta aliana dels sectors burgesos i
populars, el republicanisme terrassenc patir una debilitat congnita. Tot i aix, rere el gran
augment de la pressi fiscal decretada pels monrquics durant l'estiu del 1869 - destinada en
part a pagar els substituts a les quintes - els republicans comenaren a capitalitzar el
descontent popular.
El ferm control que els monrquics exercien sobre els Voluntaris de la Llibertat imped que
els republicans terrassencs s'apoderessin de la ciutat. El 4 d'octubre, els insurrectes federals,
uns tres-cents homes comandats pel rubinenc Josep Palet i Riba i per en Joan Mart, ms
conegut com el Xic de les Barraquetes, foren finalment derrotats a la Tarumba
Viladecavalls per l'exrcit i uns quaranta monrquics terrassencs, els Voluntaris
Monrquics2. Desprs d'aix, els monrquics van recuperar el camp perdut i reforaren el seu
control poltic i social, malbaratant, tot aprofitant-se del malestar general produt per les

1 El quinze d'agost, com a resultat del gran nombre d'aturats, es va produr un aixecament protagonitzat per
liberals i republicans amb la connivncia de la burgesia liberal. Aquesta revoluci signific la desaparici dels
Moderats com a grup poltic organitzat.
2 COLOM I BUSSOT, JULI. Republicanisme i cultura republicana a Terrassa. mfora: Terrassa. 2003. pp.30-
31

5
quintes i els impostos, el suport que enguany els republicans havien aconseguit.
A partir de llavors, la feblesa republicana va quedar ven palesa, havent de patir la clausura
del Crculo Democrtico federal amb l'ordre de no poder tornar a reprendre la seva activitat
fins desprs d'un any. Ja a la primavera de 1870, els republicans terrassencs no s'afegiren a la
nova insurrecci federal que fou considerable a tot el pla de Barcelona.
Per la seva banda, la burgesia liberal donar suport a la nova monarquia encarnada per
amadeu de Savoia, el qual, aprofitant la seva estada a Barcelona al setembre de 1871, visit
Terrassa. Segons la tardana crnica de Baltassar Ragn arrib per l'Estaci del Nord i el
carrer d'aquest nom () fou adornat amb banderes, mata i una gran estesa de panys de
fabricaci terrassenca. () En sortir de visitar el collegi Terrassenc digu Amadeu No hay
otro en Italia ni Espaa. A la tarda s'acomiad de les autoritats i de la vila 3.
L'esclat de la tercera guerra Carlina va tenir importants repercussions a Terrassa. El 22 de
juliol de 1872, una partida carlina formada per uns sis-cents homes, enva per sorpresa la
poblaci. La reacci dels terrassencs fou rpida i enrgica. Durant el combat armat resultar
mort el regidor Jaume Jover, propiciant aix als monrquics un mrtir i un mite per justificar la
liberal Terrassa. Mesos desprs, un nou aixecament federal finalitzar amb una nova desfeta
republicana.
Fou aix com els monrquics, encapalats per homes com Isidre Torres-Falguera, Jacint
Bosc o Jaume Vallhonrat, pogueren mantenir inalterable la seva hegemonia durant el sexenni
sense que els federals aconseguiren erosionar-la. L'alcalde Vallhonrat, escollit al 1869 i
ratificat novament al 1871 i 1873, exemplificar la fora d'aquesta burgesia terrassenca.

Jaume Vallhonrat. Quadre de la Galeria de Terrassencs il.lustres.

Ajuntament de terrassa.

3 RAGN, B. Terrassa en el segle XIX. Imp. Joan Morral: Terrassa. 1945. pp. 68-69

6
 3.2 Adveniment i adhesi al Rgim republic

Rere labdicaci del rei Amadeu I el dia 11 de febrer de 1873 i la posterior proclamaci del
rgim republic per part del Senat i les Corts, el govern central va fer arribar immediatament a
travs d'un telegrama la resoluci aprovada als municipis del territori catal. El missatge,
escrit el dia 12 de Febrer, deia el segent 4:
Comunicado del 12 de Febrero de 1873

El Gobernador a los Alcaldes de Manresa, Masnou, Mataro, Terrassa, Sabadell,

Villafranca del Panades y Villanova y la Geltru.
El Presidente de la Asamblea Nacional me dice a las dos de esta madrugada lo siguiente:
El senado y el Congreso constituidos en Asamblea Soberana despues de
admitir la renuncia de Don Amadeo de Saboya han proclamado la Republica
Lo que pongo en su conocimiento de Vusted encargandole conserve el orden a todo trance
y acate las decisiones del Gobierno constituido que lo ha sido en esta forma:
Presidente Don Estanislao Figueras
Guerra. Fernando fernandez de cordoba
Estado Emilio Castelar
Hacienda. Jos Echegaray
Marina. Jose maria Beranger
Gobernacin. Francisco Pi Margall
Fomento. Manuel Becerra
Ultramar. Francisco Salmeron
Gracia y justicia. Nicolas Salmeron
Sirvase Vusted comunicar este telegrama a los pueblos vecinos en la mayor extension
pueda. le sea posible.

La proclamaci de la repblica no va alterar significativament la realitat terrassenca. De

fet, com evidenciaren les eleccions d'aquell mateix any (quadre 1), no va canviar de cap
manera la correlaci de forces poltiques terrassenques. No obstant, l'ajuntament de
Vallhonrat, de carcter monrquic, va saber adaptar-se a les noves circumstncies i s'adher de
seguida al nou rgim. El dia 13 de Febrer envi al govern el segent telegrama 5:

S. Jaime Vallhonrat, Alcalde de Tarrasa.

Hago saber: que por el Gobernador civil de la povincia se ha publicado la siguiente
circular.
En virtud de las manifestaciones hechas, el Ayuntamiento y Milicia Nacional de esta villa
han espedido al Gobierno el telegrama siguiente:
El ayuntamient de esta villa y la milicia nacional aceptan y acatan la proclamacion
de la Republica llevada a cabo por la convencion soberana y ofrecen todo su apoyo tanto
para defender dicha forma de Gobierno como para mantener la libertad y el orden.
Lo que se hace publico para el conocimiento de estos vecinos.
Tarrassa 13 Febrero 1873
Jaume Vallhonrat

4 Transcripci doc. 6588 Arxiu comarcal de Terrasa - Doc. Historics capsa 97-98 Annex 1
5 Transcripci doc. 6589 / Arxiu comarcal de Terrasa - Doc. Historics capsa 97-98) Annex 2

7
 Per a garantir l'ordre el govern envi a Terrassa el batall de Sant Ferran. Tot i aix, exist
problemes amb l'indisciplina dels soldats que cregueren que podien fer all que volguessin.
Entraven als establiments, s'apoderaven del que volien i es burlaven de la justcia i de
l'oficialitat amb crits de Abaix les estrelles!, Morin els cabdills! 6, etc. Vallhonrat, fent s
de la seva autoritat, s'encar amb el coronel de la guarnici i el commin a ell i als seus soldats
a abandonar la poblaci en menys de 15 minuts si no volia que fes s de la campana per
aixecar el sometent. Mitja hora desprs, la Vila qued completament normalitzada.
El dia 7 de de Juny fou proclamada la Repblica Federal a Madrid i a l'endem mateix,
l'Ajuntament, en assabentar-se per la premsa de l'esdeveniment7 i haver-se reunit en ple
extraordinari, envi el segent telegrama al governador expressant la seva conformitat amb el
nou sistema de govern:
Este ayuntamiento felicita el poder ejecutivo por la proclamacion de la Republica
federal y ofrece todo su apoyo para sostener dicha forma de Gobierno. Le rogamos
sirvase participar al Ministro de Gobernacion8

Dies ms tard, l'11 de juny, l'Ajuntament reb de la comandncia del govern militar de la
provncia de Barcelona la segent notificaci 9:

El Excelentsimo Seor Capitan General de este Distrito 8 d(...) actual me dice:

Excelentsimo Seor, Proclamada por las Cortes Constituyentes la Repblica Federal
como forma de Gobierno de la Nacion Espaola el Egercito hoy mas que nunca estricta
disciplina y cuya subordinacion. Los excesos cometidos en Igualada se han borrado ante
el arrepentimiento y obediencia de los amotinados y los culpables sufriran el
correspondiente castigo. Las autoridades militares en nombre de los cuerpos que estan
bajo su mando me han ofrecido su coperacin para combatirlos el cual efecto de los
sucesos de Igualada manifestados su adhesin al Gobierno de la Republica federal. La
proclamacin anunciada () al vecindario de esta capital ha producido gran
esntusiasmo en todos su habitantes. Remito a V.E. Un egemplar de la alocucion que he
dirigido con este motivo la que debera leerse a las fuerzas de su mando. Debo al propio
tiempo manifestar lo que con la continua movilidad y buena direccion de sus movimientos
no dejara un momento el reposo a los enemigos de la libertad y de la Republica. Todo lo
que digo a V.E. para su conocimiento y demas efectos.
Lo traslado a V.E. Para que disponga llegue a conocimiento de los jefes de columna que
operan en el canton de su mando para el suyo en la parte que le toca.
Dios que a ()
Barcelona 11 Junio 1873
El General Rod

s a partir d'aquest moment, concretament des del dia 9 de Juny, quan es comena a trobar

6 RAGN, B. Terrassencs del mil-vuit-cents. 1933. p. 195

7 A l'annex nm. 3 adjuntem una cpia del mateix diari La Gaceta de Madrid corresponent al da 8/06/1873 i
on es possible apreciar la noticia de la proclama.
8 Dintre Acte ajuntament de Terrassa del 8/06/1873 Arxiu municipal de Terrassa / Actes del ple, 1.2.5, capsa 2
9 Transcripci doc. 6633 - Arxiu comarcal de Terrassa - Doc. Historics capsa 97-98 Annex 4

8
en el bans municipals de Terrassa un canvi en la denominaci de l'alcaldia, coneguda des
d'aquell moment com a Alcalda republicana democratica federal de Tarrassa 10. Aquest
canvi de denominaci, que es produ tot i las reticncies del fort sector monrquic que
controlava l'alcaldia terrassenca, sembla ser resultat d'un intent per part dels federals
terrassencs, encapalats per Jaume Miralda, d'influir en la poltica local mitjanant el domini
que exercien a la Diputaci de Barcelona. Aix, durant tot l'any 1873 es produ un continu
estira i arronsa pel control del cos armat de voluntaris de la ciutat, la milcia local. No obstant,
i malgrat els esforos republicans, aquest mai esdevingu un cos de Voluntaris per la repblica
i continu en mans dels liberals. En un altre intent per aconseguir controlar algun cos armat,
els federals tractaren de crear al desembre de 1873 una batall dartilleria amb membres afins
a la causa republicana. S'arrib fins i tot a fer el llistat dels seus cinc-cents integrants per mai
no arribaren a les armes. L'intent va fracassar.
Tot i l'aparent influncia que en un principi sembl que mantingueren els republicans sobre
el consistori terrassenc, podem constatar com aquesta seria rpidament frenada. Aix, per
exemple, es pot constatar com la denominaci d'Alcaldia republicana federal als bans del
municipi noms fou aplicada durant el mateix mes de Juny de 1873, tornant els del mes
segent a estar encapalats per l'antiga denominaci d' Alcaldia popular de Terrassa 11.

Taula dels diversos resultats electorals a la vila de Terrassa. Com es pot apreciar, a part de la
gran hegemona del sector monrquic, les eleccions van estar marcades per un fort absentisme.

Quadre 1. Font: Josep M. BENAUL BERENGUER, Poltica i consums. La revoluci del 1868 a
Terrassa, Recerques, 17 (1985).

10 Annexos 5 i 6. Bans del da 9 i 11 de Juny de 1873.

11 Annex 7 - Ban del da 30 de Juny de 1873

9
 3.3 El fi del rgim republic

El cop destat de Pava, el gener de 1874, va alliberar els monrquics de qualsevol comproms
amb els republicans. El mateix ms va ser clausurat el Cercle Democrtic Republic
Federalista. Els monrquics terrassencs es van fer amb el domini de la Milcia Nacional,
controlant aix sense problemes la situaci, i la normalitat es va mantenir. Ja a finals daquell
mateix any, la proclamaci d'Alfons XII com a rei d'Espanya per part del general Martnez-
Campos pos punt i final al curt rgim republic.
El predomini monrquic en lAjuntament de Terrassa al llarg de la 1 Repblica va fer que
les mateixes autoritats que havien exercit el poder local durant el perode, es disposessin a
mantenir-lo, donant suport de seguida al nou rgim monrquic pocs dies desprs del
pronunciament militar. En el ple municipal del 3 de gener de 1875, lAjuntament de Terrassa
es posicion en favor de la monarquia de la segent manera:

(...)se acord por unanimidad expedir al excelentisimo sr. Gobernador Civil de la

provincia un telegrama concebido en los siguientes trminos: Este ayuntamiento
creyendo que la proclamacin de don Alfonso XII curar los males de la patria, se
adhiere a esta resolucin y ofrece al gobierno su apoyo para defenderla(...). 12

Aix doncs, el perode de la Restauraci sinici a Terrassa sense que es produs cap
enfrontament entre forces monrquiques i republicanes. D'altre banda, el govern municipal
terrassenc tampoc va patir cap canvi substancial.

12 Acta del ple municipal de 03/01/1875; Arxiu municipal de Terrassa. Annex 8

10
4. EL RECORD DEL PERIODE REPUBLIC EN LA PREMSA LOCAL

La Primera Repblica Espanyola, tot i la seva brevetat, suposar per a les classes populars el
primer intent de crear una societat ms justa. No obstant, degut a diverses raons com les
desavinences dintre del mateix partit republic, el rebuig de les classes poderoses i l'exrcit
cap al rgim o l'aixecament carl impediren l'aplicaci de reformes efectives i, per tant, la
destrucci del mateix rgim republic. Amb tot, la cultura popular va mantenir viu el record de
la Repblica com una poca d'adquisici de drets i llibertats enfront d'un rgim com l'instaurat
en la Restauraci, on l'ordre social va primar per sobre de la igualtat.
L'objectiu d'aquest apartat es esbrinar com la premsa de l'poca, en tant que reflex de la
mentalitat social, visqu la noticia de la proclama republicana. Per al perode que cercvem,
"la Gaceta de Madrid" era el diari que arribava als terrassencs i, de fet, fou aquest mateix per
el qual les autoritats municipals se nassabentaren de la proclama. Actualment, s possible
trobar digitalitzat aquest mateix exemplar de la Gaceta13 a l'hemeroteca de dita publicaci.
No obstant, dintre de la tnica microhistrica del treball, vam considerar ms adient poder
constatar com es mostr la noticia dintre d'un diari local. Tot i aix, en iniciar la cerca vam
poder constatar, per a la nostra decepci, l'absncia de premsa local en aquells anys, o, si ni
havia, no hi era digitalitzada. Aix, arribats a aquest punt "mort", vam creure interessant donar
una volta a les nostres intencions i tractar d'abordar el tema des de la "memria histrica", es a
dir, esbrinar com recollia el collectiu social terrassenc el record d'aquest passat republic, si
s que el recollia. Aix doncs, hem volgut analitzar i comparar com es record a Terrassa el
breu perode republic, utilitzant per a tal finalitat uns articles publicats amb un interval
d'entre 10 i 30 anys respecte la proclamaci republicana.

El primer dels articles forma part del diari terrassenc El Republicano i fou publicat el da 11
de febrer de 188714. La crnica, titulada "El 11 de Febrero de 1873", commemora el 14
aniversari de la proclamaci de la repblica i esmenta com el poble espanyol aconsegu
instaurar-la "sense turbulncies y sense vessar (derramar) una sola gota de sang", no obstant,
fou vist com el perode destinat a "acabar per sempre ms amb la tirania i el despotisme".
Rere el breu esment a l'alegria mostrada per els "vertaders demcrates" (els republicans), la
crnica dedica una forta crtica als diversos partits monrquics, als quals acusa de portar plans
"liberticidas", i a "aquellos hombres funestos" que governaren durant el regnat d'Amadeu i

13 A l'annex 3 adjuntem una cpia del mateix diari que arriba a Terrassa el da 11 de febrer de 1873.
14 Veure plana original a l'annex 9

11
encara en temps de la Repblica, "a la que tant havien insultat", reprovant-los que s'erigiren
com a vertaders senyors feudals de Terrassa. Aquella casta que, odiades per les classes obreres
i artesanes, complien ara, al 1887, el cstig a "sus estravos, arbitrariedades y desafueros".
L'article finalitza fent una crida datenci. Recorda la importncia de la uni entre els
"correligionaris", els quals han de seguir mantenint la fermesa dels seus propsits per obtenir,
amb el suport de "l'opini sensata del poble terrassenc", el triomf.

El segon article fou publicat al diari local "Fraternidad Republicana" el dia 13 de febrer de
190415. Al igual que l'anterior, tamb fa referncia a les celebracions terrassenques en
commemoraci del 31 aniversari de la proclamaci de la Repblica, la qual, segons l'autor,
resultaren ser les ms confiado que en aos anteriores, degut a diverses raons com "la gran
cohesi dels partits republicans" o a l'aplicaci de solucions ms democrtiques (o
republicanes) per part del govern de la Restauraci.
L'autor descriu lalegria manifestada per la poblaci davant d'aquests actes commemoratius,
per ser el republic "el primer rgim en establir la sobirania popular". Resulta molt interessant
la descripci feta sobre els actes celebrats, el quals, solien iniciar-se amb la rebuda de la
bandera republicana mentre una banda tocava de rerefons l'himne de la Marsellesa, aleshores
smbol internacional del republicanisme.
Tot i aix, no ens trobem davant d'un simple article descriptiu, doncs, trobem en el mateix
un rerefons poltic. L'autor, davant la inestabilitat poltica prpia de l'any 1904, es preguntar
Por qu razn no ha de poder repetir-se ese hecho histrico?, tot defensant la resoluci de
la situaci mitjanant una revoluci, com la del Setembre del 1868, i la posterior proclamaci
d'una nova repblica.
En conclusi, l'article ens permet veure com el record del perode republic seguia ben
present en la memria collectiva encara trenta anys desprs de la seva proclamaci, grcies,
sobretot, a les diverses institucions republicanes i a l'organitzaci de tot tipus d'actes
commemoratius. D'altre banda, la narraci de l'acte festiu ens permet adonar-nos de la gran
fora i capacitat de mobilitzaci que els republicans terrassencs tenien a l'any 1904.

Un cop feta la lectura, d'aquestes i d'altres crniques de principis del segle XX, vam poder
constatar com el record d'aquella primera repblica continuava ben present en l'imaginari
collectiu terrassenc, o al menys entre els sectors republicans. s cert que en ocasions aquest
record resultava un tant idealitzat i subjectiu, doncs, la situaci de l'poca, especialment al

15 Veure annex 10

12
principis del 1900, incitava al record d'aquell perode que per a molts va ser considerat com
un veritable "perode democrtic i igualitari". Tamb conv recordar que la visi aqu
mostrada resulta partidista i subjectiva, doncs, no podem oblidar que en tots dos casos ens
trobem davant d'articles publicats en diaris obertament favorables a la repblica.

5. CONCLUSI

Tot i que el perode republic va arribar a Terrassa igual que a la resta de municipis
catalans, aix, per no va significar cap canvi pel que fa a la poltica municipal que va
continuar estant en mans dels monrquics i no van deixar implantar cap mesura de caire ms
republic o democrtic.
Aquest control de l'ajuntament per part dels monrquics va permetre passar de la
monarquia d'Amadeu I a la 1 Repblica sense les violncies que es van produir en altres llocs
d'Espanya. Alhora tamb va permetre la implantaci del sistema de la Restauraci sense cap
protesta republicana. Aquesta successi de rgims sense violncia va ser possible grcies a la
rapidesa amb la que els dirigents de lajuntament van mostrar el seu acord amb el rgim
establert per tal devitar la seva destituci.
Ara b, els republicans van intentar intervenir en el govern municipal a travs de la
diputaci de Barcelona i amb la demanda de la creaci duna columna de voluntaris
republicans que substitus la milcia local controlada pels monrquics. Tot i les pressions
republicanes, els monrquics van sortir reforats en les eleccions municipals del juliol de 1873
que els van permetre mantenir el control de lajuntament de Terrassa durant la resta del
perode republic.
Finalment, podem afirmar que lajuntament monrquic de Terrassa, tot i mostrar-se
fidel al rgim republic, va intentar silenciar les demandes dels grups republicans locals i no
va engegar cap tipus de canvi. Aix doncs, a la fi del rgim republic i el retorn al tron
dAlfons XII, lajuntament de Terrassa de seguida va erigir-se com a fervent seguidor del
rgim de la Restauraci i letapa republicana va ser rpidament oblidada pels dirigents
municipals, tot i que encara es mantindria viva la flama republicana entre els sectors
republicans ms radicals.

13
FONTS COMENTADES

En aquest aspartat descriurem i analitzarem de manera breu les fonts primries emprades
per a portar a terme l'estudi. Tot i que quasi la totalitat d'aquesta documentaci, exceptuant la
premsa, est actualment ubicada a l'Arxiu Comarcal de Terrassa, s possible consultar part de
la mateixa digitalitzada a la web de l'Arxiu (http://arxiumunicipal.terrassa.cat/adigital.php).
Per a la premsa, la millor opci per consultar publicacions de l'poca s a la web de Trencads
(http://trencadis.diba.cat/R?RN=768803966), biblioteca de fons locals digitalitzades.

Actes municipals de l'ajuntament

Documents que registren els temes tractats i els acords adoptats als plens de
l'ajuntament amb la finalitat de certificar i donar validesa als acords realitzats. Aquests, ens
han perms analitzar les decisions preses pel consistori terrassenc durant el periode
republic. S'ha de dir que aquestes no son gaire nombroses i es troben molt espaiades en el
temps. D'altre banda, l'imformaci tampoc s gaire extensa.
Les actes municipals analitzades es troben a l'Arxiu municipal de Terrassa / Actes del ple,
1.2.5, capsa 2.
Acta del da 8/06/1873: en assabentar-se per la premsa de l'esdeveniment, el
consistori, reunit en ple extraordinari, decideix enviar un telegrama al governador
expressant la seva conformitat i adhesi al nou sistema de govern.
Acta del 03/01/1875: lAjuntament de Terrassa es posicion en favor de la monarquia
d'Alfons XII i dona el seu suport.

*s possible consultar una cpia digitalitzada de les mateixes a la pgina web de l'Arxiu
municipal de Terrassa ( http://arxiumunicipal.terrassa.cat).

Bans
Un ban era un comunicat ems per l'alcalde d'un municipi dirigit publicament als
ciutadans per anunciar o recordar l'obligat compliment de les normes en vigor, realitzar
aclaracions o efectuar convocatries populars entre d'altres.
Si s'analitzen els bans expedits durant periode republic, gaireb no es troba cap mena de
referncia als fets. Es curis que des del consistori no s'efectus cap mena de comunicat al
poble fent referncia a la proclama. Aix, demostra la forta presencia monrquica al
territori terrassenc. L'nica referncia que es pot trobar fent menci a l'instauraci de la
repblica s als bans dels des 9, 11 i 30 de Juny de 1873, on s'aprecia una canvi en la

14
denominaci de l'Ajuntament.

Bans del da 9 i 11 de Juny de 1873: es pot veure un canvi en la denominaci del

Consistori terrassenc, que, des d'aleshores, seria conegut com a Alcalda republicana
democratica federal de Tarrassa
Ban del da 30 de Juny de 1873: nou canvi de denominaci del Consistori, tornant a
ser conegut com a Alcaldia popular de Terrassa. El fet dona f del fort domini del
sector monrquic, que, tot i ser proclamada la repblica federal, no va acceptar gaire
temps el canvi de denominaci.

Correspondncia municipal: comunicats entre Terrassa i la resta dajuntaments comarcals

fent referncia a esdeveniments de carcter local. Tot i ser fora extensa, no ha resultat
profitosa, doncs no aportven cap imformaci rellevant sobre el succs republic.

Premsa local
Tot i l'extens volum de revistes i diaris que circulaven a finals del segle XIX a
Terrassa, no hem aconseguit trobar-ne cap del perode concret, doncs, gran part d'aquests
mai arrivren a digitalitzar-se i s'han perdut. No obstant, tot i no ser una publicaci de
carcter local, una de les publicacions llegides a l'poca fou el diari La Gaceta de Madrid,
del qual s possible veure'n una cpia digitalitzada a l'hemeroteca de dita publicaci.
D'altra banda, els diaris seleccionats per a l'estudi de la memria histrica, tamb els hem
trobat de manera digital a la web Trencads.

Telegrames oficials rebuts

El conjunt de telegrames enviats pel govern a lajuntament ens ha perms veure amb
quina velocitat es rebien les notcies i les ordres des de la capital general en moments de
gran inestabilitat poltica. Especialment rellevants han estat els segents:

Telegrama enviat pel Governador Civil el da 12 de febrer de 1873 als Alcaldes de

Manresa, Masnou, Mataro, Terrassa, Sabadell y Villanova y la Geltru. Imforma
sobre la resoluci ratificada pel Senat i les Corts el da 11 de febrer i en la qual fou
aprovada la repblica com a model d'estat. Presenta als membres encarregats de portar
el govern central amb Estanislau Figueres com a president (doc. 6588 Arxiu comarcal
de Terrasa - Doc. Historics capsa 97-98 annex 1).

15
 Telegrama expedit per l'Alcalde terrassenc J. Vallhonratdel el da 13 de febrer de
1873. Es comunica al Governador Civil l'acceptaci de rgim republic i se li dona el
seu suport (doc. 6589 / Arxiu comarcal de Terrasa - Doc. Historics capsa 97-98)
annex 2)
Telegrama enviat per la comandncia del govern militar de la provncia de
Barcelona a l'Alcalde de Terrassa el dia 11 de Juny de 1873. Imfoma de la
instauraci de la repblica federal com a model d'estat. D'altre banda, fa menci al
aldarulls succets a igualada aix com a la necessarietat del seu control (doc. 6633 -
Arxiu comarcal de Terrassa / Doc. Historics capsa 97-98 annex 4).

16
BIBLIOGRAFIA

ARTOLA, Miguel. La burguesa revolucionaria (1808-1874), Alianza: Madrid. 1973

Breu exposici del context histric social i poltic a la Catalunya del segle XIX. til
alhora de realitzar una contextualitzaci de la situaci catalana durant el periode.

COLOM I BUSSOT, Juli. Republicanisme i cultura republicana a Terrassa. De la I

Repblica a la Setmana Trgica. Terrassa: Editat per Fundaci Torre del Palau. 2003
Histria de Terrassa que comprn els fets i succesos durant la segona meitat del
segle XIX. Aporta una magnifica bibliografa.

RAGN, Baltasar. Terrassa en el segle XIX. Terrassa: Imp. Joan Morral. 1945. -
Anctodetes sobre diversos episodis de la vila de Terrassa al llarg del segle. Un
d'aquests narra la visita d'Amadeu I a Terrassa l'any 1872.

- Terrasencs del mil-vuit-cents. Terrassa : Imp. Joan Morral. 1933 Breu recull dels
personatges ms rellevants de la Terrassa del segle XIX. Inclou un ampli reps de la
vida d'en Jaume Vallhonrat.

TERMES, Josep. De la Revoluci de Setembre a la fi de la Guerra Civil. Edicions 62:

Barcelona. 1999 Context histric del conjunt del l'Estat espanyol des del Sexenni
fins a la guerra civil. Emprat per a realitzar una contextualitzaci del periode.

VV.AA. Histria de Terrassa. Editat per Ajuntament de Terrassa. 2004 Complet recull
que narra l'historia terrassenca des de l'edat mitjana fins al segle XX. Fa un breu
reps del periode republic i els seus antecedents. Inclou grfiques interessants.

VV.AA. Historia de Terrassa en el segle XX. Diario de Terrassa. Terrassa:

GRATESA.1993-94 Complet anuari de la vila de Terrassa que abarca des de la
dcada del 1860 fins al 1990. El recull inclou a ms diverses biografes de
terrasencs il.lustres i imatges d'poca.

17
ANNEXOS

18