Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Literatura i Histria

Codi de l'assignatura: 360129

Curs acadmic: 2016-2017

Coordinaci: ROBERTO CANER LIESE

Departament: Departament de Filologia Hispnica, Teoria de la Literatura i Comunicaci

Crdits: 6

Programa nic: S
Hores estimades de dedicaci Hores totals 150

Activitats presencials 50

- Teoricoprctica 50

Treball tutelat/dirigit 50

Aprenentatge autnom 50

Competncies que es desenvolupen

Transversals comunes de la UB

- Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes /

capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

- Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anlisi, de sntesi, de visions

globals i d'aplicaci dels coneixements a la prctica / capacitat de prendre decisions i
d'adaptaci a noves situacions).

- Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en

catal, castell i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat
de cercar, usar i integrar la informaci).
 Transversals de la titulaci

- Capacitat de comprensi i d'utilitzaci pertinent de la terminologia cientfica en l'mbit

dels estudis literaris.

- Sensibilitat per interpretar textos procedents de diferents poques i tradicions culturals.

- Capacitat de gesti de la informaci.

- Actitud reflexiva i especulativa.

Especfiques de la titulaci

- Capacitat per interrelacionar els diferents aspectes de la teoria literria i la literatura

comparada.

- Coneixement dels conceptes i mtodes de la literatura comparada.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

Conixer els conceptes i els mtodes de la literatura comparada.

Relacionar els diferents aspectes de la teoria literria i la literatura comparada.
Referits a habilitats, destreses

Ser capa davaluar crticament la bibliografia consultada i demmarcar-la en una

perspectiva terica.
Ser capa danalitzar textos de crtica literria i de relacionar-los amb la literatura de la
seva poca i context.
Desenvolupar destresa en lescriptura dassajos acadmics per tal de redactar amb
correcci textos de tipus argumentatiu.
Millorar les tcniques de recerca i dorganitzaci del treball personal.

Referits a actituds, valors i normes

Tenir sensibilitat per interpretar textos de diferents poques i tradicions culturals.

Reflexionar sobre qualsevol obra des dun punt de vista adequat i sempre amb un
esperit veritablement crtic.

Blocs temtics

1. La narraci i el relat: un malents histric

2. histria/Histria: una concepci revolucionria de la histria

3. La narraci de la Revoluci: Stendhal, Dickens i la histria

4. La histria segons Tolstoi: lheroisme de Guerra i pau

5. Histria i subjectivitat: identitat i narraci segons lescola de la sospita

 6. La histria segons Marx: Llus Napole Bonaparte i el materialisme histric

7. La histria segons Freud: el relat del cas de la histria

8. La histria segons Nietzsche: usos i abusos de la histria

9. La Gran Guerra i Joseph Roth. El nou mapa europeu i la nova narraci literria

10. Testimoniar i sobreviure: els documents literaris de la Segona Guerra Mundial

11. La transici espanyola com a cas exemplar: Anatoma de un instante, de Javier Cercas, i
El vano ayer, dIsaac Rosa

12. La narraci dels esdeveniments histrics: teoria literria i teoria de la histria

Metodologia i activitats formatives

A partir de la lectura de textos fonamentals relatius a cada punt del temari, es combinen
classes teriques i comentaris dels aspectes principals dels continguts de lassignatura.
Per a cada bloc del curs hi ha un dossier de textos especfics, sobre els quals es
desenvolupa el treball.

Avaluaci acreditativa dels aprenentatges

Lavaluaci continuada consisteix en dos exmens parcials. El primer es fa durant el
perode lectiu (50 % de la nota) i el segon, en la data prevista en el calendari dexmens de
la Facultat (50 %). Per aprovar aquesta assignatura s indispensable haver superat tots dos
exmens.

Avaluaci nica

En cas que lestudiant no pugui seguir lavaluaci continuada, pot acollir-se a lavaluaci
nica sempre que ho solliciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.

Lavaluaci nica consisteix en un examen amb el valor del 100 % de la nota final.

Reavaluaci

La reavaluaci segueix el format de lavaluaci nica i sespecifica al programa de

lassignatura.

Fonts d'informaci bsica

Llibre

BERMEJO BARRERA, J.C., Introduccin a la historia terica, Madrid, Akal, 2009

CERTEAU, M. De, La escritura de la Historia, Universidad Iberoamericana, 2006.

DANTO, A.C., Historia y narracin: ensayos de filosofa analtica de la historia,

Barcelona, Paids, 1988

DOSSE, F., Histria. Entre la cincia i el relat, Valncia, PUV, 2001.

 FOUCAULT, M., Arqueologa del saber. Madrid. S. XXI. 1999

Foucault, M. Nietzsche, la genealoga, la historia. Valencia, Pre-Textos, 1997.

KAEMPFER, J., Potique du rcit de guerre, Paris, Jos Corti, 1998.

KOSELLECK, R. Crtica y crisis. Madrid. Trotta. 2007

KOSELLECK, R., historia/Historia. Madrid, Trotta. 2004

LACAPRA, D., History and Criticism. Ithaca, Cornell University Press, 1985.

LACAPRA, D., Escribir la historia, escribir el trauma. Buenos Aires, Nueva Visin,
2001.

LACAPRA, D., Hiistory, Politics and the Novel. Cornell University Press, Ithaca, 1987.

RANCIRE, J., Els noms de la histria. Una potica del saber, Valncia, PUV, 2005

VEYNE, P, Cmo se escribe la historia. Foucault revoluciona la historia, Madrid, Alianza,

1984.

WILLIAMS, R., La larga revolucin, Buenos Aires, Nueva Visin, 2003.

WHITE, h., Metahistoria. La imaginacin histrica en la Europa el siglo XIX. Mxico,

F.C.E., 2001

WHITE, H., El texto histrico como artefacto literario. Barcelona. Paids. 2003.

Revisat pels Serveis Lin