De vegades els

arbres no deixen
veure el bosc.
 La Maria viu al peu de les muntanyes de Montserrat. Lestiu
passat hi va haver un gran incendi a les rodalies del poble.
Malauradament, bona part de la zona afectada ja shavia
cremat feia anys. El turisme de muntanya era un sector
emergent a la comarca i, per aix, fa temps que es discuteix la
millor manera de recuperar els boscos mediterranis del terme
municipal.

Diferents institucions i associacions han proposat quatre possibles

solucions que, daqu a uns quants dies se sotmetran a votaci popular.
Opci 1: Replantar arbres.
Opci 2: Establir camps de conreu.
Opci 3: Deixar els boscos com estan.
Opci 4: Fer-hi un parc per al lleure.
Els incendis
de
Montserrat
 Els incendis de Montserrat
Incendi del 1986
5000 hectrees.
Diferents focus secundaris (punts dignici), molta
velocitat i longitud de flama.
Es va prioritzar el salvament de persones que
estaven al monestir.
Es va cremar bosc, destacant el bosc de pinassa.

Incendi del 1994

 Visualitzaci

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/espai-terra/espai-terra-
13012017/video/5642980/
 Longevitat: pot viure fins a 800 anys (pi ms longeu a
Catalunya i Europa)
Inters econmic
Aguanta temperatures de -30C.
No resisteix el foc, ni arbre ni pinyes.
Gesti: Conserven el bosc durant 25 anys (acord de
custdia del territori amb els propietaris del bosc). Es
fan cremes controlades (al sotabosc). I replantaci
de plntules (2 anys dedat).

Projecte Life Pinassa

http://lifepinassa.eu
/?lang=ca
 Joc de rol:
Interessos davant la gesti forestal

Ecleg
Pags de la zona
Propietari del camp
Ciutad del poble
Poltic
Secretaria de Turisme
Moderador
 Reps sessi 1
Disminuci de Pinus nigra subsp. salzmannii.
La gesti forestal s necessria.

Del joc de rol...

En la gesti dun indret conflueixen interessos
diferents.
En una zona forestal calen mesures preventives.
Explotaci, inters turstic i naturalstic poden
conviure.

!! Es podria haver fet ms mfasi en l' inters de

conservaci de les espcies i la seva recuperaci.
Estimats alumnes de 2n de Batxillerat de lInstitut Joan Or,
us fem arribar aquesta carta des del Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF) per a
demanar-vos la vostra collaboraci en un dels nostres projectes anomenat Mediterranean Network of
Forestry Research and Innovation (MENFRI).

Estem estudiant la dinmica de les zones forestals de Catalunya, aix com tamb de tota la zona
mediterrnia i sabem que vosaltres esteu comenant a estudiar els ecosistemes forestals. A ms, ens
consta que esteu interessats en el projecte LifePinassa dut a terme pels nostres companys del Centre
Tecnolgic Forestal de Catalunya a Montserrat.
Com b deveu saber, la situaci actual s difcil, la crisi ha complicat el sector de la recerca i ens falta
temps, pressupost, i investigadors. Ara b, no volem desmotivar-vos, sin el contrari, ja que tindreu
loportunitat de collaborar amb nosaltres i ajudar-nos en camps de la investigaci tant importants
com la conservaci de les espcies o la gesti dels boscos perqu no es vegin afectats per grans
incendis.
Com us deuen haver explicat, sovint es tendeix a reforestar zones afectades amb lobjectiu
daconseguir les espcies que hi havia prviament a lincendi, com s el cas de Montserrat per tal de
recuperar lecosistema. Ara b, necessitem saber si la reforestaci amb pinassa s la millor opci per
Montserrat. Doncs estem investigant quines mesures de gesti sn ms adequades, tenint en compte
el clima i la recurrncia dincendis per causes humanes, en els boscos mediterranis.

Estarem molt agrats que ens fssiu un cop de m, fent un estudi ben argumentat, acurat i coherent.
Podeu utilitzar ortofotoimatges i informaci de diferents fonts disponibles. Restem a lespera duna
resposta.

Grcies per la vostra atenci i consideraci,

Atentament.
 Pinedes de pinassa o pi negral
Pinus nigra subsp. salzmannii

Distribuci: 8% dels boscos a Catalunya sn de

pinassa.
Dispersi pinyons: per vent i animals.
Explotaci: llenya, construcci civil (bigues, llistons),
construcci naval, pega de rena, travesses de
ferrocarrils, i pals de telfon.
Plagues: insectes perforadors, la processionria del
pi.
Distribuci dels incendis en els boscos de Catalunya
 El bosc mediterrani
Regions mediterrnies: Mar Mediterrani Xile, Califrnia, Sud-
frica, i Austrlia.

Perode eixut, coincident amb lpoca clida.

Pluges irregulars.
Vegetals piroresistents (rebrotadors i germinadors)
Vegetals pirfits (pirofitisme)
Descomposici de la MO i circulaci de nutrients lenta.
Allelopatia: alguns vegetals produeixen substncies que
poden inhibir la germinaci o creixement de competidors.
Vegetaci mediterrnia forestal
 Incendis forestals
Prdua de fauna i flora.
La cendra t un efecte fertilitzador a curt
termini (ex: aporta nitrogen).
La crema provoca la voltatilitzaci de gasos
(ex: nitrogen).
Erosi rpida. Les pluges fortes i pendent del
terreny provoca empobriment del sl.
 Adaptacions mediterrnies

Resina (substncia inflamable Llavors resistents en Escora de lalzina

per a la propagaci del foc) una coberta com la surera (Quercus suber)
pinya (germinaci
desprs del foc).

Substncies voltils de Herbcies amb

plantes aromtiques com bulbs (all silvestre
lespgol (Lavandula Rebrotada duna alzina o Allium roseum)
angustifolia) (Quercus ilex)
 Gesti forestal
Tala selectiva darbres
Estassada de sotabosc
Tallafocs: en marges de vies.
Manteniment de les vies daccs
Pastoreig: ramats de cabres, ovelles i vaques.
Projecte LifeMontserrat
http://lifemontserrat.eu/
Incendis controlats
 Mesures de restauraci forestal
desprs dun incendi
Evitar la prdua de sl: plantar llavors
dherbcies de creixement rpid o fer
terrasses al terreny.
Retirar la fusta cremada un cop ja sha
desenvolupat una cobertura vegetal per no
augmentar lerosi.
Reforestar: plantar espcies autctones.
Estructura dun bosc
Estructura dels ecosistemes
 Reps sessi 2
Hi ha vries regions mediterrnies, que comparteixen un perode eixut
coincident amb lpoca clida, unes pluges irregulars i una circulaci de
nutrients lenta.
Dins duna mateixa regi, hi ha diferents hbitats de vegetaci segons el
rgim de precipitacions i les temperatures, i altres factors com la geologia.
El bosc mediterrani presenta vegetals adaptats al foc, dins dels quals cal
destacar : els piroresistents (germiandors i rebrotadors), els pirfits, els
bulbs i substncies inflamables.
La cendra t un efecte fertilitzador a curt termini, per un perode de
pluges intenses desprs dels incendis provoca un empobriment del sl.
La gesti forestal depn de l inters que es tingui, destaquen: tala
selectiva, estassada de sotabosc i pastoreig, tallafocs, incendis controlats.
Desprs dun incendi cal evitar la prdua de sl: plantar herbcies, retirar la
fusta cremada, i si s necessari reforestar amb espcies autctones.
Lestructura dun bosc es separa per estrats: edfic, muscnic, herbaci,
arbustiu i arbori.
Un ecosistema est format pel bitop (medi i condicions fsiques) que
mant a una biocenosi (comunitat dorganismes). Hi ha interacci constant
entre les relacions abitiques i bitiques.
 Bosc tropical humit...

Precipitacions: > 1500mm/any. Mai t

gelades, l'estacionalitat s breu i no
accentuada.

Sls i disponibilitat de nutrients: sls

pobres i cids, per altament
heterogenis. Limitats per P i per aix les
arrels sn molt superficials.

Diversitat: elevada. Interaccions molt

especfiques i complexes. Espcies rares.
Vs Bosc mediterrani...

Bioma terrestre amb ms

biodiversitat !
 Dominis
Organitzaci Nombre de
Dominis
cellular cllules
Bacteria
Procariotes Unicellulars
(eubacteris)
Archaea
Procariotes Unicellulars
(arqueobacteris)

Eukarya Unicellulars o
Eucariotes
(eucariotes) pluricellulars
 Regnes
Regnes Organitzaci Nombre de Metabolisme Grups clssics
cellular cllules
Moneres procariota unicellulars gran diversitat metablica Bacteris

unicellulars i majoritriament aerbics; Protozous

Protoctists eucariota pluricellulars auttrofs i/o hetertrofs Algues

majoritriament aerobics;
unicellulars i hetertrofs (digesti
Fongs eucariota externa) Fongs
pluricellulars

Brifits o molses
Pteridfits o
Plantes eucariota pluricellulars aerbics; auttrofs falgueres
Gimnospermes
Angiospermes
aerbics; hetertrofs Invertebrats
Animals eucariota pluricellulars Vertebrats
Regnes
 Fonts denergia i carboni
Font denergia
Font de carboni Llum (fottrof) Substrats oxidables
(quimitrof)

Matria orgnica
(hetertrof) fotohetertrof quimiohetertrof

Matria inorgnica
(auttrof) fotoauttrof quimioauttrof
 Adaptacions
Talp (Talpa europaea)
En qu consisteix el factor abitic? poca llum (per la poca visi).
Quines adaptacions implica? Vida subterrnia. Tenen el cos cilndric i pelatge esps,
potes curtes i extremitats anteriors modificades per a lexcavaci. Presenten un musell
allargat en forma de trompa. Ha desenvolupat altres sentits i perceben molt b els canvis
de temperatura.
A qui afecta? Ladaptaci a poca llum afecta a animals nocturns (Ratpenat) i animals que
viuen en coves . I en el medi aqutic tamb afecta a organismes aqutics delevades
profunditats (ex: peixos abissals amb antenes).
Tamb hi ha organismes que sadapten per poder accedir a la llum (ex: planta epfita o
liana).
 Adaptacions
Exemples a triar:
Variacions de temperatura entre dia i nit: organismes
homeoterms / poiquiloterms.
Humitat: vessant nord, vessant sud.
Sl: tipus de vegetaci creixent en sls calcaris i sls
grantics.
Vent: vegetaci reptant o baixa.
...
Relacions intraespecfiques
Relaci Carcter Exemple

Familiars Beneficiosa Elefants

Gregarisme Beneficiosa Ocells

Colonials Beneficiosa Plips del corall

Socials Beneficiosa Formigues

Territorialitat Perjudicial Llops

 Reps sessi 3
El bosc tropical humit es diferencia del bosc mediterrani sobretot
perqu t unes precipitacions molt elevades, una estacionalitat breu i
sls molt pobres.
El bosc tropical humit t molta biodiversitat. Destaca el gran nombre
dinteraccions entre organismes i lelevada especialitzaci
daquestes, que fan que aquest bioma sigui molt estable (resilient)
davant qualsevol impacte, perqu no depn nicament duna
espcie.
Els organismes es poden classificar en tres dominis.
Els organismes es poden classificar tamb en cinc regnes.
Les relacions entre organismes duna mateixa espcie sanomenen
intraespecfiques, i les que es donen entre espcies sn les
interespecfiques.
Exemples de relacions intraespecfiques sn: familiars, gregarisme,
colonials, socials i territorialitat.
 Relacions interespecfiques
Relaci Espcie A Espcie B Ex. de relaci

Competncia - - Ovelles i cabres

Depredaci + - Guineu depreda la llebre

Parasitisme + - Tnia - intest dels humans

Explotaci + - Cucut - altres ocells

Comensalisme + o Voltor - restes de cadvers

Inquilinisme + o Lesquirol - nius docells

Mutualisme + + Esplugabous - rinoceront

Mimetisme o + Vespa - Escarabat vespa

Cripsi 0 + Insecte pal

Simbiosi + + Fong i alga liquen

Exemple dimitador (mimetisme)

Escarabat vespa (Clytus rhamni i Clytus arietis)

Coloraci aposemtica: imitaci de les coloracions vistoses i de la forma de
caminar similars a les vespes com a senyal dadvertiment.

Quina relaci s?
A qui imita?
Quins avantatges suposa?
 Relacions
Exemples a triar:
Processionria (parasitoides)
Lquen (simbiosi)
Abelles (societats i jerarquies)
Paparra (parsit)
Esquirol (inquilinisme)
...
Successions
 Successi a Montserrat

Exemple de successi vegetal (vegetaci en recuperaci):

1. Fase herbcia (prat sec): inicial
2. Fase arbustiva (brolla): sn molt tpiques les destepes i bruc, sobretot on els
alzinars es troben degradats.
3. Fase forestal (alzinars amb pins, les alzines germinen sota pi blanc perqu
no tolera la insolaci durant estadis inicials).
 Estratgies de colonitzaci
Estrategues de la r: espcies oportunistes o pioneres.
Cicles de vida curts i fecunditat elevada.
Organismes petits i escassa protecci de les cries.

Estrategues de la k: espcies amb estructures

dedat ms equilibrades. Elevada competncia
intraespecfica. Mortalitat i fecunditat baixa.
Organismes grans i longeus.
 Reps sessi 4
Relacions interespecfiques: competncia, depredaci, parasitisme,
explotaci, comensalisme, inquilinisme, mutualisme, mimetisme, cripsi
i simbiosi.
Successi primria: sinicia en una rea on abans no hi havia
biocenosi.
Successi secundria: es desenvolupa en una zona on han existit
comunitats sotmeses a un procs de regressi, s a dir, desprs duna
pertorbaci.
Estrategues de la r: espcies pioneres o oportunistes.
Estrategues de la k: espcies amb estructures dedat ms
equilibrades.
Resilincia: capacitat de resistir pertorbacions sense gaireb ser
alterat.
Comunitat clmax: ecosistema que es forma al final de la successi.
Presenta el grau mxim de maduresa dequilibri amb el medi.
Fluxos
 Circulaci de nutrients en un
ecosistema
No pertorbat Pertorbat
Efecte dels incendis en els cicles
Cicle del carboni
 Reps sessi 5
- Cal diferenciar el flux denergia i matria: lenergia passa dun
nivell trfic al segent per desprs perdres en forma de calor, s a
dir, segueix un flux unidireccional, entra i surt dun cicle de
lecosistema. En canvi, la matria segueix un procs cclic i al final s
reutilitzada.

- En un ambient pertorbat, el cicle de nutrients queda alterat. Hi ha

mineralitzaci per menor absorci, augmentant aix les sortides.
Desprs dun incendi, disminueix la transpiraci i la infiltraci, i
augmenta lescorrentia superficial, contribuint a un empobriment del
sl.

- Cicle del Carboni: passa per tots els reservoris o

compartiments. Hi intervenen la fotosntesi, la respiraci cellular, la
fermentaci, la fossilitzaci, sedimentaci, etc.
- Les activitats humanes han modificat el cicle del carboni, i activitats
com la desforestaci o crema de combustibles fssils contribueixen a
lefecte hivernacle.
Cicle del fsfor i nitrogen
Pluja cida
Cicle del sofre
Xarxes trfiques
Biomagnificaci
 Reps sessi 6
- En el cicle del fsfor el compartiment ms rellevant s la hidrosfera. Cal
destacar la gran aportaci dels excrements dels ocells i peixos (guano).
- En el cicle del nitrogen el compartiment que destaca en el cicle s
latmosfera ja que es troba en forma gasosa. Es diferencia la fixaci del
nitrogen (mitjanant bactries), la mineralitzaci i la desnitrificaci.
Lassimilaci de les plantes s en forma de nitrat (la majoria!) o damoni.
- En el cicle del sofre el nutrient saprofita en forma de i sulfat, crea
protenes.
Les activitats humanes tamb desequilibren el cicle del nitrogen i del sofre, poden
augmentar les concentracions dxid nitrs o contribuir a la formaci de la pluja
cida.
Nivells trfics....
- Detritvor: transforma la MO a MO senzilla. Fa digesti interna. Ex: microartrpoda.
- Descomponedor: passa la MO a matria inorgnica. Fa digesti externa.Ex: fong.
-Transformador: fa reciclatge mineral, permet que els compostos inorgnics siguin
aprofitables pels organismes.

- Cadena trfica: seqncia dorganismes

- Xarxa trfica: sistema format per 2 o ms cadenes alimentries.
Joc de les xarxes trfiques
https://www.brainpop.co.uk/games/foodfight/
https://www.google.es/intl/es/earth/index.ht
ml

http://www.icc.es/vissir/
Montserrat
Usos del sl
 Montserrat
Ortofotoimatge 2011 St. Salvador de Guardiola
 Montserrat
Ortofotoimatge actual: bosc cremat St. Salvador de Guardiola
 Montserrat
Ortofotoimatge dreta Monistrol (any 2000)
 Montserrat
Ortofotoimatge dreta Monistrol (any 2015)
Flux de matria i energia
Producci primria
Biomassa:Quantitat total de matria que hi ha en una comunitat
o ecosistema o en una determianda poblaci o en un cert nivell trfic
Poblaci: Nmero concret dindividus que hi ha a lecosistema en
un moment donat.
Producci: Quantitat denergia emmagatzemada en forma de biomassa
a cada nivell trfic o ecosistema durant un perode de temps determinat

Primria-Energia captada pels productors (auttrofs)

Secundria-Energia captada pels consumidors (Hetertrofs)

Unitats:

g/cm2dia
g/Lany
Kg/m3any
t/haany
Producci bruta:Quantitat total denergia dun ecosistema o
nivell trfic.

Producci neta:Quantitat denergia que queda disponible pel

segent nivell trfic.
 Taxa de renovaci Temps que tarda en generar-se tota la
biomassa a partir dun moment concret. Depn del cicle vital dels organismes

Tr= Biomassa / producci

Productors:
Consumidors 1:
Consumidor 2:
Consumidor 3:
Com seran les pirmides ecolgiques dun
ecosistema de 4 nivells trfics que pateix una
plaga de llagostes?(les llagostes ja forman part dun dels nivells trfics)

Just abans:

Just desprs:
Estudi dinmica dels ecosistemes
Relaciona...
De vegades els
arbres no deixen
veure el bosc.