Pintura Renaixentista

Caracterstiques:

Les arrels es troben en les obres de Giotto, al segle XIV, tot i que el gran
renovador fou Masaccio. Aquest recull les lleis de la perspectiva matemtica
en els frescos de la Capella Brancacci a lesglsia del Carmine de Florncia.

El tribut de la moneda, 1427, fresc de la Capella Brancacci, Florncia.

Capella Brancacci a lesglsia del Carmine de Florncia. Autoretrat del pintor.
Entre 1426 i 1428
Masaccio pint el
fresc de La Trinitat
en un mur lateral de
Santa Maria Novella
de Florncia. Hi aplic
per primer cop la
teoria de la
perspectiva. Lescena
semmarca dins dun
arc (rom) i amb una
volta de can dividida
en cassetons i
sostinguda per
columnes jniques. La
composici dona la
sensaci que el mur
est realment
perforat, que hi ha
profunditat real.

Expulsi del Parads

Masaccio.
La Trinidat
Santa Mara Novella
Representen el cos hum i els rostres de manera cada vegada ms realista,
volent reflectir els trets caracterstics del retratat.

Piero della Francesca, Retrat dels ducs dUrbino, 1465-66

Es segueixen pintant temes religiosos,
per napareixen de nous.
Fra Angelico incorpora les noves
troballes sobre la perspectiva a temes i
formes tradicionals

Fra Angelico: Anunciaci

Museu del Prado

Convent de San Marcos

(Florncia)
 Gran inters per la natura i el paisatge, que apareix com a fons de moltes
pintures.

Botticelli s dels primers pintors que incorpora els temes mitolgics, com
El Judici de Paris.

El dibuix ser un element fonamental, sobretot en les pintures del Quattrocento.

A la tcnica del fresc i el tremp shi afegeix la de loli, i la tela com a suport.
 Eros

Tres Grcies Venus

Mercuri Flora Zfir i Cloris

Botticelli.
La primavera
Botticelli
Naixement de Venus
Mantegna: Lescor. La perspectiva aplicada a la representaci del cos
hum.

Lamentacions per la mort de Crist

 Histria de la Vera Cruz.
Piero della Francesca. Capella Bacci
El somni de Constant.
Capella Bacci
Piero della Francesca.
La flagellaci

Baptisme de Crist
El Cinquecento

Es consolid la pintura a loli sobre tela.

Sutilitza el clarobscur, que defineix el contorn de les figures amb zones
illuminades i altres ombrejades.
Amb la perspectiva lineal saplica cada vegada ms el sfumato i la perspectiva
aria.

Leonardo, Santa
Rafael, LEscola
Anna, la Verge i el
dAtenes
Nen, 1508-10
Miquel ngel aplica la seva
terribilit tamb a la
pintura.

En unes parts dItlia (Roma,

Florncia) es dna prioritat al
dibuix sobre el color, en canvi
a Vencia el color s lelement
ms important.

Dos pintors molt destacats

del moment sn Leonardo da
Vinci i Rafael, els quals
estudiarem amb detall,
juntament amb Miquel ngel.

La Capella Sixtina
 Escola pictrica de Vencia:

- Prdua dels contorns del dibuix.

- Prioritat absoluta del color i la llum.
- Exaltaci de la riquesa de la societat del moment (ambients palatins,
vestits luxosos...)
- Fons de paisatges o darquitectures clssiques.
- Composicions de grans dimensions, amb multitud de figures que sovint es
distorsionen dins del conjunt.
- Ruptura de la perspectiva renaixentista. Sovint punt de fuga fora del
quadre o composicions amb ms dun punt de fuga.
- Principals pintors: Giorgione, Tici, Tintoretto i Il Veronese.

Giorgione, Concert
campestre, 1510
Museu del Louvre
Giorgione, Autoretrat

La tempestat, 1508
Il Veronese, Les noces de Can, 1563
Il Veronese, Sopar a casa de Lev, 1573
Tintoretto

San Marc alliberant a lesclau, 1548

Tintoretto, L'origen de la Via Lctea, 2575-2582
 Tintoretto, El Parads, 1579

Lltim
Sopar,
1594-94
Escola alemanya renaixentista

Albert Drer, pintor i gravador, s lartista ms fams del renaixement alemany.

Drer, Autoretrat, 1498

Adam i Eva http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=3912
Tamb hi destaquen: Grnewald, Cranach, Baldung Grien i Altdorfer.
Hans Holvein s considerat, junt amb Drer, els millors retratistes del segle
XVI.

Holvein, Els ambaixadors, 1533. Retrat dEnric VIII

Escola renaixentista flamenca

Hi destaquen: Brueghel, amb la seva pintura de gnera i contingut moral, i

Patinir, precursor del paisatge.

Brueghel, La
Torre de
Babel, 1563
Brueghel el Vell, Proverbis flamencs, 1668
Pintura renaixentista espanyola

Els pintors espanyols prenen com a model els flamencs i italians, a principis del
segles XVI. Els primers arriben per la vinguda de pintors flamencs i els italians
per larribada de pintors i per lestada a Itlia dartistes espanyols.

Joan de Joanes destaca amb obres com Sant Sopar, 1570, on la influncia
de Rafael s clara.