MSTER EN

INCENDIS I PROTECCI CIVIL.

SAFETY ENGINEERING
2016/17

Organitzat en collaboraci amb:

MSTER EN
INCENDIS I PROTECCI CIVIL.
SAFETY ENGINEERING
PRESENTACI
Les matries perilloses, les installacions amb risc, els incendis,
les explosions, els riscos tecnolgics o els riscos naturals sn
exemples dels perills que ens envolten i que cal tractar duna forma
global i integrada. La necessitat de protegir les persones, els bns
i el medi ambient daquests riscos requereix duns professionals
preparats per detectar-los, analitzar-los i per desenvolupar les
respostes necessries que garanteixin els nivells de seguretat
adequats per la societat.
El sector de la protecci en cas dincendi fire engineering est en
contnua evoluci, avanant contnuament en el desenvolupament
de les normes que lafecten, tant a nivell internacional com a nivell
estatal o local. A nivell mundial, es preveu que el mercat global de
protecci en cas dincendis -productes i serveis- aconsegueixi un
creixement de ms del 91% en cinc anys, dacord amb lestudi
de lanalista MarketsandMarkets*.
Pel que fa al sector de la protecci civil risk analysis, des de
fa diverses dcades, els diferents pasos han anat desenvolupant
estructures dalerta preco i resposta davant dels riscos i les
seves conseqncies i sha fet necessari dotar les organitzacions
de personal especialitzat i capa dadaptar-se als nous
requeriments de la societat actual.
En el nostre entorn ms proper ens trobem davant els reptes
segents:
Constant evoluci de lentorn normatiu i dels seus criteris
dinterpretaci, amb la consegent necessitat dun continu
reciclatge dels tcnics especialistes.
Major translaci de la responsabilitat de la gesti dels riscos als
tcnics competents en lmbit de la safety engineering.
Els carnets competencials resulten essencials, i en alguns casos
obligatoris, per actuar en el sector.
Increment notable de la complexitat de la gesti de la seguretat i
la prevenci dels establiments, activitats, edificis i infraestructures,
obligant a adoptar solucions prestacionals que requereixen de
tcnics molt experts en la matria.
El Mster en Incendis i Protecci Civil. Safety Engineering, prepara
professionals amb els coneixements i les habilitats necessries per
donar resposta des duna visi global i transversal als requeriments
que les empreses i les institucions tenen actualment en lmbit de
la seguretat Safety Engineering.
Els estudis capaciten per actuar de manera coordinada amb els
actuals agents -pblics o privats- que intervenen en la gesti de
la seguretat, convertint-se en un capital necessari i de gran valor
per a les empreses de lmbit de lenginyeria de la seguretat i
prevenci, com sn consultores, enginyeries, grans empreses,
companyies dassegurances, laboratoris dassaig, aix com per a
les administracions pbliques, entre daltres.
El mster combina una formaci tcnica de qualitat amb la
capacitaci en la gesti al voltant de dos eixos: duna banda
lanlisi del risc i la protecci civil, i de laltra la protecci contra
incendis i explosions.
Els estudiants realitzaran visites a empreses, assistiran a
conferncies i tamb rebran la preparaci necessria per
accedir a lacreditaci com a especialistes en els mbits
dincendis i protecci civil.
El mster permet cursar el programa de manera parcial, mitjanant
itineraris modulars, a travs de dos postgraus i quatre cursos de
formaci contnua que permeten la seva matriculaci de forma
independent.
La UPC School of Professional & Executive Development i lInstitut
de Seguretat Pblica de Catalunya (ISPC), donen resposta amb
aquest programa a les necessitats de protecci de la societat actual
i lalt nivell de coneixement i despecialitzaci que requereixen
les empreses i administracions pbliques per assegurar la seva
eficincia i competitivitat.
Jordi Sans Pinyol
Director Acadmic
*Fire Protection Systems Market: Fire Alarm, Sensor, RFID, Control Panel, Interface,
Modeling and Simulation Software, Public Alerts and Warning, Emergency Lighting, Secure
Communication, Managed Service - Worldwide Forecasts & Analysis 2013-2018.

Organitzat en collaboraci amb:
OBJECTIUS
1. Conixer i dominar les tcniques necessries per dissenyar
i gestionar les mesures de protecci en lmbit de la safety
engineering amb una visi global del sector.
2. Ser competents en el disseny de les mesures de protecci
contra incendis tant actives i passives, com prestacionals i
prescriptives.
3. Conixer les eines de simulaci numriques en els camps de
la combusti i la dinmica del foc, el comportament estructu-
ral davant lincendi i els sistemes de control de temperatura i
evacuaci de fums.
4. Estar capacitats per elaborar plans dautoprotecci en lmbit
local, aix com les anlisis de risc prvies.
5. Gestionar les matries perilloses (HAZMAT, hazardous materi-
als), formar-se com a conseller de seguretat en el transport de
mercaderies perilloses i en la gesti datmosferes explosives
(ATEX) utilitzant metodologies de risk analysis.
6. Entrar en contacte a nivell professional amb la terminologia
especfica internacional (angls) de les matries estudiades.
7. Obrir lhoritz de lexercici professional donant la possibilitat
daplicar els coneixements en projectes i casos prctics.
QU TOFERIM?
Un programa especialitzat i enfocat a les necessitats del
mercat.
Professorat altament qualificat, amb mplia experincia
professional i reconegut prestigi en el sector.
Collaboraci dinstitucions i organitzacions rellevants.
Horari compatible amb la teva agenda personal.
Accs a la borsa de treball de la UPC School.
Noves competncies professionals: acreditacions oficials.
4
EDICI
A QUI VA DIRIGIT?
Titulats i estudiants dltims cursos, que vulguin especialit-
zar-se en la prevenci i protecci de riscos complexos per tre-
ballar com a Safety Engineer, procedents principalment dels
segents estudis:
- Enginyeria en les seves diverses especialitats
- Arquitectura
- Estudis cientificotcnics
- Cincies ambientals
- mbit nutic, martim i portuari
- Seguretat i prevenci
Gestors de projectes i tcnics de consultories, enginyeries, em-
preses del sector de la prevenci, la seguretat i els incendis.
Inspectors tcnics de companyies dassegurances, media-
dors, prits de sinistres, assegurances, serveis dinspecci i
control dentitats pbliques i privades.
Tcnics que desenvolupin la seva professi o vulguin orientar-la
a entitats collaboradores de lAdministraci en lmbit de la
prevenci i la seguretat en matria dincendis, en Ajuntaments,
Consells Comarcals, etc., especialitzant-se en prevenci din-
cendis i protecci civil per a la tramitaci de llicncies dobres,
dactivitats i normativa.
Consellers de seguretat en empreses que transportin merca-
deries perilloses.
Gestors de la seguretat i la prevenci en establiments, activi-
tats, edificis i infraestructures.
Professionals relacionats amb sistemes i equips de PCI. Des
de tcnics dempreses installadores o de manteniment, a res-
ponsables de les empreses i institucions usuries.
Tcnics dels laboratoris dassajos i professionals que es dedi-
quen a recerca en la matria.
Tcnics en prevenci de riscos laborals.
Tcnics dempreses que elaboren o han delaborar Plans dAu-
toprotecci (PAUs).
Professionals de Protecci Civil.
Membres dels cossos de Bombers, Cossos de Seguretat i Pro-
tecci Civil que vulguin aprofundir coneixements i completar la
carrera professional.
Voluntaris dels cossos de Bombers, GRAF, protecci civil, etc.
Professionals que vulguin desenvolupar o reorientar la seva
trajectria professional en lmbit de la Safety Engineering.
 MSTER EN INCENDIS I PROTECCI CIVIL.
CONSULTA VDEOS, SAFETY ENGINEERING

TESTIMONIS DALUMNES Titulaci:

Ttol de mster expedit per la UPC,
I NOTCIES DEL MSTER A: Universitat Politcnica de Catalunya

www.talent.upc.edu Dates de realitzaci:

Doctubre de 2016 a juliol de 2017

Durada:
60 ECTS (351 hores lectives)

ACONSEGUEIX UN AUTNTIC
Horari:
Divendres 16:00 a 21:00 h
Dissabte 09:00 a 14:00 h
REPTE PROFESSIONAL Les visites es faran a lhorari pactat amb les empreses,
per norma general els dijous a la tarda.

Aquest programa de formaci en Incendis i Protecci Civil s per a Lloc de realitzaci:

tots aquells que volen fer un pas endavant en el seu desenvolupament Tech Talent Center
personal i arribar a la millora professional que shavien proposat. C/ de Badajoz, 73-77
08005 Barcelona
El mster, juntament amb els postgraus i cursos de formaci
contnua, t la vocaci de preparar els professionals del sector amb Import de la matrcula:
la formaci ms actualitzada per cobrir les seves necessitats i alhora 7.000 euros
donar accs als joves professionals en aquest sector laboral tan
apassionant. Ms informaci:
Telfon: (+34) 93 112 08 67
www.talent.upc.edu
Et preparem per a acreditacions oficials i toferim ampliar la teva
xarxa de contactes professionals.

DIPLOMES DELS MBITS DINCENDIS I PROTECCI CIVIL EXPEDITS PER

LINSTITUT DE SEGURETAT PBLICA DE CATALUNYA (ISPC):
Diploma del curs de formaci per a tcnics competents per a lelaboraci de plans dautoprotecci (mbit local), expedit per lInstitut de
Seguretat Pblica de Catalunya (ISPC) que permet acreditar-se de la forma prevista al decret 30/2015, de 3 de mar, i lOrdre IRP/516/2010,
de 8 de novembre com a tcnic per a elaborar plans dautoprotecci en lmbit de la protecci civil local. Per a la seva obtenci s necessari
superar el curs i comptar com a mnim amb el 80% dassistncia. Cal tenir, com a mxim abans de la data dinici de la formaci, una titulaci
universitria oficial o b un ttol propi duniversitat equivalent a un grau, diplomatura o llicenciatura.

Certificaci tcnica de prevenci i seguretat en cas dincendi (nivell bsic), que expedeix lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya
(ISPC) prvia superaci dun examen lliure (previ pagament de la taxa dexamen corresponent). Aquesta certificaci permet habilitar-se per
a desenvolupar lactivitat tcnica professional en entitats collaboradores de lAdministraci en lmbit de prevenci i la seguretat en matria
dincendis, de nivell bsic, de la forma prevista a la Llei 3/2010, de 18 de febrer i lOrdre INT/22/2013, d1 de febrer. Per a accedir a lexamen
lliure s necessari superar el curs i comptar com a mnim amb el 80% dassistncia. Cal tenir, com a mxim abans de la data dinici de la
formaci, una titulaci universitria oficial o b un ttol propi duniversitat equivalent a un grau, diplomatura o llicenciatura de tipus cientfic
o tcnic.
 ESTRUCTURA
El mster t una estructura modular en dos postgraus que es poden cursar de manera
independent.

Postgrau en Incendis - Fire Engineering

Postgrau en Protecci Civil - Risk Analysis

Per la seva banda, els postgraus sestructuren en quatre cursos de formaci contnua que
tamb es poden cursar de manera independent i et preparen per a acreditacions oficials.

POSTGRAU en INCENDIS.
Fire Engineering
MSTER en Safety Engineering

1. Tcnic d'Incendis

2. Enginyeria de Seguretat contra Incendis

POSTGRAU en PROTECCI CIVIL.

Risk Analysis

1. Tcnic en elaboraci de PAUs

Anlisi del Risc: Matries Perilloses, Conseller

2. de Seguretat i Atmosferes Explosives

Sistema que permet mesurar el treball que han de realitzar els alumnes per a
ECTS European Credit
Transfer System
ladquisici dels coneixements, capacitats, i competncies necessries per
superar les diferents matries del seu pla destudis.

Cada ECTS equival a 25 hores destudi i inclou el temps dedicat a les hores lectives,
hores de treball de lalumne, tutories, seminaris, treballs, prctiques o projectes,
aix com les exigides per a la preparaci i realitzaci dexmens i avaluacions.
 POSTGRAU EN INCENDIS. Fire Engineering
1. Curs de formaci contnua en Tcnic dIncendis
1.1 PREVENCI I SEGURETAT EN CAS DINCENDI
Programa segons preparaci oficial per a lexamen de Certificaci
tcnica de prevenci i seguretat en cas dincendi de Nivell Bsic,
expedit per lISPC, que permet tramitar lhabilitaci com a tcnic/a
de nivell bsic en entitat collaboradora de lAdministraci en
lmbit de la prevenci i la seguretat en matria dincendis (Llei
3/2010, de 18 de febrer i Ordre INT/22/2013, d1 de febrer)
Introducci
- Regulaci dels serveis de prevenci, extinci dincendis i
salvaments de Catalunya
- La Llei de prevenci i seguretat en cas dincendi en les
activitats, establiments, edificis i infraestructures
Conceptes bsics
- Interpretaci de plnols
- Construcci i estructures edificatries. Tipus destructures
segons els elements i els materials que les formen
- Hidrulica bsica
- El risc dincendi. Concepte de la crrega de foc i mtodes de
clcul. Nivell de risc intrnsec dincendi
- Conceptes de reacci i resistncia al foc dels materials
constructius, decoratius i de mobiliari. Classificaci.
Certificats dassaig. Marcatge CE dels productes de la
construcci
Protecci passiva
- Protecci estructural i sectoritzaci
- Intumescncies. Panells resistents al foc. Morters
Protecci activa
- El Reglament dInstallacions de Protecci Contra Incendis
(RIPCI)
- Les installacions de protecci contra incendis (sistemes
automtics de detecci, sistemes manuals dalarma
dincendis, abastament daigua contra incendis, hidrants,
extintors dincendis, boques dincendi equipades, columna
seca, ruixadors daigua, aigua nebulitzada, escuma fsica,
extinci per agents gasosos, sistemes de control de
temperatura i evacuaci de fums dincendi). Identificaci,
components i funcionament. Condicions ds i manteniment
Senyalitzaci de les vies devacuaci i dels equips
manuals de protecci. Enllumenat demergncia
Els procediments administratius en ledificaci
- La Llei dordenaci de ledificaci
- Els agents de ledificaci. Funcions i responsabilitats
Reglamentacions
- El Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Documents bsics de
seguretat en cas dincendi (DB SI) i seguretat dutilitzaci i
accessibilitat (DB SUA)
- El Reglament de Seguretat contra Incendis en els
Establiments Industrials (RSCIEI)
- LOrdenana reguladora de les condicions de protecci
contra incendis de lAjuntament de Barcelona
- Reglamentacions de seguretat en cas dincendi anteriors al
Codi Tcnic de lEdificaci. Perodes de vigncia
Guies, documents i instruccions tcniques en matria
de prevenci dincendis publicades o reconegudes per
lAdministraci
1.2 SISTEMES CONSTRUCTIUS I INSTALLACIONS
Bases de lanlisi i el disseny de les estructures
- Resistncia de materials. Estructures de barres. Estat lmit
ltim i estat lmit de servei
- Estructures metlliques. Vinclament de barres. Inestabilitats.
Unions
- Formig armat. Clcul de les armadures. Detalls
constructius.
- Canonades i recipients a pressi
Tipologies estructurals i sistemes constructius
- Tipologies estructurals emprades habitualment segons el
tipus dedifici i els materials: edificis residencials i doficines,
magatzems i establiments industrials, grans superfcies
comercials, EGA
- Interpretaci de plnols. Exercicis i exemples prctics
Installacions als edificis
- Installacions i xarxes bsiques: elctriques BT, climatitzaci,
aigua i ACS, gas i comunicacions. Installacions PCI:
detecci, alarma i extinci
- Exemples prctics didentificaci de les installacions de
climatitzaci, subministrament denergia i PCI
Comportament termo-mecnic dels materials
estructurals
- Lacci trmica del foc sobre els materials. Les dilatacions
trmiques a altes temperatures
- Comportament de les estructures de formig.
Comportament de les estructures dacer
1.3 FONAMENTS DE LA DINMICA DEL FOC
Introducci. Aspectes fonamentals de la combusti
- Fisicoqumica de la combusti en un incendi
- Flames de difusi i flames de premescla
- Incendis amb flama, sense flama i combusti explosiva
- Equacions de conservaci i mecanismes de transferncia de
calor
Dinmica del foc
- La ignici en lquids i en slids
- La propagaci de la flama
- Velocitat de combusti
- Caracterstiques dels plomalls dincendi
2. Curs de formaci contnua en Enginyeria de Seguretat contra Incendis
2.1 SIMULACI COMPUTACIONAL DINCENDIS
Introducci a la modelitzaci dincendis en
compartiments. Dinmica del foc en compartiments
- Fases de lincendi confinat
- Dinmica de fluids en moviment. Stackeffect
- Pla neutre i ventilaci natural, equacions fsiques i
correlacions
- Clculs per a casos estratificats (pre-flashover) i sense
estratificaci (post-flashover)
- Clcul de la temperatura de la capa de fums, corbes de
creixement de foc i el temps per a flashover
Models de dues zones
- Equacions de conservaci del model de dues zones
- Modelitzaci de la transferncia de calor
- Prctiques de modelitzaci amb els simuladors CFAST i
OZONE
Modelitzaci avanada. Turbulncia i models de camp (FDS)
- Turbulncia, naturalesa, efectes i implicacions
- Estratgies de simulaci de la turbulncia
- Fonaments de mecnica de fluids computacional
(Computational Fluid Dynamics CFD)
- Equacions fonamentals i mallat
- Introducci al simulador FDS
Introducci a la modelitzaci en incendis forestals
- Models dincendis forestals: sistema fsic, enfocaments
matemtics i variables de sortida
- Simuladors dincendis, operatius i de recerca
El disseny basat en prestacions (Performance Based
Design, PBD) i ls de la modelitzaci avanada
- Bases i etapes del PBD
- Guies daplicaci del PBD existents a nivell internacional
- Cas prctic daplicaci mitjanant ls del simulador FDS
Dinmica del foc en incendis forestals
- Introducci a lestudi dels incendis forestals
- La combusti en incendis forestals
- Mecanismes de transferncia de calor
- Caracterstiques fsiques
Lextinci: mecanismes i agents
- Mecanismes bsics dextinci
- Laigua i les escumes
- Els gasos inerts
- La pols qumica
2.2 RESISTNCIA AL FOC DE LES ESTRUCTURES
Accions mecniques i trmiques sobre les estructures
en situaci dincendi
- El mtode semiprobabilstic basat en els coeficients de
seguretat i els coeficients de simultanetat. Crregues de
clcul sobre lestructura. El temps equivalent. Eurocodi-1
UNE-EN 1991-1-2/ CTE DB SE AE i DB SI
- Resoluci general del problema trmic. Equacions de
govern; conducci, convecci i radiaci. Plantejament
del problema mitjanant el mtode dels elements finits.
Utilitzaci del programari
Tecnologia de la protecci passiva
- Aplicaci dels recobriments de morter projectat i de plaques.
Les pintures intumescents. Tcniques dexecuci i control
de la protecci passiva. Clculs senzills utilitzant el criteri de
limitaci de la temperatura
- Exemples daplicaci amb productes comercials i
valoracions econmiques
Verificaci de la resposta estructural enfront dun
incendi
- Estructures de formig armat i pretensat. Solucions
tabulades mitjanant ls del coeficient de
sobredimensionament. Bigues, pilars i forjats convencionals.
El mtode de la isoterma de 500C. Spalling o eclosi del
formig. Utilitzaci del programari. Eurocodi-2 UNE-EN
1994-1-2/ CTE DB SI-6 Annex C/ EHE Annex 6
- Estructures dacer. Concepte de la temperatura crtica.
Tractament general de les inestabilitats en situaci dincendi.
Utilitzaci del programari. Eurocodi-3 UNE-EN 1993-1-2/
CTE DB SI-6 Annex D/ EAE Captol XII
- Estructures mixtes acer-formig. Solucions tabulades en
bigues i pilars mixtes. Cas particular de les lloses mixtes.
Eurocodi-4 UNE-EN 1994-1-2
- Estructures de fusta. Mtode de la secci reduda. Velocitat
de carbonitzaci. Unions. Eurocodi 2 UNE-EN 1995-1-2/
CTE DB SI-6 Annex E
- Estructures dobra de fbrica. Solucions tabulades. Criteris
resistents i dallament trmic a la sectoritzaci. Eurocodi-6
UNE-EN 1996-1-2/ CTE DB SI-6 Annex F
2.3 CASOS PRCTICS. NOVES TECNOLOGIES I DISSENY Medi ambient i activitats
PRESTACIONAL - Llei de prevenci i control ambiental. Aplicaci a Catalunya i
afectaci municipal
El disseny prestacional i lexcepcionalitat al compliment - Llei 6/2009, davaluaci ambiental de plans i programes
reglamentari - Regulaci administrativa despectacles pblics i activitats
- Objectius i requisits bsics recreatives
- Requisits funcionals o prestacionals - Llicncia urbanstica
- Aplicacions a projecte
- Exemples prctics i visites a establiments Urbanisme, construcci i rehabilitaci
- Planejament urbanstic. Llei dordenaci de ledificaci
Reglamentaci internacional 38/1999
- Introducci a la reglamentaci internacional de prevenci i - Codi Tcnic de lEdificaci. Accessibilitat
seguretat en matria dincendis
- Guies tcniques de reconegut prestigi a nivell internacional Peritatges judicials i forenses
- La visi des del mn de les asseguradores - Organitzaci Judicial. Els qui poden ser perits. Control
dimparcialitat dels perits: la tatxa, labstenci i la recusaci.
Anlisi i simulaci devacuaci de persones El dictamen pericial
El fenomen de la propagaci del foc per faana - Criteris generals per a lelaboraci dinformes i dictmens
pericials (UNE 197001)
Noves tecnologies
- Casos prctics
- Noves tecnologies de sistemes de protecci contra incendis
- Enfocament prestacional dels sistemes de control de fums
- Sistemes dextinci per aplicacions especials
- Casos prctics
3. Projecte final de postgrau en
Incendis. Fire Engineering
2.4 SEGURETAT INDUSTRIAL I ENGINYERIA LEGAL
mbit legal i responsabilitats
- Introducci a la normativa Treball final de Programa - Projecte dAplicaci Professional
- Tipus de disposicions legals. Administraci i procediments
administratius
- Responsabilitat civil. Responsabilitat administrativa. Titulaci:
Responsabilitat penal Diploma de postgrau expedit per la UPC,
Universitat Politcnica de Catalunya
Seguretat
- Seguretat de producte. Marcatge CE Horaris:
- Seguretat de mquines (RD 1644/2008) Divendres 16:00 a 21:00 h
- Seguretat dutilitzaci dequips de treball (RD 1215/1997) Dissabte 09:00 a 14:00 h
Les visites es faran a lhorari pactat amb les empreses,
Installacions i energia per norma general els dijous a la tarda.
- Aparells elevadors (RAU i RD 88/2013 AEM-1)
- Baixa tensi (REBT) i alta tensi (RLAT i RAT) POSTGRAU EN INCENDIS.
- Installacions trmiques als edificis (RITE) FIRE ENGINEERING
- Prevenci de la legionellosis 35 ECTS / 3.800 euros
- Installacions frigorfiques (RSIF)
- Equips a pressi (REP) Curs de formaci contnua en Tcnic dIncendis
- Subministrament daigua (HS4 del CTE) 14 ECTS / 1.700 euros
- Reglament demmagatzematge de productes qumics (RD
379/2001) Curs de formaci contnua en Enginyeria de
- Installacions petrolferes (RD2085/1994) seguretat contra incendis
- Installacions de gas (RD 919/2006) 14 ECTS / 2.100 euros

DIPLOMA DE LMBIT DINCENDIS EXPEDIT PER LINSTITUT DE SEGURETAT PBLICA DE CATALUNYA (ISPC):

Certificaci tcnica de prevenci i seguretat en cas dincendi (nivell bsic), que expedeix lInstitut de Seguretat Pblica de Cata-
lunya (ISPC) prvia superaci dun examen lliure (previ pagament de la taxa dexamen corresponent). Aquesta certificaci permet
habilitar-se per a desenvolupar lactivitat tcnica professional en entitats collaboradores de lAdministraci en lmbit de prevenci
i la seguretat en matria dincendis, de nivell bsic, de la forma prevista a la Llei 3/2010, de 18 de febrer i lOrdre INT/22/2013, d1
de febrer. Per a accedir a lexamen lliure s necessari superar el curs i comptar com a mnim amb el 80% dassistncia. Cal tenir,
com a mxim abans de la data dinici de la formaci, una titulaci universitria oficial o b un ttol propi duniversitat equivalent a
un grau, diplomatura o llicenciatura de tipus cientfic o tcnic.
 POSTGRAU EN PROTECCI CIVIL. RISK ANALYSIS
1. Curs de formaci contnua en Tcnic en Elaboraci de PAUs
(Plans dAutoprotecci).
Introducci bsica a la Protecci Civil
- La Protecci Civil a Catalunya:
Qu s? objectius i organitzaci
- Actuacions de la Protecci Civil a Catalunya
- Estratgia actual i futura
La Prevenci i Planificaci de riscos greus a Catalunya
- Introducci a lanlisi i coneixement del risc.
Classificaci dels riscos greus
- Principis de la planificaci demergncies. Plans
demergncia vigents a Catalunya
- La implantaci dels plans demergncia
La gesti de les emergncies
- Parmetres que condicionen la gesti de les emergncies
- Centres demergncies de Protecci Civil:
CECAT, Telfon nic demergncies 112
- Informaci a la poblaci
- Funcions dels diferents cossos durant les emergncies:
Bombers, Mossos dEsquadra, Policia Local, Sistema
dEmergncies Mdiques (SEM)
- Funcions de la protecci civil municipal durant les
emergncies
Tecnologies de suport a la Protecci Civil.
Xarxa dalarmes i avisos a la poblaci
Normativa bsica i relativa a les diferents activitats del
Decret dAutoprotecci
- Normes bsiques dautoprotecci: LEstatut de Catalunya
i la Llei 4/1997 de Protecci Civil de Catalunya. El Reial
decret 393/07 (Norma Bsica dAutoprotecci). El Decret
dautoprotecci de la Generalitat de Catalunya
- Plataforma de registre dels PAUs i signatura electrnica
- Normes tcniques dautoprotecci: Codi Tcnic de
lEdificaci, Normativa especfica de seguretat contra
incendis i relativa a espectacles i activitats recreatives.
Normativa daltres activitats: centres comercials i daltres
Els PAU: pautes bsiques per a la seva elaboraci i
implantaci
- Introducci bsica a la redacci dun PAU. Descripci
dactivitats i centres dinters per a la Protecci Civil local.
Continguts mnims dun PAU
- Anlisi del risc: riscos interns i externs que poden afectar
una installaci, anlisi segons el tipus de risc associat
(espectacles, activitats recreatives, centres comercials,
pirotcnia, riscos naturals, riscos de la societat)
- Descripci dels mitjans i mesures dautoprotecci dun
PAU: mitjans materials, humans, dispositius de vigilncia,
dispositius sanitaris, primers auxilis, mesures correctores i
plans
- Estructura organitzativa dun PAU: fases i criteris dactivaci,
equips demergncia, accions a realitzar
- Implantaci, manteniment i actualitzaci dun PAU
- Casos prctics
- Projecte davaluaci contnua: elaboraci dun PAU
 2. Curs de formaci contnua en Anlisi de Risc. Matries Perilloses,
Conseller de Seguretat i Atmosferes Explosives
2.1 MATRIES PERILLOSES I ATMOSFERES EXPLOSIVES
(HAZMAT - ATEX)
Introducci bsica a les matries perilloses
HAZMAT (Hazardous Materials)
Risc Qumic
- Definici de risc qumic i de matries perilloses segons
diferents fonts
- Localitzaci de les matries perilloses i tipologies de perill ms
acceptades
- Visi general de la legislaci que regula els materials perillosos
a tot el mn
- Introducci als sistemes de classificaci de materials perillosos
- Presentaci del Global Harmonized System (GHS)
- Similituds i diferncies del GHS amb el sistema de classificaci
CLP (Classification Labelling and Packaging)
- Risc qumic: salut humana i medi ambient
Risc Biolgic
- Classificaci dels agents biolgics segons la seva naturalesa i
segons el risc
- Identificaci i avaluaci dels riscos biolgics
- Mesures de prevenci
- Nivells de contenci biolgica i mesurament dels agents
biolgics
- Transport de substncies infeccioses i gesti de residus
- Pandmies
Risc Radiolgic
- El cicle del combustible nuclear i la indstria nuclear
- Les installacions nuclears i les installacions radioactives
Classificaci segons el Reial decret 1836/1999
- La classificaci de les fonts radioactives de lOrganitzaci
Internacional de lEnergia Atmica
- El transport de matries radioactives: tipus i categories
dembalums, fluxos i fitxes dintervenci especfiques per a
materials radioactius
- Accidents nuclears i radiolgics en el passat
- Clculs bsics en la protecci radiolgica
Atmosferes Explosives (ATEX)
- Reglamentaci ATEX
- Conceptes generals en atmosferes explosives
- Les Directives 1999/92/CE i 94/9/CE
- La classificaci de zones
- Modes de protecci per a equips elctrics en atmosferes
explosives formades per gasos/vapors inflamables
- Modes de protecci per a equips elctrics en atmosferes
explosives formades per pols combustible
- Normes dinstallaci, intervenci i manteniment en zones
ATEX
- Els marcats Ex impostos per la Directiva 94/9/CE
Estabilitat trmica
- Conceptes de lestabilitat trmica
- Autoescalfament de dipsits de pols
- Assajos destabilitat trmica
- Exemples dincidents reals
2.2 ANLISI DEL RISC
Riscos Tecnolgics
- Prevalena dels accidents greus, concepte de risc i tolerabilitat
del mateix
- Terme font
- Clcul dels efectes derivats dels accidents: incendis,
explosions, BLEVE, dispersi de substncies txiques
- Vulnerabilitat
Risc dincendi i explosi
- Resum del mtode
- Guia completa de lndex dincendi i explosi
- Presentaci dexemples de clcul
Normativa Seveso III
- Antecedents i guies de referncia
- Anlisi detallada de la Directiva 2012/18/UE
- Presentaci dexemples de clcul per determinar lafectaci
Anlisi quantitativa del risc (ACR)
- Introducci i presentaci del cas dexemple
- Identificaci de perills
- Successos iniciadors: genrics, especfics. Casos de fallada.
Escalat
- Estimaci de freqncies dels successos iniciadors: arbres de
fallades
- Successos facilitadors o modificadors: salvaguardes
tecnolgiques, condicions de contorn, etc.
- Clcul de la freqncia desdeveniments finals: arbres de
successos
- Simulaci dels diferents fenmens possibles durant un
accident
- Risc i els seus tipus: individual, social, agregat
Riscos Naturals
- Riscos meteorolgics: vents, sequeres, inundacions, nevades,
incendis forestals
- Riscos geolgics/geomorfolgics: ssmic, volcnic, moviments
de vessant i subsidncies, allaus
2.3 CONSELLER DE SEGURETAT
Aquesta matria aporta una visi global de lexercici professional
com a Conseller/a de Seguretat en el transport de mercaderies
perilloses (ADR).
Introducci seguretat en transport
- El transport, crrega i descrrega de mercaderies perilloses
- El paper de lONU. Reglaments vigents
Naturalesa dels perills i classificaci de les mercaderies
perilloses
- Elements didentificaci de les matries perilloses
- Classificaci segons perillositat (classes de perill). Principals
caracterstiques
Expedicions
- Participants en qualsevol operaci amb mercaderies perilloses
- Pla de protecci de mercaderies perilloses dalt risc (MPAR)
- Tnels i xarxa ditineraris de mercaderies perilloses (RIMP).
Restriccions a la circulaci. Exempcions. Successos
notificables
Tipus dembalatges autoritzats
- Homologaci. Senyalitzaci dembalums i sobreembalatges
- Criteris en la utilitzaci denvasos, embalatges i cisternes.
Adequaci dels mateixos
- Etiquetatge de vehicles i unitats de transport
Utilitzaci de vehicles en el transport de mercaderies
perilloses
- Requisits, identificaci. Documentaci en el transport de
mercaderies perilloses
- Equipament a bord, tripulaci i equips
Pla especial demergncies per accidents en el transport
de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril
(TRANSCAT)
- Caracterstiques generals del risc en la fase de transport.
Classificaci daccidents
- Consideraci en els plans dautoprotecci
 Titulaci:
Diploma de postgrau expedit per la UPC,
Universitat Politcnica de Catalunya

Horaris:
Divendres 16:00 a 21:00 h
Dissabte 09:00 a 14:00 h
Les visites es faran a lhorari pactat amb les
empreses, per norma general els dijous a la tarda.

POSTGRAU EN PROTECCI CIVIL.

RISK ANALYSIS
25 ECTS / 3.600 euros

Curs de formaci contnua en Tcnic en

Elaboraci de PAUs
(Plans dAutoprotecci)
7 ECTS / 1.200 euros

Curs de formaci contnua en Anlisi de Risc,

Matries Perilloses Conseller de Seguretat i
Atmosferes Explosives
12 ECTS / 2.000 euros

3. Projecte Final de Postgrau en Protecci Civil

Treball final de Programa - Projecte dAplicaci Professional

DIPLOMA DE LMBIT DE PROTECCI CIVIL EXPEDIT PER LINSTITUT DE SEGURETAT PBLICA DE

CATALUNYA (ISPC):

Diploma del curs de formaci per a tcnics competents per a lelaboraci de plans dautoprotecci (mbit local), expedit
per lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya (ISPC) que permet acreditar-se de la forma prevista al decret 30/2015, de
3 de mar, i lOrdre IRP/516/2010, de 8 de novembre com a tcnic per elaborar plans dautoprotecci en lmbit de la
protecci civil local. Per a la seva obtenci s necessari superar el curs i comptar com a mnim amb el 80% dassistncia.
Cal tenir, com a mxim abans de la data dinici de la formaci, una titulaci universitria oficial o b un ttol propi duniversitat
equivalent a un grau, diplomatura o llicenciatura.
PER ACONSEGUIR UNS NIVELLS DE SEGURETAT I PREVENCI ADEQUATS SHA DE FER UN BON CL-
CUL DE RISCOS DEL QUE ES T ENTRE MANS, PER TANT, LA NORMA S UNA EINA PER NO LOB-
JECTIU. I AIX ES POT ANAR CAP A SISTEMES MS BASATS EN ESTNDARDS I PRESTACIONS QUE EN
OBLIGACIONS.
Font: Theknos, maig de 2015 Joan Gallart
Cap del Servei de Prevenci dels Bombers GENCAT i Enginyer Industrial
Professor del mster

ACTIVITATS COMPLEMENTRIES DEL MSTER

El programa de formaci est atent a les novetats, innovacions, activitats i jornades sectorials que ajudin a lactualitzaci dels professionals del sector. A
ms, a cada edici sincorporen visites tcniques especfiques grcies a la collaboraci dentitats i empreses del sector.

Presentaci del Clster dIncendis a la UPC School.

Clster de Seguretat contra Incendis. Cooperaci i Competitivitat.
Exemple prctic i referent de com establir estratgies dxit.

TESTIMONIS ALUMNI
Els nostres alumni volen fer un pas endavant en el seu desenvolupament personal i professional, ampliant els seus coneixements, competncies, habilitats
i talents. Descobreix una nova professi, que ja compta amb reconeixement internacional i connectat a aquest sector a lala a Catalunya i
Espanya.

..Desprs de 5 anys dexperincia al mn de la ventilaci i incendis en tnels i estacions de metro i ferrocarrils, des
de lempresa en la qual treballo vam anar guanyant projectes relacionats amb simulacions dincendis en diversos sectors,
com els nuclears i industrials. Per aix vaig triar cursar el mster de Fire & Safety Engineering, amb lobjectiu de millorar
les meves competncies en aquest mbit. Dels coneixements apresos durant el curs destaco lanlisi exhaustiva de la
normativa de seguretat contra incendis, les eines de clcul i les aplicacions prctiques del Fire Engineering, de la m de
lexperincia dels professors, en la seva mplia majoria professionals en actiu del sector. A nivell professional, mha ajudat
a consolidar-me i continuar desenvolupant-me professionalment dins lempresa, ja que grcies als coneixements apresos
he pogut explorar noves rees de negoci

Jordi Salellas
Engineer &Project Manager
IDOM Ingeniera

..Feia un any que havia comenat la meva carrera com a consultora freelance en seguretat i vaig valorar que el
mster majudaria tant a consolidar els meus coneixements en incendis com a preparar-me per a lexamen dacreditaci
per a tcnic dincendis de nivell bsic. I efectivament, aix va ser. La formaci mha obert nous camps professionals,
mha atorgat lacreditaci necessria i mha donat una base per aplicar la normativa en lmbit de la Seguretat. A ms,
complementat amb un quadre docent de primera lnia i perfectament equilibrat entre el mn de lempresa, la univer-
sitat i lAdministraci pblica. s, sens dubte, un curs necessari per a aquells professionals de la seguretat que vulguin
disposar duna bona base tcnica i, al seu torn, obtenir lacreditaci corresponent en incendis...

Meritxell Pineda
Consultant Crisis
Management Service
INSTITUT CERD
Freelance Safety Consultant
UN EQUIP PREPARAT PER FORMAR NOUS PROFESSIONALS
Direcci Acadmica
Jordi Sans Pinyol
Enginyer Industrial. Professor del Departament dEnginyeria de
la Construcci de la UPC. Diplomat en Prevenci dIncendis pel
Ministeri de lInterior de Frana (Brevet Prevention). Va ser res-
ponsable de Recerca de lEscola de Bombers i Protecci Civil de
Catalunya (EBPC), de lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya
(ISPC) (2010-2014), director de lEscola de Bombers (2002-2010),
sotsdirector general de Protecci Civil (1997-2002) i inspector del
cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Actualment s
cap de la Divisi de Planificaci del Servei de Prevenci, Extinci
dIncendis i Salvament de lAjuntament de Barcelona.
Frederic Marimon Carvajal
Doctor enginyer Industrial. Professor del Departament de Resis-
tncia de Materials i Estructures en lEnginyeria de la UPC. Especi-
alista en estructures metlliques, estructures mixtes, acer-formig
i verificaci de la resistncia al foc de les estructures. Chair Cluster
de lcole Polytechnique Fdrale de Lausana. Autor de nombro-
sos articles en lmbit de la resistncia de materials i director de
tesi. Collaborador i professor a lISPC i a lEBPC.
Eullia Planas Cuchi
Doctora enginyera Industrial. Professora del Departament dEngi-
nyeria Qumica de la UPC. Responsable del Centre dEstudis del
Risc Tecnolgic (CERTEC). Autora de nombrosos articles i llibres
sobre risc industrial i incendis forestals. Collaboradora de lEBPC,
en especial del Grup dActuacions Forestals (GRAF).
Professorat
Santos Bendicho Alonso
Enginyer Industrial, especialitat en tcniques energtiques per la
UPC. Mster en Direcci de Mrqueting i Gesti Comercial per
ESIC-ISM. Membre dAENOR CTN123/SC5 i CTN100. Membre
de CEN TC191/SC1 WG5, WG6 i WG9. Director de Projectes i
Obres de SODECA, S.A.
Esteban Bernechea Rojas
Doctor en Enginyeria per la UPC. Especialista en el camp de lan-
lisi de riscos i lenginyeria de seguretat en els sectors de lOil&Gas
i la indstria qumica. Ha participat en estudis per a empreses com
Tcnicas Reunidas, Sonatrach, Petronas, Repsol, Lyondellbasell,
BASF o Saudi Aramco, i ha fet estudis HAZOP, HAZID, QRA i
davaluaci de riscos en edificis, entre altres. s ponent en con-
gressos i simposis internacionals, i autor en revistes com Safety
Science o Process Safety and Environmental Protection. Actual-
ment s enginyer snior al Departament dAnlisi de Riscos i Se-
guretat de Processos de Bureau Veritas.
Josep Boguny i Rossinyol
Format en Prevenci i Gesti dEmergncia, acreditat com a per-
sonal tcnic competent per elaborar plans dautoprotecci dac-
tivitats i centres dinters per a la protecci civil local (Annex I.C
del Decret 82/2010). Postgrau en Planificaci i Gesti de lEmer-
gncia. Postgrau en Tcniques de Seguretat, Prevenci, Planifica-
ci i Gesti de lEmergncia. Cap del Servei de Protecci Civil de
lAjuntament de Rub.
Miquel Casafont Ribera
Doctor enginyer Industrial. Professor del Departament de Resis-
tncia de Materials i Estructures en lEnginyeria de la UPC. Espe-
cialista en estabilitat destructures i estructura metllica lleugera.
Eva Cuerva Contreras
Enginyera Industrial. Professora del Departament dEnginyeria
de la Construcci de la UPC. Especialista en elements i sistemes
constructius per a edificaci.
Lidia Cugat Prez
Arquitecta Tcnica i enginyera de lEdificaci. Mster en Gesti de
Projectes. Tcnica de la Unitat de Prevenci de la Regi dEmer-
gncies de Tarragona dels Bombers de la Generalitat. Certificaci
tcnica de nivell avanat en Prevenci i Seguretat en Cas dIn-
cendi, expedida per lISPC. Professora en cursos per accedir a la
certificaci tcnica de nivell bsic en Prevenci i Seguretat en Cas
dIncendi a la Diputaci de Tarragona i collegis denginyers de
Tarragona i Girona.
ngel de Vicente Jofre
Doctor enginyer Industrial. Investigador i professor de lmbit
dEnginyeria de Projectes i del Transport a la UPC. Ha estat res-
ponsable dActivitats a lAjuntament de Mollet del Valls.
Sergio Delgado Molina
Mster i llicenciat en Cincies Qumiques per la Universitat de Barce-
lona (UB). Mster en Poltiques Pbliques de Seguretat (UOC-ISPC).
Sotsdirector de Coordinaci i Gesti dEmergncies de la Direcci
General de Protecci Civil (DGPC) de la Generalitat de Catalunya.
Responsable dels informes per a la prevenci de riscos greus en la
planificaci urbanstica i lordenaci territorial (2008-2010).
Joan Carles Francs Tudel
Llicenciat en Geografia per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Post-
grau en Economia i Gesti del Medi Ambient per la UB. Mster en
Prevenci de Riscos Laborals per la URV. Tcnic de Protecci Civil
de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. Professor dAnlisi de
Riscos a la URV.
Joan Gallart Oliv
Enginyer Industrial. Sotsinspector del cos de Bombers de la Ge-
neralitat. Cap del Servei de Prevenci de Bombers de la Genera-
litat i professor en diversos cursos de lISPC i lEBPC. Mster en
Prevenci de Riscos Laborals, especialitats en seguretat, higiene i
ergonomia i psicosociologia en el treball.
Carlota Garcia Jimnez
Enginyera de lEdificaci. Mster en Incendis i Protecci Civil, Sa-
fety Engineering. Tcnica de Planificaci a T&Associats, enginyeria
dedicada a la realitzaci i implantaci de plans demergncia.
Rosa Garcia Romero
Llicenciada en Biologia per la UB. Tcnica Biloga al Servei de Ges-
ti del Risc i Planificaci (DGPC) de la Generalitat de Catalunya.
Nria Gasulla Fernndez
Llicenciada en Cincies Fsiques. Subdirectora general de Progra-
mes de Protecci Civil (DGPC), Departament dInterior, Generalitat
de Catalunya.
Mara del Pilar Giraldo Forero
Doctora Arquitecta per la UPC. Especialista en propagaci del foc
en faanes. Responsable de recerca del Departament de Cons-
trucci de lInstitut Catal de la Fusta (INCAFUST). Les seves re-
cerques se centren en la propagaci del foc i la protecci contra
incendis. Forma part de grups europeus de recerca centrats en el
comportament de materials i elements constructius de base biol-
gica per a la construcci sotmesos al foc. Collabora com a docent
en dos msters de Construcci de la UPC i en cursos de lISPC.
Albert Gonzlez Mayans
Arquitecte i arquitecte Tcnic. Tcnic superior en Prevenci de
Riscos Laborals, especialitat en seguretat. Diplomat Cepreven i
CFPA Europa. Membre de la Taula per a la Interpretaci de la Nor-
mativa de Seguretat contra Incendis (TINSCI). Tcnic del Servei de
Prevenci de Bombers de la Generalitat de Catalunya i professor
en diversos cursos de lISPC i lEBPC.
Joan Frederic Grcia Forcadas
Enginyer Industrial. Va ser professor a lETSEIB-UPC. Va ser ins-
pector del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Cap de
la Brigada de Barcelona. Cap del Servei de Planificaci. Respon-
sable de Plans dAutoprotecci de la DGPC, Departament dInte-
rior, Generalitat de Catalunya.
Jaume Guamis Toh
Enginyer Industrial i inspector del cos de Bombers. Ha estat res-
ponsable de Formaci a lEscola de Bombers i a la Direcci Ge-
neral de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments. Responsable
dInformaci i Formaci en Protecci Civil. Responsable dInfor-
maci de la Direcci General dEmergncies i Seguretat Civil. Cap
del Servei de Sensibilitzaci de la DGPC. Cap dels Serveis Territo-
rials de Protecci Civil a Barcelona (DGPC) i sotsdirector general
de Programes en Protecci Civil de la DGPC.
Llus Manuel Homar Mart
Enginyer Tcnic en Electrnica Industrial. Mster en Seguretat i
Gesti del Risc Industrial per la UPC. Mster en Prevenci de Ris-
cos Laborals (nivell avanat) i Seguretat en el Treball per la UPC.
Postgrau en Ergonomia i Psicosociologia Aplicada per la UPC.
Postgrau en Higiene Industrial per la UPC. Postgrau en Seguretat
i Salut al Sector de la Construcci per la UPC. Responsable de
Protecci Civil a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Maria Llum Llosa Oliva
Enginyera Industrial i enginyera Tcnica Industrial Mecnica. Lli-
cenciada en Documentaci per la Universitat Oberta de Cata-
lunya (UOC). Mster en Estalvi i Eficincia Energtica. Postgrau
en Coordinador de Seguretat i Salut en la Construcci. Postgrau
en Competncies Directives per la UAB. Mster en Prevenci de
Riscos Laborals (nivell superior) i Seguretat Industrial per la UPC.
Mster en Gesti Integral del Litoral per la UB. Tcnica acreditada
per a lelaboraci de plans dautoprotecci. Cap de la Secci de
Seguretat en Obres i Autoprotecci a la Diputaci de Barcelona.
ngel Lpez Daz
Arquitecte. Postgrau en Reforos Estructurals per lEscola Sert
(COAC). Tcnic responsable de Formaci a la Divisi de Planifi-
caci i cap de Gurdia de Bombers de Barcelona. Coredactor del
procediment dactuaci en patologia de ledificaci. Professor de
postgrau del Collegi dAparelladors, Arquitectes Tcnics i Engi-
nyers dEdificaci de Barcelona (CAATEB) i formador de Cons-
trucci a lISPC.
Daniel Magdaleno Moreno
Enginyer Tcnic Industrial. Mster en Prevenci de Riscos Labo-
rals, especialitat en seguretat, higiene i ergonomia i psicosocio-
logia aplicada. Tcnic del Servei de Prevenci de Bombers de la
Generalitat i professor en diversos cursos de lISPC i lEBPC.
Gemma Marcobal Barbar
Enginyera en Organitzaci Industrial. Va iniciar la seva carrera en
lenginyeria i la construcci de la m de lempresa Sondeos, Es-
tructuras y Geotecnia, S.A. Actualment s tcnica de Planificaci a
T&Associats, realitza i redacta plans demergncia (PAM i PAU) en
lmbit pblic i privat, i duu a terme la seva formaci i implantaci,
la realitzaci dinformes tcnics, la redacci destudis de seguretat
dinstallacions qumiques i la realitzaci de la cartografia adjunta.
Pedro Martnez Torrado
Enginyer Tcnic en Explotaci de Mines. Mster en Prevenci de
Riscos Laborals, especialitat en seguretat, higiene i ergonomia i psi-
cosociologia en el treball. Tcnic del Servei de Prevenci i Extinci
dIncendis i Salvament(SPEIS) de Barcelona, de la Divisi de Pre-
venci i Protecci Civil. Cap de Gurdia. Professor en diversos cur-
sos de lISPC i collegis professionals. s autor de diversos articles
i ponncies en congressos i jornades de protecci contra incendis.
Marta Osorio Galindo
Enginyera Industrial. Tcnica de la Unitat de Normativa de lSPEIS
de Barcelona, Divisi de Prevenci i Protecci Civil. Coordinadora
dels cursos per obtenir la certificaci tcnica de prevenci i segu-
retat en cas dincendi (nivell bsic i nivell avanat), i professora en
diversos cursos de lISPC i lEBPC.
Manel Pardo Sabarts
Mster i llicenciat en Cincies Fsiques per la UB. Mster en Pre-
venci de Riscos Laborals. Mster en Enginyeria i Gesti Ambi-
ental (ITC-UPC). Exdirector general de Protecci Civil. Professor
de Meteorologia Aplicada als Incendis Forestals a lISPC. Tcnic
acreditat per elaborar PAU en lmbit local i de Catalunya per a tots
els sectors. Actualment s director de lSPEIS de lAjuntament de
Barcelona.
Elsa Pastor Ferrer
Doctora Enginyera Industrial. Professora del Departament dEngi-
nyeria Qumica de la UPC. Investigadora del CERTEC.
Carla Planas Rodrguez
Enginyera Industrial. Professora del Departament dEnginyeria de
la Construcci de la UPC. Consultora Energtica i de Sostenibili-
tat. Especialitzada en eines de simulaci aplicades als edificis, en
eficincia energtica i en certificacions ambientals (LEED, BRE-
EAM i VERDE).
Xavier Poy Quintana
Enginyer Qumic IQS. Mster en Prevenci de Riscos Laborals, es-
pecialitat en seguretat, higiene, ergonomia i psicosociologia en el
treball. MBA per La Salle-URL. Especialista en atmosferes explo-
sives (ATEX), amb experincia en els sectors Oil&Gas, qumic, far-
macutic, cosmtic, alimentari i tractament de residus. Actualment
ocupa el crrec dOHS Specialist & Business Developer a SGS.
Oriol Ros Rubiras
International Master of Science in Fire Safety Engineering, cotitu-
lat per la Universitat dEdimburg (Regne Unit), Universitat de Gant
(Blgica) i Universitat de Lund (Sucia). Llicenciat en Fsica. Inves-
tigador del CERTEC de la UPC.
Ferran Rodrguez Campoy
Enginyer Industrial. Tcnic superior en Prevenci de Riscos La-
borals. Gerent de Foc i Seguretat, S.L. (FISEG), membre de la
Comissi dInstallacions contra Incendis de Tecnifuego-Aespi.
Membre de la Subcomissi de Prevenci dIncendis del Collegi
Oficial dEnginyers Industrials de Catalunya (COEIC). Membre de
lAsociacin Profesional de Ingeniera de Proteccin contra Incen-
dios (APICI). Professor de Sistemes contra Incendis a lISPC, al
Collegi dEnginyers Tcnics, a Bombers de Barcelona, a Cepre-
ven Catalana Occident, etc.
Jordi Roher Armentia
Enginyer Industrial. Cap de la Unitat de Qualitat de Productes del
Departament de Qualitat de Productes de lInstitut de Tecnologia
de la Construcci de Catalunya (ITeC).
Xavier Segu Juli
Enginyer Qumic per la UPC. Ha realitzat gran part de la seva recer-
ca en els mbits de la seguretat industrial i el risc mediambiental,
en els quals s autor de publicacions i collaboracions en revistes
i llibres cientfics. En el marc de la recerca duta a terme durant el
seu treball final de mster, daplicaci actual en els estudis Seveso
que es fan a Catalunya, va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi
de la Societat Catalana de Tecnologia (2015). Tamb ha participat
en diversos projectes de la Comissi Europea (FP7) amb diverses
institucions de recerca de prestigi en lmbit del risc ambiental.
Francesc Surralls Escobar
Graduat Social per la UB. Tcnic superior en Ergonomia i Psico-
sociologia. Conseller de Seguretat ADR. Conseller de Seguretat
extern. Administrador de Zaudera, S.L.
Antonio Snchez Martn
Llicenciat en Cincies Qumiques. Tcnic Superior en Riscos La-
borals. Conseller de Seguretat ADR. Expert en Transport Multi-
modal de Mercaderies Perilloses. Tcnic de Planificaci en Riscos
Tecnolgics (mercaderies perilloses i Seveso). Professor en diver-
sos cursos especialitzats al Centre Especfic de Recerca per a la
Millora i Innovaci de les Empreses (CERpIE) de la UPC.
Marc Sans Armenter
Enginyer Industrial. Mster en Poltiques Pbliques de Seguretat
(UOC). Diplomat Cepreven i CFPA Europa. Membre de la TINSCI i
vocal del Subcomit SC-5 del CTN-23 dAENOR. Ha estat tcnic
del Servei de Prevenci de Bombers de la Generalitat i professor
en diversos cursos de lISPC. Actualment s tcnic dels Serveis
Tcnics del Departament dInterior, Generalitat de Catalunya.
Pedro Serrano Torres
Enginyer Tcnic Industrial. Especialista en enginyeria de prevenci
de sinistres industrials dFM Global: tasques de consultoria ex-
clusiva per a empreses assegurades per FM Global, relacionada
tant amb lanlisi i la minimitzaci de riscos (per a la propietat i
lactivitat) com amb nous projectes (construcci, protecci contra
incendis, riscos naturals, activitat productiva). Collabora amb or-
ganismes oficials locals relacionats amb la prevenci de sinistres
(ISPC, Bombers de la Generalitat).
David Tisaire Berga
Director de T&Associats. MBA per la URV. Expert en Planificaci i
Emergncies. Responsable de la Subcomissi de Plans dEmer-
gncia del COEIC.
Ramon Toldr Sabat
Doctor en Fsica per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB).
Ha estat professor a la UB i investigador a la Universitat dOxford.
Va ser responsable de Recerca en Previsi del Risc a la DGPC.
Actualment s tcnic de Recerca i Desenvolupament Tecnolgic
de lSPEIS de Bombers de Barcelona.
Cristbal Trabaln Carricondo
Enginyer Industrial i llicenciat en Dret. Expert en Dret Industrial.
Autor de diverses publicacions denginyeria legal.
Mario Miguel Valero
Enginyer Aeronutic per la Universitat Politcnica de Madrid (UPM)
i investigador del CERTEC de la UPC. La seva recerca se centra
en la monitoritzaci i simulaci dincendis forestals i confinats. Col
labora en la docncia de diverses assignatures sobre foc i com-
busti a la UPC.
Anna Ventura Casanova
Arquitecta. Tcnica del Servei de Prevenci dels Bombers de la
Generalitat. Curs de nivell avanat en Prevenci dIncendis. Pro-
grama dintensificaci en la prctica del planejament urbanstic.
Professora en diversos cursos a lISPC i lEBPC.
Juan Antonio Vlchez Snchez
Doctor Enginyer Industrial. Director tcnic de Trmites, Informes
y Proyectos, S.L. (TIPs), especialista en clcul de conseqncies,
estudis Seveso i tcniques didentificaci i avaluaci de perills de
procs HAZOP, QRA i SIL/LOPA.
M. Vicenta Villar i Moratalla
Diplomada en Infermeria per la UAB. Mster en Gesti i Planifica-
ci dEmergncies per la UPC. Tcnica competent per a la redac-
ci de Plans dAutoprotecci dinters municipal i dinters de la
Generalitat del grup 6. 2011. Cap de Protecci Civil i Prevenci
dIncendis de lAjuntament de Terrassa.
Maria Xampeny Haendler
Enginyera en Organitzaci Industrial i enginyera Tcnica Industrial.
Tcnica del Servei de Prevenci dels Bombers de la Generalitat i
professora en diversos cursos a lISPC i lEBPC.
Benjamn Surez Totes les persones que treballem a la Fundaci Politcnica de Catalunya creiem fer-
mament que els estudiants sn els protagonistes dels nostres projectes. Els rgans
Director de la Fundaci
assessors, la direcci i el professorat, tots plegats, fem la nostra feina amb la intenci
Politcnica de Catalunya daportar el millor al desenvolupament professional de les persones, sobretot daquelles
que treballen en entorns tecnolgics.

El nostre repte diari s aportar-los les competncies ms idnies per impulsar la seva
carrera i ajudar-los a dur a bon port els seus objectius. Per assolir aquest propsit, pen-
sem que des de la Universitat Politcnica de Catalunya hem dintervenir en dues direc-
cions: ajudar els professionals a desenvolupar la seva capacitat innovadora i a potenciar
el talent personal de cadascun dells. El progrs s dels inconformistes, dels qui sn ca-
paos daplicar un pensament crtic i creatiu a la resoluci de problemes, i dextreuren
una experincia innovadora capa de millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Per per
aplicar els canvis, tamb s necessari tenir capacitat de lideratge, i noms s lder qui
sap aprofitar les seves habilitats personals per convertir-les en un avantatge competitiu.
Cadascun dels nostres estudiants s una oportunitat per crear un mn millor, i volem
treballar amb ells per fer-lo realitat.

La democrcia necessita tant conflictes didees com dopinions que hi donin vitalitat i
productivitat, Edgar Morin
SERVEI DINFORMACI I
ASSESSORAMENT
A la UPC School volem ajudar a desenvolu-
par el talent de les persones. Per aix, des
del Servei dInformaci i Assessorament
donem resposta a les inquietuds dels pro-
fessionals al voltant daquells programes,
activitats i metodologies que ms sajustin
a les seves necessitats formatives.
FORMACI A MIDA
Tots els programes de postgrau de la UPC
School poden realitzar-se com a progra-
mes de formaci a mida per a les vostres
organitzacions, en versions especficament
adaptades a la vostra realitat.
En aquests casos, els programes es disse-
nyen estudiant, tant les necessitats espec-
fiques de les persones a les quals sadre-
cen, com lestratgia de la companyia.
Per informar-vos sobre aquestes modali-
tats podeu contactar amb la nostra unitat
de formaci per a empreses:
solucions.corporatives@talent.upc.edu
CAMPUS VIRTUAL
Els alumnes daquest mster tindrn ac-
cs al campus virtual My_Tech_Space, una
efica plataforma de treball i comunicaci
entre alumnat, professorat, direcci i coor-
dinaci del curs. My_Tech_Space permet
obtenir la documentaci de les sessions
formatives, treballar en equip, fer consultes
al professorat, visualitzar les notes, etc.
GESTI DOFERTES DE
TREBALL
La UPC School of Professional & Executive
Development gestiona una borsa de tre-
ball amb un ampli volum anual dofertes de
treball, entre contractes laborals i convenis
de collaboraci en prctiques. Daquesta
manera, volem contribuir a millorar la car-
rera dels professionals formats a la School
of Professional & Executive Development i
a facilitar al sector empresarial la selecci
dels millors candidats. Les ofertes de treball
es donen a conixer a travs del campus
virtual My_Tech_Space, una efica platafor-
ma de comunicaci, recursos i serveis de
suport a la formaci.
BEQUES I AJUTS
La UPC School us assessora sobre les be-
ques i els ajuts de qu us podeu beneficiar.
Tamb tenim convenis amb entitats banc-
ries que us ofereixen condicions avantatjo-
ses per a la formaci. Consulteu el nostre
equip assessor.
Ajuts a la formaci de la
Fundaci Tripartita
Les empreses que planifiquen i gestionen la
formaci dels seus treballadors i treballado-
res disposen dun crdit per cofinanar la
formaci, que poden fer efectiu, una vega-
da finalitzat el perode formatiu, mitjanant
laplicaci de bonificacions en la cotitzaci
a la Seguretat Social.
Les empreses que concedeixen permisos
individuals de formaci als treballadors i les
treballadores que solliciten rebre formaci
reconeguda amb una titulaci oficial o amb
un ttol universitari propi en hores de feina
poden aplicar-se una bonificaci en la co-
titzaci a la Seguretat Social, que cobreix
el cost salarial dun mxim de 200 hores
laborals per cada treballador o treballadora.
 Organitzat en collaboraci amb:

Amb la colaboraci de:

INSPIRING
INNOVATION.
EMPOWERING
TALENT.

Seu:

techtalentcenter
22@Barcelona
Carrer de Badajoz, 73-77 Tel. 93 112 08 08
08005 Barcelona www.talent.upc.edu

Segueix-nos a:

Les dades contingudes en aquest imprs sn merament informatives i subjectes a modificaci segons necessitats acadmiques.