I. DEFINICIO I UNITAT DEL SISTEMA
SACRIFICIAL
Abans danar més enlla, ens interessa oferi una definicié externa
als fets que designem sora el nom de sacrifici.
La paraula sacrifici suggereix ctimmediat la idea de consagracié
ihom podria ser induit a creure que les dues nocions es confonen.
Esben cert, en efecte, que el sacifici implica sempre una consagra-
i6; en tot sacrifici un objecte passa del domini com al domini reli
gi6s: és consagrat. Perd totes les consagracions no sén de la ma-
teixa naturalesa. Hi ha algunes que exhaureixen els seus efectes en
Vobjecte consagrat, sigui, home o cosa. Aquest és el cas, per exem:
ple, dela unci6. Es sacralitza un rei? Sols|a personalitat religiosa del
rei resta modificada; fora della res ha estat modificat. En el sacrific,
per contra, la consagracié irradia més enlld de lobjecte sacrifcat;
afecta, entre daltres, la persona moral que ha fet la despesa per ala
ceriménia. El fidel que ha proporcionat la victima objecte de la
consagracié no és, quan ha acabat l'operacié, el mateix que era al
comengament, Ha adquirit un caire religids que no tenias o sha
desempallegat del factor desfavorable que l'afligia; stha elevat aun
estat de gricia o ha sortit d'un estat de pecat. En un cas F'atre, tha
transformat religiosament
Anomenem sacrficant el subjecte que recull Aaquesta manera els
beneficis del sacrifci oen pateix els seus efectes™. Aquest subjecte és
tan aviat un individu" com una coectivitat™, familia, clan, tribu,
3 naci6 o societat secreta. Quan és una collectivitat, pot produir-se
que el grup assumeixi collectivament I'ofici de sacrificant, 6a dir,
que assisteixi en cos al sacrific!?; perd a cops també delega en un
dels seus membres, que actua en comptes della i en el seu lloc. Es
aixi que la familia és generalment representada pel seu cap", 0 la
societat pels magistrats®. Es tracta d'un primer grau en aquesta sé-
rie de representacions amb les quals ens anem retrobant a cadas
cuna de les etapes del sacrific,
Malgrat aixd, hi ha casos en que la itradiacié de la consagracié
sacrificial no es fa sentir directament sobre el propi sacrficant, siné
sobre determinades coses que pertoquen més 0 menys directa-
‘ment la seva persona, En el sacrifici que es duu a terme amb motiu
de la construccié d'una casa" és la casa la que és afectada ila quali
tat que rep per mit d'aquest acte pot sobreviure al seu actual pro-
pietari. En d'altres casos, és el camp del sacrificant, el riu que ha de
travessar, el jurament que presta, l'alianca que tanca, ete. Designa
rem objectes del sacrifici aquesta mena de coses en funcié de les
«qual el sacrifci té loc. Dialtra banda, convé destacar que també el
sacrificant resulta afectat, a causa precisament de la seva presencia
en el sacrifici ide la part o interés que tingui dipositat en ell. accié
10H jahandna dele tewor sinscrin Subratlem P's daquest mot, prccipt present
‘igs del ver 3a) (earifiee). Per als autore hinds, el sacrificane € aguell que
fipera un retom sobre ell de Peete dle seu acts. (Cal relacionar Is formula
‘elles snosalres, que sacrifiquem per a neste, 3e yajémehe, amb la Fem
ves guzamaide Vegeu Hillerandt, Ritual Leteetar 1) Peneem gue aqueste,
Benefits del sacrfii somes tepercussionsnecessiies del sts. No sin depute + oma
hare volunttdivina, que de mica en mic la ceologishaintetcalat ener Fate rel
ids les seves consequences partir ag es comprendra que oben un cert,
hombre de questions que implquen la hipstesi de sari do a intervene de
‘ins essitament petra
lu Aguest el cas normal en el sacri Nind que, tan rgorosament com sigs por
sible, i més no en teat, individual
saper exemple, ILA. 331
{36s cl eas paccular del auc auténtcamentrotemic,jdaquels en els qua el
‘erop execata directment el paper de sacrificadr, mata, csbacia I devors la ve
Tims stambé, en fe eas de moltsime sacri humans, sobretot des Wendoca
inbaiame. Pers sovint he prow amb el fee daesssr hi
4A Tlndia antiga el senyor de la casa (hapa fa un sacril de vegades en nom de
totals fai Quan sls participa enlescerimbnie, la eva fara la seva dona
(quer durrer ajudane sea en ela gran sacrifice rebendeterminats beni
tsSegons Ezequiel, el princep (nap = enilaea) Ravi de carregar amb les despeves del
sri de les face aportar ls libacione la victna Bzeq str 17 Crome UE,
1s Vege més endavant p 39-00,
2 irradiadora del sacrifici és en aquesta oportunitat especialment sen-
sible, ja que provoca un doble efecte, un respecte de lobjecte pel
qual és ofert i sobre el qual es vol actuar, l'ltre sobre la persona
moral que desitja i provoca 'esmentat efecte. Fins i tot de vegades
rnomés és Gtil a condicié d'obtenir aquest doble resultat. Quan un
pare de familia fa un sacrifici amb motiu de la inauguracié de la
seva casa, cal no solament que la casa pugui rebre la seva familia,
sin6 també que aquesta es trobi en condicions d'entrar-hi”
Veiem quin és el tretdistintiu de la consagraci6 dins del sacrific;
Ja cosa consagrada serveix diintermediaria entre el sacrificant, un
dobjecte que ha de rebre els efectes utils del sacrifici, ila divinitat a la
qual en general s'adreca el sacrific. L"home i el déu no estan encon-
tacte immediat. En aix6 el sacrifices diferencia de la major part
dels fets designats sota el nom d'alianga de sang, en els quals es pro-
dueia, per lintercanvi de sang, una fusid directa de la vida humana i
de la vida divina’®. Podria dir alguna cosa per lestl pel que fa a certs
casos diofrena de la cavellera; per la part de la seva persona que
sofereix, també aqui el subjecte que sacrifica esta en comunicacio
directa amb el déu, Sens dubte, entre aquestsritus i els de sacrific hi
ha relacions de connexié: han de ser, malgrat aixd, diferenciats®,
Perd aquesta primera caracteristica no resulta suficient, ja que
no ens permet distingir el sacrifici daquests fets mal definits als
quals convé nomenar oftenes. En efecte, no hi ha oftena en la qual
Yobjecte consagrat no s'interposi igualment entre el déu i Tofertor,
‘en la qual aquest iltim no resulti afectat per la consagracié, Mal-
{grat aixd, si tot sacrifici és, en efecte, una oblacié, hi ha diferents es-
pécies d'oblacions. De vegades 'objecte consagrat és presentat sim-
plement com un ex-vot; la consagracié pot vincularo al servei del
déu, perd no altera la seva natura pel fet que se la faci passar a Tam:
bit religiés: les primicies, que tan sols han estat portades al temple,
hi resten intactes i pertanyen als sacerdots. En altres casos, per con-
{Wages més endavan, poise) = 372 Favem erment en parca dele neni clebrate
‘i oa deTentrada un host ala cau: 1 Trumbul Teskad Gv 118
sASobre lalianga de sang ila manera com ha extat aciads al sani, veges R
Sith, Rel of Som. ik H.C. Trumbull, The Blood Covenant
19 Teotom de la consagacé de la eavelera vegeu GA. Wilken, Haaropfe, Rev,
Inter 884 R. Seth Rl of Sem angi. CUS. Haran, The Legend of Perseus oh
3 tra, la consagraci6 destrueix Nobjecte presentat; en el cas que un
animal és presentata altar, 'objectiu perseguit sassoleix en el mo-
‘ment en qué aquest és degollat o esbocinat, 0 bé consumit pel foc,
en una paraula, sacrficat. Lobjecte aixi destrut és la vitima. Es
evident que sales oblacions 'aquesta mena a les quals reservern
Ja denominacié de sacrfici, Flom pressent que la diferéncia entre
quests dos tipus d’operacions té a veure amb la seva gravetat des
gual i ala seva eficacia desigual. Les energies religioses posades en
jocson més fortes en el cas del sacific, 'aqui els seus estas
En aquestes condicions hem d'anomenar sacrific tota oblacié,
fins tot vegetal cada cop que lofrena,o part de lofrena, és destru
ida, per mole que I's sembli reservar el mot sacrifci pera designar
sols els sacrifics sangnants. fs arbitrarirestringir d'aquesta darrera
forma el sentit de la paraula, Mantenint totes les distancies, el me-
canisme de la consagraci6 és el mateix en tots els casos; no hi ha
126 objectiva per a distingirlos. Aixi la minha hebraica és una obla-
i6 de farina i dolgos"® i acompanya determinats sacrifics. Ara bé,
en la mesura que és sacrifci com els ales, l Levitic no el distin
{geix", Sobserven els mateixos ritus. Sobre el foc de Taltar es des
trueix una porcid; la resta és menjada del tot o en part pels sacer
dots. A Grécia™ certs déus sols admetien oblacions vegetals sobre
el seu altar; hi ha hagut doncs, rituals sactificals que no compor-
taven victimes animals, Pot dir-se el mateix de les libacions de let,
de vi o d'un alte liquid. A Grécia® aquestes son sotmeses a les
mateixes distincions que els sacrificis*®; adhuc pot succeir que els
substitucixin®”. La identitat Zaquestes operacions distintes ha estat
Sore oy siesvy yes aiein aie) Bx ana, 18 a, 25; Amos, 5 minha
‘ence oi i encensreemplaca un heft porta el matetx pom. Sha paratsovit de
Iminhd en el set general del sacrifci (CE Reis Writ, 29, fe) Ale inverse ent
Snscrpets de Marsclia la paraula shah #ha apliet, juntament amb minha Ter bla
cons tegetale: C18. 165ic 123 t tg CLM aay, 9.10
22 Arist Plc 695. Stengel, Die GrecchenKaltasalerthimer, 24 ed 894
21 Proph. de Abst, 3p. Ding. Laere, vi 1 (Delos). Stengel ib pag. Unk Non,
vt 7 Bscuela Pet
a4 Smith, Rel of Sem, 301, ve fine tot equivalents dela sang de les victimes en
lee clone de wis lt dle nivale semis.
ask. emnarat,Trankpfr tes Homer. Prog. kgl- Gym. Leipig 85; Fite, De
libatione veterum Gratcorun, Bett, Date 193,
ssymgehia nedinparov. Vegew Stengel, pig 93 0 Frazer, Panis, ,
34 tan clarament apreciada pels hindis que han arribat a identificar
entre si els objectes oferts en cadascun d'aquests casos diferenciats.
‘Tots ells s6n considerats igualment éssers vius i ractats en conse-
iléncia. Aixi, en el moment en qué, en un sacrifici prou solemne,
es trinxen els grans, sels suplica que no es vengin en el sacrificant
pel mal que sels fa. Quan es dipositen els dolcos sobre les cassoles
per coure'ls, sels hi prega que no es trenquin”®; en el moment de
tallar-los, sels hi implora que no fereixin el sacrificant ni els sacer-
dots. Quan es fa una libacié de llet 0 amb un dels seus derivats, el
«que s'ofereix mai no és inanimat, siné la mateixa vaca en el seu suc,
cena seva saba, en la seva fecunditar™
Arribem, aixi doncs, a la segiient formula: El sacrifici és un acte
religids que, per la consagracié d'una victima, modifica Vestat de la
persona moral que U'acompleix o de determinats objectes pels quals
dita persona s'interessa®,
er la brevetat de 'exposici6, anomenarem sacrificis personals
2 Stengel. i op. En alganes ocasions dins de costums actual, una bhaeié ésiguar
dent ha suplanta un antic sarrifch Ex-2 0. BaMlmann, Manaer. Misch (veges
fessenya, Anne Socolggue, vi), 348. Ch Sattor,Rauopfr (wegen ceca, dade
Ssetoloigu, 1). 25.
2 Vegeu ts textos esmentas per Hillebrandt, NewndVotimondOpfr, 42-4
dee que per ventura aqueste ofenes vegetas han suplanta els sacrifice sangnans,
‘com pretend a frmls roman i sats sala pro ens sei (Ser: Ad he
tte, Fest 360 Resultana comode, sens dubve, smainarse un pas progres del
‘cries Kumi saci animal, despres del sacrifl animal al seri de mnots que
teptesentaven animal dagu, pr itm, ales ofenee de parteos. Ge posible gue
en devrminats cass, dalea bands mal concgut, la introduct de nous tals hah
pogut produlr aquesiessubstitucions. Pero fer ens autores a generltear aque
fet ins tora historia dalguns sacri presenta més aviat un succes versa
is animals de pasta sacrficats en determiades lest gran aon imatges de dio.
nis agravis no simulates de icomes animal. Vans daquester cerimonies ene
‘oferra més endavant le ions
se Diaguest denis vel que ence la sanci religions bel acrfic hha analogies
“ferences (si més no, respecte el sacl expaton). Tambe la sane religions
implica una eonsagracs (conecatiobonoram ct opt) supa, tanenatei, ana det
truce que efectasaquertsconeagrac, Ele ius ein prow semble ls del meri
com per que R. Smith vege un dele models de! sacri expitor, Tan sol en el
‘as dela Sunt, la maifesteco vinlens de la coneagrcié ex projectadicetament
Sobre el subjeete que ha coms cl eri que el mates expen el cs del scr
fxpiaton per conta, bi ha sbstituio i expiacié es reaiteascbre I Veta tno
Sobre e culpable. Malgeat at, com sigat que el erm la contamina, i anc & al
‘ates temps per aa societa um mia de renta a tae que ha recaig sobre el
En aquest easel culpable acomplete al seu tom el paper duna victims expat.
Pordirae que iba, almatebx emp, said tsaceie,
3 aquells en els quals la personalitat del sacrificant resulta directa-
ment afectada pel sacrifici, i sacrificis objectius aquells en els quals
els objectes, reals o ideals, reben immediatament l'accié sacrificial
Aquesta definici6 no delimita sols Vobjecte de la nostra recerca;
ens atura en un punt ben important: pressuposa, en efecte, la unitat
genirica dels sacrifcis. Aixi, tal com prevéiem, quan retréiem a
Smith que reduts el sacrifici expiatori al sacrifi comunial no ho fe-
jem per haver establert la diversitat original iirreductible dels siste-
mes sacrificials, sind perqué aquesta unitat no era tal i com era re-
resentada.
Aquest primer resultat sembla que esta en contradiccié amb la
infinita varietat que aparenten presentar, a primera vista, les for
mes del sacrific. Les ocasions de sacrificar s6n innombrables, els
cefectes desitjats prou diferents ila multiplicitat de les finalitats im-
plica la dels mitjans. Stha adoptat aixi el costum, en especial a Ale-
‘manya, dalinear els sacrificis en un determinat nombre de catego-
ries distintes: es parla, per exemple, de sacrificis expiatoris
(Sithnopfer), de sacrificis d'accié de gracies (Dankopfer), de sacrificis
sollcitats (Bittopfer), etc. Perd, en realitat, els limits daquestes ¢a-
tegories sén flotants, embolicats, sovint indiscernibles; les mateixes
practiques es retroben en un grat o altre en tots els sacrifcis. No
considerarem aqui algunes de les classificacions emprades corrent-
ment; el nostre parer és que no sén el resultat d'una recerca metd-
dica, Sense pretendre assajar-ne una de nova, que seria subjecte de
les mateixes objeccions, ens conformarem a atenir-nos aqui, per tal
de fer-nos una idea de la diversitat dels sacrifics, a una de les class
ficacions ofertes pels textos hindiis.
La més instructiva potser és la classica, que distribueix els sacrifi
cis entre constants i ocasionals™. Els sacrificis ocasionals son, dlen-
trada, els sacrificis sacramentals (samskara), 65a dir, els que acompa
rnyen els moments solemnes de la vida. Un cert nombre daquests
sacrificis formen part del ritual domestic exposat enels grhya sitras, 2
cls que tenen lloc amb motiu del naixement, la tonsura ritual, la
marxa del pupil, el matrimoni, etc. Altres formen part del ritual so-
lemne; la unci6 del rei el sacrifici que confereix una qualitat relig
‘08a civil que es considera superior a totes les altres™. En segonloc,
tenim els sacrificis votius el caire ocasional dels quals és més marcat
36 , encara®, per tiltim, els sacrifcis curatius i expiatoris. Pel que fa als
sacrfics constants (nityéni) 0, millor dit, periédics, apareixen associ
ats.a certs moments fixos, independents de la voluntat dels homes i
de latzar de les circumstancies. Tals s6n el sacrifci dari, el sacific
de la nova lluna i del pleniluni, el sacrifici de les festes estacionals i
pastorals, de les primicies de final d'any. Els uns ielsaltres es retro-
ben en el ritual solemne i en el ritual domestic, amb les diferéncies
que comporten la solernnitat d'un il caire familiar de Valtre
Poden comprovar-se quantes ocasions diverses tenien cls bra
mans de fer servir els sacrificis. Perd, al mateix temps, van saber per-
cebre amb claretat la unitat que feia claixd el principi de les seves li
tingies. Quasi tots els textos del ritual solemne segueixen el mateix
pla: exposicié d'un ritus fonamental, que es diversifica progressiva-
ment perqué respongui als diferents desitjos™. Aixi els rauta sivas i
els brdhmanas que els comenten parteixen de la descripcié general
de conjunt del ritus que constitueixen el sacrifici dels pastisets a la
luna nova ia a luna plena, i és aquest Tesquema que adopten suc-
cessivament, que es modifica sovint en funcié de les circumstincies
fen totes les ceriménies que impliquen sacrifici de pastissets
5iVegeu Max Miller, Zeituhr aD, Mor. Geel, x, mK. 1, 2,10 14cm. de
Mahichdra a lum, sobre tot a1 cf, Kalluke a Mans, 235. Veda Sir, 7
(Ea, Bohaingh,Senski-Chrestomathie 54, 55)-Aquesa clsifiac6 pel que Sem
ba sols é aterada per autora bastan recent mentre gue les arr clsica
fons ex remuntarien ss textor mes anes. Per de et, ja estaba en lex coleciont
ltirgquer que duingeiwen entre Tormules regulars Gaju), lomles dle ae
fbeulatios(Rampergude)# mules dels situs expiaton (nayagton) Es aba +
les Bethmanas que (per exemple el Tait Br) dediquen argues seccionsasigut ales
xpiacion, a sgul als vous particulars als saciiesnecesans. Per lim el stat
{isungeten en tox moment els tus en constants (niyen), ciate pees, en
faculties (myn), ocasionale (aiming) expiators (prayegtn) Les dvi
fone que eementem son conegades prow Be tant pl ital rolemne com pelt
domestic (W"Oldenberg, Survey of th contents of the Grhyartrarin BEX, 367)
‘Aquests textos contenen tambe patatges relatos als rv carativs (aan),
patella aquelle aver que ent ha donat a contier el Kaupba sate (1 e Blo
‘mf 899) De tl maners que el series, des dun bon princi han ent repait
{Tacord amb aqutts divs, que només més ard ha eedevingu consent
sal wjepene Weber, Sits ber. Ak. Was = Be Ph Mat C890, 765834
illebrade, Vedache Mythologie, 247 Breslau, 1890
suPer exemple, per aconseguir tn fl, na Hlargn vids Hillebrands, Ri, Lit 5856.
‘Aguertsacficis On nombrowoe en extrem. Més nombrosos fine ot del que ent
tostren ele textos publcat,
{4 prinep &s fins atl pont rigoros que exposa el sual del saci abans dls
de terablimene de Paltr(vegeu Hilde 3, Re Lit, Vorbem.
x Diaquesta forma, un sacrfici de pastisset constitueixla cerimonia es
sencial de les festes estacionals, els aspectes de les quals sin ja nom-
brosos i variats (sacrificis a la natura, sacrificis de purificacid, de con
sumicié dels primers grans, etc.) i, també, de tota una série de sacri
ficis votius®. Ien aixé no shha de veure sols un artifici de l'exposicié,
siné un sentit real de la flexibilitat. Prenem com a exemple el sacri
fici animal solemne. Ens el trobem aillat o combinat amb d'altres en
els casos més diversos: ales festes periddiques de la natura ide la ve-
_getacé, ien els ritus ocasionals, amb motiu de la construccié de Tal:
tari en els rts destinats a redimir la persona. Vegem ara el sacrific
del soma™. Ja que el soma sols és apte per al sacrific en primavera,
questa no pot ser més que una festa periddica (ritus, ceriménia)”, i,
malgrat tot, se'l sacrifica per multitud de finalitats que tan aviat s6n
depenents com independents dels vots i de les ocasions: en cada pri
mavera, en el moment de la consagracié del rei, per assolir un rang,
social més elevat, per a fer-se invulnerable i victoriés, per fugir de
desgricies que podrien fer-se croniques, etc. A més, ritus de signe
contrati poden adoptar la mateixa forma: raons interes al ritual
hhan pogut ser la causa que la vaca estéril sacrficada pels bramans a
Rudra, déu malvat, ho sigui de la mateixa manera que el boc que
sofereix als déus celestialsi bondadosos, Agni i Soma”,
Elrritual hebreu proveeix dlexemples no menys concloents de la
complexitat dels ritus ide la identitat dels seus elements. El Levitic
redueix tots els sacrificis a quatre formes fonamentals: ‘old, hattat,
shelamim i mink@®. El nom de dos dlls és significatiu. El hatedt
cra el sacrifci que servia en concret per a expiar el pecat anomenat,
hattat 0 hatad, del qual el Levitic ens fa una definicié malaurada-
35H i, a, 6,
36Cal fer ana ealvera; em opeat per trade aque mot soma, del compo somaya
1, com un nom comm El terme € intadule, ja que el mot soma designa tla
‘vegada le plata vita, el eu que alibera el acnfic el dasa
sy En efece, el soma tos por ser serfea en el moment en qué én lr, ér dren
pamavera (v Apeliyenaromapreyoga, = Mer, Wieon ty, Boley, Oxf)
aS Hi heen eect I masitnaanaloga ete clita del sariel de animal a Agni ia
‘Soma (Ap. si vi) el iaal atharvanic de Tofegament dela word (eaea eter)
(aught, 443). Igualment, en el rival domes els diverses sures a
mals incge e! del coro explacon (vegeu mies endavant, p 7) On fine tal punt an
Iege qe cls uns els ares en funcié de les escoes, haguetsin pga erie de tema
fonamental ena descripeo(V. Hilleb, Ri Lit. 4)
38 ‘ment més aviat vague", El shelamim*" (Lax Ovoia.eipnvurt) és un.
sacrific comunial, sacrifici daccié de gracies, dalianca, de vor. Pel
que fa als termes ‘old i minkd s6n purament descriptius. Cadascun
ells evoca una de les operaciones concretes del sacrifci: el segon,
la presentaci6 de la victima, en el cas que sigui aquesta de natura
lesa vegetal; el primer, 'enviament de l'ofrena ala divinitat*.
Aquesta simplificacié del sistema dels sacrificis® és sens dubte
el resultat d'una classificacié massa peculiar, i ¢'altra banda massa
arbitraria també, com perqué serveixi de base per a un estudi gene-
ral del sacrifici. Perd, sistha dir la veritat, aquestes quatre formes t-
pPiques no sin tipus reals de sacrificis, siné més aviat un seguit dele-
ments abstractes en els quals un dels organs del sacrific es troba
particularment desenvolupat i que sempre poden formar part de
formules més complexes. El ritual ha descompost les cerimdnies
que tenen lloc en cada ocasié de sacrificar en una pluralitat de sacr-
9B Devieronor ay oh Lev. won, 8 Jutges x, 26, Samuel 17, eC,
Sols esmenten ld el zebaho el selamim, La questo de saber si aquest passages
‘rvcien amb eitualsanverirso paral importa aie en reacts Pobre cow
{ret dela nostra tance, Per als teoria segns [a qual els serfs expatri han ext
Introduistardanament en el tual hebraie, ene remetem al resum de Bensnger,
Hebrasehe Archeoloie, 4a 447! El passage | Sam. 4&2 maura Yapue perque
{el es puguldespendre cap concusi en contra de Fesetenca del hata. En Gualte:
‘olan, ne podem admerce que el saclics expiatorie gun cransformacone de Ia
‘ult pecuniea
{Shean = 2c
tb shelamim. Sabre Fequivaléncia entre els thahim els sha shea
rm, vegeu Bending, Le cit 3.
«ae que fal mot ‘len remnctem aa interpretaci6 tradicional fonamentada, dara
und, en Pexpresio bili wa fer ascend Pade (Hscensid). Ck. Clermont-Gan
eau, Comptes rendus de VAcedemie des Inscriptions 1898, 5. Sobre Favor tla Seva
fexpiaci, vegeu Halévy, Reveesemtigu, 189, ao, Una alta mena de pecat de qual
{lntal preveu Fexpiei,Uaskam (Lev. v), no sembla have dona lic ana forma
‘Special de soeiheh Por siceet qued sacife que Perps gal desigat amb elo
(Fsham, peso, segons Lev. , La cerimonia expatia cs compan de here dels,
Lev win 27 sdeniea What el ashame; cl Nimeros v9 i Marat ax, eg, xb,
sora 3340 9, dings formalmert els dor sacri
49 inseripeé de Marslla(C -, 5,63) presenta una reducidandloga dels veros
‘sarifcls ates sacrifice: el hell que equival ald bebraet an el vat,
Sensi lauds o oratons, que equiva a shelamio eel sheen. La Kola 1
esmenta sols dos Sacrfilsconcrets, el base el baru (vegeu C. 1S. C1, 28) Sha
{Se considear el shelemhall com una junaposics de suefies? Vegew A. Barton,
‘On the sacrifices Kall and Shelem hall inthe Mateile Inscriptions, Pre. Am. Or
Soc, gg, ux tate La inscripcid 167 (Carago) no ditingess mer que Keb |
Sauat Cl Clermont Gannes, sinscrption Nabstéenne de Kanathae, ©. de
Aes sc. 198.397 599
39 ficis simples o que es tenen com a tals. El sacrifici de Yordenacié
clun_summe sacerdot, posem per exemple, es compon dun
hattat, sacrifici expiatori, d'una ‘old, sacrificien el qual la victima és
completament cremada, i del sacifici d'un molté de les consagrac:
ons, que és un zebak shelamim, sacrifici comunial. El sacrifici per a
la purificacio de les parteres implica un hattat i una ‘old, El sacri-
fici pera la purificacié dels leprosos comporta ritus similarsals de la
consagracié del sacerdor. Vet aqui, doncs, dos sacrificis un dels
quals sembla ser expiatori i l'altre més aviat comunial, i tots dos
convergeixen en ritus similars, Aixi, fins i tot aquestes dues idees ir
reductibles d'expiaci6 i comunib, de comunicacié d'un earicter sa-
grat o d'expulsié d'un caracter advers, no poden fornir a base d'una
lassificaci6 general i rigorosa dels sacrifics. Potser estem cercant
cen va exemples de sacrficis expiatoris en els quals no s'esmunyi cap
element comunial,o sacriicis comunials que no s'assemblin en res
als sacrificis expiatoris™.
Peré no és sols en els sacrificis complexos, siné fins i tot en els
sacrificis elementals del Pentateuc que ens trobem amb la mateixa
ambigiiitat. El zebah shelamim*® és un sacrifici comunial;i, malgrat
aixd, determinades parts de la victima (la sang, el greix, certes
‘visceres) s6n sempre reservades, destruides 0 prohibides. Els sacer-
dots mengen sempre un membre. La vietima del hattat pot ser as-
signada tota sencera als sacerdots*; a falta del sacrficant, combre-
guen tots els sacrificadors. En el hartdt que se celebra per 2 la
consagracié 0 per a la purificacié del temple o Valtar, la sang de la
victima serveix per a ungir les portes i els murs, Aquest ritus els co-
munica la consagracié®, Retrobem un ritus del mateix génere al
zebak shelamim de Vordenacié; una uncid de sang molt similares fa
sobre Aaré iels seus fills"
[abe mn Lav vw
dlecnns
{Se Lev. r.Calrelacionarho amb Lev. nv, 7 Ex an, 20.
{7 Els sociies grees es poden diva bastant aclment em sails comunils saci
‘resistor steric als eu infernal o sacrifice als deus del cel apareven
Beate @aquesta forma en Peacellent manual dStengel, Die griskshen Reset:
himer Aquestaclssificaclnomés spaeniment correct
Sazeg, etn, 1915 x19. CE purified del lepros, Lew. m7
40 Aquests exemples posen de manifest l'afinitat que presenten
prictiques que, per la naturalesa del seu objecte i dels seus resul-
tats, semblen d'alld més oposades. Entre les formes de sacrifici hi
hha continuitat. Aquestes sn al mateix temps massa diverses i
‘massa semblants perqué resulti factible dividir-les en groups excessi
vament caracteritzats. Totes tenen un idéntic tronc, i és en aixd en
el que consistetx la seva unitat, Sén els embolcalls d'un mateix me-
canisme que ara ens disposem a desmuntar i a descriure.
a Il, LESQUEMA DEL SACRIFICI
entrada
Per descomptat que no pretenem dibuixar aqui un esquema abs-
tracte del sacrifici tan complet com perque resulti adient a la totali
tat de casos coneguts; la varietat dels fets és massa gran. El que po-
dem fer com a molt és estudiar determinades formes de sacrifici
rou completes com per a reunir tots els moments importants del
drama, i prou conegudes com per poder fer-ne una analisi precisa.
El sacrifici que creiem que respon millor a aquesta condicié és el sa-
crifici animal hindi védic. En efecte, no en coneixem cap altre el
detall del qual estigui més ben explicat. Tots els personatges aparei-
xen mostrats amb nitidesa, tant en el moment de la seva introduc
i6 com de la seva sortida, com en el decurs de 'accié. A més, es
tracta d'un ritus, per dir-ho aixi, amorf, no esta orientat en un sentit,
determinat; pot posar-se al servei de les finalitats més diverses. No
mihi ha d'altre, per tant, que pugui adequar-se millor a la recerca
que emprenem. Per aixd farem dell la base del nostre estucl, per
molt que agrupem a Tentorn daquesta anilisialtres fets, extrets
tant de la mateixa India com d'altres religions.
El sacrifici és un acte religiés que no pot dur-se a terme sin6 és
cen un ambit religiés i per intermediacié d'agents essencialment reli
¢gos0s. Ara bé, en general, ni el sacrificant, ni el sacrificador, ni el
lloc, ni els instruments, nila victima tenien, abans de la ceriménia, aquest caire en el grau que els corresponia, La primera fase del se
crifici té per objecte atorgarlos-hi. Sén profans; cal que canviin
dlestat, Per aixd es necessiten ritus que els introdueixen en el mén
sagrat ‘els vinculin a aquest més 0 menys profundament, en funeié
de la imporcancia del paper que s6n convocats a jugar immediats
ment després. Es tracta del que constitueix, segons lexpressi6 dels
textos sinscrits, Ventrada en el sacrifici
El sacrificant
Per a estudiar la manera com aquest canvi d'estat es produeix en el
sacrificant, prenem a continuacié un cas extrem, quasi anormal,
que no pertany propiament al ritual del sacrifici animal ordinari,
pero on els ritus comuns apareixen com amplifcats i, per tal causa,
resulten més facils diobservar. Es tracta de la ddkga, €s a dir, de la
preparacié del sacrficant per al sacrifici del soma®®. Des del mo-
ment en qué es tien els sacerdots, comenga per al sacrificant un se
‘guit de cerimdnies que aniran despullant-lo de lésser temporal que
era per a fer-lo renéixer sota dues especies del tot noves. Tot alld
que afecta els déus ha de ser divi; el mateix sacrificant esta obligat a
esdevenir déu per trobarse en condicions d'actuar sobre ells. A.
52H princpi de Venerada en el scr Gs constant en cl ios Apareixextrsoninisa
‘ent expessten el refi dl soma, on tenia préyaiyeat, que respon exact
tment Tudeyeniet, racic de sortsda Gat Brahm at tet CE AB
SEE Tawe'S.6,1 5.4.4 eneralment us simples de conegracé direc, basen
pera prepara els saci, Pero veiem que ha casoren es quale sail pine
ales precede de sacrificis pclinar. Aa, els pracidaneae roman (Gel. «6.7
Ets xpotoucta no sin del mates geneve (Eur Iph. A grosye. CL Paton, Ct 38,
17) perddaltreseacnifics es corresponen: Paton, Co, 3,
53 props de Ia atys, vege Bruno Lindner, Di Daa fer Wate fr dar Someoper,
‘Leiprg, ize (esis sols els texts ogc cls compar). D'akra bande, aquest
testor del Gat Br de Ait Br, dela Tat om. resultenvertablement complet per
1 a qlessd, Oldenberg el ave a98is|Oldenberg veo en ls ditra un rit dance
‘ime comparable als del samanisme, No abuiete valor al smibolisme dels eer
‘nies les considera de data recent. Sema de debd que ha sports liam bre cert,
Aspecte dels es, amb ot, la seva explcacid es pot conelia batant be ab In noe
{ra eral conjunt des textos bramanics, vegeu'. Lev, Dacrine du ssi dane er
Brdhamanas, toy 06. Per ala Waduccld del mot dikys ens temetem a Tepid de
Weber, Vajepeye (oe. cit, 778) La diksa no aparelx més que vagamentindieada en
lg sedan tenia porque ser an. Ocupa an llc preponderant en total seta de
Ta teratura vehcn. L's aquest tus, daltra bands bartant ben consent, ha
seat mol gran en cle ial poranier ini,
s4V.5. Liv thy 13
“4 tal efecte se li construeix una cabana especial, herméticament tan-
cada, ja que el diksita és un déu i el mén dels déus esta separat del
dels homes”. Se l'afaita, se li tallen les ungles*, perd a lestil dels
déus, és a dir en un sentit invers a com ho fan habitualment els ho-
mes”, Després de prendre un bany purificador®, rep un vestit de Ili
completament now, cosa que indica que comenga per a ell una
nova existéncia. A més, després de diferents uncions®, se'l reco-
breix amb Ia pell dantilop negre‘'. Aquest és el moment solemne
cen el qual el nou ésser desperta en ell. Stha convertit en fetus. Ocul-
ta el cap ise li fa tancar el puny®; sel fa anari venir a lentorn de la
lar, de la mateixa manera gue el fetus sagita dins la matriu. Roman
fen aquest estat fins a a gran ceriménia de la introducci6 del so-
‘ma®, Aleshores, obre el puny, es descobreix, neix a lexisténcia di-
vina, és déu,
La eva natura divina, perd, un cop proclamada® li confereix els
drets ili imposa els deures d'un déu, si més no d'un sant. No ha de
tenir cap relacié amb els homes de castes impures, ni amb les do-
nes; no respon a qui li pregunta; ningo no el toca®, Essent un dé
esta dispensat de tot sacrifici. No pren altra cosa que llet, aliment de
dejuni. I aquesta existéncia es perlionga durant llargs mesos fins que
Bh Saunt
58 U/aqua ries ents pera majo de religions el tests hinds doen una interpre
Man exelent cel orcs Iba es unl delet mans Sea pron
ir-part morta, mpra, de co. ale er queda purest T8135
gS Unibet tnt Scésst3 Gat Bryn te
$4 waa del vs de Farad (ap de 6,19 15), que simboltza al mati
Tones seve purine (wegen cl mates F S.4a,t. = WeSs-a neh Ro,
SoTA. Vesta seva mova concept. vege cl aegult de Smbot seguin Pa
Gl bany signa eva concep cabanas sev marl ve
ial! Canuop negro, coon, ees eles vane eogerament
perl eat sobretesdvereasgnfcaions des fren tus ele ore
sodpor sis. s,6 Elmanea ts 83 7.21.00 ¥ Sua net Gat Br 336
Sip peak néulanytiel §.6n45ee
ip eso. Dacord ami ages ceo (A Br. B.C 3282)
‘gsc pel Cndiop de una de lee membranes de Tembrio dea que Eel
‘ibitgondaa aguell gue sina Altres textor igual alo (TS 6433) disen
{ores acta senallamene de tevestir eh eaceficent smb spl de faimal brane
3 de fro sdguiie Ta qualia de Braman
ekg ratinis
Banat 36
fee msiacrs
Sannin iscna,
3.3.6 Web. Ind 3.358, 9.4
6 elseu cos ha esdevingut diafan. Aleshores, amb el seu antic cos com
a objecte sacrificial, i havent assolit el maxim grau de sobreexcita
i6 nerviosa, és apte per a sacrificari comencen les ceriménies.
questa complicada iniciaci6, requerida amb motiu de cerimd
nies d'especial gravetat no és, en darrera instancia, sind, una ampli
ficacié. Malgrat aix6, tornem a trobarla, tot i que menys exage
rada, en els ritus preparatoris del sacrifci animal ordinari. En aquest
cas ja no és necessari que el sacrificant hagi estat divinivzat, perb si
que hagi esdevingut sagrat. Es per aixd que també aleshores
Safaita, es banya, sabsté de tota relaci6 sexual, dejuna, vetlla etc”.
Fins i tot en aquests ritus més simples, les interpretacions que do:
nen les pregiries que els acompanyen i el comentaris bramanics
plantegen clarament el seu sentit, Des del comengament del Gata-
‘patha Brdhmana podem llegir:«[El sacrificant] saclareix la boca... Ja
que, abans de fer-ho, és indigne per al sacifici... Car les aigties sn
ures, En el seu interior, esdevé pur... Passa del mén dels homes al
min dels déusy®.
quests ritus no sén exclusius dels hindus: en trobem exemples
al mén semitic, com també a Grécia i Roma. A aquells que volen
GE eeu diman, elses individ, Ha exdevingst una often als 46x, At Br. 6,3, 956
9:6 Gat, 4,3. Ap. fe, t,t. aad el Que expica el Brdkmana, Quan
ues dst exdeve prim aeeles Ia press (medio, saci), Quan ja mo rests
fen, seshoresssoleir Ia purera. Quan la pll ex onion amb els oxos. ex por. Es
ros quan Finica. ts prion quan ca crifex Alls que ¢s absent del seus membres
que he sacrifiats Mivangante! djunt, el sacncant sha despllat tr el possible
fel seu cos moral | sha revested'una forma mortal. Velem, doncs, com le
prictiquersectques han ocupat else llc ene! stem del saci hindi. 8
{evi ib, pg at Ch. p. 5). Desenvolopancse des aquest moment, 2questes
prictigucs han esdevingut el ruck del sicric en el bramanisme cls, en lJ
Fume en el budiome. individu que racrifcs, er sacrfin, Per exemple, el den
Dudas upozadha correspon exactament al deus upenazatha dela nit spavatath del
serif orciar, que ex correspon amb el dent del dnt (vegeu Gal 1%.
Us posada en relaco€s dE gyeing ad oe; S. BE nh cls, 4,% ete, sobre
sini de a dita ib. 3.2, 2, 0,29) Seyons el Gat Be, Te vit de Fscedame sé
‘onsiderades tan gran com les del saci 9, 5,1, +7. et). Valem destacar qu
Tanalogi que hha amb les prictigues semiiques, gregues | ertianes El djuns
serfcal del Kippour ha esdevingut model dels les dejonis judas. Aguestes ac
‘one prepartoner shan convert rovine en el tipue de sacle tun mateit. atce
Tsme previ al sacrifel Ra acabaressenc, en un bon nombre de casos, el susie
7 Hilebr, NewandVellmondapr, 4 CE Gat Br 4% 478 pasages coments, note
tec, CL Schwab, Teapot 38.
osGacbeunnts ser admesos en el sacrifici sels demana, dentrada, un cert grau de
parentiu amb els déus®. fs per aixd que generalment sexclou les-
tranger”®; amb més ra6, les cortesanes, els esclaus”, sovint les do-
nes”, Es requereix, a més, la puresa momentinia”. La proximitat
dela divinitatés temible pera qui no és pur”: quan Jahvé aparegué
sobre el Sinai el poble va haver de rentar la seva roba i romandre
cast, A més, el sacrifici és precedit d'una purificacié més o menys
larga’®. Aquesta purificacié consisteix principalment en aspersions
@aigua lustral i ablucions”; de vegades el sacrificant ha de dejunar i
purgar-se”®. Hia de cobrir-se amb vestits nets, i fins itot amb robes
especials®® que li donen un principi de santedat. El ritual roma
prescrivia generalment Itis del vel, signe de separaciéi, per tant, de
consagraci6®", La corona que el sacrificant duu sobre el seu cap
Tapartava dels mals influxos i assenyalava una condici6 sagrada®.
El sacrificant completava de vegades la seva toaleta afaitant-se el
cap iles celles, Totes aquestes purificacions™, lustracions i cons:
{Nima a. a, OF Pa 7, Eo. EL. 795.1 As 8.
able incrcumcizos no poden sparse en les ceriminies del cle: eg. 34%, 7: CE
xt has aby Lev 1 20153 Herod vs, Dien, yl. bref 73 45.4
Fadia asics tambe vedien només el membres dele ace castes superiors enn
fre sl sacriic.
7: Atencs 1, pig 49 CV, Pig. 26.
FaDitend 78.9: Fest 62 Lampe lags, 6; Cat RR texan ene ear a Mari:
‘anus. Blt cator dexpoltd de done de ler certménies son fora nombrozoe
73 Lew, pat ll Cron. 283,37, propost del sce de fa Panga CECI . 356.
‘No obitant and, determinades Impureses no margitaven de cers sacrifls cf
Nim. 1410. CE OM. O.a33 3
5h ay to 1s. Nien. a, 185. Les prohibicions de manteieelacions seals amib
mati de no impore guna cerns sn, daltra banda, on princi religisgireDe
26CE aus. x,32,9: Panagirc de Tithorea
2 Gen, anv, x nin 4241 Lev. & Nim. vi, 7 Stengel, Grek, Kult. AIL 7
Marguarde, Hib. Rm Ale 248, 2-7-1LA- 3363
aVeges alguns exemples a razer Gold 76
pa Gen. xen, 4 Ex 380, 8, 30,14 Lev. Vl, (Consaprald @'Aae6). Cf. Paws. M95. 4
Process dels Chowia dHermiona.Plut-Cons a Apo. 3, up. Ls de vests espect
als, Fempasifament del cos o dela gua formen part del ual de quasi totes les
fests conegudes.
fo Pro. yth 7.
1S. Renach, Le ole de Cblation, 1897, 548
a Sengel loc ety 98 Menandte, Le Laboarear, Rey. de Bt grecges, 898, 138.
‘Samer, Rirmuche Suharitn,Phiologu, 897, 393 Pest 107
ts Bx: Nom, wm, 7 Lacien, De Deo Sy,
a _gracions preparaven el prof’ per a T'acte sagrat, eliminant del seu
cos els vicis de la seva laicitat, apartant-lo de la vida comuna iintro
duint-lo pas a pas en el mén sagrat dels déus
El sactificador
Hi ha sacrificis en els quals els tinies actors s6n el sacrificant ila vic
tima. Pero, per regla general, hom no gosa atreure les coses sagra
des directament i sol, ja que sén massa greus i elevades. f's menes-
tern intermediar, si més no un guia™. Bs tracta del sacerdot. Més
familiaritzat amb el mén dels déus, en el qual es troba mig introdu
it per mitja d'una consagracié previa", pot abordar-lo des de més a
prop iamb menys por que el laic, potser carregat de vés a saber qui-
nes taques. Al mateix temps, evita al sacrificant errors fanestos.
Fins i tot hi ha cops en qué el prof’ és exclds formalment del santu
ari i del sacrfici™”, D'una banda el sacerdot és, aixi doncs, mandata
ri del sacrificant®®, amb el qual comparteix Testat i del qual assu
meix les faltes"®. Perd, dialtra banda, est marcat amb un segell
div®®, Té el nom®, el tito! o la indumentaria® del seu déu; és el
“erimonies propiciatévies (hrm = saiicac6) dls scifics
lanes, qe es cortesponen amb les peregrinacions actuals 4 La Meca, vegea Wel
hhausen, Rest des Areischen Heeb, 79 Les peregrinacions« Hierspbs pre
fentaven les mateives practiqus: Lucien be Gt A mes pels peregrine s ante
“Temple: Ger. ut, 5 Vegro Smith, Re ofSom, 3,48 (nota additonal),
5 Elita que no formen pat del nual domestic en els quae es el mater saerifcant
{gu ofa 26m bastnt inadlte dint de les regione que estediom agul A joe,
‘Romés per Pasgua es podia matar una vicoms en abeen's de qualsevol levis ©
Cohen «fora de Jerusalem A Grécs, per exemple el sacrifel SAnfarsue (Oropon)
Dodi ser presenta pel stenficant en abaéncia del su sacerdor (1.6.6.8, .339) En
Trituat hind, ning que no sigul Braman pot sactiea sobre els wes foc del rer
sacri, Per contra, la prestacia del braman no és eng ene cule familia
sex wen, Lev. vn Nim.
tyeseg e911
‘Mar Cron, tas 17 ls levtes sacrifiquen Ia Pasgua pes impurs En absénca del sei
‘anthingi, posen dur se a terme en lle seu cers nits enencil (ilebrands, New
conte tsimentfn sin)
ge Aquests dor carsctereapaeiten ben matcats pel que fal Braman, 'una pars, é fine
2 al pune un delegat de sacrifiant que eedeve amo |renyor de ia seva vid vege
Syl, Lev. Deine du sre dont les Brbmana, 1), De Tatra, es fins tal pnt
LUmbé delegat dee déus que sovine sl tracts com olen fos un dels, quan se vita
saci, quan rep la sevs part sacerdotl (veges mes aval P #3 n. 4), Sobre lt
fondled dl Braman en el ritual, vegeu Weber, Ind. Sta, 3,138. C Gat Br.
Som ele Bramans som anomnenats deus humane
8 seu ministre, la seva propia encamaci6%, o si més no el dipositari
del seu poder. Dins del sacrifici és 'agent visible de la consagraci6;
endefinitiva, és a lindar del mén sagrat i del mén profti els repre-
senta simultiniament, Ambd6s méns es reuneixen en ell.
Podria pensar-se que, com a conseqiiéncia d'aquest caracter re
ligiés, al menys ell si que pot penetrar en el sacrifci sense iniciaci6
prévia. Aixé era, en efecte, el que succeia a'india
El braman arribava amb la seva naturalesa quasi divina; no te-
nia necessitat d'una nova consagraci6, tret de circunstancies excep-
cionals®, ja que hi ha ritus que exigeixen del sacrificador, com del
sacrificant, una preparacié especial. Difereix de la que hem descrit
a propdsit del laic homes en el fet que en general és menys com:
plexa. Com sigui que el sacerdot esti naturalment més a prop del
mn sagrat, n’hi ha prou amb operacions més simples per a fer-lo-
hi entrar del tot.
Entre els hebreus, calia que el sacerdot, per molt que hagués ¢s-
tat ordenat, prengués certes precaucions suplementaries per a po-
der fer un sacrifci. Havia de rentar-se abans dlentrar en el santu-
ari, abans de la cerimania havia dlabstenir-se de vi i de begudes
fermentades””. Havia de vestir robes de Il® que sthavia de treure
immediatament després del sacrifici®. Les deixava en un lloc con-
(rake Udis de Cibele, vege Frazer, Gol 8, 00. Paws a 5,25 CE Frazer, Pa
Senay, vv, 285 ¥-¥ 26 Back, De Grasconum carton in uibs homins dean
toe funtbantar Berl
$y Pau, 5,2 (Culte de Demérer a Fenea a Aredia), Polyaen, vm 59 (Cake Ate
‘naa Pelemn).v. Samer, Romie Suber, de Trabea, Piso, 896, 33 et
Te indumentinia dl sacerdor roma, Malgrat ako, segons Macrbl m6, 19.€5 er
fica amb el cap cobere a TAra Maxima ne gis td de Tata eat inter
94Ch Fraser Goth By, 386,38, 33, 368 370: 1 2 a7. MMe, Cor BL deat. Gel f
ssn eat que ol braman fx el matex sscrifcant jen cas stig, sea inal, gran
[nevi en qué cla sacerdots even totmeso la dag ala vegada que el sian,
Tie gran home En ow els ates casos nom es pesetven al botnan petites Ia
Tracone aclanicse Ia Boca, rentare let man, ete Aguet situ era obigetor quan
‘hava fet eament de potencies malgnes(cankhdyen kya, 1,10, 9. Kat
Entre)
96 Bx. a 2,21. Cf Rawlinson, W. A 28 f15, pera les mans, ent dees mans
‘et sacerdot dele fils usal tan en a sinagoga com ene ritual ext
sy Lev. a, 9 Eaeg, tv 31 Jos Ant 21,3 Bel Ju 55,7 Phil De Eb 37715 M.
Shey. Vica avi 4 a2 Cf Be U0 0.
Seley. vgn 33 Beg 39
49 sagrat, ja que aquestes robes mateixes eren una cosa tan santa i te
mible que el seu contacte resultava perillds per als profans"™. En
seu comers, daltra banda freqiient, amb el sobrenatural feia que el
mateix sacerdot estigués constantment amenacat per la mateixa
mort sobrenatural que ja havia frapat els dos fills d'Aar6™, els
G'ER o els sacerdots de la familia de Baithos"®. En augmentar la
seva santedat personal" faciitava el diffeil aceés al santuari i es
procurava determinades salvaguardes.
‘Ara bé, no es santificava només per si mateix; ho feia també per
la persona o societat en nom de la qual actuava. fs més, havia
dladoptar tantes 0 més precaucions perqué s‘exposava no sols ell
‘mateix, sin6 aquells als quals substituia. Aixo podia veure's amb es
pecial claredat en la festa del Gran Perd6'™. En efecte, aquest dia el
summe sacerdot representa ¢l poble d'lsracl. Perdona simultinia
ment per a ell i per Israel; per ell ila seva familia, amb el toro, per
Israel, amb els dos bocs'®®. Després d'aquesta expiacié, penetra,
fent fumejar 'encens, darrera del vel del Sant dels Sants"”, on troba
éu entre la boira, Unes funcions tan greus necessiten preparacions
del tor especials, conseqiients amb el paper quasi divi que el sacer-
dot acompleix. Salvant les distancies, els ritus recorden els de la
diksa, dels quals parlivem ara mateix. Set dies abans de la festa, el
summe sacerdot s'ailla de la seva familia", es manté reclds a la
cella dels paredri (els assessors)!®, Com passava amb el sacrificant
hinda, és objecte de tota mena d'atencions. La vigilia se l'envolta
toa Sim. 1
og Vegeu dl relat legendar de Gem. ad Talm J. Tract Yoma tt, queens expla que
un pram stcerdot que cometés una hercigia tual ene dia del Rippur movies alls
trates sorcivien grpaus del as i una peUngle de jonee del font gual que ee
‘Raia race als sacerdoe de la familia de itor,
og CE Tours Souhta, 6
{04 Hem fet ceri la Mcchnd | l Talmud de Jersalen (per major comodizatremetem 2
latrad: Schwab) Tractat Yoma, cap. lm, Sehwab, v1. A aquest respect, vegeu}
Derenbourg xEss de Rewituson de Tancienne rédaction de Massechel Kipp
firs, Rew ies Juer vi, at Houtama, «Over de inrelveche Vastendagen», Vr
Math» Wel Af Letter, 89) Areterdam,
forth
108 Talm J. Yoma (Schwab, x61) Amb ocasis del Kippur senrobustia a press sacerdo:
ali varribava Tadlament abso,
wa (és preferible el text deux)
50 @ancians que li legeixen la seccié de la Biblia on s'exposa el ritual
del Kippur. Només se li déna una mica de menjar, i tot seguit és
conduit a una cambra especial" on se'l deixa després dhaver-i fet
jurar que no canviard res en els ritus. «Després, plorant l'un i els a
tres, és separen™, Ha de vetilar tota la nit", ja que durant el son
es poden cometre pecats involuntaris™. Aixi dones tot el ritual
pontifical tendeix vers al mateix objectiu: conferir al summe sacer-
dot una santificacié extraordinaria", que li permeti accedir al déu
darrera del propiciatori i assumir la cirrega dels pecats que hauran
acumular sobre el seu cap.
Ellloc, els instruments
Perqué el sacrifici propiament dit pugui comencar, no n'hi ha prou
amb la santificacié del sacrificant i del sacerdot. Aquest no pot tenir
loc ni en qualsevol moment ni a tot arreu, No tots els moments
del dia ni de V'any s6n igualment propicis per als sacrifics; nh ha al-
guns que lexciouen. A Assiria, per exemple, era una practica prohi-
bidaels7, 1421 de cada mes". L’hora difereix en funcié de lanatu-
ralesa i lobjecte del sacrifci. Tan aviat havia doferir-se durant el
dia"®, com durant el vespre ola nit”.
‘op Dorand aquest at diesel surime sacerdot du a terme el servet amb el gran vest
pontfeal que, com se sap, poscia vets especial Ex. sx
roa ela de Beth adios
tire 5. Mixcknd. La Genara ad, oe) ofereix nombrosesexpicacons 4 prope
aquest incompres rita Una dele sembaindicarel que pts eral seu sen ls
ncan plorenpergué son obliga aabandonar, ala eaquesta manera. el ponte,
inva del qual ston preciosa om fg
sna Amb aquets falta el mates f eneges bic, o BE eiclt ls doctor,
iegeinen pasnges bibles La presripet Cocuparse de cones sagrades rant Lt
‘igi el suri de parla {a no parlar Bara cosa que elles stambe una pres
‘ipa del sue hind Es gualmen una prescped sabi, en general una
regia dels fentes ena major part de rials conegus Les vgs crises, en pi
‘op evpeialment les pargual més tard multpieades, ote igun Imig de les
Acces converses de anit dea Page Jews,
‘ns erdes seminal; aqueta€s Fexplcacs,malgrat tot parcial, que ofeeix el nose
tent Bn efecte shade recordar que el fon e3 consderat mat extesament com Un
‘xa pris, j que sleshores anima éx mdb ur del cor pot no tornar 3 enc.
Te ore del somme sucerdt sera une esl, Ferlo velar és una forma de
preveureta Elgon és tambe un erat perils peri dfsita hind que dorm amb la
Proteceéd Agi, prop él fot enna portra deteminads
nneYoma,t 11 Gem. Tal J. Schwab 168 f Mish bi 3
"is Hemerolgla del mes dat: Rawson W. A p33 3. Jstrow, The Original
Character ofthe Hebrew Sabbath (V resenya, Aun aici, 28)
st El mateix lloc de Tescena ha de ser sagrat; fora del loc sagrat, le
immolacié no és sind un assassinat"”®, Quan el sactifici es fa dint
d'un temple" o un Iloc ja de persi sagrat, les consagracions prévies
s6n intitils, 0 si més no molt reduiides. Aquest és el cas del sacrific
hebreu tal icom esta regulat pel ritual del Pentateuc. Se celebrava
dins d'un tinic santuari, consagrat d'antuvi®, escollit per la divini
tat" i divinitzat per la seva preséncia™, D/aqui que els textos que
ens han arribat no continguin cap disposici6 relativa a la santifica
i6 reiterada del lloc del sacrifici. Calia encara mantenir la puresa i
la santedat del temple i del santuari: sacrificis diaris” j una cerimo-
nia expiatoria anual responien a aquesta necessitat"™
Entre els hindiis no hi havia temple. Cadascun podia triar el loc
alla on volia sacrificar™®; perd aquest loc havia de ser préviament
consagrat per mitja d'un determinat nombre de ritus, el més im
portant dels quals era el que consistia a installar els focs"*, No el
descriurem amb detall. Les ceriménies complexes que el constitu:
eixen tenen per objecte crear un foc dins del qual sols hi entren ele-
‘ments purs ja consagrats a Agni™”. Fins i tot un d'aquests focs sen
Stengel: oe cit, (ncriis as dws celestial
"Hy Stengel lot (ener alr due crOmce)Pavs., a4 1 (ARgoS sae «Apollo
‘Aeipadidmne). Vegea mes endavant p77 per ear! de toro a Rudra. La Bx
{a del da ! Thora & un dels ponte mer hen precast en cle mele hinds | eh
(Fates. A aid no hs ndiferent la constlleis rota ln qual es sarin
nnp.ey. ei 5
"np Amb el benentér que no pretenem atribuic cap anteriontat al saci ft en un toe
de coneagrais constant, respecte dl rtal sari que requere un llc varable
onsajrat per aura oportimatconereta
sao Be ants sea. Narn Sam, 7.1 Re Wh et, Pel que faa pro
‘ies de saceica fora de Jerusalem, vegew Lew rr, 34 Dey $1852 38 44
20,304,215 El cert és que aqusts profbici dade data recent Vege Rt. Es
Inés, sembla com sa Palestina Rayuesain subsist sempre wpetita sitar. Much in
Mega, 11,12 (FalmJ Schwib, 220,222, 28). CE. Tal: Bel Zhahi, 6
sarB en 34 Deut m5 ef
‘Ge ain a,c
{a}Ex annie 3h CE Prof de Abe 4 3 es Sobre Ia peepenutat del foc de Pala,
manera com el des eral eravavinculat al de temple vege sbretot Dame,
2p vi tea, a 3 ets Aquest ha acaba edevenine un tem legendar cia Iter.
‘a jueva
sag Ex 0B. 0,
"Sempre que fos propel decarat stars ysjfiye) pls bramans
16Sobre Pestaliment dele foce,vegew Hilebr. Rat. Lites 59, Koulkowski, ses sois
{eux sarés du Riguedan, Rev del Hs. es Rel, 13, 9r1 2 ol rasta de a iebuls
dele foce, Weber ne Stn a0. Egeling, ad. Gt. (SB. Ey a 2474)
sa cén per friccid, a fi que sigui plenament nou", Aquestes
condicions comporten una virtut magica que aparta els genis per-
versos, els maleficis i els dimonis, El foc és un exterminador de di-
monis. No exagerem si diem: és déu, Agni, soca la seva forma
més completa™®. Tanmateix, d'acord amb certes llegendes bibli-
ques antigues, el foc del sacrificé no és altra cosa que la mateixa di
vinitat, que devora la victima o, si parler amb propictat, és el signe
de la consagracié que Testreny"™. El que hi ha de divi en el foc del
sacrfici hindd es comunica, aixi doncs, al lloc sacrificial i el consa-
gra™, Aquest emplacament consistia en un espai rectangular bas-
tantample, anomenat Vikéra™.
‘ATinterior d'aquest espai se'n troba un altre, anomenat vedi, el
You might also like
- The Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good LifeFrom EverandThe Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good LifeRating: 4 out of 5 stars4/5 (5814)
- The Perfect Marriage: A Completely Gripping Psychological SuspenseFrom EverandThe Perfect Marriage: A Completely Gripping Psychological SuspenseRating: 4 out of 5 stars4/5 (1136)
- The 7 Habits of Highly Effective PeopleFrom EverandThe 7 Habits of Highly Effective PeopleRating: 4 out of 5 stars4/5 (353)
- The Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good LifeFrom EverandThe Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good LifeRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (20104)
- Pride and Prejudice: Bestsellers and famous BooksFrom EverandPride and Prejudice: Bestsellers and famous BooksRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (20479)
- Remarkably Bright Creatures: A NovelFrom EverandRemarkably Bright Creatures: A NovelRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (5778)
- Never Split the Difference: Negotiating As If Your Life Depended On ItFrom EverandNever Split the Difference: Negotiating As If Your Life Depended On ItRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (3313)
- Art of War: The Definitive Interpretation of Sun Tzu's Classic Book of StrategyFrom EverandArt of War: The Definitive Interpretation of Sun Tzu's Classic Book of StrategyRating: 4 out of 5 stars4/5 (3321)
- The 7 Habits of Highly Effective People: The Infographics EditionFrom EverandThe 7 Habits of Highly Effective People: The Infographics EditionRating: 4 out of 5 stars4/5 (2487)
- Habit 6 Synergize: The Habit of Creative CooperationFrom EverandHabit 6 Synergize: The Habit of Creative CooperationRating: 4 out of 5 stars4/5 (2499)
- Habit 1 Be Proactive: The Habit of ChoiceFrom EverandHabit 1 Be Proactive: The Habit of ChoiceRating: 4 out of 5 stars4/5 (2559)
- Habit 3 Put First Things First: The Habit of Integrity and ExecutionFrom EverandHabit 3 Put First Things First: The Habit of Integrity and ExecutionRating: 4 out of 5 stars4/5 (2508)
- American Gods: The Tenth Anniversary EditionFrom EverandAmerican Gods: The Tenth Anniversary EditionRating: 4 out of 5 stars4/5 (12956)
- The 7 Habits of Highly Effective PeopleFrom EverandThe 7 Habits of Highly Effective PeopleRating: 4 out of 5 stars4/5 (2571)
- How To Win Friends And Influence PeopleFrom EverandHow To Win Friends And Influence PeopleRating: 4.5 out of 5 stars4.5/5 (6699)
- Wuthering Heights (Seasons Edition -- Winter)From EverandWuthering Heights (Seasons Edition -- Winter)Rating: 4 out of 5 stars4/5 (9975)
- The Iliad: A New Translation by Caroline AlexanderFrom EverandThe Iliad: A New Translation by Caroline AlexanderRating: 4 out of 5 stars4/5 (5734)
![American Gods [TV Tie-In]: A Novel](https://imgv2-1-f.scribdassets.com/img/audiobook_square_badge/626321117/198x198/22ab6b48b6/1718315036?v=1){kind=icon}
