You are on page 1of 51
I. DEFINICIO I UNITAT DEL SISTEMA SACRIFICIAL Abans danar més enlla, ens interessa oferi una definicié externa als fets que designem sora el nom de sacrifici. La paraula sacrifici suggereix ctimmediat la idea de consagracié ihom podria ser induit a creure que les dues nocions es confonen. Esben cert, en efecte, que el sacifici implica sempre una consagra- i6; en tot sacrifici un objecte passa del domini com al domini reli gi6s: és consagrat. Perd totes les consagracions no sén de la ma- teixa naturalesa. Hi ha algunes que exhaureixen els seus efectes en Vobjecte consagrat, sigui, home o cosa. Aquest és el cas, per exem: ple, dela unci6. Es sacralitza un rei? Sols|a personalitat religiosa del rei resta modificada; fora della res ha estat modificat. En el sacrific, per contra, la consagracié irradia més enlld de lobjecte sacrifcat; afecta, entre daltres, la persona moral que ha fet la despesa per ala ceriménia. El fidel que ha proporcionat la victima objecte de la consagracié no és, quan ha acabat l'operacié, el mateix que era al comengament, Ha adquirit un caire religids que no tenias o sha desempallegat del factor desfavorable que l'afligia; stha elevat aun estat de gricia o ha sortit d'un estat de pecat. En un cas F'atre, tha transformat religiosament Anomenem sacrficant el subjecte que recull Aaquesta manera els beneficis del sacrifci oen pateix els seus efectes™. Aquest subjecte és tan aviat un individu" com una coectivitat™, familia, clan, tribu, 3 naci6 o societat secreta. Quan és una collectivitat, pot produir-se que el grup assumeixi collectivament I'ofici de sacrificant, 6a dir, que assisteixi en cos al sacrific!?; perd a cops també delega en un dels seus membres, que actua en comptes della i en el seu lloc. Es aixi que la familia és generalment representada pel seu cap", 0 la societat pels magistrats®. Es tracta d'un primer grau en aquesta sé- rie de representacions amb les quals ens anem retrobant a cadas cuna de les etapes del sacrific, Malgrat aixd, hi ha casos en que la itradiacié de la consagracié sacrificial no es fa sentir directament sobre el propi sacrficant, siné sobre determinades coses que pertoquen més 0 menys directa- ‘ment la seva persona, En el sacrifici que es duu a terme amb motiu de la construccié d'una casa" és la casa la que és afectada ila quali tat que rep per mit d'aquest acte pot sobreviure al seu actual pro- pietari. En d'altres casos, és el camp del sacrificant, el riu que ha de travessar, el jurament que presta, l'alianca que tanca, ete. Designa rem objectes del sacrifici aquesta mena de coses en funcié de les «qual el sacrifci té loc. Dialtra banda, convé destacar que també el sacrificant resulta afectat, a causa precisament de la seva presencia en el sacrifici ide la part o interés que tingui dipositat en ell. accié 10H jahandna dele tewor sinscrin Subratlem P's daquest mot, prccipt present ‘igs del ver 3a) (earifiee). Per als autore hinds, el sacrificane € aguell que fipera un retom sobre ell de Peete dle seu acts. (Cal relacionar Is formula ‘elles snosalres, que sacrifiquem per a neste, 3e yajémehe, amb la Fem ves guzamaide Vegeu Hillerandt, Ritual Leteetar 1) Peneem gue aqueste, Benefits del sacrfii somes tepercussionsnecessiies del sts. No sin depute + oma hare volunttdivina, que de mica en mic la ceologishaintetcalat ener Fate rel ids les seves consequences partir ag es comprendra que oben un cert, hombre de questions que implquen la hipstesi de sari do a intervene de ‘ins essitament petra lu Aguest el cas normal en el sacri Nind que, tan rgorosament com sigs por sible, i més no en teat, individual saper exemple, ILA. 331 {36s cl eas paccular del auc auténtcamentrotemic,jdaquels en els qua el ‘erop execata directment el paper de sacrificadr, mata, csbacia I devors la ve Tims stambé, en fe eas de moltsime sacri humans, sobretot des Wendoca inbaiame. Pers sovint he prow amb el fee daesssr hi 4A Tlndia antiga el senyor de la casa (hapa fa un sacril de vegades en nom de totals fai Quan sls participa enlescerimbnie, la eva fara la seva dona (quer durrer ajudane sea en ela gran sacrifice rebendeterminats beni tsSegons Ezequiel, el princep (nap = enilaea) Ravi de carregar amb les despeves del sri de les face aportar ls libacione la victna Bzeq str 17 Crome UE, 1s Vege més endavant p 39-00, 2 irradiadora del sacrifici és en aquesta oportunitat especialment sen- sible, ja que provoca un doble efecte, un respecte de lobjecte pel qual és ofert i sobre el qual es vol actuar, l'ltre sobre la persona moral que desitja i provoca 'esmentat efecte. Fins i tot de vegades rnomés és Gtil a condicié d'obtenir aquest doble resultat. Quan un pare de familia fa un sacrifici amb motiu de la inauguracié de la seva casa, cal no solament que la casa pugui rebre la seva familia, sin6 també que aquesta es trobi en condicions d'entrar-hi” Veiem quin és el tretdistintiu de la consagraci6 dins del sacrific; Ja cosa consagrada serveix diintermediaria entre el sacrificant, un dobjecte que ha de rebre els efectes utils del sacrifici, ila divinitat a la qual en general s'adreca el sacrific. L"home i el déu no estan encon- tacte immediat. En aix6 el sacrifices diferencia de la major part dels fets designats sota el nom d'alianga de sang, en els quals es pro- dueia, per lintercanvi de sang, una fusid directa de la vida humana i de la vida divina’®. Podria dir alguna cosa per lestl pel que fa a certs casos diofrena de la cavellera; per la part de la seva persona que sofereix, també aqui el subjecte que sacrifica esta en comunicacio directa amb el déu, Sens dubte, entre aquestsritus i els de sacrific hi ha relacions de connexié: han de ser, malgrat aixd, diferenciats®, Perd aquesta primera caracteristica no resulta suficient, ja que no ens permet distingir el sacrifici daquests fets mal definits als quals convé nomenar oftenes. En efecte, no hi ha oftena en la qual Yobjecte consagrat no s'interposi igualment entre el déu i Tofertor, ‘en la qual aquest iltim no resulti afectat per la consagracié, Mal- {grat aixd, si tot sacrifici és, en efecte, una oblacié, hi ha diferents es- pécies d'oblacions. De vegades 'objecte consagrat és presentat sim- plement com un ex-vot; la consagracié pot vincularo al servei del déu, perd no altera la seva natura pel fet que se la faci passar a Tam: bit religiés: les primicies, que tan sols han estat portades al temple, hi resten intactes i pertanyen als sacerdots. En altres casos, per con- {Wages més endavan, poise) = 372 Favem erment en parca dele neni clebrate ‘i oa deTentrada un host ala cau: 1 Trumbul Teskad Gv 118 sASobre lalianga de sang ila manera com ha extat aciads al sani, veges R Sith, Rel of Som. ik H.C. Trumbull, The Blood Covenant 19 Teotom de la consagacé de la eavelera vegeu GA. Wilken, Haaropfe, Rev, Inter 884 R. Seth Rl of Sem angi. CUS. Haran, The Legend of Perseus oh 3 tra, la consagraci6 destrueix Nobjecte presentat; en el cas que un animal és presentata altar, 'objectiu perseguit sassoleix en el mo- ‘ment en qué aquest és degollat o esbocinat, 0 bé consumit pel foc, en una paraula, sacrficat. Lobjecte aixi destrut és la vitima. Es evident que sales oblacions 'aquesta mena a les quals reservern Ja denominacié de sacrfici, Flom pressent que la diferéncia entre quests dos tipus d’operacions té a veure amb la seva gravetat des gual i ala seva eficacia desigual. Les energies religioses posades en jocson més fortes en el cas del sacific, 'aqui els seus estas En aquestes condicions hem d'anomenar sacrific tota oblacié, fins tot vegetal cada cop que lofrena,o part de lofrena, és destru ida, per mole que I's sembli reservar el mot sacrifci pera designar sols els sacrifics sangnants. fs arbitrarirestringir d'aquesta darrera forma el sentit de la paraula, Mantenint totes les distancies, el me- canisme de la consagraci6 és el mateix en tots els casos; no hi ha 126 objectiva per a distingirlos. Aixi la minha hebraica és una obla- i6 de farina i dolgos"® i acompanya determinats sacrifics. Ara bé, en la mesura que és sacrifci com els ales, l Levitic no el distin {geix", Sobserven els mateixos ritus. Sobre el foc de Taltar es des trueix una porcid; la resta és menjada del tot o en part pels sacer dots. A Grécia™ certs déus sols admetien oblacions vegetals sobre el seu altar; hi ha hagut doncs, rituals sactificals que no compor- taven victimes animals, Pot dir-se el mateix de les libacions de let, de vi o d'un alte liquid. A Grécia® aquestes son sotmeses a les mateixes distincions que els sacrificis*®; adhuc pot succeir que els substitucixin®”. La identitat Zaquestes operacions distintes ha estat Sore oy siesvy yes aiein aie) Bx ana, 18 a, 25; Amos, 5 minha ‘ence oi i encensreemplaca un heft porta el matetx pom. Sha paratsovit de Iminhd en el set general del sacrifci (CE Reis Writ, 29, fe) Ale inverse ent Snscrpets de Marsclia la paraula shah #ha apliet, juntament amb minha Ter bla cons tegetale: C18. 165ic 123 t tg CLM aay, 9.10 22 Arist Plc 695. Stengel, Die GrecchenKaltasalerthimer, 24 ed 894 21 Proph. de Abst, 3p. Ding. Laere, vi 1 (Delos). Stengel ib pag. Unk Non, vt 7 Bscuela Pet a4 Smith, Rel of Sem, 301, ve fine tot equivalents dela sang de les victimes en lee clone de wis lt dle nivale semis. ask. emnarat,Trankpfr tes Homer. Prog. kgl- Gym. Leipig 85; Fite, De libatione veterum Gratcorun, Bett, Date 193, ssymgehia nedinparov. Vegew Stengel, pig 93 0 Frazer, Panis, , 34 tan clarament apreciada pels hindis que han arribat a identificar entre si els objectes oferts en cadascun d'aquests casos diferenciats. ‘Tots ells s6n considerats igualment éssers vius i ractats en conse- iléncia. Aixi, en el moment en qué, en un sacrifici prou solemne, es trinxen els grans, sels suplica que no es vengin en el sacrificant pel mal que sels fa. Quan es dipositen els dolcos sobre les cassoles per coure'ls, sels hi prega que no es trenquin”®; en el moment de tallar-los, sels hi implora que no fereixin el sacrificant ni els sacer- dots. Quan es fa una libacié de llet 0 amb un dels seus derivats, el «que s'ofereix mai no és inanimat, siné la mateixa vaca en el seu suc, cena seva saba, en la seva fecunditar™ Arribem, aixi doncs, a la segiient formula: El sacrifici és un acte religids que, per la consagracié d'una victima, modifica Vestat de la persona moral que U'acompleix o de determinats objectes pels quals dita persona s'interessa®, er la brevetat de 'exposici6, anomenarem sacrificis personals 2 Stengel. i op. En alganes ocasions dins de costums actual, una bhaeié ésiguar dent ha suplanta un antic sarrifch Ex-2 0. BaMlmann, Manaer. Misch (veges fessenya, Anne Socolggue, vi), 348. Ch Sattor,Rauopfr (wegen ceca, dade Ssetoloigu, 1). 25. 2 Vegeu ts textos esmentas per Hillebrandt, NewndVotimondOpfr, 42-4 dee que per ventura aqueste ofenes vegetas han suplanta els sacrifice sangnans, ‘com pretend a frmls roman i sats sala pro ens sei (Ser: Ad he tte, Fest 360 Resultana comode, sens dubve, smainarse un pas progres del ‘cries Kumi saci animal, despres del sacrifl animal al seri de mnots que teptesentaven animal dagu, pr itm, ales ofenee de parteos. Ge posible gue en devrminats cass, dalea bands mal concgut, la introduct de nous tals hah pogut produlr aquesiessubstitucions. Pero fer ens autores a generltear aque fet ins tora historia dalguns sacri presenta més aviat un succes versa is animals de pasta sacrficats en determiades lest gran aon imatges de dio. nis agravis no simulates de icomes animal. Vans daquester cerimonies ene ‘oferra més endavant le ions se Diaguest denis vel que ence la sanci religions bel acrfic hha analogies “ferences (si més no, respecte el sacl expaton). Tambe la sane religions implica una eonsagracs (conecatiobonoram ct opt) supa, tanenatei, ana det truce que efectasaquertsconeagrac, Ele ius ein prow semble ls del meri com per que R. Smith vege un dele models de! sacri expitor, Tan sol en el ‘as dela Sunt, la maifesteco vinlens de la coneagrcié ex projectadicetament Sobre el subjeete que ha coms cl eri que el mates expen el cs del scr fxpiaton per conta, bi ha sbstituio i expiacié es reaiteascbre I Veta tno Sobre e culpable. Malgeat at, com sigat que el erm la contamina, i anc & al ‘ates temps per aa societa um mia de renta a tae que ha recaig sobre el En aquest easel culpable acomplete al seu tom el paper duna victims expat. Pordirae que iba, almatebx emp, said tsaceie, 3 aquells en els quals la personalitat del sacrificant resulta directa- ment afectada pel sacrifici, i sacrificis objectius aquells en els quals els objectes, reals o ideals, reben immediatament l'accié sacrificial Aquesta definici6 no delimita sols Vobjecte de la nostra recerca; ens atura en un punt ben important: pressuposa, en efecte, la unitat genirica dels sacrifcis. Aixi, tal com prevéiem, quan retréiem a Smith que reduts el sacrifici expiatori al sacrifi comunial no ho fe- jem per haver establert la diversitat original iirreductible dels siste- mes sacrificials, sind perqué aquesta unitat no era tal i com era re- resentada. Aquest primer resultat sembla que esta en contradiccié amb la infinita varietat que aparenten presentar, a primera vista, les for mes del sacrific. Les ocasions de sacrificar s6n innombrables, els cefectes desitjats prou diferents ila multiplicitat de les finalitats im- plica la dels mitjans. Stha adoptat aixi el costum, en especial a Ale- ‘manya, dalinear els sacrificis en un determinat nombre de catego- ries distintes: es parla, per exemple, de sacrificis expiatoris (Sithnopfer), de sacrificis d'accié de gracies (Dankopfer), de sacrificis sollcitats (Bittopfer), etc. Perd, en realitat, els limits daquestes ¢a- tegories sén flotants, embolicats, sovint indiscernibles; les mateixes practiques es retroben en un grat o altre en tots els sacrifcis. No considerarem aqui algunes de les classificacions emprades corrent- ment; el nostre parer és que no sén el resultat d'una recerca metd- dica, Sense pretendre assajar-ne una de nova, que seria subjecte de les mateixes objeccions, ens conformarem a atenir-nos aqui, per tal de fer-nos una idea de la diversitat dels sacrifics, a una de les class ficacions ofertes pels textos hindiis. La més instructiva potser és la classica, que distribueix els sacrifi cis entre constants i ocasionals™. Els sacrificis ocasionals son, dlen- trada, els sacrificis sacramentals (samskara), 65a dir, els que acompa rnyen els moments solemnes de la vida. Un cert nombre daquests sacrificis formen part del ritual domestic exposat enels grhya sitras, 2 cls que tenen lloc amb motiu del naixement, la tonsura ritual, la marxa del pupil, el matrimoni, etc. Altres formen part del ritual so- lemne; la unci6 del rei el sacrifici que confereix una qualitat relig ‘08a civil que es considera superior a totes les altres™. En segonloc, tenim els sacrificis votius el caire ocasional dels quals és més marcat 36 , encara®, per tiltim, els sacrifcis curatius i expiatoris. Pel que fa als sacrfics constants (nityéni) 0, millor dit, periédics, apareixen associ ats.a certs moments fixos, independents de la voluntat dels homes i de latzar de les circumstancies. Tals s6n el sacrifci dari, el sacific de la nova lluna i del pleniluni, el sacrifici de les festes estacionals i pastorals, de les primicies de final d'any. Els uns ielsaltres es retro- ben en el ritual solemne i en el ritual domestic, amb les diferéncies que comporten la solernnitat d'un il caire familiar de Valtre Poden comprovar-se quantes ocasions diverses tenien cls bra mans de fer servir els sacrificis. Perd, al mateix temps, van saber per- cebre amb claretat la unitat que feia claixd el principi de les seves li tingies. Quasi tots els textos del ritual solemne segueixen el mateix pla: exposicié d'un ritus fonamental, que es diversifica progressiva- ment perqué respongui als diferents desitjos™. Aixi els rauta sivas i els brdhmanas que els comenten parteixen de la descripcié general de conjunt del ritus que constitueixen el sacrifici dels pastisets a la luna nova ia a luna plena, i és aquest Tesquema que adopten suc- cessivament, que es modifica sovint en funcié de les circumstincies fen totes les ceriménies que impliquen sacrifici de pastissets 5iVegeu Max Miller, Zeituhr aD, Mor. Geel, x, mK. 1, 2,10 14cm. de Mahichdra a lum, sobre tot a1 cf, Kalluke a Mans, 235. Veda Sir, 7 (Ea, Bohaingh,Senski-Chrestomathie 54, 55)-Aquesa clsifiac6 pel que Sem ba sols é aterada per autora bastan recent mentre gue les arr clsica fons ex remuntarien ss textor mes anes. Per de et, ja estaba en lex coleciont ltirgquer que duingeiwen entre Tormules regulars Gaju), lomles dle ae fbeulatios(Rampergude)# mules dels situs expiaton (nayagton) Es aba + les Bethmanas que (per exemple el Tait Br) dediquen argues seccionsasigut ales xpiacion, a sgul als vous particulars als saciiesnecesans. Per lim el stat {isungeten en tox moment els tus en constants (niyen), ciate pees, en faculties (myn), ocasionale (aiming) expiators (prayegtn) Les dvi fone que eementem son conegades prow Be tant pl ital rolemne com pelt domestic (W"Oldenberg, Survey of th contents of the Grhyartrarin BEX, 367) ‘Aquests textos contenen tambe patatges relatos als rv carativs (aan), patella aquelle aver que ent ha donat a contier el Kaupba sate (1 e Blo ‘mf 899) De tl maners que el series, des dun bon princi han ent repait {Tacord amb aqutts divs, que només més ard ha eedevingu consent sal wjepene Weber, Sits ber. Ak. Was = Be Ph Mat C890, 765834 illebrade, Vedache Mythologie, 247 Breslau, 1890 suPer exemple, per aconseguir tn fl, na Hlargn vids Hillebrands, Ri, Lit 5856. ‘Aguertsacficis On nombrowoe en extrem. Més nombrosos fine ot del que ent tostren ele textos publcat, {4 prinep &s fins atl pont rigoros que exposa el sual del saci abans dls de terablimene de Paltr(vegeu Hilde 3, Re Lit, Vorbem. x Diaquesta forma, un sacrfici de pastisset constitueixla cerimonia es sencial de les festes estacionals, els aspectes de les quals sin ja nom- brosos i variats (sacrificis a la natura, sacrificis de purificacid, de con sumicié dels primers grans, etc.) i, també, de tota una série de sacri ficis votius®. Ien aixé no shha de veure sols un artifici de l'exposicié, siné un sentit real de la flexibilitat. Prenem com a exemple el sacri fici animal solemne. Ens el trobem aillat o combinat amb d'altres en els casos més diversos: ales festes periddiques de la natura ide la ve- _getacé, ien els ritus ocasionals, amb motiu de la construccié de Tal: tari en els rts destinats a redimir la persona. Vegem ara el sacrific del soma™. Ja que el soma sols és apte per al sacrific en primavera, questa no pot ser més que una festa periddica (ritus, ceriménia)”, i, malgrat tot, se'l sacrifica per multitud de finalitats que tan aviat s6n depenents com independents dels vots i de les ocasions: en cada pri mavera, en el moment de la consagracié del rei, per assolir un rang, social més elevat, per a fer-se invulnerable i victoriés, per fugir de desgricies que podrien fer-se croniques, etc. A més, ritus de signe contrati poden adoptar la mateixa forma: raons interes al ritual hhan pogut ser la causa que la vaca estéril sacrficada pels bramans a Rudra, déu malvat, ho sigui de la mateixa manera que el boc que sofereix als déus celestialsi bondadosos, Agni i Soma”, Elrritual hebreu proveeix dlexemples no menys concloents de la complexitat dels ritus ide la identitat dels seus elements. El Levitic redueix tots els sacrificis a quatre formes fonamentals: ‘old, hattat, shelamim i mink@®. El nom de dos dlls és significatiu. El hatedt cra el sacrifci que servia en concret per a expiar el pecat anomenat, hattat 0 hatad, del qual el Levitic ens fa una definicié malaurada- 35H i, a, 6, 36Cal fer ana ealvera; em opeat per trade aque mot soma, del compo somaya 1, com un nom comm El terme € intadule, ja que el mot soma designa tla ‘vegada le plata vita, el eu que alibera el acnfic el dasa sy En efece, el soma tos por ser serfea en el moment en qué én lr, ér dren pamavera (v Apeliyenaromapreyoga, = Mer, Wieon ty, Boley, Oxf) aS Hi heen eect I masitnaanaloga ete clita del sariel de animal a Agni ia ‘Soma (Ap. si vi) el iaal atharvanic de Tofegament dela word (eaea eter) (aught, 443). Igualment, en el rival domes els diverses sures a mals incge e! del coro explacon (vegeu mies endavant, p 7) On fine tal punt an Iege qe cls uns els ares en funcié de les escoes, haguetsin pga erie de tema fonamental ena descripeo(V. Hilleb, Ri Lit. 4) 38 ‘ment més aviat vague", El shelamim*" (Lax Ovoia.eipnvurt) és un. sacrific comunial, sacrifici daccié de gracies, dalianca, de vor. Pel que fa als termes ‘old i minkd s6n purament descriptius. Cadascun ells evoca una de les operaciones concretes del sacrifci: el segon, la presentaci6 de la victima, en el cas que sigui aquesta de natura lesa vegetal; el primer, 'enviament de l'ofrena ala divinitat*. Aquesta simplificacié del sistema dels sacrificis® és sens dubte el resultat d'una classificacié massa peculiar, i ¢'altra banda massa arbitraria també, com perqué serveixi de base per a un estudi gene- ral del sacrifici. Perd, sistha dir la veritat, aquestes quatre formes t- pPiques no sin tipus reals de sacrificis, siné més aviat un seguit dele- ments abstractes en els quals un dels organs del sacrific es troba particularment desenvolupat i que sempre poden formar part de formules més complexes. El ritual ha descompost les cerimdnies que tenen lloc en cada ocasié de sacrificar en una pluralitat de sacr- 9B Devieronor ay oh Lev. won, 8 Jutges x, 26, Samuel 17, eC, Sols esmenten ld el zebaho el selamim, La questo de saber si aquest passages ‘rvcien amb eitualsanverirso paral importa aie en reacts Pobre cow {ret dela nostra tance, Per als teoria segns [a qual els serfs expatri han ext Introduistardanament en el tual hebraie, ene remetem al resum de Bensnger, Hebrasehe Archeoloie, 4a 447! El passage | Sam. 4&2 maura Yapue perque {el es puguldespendre cap concusi en contra de Fesetenca del hata. En Gualte: ‘olan, ne podem admerce que el saclics expiatorie gun cransformacone de Ia ‘ult pecuniea {Shean = 2c tb shelamim. Sabre Fequivaléncia entre els thahim els sha shea rm, vegeu Bending, Le cit 3. «ae que fal mot ‘len remnctem aa interpretaci6 tradicional fonamentada, dara und, en Pexpresio bili wa fer ascend Pade (Hscensid). Ck. Clermont-Gan eau, Comptes rendus de VAcedemie des Inscriptions 1898, 5. Sobre Favor tla Seva fexpiaci, vegeu Halévy, Reveesemtigu, 189, ao, Una alta mena de pecat de qual {lntal preveu Fexpiei,Uaskam (Lev. v), no sembla have dona lic ana forma ‘Special de soeiheh Por siceet qued sacife que Perps gal desigat amb elo (Fsham, peso, segons Lev. , La cerimonia expatia cs compan de here dels, Lev win 27 sdeniea What el ashame; cl Nimeros v9 i Marat ax, eg, xb, sora 3340 9, dings formalmert els dor sacri 49 inseripeé de Marslla(C -, 5,63) presenta una reducidandloga dels veros ‘sarifcls ates sacrifice: el hell que equival ald bebraet an el vat, Sensi lauds o oratons, que equiva a shelamio eel sheen. La Kola 1 esmenta sols dos Sacrfilsconcrets, el base el baru (vegeu C. 1S. C1, 28) Sha {Se considear el shelemhall com una junaposics de suefies? Vegew A. Barton, ‘On the sacrifices Kall and Shelem hall inthe Mateile Inscriptions, Pre. Am. Or Soc, gg, ux tate La inscripcid 167 (Carago) no ditingess mer que Keb | Sauat Cl Clermont Gannes, sinscrption Nabstéenne de Kanathae, ©. de Aes sc. 198.397 599 39 ficis simples o que es tenen com a tals. El sacrifici de Yordenacié clun_summe sacerdot, posem per exemple, es compon dun hattat, sacrifici expiatori, d'una ‘old, sacrificien el qual la victima és completament cremada, i del sacifici d'un molté de les consagrac: ons, que és un zebak shelamim, sacrifici comunial. El sacrifici per a la purificacio de les parteres implica un hattat i una ‘old, El sacri- fici pera la purificacié dels leprosos comporta ritus similarsals de la consagracié del sacerdor. Vet aqui, doncs, dos sacrificis un dels quals sembla ser expiatori i l'altre més aviat comunial, i tots dos convergeixen en ritus similars, Aixi, fins i tot aquestes dues idees ir reductibles d'expiaci6 i comunib, de comunicacié d'un earicter sa- grat o d'expulsié d'un caracter advers, no poden fornir a base d'una lassificaci6 general i rigorosa dels sacrifics. Potser estem cercant cen va exemples de sacrficis expiatoris en els quals no s'esmunyi cap element comunial,o sacriicis comunials que no s'assemblin en res als sacrificis expiatoris™. Peré no és sols en els sacrificis complexos, siné fins i tot en els sacrificis elementals del Pentateuc que ens trobem amb la mateixa ambigiiitat. El zebah shelamim*® és un sacrifici comunial;i, malgrat aixd, determinades parts de la victima (la sang, el greix, certes ‘visceres) s6n sempre reservades, destruides 0 prohibides. Els sacer- dots mengen sempre un membre. La vietima del hattat pot ser as- signada tota sencera als sacerdots*; a falta del sacrficant, combre- guen tots els sacrificadors. En el hartdt que se celebra per 2 la consagracié 0 per a la purificacié del temple o Valtar, la sang de la victima serveix per a ungir les portes i els murs, Aquest ritus els co- munica la consagracié®, Retrobem un ritus del mateix génere al zebak shelamim de Vordenacié; una uncid de sang molt similares fa sobre Aaré iels seus fills" [abe mn Lav vw dlecnns {Se Lev. r.Calrelacionarho amb Lev. nv, 7 Ex an, 20. {7 Els sociies grees es poden diva bastant aclment em sails comunils saci ‘resistor steric als eu infernal o sacrifice als deus del cel apareven Beate @aquesta forma en Peacellent manual dStengel, Die griskshen Reset: himer Aquestaclssificaclnomés spaeniment correct Sazeg, etn, 1915 x19. CE purified del lepros, Lew. m7 40 Aquests exemples posen de manifest l'afinitat que presenten prictiques que, per la naturalesa del seu objecte i dels seus resul- tats, semblen d'alld més oposades. Entre les formes de sacrifici hi hha continuitat. Aquestes sn al mateix temps massa diverses i ‘massa semblants perqué resulti factible dividir-les en groups excessi vament caracteritzats. Totes tenen un idéntic tronc, i és en aixd en el que consistetx la seva unitat, Sén els embolcalls d'un mateix me- canisme que ara ens disposem a desmuntar i a descriure. a Il, LESQUEMA DEL SACRIFICI entrada Per descomptat que no pretenem dibuixar aqui un esquema abs- tracte del sacrifici tan complet com perque resulti adient a la totali tat de casos coneguts; la varietat dels fets és massa gran. El que po- dem fer com a molt és estudiar determinades formes de sacrifici rou completes com per a reunir tots els moments importants del drama, i prou conegudes com per poder fer-ne una analisi precisa. El sacrifici que creiem que respon millor a aquesta condicié és el sa- crifici animal hindi védic. En efecte, no en coneixem cap altre el detall del qual estigui més ben explicat. Tots els personatges aparei- xen mostrats amb nitidesa, tant en el moment de la seva introduc i6 com de la seva sortida, com en el decurs de 'accié. A més, es tracta d'un ritus, per dir-ho aixi, amorf, no esta orientat en un sentit, determinat; pot posar-se al servei de les finalitats més diverses. No mihi ha d'altre, per tant, que pugui adequar-se millor a la recerca que emprenem. Per aixd farem dell la base del nostre estucl, per molt que agrupem a Tentorn daquesta anilisialtres fets, extrets tant de la mateixa India com d'altres religions. El sacrifici és un acte religiés que no pot dur-se a terme sin6 és cen un ambit religiés i per intermediacié d'agents essencialment reli ¢gos0s. Ara bé, en general, ni el sacrificant, ni el sacrificador, ni el lloc, ni els instruments, nila victima tenien, abans de la ceriménia, aquest caire en el grau que els corresponia, La primera fase del se crifici té per objecte atorgarlos-hi. Sén profans; cal que canviin dlestat, Per aixd es necessiten ritus que els introdueixen en el mén sagrat ‘els vinculin a aquest més 0 menys profundament, en funeié de la imporcancia del paper que s6n convocats a jugar immediats ment després. Es tracta del que constitueix, segons lexpressi6 dels textos sinscrits, Ventrada en el sacrifici El sacrificant Per a estudiar la manera com aquest canvi d'estat es produeix en el sacrificant, prenem a continuacié un cas extrem, quasi anormal, que no pertany propiament al ritual del sacrifici animal ordinari, pero on els ritus comuns apareixen com amplifcats i, per tal causa, resulten més facils diobservar. Es tracta de la ddkga, €s a dir, de la preparacié del sacrficant per al sacrifici del soma®®. Des del mo- ment en qué es tien els sacerdots, comenga per al sacrificant un se ‘guit de cerimdnies que aniran despullant-lo de lésser temporal que era per a fer-lo renéixer sota dues especies del tot noves. Tot alld que afecta els déus ha de ser divi; el mateix sacrificant esta obligat a esdevenir déu per trobarse en condicions d'actuar sobre ells. A. 52H princpi de Venerada en el scr Gs constant en cl ios Apareixextrsoninisa ‘ent expessten el refi dl soma, on tenia préyaiyeat, que respon exact tment Tudeyeniet, racic de sortsda Gat Brahm at tet CE AB SEE Tawe'S.6,1 5.4.4 eneralment us simples de conegracé direc, basen pera prepara els saci, Pero veiem que ha casoren es quale sail pine ales precede de sacrificis pclinar. Aa, els pracidaneae roman (Gel. «6.7 Ets xpotoucta no sin del mates geneve (Eur Iph. A grosye. CL Paton, Ct 38, 17) perddaltreseacnifics es corresponen: Paton, Co, 3, 53 props de Ia atys, vege Bruno Lindner, Di Daa fer Wate fr dar Someoper, ‘Leiprg, ize (esis sols els texts ogc cls compar). D'akra bande, aquest testor del Gat Br de Ait Br, dela Tat om. resultenvertablement complet per 1 a qlessd, Oldenberg el ave a98is|Oldenberg veo en ls ditra un rit dance ‘ime comparable als del samanisme, No abuiete valor al smibolisme dels eer ‘nies les considera de data recent. Sema de debd que ha sports liam bre cert, Aspecte dels es, amb ot, la seva explcacid es pot conelia batant be ab In noe {ra eral conjunt des textos bramanics, vegeu'. Lev, Dacrine du ssi dane er Brdhamanas, toy 06. Per ala Waduccld del mot dikys ens temetem a Tepid de Weber, Vajepeye (oe. cit, 778) La diksa no aparelx més que vagamentindieada en lg sedan tenia porque ser an. Ocupa an llc preponderant en total seta de Ta teratura vehcn. L's aquest tus, daltra bands bartant ben consent, ha seat mol gran en cle ial poranier ini, s4V.5. Liv thy 13 “4 tal efecte se li construeix una cabana especial, herméticament tan- cada, ja que el diksita és un déu i el mén dels déus esta separat del dels homes”. Se l'afaita, se li tallen les ungles*, perd a lestil dels déus, és a dir en un sentit invers a com ho fan habitualment els ho- mes”, Després de prendre un bany purificador®, rep un vestit de Ili completament now, cosa que indica que comenga per a ell una nova existéncia. A més, després de diferents uncions®, se'l reco- breix amb Ia pell dantilop negre‘'. Aquest és el moment solemne cen el qual el nou ésser desperta en ell. Stha convertit en fetus. Ocul- ta el cap ise li fa tancar el puny®; sel fa anari venir a lentorn de la lar, de la mateixa manera gue el fetus sagita dins la matriu. Roman fen aquest estat fins a a gran ceriménia de la introducci6 del so- ‘ma®, Aleshores, obre el puny, es descobreix, neix a lexisténcia di- vina, és déu, La eva natura divina, perd, un cop proclamada® li confereix els drets ili imposa els deures d'un déu, si més no d'un sant. No ha de tenir cap relacié amb els homes de castes impures, ni amb les do- nes; no respon a qui li pregunta; ningo no el toca®, Essent un dé esta dispensat de tot sacrifici. No pren altra cosa que llet, aliment de dejuni. I aquesta existéncia es perlionga durant llargs mesos fins que Bh Saunt 58 U/aqua ries ents pera majo de religions el tests hinds doen una interpre Man exelent cel orcs Iba es unl delet mans Sea pron ir-part morta, mpra, de co. ale er queda purest T8135 gS Unibet tnt Scésst3 Gat Bryn te $4 waa del vs de Farad (ap de 6,19 15), que simboltza al mati Tones seve purine (wegen cl mates F S.4a,t. = WeSs-a neh Ro, SoTA. Vesta seva mova concept. vege cl aegult de Smbot seguin Pa Gl bany signa eva concep cabanas sev marl ve ial! Canuop negro, coon, ees eles vane eogerament perl eat sobretesdvereasgnfcaions des fren tus ele ore sodpor sis. s,6 Elmanea ts 83 7.21.00 ¥ Sua net Gat Br 336 Sip peak néulanytiel §.6n45ee ip eso. Dacord ami ages ceo (A Br. B.C 3282) ‘gsc pel Cndiop de una de lee membranes de Tembrio dea que Eel ‘ibitgondaa aguell gue sina Altres textor igual alo (TS 6433) disen {ores acta senallamene de tevestir eh eaceficent smb spl de faimal brane 3 de fro sdguiie Ta qualia de Braman ekg ratinis Banat 36 fee msiacrs Sannin iscna, 3.3.6 Web. Ind 3.358, 9.4 6 elseu cos ha esdevingut diafan. Aleshores, amb el seu antic cos com a objecte sacrificial, i havent assolit el maxim grau de sobreexcita i6 nerviosa, és apte per a sacrificari comencen les ceriménies. questa complicada iniciaci6, requerida amb motiu de cerimd nies d'especial gravetat no és, en darrera instancia, sind, una ampli ficacié. Malgrat aix6, tornem a trobarla, tot i que menys exage rada, en els ritus preparatoris del sacrifci animal ordinari. En aquest cas ja no és necessari que el sacrificant hagi estat divinivzat, perb si que hagi esdevingut sagrat. Es per aixd que també aleshores Safaita, es banya, sabsté de tota relaci6 sexual, dejuna, vetlla etc”. Fins i tot en aquests ritus més simples, les interpretacions que do: nen les pregiries que els acompanyen i el comentaris bramanics plantegen clarament el seu sentit, Des del comengament del Gata- ‘patha Brdhmana podem llegir:«[El sacrificant] saclareix la boca... Ja que, abans de fer-ho, és indigne per al sacifici... Car les aigties sn ures, En el seu interior, esdevé pur... Passa del mén dels homes al min dels déusy®. quests ritus no sén exclusius dels hindus: en trobem exemples al mén semitic, com també a Grécia i Roma. A aquells que volen GE eeu diman, elses individ, Ha exdevingst una often als 46x, At Br. 6,3, 956 9:6 Gat, 4,3. Ap. fe, t,t. aad el Que expica el Brdkmana, Quan ues dst exdeve prim aeeles Ia press (medio, saci), Quan ja mo rests fen, seshoresssoleir Ia purera. Quan la pll ex onion amb els oxos. ex por. Es ros quan Finica. ts prion quan ca crifex Alls que ¢s absent del seus membres que he sacrifiats Mivangante! djunt, el sacncant sha despllat tr el possible fel seu cos moral | sha revested'una forma mortal. Velem, doncs, com le prictiquersectques han ocupat else llc ene! stem del saci hindi. 8 {evi ib, pg at Ch. p. 5). Desenvolopancse des aquest moment, 2questes prictigucs han esdevingut el ruck del sicric en el bramanisme cls, en lJ Fume en el budiome. individu que racrifcs, er sacrfin, Per exemple, el den Dudas upozadha correspon exactament al deus upenazatha dela nit spavatath del serif orciar, que ex correspon amb el dent del dnt (vegeu Gal 1%. Us posada en relaco€s dE gyeing ad oe; S. BE nh cls, 4,% ete, sobre sini de a dita ib. 3.2, 2, 0,29) Seyons el Gat Be, Te vit de Fscedame sé ‘onsiderades tan gran com les del saci 9, 5,1, +7. et). Valem destacar qu Tanalogi que hha amb les prictigues semiiques, gregues | ertianes El djuns serfcal del Kippour ha esdevingut model dels les dejonis judas. Aguestes ac ‘one prepartoner shan convert rovine en el tipue de sacle tun mateit. atce Tsme previ al sacrifel Ra acabaressenc, en un bon nombre de casos, el susie 7 Hilebr, NewandVellmondapr, 4 CE Gat Br 4% 478 pasages coments, note tec, CL Schwab, Teapot 38. osGacbeunnts ser admesos en el sacrifici sels demana, dentrada, un cert grau de parentiu amb els déus®. fs per aixd que generalment sexclou les- tranger”®; amb més ra6, les cortesanes, els esclaus”, sovint les do- nes”, Es requereix, a més, la puresa momentinia”. La proximitat dela divinitatés temible pera qui no és pur”: quan Jahvé aparegué sobre el Sinai el poble va haver de rentar la seva roba i romandre cast, A més, el sacrifici és precedit d'una purificacié més o menys larga’®. Aquesta purificacié consisteix principalment en aspersions @aigua lustral i ablucions”; de vegades el sacrificant ha de dejunar i purgar-se”®. Hia de cobrir-se amb vestits nets, i fins itot amb robes especials®® que li donen un principi de santedat. El ritual roma prescrivia generalment Itis del vel, signe de separaciéi, per tant, de consagraci6®", La corona que el sacrificant duu sobre el seu cap Tapartava dels mals influxos i assenyalava una condici6 sagrada®. El sacrificant completava de vegades la seva toaleta afaitant-se el cap iles celles, Totes aquestes purificacions™, lustracions i cons: {Nima a. a, OF Pa 7, Eo. EL. 795.1 As 8. able incrcumcizos no poden sparse en les ceriminies del cle: eg. 34%, 7: CE xt has aby Lev 1 20153 Herod vs, Dien, yl. bref 73 45.4 Fadia asics tambe vedien només el membres dele ace castes superiors enn fre sl sacriic. 7: Atencs 1, pig 49 CV, Pig. 26. FaDitend 78.9: Fest 62 Lampe lags, 6; Cat RR texan ene ear a Mari: ‘anus. Blt cator dexpoltd de done de ler certménies son fora nombrozoe 73 Lew, pat ll Cron. 283,37, propost del sce de fa Panga CECI . 356. ‘No obitant and, determinades Impureses no margitaven de cers sacrifls cf Nim. 1410. CE OM. O.a33 3 5h ay to 1s. Nien. a, 185. Les prohibicions de manteieelacions seals amib mati de no impore guna cerns sn, daltra banda, on princi religisgireDe 26CE aus. x,32,9: Panagirc de Tithorea 2 Gen, anv, x nin 4241 Lev. & Nim. vi, 7 Stengel, Grek, Kult. AIL 7 Marguarde, Hib. Rm Ale 248, 2-7-1LA- 3363 aVeges alguns exemples a razer Gold 76 pa Gen. xen, 4 Ex 380, 8, 30,14 Lev. Vl, (Consaprald @'Aae6). Cf. Paws. M95. 4 Process dels Chowia dHermiona.Plut-Cons a Apo. 3, up. Ls de vests espect als, Fempasifament del cos o dela gua formen part del ual de quasi totes les fests conegudes. fo Pro. yth 7. 1S. Renach, Le ole de Cblation, 1897, 548 a Sengel loc ety 98 Menandte, Le Laboarear, Rey. de Bt grecges, 898, 138. ‘Samer, Rirmuche Suharitn,Phiologu, 897, 393 Pest 107 ts Bx: Nom, wm, 7 Lacien, De Deo Sy, a _gracions preparaven el prof’ per a T'acte sagrat, eliminant del seu cos els vicis de la seva laicitat, apartant-lo de la vida comuna iintro duint-lo pas a pas en el mén sagrat dels déus El sactificador Hi ha sacrificis en els quals els tinies actors s6n el sacrificant ila vic tima. Pero, per regla general, hom no gosa atreure les coses sagra des directament i sol, ja que sén massa greus i elevades. f's menes- tern intermediar, si més no un guia™. Bs tracta del sacerdot. Més familiaritzat amb el mén dels déus, en el qual es troba mig introdu it per mitja d'una consagracié previa", pot abordar-lo des de més a prop iamb menys por que el laic, potser carregat de vés a saber qui- nes taques. Al mateix temps, evita al sacrificant errors fanestos. Fins i tot hi ha cops en qué el prof’ és exclds formalment del santu ari i del sacrfici™”, D'una banda el sacerdot és, aixi doncs, mandata ri del sacrificant®®, amb el qual comparteix Testat i del qual assu meix les faltes"®. Perd, dialtra banda, est marcat amb un segell div®®, Té el nom®, el tito! o la indumentaria® del seu déu; és el “erimonies propiciatévies (hrm = saiicac6) dls scifics lanes, qe es cortesponen amb les peregrinacions actuals 4 La Meca, vegea Wel hhausen, Rest des Areischen Heeb, 79 Les peregrinacions« Hierspbs pre fentaven les mateives practiqus: Lucien be Gt A mes pels peregrine s ante “Temple: Ger. ut, 5 Vegro Smith, Re ofSom, 3,48 (nota additonal), 5 Elita que no formen pat del nual domestic en els quae es el mater saerifcant {gu ofa 26m bastnt inadlte dint de les regione que estediom agul A joe, ‘Romés per Pasgua es podia matar una vicoms en abeen's de qualsevol levis © Cohen «fora de Jerusalem A Grécs, per exemple el sacrifel SAnfarsue (Oropon) Dodi ser presenta pel stenficant en abaéncia del su sacerdor (1.6.6.8, .339) En Trituat hind, ning que no sigul Braman pot sactiea sobre els wes foc del rer sacri, Per contra, la prestacia del braman no és eng ene cule familia sex wen, Lev. vn Nim. tyeseg e911 ‘Mar Cron, tas 17 ls levtes sacrifiquen Ia Pasgua pes impurs En absénca del sei ‘anthingi, posen dur se a terme en lle seu cers nits enencil (ilebrands, New conte tsimentfn sin) ge Aquests dor carsctereapaeiten ben matcats pel que fal Braman, 'una pars, é fine 2 al pune un delegat de sacrifiant que eedeve amo |renyor de ia seva vid vege Syl, Lev. Deine du sre dont les Brbmana, 1), De Tatra, es fins tal pnt LUmbé delegat dee déus que sovine sl tracts com olen fos un dels, quan se vita saci, quan rep la sevs part sacerdotl (veges mes aval P #3 n. 4), Sobre lt fondled dl Braman en el ritual, vegeu Weber, Ind. Sta, 3,138. C Gat Br. Som ele Bramans som anomnenats deus humane 8 seu ministre, la seva propia encamaci6%, o si més no el dipositari del seu poder. Dins del sacrifici és 'agent visible de la consagraci6; endefinitiva, és a lindar del mén sagrat i del mén profti els repre- senta simultiniament, Ambd6s méns es reuneixen en ell. Podria pensar-se que, com a conseqiiéncia d'aquest caracter re ligiés, al menys ell si que pot penetrar en el sacrifci sense iniciaci6 prévia. Aixé era, en efecte, el que succeia a'india El braman arribava amb la seva naturalesa quasi divina; no te- nia necessitat d'una nova consagraci6, tret de circunstancies excep- cionals®, ja que hi ha ritus que exigeixen del sacrificador, com del sacrificant, una preparacié especial. Difereix de la que hem descrit a propdsit del laic homes en el fet que en general és menys com: plexa. Com sigui que el sacerdot esti naturalment més a prop del mn sagrat, n’hi ha prou amb operacions més simples per a fer-lo- hi entrar del tot. Entre els hebreus, calia que el sacerdot, per molt que hagués ¢s- tat ordenat, prengués certes precaucions suplementaries per a po- der fer un sacrifci. Havia de rentar-se abans dlentrar en el santu- ari, abans de la cerimania havia dlabstenir-se de vi i de begudes fermentades””. Havia de vestir robes de Il® que sthavia de treure immediatament després del sacrifici®. Les deixava en un lloc con- (rake Udis de Cibele, vege Frazer, Gol 8, 00. Paws a 5,25 CE Frazer, Pa Senay, vv, 285 ¥-¥ 26 Back, De Grasconum carton in uibs homins dean toe funtbantar Berl $y Pau, 5,2 (Culte de Demérer a Fenea a Aredia), Polyaen, vm 59 (Cake Ate ‘naa Pelemn).v. Samer, Romie Suber, de Trabea, Piso, 896, 33 et Te indumentinia dl sacerdor roma, Malgrat ako, segons Macrbl m6, 19.€5 er fica amb el cap cobere a TAra Maxima ne gis td de Tata eat inter 94Ch Fraser Goth By, 386,38, 33, 368 370: 1 2 a7. MMe, Cor BL deat. Gel f ssn eat que ol braman fx el matex sscrifcant jen cas stig, sea inal, gran [nevi en qué cla sacerdots even totmeso la dag ala vegada que el sian, Tie gran home En ow els ates casos nom es pesetven al botnan petites Ia Tracone aclanicse Ia Boca, rentare let man, ete Aguet situ era obigetor quan ‘hava fet eament de potencies malgnes(cankhdyen kya, 1,10, 9. Kat Entre) 96 Bx. a 2,21. Cf Rawlinson, W. A 28 f15, pera les mans, ent dees mans ‘et sacerdot dele fils usal tan en a sinagoga com ene ritual ext sy Lev. a, 9 Eaeg, tv 31 Jos Ant 21,3 Bel Ju 55,7 Phil De Eb 37715 M. Shey. Vica avi 4 a2 Cf Be U0 0. Seley. vgn 33 Beg 39 49 sagrat, ja que aquestes robes mateixes eren una cosa tan santa i te mible que el seu contacte resultava perillds per als profans"™. En seu comers, daltra banda freqiient, amb el sobrenatural feia que el mateix sacerdot estigués constantment amenacat per la mateixa mort sobrenatural que ja havia frapat els dos fills d'Aar6™, els G'ER o els sacerdots de la familia de Baithos"®. En augmentar la seva santedat personal" faciitava el diffeil aceés al santuari i es procurava determinades salvaguardes. ‘Ara bé, no es santificava només per si mateix; ho feia també per la persona o societat en nom de la qual actuava. fs més, havia dladoptar tantes 0 més precaucions perqué s‘exposava no sols ell ‘mateix, sin6 aquells als quals substituia. Aixo podia veure's amb es pecial claredat en la festa del Gran Perd6'™. En efecte, aquest dia el summe sacerdot representa ¢l poble d'lsracl. Perdona simultinia ment per a ell i per Israel; per ell ila seva familia, amb el toro, per Israel, amb els dos bocs'®®. Després d'aquesta expiacié, penetra, fent fumejar 'encens, darrera del vel del Sant dels Sants"”, on troba éu entre la boira, Unes funcions tan greus necessiten preparacions del tor especials, conseqiients amb el paper quasi divi que el sacer- dot acompleix. Salvant les distancies, els ritus recorden els de la diksa, dels quals parlivem ara mateix. Set dies abans de la festa, el summe sacerdot s'ailla de la seva familia", es manté reclds a la cella dels paredri (els assessors)!®, Com passava amb el sacrificant hinda, és objecte de tota mena d'atencions. La vigilia se l'envolta toa Sim. 1 og Vegeu dl relat legendar de Gem. ad Talm J. Tract Yoma tt, queens expla que un pram stcerdot que cometés una hercigia tual ene dia del Rippur movies alls trates sorcivien grpaus del as i una peUngle de jonee del font gual que ee ‘Raia race als sacerdoe de la familia de itor, og CE Tours Souhta, 6 {04 Hem fet ceri la Mcchnd | l Talmud de Jersalen (per major comodizatremetem 2 latrad: Schwab) Tractat Yoma, cap. lm, Sehwab, v1. A aquest respect, vegeu} Derenbourg xEss de Rewituson de Tancienne rédaction de Massechel Kipp firs, Rew ies Juer vi, at Houtama, «Over de inrelveche Vastendagen», Vr Math» Wel Af Letter, 89) Areterdam, forth 108 Talm J. Yoma (Schwab, x61) Amb ocasis del Kippur senrobustia a press sacerdo: ali varribava Tadlament abso, wa (és preferible el text deux) 50 @ancians que li legeixen la seccié de la Biblia on s'exposa el ritual del Kippur. Només se li déna una mica de menjar, i tot seguit és conduit a una cambra especial" on se'l deixa després dhaver-i fet jurar que no canviard res en els ritus. «Després, plorant l'un i els a tres, és separen™, Ha de vetilar tota la nit", ja que durant el son es poden cometre pecats involuntaris™. Aixi dones tot el ritual pontifical tendeix vers al mateix objectiu: conferir al summe sacer- dot una santificacié extraordinaria", que li permeti accedir al déu darrera del propiciatori i assumir la cirrega dels pecats que hauran acumular sobre el seu cap. Ellloc, els instruments Perqué el sacrifici propiament dit pugui comencar, no n'hi ha prou amb la santificacié del sacrificant i del sacerdot. Aquest no pot tenir loc ni en qualsevol moment ni a tot arreu, No tots els moments del dia ni de V'any s6n igualment propicis per als sacrifics; nh ha al- guns que lexciouen. A Assiria, per exemple, era una practica prohi- bidaels7, 1421 de cada mes". L’hora difereix en funcié de lanatu- ralesa i lobjecte del sacrifci. Tan aviat havia doferir-se durant el dia"®, com durant el vespre ola nit”. ‘op Dorand aquest at diesel surime sacerdot du a terme el servet amb el gran vest pontfeal que, com se sap, poscia vets especial Ex. sx roa ela de Beth adios tire 5. Mixcknd. La Genara ad, oe) ofereix nombrosesexpicacons 4 prope aquest incompres rita Una dele sembaindicarel que pts eral seu sen ls ncan plorenpergué son obliga aabandonar, ala eaquesta manera. el ponte, inva del qual ston preciosa om fg sna Amb aquets falta el mates f eneges bic, o BE eiclt ls doctor, iegeinen pasnges bibles La presripet Cocuparse de cones sagrades rant Lt ‘igi el suri de parla {a no parlar Bara cosa que elles stambe una pres ‘ipa del sue hind Es gualmen una prescped sabi, en general una regia dels fentes ena major part de rials conegus Les vgs crises, en pi ‘op evpeialment les pargual més tard multpieades, ote igun Imig de les Acces converses de anit dea Page Jews, ‘ns erdes seminal; aqueta€s Fexplcacs,malgrat tot parcial, que ofeeix el nose tent Bn efecte shade recordar que el fon e3 consderat mat extesament com Un ‘xa pris, j que sleshores anima éx mdb ur del cor pot no tornar 3 enc. Te ore del somme sucerdt sera une esl, Ferlo velar és una forma de preveureta Elgon és tambe un erat perils peri dfsita hind que dorm amb la Proteceéd Agi, prop él fot enna portra deteminads nneYoma,t 11 Gem. Tal J. Schwab 168 f Mish bi 3 "is Hemerolgla del mes dat: Rawson W. A p33 3. Jstrow, The Original Character ofthe Hebrew Sabbath (V resenya, Aun aici, 28) st El mateix lloc de Tescena ha de ser sagrat; fora del loc sagrat, le immolacié no és sind un assassinat"”®, Quan el sactifici es fa dint d'un temple" o un Iloc ja de persi sagrat, les consagracions prévies s6n intitils, 0 si més no molt reduiides. Aquest és el cas del sacrific hebreu tal icom esta regulat pel ritual del Pentateuc. Se celebrava dins d'un tinic santuari, consagrat d'antuvi®, escollit per la divini tat" i divinitzat per la seva preséncia™, D/aqui que els textos que ens han arribat no continguin cap disposici6 relativa a la santifica i6 reiterada del lloc del sacrifici. Calia encara mantenir la puresa i la santedat del temple i del santuari: sacrificis diaris” j una cerimo- nia expiatoria anual responien a aquesta necessitat"™ Entre els hindiis no hi havia temple. Cadascun podia triar el loc alla on volia sacrificar™®; perd aquest loc havia de ser préviament consagrat per mitja d'un determinat nombre de ritus, el més im portant dels quals era el que consistia a installar els focs"*, No el descriurem amb detall. Les ceriménies complexes que el constitu: eixen tenen per objecte crear un foc dins del qual sols hi entren ele- ‘ments purs ja consagrats a Agni™”. Fins i tot un d'aquests focs sen Stengel: oe cit, (ncriis as dws celestial "Hy Stengel lot (ener alr due crOmce)Pavs., a4 1 (ARgoS sae «Apollo ‘Aeipadidmne). Vegea mes endavant p77 per ear! de toro a Rudra. La Bx {a del da ! Thora & un dels ponte mer hen precast en cle mele hinds | eh (Fates. A aid no hs ndiferent la constlleis rota ln qual es sarin nnp.ey. ei 5 "np Amb el benentér que no pretenem atribuic cap anteriontat al saci ft en un toe de coneagrais constant, respecte dl rtal sari que requere un llc varable onsajrat per aura oportimatconereta sao Be ants sea. Narn Sam, 7.1 Re Wh et, Pel que faa pro ‘ies de saceica fora de Jerusalem, vegew Lew rr, 34 Dey $1852 38 44 20,304,215 El cert és que aqusts profbici dade data recent Vege Rt. Es Inés, sembla com sa Palestina Rayuesain subsist sempre wpetita sitar. Much in Mega, 11,12 (FalmJ Schwib, 220,222, 28). CE. Tal: Bel Zhahi, 6 sarB en 34 Deut m5 ef ‘Ge ain a,c {a}Ex annie 3h CE Prof de Abe 4 3 es Sobre Ia peepenutat del foc de Pala, manera com el des eral eravavinculat al de temple vege sbretot Dame, 2p vi tea, a 3 ets Aquest ha acaba edevenine un tem legendar cia Iter. ‘a jueva sag Ex 0B. 0, "Sempre que fos propel decarat stars ysjfiye) pls bramans 16Sobre Pestaliment dele foce,vegew Hilebr. Rat. Lites 59, Koulkowski, ses sois {eux sarés du Riguedan, Rev del Hs. es Rel, 13, 9r1 2 ol rasta de a iebuls dele foce, Weber ne Stn a0. Egeling, ad. Gt. (SB. Ey a 2474) sa cén per friccid, a fi que sigui plenament nou", Aquestes condicions comporten una virtut magica que aparta els genis per- versos, els maleficis i els dimonis, El foc és un exterminador de di- monis. No exagerem si diem: és déu, Agni, soca la seva forma més completa™®. Tanmateix, d'acord amb certes llegendes bibli- ques antigues, el foc del sacrificé no és altra cosa que la mateixa di vinitat, que devora la victima o, si parler amb propictat, és el signe de la consagracié que Testreny"™. El que hi ha de divi en el foc del sacrfici hindd es comunica, aixi doncs, al lloc sacrificial i el consa- gra™, Aquest emplacament consistia en un espai rectangular bas- tantample, anomenat Vikéra™. ‘ATinterior d'aquest espai se'n troba un altre, anomenat vedi, el

You might also like