Locke Descartes
Coneixement El coneixement prov de la nostra experincia.
Idees Totes les nostres idees procedeixen de lexperincia:
Simples: La ment les rep de forma passiva ja sigui
de lexterior (idees de sensaci) o de lexperincia
interna (idees de reflexi).
Complexes: lenteniment s actiu creant idees de
tres tipus (substncies, relacions o modes)
Innatisme No accepta lexistncia didees innates. La ment s
un paper en blanc quan naixem.
Substancia s una idea complexa que imaginem com a suport de
les nostres idees simples, per no podem demostrar
la seva existncia.
El jo El jo tamb s evident en s mateix a causa del
pensament per no pertany a lnima sin a la
conscincia, que s dinmica i canvia per
lexperincia.
Mn Pressuposem lexistncia dun mn exterior com a
causa de les nostres sensacions per s un
coneixement probable. No coneixem el mn tal i com
s, noms les idees sensibles que ens provoca.
Vol crear un mtode universal basat en la ra . No ens
podem fiar dels sentits.
Sn els continguts mentals del jo i nhi ha de tres tipus:
Adventcies: extretes a partir de lexperincia
sensible (no vlides)
Fictcies: construccions de la nostra imaginaci (no
vlides)
Innates: impreses en la ment (vlides)
Accepta lexistncia didees innates i aquestes li
serviran per provar la segona veritat (lexistncia de
Du).
All no necessita de cap altre realitat per existir. Nhi ha
tres (Jo, Du i el Mn) i constitueixen els tres mbits de
la realitat.
El Jo es caracteritza pel pensament , el fet de pensar ens
mostra el nostre sser. s la res cogitans, la nostra
ment, lnima.
El mn s la tercera veritat i es caracteritza per
lextensi. Per del mn noms en podem deduir la seva
existncia en el sentit mecanicista, no podem parlar de
qualitats secundries.