Professional Documents
Culture Documents
Imiqi QBFL
Imiqi QBFL
T3
X
I
o
IMIQI Qbfl
CN.T, BUTLLET F.A.I.
ANY I IGUALADA, 16 GENER DEL 1937 NM. 3
CoMa de GMAML
V
EIEU? Els artefactes facciosos cauen com pluja menuda. Diuen que n'hi ha
de cinc cents quilos. . . .
d o r a y a n t i h u m a n a q u e es la inclinacin al prostbulo. I
re
N o p u e d e h a b e r amplia libertad mientras los p u e b l o s y los individuos n o c
o
tengan inters e n eliminar estos focos d e corrupcin, ni se p u e d e hablar d e
libertad mientras existan comercios d e vidas. La v e r d a d e r a libertad n o a d m i t e CQ
O)
esclavos d e ninguna e s p e c i e : la prostituta es una esclava cargada d e c a d e n a s y T3
'O
d e miserias.
o es q u e la libertad la q u e r e m o s slo e n teora?
La obra iniciada por los fascinerosos, la conservis c o n c u r r i e n d o a las casas
d e favores q u e ellos implantaron para escarnio d e la h u m a n i d a d .
JOS ROIG I
re
c
o
H
o
Fins o l'in/nlt! re
a
o
Nueva estructuracin
de la Sociedad
Conferencia explicada por el camarada Gastn
Levai, en el Ateneo Libertario, en la noche
de la inauguracin de la Biblioteca Pblica
a.
MASCARADA
MSCARA ODIOSA LA DEL ENTE PERVERTIDO,
ESTRELLAS EN LA MANGA, IMPECABLE EN EL VESTIDO ;
BESTEZUELA TRGICA, QUE MUERDE RABIOSA.
ESTAMPA RUIN Y ASQUEROSA.
UN ROSTRO, UNA SOTANA ; GRAN SURTIDO DE MENTIRAS,
FICCIONES DE BONDAD EN UN SACO LLENO DE IRAS.
NO HALLO OTRA SEMBLANZA QUE TALLE ESTA FIGURA :
PECHO AGUSANADO, CARA DURA.
CON SEDAS Y BRILLANTES SE ADORNAN LAS VIRTUDES
QUE EL VICIO SE LLEVARA EN DISCRETOS ATADES.
GENTIL MUJERO QUE NO DA LO QUE PRESUME.
POBRES DE LAS ROSAS SIN PERFUME ! O)
a
fS
VISIN ANGUSTIOSA, ESTAMPA QUE NO ENGAA : X
LA MADRE QUE RECOGE A UN PEDAZO DE SU ENTRAA,
A LO QUE FU SU HIJO, SU AMOR, SU CARNE ALADA. I
re
CARNE DESDE EL CIELO AMETRALLADA ! c
o
H
Y COMO RECOGIENDO DEL PUEBLO LOS DOLORES o
A MILES SON OS PUOS QUE ESGRIMEN AGRESORES re
EL ARMA MS HIRIENTE PARA EL HECHO ESENCIAL:
a
ACABAR LA MASCARADA CRIMINAL. o
w .
.S
3
DIVULGACI ARTSTICA
s u n d e u r e d'organitzaci i dels esperits inquiets vedlar per aquell s e n u m e n t
E d ' e m o c i i bellesa q u e ajuda a fornir, a la v e g a d a q u e conscincies, una
cultura tant en art c o m e n ideologia. s d'anarquistes i revolucionaris enforur
les c o r r e n t s d e p r e p a r a c i artsdca en les seves diverses manifestacions:
Dibuix, pintura, escultura, msica i fotografia, sn especialitats c o n e g u d e s i a
l'abast dels nostres c o n e i x e m e n t s , essent, per tant, les q u e ens s p e r m s
conrear i popularitzar e n profit del p o b l e .
L'art n o d e u sser p r i v a d u d e castes privilegiades; l'art d e u coneixe'l tot
aquell q u e "sent", tot aquell en quin interior hi batega una inquietut, u n desig
d e s u p e r a c i . P r e c i s a m e n t o b e i n t a q u e s t s e n d t , s'ha p o g u t crear a la nostra
llar llibertria una Secci d'Amics d e l'Art, c o m e n a n t p e r installar una petita
agrupaci fotogrfica sota la direcci d ' u n c o m p a n y c o m p e t e n t . Q u e d a p e r
establir l'escola del Dibuix, Pintura i Escultura, per tal d e formar valors lliures
per mitj d'una cultura t a m b lliure, forta, nascuda d'una base, la ms slida d e
t o t e s : el t e m p e r a m e n t adreat i dirigit p e r u n afany d e superaci.
El poble c o m p r n les innovacions majorment per mitj del grfic. A q u e s t
p r o c e d i m e n t s expressiu i grat al record. Divulguem-lo, i impulsem el nostre
moviment d o t a n t - l o d ' u n sentit cultural-revolucionari, a l'ensems q u e p o d e m
relligar-lo a m b les activitats similars foranes, a l'efecte d e fer ms prctica la
nostra obra.
NOE
Tema a tractar:
La misin de los trabajadores ^
en la reconstruccin Econmica y Social re
o
C
0)
Obreta d'actualitat: "POSSIBILITATS ECONMICO - LLIBERTRIES DE LA T3
'O
COMARCA D'IGUALADA". P^^"^ 25 cntims.
3
APORTACIN MDICA
semejantes.
Algunas compaas d e seguros extranjeras, q u e han e s t u d i a d o el problema,
obligan a sus a s e g u r a d o s , a ttulo d e servicio gratuito, a s o m e t e r s e peridica-
m e n t e a e x m e n e s generales preventivos.
E s t o d e m u e s t r a q u e si la organizacin d e la prevencin es algunas v e c e s
costosa (ya q u e la investigacin d e m a n d a e x m e n e s algunas v e c e s ms minu-
ciosos q u e la misma constatacin d e una e n f e r m e d a d e n curso] el beneficio
o b t e n i d o c o n la profilaxis es considerable.
En Francia, las c o m p a a s d e S e g u r o s sociales han d a d o tal importancia a
la p r e v e n c i n d e las e n f e r m e d a d e s , q u e los a g e n t e s controladores d e la entidad
indican a ttulo justo y con inters para la caja del seguro, curas d e convalecen-
cia y d e r e p o s o , p o r q u e les resulta ms e c o n m i c o el pagar d u r a n t e dos o tres
meses a un c o n v a l e c i e n t e - q u e luego recuperar la salud por c o m p l e t o - q u e
hacer falsas economas y luego v e r s e obligados a tener q u e tratar y pagar
d u r a n t e varios aos una tuberculosis evolutiva.
La necesidad y la economa d e la prevencin organizada, n o son ms q u e
ensear a t o d o espritu imparcial q u e ve las cosas d e frente, para q u e se d
c u e n t a d e cules son las m e d i d a s q u e lgicamente hay q u e tomar. Y no hay
que olvidar que la medicina est hecha para los enfermos y no para los mdicos:
d e s g r a c i a d a m e n t e , es s t e u n problema d e conciencia profesional, d e moral
privada y social, q u e p a r e c e a primera vista difcil d e resolver.
En efecto, le organizacin d e la prevencin n o est canforme con el inters
del mdico privado. Si es legtimo q u e el m e d i c o p u e d a vivir conforme con
la dignidad d e su profesin no es tambin su primer deber desear, no slo la
la curacin, si no tambin el evitar la aparicin de ios enfermedades?
Y aqu hay u n conflicto agudsimo e n t r e el inters particular y el d e b e r d e
conciencia, conflicto q u e c o n d u c i r necesariamente a una evolucin d e la m e d i -
cina, funcin social y n o c o m e r c i o particular.
En conclusin, se p u e d e decir a c t u a l m e n t e c o n t a n d o c o n los medios q u e
la ciencia d i s p o n e para prevenir las g r a n d e s enfermedades, c o n t a n d o c o n el
conocimiento e x a c t o q u e e n la actualidad t e n e m o s d e la higiene individual y
colectiva, q u e la organizacin d e la prevencin es una n e c e s i d a d urgente y d e
un mximo beneficio para el p u e b l o .
Precisa la educacin del pblico, c o n frecuencia inclinado a sonrer d e las
medidas q u e se le p r o p o n e n , o bien a descuidarlas; interesa una vulgarizacin ^
mdica honesta y bien h e c h a ; activar la evolucin necesaria y voluntariamente ^
aceptada d e la profesin mdica; la intervencin del p o d e r pblico o d e los ^
organismos sindicales sobre las reglas d e trabajo, c u a n d o las condiciones del re
c
o
mismo y el establecimiento d e salarios son factores d e salud, o por el contrario,
d e enfermedad. Tal d e b e ser la b a s e d e la organizacin eficaz d e la preven- CQ
O)
cin, p u n t o d e partida indispensable para la medicina m o d e r n a . T3
Dr J, R. 'O
d)
T3
CU
X
I
re
c
Heus ac el perqu s'han cremat o
H
o
les esglsies re
T3
'O
10
Notas Sindicales
Sindicato de la Alimentacin
(Seccin Panaderos)
La Colectivizacin d e la Industria Paniflcadora ha e n t r a d o e n la fase ms
importante, al p r o c e d e r s e d e a c u e r d o con los c o m p a e r o s d e la U. d e C o o p e -
rativas, al e s t u d i o del E s t a t u t o interior q u e ha d e regir en esta Colectivizacin
d e a c u e r d o con el d e c r e t o d e la Generalidad. En breve e s t e Sindicato p o d r
anunciar al pblico la colectivizacin d e e s t e R a m o .
Sindicato de Canteros
A n t e los trmites interminables q u e este Sindicato ha h e c h o acerca de la
colectivizacin con carcter regional y los alargos q u e se daba al asunto, e s t e
Sindicato en breve p r o c e d e r a la colectivizacin d e la Industria con carcter
comarcal.
AVS
S'invita a tots els companys i companyes, i d'una manera especial a tots els socis dels
Sindicats nics CNT-FAI, Joventuts Llbertries i els socis de l'Ateneu Llibertari, a la reuni
niip tindr Uctr el dimecres dia 20. a dos auarts de deu de la nit a Vestatae de ('Atenen T.llb^rtnri.
que tindr lloc el dimecres dia 20, a dos quarts de deu de la nit o I estatge de l Ateneu Llibertari.
11
NOTICIARI
S>e cinema
Les Joventuts Llibertries d'Igualada, portades pel desig de veure plasmat en un fet
realitzable l'organitzaci de Sessions de Cinema Selecte, organitz aquestes al Teatre CNT-FAI
i grcies a les quals, hom pogu admirar diferents films dels ms notables.
En la seva inaugural present "Crimen y castigo", famosa novella psicolgica de l'immens
Dostoiewsfey. Segu "xtasis", pellcula poemtica, neta de perjudicis que retrata el ms
hum ideal: la dona jove que sent el neguit de la vida i vol sser mare, un b que assoleix per
librrima voluntat, perqu tal s el seu plaer.
Anaren passant pel llen, "Viva la Libertad" de Ren Clair i "Por la Libertad", protago-
nitzada pel fams alpinista Louis Trenker. "Carbon", la millor obra en pro de la fraternitat
universal. Enemics? N o ! Camarades. "El Delator", sublim creaci del vigors i dur actor
Vctor Mc. Laglen. Un tema del suburbi.
Per a dates properes les JJ. LL. preparen grans esdeveniments.
2>e teatre
Tamb les JJ. LL. han volgut fer memria de l'il'lustre poeta Frederic Garca Lorca quin
efecte organitz en l'Ateneu Igualad un sentit homenatge on poguer representar per primera
vegada a Igualada l'obra "Bodas de Sangre".
L'execuci, a crrec de la companyia d'E. Espinosa, fou en extrem acurada. Es digne
tamb d'elogis retret el gran recitador Manuel Gmez, el qual ens delect amb un escull de
poesies meravellosament recitades.
Meneu. XHbertari
Amb regular concurrncia de socis, el dia 10 fou tinguda l'anunciada Reuni de l'Ateneu
Llibertari, decidint-se interessar a la Federaci Local CNT, per a qu proporcioni l'ajut moral i
econmic que el nostre casal de cultura necessita.
L'Ateneu Igualad no es porta b. L'Ateneu fa tot el que pot per a substraure's del
"pesorabre" de la Revoluci. Ni reforma llur rgim interior, ni patentitza la seva formal
d)
adhesi a l situaci obertament revolucionria del poble antifeixista. s ms: permet que en
el seu caf s'hi desenrotllin escenes vergonyoses, demostracions de plena incapacitat revolu-
cionria. Sota el pretext d'un "benefici" destinat a recaptar cabals per a la setmana de l'Infant,
I
uns jovenots irresponsables sentiren tant els mbils de la "festa" que no trobaren altra manera re
de "celebrar-la" que 'menjant pels descosits" i vessant xampany d'una manera escandalosa. o
Si la gent de la casa es preocups quelcom ms de les coses noves que avui viu la nostra
CQ
terra, aquests casos de palesa indignitat no haurien de lamentar-se. s que passa el temps en d)
va, companys atenestes? s que la GEPCI s'ha ficat a l'Ateneu?
Tenim unes ganes d'aclarir-ho!
3
12
'BuUi
TiuMieaci UiugiU
SuiU a l a d i A a & t t
Su&efui: 1 \pia. al me
ixHtploA oU: 20 ci
TUdaeci i i M u d a :
I
re
c
o
(Uuat a U TUuM&U)
CQ
O)
T3
Bas, impressor~gua!ada 'O