You are on page 1of 14

d)

T3
X

I
o

IMIQI Qbfl
CN.T, BUTLLET F.A.I.
ANY I IGUALADA, 16 GENER DEL 1937 NM. 3

CoMa de GMAML
V
EIEU? Els artefactes facciosos cauen com pluja menuda. Diuen que n'hi ha
de cinc cents quilos. . . .

La bomba de l'anarquista ms venjatiu mai ha pesat mitja arroba.


** *
"Deixeu que els nens s'apropin a mi".
S confieu-los al frare insatisfet, al moro barroer, a l alemany pervertit, si heu
verdut'l'amor de pares. Doneu carn a la bstia, doneu-li la prpia sang al Du
que presideix la carnavalada trgica que est celebrant el clericalisme espanyol.
Doneu els fills al Eeix perqu frueixi el goig div de passar-los a ganivet o
d'esmicolar-los a canonades. , , v j- i
0 d'esclafar-los amb bombes d'aquelles que venen de l espai i que diuen els
entesos que pesenn'hi hacinc cents quilos.
***
Gent crue i covarda. Gent que obria presidis i fossars als inconformistes que
s'atrevien a significar la ms lleu protesta. Gent absurda i descastada, gent inculta
que plorava la mort d'un gos i menyspreava el gnere hum. Gent histrica i per-
vertida que. amb el fuet i la mentida, pensava dominar-nos eternament. I ara es
troba que el Poble ha dit "prou" l
1 perqu e! Poble ba dit "prou", la mala gent assassina vells i dones, malalts i
criatures. I enruna els casals de l'art i de la pietat.
Els hospitals, els museus i les llars humils, prou ho saben.
***
Pobres infants meus l Dormiu el que b pogueu en el llit infernal de la guerra.
Dormiu, que si durant el vostre son perdeu la mare. no us mancaran canons. ,^
E!s'canonres"ca"nten."^ crbaionete^ nostres vetllaran el vosr iSm^ fros.
obrint entranyes de miserables feixistes. ^
*** 13
Infants meus: el brau Milicia s avui la vostra mare. <
*** *^
I tu. nen gegant, monument de carn torturada. Jesucrist vermell que sempre ^
I tu, nen gegant, monument de carn torturada. Jesucrist vermell que sempre
has sabut tornar les bofetades: ^
Mil vegades t'han mort i sempre has tornat a reviure. Amb ms dignitat, amb is
M U veqaaes i nan m o r t i se/dj^/e uuo ^ . t ^ -

ms dat que el tonto de Galea. Ahir et deies Anarquista, i avui ja et dius o


Poble. .3
T imposars] 3
El monstruo de los ojos verdes
s hasta q u e p u n t o la integridad moral y fsica m e favorece. P e r o , n o
m e c r e o mal i n t e n c i o n a d o al e x p o n e r lo q u e estimo una v e r d a d .
U n a v e r d a d d e ms volumen, c u a n d o ms m e d e t e n g o a reflexionarla en
este m o m e n t o silencioso.
Quisiera q u e mi pluma fuera un bistur para hincar h o n d o y llegar hasta la
mdula, as d e h o n d o , c o r t a n d o fino...
Escudriar las e n t r a a s y estudiar lo complejo d e este laberinto s a n g u n e o
nervioso y muscular q u e forma el c u e r p o h u m a n o .
N o , n o es esto lo q u e ms m e interesa; es el complejo del alma.
E s t e fluido impalpable c r e a d o p o r el corazn y el c e r e b r o q u e p o d r a m o s
llamar sensibilidad individual, y e s t o n o lo encontrara mi bistur; l podra
e n c o n t r a r en la o s a m e n t a craneal las c o n c a v i d a d e s ms o m e n o s profundas q u e
m e demostraran la inteligencia del individuo, p e r o n o la sensibilidad.
Y e n e s t e m o m e n t o , lo q u e m e interesa es su sensibilidad.

H e ledo infinidad d e teorizantes y d o c t o r e s sexlogos a d m i t i e n d o la


P R O S T I T U C I N c o m o mal m e n o r mientras n o estuviese derruida la poltica
esclavizante e implantada u n a era d e libertad.
N o m e h a n c o n v e n c i d o , y e s t o q u e soy d o c t o en la materia: p e r o lo
c o n s i d e r o c u e s t i n d e sensibilidad; h e o d i a d o e s t e c o n v e n c i m i e n t o y e s t e
r e c o n o c i m i e n t o d e las casas d e lenocinio.
La Prostituta, ha sido para mi, el M O N S T R U O DE LOS OJOS
VERDES.
Y los q u e visitan estas casas, negativas d e toda civilizacin... p e r d o n e n , son
u n o s insensatos, p o r n o decir u n o s miserables...
A h o r a bien; en la masa informe d e los p u e b l o s hay clases d e cultura, p o r
q u e las hay d e posicin social, y p o r q u e h a y distintos p e n s a m i e n t o s por los
cuales iniciar c u l t u r a s ; por lo propio, los q u e quieren dar al p u e b l o u n r u m b o
a seguir d e libertades, son los m e n o s indicados d e concurriras p o r apoyar ideas
libertarias; e s o q u i e r e decir q u e son incompatibles c o n la idea q u e profesan y
n o dan ejemplo d e amar la libertad. O)
O
Para ser libre d e veras, se empieza por derrotar en s esta garra esclaviza- n
X

d o r a y a n t i h u m a n a q u e es la inclinacin al prostbulo. I
re
N o p u e d e h a b e r amplia libertad mientras los p u e b l o s y los individuos n o c
o
tengan inters e n eliminar estos focos d e corrupcin, ni se p u e d e hablar d e
libertad mientras existan comercios d e vidas. La v e r d a d e r a libertad n o a d m i t e CQ
O)
esclavos d e ninguna e s p e c i e : la prostituta es una esclava cargada d e c a d e n a s y T3
'O
d e miserias.
o es q u e la libertad la q u e r e m o s slo e n teora?
La obra iniciada por los fascinerosos, la conservis c o n c u r r i e n d o a las casas
d e favores q u e ellos implantaron para escarnio d e la h u m a n i d a d .

P o c o s das d e s p u s d e estar e n marcha nuestra revolucin, destrumos los


templos religiosos, p o r ser c o r r u p t o r e s d e almas; a n a d i e se le ocurri destruir
los prostbulos, q u e e n la marcha a s c e n d e n t e d e los p u e b l o s juegan u n papel
t a n t o o ms v e r g o n z o s o q u e aquellos. La prostitucin es u n a negacin d e la
civilizacin: ella p e r t e n e c e a los tiempos r e m o t o s en q u e el caciquismo
explotaba h e m b r a s q u e l u e g o e c h a b a al arroyo, y, era esta cloaca d e almas
m u e r t a s q u e se llama prostitucin, q u e las acoga. L u e g o , el p u e b l o m e z q u i n o e
inconsciente segua explotndolas, c o m o h a c e ahora, e n esta semi-civilizacin.
El egosmo h u m a n o llega a tal p u n t o d e m e z q u i n o y d e insensato, q u e
necesita u n r e b a o d e h e m b r a s d e g r a d a d a s para satisfacer sus apetitos animales,
divorciados e n absoluto con la libertad q u e venimos vociferando por aqu.
N o admito mayor vergenza para el p u e b l o q u e mira cara al futuro, q u e la
conservacin d e tales estercoleros, d e tales p u d r i d e r o s d e almas y d e vidas.

T e n e d en cuenta, pastores que


c o n d u c s los d e s u n o s d e los p u e b l o s ,
q u e para levantar u n m u n d o n u e v o hay
q u e remover todas las piedras q u e nos
r o d e a n y cavar h o n d o ; el m u n d o actual
est infestado d e microbios q u e e n t o r -
p e c e r n siempre la obra d e la libertad.
Es terrible para mi ver el M O N S -
TRUO DE LOS OJOS VERDES
c o m o m e mira, fijamente, c o m o mira al
m u n d o , con los ojos h u n d i d o s , d e m o s -
t r a n d o la gran d e r r o t a d e su existencia;
y los d e c r p i t o s , los q u e alientan e s t e

mal, e n hileras, c o n c u r r i e n d o los barrios


malditos: Barrios malditos, por t o d o s
los h o m b r e s h u m a n o s , q u e los detestan O)
a
fS
como yo. X

JOS ROIG I
re
c
o
H
o
Fins o l'in/nlt! re
a
o
Nueva estructuracin
de la Sociedad
Conferencia explicada por el camarada Gastn
Levai, en el Ateneo Libertario, en la noche
de la inauguracin de la Biblioteca Pblica

L O S m o m e n t o s q u e atraviesa E s p a a son d e grandsima importancia. S e ha


g a n a d o , m a y o r m e n t e e n Catalua, una Revolucin, y los trabajadores lo
olvidan d e m a s i a d o p r o n t o . P a r a llegar al n u e v o e s t a d o s e ha d e b i d o andar
m u c h o , y h o y p a r e c e c o m o si n o s hallramos c a n s a d o s .
A n t e s del m o v i m i e n t o . E s p a a recoga u n c e n s o d e 700.000 p a r a d o s ,
E E . U U , 14.000.000, Alemania 6.000.000 y as por el estilo otros pases. E n el
infierno nazi se ha r e s u e l t o el p r o b l e m a d a n d o o c u p a c i n a 5.000.000 d e sin
trabajo con c a r g o a los salarios d e los o b r e r o s e n activo. C o m o d e f e c t o tpico
d e la s o c i e d a d b u r g u e s a , p u d e s e sealar el caso d e q u e los p u e b l o s civilizados
h o y n o p u e d e n vestir ni c a l e n t a r s e p r e c i s a m e n t e p o r causa d e u n exceso d e
tejidos y d e c a r b n q u e p r o d u c e n .
El m u n d o capitalista se carga. La guerra futura estallar inevitablemente
c o n la fuerza q u e h a c e p r e v e r el desarrollo d e las industrias g u e r r e r a s . E s p a a
viene a destruir esta e s p e r a n z a del capitalismo con una revolucin q u e debiera
servir d e ejemplo a los p u e b l o s q u e , d e n o reaccionar, h a b r n d e a p o r t a r su
carne a la matanza.
P o r nuestra p a r t e , vamos a organizar el trabajo, d e una forma, q u e t o d o s
podramos satisfacer n u e s t r a s n e c e s i d a d e s . Eliminamos el factor p a t r o n o para m
p o n e r los e l e m e n t o s d e vida e n m a n o s del p u e b l o , n o para especular con las ^
n e c e s i d a d e s d e s t e . As, las mquinas y t o d o el a p a r a t o industrial sern ^
dirigidos p o r los o b r e r o s y n o p o r aquellos parsitos q u e slo atendan a su j|
inters particular.
H o y , las estadsticas p e r m i t e n c o n o c e r c o n suma e x a c t i t u d las n e c e s i d a d e s
re
c
d e una poblacin. P o r mediacin d e las federaciones d e industria, p u e d e n , o

armonizarse las exigencias d e la p r o d u c c i n y del c o n s u m o .


m
El trabajo del c a m p o h a y q u e o r g a n i z a d o d e a c u e r d o con los principios O)
o
revolucionarios, s i e n d o u n o d e los principales objetivos la o b t e n c i n d e m a q u i -
naria agrcola m o d e r n a . .S
El c a m p e s i n o n o d e p e n d e r d e los capitalistas ni d e los a g e n t e s del
gobierno. P r o d u c i r d i r e c t a m e n t e para l y para la colectividad. El trigo es el
e l e m e n t o ms p r e c i a d o q u e la tierra ofrece, y hay q u e d i s p o n e r a sta, d e tal
manera, q u e nos p r o p o r c i o n e los quintales mtricos q u e le faltan al pas para
cumplir c o n el c o n s u m o total.
N o se repetir e n rgimen revolucionario el a b s u r d o d e u n a c o s e c h a b u e n a
q u e motive tristeza, c o m o ocurri, por razones d e depreciacin, en el ejercicio
agrcola d e 1934. A n t e s , c u a n d o u n a regin sufra las c o n s e c u e n c i a s d e u n a
cosecha misrrima, otras ms afortunadas se permitan explotar la desgracia d e
aquella. H o y la solidaridad interregional impedir semejantes injusticias esta-
b l e c i e n d o el necesario equilibrio e n t r e la escasez y la a b u n d a n c i a .
E n el a s p e c t o distribudvo, el g r u p o agrcola del C e n t r o p o d r abastecer d e
trigo las regiones nrdicas, y d e conjunto con A r a g n , p o d r igualmente
cumplimentar las n e c e s i d a d e s d e la zona catalana. Interesa n o descuidar el
establecimiento d e vastas federaciones q u e a b a r q u e n el problema e n toda su
amplitud, y c o m u n a s locales q u e restablezcan la armona e c o n m i c a d e los
grupos ciudadanos.
Es d e apreciar, h o y ms q u e n u n c a , este C o m u n i s m o Libertario q u e i m p o n e
d e r e c h o s y d e b e r e s p o r u n igual, q u e facilita g o c e e n la abundancia y establece
u n prudencial racionamiento e n p o c a s d e escasez.
N o se a c h a q u e defecto d e ignorancia a los q u e n o han p o d i d o cursar
tranquilamente en las universidades. Los hijos d e la Revolucin tendrn
a c c e s o a las enseanzas superiores. Escuela grata y provechosa. Queremos
h o m b r e s superiores, n o seres materializados.
S o b r e la b a s e d e los Sindicatos d b e n s e socializar las industrias y t o d o s
los bienos c o m u n e s para afirmar n u e s t r o d e r e c h o al porvenir.
T r a b a j a d o r e s : o t e a d el horizonte, c o m p r e n d e d el m o m e n t o q u e vivimos, y
elegid v u e s t r o camino.
* **
H e aqu u n e s b o z o d e la conferencia p r o n u n c i a d a por el c o m p a e r o Levai,
la cual presidi con s u m o acierto el camarada Gener. P e r n o Doemos cerrar
estos renglones sin a n t e s hacer p a t e n t e n u e s t r o d e s a g r a d o por la demostracin ^
d e ineptitud o quizs d e inapetencia revolucionaria d e m o s t r a d a p o r b u e n a ^
p a r t e del elemento intelectual d e esta ciudad, q u e se complaci en negar, d e <
h e c h o , su c o o p e r a c i n a u n acto d e alta cultura, para el cual se cursaron las >^
invitaciones p e r t i n e n t e s . 2
G u a r d a r e m o s memoria d e ello... y d e la falta d e sentido tico d e m o s t r a d o li
por otro A t e n e o , q u e continua b u r g u s a pesar d e t o d o .
D
O

a.
MASCARADA
MSCARA ODIOSA LA DEL ENTE PERVERTIDO,
ESTRELLAS EN LA MANGA, IMPECABLE EN EL VESTIDO ;
BESTEZUELA TRGICA, QUE MUERDE RABIOSA.
ESTAMPA RUIN Y ASQUEROSA.
UN ROSTRO, UNA SOTANA ; GRAN SURTIDO DE MENTIRAS,
FICCIONES DE BONDAD EN UN SACO LLENO DE IRAS.
NO HALLO OTRA SEMBLANZA QUE TALLE ESTA FIGURA :
PECHO AGUSANADO, CARA DURA.
CON SEDAS Y BRILLANTES SE ADORNAN LAS VIRTUDES
QUE EL VICIO SE LLEVARA EN DISCRETOS ATADES.
GENTIL MUJERO QUE NO DA LO QUE PRESUME.
POBRES DE LAS ROSAS SIN PERFUME ! O)
a
fS
VISIN ANGUSTIOSA, ESTAMPA QUE NO ENGAA : X
LA MADRE QUE RECOGE A UN PEDAZO DE SU ENTRAA,
A LO QUE FU SU HIJO, SU AMOR, SU CARNE ALADA. I
re
CARNE DESDE EL CIELO AMETRALLADA ! c
o
H
Y COMO RECOGIENDO DEL PUEBLO LOS DOLORES o
A MILES SON OS PUOS QUE ESGRIMEN AGRESORES re
EL ARMA MS HIRIENTE PARA EL HECHO ESENCIAL:
a
ACABAR LA MASCARADA CRIMINAL. o
w .
.S
3
DIVULGACI ARTSTICA
s u n d e u r e d'organitzaci i dels esperits inquiets vedlar per aquell s e n u m e n t
E d ' e m o c i i bellesa q u e ajuda a fornir, a la v e g a d a q u e conscincies, una
cultura tant en art c o m e n ideologia. s d'anarquistes i revolucionaris enforur
les c o r r e n t s d e p r e p a r a c i artsdca en les seves diverses manifestacions:
Dibuix, pintura, escultura, msica i fotografia, sn especialitats c o n e g u d e s i a
l'abast dels nostres c o n e i x e m e n t s , essent, per tant, les q u e ens s p e r m s
conrear i popularitzar e n profit del p o b l e .
L'art n o d e u sser p r i v a d u d e castes privilegiades; l'art d e u coneixe'l tot
aquell q u e "sent", tot aquell en quin interior hi batega una inquietut, u n desig
d e s u p e r a c i . P r e c i s a m e n t o b e i n t a q u e s t s e n d t , s'ha p o g u t crear a la nostra
llar llibertria una Secci d'Amics d e l'Art, c o m e n a n t p e r installar una petita
agrupaci fotogrfica sota la direcci d ' u n c o m p a n y c o m p e t e n t . Q u e d a p e r
establir l'escola del Dibuix, Pintura i Escultura, per tal d e formar valors lliures
per mitj d'una cultura t a m b lliure, forta, nascuda d'una base, la ms slida d e
t o t e s : el t e m p e r a m e n t adreat i dirigit p e r u n afany d e superaci.
El poble c o m p r n les innovacions majorment per mitj del grfic. A q u e s t
p r o c e d i m e n t s expressiu i grat al record. Divulguem-lo, i impulsem el nostre
moviment d o t a n t - l o d ' u n sentit cultural-revolucionari, a l'ensems q u e p o d e m
relligar-lo a m b les activitats similars foranes, a l'efecte d e fer ms prctica la
nostra obra.
NOE

Escola de Militants CNT-FAI


Conferncia al Teatre CNT-FAI, el dijous, 21,
a d o s quarts d e deu, a crrec del company
Drpfessor MENNDEZ CABALLERO.

Tema a tractar:
La misin de los trabajadores ^
en la reconstruccin Econmica y Social re
o

C
0)
Obreta d'actualitat: "POSSIBILITATS ECONMICO - LLIBERTRIES DE LA T3
'O
COMARCA D'IGUALADA". P^^"^ 25 cntims.
3
APORTACIN MDICA

La organizacin de la profilaxis de las


enfermedades, base de la medicina moderna
I y ltimo

En materia del cancer, la profilaxis es ms sencilla, ya q u e el e s t a d o actual


de la ciencia mdica, c o n d u c e a la investigacin p r e c o z d e la afeccin.
El pblico c r e e estar c o n v e n c i d o q u e el cancer es incurable, p o r q u e en
realidad los casos s o m e t i d o s a tratamiento por el cancerlogo, han terminado
fatalmente, p e r o ignora q u e tales casos h a n sido examinados tardiamente. P o r
lo t a n t o es preciso multiplicar las advertencias al pblico, p r o p o r c i o n n d o l e
con u n a vulgarizacin clara, los e l e m e n t o s d e diagnstico p r e c o c e s d e los dife-
r e n t e s t u m o r e s , p o r q u e a n t e la aparicin del m e n o r sntoma alarmante p u e d a
ser s o m e t i d o al e x a m e n del especialista, y aun sin signos d e alarma, s o m e t e r s e
p e r i d i c a m e n t e , a partir d e cierta e d a d , a curas preventivas.
La profilaxis d e la sfilis y d e las e n f e r m e d a d e s venreas, son la b a s e d e
gran n m e r o d e dispensarios y organizaciones existentes e n Espaa. En C a t a -
lua y en especial en Barcelona, se han realizado trabajos e n e s t e sentido, y
a c t u a l m e n t e c o n t a m o s c o n c e n t r o s d e p r e v e n c i n b a s t a n t e perfectos, p e r o d e s -
graciadamente i g n o r a d o s p o r el pblico d e u n m o d o consciente o inconsciente.
E n efecto, si el p b l i c o t e m e t a n t o las e n f e r m e d a d e s v e n r e a s y n o solicita
su tratamiento o profilaxis, es p o r q u e le retiene prejuicios lamentables, c o m o
es el ver u n carcter v e r g o n z o s o a tales e n f e r m e d a d e s . Y esto es lo q u e per-
mite a la blenorragia y a la sfilis s u transmisin, y h a c e q u e u n a vez adquirida
la e n f e r m e d a d el t r a t a m i e n t o sea largo y sujeto al enfermo a curas frecuentes.
A l g u n o s enfermos p o r n o decir la mayora, s o m e t i d o s a tratamiento, al ver
lo p r o l o n g a d o del mismo, s e cansan fcilmente y a b a n d o n a n sin esperar a una
curacin c o m p l e t a las a t e n c i o n e s q u e le son prescritas, y h e aqu la multi-
plicacin d e la heredo-sfilis, d e los nios anormales, e t c .
U n a organizacin m e t d i c a y eficaz tal c o m o sera d e desear, y tal c o m o la
vemos a c t u a l m e n t e e n lo q u e se refiere a la p r e v e n c i n relativamente fcil d e
O)
las e n f e r m e d a d e s d e la infancia, c h o c a m u c h a s veces, c o n una serie d e intereses O

particulares d e una p a r t e y p o r otra c o n la inercia d e los mismos enfermos, q u e X


d e s c u i d a d o s por si mismos, lo son a u n ms c u a n d o se trata d e evitar la trans- ^I
misin d e s u mal. re
o
Y tambin es cierto y triste d e confesar q u e se tropieza con g r a n d e s difi-
cultades para h a c e r c o m p r e n d e r al pblico, e incluso a los instruidos, q u e la CQ
O)
T3
prevencin es susceptible n o solo d e mejorar su suerte, si n o tambin la d e sus 'O

semejantes.
Algunas compaas d e seguros extranjeras, q u e han e s t u d i a d o el problema,
obligan a sus a s e g u r a d o s , a ttulo d e servicio gratuito, a s o m e t e r s e peridica-
m e n t e a e x m e n e s generales preventivos.
E s t o d e m u e s t r a q u e si la organizacin d e la prevencin es algunas v e c e s
costosa (ya q u e la investigacin d e m a n d a e x m e n e s algunas v e c e s ms minu-
ciosos q u e la misma constatacin d e una e n f e r m e d a d e n curso] el beneficio
o b t e n i d o c o n la profilaxis es considerable.
En Francia, las c o m p a a s d e S e g u r o s sociales han d a d o tal importancia a
la p r e v e n c i n d e las e n f e r m e d a d e s , q u e los a g e n t e s controladores d e la entidad
indican a ttulo justo y con inters para la caja del seguro, curas d e convalecen-
cia y d e r e p o s o , p o r q u e les resulta ms e c o n m i c o el pagar d u r a n t e dos o tres
meses a un c o n v a l e c i e n t e - q u e luego recuperar la salud por c o m p l e t o - q u e
hacer falsas economas y luego v e r s e obligados a tener q u e tratar y pagar
d u r a n t e varios aos una tuberculosis evolutiva.
La necesidad y la economa d e la prevencin organizada, n o son ms q u e
ensear a t o d o espritu imparcial q u e ve las cosas d e frente, para q u e se d
c u e n t a d e cules son las m e d i d a s q u e lgicamente hay q u e tomar. Y no hay
que olvidar que la medicina est hecha para los enfermos y no para los mdicos:
d e s g r a c i a d a m e n t e , es s t e u n problema d e conciencia profesional, d e moral
privada y social, q u e p a r e c e a primera vista difcil d e resolver.
En efecto, le organizacin d e la prevencin n o est canforme con el inters
del mdico privado. Si es legtimo q u e el m e d i c o p u e d a vivir conforme con
la dignidad d e su profesin no es tambin su primer deber desear, no slo la
la curacin, si no tambin el evitar la aparicin de ios enfermedades?
Y aqu hay u n conflicto agudsimo e n t r e el inters particular y el d e b e r d e
conciencia, conflicto q u e c o n d u c i r necesariamente a una evolucin d e la m e d i -
cina, funcin social y n o c o m e r c i o particular.
En conclusin, se p u e d e decir a c t u a l m e n t e c o n t a n d o c o n los medios q u e
la ciencia d i s p o n e para prevenir las g r a n d e s enfermedades, c o n t a n d o c o n el
conocimiento e x a c t o q u e e n la actualidad t e n e m o s d e la higiene individual y
colectiva, q u e la organizacin d e la prevencin es una n e c e s i d a d urgente y d e
un mximo beneficio para el p u e b l o .
Precisa la educacin del pblico, c o n frecuencia inclinado a sonrer d e las
medidas q u e se le p r o p o n e n , o bien a descuidarlas; interesa una vulgarizacin ^
mdica honesta y bien h e c h a ; activar la evolucin necesaria y voluntariamente ^
aceptada d e la profesin mdica; la intervencin del p o d e r pblico o d e los ^
organismos sindicales sobre las reglas d e trabajo, c u a n d o las condiciones del re
c
o
mismo y el establecimiento d e salarios son factores d e salud, o por el contrario,
d e enfermedad. Tal d e b e ser la b a s e d e la organizacin eficaz d e la preven- CQ
O)
cin, p u n t o d e partida indispensable para la medicina m o d e r n a . T3
Dr J, R. 'O
d)
T3
CU
X

I
re
c
Heus ac el perqu s'han cremat o
H
o
les esglsies re
T3
'O

10
Notas Sindicales
Sindicato de la Alimentacin
(Seccin Panaderos)
La Colectivizacin d e la Industria Paniflcadora ha e n t r a d o e n la fase ms
importante, al p r o c e d e r s e d e a c u e r d o con los c o m p a e r o s d e la U. d e C o o p e -
rativas, al e s t u d i o del E s t a t u t o interior q u e ha d e regir en esta Colectivizacin
d e a c u e r d o con el d e c r e t o d e la Generalidad. En breve e s t e Sindicato p o d r
anunciar al pblico la colectivizacin d e e s t e R a m o .

Sindicato de Canteros
A n t e los trmites interminables q u e este Sindicato ha h e c h o acerca de la
colectivizacin con carcter regional y los alargos q u e se daba al asunto, e s t e
Sindicato en breve p r o c e d e r a la colectivizacin d e la Industria con carcter
comarcal.

Sindicato nico del Arte Fabril y Textil


Este Sindicato p o n e toda la actividad necesaria para p r o c e d e r a la colecti-
vizacin d e esta Industria.
Al mismo tiempo se prepara para q u e el Control d e esta Industria sea
integral, c o n s t i t u y e n d o a la vez un C o m i t d e Enlace d e conjunto con la U G T .
D i c h o Comit d e Enlace, est h a c i e n d o ya, los trabajos necesarios para
constituir un Comit q u e ser el C O N T R O L D E L A I N D U S T R I A F A B R I L ,
TEXTIL Y ANEXOS.

AVS
S'invita a tots els companys i companyes, i d'una manera especial a tots els socis dels
Sindicats nics CNT-FAI, Joventuts Llbertries i els socis de l'Ateneu Llibertari, a la reuni
niip tindr Uctr el dimecres dia 20. a dos auarts de deu de la nit a Vestatae de ('Atenen T.llb^rtnri.
que tindr lloc el dimecres dia 20, a dos quarts de deu de la nit o I estatge de l Ateneu Llibertari.

ORDRE DEL DIA: Devem instruir-nos? O)


Company, NO FALTIS!! O
X

Agrupacin MUJERES LIBRES (adscrita a JJ. LL.) re


o

Invitamos a t o d a s las mujeres, c o m p a e r a s o simpatizantes, p a r a q u e asistan a CQ


la Reunin p r e p a r a t o r i a d e m a a n a d o m i n g o , da 17, a las o n c e d e la m a a n a , O)
T3
en el local d e las JUVENTUDES LIBERTARIAS. 'O

11
NOTICIARI
S>e cinema
Les Joventuts Llibertries d'Igualada, portades pel desig de veure plasmat en un fet
realitzable l'organitzaci de Sessions de Cinema Selecte, organitz aquestes al Teatre CNT-FAI
i grcies a les quals, hom pogu admirar diferents films dels ms notables.
En la seva inaugural present "Crimen y castigo", famosa novella psicolgica de l'immens
Dostoiewsfey. Segu "xtasis", pellcula poemtica, neta de perjudicis que retrata el ms
hum ideal: la dona jove que sent el neguit de la vida i vol sser mare, un b que assoleix per
librrima voluntat, perqu tal s el seu plaer.
Anaren passant pel llen, "Viva la Libertad" de Ren Clair i "Por la Libertad", protago-
nitzada pel fams alpinista Louis Trenker. "Carbon", la millor obra en pro de la fraternitat
universal. Enemics? N o ! Camarades. "El Delator", sublim creaci del vigors i dur actor
Vctor Mc. Laglen. Un tema del suburbi.
Per a dates properes les JJ. LL. preparen grans esdeveniments.

2>e teatre
Tamb les JJ. LL. han volgut fer memria de l'il'lustre poeta Frederic Garca Lorca quin
efecte organitz en l'Ateneu Igualad un sentit homenatge on poguer representar per primera
vegada a Igualada l'obra "Bodas de Sangre".
L'execuci, a crrec de la companyia d'E. Espinosa, fou en extrem acurada. Es digne
tamb d'elogis retret el gran recitador Manuel Gmez, el qual ens delect amb un escull de
poesies meravellosament recitades.

Meneu. XHbertari
Amb regular concurrncia de socis, el dia 10 fou tinguda l'anunciada Reuni de l'Ateneu
Llibertari, decidint-se interessar a la Federaci Local CNT, per a qu proporcioni l'ajut moral i
econmic que el nostre casal de cultura necessita.

^S'est procedint activament a la reorganitzaci de la secci femenina de les JJ. LL.


Sn moltes les companyes que s'hi afilien.

La Biblioteca de l'Ateneu Llibertari es veu fora concorreguda.


L'Ateneu Igualad no es porta b. L'Ateneu fa tot el que pot per a substraure's del
"pesorabre" de la Revoluci. Ni reforma llur rgim interior, ni patentitza la seva formal
d)
adhesi a l situaci obertament revolucionria del poble antifeixista. s ms: permet que en
el seu caf s'hi desenrotllin escenes vergonyoses, demostracions de plena incapacitat revolu-
cionria. Sota el pretext d'un "benefici" destinat a recaptar cabals per a la setmana de l'Infant,
I
uns jovenots irresponsables sentiren tant els mbils de la "festa" que no trobaren altra manera re
de "celebrar-la" que 'menjant pels descosits" i vessant xampany d'una manera escandalosa. o
Si la gent de la casa es preocups quelcom ms de les coses noves que avui viu la nostra
CQ
terra, aquests casos de palesa indignitat no haurien de lamentar-se. s que passa el temps en d)
va, companys atenestes? s que la GEPCI s'ha ficat a l'Ateneu?
Tenim unes ganes d'aclarir-ho!
3

12
'BuUi

TiuMieaci UiugiU
SuiU a l a d i A a & t t

Su&efui: 1 \pia. al me
ixHtploA oU: 20 ci

TUdaeci i i M u d a :

"KcmUa 7 i t Tha^ftU, 1-Oguala


O)
O
n
A audotta: X

I
re
c
o
(Uuat a U TUuM&U)
CQ
O)
T3
Bas, impressor~gua!ada 'O

You might also like