INTRODUCCI, ANLISI I COMPRENSI

DELS JOCS DE ROL I EL SEU ENTORN

http://mesquejocs.wordpress.com
 Lobjectiu daquesta presentaci s:

Furgar una mica dins lhistria dels JdR

Introducci

Conixer les caracterstiques bsiques dun JdR

Comprendre la seva utilitat i la seva mgia
Conixer lentorn actual dels JdR

En definitiva durant la segent exposici es pretn aclarir i explicar de

forma clara i comprensiva el mn mgic dels JdR i al mateix temps
donar una base terica, slida i definitiva per tenir la capacitat de
discernir les veritats i falsedats que sexpliquen sobre ells.

No entra dins els objectius daquesta exposici formar nous jugadors de

rol, per si com a conseqncia de la mateixa, algun oient comena a
intressar-se per ells, la seva realitzaci haur valgut la pena.
 Que s un Joc de Rol?

Un joc de rol, com indica el seu nom, s aquell on el jugador ha de representar

un paper, el jugador s com un actor imaginari desenvolupant el paper del seu
Introducci

personatge (el rol) per que a diferncia del teatre no es necessita ni escenari, ni
vestimentes, ni tant sols un llibret, noms la imaginaci del jugador, una taula i
un tros de paper.

El personatge a desenvolupar pot ser de varietat molt diversa, des dun cavaller
de ledat mitjana a un diplomtic del segle XXV, passant per un robot de la
Guerra de les Galxies, un investigador del segle XIX o un ser llegendari del
Senyor dels Anells.

Caracterstiques principals:

El propsit dun JdR, como el de qualsevol joc, es entretenir i divertir als

jugadors, per a ms a ms, un JdR permet compartir experincies, intercanviar
idees, fer noves amistats i menjar patates fregides entre altres coses.
 La base dun JdR s la COOPERACI en contraposici a la majoria
daltres jocs (de societat, estratgia, esportius, escolars...) on la seva base s
la competici. Difcilment els jugadors s divertiran si no aprenen a
cooperar entre ells per a solucionar els reptes que sels plantegin.
Introducci

Tothom pot ser un jugador de rol, sense distinci de raa, sexe, religi o
posici econmica, sense limit dedat, des de que hom te ra fins que...
deixa de tenir-la.

Un JdR estimula la imaginaci amplia la creativitat i tofereix la

possibilitat de viure experiencias y emociones que duna altre manera mai
podries arribar a imaginar.

Els recursos unics i indispensables per jugar a rol sn dos, la teva

imaginaci i les teves ganes de divertir-te, la resta de material i
complements seran sempre opcionals.

Hi ha un joc de rol per cada tipus de persona, sin... sempre hi ha la

posibilitat de que un mateix es creii el seu propio JdR.
 Com en tots els jocs sempre hi ha individus que interpreten de forma
incorrecte les regles i els objectius dels mateixos, doblegant-los i torant-los
fins a adaptar-los als seus propis objectius i aixi obtenir la propia satisfacci
personal, casi siempre a esquenes de la insatisfacci dels altres.
Introducci

No s objetiu dels JdR fer apologia de la violncia ni fer que aquesta

sigui el mitj per assolir els objetius.

No s objetiu dels JdR fomentar o crear sectes, rituals religiosos,

ideologies politiques o qualsevol altre especie de fanatisme psicolgic.

Si alg utilitza els JdR para assolir alguns dels punts anteriors realment
no estar jugant a un JdR sin a qualsevol altre cosa com vulgui que
sanomeni.
 Inicis
A finals dels anys 60 neix a Austrlia un joc de taulell anomenat
Dungeon, que consisteix en recrrer un mapa duns subterranis plens
dhabitacions, monstres i tresors. Poc desprs apareix als EE.UU una nova
versi del joc que sanomenar Dragon i que inclou ssers mitolgics dels
Histria

llibres de JRR Tolkien.

El primer JdR
Al 1974 un sabater de Wisconsin, Gary Gigax, crea el primer JdR que
sanomenar D&D (Dungeons & Dragons), un joc ple dssers fantstics
per sense taulell i sense objetiu final. La competitivitat es transforma en
cooperaci per aconseguir un objectiu com: sobreviure. La revolucionaria
concepci del joc sanomenar Role Playing Game (RPG)

JdR de primera generaci (1974/1978)

Els personatges s divideixen en classes diferenciades entre elles per
no dins de si.
 El carcter s representa de manera simplista mitjanant faccions o
alineament.
El personatge millora pujant per una escala de nivells
La filosofa de laventura acostuma a ser de carcter maniqueista, bons
contra dolents.
Histria

Ttols representatius: D&D, Traveller

JdR de segona generaci (1978/1983)

Sintrodueixen les competncies (habilitats o percies) que
personalitzen ms els diferents tipus de personatge.
Desapareix la millora per nivells, ara els personatges milloren les seves
competncies en base a lexperincia adquirida durant les aventures.
Ttols representatius: Runequest, La crida de Cthulhu, El Senyor dels Anells

JdR de tercera generaci (1983/1987)

Totes les situacions possibles es resolen mitjanant una nica taula, se
simplifica en gran mesura el mecanisme del joc, es dna ms
rellevncia al rol.
Ttols representatius: James Bond, Paranoia, Marvel Superheroes, Toons
 JdR de quarta generaci (1987/1994)
Se simplifica el sistema de joc, la creaci del personatge, saugmenta
la capacitat d'improvisaci i es valora el rol per sobre del realisme.
Es torna als jocs de primera generaci pel que s refereix a la
estereotipaci dels personatges.
Histria

Ttols representatius: Star Wars, Shadowrun, Torg

Actualitat (1994/ ?)
s potncia al mxim el rol, deixant els daus i laleatorietat quasi
oblidats.
s juga prcticament sense complements, premiant la imaginaci i la
interpretaci.
Mnima intervenci del director del joc.
Ttols representatius: Vampire, Ars Magica

Malgrat tota aquesta evoluci, cada etapa no ha eliminat lanterior i

actualment tots els jocs continuen vigents sigui quina sigui la seva forma de
jugar, de fet el primer dells D&D (ara AD&D) continua essent el ms jugat i
el dxit ms gran.
 La mecnica bsica dun JdR s molt simple:

Existeix un director de joc (Mster) encarregat de plantejar als altres

jugadors (PJs) una srie de situacions, compromisos i perills que els seus
Mecnica

personatges hauran de superar.

Cada jugador depenent de les caracterstiques particulars del seu personatge
actuar o reaccionar de forma corresponent, per absolutament lliure,
davant de cada situaci plantejada pel mster. De la mateixa manera es
relacionar amb la resta dels jugadors i els seus personatges.

D'aquesta manera s va forjant una histria, de vegades prevista, de vegades
totalment imprevista partint duna trama inicial i dun marc referencial
geogrfic, temporal i social.
 Tots els components que s mencionen a continuaci sn sempre
prescindibles, encara que la seva existncia fa ms divertit o
comprensible el joc.
Component

Ordenats de ms a menys imprescindibles:

1. Imaginaci, mster i jugadors

s

2. Llibre de regles bsiques, taula, paper i llapis

3. Full de personatge (Habilitats, background i personalitat)
4. Daus (d20, d12, d10, d8, d6, d4)
5. Literatura i documentaci sobre la temtica
6. Regles suplementries, suplements de background
7. Pantalla del mster, ms daus
8. Mduls prefabricats i campanyes
9. Patates fregides i Coca-Cola
10. Figures de plom, terrenys prefabricats, pissarres, msica de fons
11. Atretzo pels jugadors
 Malgrat que existeixen moltes formes de classificar els jocs de rol (per la
forma de definir els personatges, pels daus que utilitzen) una de les
millors formes de classificaci s per la temtica de les seves histries, aixi
Classificaci

tenim tres grans grups:

RPG Medieval fantstic

D&D, AD&D, Middle Earth, Role Master, Ars Magica, Stormbringer,

Warhammer

RPG Futurista
Star Wars, Traveller, Star Trek, Shadow Run, Cyber Punk, Warhammer
40.000

RPG Terror
Call of Cthulhu, Vampire, Werewolve, Chill

RPG Altres
Marvel Superheroes, GURPS, Twilight 2000, Torg, Earth Down, James
Bond, Les Tortugues Ninja, Projecte AKO, Indiana Jones...
 El desconeixement sobre els JdR provoca que moltes persones
associn la paraula Rol i Joc de Rol de forma indiscriminada i la
majoria de vegades equivocadament, aix que, no sn JdR:
Classificaci

Els jocs de taulell, siguin temtics, destratgia, de societat

Els jocs de cartes (Naips o colleccionables)

Les pellcules de cine

Les novelles i la literatura en general

Les escenificacions, obres de teatre o pessebres

Rol en viu
 Els JdR porten ms de 30 anys dexistncia i sembla que tenen corda per
estona, qualsevol nova pellcula, novella, fet actual o histric s
susceptible de poder-se jugar en forma de JdR.

Veient la fitxa tcnica es pot entendre el perqu aquelles persones que

superen la barrera inicial del seu desconeixement i proven una primera
Futur

vegada aquest tipus de joc, difcilment no repeteixen lexperincia.

Edat: No importa
Sexe: No importa
Classe social: No importa
Llengua: No importa
Material: Cap, molt poc (taula, paper i llapis)
Complexitat: Tots els nivells, de bsic a expert
Jugadors: D un a molts, ideal 5
Temps Joc: Dhores a anys
Propsit: Cooperar amb els altres jugadors.

Finalment recordar que a part de patates fregides i Coca-Cola tamb s

poden prendre cacauets i Pepsi.
 s mitja tarda dun plujs dia de lany 2003, el cel senfosqueix per
moments i vosaltres enceneu les tnues llums de la petita oficina amb terra
de fusta, que acabeu dadquirir en subhasta.
Breu inici...

Us ha estranyat que ning pugs ms per aquesta oficina, realment ha estat

una ganga i ara ja teniu via lliure per muntar el vostre propi negoci de
consultoria i neuroinformtica, desprs de que la vostre anterior empresa s
dissolgus al fracassar masses projectes sobre comer electrnic i any 2000.

Mentre discutiu sobre quin raconet s quedar cadasc us crida latenci una
porta tancada al fons de la sala principal, ning fins aleshores shavia donat
compte de la seva existncia, i incls assegurareu que aquesta porta no
figura en els plnols que us han entregat a la subhasta.

Amb molta curiositat i una mica de por us dirigiu cap a ella per just abans
darribar sentiu uns estranys sorolls que semblen venir del seu darrere. No
aconseguiu determinar el seu origen ni naturalesa per ara que esteu ms a
la vora de la porta, al examinar-la us fixeu que no sembla feta de cap
material reconeixible, s fosc, sense cap fissura, i sembla com si s'empasss
la llum al seu voltant.
 Abans que ning pugui impedir-ho, un de vosaltres, obre la porta, i
massa tard, veu que no hauria hagut de fer aix

MAI HAURIA HAGUT DOBRIR AQUELLA PORTA!

... I final