PLAT - Selectivitat 2014-2015

LA REPBLICA ( dileg de Plat )

La Repblica t 10 Llibres.

Tota la conversaci t lloc a casa de Cfal, un vell i ric home de negocis retirat.
A casa seva hi ha 12 homes atenencs molt coneguts que estan celebrant la
festa de la deessa Bendis.
Els principals personatges sn: Scrates, Cfal i el seu fill Polemarc, Trasmac (
sofista ), i els germans grans de Plat ( Glauc i Adimant ).
Cfal i Polemarc noms apareixen al principi, I Trasmac est callat des d
abans del final del Llibre I. A partir del Llibre II, Scrates i els dos germans
grans de Plat ( Glauc i Adimant ) continuen la discussi.

Llibre II 368c-376c:

En el Llibre I, Scrates ha estat discutint sobre la justcia amb Trasmac

( sofista ) i els germans grans de Plat ( Glauc i Adimant ).
En aquest pargraf del Llibre II, els germans grans de Plat li demanen a
Scrates que digui qu s la justcia.

1. Comparaci ( analogia ) entre la ciutat justa i l home just:

Scrates diu que s millor comenar per dir quan la ciutat s justa ( llegir
el cartell amb lletres grosses ) i desprs dir quan l home s just ( cartell
amb lletres petites ) perqu som curts de vista ( ignorants ).

2. Origen de l Estat. Les professions ms necessries:

Scrates diu que les persones no som sociables per naturalesa, sin per
necessitat perqu no som autosuficients. Autarquia vol dir
autosuficincia. Les persones no sn autrtiques i per aix necessiten l
estat o ciutat ( necessitats d alimentaci, vestits i habitatge...). Cada
persona t una capacitat diferent i s ha de dedicar a un ofici diferent
segons la seva capacitat. Aquesta ciutat que noms cobreix les
necessitats bsiques necessitar pagesos, paletes, teixidors, sabaters...
i ser una ciutat austera i sana.

3. Necessitat de mercaders i d obrers:

Els mercaders sn els que s ocupen de comprar i vendre. Els obrers sn
els que venen la seva fora a canvi d un sou. Explica com viuen els
obrers.

4. Creixena de la ciutat:
Scrates diu que una ciutat que cobreix noms les necessitats bsiques,
i que cadasc fa el que li pertoca segons la seva capacitat ser una
 ciutat justa ( austera i sana ). Glauc opina que s una ciutat dels
porcs. Per quan creix la ciutat es produeixen altres necessitats
suplementries ( perfums, brodats, or... ) i seran necessaris altres
habitants ( caadors, msics, poetes, actors, empresaris, servidors... ) i
en aquesta ciutat ser possible la injustcia ( ciutat malalta i
enfebrada ).
5. Origen de la guerra; necessitat dels exrcits:
En aquesta ciutat amb ms necessitats ( ciutat malalta ) s necessria
la riquesa, i per aquest motiu hi haur guerres ( origen de la guerra ) i
seran necessaris els exrcits professionals: els militars o defensors
( guardians ).

6. El bon soldat: coratge i bra ( valentia ), per tamb delicadesa envers

els aliats:
Scrates explica les qualitats que ha de tenir un bon soldat o guardi. I
fa una comparaci del soldat amb un gos de raa: el gos tracta b
( amb amabilitat ) als coneguts o amics, i malament als desconeguts o
enemics.

7. L ndole del guardi ha de ser filosfica:

Diu que el guardi ha de ser fogs ( valent ) per que tamb ha de tenir
una naturalesa filosfica. Aqu encara no separa el guardi guerrer del
filsof, ser ms endavant que els separar. I fa una comparaci entre
el gos i el guardi filosfic:el gos i el guardi distingeixen la figura de l
amic de la de l enemic perqu coneixen a un i desconeixen a l altre.
Igual que el filsof ( que s amic de la saviesa i enemic de la
ignorncia ) distingeix el que sap i el que no sap.

Llibre IV 427c-445e:

En el Llibre III, Scrates ha explicat el Mite dels Metalls. Desprs ha explicat el

comunisme i l educaci dels guardians.

1. Essncia i lloc de la saviesa en la ciutat perfecta:

Scrates diu que la ciutat perfecta o excellent ha de tenir 4 virtuts:
svia, coratjosa ( valenta ), temperada, i per tant, JUSTA.
LA SAVIESA la tindran els guardians perfectes (vol dir els governants)
I no s una saviesa d un aspecte particular sin una saviesa sobre
la totalitat. Els sabers particulars sn, per exemple: saber fer mobles,
saber fer brotar fruits de la terra...Sn pocs els savis, per fan svia a
tota la ciutat.

2. Definici de coratge:
EL CORATGE( valentia ) el tindran els guardians. Sn els
encarregats de conservar l opini sobre les coses que cal tmer i que
ha legislat el governant. Per aix s tan important que els guardians
siguin obedients i facin obeir als altres. Els hi cal una educaci adient:
Scrates fa una comparaci entre la formaci i educaci dels
 tintorers i la formaci i educaci dels guardians: si els tintorers no
aprenen b com han de tenyir la llana, es destenyir; i si els guardians
no aprenen a ser forts i controlar les emocions i passions, aquestes
podrien destenyir el coratge o valentia que han de tenir per obeir i fer
obeir.

3. La temprana. Sentit de la dita Ser amo de si mateix :

LA TEMPRANA s un cert ordre, i un domini d alguns plaers i
passions.
Ser amo de si mateix vol dir que all bo domina all dolent en l
anima de l individu.
I a la ciutat passa igual, uns pocs honrats amb seny reprimeixen les
passions de la gent que no sn amos de si mateixos.

4. La temprana a la ciutat Transici cap a la justcia:

La temprana est a tota la ciutat, a totes les parts de la ciutat. La
temprana s l acord natural entre el superior i l inferior, l acord sobre
quin element dels dos ha de governar tant a la ciutat com en cada
individu.

5. Determinaci de la justcia: tothom ha de fer all per a qu est

naturalment dotat:
LA JUSTCIA s que cada part de la ciutat faci el que sap i li pertoca, i
seria un crim o injustcia fer el contrari.

6. Transici a l aplicaci d aquest coneixement a cada home particular:

Comparaci de les 3 parts i 3 virtuts de la ciutat amb les 3 parts i 3
virtuts de l nima humana.
Si la ciutat justa ha de ser svia, coratjosa i temprada; l anima humana
justa tamb ha de ser svia, coratjosa i temprada.

7. Principi sobre la investigaci de les parts de l nima, una mateixa part

no pot sofrir simultniament afeccions contrries:
s evident que hi ha tres parts a l nima humana, perqu si noms
tingussim una part no podrem sofrir simultniament afeccions
contrries. Entenem amb l nima racional, ens enfadem amb l nima
irascible, i desitgem plaers amb l nima concupiscible.

8. Aclariment de la diferncia que hi ha entre el desig en si i un desig

determinat:
El desig en si s desitjar el b, i els desitjos determinats sn els desitjos
particulars, per exemple desig de beure o de menjar...

9 i 10. Revelaci de 2 parts diverses de l nima, la racional i la irracional.

Fixaci del concupiscible com a tercera part de l nima perqu es
diferencia del racional:
L nima humana t dues parts: una de racional, i una altra d irracional,
i aquesta darrera t una part concupiscible i una d irascible. La part
irascible s lajudant o auxiliar de la part racional.
 11. Aplicaci de la correspondncia entre les parts de l nima i els
estaments de la ciutat per explicar la virtut dels individus:
Aix com l Estat s just quan els tres estaments fan cadascun el que li
pertoca, tamb succeeix amb l individu: a la ra li correspon manar i la
fogositat ser la seva servidora i aliada. L individu s valent quan la
fogositat s atn a all que li mana la ra; s savi per la part racional i
s moderada per l amistat i la concrdia d aquestes tres parts entre si.

12. Precisi conclusiva sobre la justcia, ara que s ha descobert:

Scrates diu que finalment han trobat l home i la ciutat justos, i la
justcia que hi ha en ells.

13. Aclariment de la injustcia de l nima:

La injustcia s com una revoluci de les 3 parts de l nima poerqu no
fan el que els correspon per la seva naturalesa. Identifica virtut amb
salut, i vici amb malaltia.

14. La justcia s un cam preferible a l obrar malvadament. La virtut

ofereix una sola figura, i el vici quatre modalitats diferents:
Scrates diu que la justcia s preferible a la maldat. Fa una
comparaci de la injustcia amb els rgims poltics dolents, i la justcia
amb el rgim poltic bo.

Llibre VII 514a- 520a:

1. El mite de la caverna. Descripci de la situaci dels empresonats.

2. Procs de pujada a la llum i tornada a davallar a la caverna.
3. Explicaci i aplicaci de la imatge.
Explicaci en el llibre de text i en el moodle.

4. Conseqncia: l educaci noms s possible per un viratge total de

l nima:
L educaci i el coneixement noms s possible per mitj d un viratge
total de l nima. Scrates fa una comparaci amb la vista i els ulls:
ensenyar no s posar vista als ulls cecs, sin fer mirar ( viratge )
cap a on han de mirar encara que tinguin poca vista.

5. Precisament els filsofs ms formats com a tals, cal que els obliguem a
governar fins i tot contra la seva voluntat:
Sn els savis i educats els que han de governar la ciutat, els que
contemplen la idea del B, els filsofs. Aquests estan obligats a
governar pel b de la ciutat. Un filsof que contempla la idea del b
preferiria quedar-se contemplant el b i no governar, per s ms
important el b de la ciutat o estat que el b individual.
Llibre VII 532b-535a

1. Tots els altres sabers sn propedutics per a la dialctica, per tal

com ella s saber referit al ser:
Scrates explica qu s la DIALCTICA: s un procs o cam
ascendent cap a la filosofia. L nima s eleva fins a la contemplaci
de la idea del b.
La DIALCTICA s l estudi suprem, els estudis anteriors ( com la
matemtica... ) noms sn una preparaci per a la Dialctica, que
noms poden assumir aquells que sn capaos d arribar a l
essncia ( els filsofs ). De la mateixa manera que el presoner arriba
al terme d all que s visible quan pot veure el sol ( foc de dins de la
caverna ), el dialctic o filsof arriba al terme d all que s
intelligible quan contempla la Idea del B ( sol del mn intelligible ).

2. Compendi sobre la situaci i la tasca de la dialctica:

Scrates repassa el Smil o allegoria de la Lnia ( que havia explicat
al Llibre VI de La Repblica ): el coneixement sensible ( OPINI O
DOXA ) t dos graus: imaginaci ( o semblana ) i creena; i el
coneixement intellectual ( CINCIA O EPISTEME ) t dos graus:
ra discursiva ( o enteniment ) i ra intutiva ( o saber ).
La DIALCTICA s la culminaci de totes les assignatures i la
tenim a dalt de tot.

3. Formaci dels dialctics o filsofs:

Estudiaran des de nens; als 20 anys s escolliran els ms
intelligents i durant deu anys ms sels far tenir una visi en
conjunt. Als 30 anys es seleccionaran els ms capaos de prescindir
dels sentits i d anar cap a les idees ( all que s en si ) i tamb sels
exercitar en tot tipus de feines. Als 50 anys sels forar a
contemplar la Idea del B i a governar l Estat fins que es morin.