Can era pags.
Treballa al camp i
conrea cereals, fruita i verdures.
Abel era pastor dovelles. Li agrada
cuidar els xais. Amb el temps
creixen i Abel acaba tenint tot un
ramat.
Un dia Can i Abel li fan un regal a
Du. Can li dna aliments que ell
mateix ha collit, i Abel, la millor
ovella que t. Du est molt content
amb Abel i el seu regal, per no ho
est amb Can i el seu obsequi.
No s perqu el regal dAbel sigui
millor que el regal de Can. s
perqu Abel s bo. Estima a Du i el
seu germ. En canvi, Can s
dolent; no estima el seu germ.
Per aix, Du li diu a Can que ha
de canviar. Can, per, no en fa cas.
Com que est molt enfadat perqu
Du ha preferit Abel, li diu al seu
germ: Anem al camp. All, quan
estan sols, Can dna un cop al seu
germ Abel. Li pega amb tanta fora
que el mata.
Tot i que Abel va morir, Du encara
el recorda. Abel era bo, i Jehov
no oblida mai les persones que sn
aix. Per aix, un dia Jehov
ressuscitar Abel. Llavors Abel ja no
haur de morir mai. Podr viure per
sempre aqu a la Terra. Oi que ser
bonic conixer persones com Abel?
Per a Du no li agraden les
persones com Can. Per aquesta
ra, desprs que Can mats el seu
germ, Du el va castigar. El va
enviar lluny de la seva famlia. Quan
Can sen va anar a viure a una altra
part de la Terra, es va emportar una
de les seves germanes, que es va
convertir en la seva muller.
No, tal com Du li ordena, construeix
una arca fusta de xiprer amb
compartiments, de cent cinquanta
metres de llargada per vint-i-cinc
d'amplada i quinze d'alada, amb tres
pisos, un finestral a mig metre del sostre
i una porta a un dels seus costats. Du
diu a No que dugui a l'arca la seva
esposa, els seus fills Sem, Cam i Jfet, i
les seves nores. Addicionalment, No ha
d'entrar a l'embarcaci set parelles de
cada espcie d'animals purs i una sola
parella dels impurs, a ms de set
parelles de cada espcie d'ocells perqu
se'n conservi l'espcie a la terra. Per
subministrar aliments, li diu que prengui
i emmagatzemi el menjar necessari.
El diluvi comena el dia disset del mes
segon, quan No t 600 anys, i dura
quaranta dies i quaranta nits (el quaranta
s smbol de multitud a la cultura
hebrea) fins a inundar tot el mn i fer
morir totes les espcies vives.[4] Les
aiges superen per set metres els cims
ms alts i noms sobreviuen No i els
qui eren amb ell dins l'arca.[5]
La fi del diluvi es produeix de la
segent manera: [Du] va fer passar un
vent per la terra, i el nivell de les aiges
comen a minvar. Les aiges abismals
de l'oce deixaren de brollar i es
tancaren les rescloses del cel; i va parar
de ploure.
[6]
Mentre dura la retirada de les aiges,
l'arca navega dos-cents dies ms fins a
dipositar-se sobre el mont Ararat, el dia
disset del mes set. Finalment, el primer
dia del mes des apareixen els cims de
les muntanyes.
No decideix enviar un corb i un colom
per veure si ja ha baixat el nivell de
l'aigua i poden sortir, per retornen a
l'arca esperant que les aiges
s'eixuguessin a la terra. Al tercer intent,
un colom porta una fulla d'olivera
acabada d'arrencar indicant que hi ha
terra seca a la vora. No espera encara
set dies ms i deixa anar el colom, que
ja no torna. El dia primer del primer
mes del nou any, l'any 601 de la vida de
No, les aiges ja s'han eixugat a la
terra.
Du diu a No que surtin de l'arca la
seva famlia i tots els animals. A fora,
No dedica un altar al Senyor i sacrifica
animals i ocells de cada espcie pura per
oferir-los a Du. Aquest, en agrament,
afirma: No tornar mai ms a maleir la
terra per culpa dels homes, perqu el cor
de l'home est inclinat al mal des de la
seva joventut.[7] Finalment, Du
estableix una aliana amb No i mana
als homes ser fecunds, multiplicar-se i
omplir la terra. Du crea l'arc de Sant
Mart per visualitzar i recordar aquesta
aliana cada cop que aparegui la pluja.
Josep era el primer fill de Jacob i la
seva esposa Raquel. Era l'onz i preferit
del seu pare d'entre els 12 fills de Jacob.
Sovint es consideren les tribus de
Manasss i d'Efram, fills de Josep, com
a Tribu de Josep.
Quan tenia disset anys, estava amb els
seus deu germans grans pasturant
ovelles quan els explic que havia tingut
un somni on totes les criatures del mn
l'adoraven. A poc a poc, els seus
germans comenaren a sentir enveja en
veure l'arrogncia del jove i que el seu
pare el tenia com a favorit.
Un dia, estant lluny de casa, s'enfad
amb els seus germans i aquests
planejaren matar-lo. Finalment, el
germ gran Rubn imped l'assassinat i
Josep fou llenat a un pou sec i
posteriorment venut a un mercader
d'esclaus ismaelita que anava a Egipte.
Un cop all, va ser comprat per Putifar,
oficial de la gurdia personal del fara.
Va anar guanyant-se la confiana del
seu amo fins que esdevingu
l'administrador del palau de l'egipci. Un
dia, per, l'esposa de Putifar intent
mantenir relacions amb Josep i, quan ell
s'hi neg, ella l'acus d'intent de
violaci. Aleshores Josep fou
empresonat.
A la pres, es fu conegut entre els
presos perqu sabia interpretar els
somnis.
Aquests homes eren doncs, els
descendents de No i representaven la
humanitat parlant d'una nica llengua.
Com que el cor dels homes era
desobedient i malvat i en comptes
d'adorar a Du es preocupaven noms
per ells mateixos,
Va passar dos anys tancat all fins que
un servent del fara que havia compartit
cella amb Josep, va parlar-li al monarca
del seu vell amic, ja que el rei estava
ansis per uns malsons que tenia.
Josep va explicar els somnis del fara, i
van complaure-li tant que el va nomenar
regent d'Egipte
Va arribar temps de sequera i fam i
arribaven gent de molt pobles a Egipte
per proveir-se d'aliment. Un dia va
veure sorprs que entraven al seu palau
els seus germans. Els acus de ser
espies i prengu Sime fins que no
portessin el seu germ petit Benjam,
que s'havia quedat a Canaan amb el seu
pare Jacob.
Al cap d'un temps, els canaaneus van
tornar a Egipte amb Benjam per
rescatar Sime. A l'hora de marxar,
Josep fu introduir secretament la seva
copa al sac de Benjam. D'aquesta
manera, quan ja marxaven, uns soldats
van aturar-los. Desprs de registrar-los,
van trobar la copa i els van dur davant
Josep.
Aleshores el seu germ Jud interced
per Benjam, per, veient l'expressi
dels seus rostres, Josep esclat en plors i
els confess qui era i que els perdonava
a tots. Foren presentats al fara, qui els
invit a installar-se a Egipte junt amb
les seves famlies i el seu pare Jacob.
D'aquesta manera, Josep pogu veure el
seu pare estimat.
Du va decidir frustrar aquest
projecte. Va multiplicar el nombre
de llenges perqu aix no es
poguessin comprendre entre ells i
per tant, haver d'aturar la
construcci de la ciutat. La
humanitat, desprs d'aix, va
haver de dispersar-se arreu del
mn.
 Moiss era fill d'Amram i Joqubed,
una dona hebrea.. Quan va nixer, el
fara havia promulgat un edicte segons
el qual s'havien de matar tots els nou-
nats jueus. D'aquesta manera, quan el
nen havia fet tres mesos i veient que no
podrien amagar-lo per ms temps, la
mare va decidir posar-lo dins una
cistella i el va confiar a les aiges del
Nil.
La germana del nad, Mriam, vigilava
la cistella des de la riba del riu, quan va
veure la filla del fara que, mentre es
banyava al riu, va sentir els plors del
nen. Se n'apiad i decid adoptar-lo com
a fill seu.
Aleshores, la germana del nad va
presentar-se a l'egpcia i se li ofer per
portar-lo a una dida hebrea perqu
l'allets. D'aquesta manera el nen fou
retornat a la seva mare que el cuid fins
que fou ms gran i fou enviat de nou al
palau. Fou llavors quan la filla del fara
l'adopt formalment i li pos de nom
Moiss, que significa l'he tret de les
aiges. Aix, entr a formar part de la
famlia reial i fou educat com a prncep
d'Egipte.
Un dia Moiss estava passejant per unes
obres que efectuaven els jueus quan
vei un egipci maltractant un hebreu.
Com que era un lloc apartat, el prncep
mat l'egipci i l'enterr sota la sorra.
L'endem, uns hebreus el reconegueren
com l'egipci que n'havia matat un altre
per defensar un jueu. Aleshores, Moiss
s'espant i fug d'Egipte per por de
veure's acusat per la justcia egpcia.
Arrib al pou de Madian on defens set
jovenetes que discutien amb uns
pastors. Desprs de socrrer-les, Moiss
fou convidat a casa del pare de les
noies, el sacerdot Jetr. Llavors deman
per quedar-se a viure en aquelles terres i
li fou concedida la m de la filla gran,
Sipor, amb qui va tenir un fill,
Guerxom.
Passaren molts anys fins que, quan
Moiss tenia vuitanta anys i estava
pasturant els ramats del seu sogre, vei
una bardissa que cremava sense
consumir-se. S'hi acost i sent una veu
que li digu: Jo sc el Du del teu pare,
el Du d'Abraham, el Du d'Isaac i el
Du de Jacob. Aleshores Du li
encoman la missi d'alliberar els jueus
d'Egipte i del fara.
En tornar a casa, prengu la seva muller
i el seu fill i s'encaminaren cap a Egipte.
De cam, es trobaren amb el germ de
Moiss, Aaron i es presentaren junts als
ancians del poble hebreu.
Al cap de poc van aconseguir audincia
amb el nou fara, el monarca va escoltar
les spliques de Moiss i Aaron per, en
comptes de deixar marxar el poble
d'Israel, els impos treballs encara ms
durs.
1a plaga: L'aigua convertida en sang
2a plaga: Les granotes
3a plaga: Els polls.
4a plaga: Els tvecs
5a plaga: La mort del bestiar
6a plaga: Les lceres
7a plaga: La pedregada
8a plaga: Les llagostes
9a plaga: Lafoscor.
10a plaga: La mort dels primognits
Aquells dies els jueus van celebrar la
seva primera Pasqua tot seguint
indicacions de Moiss. L'endem de les
celebracions, tots els primognits
egipcis, des del primer fill dels humils
esclaus fins al fill del mateix fara,
foren ferits miraculosament.
El fara els deman que marxessin,
atacar el seu fill havia estat un cop
massa dur. Tamb orden que se'ls
entregus tot l'or i la plata d'Egipte. Fou
aix com, l'endem de bon mat, el poble
d'Abraham, Isaac i Jacob prengu totes
les seves pertinences, el seu bestiar i tot
l'or i la plata que pogueren agafar dels
egipcis i se n'anaren d'aquell pas.
Moiss no els dirig cap a la terra de
Canaan sin que els port en direcci al
Sina, on ell havia vist l'esbarzer ardent.
Van acampar a Sucot i posteriorment a
Etam.
Els guiava una columna de nvols
durant el dia i una columna de foc
durant la nit.
Aix arribaren a Piahirot, prop del Mar
Roig i acamparen davant de Baal-Sefon.
El fara escolt els precs del seu poble
que clamava venjana, arm el seu
exrcit i comena una persecuci dels
hebreus.
Quan aquests sentiren el retronar de
l'exrcit que s'acostava, es queix a
Moiss, ja que el mar els barrava la
sortida. Aleshores, ell
estengu els seus braos sobre el mar i
comen a bufar un vent de ponent molt
fort que enretir les aiges, i quedaren
dividides per mostrar un pas segur per
travessar-lo.
Rpidament, els hebreus van ficar-se
dins i van comenar la travessia a peu
sec. Quan van arribar els egipcis, el
fara va decidir perseguir els israelians i
tamb van entrar al pas del mar obert
per Moiss. Quan tot el poble jueu va
haver passat, Moiss va estendre de nou
els braos sobre el mar i les aiges van
tornar al seu lloc, ofegant aix tot
l'exrcit egipci.
 Sams es va enamorar d'una dona
anomenada Dalila . Les autoritats
filistees van conixer les noves i van
pregar a la dona que intents saber d'on
li provenia la fora sobrehumana a
Sams.
El jueu va explicar-li a la seva dona que
havia de ser lligat amb set cordes noves
i assecades. Ella ho va comunicar a les
autoritats i li van parar una trampa.
Sams es va deixar atrapar amb les set
cordes i, quan els filisteus ja
comenaven a creure's vencedors, va
trencar-les fcilment i els va expulsar de
casa seva.
Novament, Dalila va preguntar-li pel
seu secret i Sams li va dir una altra
mentida. Es va repetir la histria i
Sams va quedar lliure desprs de
repellir l'atac filisteu. Finalment, un dia
Sams li va explicar la veritat; si li
tallaven els cabells perdia la fora.
Un dia que ell es va adormir a la falda
de Dalila, aquesta li va tallar els cabells.
Aix fou com els filisteus l'apressaren, li
buidaren els ulls i l'encadenaren a la
pres de Gaza.
Al cap d'un temps, durant unes
cerimnies religioses van fer portar el
pres al temple de Dagon, du filisteu. El
van lligar entre dues columnes i van
comenar a burlar-se d'ell.Aleshores,
Sams va pregar a Du que li torns la
fora, va palpar les dues columnes sobre
les quals se sostenia l'edifici i s'hi va
repenjar, a l'una amb la m dreta i a
l'altra amb la m esquerra. Va fer tota la
fora que va poder i va ensorrar l'edifici,
matant uns tres mil filisteus.
Els seus germans, amb tota la casa
paterna, van baixar a buscar el seu cos i
el van enterrar a la sepultura del seu
pare, Manah.