FORMACI INTERNA CREDAT

setembre 2012

FONOLOGIA
per

Montse Gir
amb la collaboraci de

Missi Valls

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 1

David Ingram, transtornos fonolgicos en los nios, Ed. Mdica i
tcnica S.A. 1.983

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 2

Percepci: Capacitat que desenvolupa linfant per determinar quins sons de
la parla s utilitzen per assenyalar diferncies de significat. Ex: tap-cap-sap-
nap........

Quan no hi ha una bona percepci es planteja el problema entre percepci i

producci.

Els sons que linfant no produeix sn els que no percep correctament o els ha
percebut tardanament.

L infant intenta produir la paraula de ladult i ho fa a partir de la percepci que

en fa : puixeta per caputxeta, veiem que solament percep alguns dels trets de
la paraula..

Linfant s enfrenta no a sons allats sin a processos fonolgics que afecten

a classes senceres de fonemes per aix l atenci que donarem a lalumne
sencaminar a processos generals mai a sons allats. Ex: si un infant
presenta oclusivitzaci l ensenyarem el tret fricatiu. Si partim del concepte
que la fonologia s un sistema de contrastos i observem que en linfant li
manca algun contrast, aquest ha de ser lobjectiu del nostre treball.

2. La adquisicin del lenguaje, Miquel Serra, E. Serrat......... Ariel

psicologia, 2000.

La paraula s la unitat bsica de processament de la parla en la que es

sustenta laprenentatge de comprendre i produir significats. Les paraules es
descomponen en sllabes que sn una bona unitat a nivell darticulaci i d
organitzaci mtrica, tenen les prpies regles destructuraci i estan formades
per fonemes que sn la unitat en lestudi de la parla i aquests , a la vegada en
trets.

ESTRELLA

estrella teja
Nivell paraula :::::::::::::::::::::::::::::::: ::::::::::::::

Ritme: pla mtric

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 3

Nivell de sllaba

Estructura interna tona tnica tona

rima atac rima atac

rima
mul.

nucli coda

* * t* e j
a
v c c c v c
v

Nivell segmental e s t r e ll
a

vo.neu fric oc vb v.ob lat

vo.neu
oc Vo.tan semivoc
vo.obr
fonemes i trets

Esquelet e s tr e ll
a

temps

..................................................................................
t e j a

duraci de les unitats

.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 4

LA SIMPLIFICACI

S ha de saber en quina unitat de processament es dna, en frase, paraula,

sllaba , fonema o tret; si ho aconseguim sabrem que s el que ja t el nen i
qu el que li hem densenayar.

Simplificaci relativa a paraules: aqui considerarem el tipus de plantilla

que linfant controla, el nombre de sllabes que mant en la producci de
la paraula i o els intercanvis entre les sllabes.
- Omissi de sllabes:

Sllaba tona inicial: *licpter.

Sllaba tona final: elicp*

Sllaba tona mitjana: xo*lata
- Assimilaci: sn canvis de sons o de sllabes produts per la
atracci dun so cap a un altre de prxim, dins la mateixa paraula.
Tistola, fufanda, jageta.........
- Metatsis: inversi de la seqncia normal de les sllabes duna
paraula. Coxolata.

Simplificaci relativa a les sllabes: els processos daquest nivell

afecten primriament lestructura de la sllaba i tamb sen pot veure
afectat el fonema de manera secundria
- Omissi de consonant en posici d atac-: gota *ota.
- Omissi de consonant en posici de coda-: peix pe*.
- Omissi de grup consonntic: flama * ama
- Reducci de grups consonntics: procs pel qual els tacs, nuclis
i codes mltiples sn reduts a un sol element, normalment el ms
fort.
Ex CCV tra es converteix en CV t*a / CVCC
casc es converteix en cas / .
- Reducci de diftongs: procs pel qual lemissi de les dues
vocals es redueix a un sol element.
Ex: reina rena / llauna llana.
- Coalescncia: s quan dos sons que pertanyen al mateix grup (
diftongs o grups consonntics) passen a un tercer so diferent.
Ex: planxa fanxa / guants gonts.
- Epntesi: es considera aquell error en que, en lloc deliminar,
sinsereixen elements per facilitar-ne la seva articulaci.
Ex: estrella esterella.
- Mettesi de sllaba: sn inversions en l ordre dels sons dins l
estructura sllbica.
Ex: mel lem.

Simplificaci a nivell de segment: aqu codifiquem les simplificacions

dels fonemes o dels trets que els composen, la seva causa pot ser una
mala discriminaci o articulaci.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 5

- Lloc darticulaci:

Anterioritzaci: Els sons posteriors sn avanats en ser
produts.

Posterioritzaci: Els sons anteriors sn produts de manera
posterior.

Prominncia de la llengua: anterioritzaci al so fricatiu /s/ i /f/
que es produeix / /.

Palatitzaci: Els sons no palatals sn produts de manera
palatal.

Despalatitzaci: Els sons palatals perden el seu tret.

Desvelaritzaci: El so velar a final de paraula / / perd
aquest tret.

- Modes darticulaci:

Oclusivitzaci: producci de qualsevol com a oclusiu.

Fricaci: producci de sons oclusius, lquids i nasals com a
fricatius.

Prdua dafricaci: les africades son produdes com
fricatives o oclusives.

Africaci: les fricatives o oclusives son produdes com a
africades.

Prdua de lateralitat: quan un so lateral passa a produir-se
com a vibrant.

Semiconsonantitzaci: quan un so consonntic qualsevol es
produeix com una semiconsonant.

Consonantitzaci: quan un so voclic es produeix com a
consonant.

Substituci a lquida: procs freqent en els casos de mala
categoritzaci del triangle l-r-d

Nasalitzaci: quan una lquida o oclusiva es produeix com a
nasal.

Absncia de la vibrant mltiple: quan s substituida per
altres sons.

Absncia de vibrant simple: quan s substituida per d i perd
la lateralitat.

Lateralitzaci de la vibrant simple: quan s substituida per
una lateral , acostuma ser la l.

Substituaci de la d per una lquida: acostuma a passar
quan hi ha mala categoritzaci del triangle l-r-d.

Aspiraci de la sdavant duna oclusiva: tamb es podria
considerar una omissi de la coda.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 6

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 7
1r Canvia el so T per : P - D - S 2n Canvia les paraules per : neu - teu

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 8

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 9
3- Montserrat Massana, Tractament i prevenci de la disllia, epl abril
2003.

Aspectes bsics per el desenvolupament del llenguatge

Factors interns Factors externs

- Maduresa cognitiva - Entorn lingustic de l

infant
- Desenvolupament motriu - Models de lentorn
correctes
- Desenvolupament sensorial - Entorn estimulador i
facilitador
- Atenci auditiva - Bons patrons lingstics
- Memria
- Percepci

PARLA: aspectes formals, falla el com es pronuncia i com sarticula.

LLENGUATGE: aspectes de contingut, qu diu.

COMUNICACI: aspectes funcionals, on i quan sutilitza el llenguatge.

Manifestacions de la disllia

Manifestacions productives: quan la dificultat est en la producci

dalgunes articulacions. Per alguna dificultat no sha pogut trobar la manera
correcta de producci. Un exemple de disllia productiva podria ser el
sigmatisme. Tamb es diu disllia productiva o trastorn fontic.

Manifestacions perceptives: quan la dificultat es troba en la selecci o

combinaci dalguns sons, es dna quan a nivell allat sarticulen els sons
per a lhora de combinar-los per a formar paraules, no saconsegueix dur a
terme una bona selecci dalguns dells. Un exemple de disllia percepctiva
seria all que li passa a un individu quan ha de combinar sons semblants d-
r o s z . Un trastorn fonolgic s una manifestaci perceptiva en la que
veiem un grau dafectaci ms elevat que abasta a diferents processos.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 10

- Dificultat en la producci dels sons.
- Alteraci en larticulaci dels sons FONTIC disllia
productiva-
- Anormalitat en lmbit productiu.

- Dificultat en la selecci dels sons.

- Alteraci en la combinaci dels sons FONOLGIC disllia
perceptiva
- Anormalitat en lmbit discriminatiu. trastorn
fonolgic-

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 11

TAULA COMPARATIVA ENTRE LES MANIFESTACIONS PRODUCTIVES I
LES PERCEPTIVES

Manifestacions productives Manifestacions perceptives

Dificultat en larticulaci de sons Dificultat en el reconeixement de

(producci i propiocepci) sons per les seves caracterstiques
acstiques (percepci i propiocepci)

No sha aconseguit trobar el No sha aconseguit diferenciar el so

moviment correcte dels rgans afectat daltres acsticament molt
bucofonatris per la producci del so. semblants.

La percepci i conceptualitzaci del Larticulaci del so pot ser correcte.

so normalment s correcte.

No millora sota control imitatiu. Millora sota control imitatiu.

Sol haver conscincia de les No sempre hi ha conscincia de les

dificultats. dificultats.

Lentorn de l individu amb disllia

Lentorn que envolta al individu amb perceptiva no sempre sadona dels
disllia productiva sadona dels errors errors perqu sn subtils i no sn
perqu sn evidents. estables.

Els errors sn fixos. Els errors poden ser fluctuants.

Sovint busquen recursos

compensatoris per tal de dissimular Solen manifestar inseguretat perqu
errors. sovint no saben ben b qu els
passa.

Les tcniques de reeducaci aniran

bsicament encaminades a fer La reeducaci bsicament anir
exercicis de descoberta perceptiva: enfocada cap el treball dentrenament
ritmes corpo-rals, ritmes musicals, auditiu.
treball donomato-peies, racons de
buf, llengua, llavis.

El pronstic sol ser favorable si es El pronstic sol ser favorable si es

compta amb una bona organicitat i compta amb una bona audici i bona
funcionalitat de laparell bucofonatri. capacitat destablir contrastos.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 12

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 13
Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 14
PASSOS PREVIS AL TRACTAMENT

1. Un bon diagnstic
2. Saber el grau devoluci normal i comparar-lo amb ledat de linfant.
3. Tenir clares les nocions de fontica i fonologia del catal
4. Tenir clara la base del problema: si s prxica o perceptiva
4.1. Quan la base del problema s prxica el tractament ha de tenir com a
objectiu exercitar bones capacitats motores de laparell bucofonador i
descondicionar els mals hbits i posteriorment corregirem els sons
afectats.
4.2. Quan la base s perceptiva cal treballar la discriminaci auditiva entre
els sons, cal fer-ho a partir dels sons conceptualitzats i allunyats dels
conflictius, quan es valora adquirit aquest aprenentatge,
paulatinament anirem oposonat-los amb sons ms prxims fins
arribar a lacostament de sons ms propers..

EXERCICIS QUE FACILITEN EL DESENVOLUPAMENT PERCEPTIU

Habilitats del processament auditiu que caldr treballar segons R.W.Keit: -totes les
habilitats hauran de ser observades i evaluades per valorar quines estan
conservades i quines necessitaran ser treballades.
- Discriminaci: diferenciar sons de diferent freqncia, duraci i intensitat.
- Localitzaci i reconeixement de la font sonora.
- Atenci auditiva s lhabilitat de posar atenci en els senyals auditius de la
parla durant un temps determinat, de prescindir dels sons que no interessen i
de selccionar els que convenen en cada situaci.
- Figura fons auditius: identificar un primer pla sonor dun fons sorollos.
- Discriminaci auditiva: es tractar de poder discriminar sons de la parla
acsticament similars, s la habilitat que ens permet identificar els elements
que fan que els sons de la parla es diferencin entre ells.
- Tancament auditiu : comprendre la paraula o el missatge sencer quan en
falta una part.
- Sntesi auditiva.: caparcitat dagrupar fonemes allats per formar paraules.
- Anlisi auditiva : identificar sons o morfemes dins duna paraula.
- Associaci auditiva: associar sons segons caracterstiques semblants.
- Memria auditiva: emmagatzemar i recordar estmuls auditius de diferent
llargada i nombre en un ordre exacte:
o Memria immediata.
o Memria a curt termini
o Memria de seqenciaci.
o Memria dassociaci a llarg termini.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 15

 CONSIDERACIONS RESPECTE LENTRENAMENT AUDITIU

1. Comenar per trobar caracterstiques i diferncies entre sons i sorolls de lentorn.

2. Una vegada superat l objectiu anterior lligar-lo amb el treball de descoberta amb
els sons de la parla o sigui amb els fonemes no amb les lletres-.
3. El treball dels sons l hem denfocar a trobar semblances i diferncies amb
lobjectiu de diferenciar-los i reconixer-los segons els trets pertinents:
a. Intensitat
b. Durada
c. Lloc on el produm
d. Manera con surt laire
e. Fa o no fa pessigolles al coll
4. El treball de buscar les caracterstiques es fa a partir de l anlisi de contrastos,
es comenar pels contrastos ms oposats per tal darribar a captar els ms
propers.
5. Quan treballem tasques dafavorir la discriminaci auditiva de sons de la parla
sha de considerar la sllaba com a unitat mnima de significaci sonora ja que
en el discurs els fonemes allats no sn captats amb bones condicions per a la
seva anlisi auditiva.
6. Per millorar laprenentatge auditiu cal utilitzar suports tant destmuls visuals com
de sensacions propioceptives, amb aquest treball multimodal, accelerem la
creaci de conceptes estables.
7. Parlarem sempre se sons i mai de lletres perqu no sempre els sons estan
representats per les mateixes lletres-grafies, ni les lletres-grafies representen
sempre els mateixos sons.
8. Els exercicis de discriminaci auditiva externa treballesn la percepci dels sons
al marge dels seu significat. Els de discriminaci interna compten amb la
comprensi i el concepte significatiu que associa els sons.
9. La seqncia auditiva s important per a la localitzaci dels sons dins la tira
fnica, s diferent pltan que planta.
10. Veiem que el treball de discriminaci auditiva implica saber quins sons formen
una paraula i quin ordre tenen; si no es t present el significat lingstic pot
canviar..

Vdeo de l Elena: Classificar oclusives.

Vdeo Estefania: discriminaci k-t

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 16

Discriminaci del si d

PAU

NO

Emissor RECEPTOR

DAU
Envia un senyal

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 17

EXERCICIS DENTRENAMENT AUDITIU

UNITATS SONORES ASPECTES A TREBALLAR

Presncia - absncia de so, intensitat, llargada, freqncia, velocitat, timbre, ritme, continutat/discontinutat,
1. SONS I SOROLLS
simultanetat / successivitat.. (QUADRE FONOLGIC:caracterstiques), ( Onomatopies i sons)

2. ASPECTES Ritme, melodia i entonaci, cadncia o ritmes, accents, parts tniques i tones, i canons.
SUPRASEGMENTALS Video Roser F. Activitat parla adt.

as-sa
Mcunillera
Carcter dequivalncia entre els sons, carcter de diferncia entre els sons, ordre i seqncia dels
3. UNITATS FONTIQUES
sons.
Carcter dequivalncia entre les sllabes, carcter de diferncia entre les sllabes , ordre i seqncia
4. LA SLLABA les
sllabes .
Carcter dequivalncia entre les paraules, carcter de diferncia entre les paraules , ordre i seqncia les
5. LA PARAULA paraules.
Roser Solanes: Arnau esborra/ Maite Pamies picar slalabes.
Trobar la temporalitat i la seqncia duna histria, descobrir fets recurrents entre diverses situacions,
6. LA FRASE
identificar caracterstiques equivalents entre frases i identificar caracterstiques diferencials entre frases.
Retenci i repetici de sries, captaci de l ordre i la successi, record dels estmuls auditius, poesies, dites i
7. MEMRIA AUDITIVA canonetes.
M Cuniller: discriminaci sa-as / M.Gir delletrejar.
8. PENSAMENT LGIC I Comprensi i seguiment dordres i instruccions, jocs de llenguatge: endevinalles, jeroglifics, acudits amb jocs
ANALTIC de paraules..........i analogies.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 18

 UNITATS SONORES OBJECTIUS DE PROCESSAMENT AUDITIU A DESENVOLUPAR

Treballar les caracterstiques corresponents als sons segons les seves qualitats sonores. Trobar caracterstiques comunes i diferencials. Reconixer la
1. SONS I SOROLLS font sonora i localitzar la direcci i la distncia don prov el so. Atendre a la presncia - absncia de so (so/silenci). Atendre als estmuls acstics quan
comparteixen amb altres sorolls de fons.
Reconixer seqncies i estructures rtmiques, reconixer inicis i finals destructures, continuar i acabar seqncies comenades.
Descobrir la melodia de paraules i frases. Treball de canons.
2. ASPECTES Identificar cadncies i estructures rtmiques de les parts finals o inicials de paraules.
SUPARASEGMENTALS Descobrir la sllaba de la paraula on recau l accent. Descobrir la part de la frase on recau la la mxima fora dentonaci.
Entrenar el ritme, la melodia, les cadncies i les rimes amb les canons.

Carcter dequivalncia: Trobar criteris coincidents en diversos tipus de sons. Descobrir el que hi ha en els sons que fa que sassemblin, contrastar
les diferents categories, trobar sons que formen part de cada una daquestes categories i adquirir consciencia dels sons: com sn, on es produeixen,
3. UNITATS FONTIQUES com sonen i com colloquem les parts de la boca per produir-lo.
Carcter de diferncia: descobrir la diferncia entre sons que pertanyen a una mateixa categoria, descobrir all que canvia quan hi ha una canvi de so.
Seqncia i ordre dels sons: adonar-se del lloc que ocupa un so dins la paraula.

Carcter dequivalncia: Trobar caracterstiques coincidents amb el mateix tipus de sllabes.

4. LA SLLABA Carcter de diferncia: Trobar diferncies entre sllabes diverses, comparar diversos tipus de sllabes.
Ordre i seqncia de les sllabes: Reconixer el lloc que ocupa una determinada sllaba dins duna paraula i descobrir seqncies sillbiques.

Carcter dequivalncia: Descobrir condicions i criteris coincidents entre diferents paraules i adquirir conscincia de com sn les paraules.
5. LA PARAULA Carcter de diferncia: Classificar paraules segons trets i caracterstiques diferencials i determinar les diferncies entre paraules..
Ordre i seqncia de les sllabes: descobrir el lloc que ocupa una paraula dins una frase.

Seqncia temporal: entendre la temporalitat, treballar la causa - conseqncia i organitzar temporalment les narracions.
Descobrir fets perseverants: Trobar fets, personatges, situacions.....que es repeteixen en diferents frases.
6. LA FRASE Caracterstiques d equivalncia: Trobar caracterstiques comunes entre frases.
Caracterstiques de diferncia: Descobrir caracterstiques diferencials entre frases.

Retenci i repetici de sries: Entrenar la retenci i la repetici destmuls auditius amb un interval temporal entre estmul i resposta.
Ordre i successi destmuls: Reconixer i recordar estmuls segons l ordre temporal en que shan produt i treballar la memria dassociaci a llarg
7. MEMRIA AUDITIVA termini.
Poesies, dites, canons: Aprendre de memria poesies, dites, embarbussaments i canons.

Comprensi i seguiment dordres: entendre el llenguatge implcit duna ordre.

8. PENSAMENT LGIC I Jocs de llenguatge: Entendre i confegir endevinalles, entendre i confegir definicions i descripcions, entendre i confegir jeroglifics, entendre i confegir
ANALTIC acudits..............

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 19

TREBALL AMB SONS I SOROLLS :

HABILITATS DE ACTIVITATS
DISCRIMINACI

1. IDENTIFICAR Silenci- soroll amb sons dels cos hum, del medi ambient, dobjectes sonors.......................
Escoltar sorolls o sons naturals o enregistrats i relacionar-los amb l objecte corresponent, o anomenar la font sonora que lha produit,
Identificar un soroll determinat entre els altres, mitjanant una consigna donada.

Fer grups dimatges que representen presncia la presncia o labsncia de so soroll.

2. APARELLAR Entre diversos objectes fer parelles que sonen igual.

3. CLASSIFICAR Agrupar diferents dibuixos a partir duna consigna. Ex sorolls de la classe.

Produir el so que sacaba descoltar: picar de mans.

Imitar sons o sorolls danimals, dobjectes........
4. PRODUIR Reproduir seqncies de sons respectant l ordre.

Lobjectiu s centrar latenci en lescolta i lalerta auditiva per anar treballant aquelles qualitats que posteriorment aprofitarem pel treball
fontic-fonolgic.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 20

QUALITATS SONORES: INTENSITAT fort / fluix.

HABILITATS DE ACTIVITATS
DISCRIMINACI
Escoltar i diferenciar fort-fluix en veus, sons, sorolls......
1. IDENTIFICAR Identificar la intensitat fort-fluix marcada en un pandero, El nen aixecar la ma quan senti in so fort.

2. CLASSIFICAR Agrupar objectes o instruments segons sonin fort-fluix.

Imitar la instensitat duna producci sonora escoltada prviament.

Imitar una seqncia de diferents intensitats sonores escoltades prviament.
3. PRODUIR Interpretar la intensitat dun codi simblic: lectura. Ex associar el cop fort a la rodona negre i el fluix a la blanca

QUALITATS SONORES: DURADA llarg / curt.

HABILITATS DE ACTIVITATS
DISCRIMINACI
Escoltar i diferenciar llarg-curt en veus, sons, sorolls......
1. IDENTIFICAR Identificar la durada marcada enveus, sorolls i sons mitjanant una consigna donada gest o codi simblic .......... - .....................................t.

Imitar la durada duna producci sonora escoltada prviament.

Produir un so llarg o curt en donar l ordre de fer-ho.
2. PRODUIR Interpretar la durada sonora dun codi simblic: .......... ........................ ........................... ..............
Dictat: representar grficament amb el codi simblic una seqncia de sons prviament escoltada.
Inventar seqncies sonores i verbalitzar-les

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 21

QUALITATS SONORES: TO O ALADA agut / greu.

HABILITATS DE ACTIVITATS
DISCRIMINACI
Escoltar i diferenciar agut - greu amb veus
1. IDENTIFICAR Identificar l alada de la veu, mitjanant una consigna donada Ex: el nen aixecar els braos quan senti una veu aguda i els abaixar quan la senti greu.

Imitar la veu aguda o greu escoltada prviament.

Produir un to agut o greu en donar l ordre de fer-ho.
2. PRODUIR Interpretar un to agut o greu segons una consigna gestual.Ex: El mestre aixeca els braos enlaire i enen parlara amb veu aguda.
Imitar una seqncia sonora de diferent alada prviament escoltada.
Inventar seqncies amb sons de diferent alada i verbalitzar-les. Ex. El nen dira dos o tres sons en diferent alada i desprs dir ( agut-agut-greu).

QUALITATS SONORES: RITME rpid/ lent.

HABILITATS DE ACTIVITATS
DISCRIMINACI
Escoltar i diferenciar un ritme rpid dun de lent.
1. IDENTIFICAR Identificar un ritme lent o rpid , mitjanant una consigna donada ExPicar de mans rpidament quan el ritme sigui rpid i lentament quan sigui lent.

Interpretar un ritme que sescola amb el cos: caminar, crrer, picant de mans..............
Imitar una seqncia rmica prviament escoltada.
2. PRODUIR Interpretar una seqncia rmica a partir dun codi simblic. O O O O O
Representar grficament una seqncia rtmica.
Inventar una seqncia rtmica i desprs

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 22

SONS D ACCIONS SONORES: peten / freguen / vibren / nasals / laterals.

L objectiu s treballar les qualitats dels sons del mon que ens envolta per tal que lalumne adquireixi conceptes
clarificadors i la logopeda tingui referents grfics i transparents.

Conceptes: lloc on produim el so, manera com surt laire, fa pessigolles o no en fa.

Les qualitats que treballarem saprofitaran pel treball de sons del catal

HABILITATS DE ACTIVITATS
DISCRIMINACI

1. IDENTIFICAR Duna collecci dimatges que representen sons donomatopeies identificar les que peten , freguen, vibren, nasals, laterals.

Duna collecci dimatges que representen sons donomatopeies aparellar les que peten , freguen, vibren, nasals, laterals, combinant cada vegada noms dos
2. APARELLAR tipus de sons contrastants .

Duna collecci dimatges que representen sons donomatopeies agrupar les que peten , freguen, vibren, nasals, laterals, combinant cada vegada noms
3. CLASSIFICAR dos tipus de sons contrastants.

Imitar el so que ha escoltat prviament

4. PRODUIR Imitar el so de la imatge que est veient
Produr un so que peti, fregui, vibri...........................

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 23

SONS CONSONNTICS anlisi de les qualitats sonores peten / freguen/ vibren / nasals / laterals. Fer un taller experimental amb quadre
fontic gran + mirall + onomatopies amb lletra de la capa.

Es pot presentar amb les onomatopeies de les lletres i deixar-les penjades en el quadre

HABILITATS DE ACTIVITATS
DISCRIMINACI
Presentar el so de les consonants que freguen / peten / vibren / laterals / nasals acompanyat sempre duna paraula que comena pel tret que volem treballar,
fent notar la caracterstica del so .
1. IDENTIFICAR Identificar els sons consonntics que freguen / peten / vibren / laterals / nasals en contraposici a un altre tret.
Identificar el so consonntic inicial de paraules escoltades i verbalitzar el seu tret.
Identificar el so consonntic inicial de paraules en dibuixos i verbalitzar el seu tret.
Diferenciar paraules on noms varia un so consonntic.

2. CLASSIFICAR Duna collecci dimatges agrupar les que el so consonntic inicial peta , frega, vibra, nasal, lateral.

- Imitar la prxia del so consonntic que es treballa, primer sense veu i desprs amb veu.
- Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba directa i amb ajuda del ritme corporal.
- Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba directa i amb ajuda del grafisme fontic.
- Articular els sons consonntics treballats en sllaba directa..
- Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba inversa i amb ajuda del ritme corporal.
- Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba inversa i amb ajuda del grafisme fontic.
- Articular els sons consonntics treballats en sllaba inversa..
3. PRODUIR - Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba mixtes i amb ajuda del ritme corporal.
- Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba mixtes i amb ajuda del grafisme fontic.
- Articular els sons consonntics treballats en sllaba mixtes..
- Davant dun dibuix produir el so consonntic inicial .
- Dir una paraula que peti, fregui................................
- Davant dun dibuix dir per quin grup consonntic comena.
- Dir paraules que comencin un grup consonntic determinat.

Hem d organitzar el pensament en categories perqu lalumne pugui accedir-hi de manera reflexiva.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 24

CONSIDERACIONS SOBRE LENTRENAMENT PER A LA PRODUCCI
ORAL

1. Cada exercici ha de tenir un objectiu concret; cal saber qu es pretn amb l

exercici:: millorar la fora, la precisi de moviment, el punt darticulaci,
augmentar elesticitat...
2. L ordre dels exercicis no ha de ser aleatori, sha de comenar pels ms fcils per
passar ms endavant als complexes.
3. Les activitats prxiques noves han d ensenyar-se en sensacions localitzades
aix vol dir que primer shan de sensibilitzar zones i moviments desconeguts
abans de passar a lacci.
4. Quan no sarticula b un so es perqu la base propioceptiva de l infant s dolent,
per aquest motiu no l hem densenyar mai sobre la seva prpia base , cal
desenvolupar noves sesacions propioceptives que linfant no ha desenvolupat
encara. Abans densenyar el so, shan dhaver posat les condicions
propioceptives adequades al marge del propi so. (a)
5. Els exercicis han de ser rtmics i progressius, cal deixar temps de latncia entre
un exercici i un altre, aquesta actitud despera afavorir la presa de conscincia
de lactivitat.
6. Els exercicis han de ser curts i duts a terme de forma freqent.
7. Cal treballar a partir de la relaxaci i no de la tensi.
8. Per aconseguir la correcta articulaci de sons alterats, a vegades es pot partir
de la producci daltres sons propers que linfant ja produeix correctament per
conservar els trets que tenen en com i distorsionar els altres fins arribar al so
desitjat. (b)
9. Una vegada aconseguit el patr correcte per a larticulaci del so, es important
passar a la utilitzaci d aquest so en la producci de paraules i frases.
10. Finalment sha daconseguir la incorporaci i l s daquest so en la parla
espontnia duna manera sistemtica.

EXERCICIS QUE FACILITEN LA PRODUCCI ORAL: manifestacions prxiques:

Aquest exercicis de relaxaci fan referncia a:.

- Relaxaci.
- Respiraci.
- Fonaci.
- Buf.
- Succi i xarrup.
- Sensibilitzaci propioceptiva.
- Prxies bucofonatries.

a).- Exemple: en cas que lalumne no articuli el so s i el transformi en t, comprovar

si s un fet allat o de bloc fricatiu.
En cas de no produir el bloc de fricatives shauria de fer un treball de bloc a partir de
lexperimentaci :
- Amb onomatopies, ritmes corporals, ritmes musicals.............
- Quadre fontic: Trets caracterstics.
b).- Sap articular el so t per no el d, caldria mirar qu passa amb larticulaci de
la parella p / b.
En cas dobservar dificultat treballar el bloc sonor en oposici al sord.
En cas de no presentar dificultat aprofitar la sonoritat del so b per aplicar-la al so
d.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 25

EXERCICIS PER A LA PRODUCCI DEL LLENGUATGE ORAL

HABILITATS OBJECTIUS A DESENVOLUPAR

1. RELAXACI Mantenir un estat corporal de distensii relaxament per afavorir les condicions que calen per aconseguir una bona articulaci.

Aconseguir la respiraci abdominocostal. Allargar la columna daire tant en la inspiraci com en l expiraci. Assegurar l entrada i la sortida de laire per
2. RESPIRACI la via nasal

Cal assegurar que en la cavitat gltica no hi ha cap manifestaci anmala: disfonia, accs de fora, fuga daire................... En cas dobservar-se
3. FONACI demanar exmen fonitric.

Diferenciar les dues cavitats de pas daire, la dentrada (nas) i la de sortida (boca).
Saber programar la fora expiratria que caldr aplicar, depenent de lactivitat.
4. BUF Treballar el moviment del vel del paladar, per saber canalitzaar la sortida de l aire per la boca o pel nas.
Adequar de manera efica les diferents pressions daire que es requereix en larticulaci de cada fonema.

Exercitar moviments rtmics per a lentrada daire respiratori per la boca.

5. SUCCI Aconseguir xuclar aire i lquids per la boca.

passa.
Observar quue li
Angel 32-37.
6. SENSIBILITZACI Treballar la sensibilitat de les diferents parts i punts de la cavitat oral.
PROPIOCEPTIVA Aconseguir la consienciaci de totes les possibilitats dels punts articulatoris.

Trobar les condicions prvies de postura, tensi, control, funci i mobilitat dels rgans articulatoris necessries per aconseguir una
7. PRXIES bona articulaci.
BUCOFONATRIES Agilitzar i tonificar els rgans bucofonatoris per aconseguir una correcta producci articulatria.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 26

SONS D ACCIONS SONORES: peten / freguen / vibren / nasals / laterals.

HABILITATS DE ACTIVITATS
DISCRIMINACI

5. IDENTIFICAR Duna collecci dimatges que representen sons donomatopeies identificar les que peten , freguen, vibren, nasals, laterals.

Duna collecci dimatges que representen sons donomatopeies aparellar les que peten , freguen, vibren, nasals, laterals, combinant cada vegada noms dos
6. APARELLAR tipus de sons contrastants .

Duna collecci dimatges que representen sons donomatopeies agrupar les que peten , freguen, vibren, nasals, laterals, combinant cada vegada noms dos
7. CLASSIFICAR tipus de sons contrastants.

Imitar el so que ha escoltat prviament

8. PRODUIR Imitar el so de la imatge que est veient
Produr un so que peti, fregui, vibri...........................

Aprofitar tot el treball de contrast realitzat anteriorment per millorar larticulaci

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 27

SONS CONSONNTICS anlisi de les qualitats sonores peten / freguen/ vibren / nasals / laterals.

HABILITATS DE ACTIVITATS
DISCRIMINACI
- Presentar el so de les consonants que freguen / peten / vibren / laterals / nasals acompanyat sempre duna paraula que comena pel
tret que volem treballar, fent notar la caracterstica del so . Estefania: identifi-
caci so d.
4. IDENTIFICAR - Identificar els sons consonntics que freguen / peten / vibren / laterals / nasals en contraposici a un altre tret.
- Identificar el so consonntic inicial de paraules escoltades i verbalitzar el seu tret.
- Identificar el so consonntic inicial de paraules en dibuixos i verbalitzar el seu tret. Montse: Ritmes
- Diferenciar paraules on noms varia un so consonntic. corporals

5. CLASSIFICAR Duna collecci dimatges agrupar les que el so consonntic inicial peta , frega, vibra, nasal, lateral. M.Cunillera: Classificar CCV

- Imitar la prxia del so consonntic que es treballa, primer sense veu i desprs amb veu.
- Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba directa i amb ajuda del ritme corporal. ATENCI
- Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba directa i amb ajuda del grafisme fontic.
- Articular els sons consonntics treballats en sllaba directa..
L objectiu de presentaci del
- Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba inversa i amb ajuda del ritme corporal.
- Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba inversa i amb ajuda del grafisme fontic. so no es veu per enlloc, el de
- Articular els sons consonntics treballats en sllaba inversa.. generalitzaci costa trobar-lo.
6. PRODUIR - Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba mixtes i amb ajuda del ritme corporal.
- Produir per imitaci els sons consonntics en sllaba mixtes i amb ajuda del grafisme fontic.
- Articular els sons consonntics treballats en sllaba mixtes.. M.G: Alex so s_z
- Davant dun dibuix produir el so consonntic inicial .
- Dir una paraula que peti, fregui................................
- Davant dun dibuix dir per quin grup consonntic comena.
- Dir paraules que comencin un grup consonntic determinat.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 28

PASSOS A SEGUIR PER APRENDRE I GENERALITZAR L S DUN SO

1. Previs del logopeda:

a. Anlisi fontica i fonolgica del so.
b. Error que fa lalumne.
2. Presentaci del so a treballar a partir donomatopeies.
3. Anlisi de les caracterstiques del so.
4. Situaci del so en el quadre fontic.
5. Activitats de discriminaci auditiva :
a. Amb onomatopeies
b. Amb lxic
c. Amb sons
d. Amb parelles doposici fonolgica
6. Activitats de percepci del so:
a. Relaxaci, respiraci, buf, sensibilitzaci propioceptiva....
b. Jocs per experimentar la percepci del so.
7. Activitat de ritme corporal, grafisme fontic i ritmes musicals per tal dassociar
larticulaci al moviment de manera que al sentir el so sautomatitzi el moviment
que el produeix.
8. Activitats o jocs darticulaci de paraules
9. Activitats de generalitzaci:
a. Canons, embarbussaments, dites, poemes........
b. Activitas o jocs per automatitzar larticulaci del so en diferents posicions
de paraula.

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 29

 MANIFESTACIONS
PERCEPTIVES
- Dificultat en la selecci i
combinaci dalguns fonemes.
- Els sons afectats sn pocs i poc
deferenciats.
- A vegades presenta dificultat
DIFICULTAT
productiva daquests sons.
- Noms afecta laspecte formal del
llenguatge.
- Es basa en el treball discriminatiu i
REEDUCACI prxic.
- Treball de generalitzaci.
PRONSTIC
- Sol ser favorable per cal fer un
bon treball de contrastos.
DFICIT FONOLGIC
- Dificultat en la selecci i combina-
ci dels sons.
- Els sons afectats solen ser molts i
no sempre semblants entre si.
- Els sons allats solen estar ben
produits per en l s sobserven
dificultats.
- La percepci i conceptualitzaci
del so no sn cporrectes.
- Els errors sn fluctuants i
inestables.
- Pot haver-hi afectaci del
- llenguatge.
- Es basa en el treball discriminatiu i
prxic.
- Treball de generalitzaci.
- Sol ser favorable si es compta
amb capacitat dinterioritzar de
forma adequada els
aprenentatges.
MANIFESTACIONS
PRODUCTIVES
- Dificultat en larticulaci dels sons.
- No ha trobat el moviment correcte
dels rgans bucofonatoris per a la
prppoducci del so.
- No millora amb repetici.
- Els errors sn fixos i estables.
- Exercicis de prxies dels rgans
bucofonatoris.
- Treball de discriminaci auditiva,
sobretot amb la disllia
sistemtica.
- Sol ser favorable si es compta
amb una bona organicitat i
funcionalitat de laparell
bucofonatori.
Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 30
Moltes grcies, Montse i Missi

Setembre de 2012

Fonologia. Gir M. i Valls M., setembre 2012 32