Ce1ene2 PDF

Formaci del PAS: C1. Cultura, participaci i civisme digital.
Nivell 2 Mitj
C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2 Mitj
Mdul 1
Mdul 2
Mdul 3
Mdul 4
Mdul 5
Mdul 6
Mdul 7
Mdul 8
Mdul 9
C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2

Mduls
mdul 1: Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet

mdul 2: Possibilitats laborals de les TIC i Internet

mdul 3: Trmits administratius

mdul 4: La signatura digital

mdul 5: Eines collaboratives avanades

mdul 6: Multi-user vitual environment (MUVE)

mdul 7: La sindicaci de continguts: RSS

mdul 8: Mecanismes i mitjans d'accs a Internet

mdul 9: Drets i deures dels internautes
1 de 60
file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index.html11/10/2011 15:03:31
Formaci del PAS: C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2 Mitj

Mdul 1
<<
Cap. 1
Cap. 2
Cap. 3
Cap. 4
Cap. 5
Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet

Captol 1: Participar en discussions i debats virtuals

Captol 2: Realitzar compres i vendes

Captol 3: Realitzar cursos de formaci

Captol 4: Realitzar trmits administratius

Captol 5: Emmagatzemar i compartir informaci
2 de 60
file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-2.html11/10/2011 15:03:32

Mdul 1 - Cap. 1
<<
Participar en discussions i debats virtuals
Un dels grans avantatges que ens ofereix el mn d'Internet s la interacci i la comunicaci amb d'altres persones.
Podem diferenciar dues tipologies de comunicaci entre persones usuries d'Internet: la comunicaci que es realitza en temps real -
sncrona- i la comunicaci que no es realitza en temps real -asncrona-. En l'mbit de les discussions, xerrades i debats virtuals ens
centrarem en la segona tipologia.
La comunicaci asncrona a travs de la web
Existeixen multitud de possibilitats per comunicar-nos amb d'altres persones, d'arreu del mn, a travs de les plataformes web. Aix, s
habitual la presncia de frums virtuals en moltes plataformes, de les quals posarem algun exemple:
Espais dels mitjans de comunicaci.
Blocs i pgines web personals.

3 de 60
file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-11.html (1 de 2)11/10/2011 15:03:33

Comentaris al bloc Educa con TIC
Plataformes de continguts i espais multiusuari.

Frums generalistes, temtics o especialitzats.
Frums d'Xtec
Sovint aquests espais requereixen que la persona usuria s'identifiqui, com a mnim, amb el seu nom i adrea de correu electrnic.
Tamb s freqent que la comunicaci no sigui pblica fins que la persona o persones moderadores de l'espai verifiquin la seva
idonetat, que en general, s'ha d'adequar al segent:
Fer referncia a l'mbit que tracta.

Seguir les normes de comunicaci a Internet, que es basen en el respecte a les altres persones i en l's de l'anomenada
etiqueta virtual.
Normes per introduir comentaris a TV3.cat
4 de 60


Mdul 1 - Cap. 2
<<
Realitzar compres i vendes
Comprar a Internet
Amb Internet, s'obre un ventall molt important d'oportunitats, que estan vinculades al que actualment s'anomena e-comer o comer
electrnic. D'aquesta manera, ja est a l'abast de qualsevol persona usuria d'Internet la possibilitat de realitzar compres i vendes de
productes, recursos, serveis, etc.
Tipologies de comer electrnic:
1.
E-comer que ofereix productes nicament a travs d'Internet.
2.
El comer que, tot i tenir punts de venda presencials, ofereix tamb els seus serveis en lnia.
3.
El comer mixt, que ofereix els seus productes a travs d'estratgies de diferent tipologia, tot fent servir les TIC (trucades
telefniques, correus electrnics, botigues virtuals, etc.)
Qu cal tenir en compte en el moment de comprar per Internet?

Hi ha un seguit de factors molt rellevants que estan vinculats a la seguretat de les nostres dades personals:
Hem d'adquirir els productes noms en espais web que ens inspirin total confiana.

No hem de proporcionar dades bancries a no ser que estiguem en un entorn protegit (hem de verificar les condicions de
transmissi de la comunicaci: l's delements d'encriptaci o codificaci i de connexions segures).

Cal tenir molt en compte les condicions de la venda: llegir els contractes i/o requisits i condicions establertes en el servei. Si
aquestes condicions no estan explicitades, s millor no realitzar la compra i consultar amb persones expertes en consum
electrnic.

En aquests contractes s'especifiquen els drets i obligacions de cada una de les parts, aix com les vies de resoluci dels
possibles conflictes que puguin sorgir (jurisdicci i lleis aplicables, informaci legal, s de mediadors de consum o
juntes arbitrals de consum, etc.)
5 de 60

Abans de realitzar la compra, hem d'estar segurs que coneixem la identitat del venedor: nom o ra social, domicili, dades de
contacte, etc.
Com realitzar una compra?

El segent videotutorial mostra un exemple de realitzaci de compra en lnia:
Comprar en lnia (2)
Realitzar vendes per Internet
Tot i que no es tracti d'una activitat extremadament freqent en l'mbit personal, s possible que una persona vulgui oferir un
determinat producte a travs de la xarxa mundial. Existeixen moltes pgines especialitzades en aquesta qesti i una de les ms
conegudes s eBay. Aquesta companyia ofereix un sistema fcil i intutiu per vendre productes.
eBay
En primer lloc, cal registrar-se com a usuari de la plataforma, a travs d'un formulari i acceptar les condicions d's. Tot seguit rebrem
6 de 60

un correu electrnic amb un codi de verificaci que haurem d'activar.
Confirmaci del registre a eBay
A partir d'aqu, noms caldr seguir les instruccions de la plataforma: crear un compte de venedor (implica el pagament d'una petita
taxa), preparar la informaci relativa a l'article que volem posar a la venda i fer l'anunci. Haurem d'establir un preu mnim i aquest
haur d'incloure les despeses d'enviament de l'article al comprador. Finalment, rebrem informaci sobre les ofertes realitzades i
contactar amb el comprador per realitzar el cobrament. eBay facilita solucions PayPal que garanteixen la seguretat de la transacci.
7 de 60


Mdul 1 - Cap. 3
<<
Realitzar cursos de formaci

La possibilitat de realitzar formaci en lnia (coneguda com e-learning) s molt valorada per les persones estudiants. Els EVA (entorns
virtuals d'aprenentatge) sn entorns virtuals que ofereixen multitud de prestacions, d'entre les quals destaquem:
Accs web a l'entorn virtual, sense necessitat que l'estudiant realitzi cap installaci en el seu equip.

Accs en lnia als materials formatius. Aquests poden tenir diferents formats de text i multimdia i, fins i tot, ser interactius.
D'aquesta manera s'afavoreix la motivaci de l'estudiant i es cerquen diferents estratgies per a la millor comprensi dels
continguts.

Disponibilitat d'eines de comunicaci sncrones i asncrones, de forma integrada. D'aquesta manera els tutors o consultors
poden mantenir un contacte molt freqent amb els seus estudiants, si aix ho desitgen: taulers, correus electrnics, frums,
xats

Espais de treball en grup i de treball individual.

Eines que faciliten la gesti del grup: inscripcions, comunicaci de les qualificacions, etc. Sovint s'incorporen sistemes de
seguiment que permeten al professorat fer un seguiment de les connexions dels seus estudiants.

Calendaris i eines de planificaci, tant pel que fa als docents com per als estudiants.
Els entorns virtuals
Logo Moodle
Un dels entorns virtuals d'aprenentatge ms coneguts en el mn educatiu s el **Moodle**, un entorn basat en els principis
pedaggics constructivistes i que es distribueix gratutament sota la llicncia Open Source. El nom de Moodle prov del seu disseny
modular, Modular Object-Oriented Dynamic Learning Environment (Entorn d'Aprenentatge Dinmic i Modular Orientat a
l'Objecte), que facilita poder afegir de forma rpida i dinmica, continguts que motivin a l'estudiant. El Departament d'Educaci
disposa de la plataforma Moodle Odissea com espai de formaci per als seus professionals.
Existeix d'altres entorns virtuals, ja que la major part de les universitats en disposen. Vegem un exemple de l'entorn virtual de l'UOC:
8 de 60

Vdeo: La meva
UOC
9 de 60


Mdul 1 - Cap. 4
<<
Realitzar trmits administratius

Els trmits administratius sn imprescindibles en les nostres vides: ens relacionem amb tota mena d'entitats, empreses i
administracions pbliques que requereixen de nosaltres, amb fora freqncia, diferents tipologies d'informacions i gestions. Avui en
dia, les eines virtuals ens permeten realitzar una gran part d'aquests trmits administratius.
Oficina Virtual de Trmits
La Generalitat de Catalunya ha creat recentment una Oficina Virtual de Trmits que recopila i ofereix informaci al voltant dels
trmits administratius, tot assenyalant tots aquells que es poden realitzar a travs d'eines virtuals.
L'entorn de navegaci de l'Oficina Virtual de Trmits s molt intutiu i en l'espai central podem trobar:
La classificaci temtica
Les novetats o serveis ms utilitzats:
10 de 60

D'altres serveis que l'OVT ofereix a les persones usuries.
La informaci inicial es complementa amb l'accs directe al cercador de trmits, guies i recomanacions, etc.
Cal tenir en compte que, per realitzar alguns d'aquests trmits, hem de disposar de certificat digital, que garanteix la nostra
identificaci davant de l'administraci pblica. No obstant, no sempre s imprescindible.
11 de 60


Mdul 1 - Cap. 5
<<
Emmagatzemar i compartir informaci
Les eines digitals ens permeten emmagatzemar i compartir informaci i, no noms en els nostres sistemes informtics personals o
professionals, sin tamb en la xarxa d'Internet.
Existeixen multitud de plataformes que ens permeten fer-ho de forma pblica o privada: els blocs, les wikis, les plataformes
multiusuari, els repositoris de continguts -imatges, vdeos, udios, presentacions, etc.-, els sistemes de correu electrnic -adreces de
correu, llistes de subscripcions, frums-, les pgines web, etc., sn eines que ben aviat es convertiran en imprescindibles en les nostres
vides.
Tamb hem de considerar la utilitat dels servidors a Internet: es tracta d'aquells ordinadors connectats a la xarxa amb la nica funci
de conservar i servir informaci. s habitual que algunes persones usuries i moltes entitats, institucions i empreses, els facin servir
per desar informaci que s rellevant i que volen conservar.
Podem definir que existeixen, des del punt de vista de l's que en fem, diferents tipologies de servidors:
Servidors de fitxers: poden desar la informaci de l'usuari i oferir-la de forma pblica o privada (protegida per sistemes de
contrasenyes, per exemple). Poden formar part d'una intranet (xarxa interna) o no.

Servidors de pgines i serveis web: conserven la informaci relativa als documents i serveis disponibles a travs de la
WWW (World Wide Web).

Servidors de correu electrnic: sn mquines destinades a la gesti i emmagatzematge de la informaci i els serveis de correu
electrnic.
Nexisteixen d'altres tipus, per hem volgut destacar els ms importants. Cal tenir en compte que aquestes tipologies no sn excloents
i que s possible trobar una mquina o servidor que realitzi ms d'una funci de forma simultnia.
Qualsevol persona usuria pot contractar l's d'un servidor (existeixen nombrosos serveis d'allotjament) per un preu relativament
raonable.
12 de 60

Mdul 2
<<
Cap. 1
Cap. 2
Cap. 3
Cap. 4
Cap. 5
Cap. 6
Possibilitats laborals de les TIC i Internet

Captol 1: Emprar cercadors de feina

Captol 2: Promocionar les prpies aptituds i actituds professionals

Captol 3: Promocionar la prpia activitat laboral com a emprenedor

Captol 4: Publicitar i vendre productes i serveis

Captol 5: Crear sinrgies i contactes amb altres professionals

Captol 6: Realitzar estudis comercials i de mercat
13 de 60

Mdul 2 - Cap. 1
<<
Emprar cercadors de feina
Cercar feina a travs de les eines i serveis virtuals s una gran soluci i cada dia ms persones i empreses opten per l's de les
plataformes existents, que han anat consolidant i millorant els seus serveis.
Serveis a les empreses
Els sistemes de cerca de feina per Internet ofereixen diferents oportunitats a les empreses i institucions que ofereixen llocs de treball.
En presentarem algunes:
Publicaci a Internet de les seves ofertes de treball: definici de l'oferta, condicions, requisits, etc.

Difusi d'aquestes ofertes a travs de butlletins electrnics i comunicacions de correu.

Cerca de les persones candidates ms adequades, a travs de la consulta a les seves bases de dades de currculums. Aquesta
operaci es realitza atenent als criteris de consulta que s'estableixin: qualificacions professionals, preferncies dels candidats,
ubicaci geogrfica, etc.

Sistemes de gesti de les candidatures rebudes: classificaci dels currculums, etiquetatge, registre del procs d'entrevista, etc.
Tot i que en el seu inici, aquests serveis eren gratuts, en l'actualitat requereixen una petita inversi per part de les empreses que
ofereixen els llocs de treball i volen fer servir la tecnologia de les borses de treball. No obstant, hi ha excepcions (com s en el cas dels
serveis pblics de gesti de l'oferta i la demanda).
Serveis a les persones
Un dels ms grans avantatges que la societat de la informaci ha ofert a les persones s la possibilitat de cercar feina sense desplaar-
se en l'espai geogrfic.
Les borses de treball en lnia permeten a les persones usuries introduir la seva informaci personal (dades personals, de contacte,
laborals, d'estudis, qualificacions, etc.) de manera que queden indexades en les bases de dades i poden ser trobades en una cerca
automtica o b ser enviades a petici de la persona candidata.
Aquesta informaci pot ser actualitzada per la persona usuria en qualsevol moment, de manera que el currculum i definici de les
seves capacitats pot arribar a definir-se amb molta precisi i exactitud. s important tenir en compte que les empreses poden arribar a
rebre moltes candidatures i que presentar una bona definici del nostre perfil laboral s important.
Algunes recomanacions: cercadors de feina

14 de 60

Resulta imprescindible conixer els serveis que ofereix l'Oficina de Treball del Servei d'Ocupaci de Catalunya i,
concretament, el seu Cercador d'ofertes de feina
Feina Activa
Aquest espai web ens ofereix la possibilitat de cercar ofertes a partir de l's de diferents criteris, com ara: categoria i subcategoria,
provncia i localitat. Un cop hem localitzat una oferta interessant, podem enviar la nostra candidatura.
Tamb podem actualitzar i gestionar la informaci del nostre currculum vitae.
Un dels portals comercials ms coneguts s Infojobs. Aquest portal ofereix a les persones usuries la possibilitat de registrar i
actualitzar el seu currculum i donar d'alta cerques automtiques amb una certa periodicitat. Grcies a aquesta prestaci, les
persones candidates reben en el seu correu electrnic informaci puntual sobre aquelles oportunitats que poden ser del seu
inters. Infojobs envia tamb informaci sobre oportunitats de formaci.
Infojobs
Laboris s tamb un portal molt interessant, que ofereix prestacions similars als anteriors. Destaca, per la facilitat del seu s, el
cercador d'ofertes.
Laboris
15 de 60


Mdul 2 - Cap. 2
<<
Promocionar les prpies aptituds i actituds professionals
Internet permet la circulaci d'una gran quantitat d'informaci. Molta d'aquesta informaci est protagonitzada per persones que:
Disposen d'un espai web o bloc.

Participen en frums virtuals.

Formen part de xarxes socials.

Comparteixen informaci personal, documents, fotografies, vdeos, etc., que els retrata des de cert punt de vista.

etc.
Tota la nostra activitat pblica a Internet, o la major part, pot ser trobada pels cercadors ms importants (recordem que sn eines molt
potents) i, per tant, cal tenir aquest aspecte en consideraci. Quan participem a Internet ho fem en una gran gora pblica i les nostres
accions queden registrades i poden ser observades. Cal, per tant, tenir en compte aquest aspecte quan entrem i participem a Internet.
s precisament per aix, que la xarxa mundial ens ofereix grans oportunitats per promocionar-nos personalment, i mostrar les nostres
actituds (de dileg, intercanvi, collaboraci, aprenentatge, etc.) i aptituds (coneixements, sabers, experincies, etc.).
Des del primer moment que comencem a participar a la xarxa, comencem a crear-nos una identitat digital:
La identitat virtual fa que els altres ens reconeguin i ens tinguin en consideraci a la societat xarxa, una comunitat amb normes de
convivncia prpies. La socialitzaci en el mn virtual arribar a ser tan important com en el mn fsic, i aix s, senzillament,
perqu les relacions de confiana (o desconfiana) i de poder (o contrapoder) tamb s'estan construint a Internet. Conixer els
avantatges i els riscos de tenir una presncia a Internet s fonamental per gestionar adequadament la identitat digital. Dominar les
formes i les eines amb qu cada persona pot construir la seva presncia, visibilitat i reputaci a la xarxa s imprescindible per
continuar vivint en societat a l'era de la informaci. Font: http://www.identitatdigital.net
La nostra identitat virtual, formada per la suma de les nostres actuacions, s una bona carta de presentaci pel que fa a les possibilitats
laborals que ens ofereixen les TIC i Internet.
16 de 60

Mdul 2 - Cap. 3
<<
Promocionar la prpia activitat laboral com a emprenedor
Si el nostre perfil s el d'una persona emprenedora, podem tenir en compte les oportunitats que Internet ens ofereix per promocionar-
nos:
Podem disposar d'un espai web o bloc personal, on anar publicant informaci sobre les nostres activitats laborals.
s recomanable cercar informaci sobre els nostres possibles clients i establir-hi contacte. Enviar i rebre informaci en el
nostre mbit d'influncia sn accions promocionals molt interessants. Per aix, s'ha de fer amb una certa mesura i de forma
personalitzada, evitant convertir-se en un generador d'SPAM o correu brossa.
Participar en espais pblics: si els nostres clients o les persones del nostre mbit disposen de plataformes que ofereixin la
possibilitat de participar-hi, ho podem fer amb l'objectiu de donar-nos a conixer, establir contactes i relacions, etc.
Mantenir-nos informats de forma constant per poder detectar i apreciar les oportunitats que s'ofereixen al mercat.
Participar en les xarxes socials professionals del nostre sector o mbit d'actuaci.
I, sobretot, mantenir una identitat digital clara, slida i d'acord amb les normes i convencions socials de la xarxa d'Internet.
17 de 60

Mdul 2 - Cap. 4
<<
Publicitar i vendre productes i serveis
De la mateixa manera que podem fer servir les eines digitals per promocionar-nos com a emprenedors, ho podem fer per publicitar i
vendre productes i serveis. Cal tenir en compte, per, que Internet forma part del mn real, i que, per tant, cal actuar d'acord amb la
legislaci vigent.
Si disposem d'un producte o marca, s convenient aconseguir que tingui presncia a Internet. Cada dia s ms habitual que les
persones consumidores cerquin informaci a la xarxa sobre els productes que els interessen o que estan avaluant.
Com fer difusi d'un producte, marca o servei?
Existeixen diferents possibilitats, ms o menys formals:
Podem generar una pgina web, on ubicarem informaci ms o menys esttica sobre el nostre producte. Els correus
electrnics informatius, si responen a l'inters dels nostres clients potencials, tamb sn de gran utilitat. Cal evitar, aix s cert,
generar un volum tan excessiu que puguin ser considerats correu brossa.
Tamb s possible i habitual crear un bloc, on anar publicant informaci amb una alta freqncia. Les possibilitats
d'actualitzaci que aquesta tecnologia permet avui en dia sn molt interessants.
Podem generar continguts de diferents tipologies i penjar-los als espais web 2.0 de la xarxa: presentacions, imatges,
fotografies, udios, vdeos que ofereixin informaci complementria sobre els nostres productes. No hem d'oblidar que els
nostres clients potencials tamb participen a la xarxa social.
A travs de les eines digitals, podem cercar el contacte amb persones interessades en el nostre producte o que estiguin
involucrades en el mateix sector del mercat. Els contactes interpersonals sn, habitualment, font de riquesa i d'intercanvi.
18 de 60

Mdul 2 - Cap. 5
<<
Crear sinrgies i contactes amb altres professionals.

Pel que fa a l'exploraci de les possibilitats laborals d'Internet i de les TIC, un factor molt rellevant s la generaci i el manteniment
d'una bona xarxa de contactes professionals.
Les xarxes socials, especialment aquelles que estan generades al voltant dels mbits professionals, sn una gran oportunitat.
Linked-In s una d'aquesta xarxes socials professionals: en ella les persones enregistrades exposen els trets ms significatius del seu
perfil laboral. Existeixen multitud de grups en el marc d'aquesta xarxa (i sen poden generar de nous) on les persones enregistrades
intercanvien informaci, enllaos, dialoguen, etc. Fins i tot, en algunes ocasions, es publiquen ofertes de feina (que, habitualment,
corresponen a perfils molt especialitzats).
A aquests entorns virtuals hem de sumar les possibilitats que ens ofereixen d'altres eines:
El correu electrnic, com a mecanisme de comunicaci interpersonal.

Les llistes de distribuci i frums especialitzats.

La interacci que podem mantenir, amb carcter general, a travs de les eines de la web 2.0.
s tan important oferir una bona informaci com interactuar amb la informaci que d'altres persones ofereixen. Una bona poltica de
comunicaci i de relaci a travs de la xarxa ens ajudar a generar i mantenir contactes amb altres professionals.
19 de 60

Mdul 2 - Cap. 6
<<
Realitzar estudis comercials i de mercat
Aprofitar el gran ventall d'informaci que ens ofereix Internet, ens permetr realitzar estudis comercials i de mercat.
D'una banda, podem cercar informaci sobre el sector d'un determinat producte i accedir a tota la informaci que hi estigui
relacionada.
D'una altra banda, a travs de l's de formularis i enquestes digitals, podem realitzar estudis de mercat entre els nostres potencials
compradors. Existeixen moltes eines informtiques que ens permetran analitzar els resultats des de diferents punts de vista: estadstics,
econmics, financers, etc.
20 de 60

Mdul 3
<<
Cap. 1
Cap. 2
Cap. 3
Trmits administratius

Captol 1: Sollicitar i reservar serveis de salut, educaci i altres

Captol 2: Fer pagament de taxes i impostos

Captol 3: Realitzar altres trmits disponibles
21 de 60

Mdul 3 - Cap. 1
<<
Sollicitar i reservar serveis de salut, educaci i altres

Tal i com hem vist en el tema anterior, amb o sense certificat digital hi ha un munt de trmits que es poden realitzar a travs d'Internet.
En aquesta secci ens centrarem en alguns d'ells, els quals ens serviran com a exemples que podem fer extensius a la resta de gestions.
Recordeu que a travs de l'Oficina virtual de trmits podem obtenir informaci exhaustiva sobre aquestes gestions.
Sollicitar serveis de salut
Tot i que encara no s un servei universal, a la major part dels centres d'atenci primria de Catalunya es pot demanar dia i hora de
visita, a travs d'Internet.
Les visites amb el metge o metgessa de famlia o amb el pediatra, infermera, especialista en odontologia o treballador social, es poden
concertar fcilment. Noms cal disposar de la targeta sanitria individual.
En primer lloc, cal entrar a l'apartat de programaci de visites del web de l'Institut Catal de la Salut i seguir les instruccions. Haurem
d'introduir el codi d'identificaci personal (CIP) que figura a la nostra targeta sanitria. El sistema, automticament, ens assignar una
proposta de data i hora per a la visita mdica. Nosaltres podem acceptar-la o modificar-la, segons ens convingui, escollint una nova
data i un nou horari.
Captura visita mdica
Si fos necessari, tamb podrem anular la cita. Noms haurem d'entrar novament en l'espai virtual.
Sollicitar serveis d'educaci
A travs de l'OVT podem obtenir informaci sobre les ofertes educatives. Veurem un exemple sobre la tramitaci de la inscripci en
lnia al programa Parla.cat.
22 de 60

Mdul 3 - Cap. 2
<<
Fer pagament de taxes i impostos

Abonar taxes i impostos, sense realitzar cap desplaament, tamb s un dels grans avantatges de qu disposem grcies a la societat de
la informaci. Tot i que cada un dels trmits virtuals t les seves peculiaritats, en general, segueixen el mateix sistema:
Omplir un formulari on desem les dades que volem fer constar. s freqent trobar que hi ha un seguit de camps obligatoris.

Escollir la forma de pagament que ms ens conv.

Realitzar el pagament, a travs de mitjans digitals que ens proporciona la nostra entitat bancria.
Vegem un exemple concret. Efectuarem una simulaci de pagament de les taxes oficials obligatries per tal de realitzar l'examen
ACTIC. Prviament ens hem enregistrat a la plataforma i hem donat curs a una sollicitud per a la prova d'avaluaci.
23 de 60

Mdul 3 - Cap. 3
<<
Realitzar altres trmits disponibles

L'Oficina Virtual de Trmits ens informa d'una gran quantitat de trmits realitzables de forma virtual. Cal parar atenci a la informaci
que ens presenta i seguir les instruccions adequadament.
Els trmits virtuals ms sollicitats sn:
Impost de successions per herncia.

Proves ACTIC.

Subvencions per installar la TDT a llars sense cobertura.

Targeta acreditativa de la discapacitat.
Altres
Descriurem, tot seguit, alguns dels serveis que podem obtenir amb o sense el certificat digital, des de qualsevol ordinador connectat a
la Xarxa d'Internet.
En la nostra relaci amb l'Agncia Tributaria i a travs de la seva Oficina virtual: presentar declaracions d'impostos,
comprovar les dades i modificar-les, demanar l'esborrany de la declaraci de renda, etc.
Servei d'Ocupaci de Catalunya, a travs del servei de Tramitaci on line: renovar la demanda, sollicitar informes, consultar
el CV, etc.
A l'Oficina Virtual de la Seguretat Social: demanar un Informe de Vida Laboral, sollicitar un duplicat de document d'afiliaci,
consultar l'estat d'una determinada prestaci, etc.
A travs del portal e-tributs.net podem obtenir informaci sobre els tributs que gestiona l'Agncia Tributria de Catalunya i
realitzar els trmits ms habituals en els procediments tributaris.

24 de 60

Els ajuntaments de diferents ciutats tamb ofereixen diversos serveis, molts d'ells sota el concepte de la carpeta ciutadana que
constitueix un espai virtual on cada persona pot consultar les diferents tramitacions que ha realitzat anteriorment o que est
cursant en l'actualitat. L'Ajuntament de Barcelona s un bon exemple d'aquesta prctica.
25 de 60


Mdul 4
<<
Cap. 1
Cap. 2
Cap. 3
Cap. 4
Cap. 5
La signatura digital

Captol 1: Entendre el concepte de signatura digital

Captol 2: Prendre conscincia sobre la importncia de la signatura digital

Captol 3: Sollicitar i configurar la signatura digital

Captol 4: Emprar la signatura digital en gestions a Internet

Captol 5: Reconixer connexions segures i certificades durant la navegaci a Internet
26 de 60

Mdul 4 - Cap. 1
<<
Entendre el concepte de signatura digital
La signatura digital ajuda a identificar-nos virtualment, tot imitant la nostra signatura manual (per dir-ho d'una manera fora
colloquial). Amb la nostra signatura electrnica podem acreditar la nostra identitat quan realitzem comunicacions, trmits o
gestions davant de les empreses, les entitats i les institucions pbliques i privades.
Aquesta acreditaci s totalment fiable, ja que hi ha una instituci pblica que certifica la validesa de la signatura. Per aix, hem
d'actuar amb diligncia i prendre les precaucions necessries per evitar que qualsevol altra persona conegui les contrasenyes que
protegeixen aquesta signatura. La nostra signatura s i ha de ser intransferible.
En resum, es tracta d'una eina o utilitat que ens permet signar documents digitalment, de manera que amb la nostra signatura
electrnica podem aconseguir les mateixes finalitats que amb la nostra signatura manual.
27 de 60

Mdul 4 - Cap. 2
<<
La importncia de la signatura digital
El Consorci d'Administraci Oberta de Catalunya, un ens realment especialitzat en aquests temes, defineix la signatura digital de la
segent manera:
La signatura electrnica s un concepte legal, neutral des d'una perspectiva tecnolgica, que dna cobertura a l's de qualsevol
tecnologia que permeti obtenir les mateixes funcions, amb tcniques electrniques, informtiques i telemtiques, que la signatura de
documents en suport paper.
Per tant, amb la signatura electrnica, i sempre que la nostra contrapart (aquella persona o instituci amb la qual estem signant un
document) estigui ben preparada, podrem autentificar-nos i fer declaracions i signar documents a tots els efectes (fins i tot a efectes
jurdics i judicials).
Hem de tenir en compte que el seu s encara no s'ha ests i que, per tant, no s molt freqent. No obstant, cada vegada ms, les
administracions pbliques estan incorporant aplicacions d'aquest tipus de signatura.
La signatura digital o electrnica ens evitar desplaaments innecessaris i ens ajudar a realitzar diferents tipus de trmits a travs de
la xarxa d'Internet.
Tipologies de signatures
Hi ha diferents tipologies de signatures, en aquest espai ens limitarem a esmentar-les:
- Classificaci establerta a la Llei 59/2003:
Signatura electrnica ordinria.

Signatura electrnica avanada.

Signatura electrnica reconeguda.
- Classificaci segons la naturalesa de la signatura:
Signatura electrnica convencional.

Signatura electrnica normativa.
28 de 60
Pista: Contingut d'ampliaci a Pndoles de signatura electrnica - Consorci d'Administraci Oberta de Catalunya

29 de 60


Mdul 4 - Cap. 3
<<
Sollicitar la signatura digital

Existeixen diferents entitats que poden donar-nos una signatura digital. De fet, una de les primeres institucions en prestar aquest servei
va ser la Fbrica Nacional de Moneda y Timbre a travs del seu departament CERES (CERtificacin ESpaola). Aquesta entitat
ofereix a la ciutadania l'anomenat certificat FNMT Clase 2CA.
El nou DNI electrnic tamb porta incorporada una signatura digital, tot i que sn molts els ciutadans que desconeixen el seu
funcionament.
A Catalunya, l'Agncia Catalana de Certificaci s l'entitat responsable de garantir la identitat digital de la ciutadania i disposa d'un
conjunt de certificats que sn admesos en la gran majoria de les institucions i empreses de l'Estat. El certificat corresponent a la
ciutadania s'anomena IdCat.
Els certificats idCAT permeten als ciutadans i ciutadanes:
Signar i xifrar documents en format electrnic.

Signar i xifrar correus electrnics.

Realitzar trmits i consultes en lnia amb tota garantia i agilitzant-ne les gestions, etc.
El procs de sollicitud
Estudiarem la forma de sollicitar-ho, tot iniciant el trmit de forma virtual. Per comenar, entrarem en l'espai web d'http://www.idcat.
net. A partir d'aqu seguirem, pas a pas, les instruccions concretes que ens facilita l'espai web. s important consultar sempre aquesta
font, ja que de forma peridica es van presentant actualitzacions d'aquesta informaci:
1.
Iniciar el procs de sollicitud del certificat digital. Caldr omplir un formulari amb les nostres dades personals.
30 de 60

1.
Presentar-se davant d'una entitat que pugui validar la nostra identitat real. s una gesti que cal realitzar de forma personal i
presencial, ja que s lnica manera que disposa l'administraci per comprovar la veracitat de les dades que hem introdut.
Caldr que ens presentem amb la nostra documentaci (el DNI). En aquest enlla podrem cercar l'adrea de l'Entitat de
Registre Collaboradora ms propera al nostre domicili o lloc de treball.
s probable que la prpia entitat collaboradora ens lliuri el nostre certificat en un clauer USB, juntament amb les contrasenyes que el
protegeixen. Si fos aix, a travs d'aquesta plana web el podrem descarregar.
El procs d'installaci i configuraci de la signatura digital
Un cop hem obtingut el nostre certificat digital personal, caldr realitzar unes petites operacions en el nostre ordinador, per tal de
posar-lo en funcionament. Aquestes operacions estan en funci del sistema operatiu que tinguem installat i, per tant, s recomanable
seguir, pas a pas, les instruccions que dna l'entitat certificadora. Consulteu el segent enlla
Avantatges del Clauer idCAT
Portabilitat: es pot dur a tot arreu com una clau ms.

Seguretat: laccs a la clau privada est protegit amb paraula de pas, i els certificats allotjats en el clauer no queden en
lordinador, un cop sextreu el clauer.

Compatibilitat: basat en els estndards PCSK11 i CPS, s a dir, compatible amb aplicacions que els utilitzin: Firefox,
Internet Explorer i tamb per sistemes operatius Linux i MAC.

31 de 60

Admissi daltres certificats: shi poden importar altres certificats, emesos per CATCert o no.

s com a memria USB: per emmagatzemar els fitxers que es vulgui.

Actualitzaci del programari: es pot actualitzar el programari descarregant lltima versi que es publica al web www.idcat.
cat/clauer, molt til en cas de detectar una vulnerabilitat que shagi de corregir de forma massiva.
32 de 60


Mdul 4 - Cap. 4
<<
Emprar la signatura digital en gestions a Internet

Quan naveguem per Internet i accedim a un trmit o gesti que requereix que la persona usuria s'identifiqui amb una signatura digital,
trobem informaci que ens alerta d'aquesta fet.
Es presenten dues alternatives:
O b la pgina web ens sollicita autoritzaci per accedir al nostre certificat i ens demana que introdum la contrasenya que el
protegeix (s el cas dels certificats que prviament hem installat en el navegador).
O b ens demana que cerquem el certificat a travs del nostre sistema informtic. s el cas dels certificats IdCat que estan
desats en el clauer.
Alternativament, s'ofereix una altra ruta noms en el cas d'aquells serveis que es poden realitzar sense disposar de certificat. La
persona usuria podr, en aquestes ocasions, identificar-se posteriorment.
En el segent videotutorial podem observar com es pot realitzar una gesti amb certificat digital:
33 de 60

Videotutorial: Fem
servir un certificat digital
34 de 60


Mdul 4 - Cap. 5
<<
Reconixer connexions segures i certificades durant la navegaci a Internet

Hi ha un parell d'elements que ens poden ajudar a identificar, ms enll de la informaci que ens ofereixi una determinada pgina web,
si estem navegant a travs d'una connexi segura i certificada.
Ladrea de lespai web comena per https. Aquesta s final ens garanteix que la informaci viatja per un canal segur (les
dades passaran per un procs d'encriptaci)
https
La presencia d'una icona amb forma de cadenat. Ens garanteix que la pgina est construda per una instituci determinada. Si
passem el ratol per sobre o fem clic en la icona, el navegador ens informa de qui est verificant l'autenticitat de l'espai web.
35 de 60

Mdul 5
<<
Cap. 1
Cap. 2
Cap. 3
Cap. 4
Eines collaboratives avanades

Captol 1: Detectar necessitats i requeriments

Captol 2: Crear un espai de discussi virtual (frum)

Captol 3: Crear un diari personal (bloc)

Captol 4: Crear una enciclopdia virtual (wiki)
36 de 60

Mdul 5 - Cap. 1
<<
Detectar necessitats i requeriments
Quan parlem de fer servir eines collaboratives avanades, s molt important fer una primera detecci de les nostres necessitats i dels
requeriments als quals les eines escollides hauran de donar resposta.
D'una banda:
Necessitem generar, realment, una nova eina collaborativa? Disposem ja d'alguna eina que ens ofereixi el mateix servei?

Existeix alguna eina o plataforma que ens ofereixi les prestacions que requerim i a la qual ens puguem afegir?

Abans de realitzar l'elecci: tenim coneixement d's satisfactori d'aquesta eina? Podem nodrir-nos amb l'experincia d'alguna
altra persona o grup de persones?
I d'una altra:
Quines sn les nostres necessitats? Perqu i per a qu necessitem aquestes noves eines?

Qui participar en aquesta o aquestes noves eines collaboratives? Quin s el seu perfil i habilitats tecnolgiques?
L'espai virtual est ple d'eines i canals en dess i cal tenir en compte que, tot i que sovint sn gratutes per a nosaltres (a nivell
d'usuari) el cost de manteniment del maquinari i programari necessari per mantenir-les en funcionament s important. El suport a la
indstria tecnolgica l'hem d'evitar, sempre que sigui possible.
En aquest captol, presentarem algunes eines collaboratives, com ara els canals de xerrada en lnia, els espais de discussi virtual, els
diaris personals i les enciclopdies virtuals. En el moment de crear aquestes eines, s important escollir b i fonamentar les nostres
decisions en factors i necessitats realistes.
37 de 60

Mdul 5 - Cap. 2
<<
Crear un espai de discussi virtual

Les tecnologies ens permeten fer quelcom ms que participar. Podem generar els nostres propis espais de participaci, com ara els de
discussi virtual o frums. Amb les utilitats que Google ens ofereix i, concretament, amb els GoogleGroups podem gaudir de moltes
funcionalitats, com ara:
La generaci d'un espai de participaci virtual.

Definir quines persones hi podran participar i amb quines condicions.

Gestionar a travs d'una interfcie molt senzilla el seu funcionament.
A ms a ms, les persones participants podran definir si desitgen rebre missatges de correu electrnic automtics quan hi hagi una
participaci.
En el segent tutorial observarem el procs de creaci d'un espai de discussi virtual i veurem que resulta molt senzill convidar a
d'altres persones a participar-hi.
38 de 60

Mdul 5 - Cap. 3
<<
Crear un diari personal (bloc)

Crear un diari personal, un bloc, a Internet, s relativament senzill. En aquesta ocasi, hem escollit l'eina Blogger, de la companyia
Google, ja que simplifica molt el procs i l'acompanya amb instruccions senzilles i clares.
Podeu veure una demostraci en el segent videotutorial:
39 de 60

Mdul 5 - Cap. 4
<<
Crear una enciclopdia virtual ("wiki")

La generaci de coneixement de forma collaborativa s una de les ms grans aportacions de la nova societat de la informaci. Les
wiki sn les grans protagonistes.
D'entre les seves funcionalitats ms importants, destaquem que:
Permeten la construcci collaborativa, prcticament en temps real, de coneixement.

Faciliten la participaci de mltiples persones.

Proporcionen eines de revisi de les diferents versions dels documents, de manera que els canvis es poden desfer i tamb refer.
Novament, hem escollit una eina de Google per mostrar com crear una enciclopdia virtual. Es tracta del Sites, una eina que
proporciona les funcionalitats d'una wiki i que, de la mateixa manera, serveix per construir pgines web senzilles.
En el segent videotutorial veurem el procs de creaci d'una wiki amb aquesta eina:
40 de 60

Mdul 6
<<
Cap. 1
Cap. 2
Multi-user vitual environment (MUVE)

Captol 1: Entendre el concepte d'entorn virtual multi-usuari

Captol 2: Diferenciar l's ldic de l'educatiu en aquests tipus d'eina
41 de 60

Mdul 6 - Cap. 1
<<
Entendre el concepte d'entorn virtual multi-usuari
Els Entorns Virtuals Multi Usuari o MUVE, sn construccions tecnolgiques en tres dimensions que representen un mn virtual.
En aquests mons viuen els seus residents, s a dir, les representacions grfiques dels usuaris participants. Dit d'una manera ms
senzilla: hi viuen els personatges i cada personatge pertany a una personal real que s qui interactua amb la plataforma a travs d'ell o
d'ella.
Els mons virtuals permeten als participants viure una mena de vida parallela o segona vida. Aquesta vida es regula per
determinades normes i pautes de comportament sovint generades pels propis protagonistes.
Un dels exemples de mn virtual ms conegut s Second Life.
42 de 60

Mdul 6 - Cap. 2
<<
Diferenciar l's ldic de l'educatiu en aquests tipus d'eina

s ben cert que els mons virtuals poden resultar una bona eina per gaudir del temps lliure. I tamb que no es tracta de jocs, sin
d'espais dintercanvi i relaci que imiten la vida real.
En un mn virtual:
les persones conversen, intercanvien informaci, de forma molt dinmica;

es construeixen pautes socials d'interacci;

s'expressen els compromisos socials i poltics, les opinions, els valors, les idees;

hi ha sistemes de venta i compra d'objectes;

es construeixen edificis, espais, parcs en algunes ocasions, aquestes construccions sn imitacions fora fidels a espais fsics
reals

i en resum, es duu a terme una vida en societat: hi ha casaments, concerts, conferncies, exposicions, accions formatives, etc.;
tot el que es pot donar en el mn real pot tenir reflex en el mn virtual.
Aspectes educatius dels MUVE
Hi ha experincies educatives molt slides que es recolzen en els mons virtuals.
un mn virtual permet desenvolupar de manera espectacular la creativitat i la simulaci, a ms a ms de les habilitats i

competncies relacionades amb les tecnologies.

facilita l'aprenentatge interactiu: els xats, els frums i les interaccions tenen un carcter obert i les agrupacions dels participants
es realitzen per interessos. D'aqu que l'intercanvi de la comunicaci es doni a nivell internacional.

resulten molt atractius per als seus participants.
Institucions com la UOC o la Universitat de Barcelona tenen un lloc a Second Life.
El risc d'addicci
En algunes ocasions s'han detectat certs problemes d'addicci a aquests mons virtuals i per aix cal tenir una certa conscincia
d'aquests riscos i prevenir-los: dedicar moltes hores a un mn virtual va en detriment de la nostra presncia en el mn real.
43 de 60

Mdul 7
<<
Cap. 1
Cap. 2
Cap. 3
La sindicaci de continguts: RSS

Captol 1: Entendre el concepte de sindicaci de continguts

Captol 2: Captar fonts d'informaci per sindicar-s'hi

Captol 3: Consultar i manipular i eliminar la informaci sindicada
44 de 60

Mdul 7 - Cap. 1
<<
El concepte de sindicaci de continguts
La sindicaci de continguts o RSS permet rebre, de forma molt efica i senzilla, informaci actualitzada de les pgines web favorites
de la persona usuria. Aquesta tecnologia treballa de forma automtica i rpida.
Per tal que una persona pugui rebre informaci de les novetats en una pgina web cal:
1.
que la plana web tingui disponible el servei RSS.
2.
que la persona usuria tingui el que s'anomena un lector RSS, s a dir, que disposi o b d'un programari especfic o b que hagi
obtingut un servei de sindicaci de continguts en lnia (a travs d'una pgina web).
Els lectors RSS estalvien temps ja que, grcies a la seva lectura, les persones s'assabenten, en temps gaireb real, de les novetats en les
pgines web que han escollit prviament. Resulten de gran utilitat en el cas de les web que s'actualitzen amb una certa freqncia.
45 de 60

Mdul 7 - Cap. 2
<<
Sindicar-se als continguts
Per comenar, tenim dues possibilitats:
Treballar amb un programari lector de RSS. Existeixen aplicacions especfiques i cal tenir-les en compte (per exemple,
Feedreader o RssReader); no obstant, avui en dia, la majoria dels navegadors poden llegir RSS.
Una altra opci s fer servir webs especialitzades que funcionen com aplicacions en lnia (d'entre les ms populars trobem
iGoogle, GoogleReader i Netvives).
RSS amb aplicacions en lnia
En aquest bloc centrarem el nostre treball en la sindicaci de continguts a travs d'aplicacions en lnia, ja que ofereix alguns avantatges
que considerem molt convenients:
La lectura de les nostres fonts d'informaci estar sempre disponible, des de qualsevol ordinador.

Evitarem installar programari i actualitzacions d'aquest programari en el nostre ordinador.
Ens centrarem en l's del iGoogle, ja que aquesta plataforma ens ofereix serveis complementaris que, en un futur, poden ser de gran
utilitat. El segent videotutorial ens presenta una petita demostraci de com donar-se d'alta i sindicar-se als continguts.
46 de 60

Mdul 7 - Cap. 3
<<
Consultar i manipular i eliminar la informaci sindicada

Els lectors de continguts ens permeten realitzar diverses accions i, entre d'altres, tenim la possibilitat de:
Adquirir noves fonts de continguts

Eliminar fonts de continguts

Enviar els continguts escollits
El segent videotutorial mostra com realitzar algunes d'aquestes accions.
47 de 60

Mdul 8
<<
Cap. 1
Cap. 2
Cap. 3
Mecanismes i mitjans d'accs a Internet

Captol 1: Conixer els requisits per accedir a Internet

Captol 2: Emprar el telfon mbil per accedir a Internet

Captol 3: Limitacions d'accs a Internet
48 de 60

Mdul 8 - Cap. 1
<<
Conixer els requisits per accedir a Internet

Per accedir a la gran xarxa mundial s precs disposar de dos components que es complementen entre si:
Maquinari

Programari
Maquinari
Ordinador
s imprescindible fer servir algun tipus de maquinari que ens permeti interactuar amb els continguts d'Internet. Alguns dels dispositius
que ens ho faciliten sn:
Un ordinador de sobretaula o porttil.

Una PDA (Assistent Digital Personal) o agenda electrnica. Un dels models ms coneguts s la BlackBerry.

Un telfon mbil que tingui capacitat per connectar-se a Internet.
Tots aquests aparells han d'estar preparats, de forma que disposin d'un port amb capacitat d'establir una connexi amb la xarxa (s a
dir, una connexi capa de rebre i transmetre un tipus de dades anomenades no de veu) i establir protocols IP/TCP.
Tamb s necessari tenir un provedor que ens faciliti l'accs a Internet. La connexi es pot realitzar a travs de:
Lnia telefnica convencional, usant la Xarxa Telefnica Commutada com a medi de transmissi de dades (amb Mdem,
ADSL o RDSI).

Connexi per satllit.

Connexi mbil (2G, 3G).
El programari
49 de 60

Cal que el maquinari que fem servir estigui dotat d'un sistema operatiu i del programari que ens permetr visualitzar les dades.
En els ordinadors personals s necessari:
Un sistema operatiu (Windows XP, Windows Vista, Linux, Mac-OS).

Un navegador (Mozilla Firefox, Opera, Safari, Explorer, Flock, entre d'altres).
Tanmateix, hi ha diferents programes que ens facilitaran l'accs a determinats serveis, com ara:
Un programari de gesti de correu electrnic: Mozilla Thunderbird s de programari lliure, per tamb podeu utilitzar
Microsoft Outlook, Outlook Express o programes de correuweb com Gmail.
Programari de missatgeria instantnia: el Pidgin s de programari lliure, per n'hi d'altres prou coneguts i gratuts: Windows
Live Messenger, Skype, Yahoo Messenger, etc.
Cal saber que per als dispositius mbils (telfons, PDA, etc.) existeixen diferents sistemes operatius i aplicacions, tot i que en aquest
curs no aprofundirem en ells.
50 de 60


Mdul 8 - Cap. 2
<<
Emprar el telfon mbil per accedir a Internet
Recentment s'est imposant l's dels telfons mbils per accedir a Internet, ja que les grans companyies els estan promocionant, tot
oferint tarifes planes realment econmiques. S'ha de tenir en compte que un telfon mbil no s un ordinador de sobretaula i que, per
tant, t les seves limitacions.
Ja s molt freqent trobar que els provedors de pgines web i serveis a travs de la xarxa Internet en dissenyen accessos simplificats,
de manera que la navegaci, a travs d'aquests tipus de dispositius, resulti ms senzilla per a la persona usuria.
Aix, les institucions financeres, les empreses i entitats tracten d'adaptar-se als nous mercats, tot oferint solucions viables a les noves
tecnologies que arriben als usuaris.
Qualsevol dispositiu mbil, per tal de navegar per Internet, ha de tenir:
Un sistema operatiu, que habitualment acompanya el maquinari. N'hi ha del tipus propietari i tamb de programari lliure (el
sistema operatiu Android est aconseguint una gran quota de mercat).

Un conjunt d'aplicacions que permetin a la persona usuria accedir als serveis: un navegador, un sistema per visualitzar els
continguts (imatges, textos, etc. sn imprescindibles).

Un provedor dels serveis de connectivitat.
En funci de la marca i model del maquinari, podem trobar aplicacions complementries, que ajudaran a l'usuari a visualitzar i generar
nous continguts: vdeos, udios, aplicacions concretes No obstant, cal tenir en compte que aquestes aplicacions noms sn
compatibles amb els models ms avanats d'aquest maquinari.
51 de 60

Mdul 8 - Cap. 3
<<
Limitacions d'accs a Internet
Tot i que Internet va nixer com una xarxa mundial, construda grcies a la suma de recursos, lliure i d'accs universal, amb el pas del
temps algunes entitats, empreses i institucions han comenat a crear limitacions d'accs.
Posarem alguns exemples:
Algunes empreses i institucions limiten o veten l'accs a determinades pgines web de la xarxa, per tal d'evitar distraccions
innecessries dels seus treballadors i treballadores. D'aquesta manera, s habitual trobar que els espais web de les xarxes
socials o les zones de jocs, no es poden visualitzar.
Determinats pasos, i d'acord amb la seva poltica interna, veten l'accs a algunes pgines web per tal d'evitar que la seva
ciutadania tingui al seu abast la gran quantitat d'informaci que ofereix la xarxa. Es tracta d'una forma de control poltic, basada
en el control i censura de l'accs a la informaci. Sn prou conegudes les lluites que la companyia Google ha tingut amb
alguns pasos asitics.
52 de 60

Mdul 9
<<
Cap. 1
Cap. 2
Cap. 3
Cap. 4
Drets i deures dels internautes

Captol 1: Conixer els drets i deures fonamentals dels usuaris d'Internet: protecci de dades, imatge i intimitat

Captol 2: Conixer els drets i deures referents al comer electrnic

Captol 3: Conscienciar als usuaris respecte de la propietat intellectual

Captol 4: Drets d'autor i tipus de llicncies.
53 de 60

Mdul 9 - Cap. 1
<<
Els drets i deures fonamentals dels usuaris d'Internet
Els drets de protecci de dades, imatge i intimitat sn una garantia per a les persones usuries d'Internet.
A Catalunya, existeixen dues institucions que sn elements clau en la vigilncia d'aquesta protecci:
L'Agncia Catalana de Protecci de Dades (APDCAT). L'Agncia Catalana de Protecci de Dades s una autoritat independent
que vetlla perqu les entitats que tracten les nostres dades respectin el dret a la protecci de dades de carcter personal.

El Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya (CESICAT).
La protecci
Es consideren dades personals les dades referents a la nostra persona i que ens identifiquen o poden contribuir a la nostra identificaci:
nom, cognoms, DNI, adrea postal i electrnica, nmero de telfon, caracterstiques fsiques, veu, fotografies o altres imatges, etc.
Tamb sn dades personals les que fan referncia a l'origen racial o tnic, la salut i la vida sexual, i les que revelen la ideologia,
l'afiliaci sindical, la religi i les creences. Aquestes dades es consideren sensibles i estan especialment protegides per la llei.
Totes les persones tenim el dret fonamental a la protecci de les nostres dades personals, que implica la possibilitat de controlar qu
es fa amb aquestes dades, s a dir, de saber qui t informaci sobre nosaltres, quina s aquesta informaci, d'on prov, per a quina
finalitat es tenen les dades i a qui es faciliten, en tant que es tracta d'informaci que no pertany a qui la gestiona, sin al titular de les
dades. Font: APDCAT
Quins drets tenim sobre les nostres dades personals?
Respecte de les nostres dades personals, tenim dret a (Drets ARCO):
ser informats al respecte de les dades que qualsevol entitat, empresa o instituci conserva,

a accedir-hi i consultar-les

i rectificar-les o cancellar-les i oposar-nos-hi.
Tamb tenim dret a revocar el consentiment que prviament haurem atorgat per tal que les nostres dades es conservin en fitxers i/o
registres. D'altres drets sn:
54 de 60

Dret d'impugnaci de valoracions.

Dret a la indemnitzaci.
Podem ampliar aquesta informaci a aquest espai web
L'APDCAT ha publicat uns manuals adreats als ms joves de la famlia i tamb als adults que els envolten, que contenen
recomanacions de gran inters. Els trobareu en aquests enllaos:
Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual prctic de 9 a 11 anys


El CESICAT ha desenvolupant un conjunt de guies i recomanacions dirigides a la ciutadania i que resulten de gran inters per tal
d'entendre els drets de protecci i conixer les recomanacions ms interessants.
55 de 60


Mdul 9 - Cap. 2
<<
Conixer els drets i deures referents al comer electrnic
Els drets i deures dels consumidors, a Catalunya, sn competncia de l'Agncia Catalana del Consum, qui s'encarrega de vigilar el seu
compliment i de fer recomanacions al respecte.
Al nostre pas, la normativa bsica s:
Real Decret Legislatiu 1/2007, text refs de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.

Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informaci i de Comer Electrnic, modificada per la Llei 56/2007.

Real Decret 1906/1999, de contractaci telefnica o electrnica amb condicions generals de la contractaci.
Aquestes normes, estableixen un seguit de drets i obligacions:
- Obligacions d'informaci prvia: estan relacionades amb l'accs fcil, directe, gratut i permanent a la informaci comercial, la
prohibici de comunicacions comercials no sollicitades, l'obligatorietat d'indicar de forma clara els preus dels productes, les
condicions del servei, etc. Tamb inclouen la necessitat d'identificar clarament l'empresa que comercialitza els productes.
- Obligacions contractuals: els drets que el consumidor t a rebre, juntament amb el producte o de forma prvia, un justificant de la
transacci i/o el contracte que la regula, el dret de desestimaci, etc. Cal tenir en compte que els contractes es consideren celebrats, per
defecte, en el domicili del comprador (fet que afecta a la jurisprudncia aplicable).
- La normativa tamb estableix que les empreses que presten els serveis d'intermediaci tenen una certa responsabilitat.
En resum, podrem dir que els drets de consum es relacionen amb:
La informaci.

La transparncia.

L'equilibri entre els drets del consumidor i els de l'empresa o prestador del servei.
Contingut d'ampliaci:
El Consum del S.XXI, una presentaci de Bernat Vilaseca, de l'Agncia Catalana del Consum.
56 de 60

Informaci sobre el Comer Electrnic de l'Agncia Catalana del Consum.
57 de 60


Mdul 9 - Cap. 3
<<
La propietat intellectual
Es pot definir com la propietat que es t sobre les obres fruit de l'enginy i la intelligncia; ja siguin literries, artstiques o
cientfiques. s una propietat una mica especial, ja que a diferncia de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intellectual
fa referncia a quelcom intangible; el que fa que sigui un concepte de propietat ms sofisticat al que estem acostumats a tractar.
Les lleis de propietat intellectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relaci amb el tractament que es fa de la seva
idea, i no sobre la idea en si mateixa. Tamb s important ressaltar, que les lleis protegeixen l'obra resultant, no el procs de creaci.
s a dir, que les idees, mtodes, sistemes o procediments no queden protegits per la legislaci de propietat intellectual. Noms queda
protegida la seva expressi literria o cientfica, per no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre.
Font: Viquipdia
El respecte a la propietat intellectual
Les tecnologies permeten i faciliten la rpida reproducci i redistribuci dels continguts. s precisament per aix que l'tica i el
civisme de les persones s tan important. En el mn digital, cal respectar la propietat intellectual, de la mateixa manera que s
obligatori fer-ho en els altres mbits de la vida quotidiana i professional.
58 de 60

Mdul 9 - Cap. 4
<<
Drets d'autor i tipus de llicncies

Sovint ens passa que volem fer servir imatges, arxius multimdia (vdeo, so), presentacions, textos o documents que hem trobat per
Internet i que ens semblen molt adequats als nostre propsits formatius. Per aparcarem el codi tic? Respectarem la propietat
intellectual? En aquest recurs parlem del que podem i no podem fer servir de forma pblica (s a dir, no privada).
El que no podem fer servir: - Si un recurs no explicita de forma especfica el contrari, hem d'entendre (perqu aix ens ho marca la
llei) que est protegit i no est perms el seu s fora del context original.
- No podem fer servir un recurs si hi trobem una llicncia del tipus copy-right.
El que s podem fer servir. - Els recursos identificats de manera clara amb llicncies que ens permeten el seu s (a vegades, els usos
es permeten sota certes restriccions). Hi ha diferents tipologies de llicncies, per citarem les ms habituals:
CopyleftLlicncia copyleft. Aquesta llicncia utilitza la legislaci prpia dels drets d'autor per assegurar que cada persona que
rep una cpia o obra derivada pugui fer servir, modificar i tamb redistribuir tant el treball com les seves versions derivades.
Aix doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft s el contrari que el copyright.
Domini Domini pblic. s la situaci en qu queda una obra un cop finalitza el termini de protecci dels drets de propietat
intellectual.
pblic Aquest termini va des dels 50 anys com a mnim fins als 100 anys, en funci de la legislaci aplicable.
GNU
GNU: Aquest tipus de llicncia atorga la possibilitat de distribuir el document de forma comercial o no, sempre amb el
mateix tipus de llicncia. El tret ms important s que no permet utilitzar mitjans tcnics per impedir o controlar la lectura de
successives cpies de les cpies.
Creative Commons s una organitzaci sense nim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per compartir treballs
creatius. Les llicncies d'aquesta tipologia combinen quatre conceptes bsics i s en funci d'aquesta combinaci que poden fer
s de les obres llicenciades.

Reconeixement. En fer servir l'obra, cal citar la seva autoria.

No comercial. No sen pot fer un s comercial.

Sense obres derivades. Es permet o no fer treballs derivats de l'obra original.

Compartir igual. En publicar les obres (o els seus derivats) cal llicenciar-les amb el mateix tipus de llicncia.
Tots aquells materials de generaci prpia o els realitzats per aquelles persones que ens han atorgat el seu perms per fer-ne
difusi pblica (de forma explcita). Cal tenir en compte que l'aula formativa es considera un mbit pblic i no privat.
El dret de citaci 59 de 60

Totes aquestes restriccions queden matisades pel dret de citaci, que t una definici poc precisa i subjectiva. S'entn, amb carcter
general, que hom pot citar l'existncia d'una obra (una imatge, un llibre, un text) a partir de la reproducci d'un fragment de la mateixa.
La legislaci aplicable en el nostre pas (espanyola) estableix que existeix el dret quan:
es tracti d'obres ja divulgades.

la seva inclusi es realitzi a ttol de citaci o per a la seva anlisi.

noms es realitzi amb finalitats docents o d'investigaci.
En qualsevol cas, s obligatori citar la font de la informaci i el nom de la persona autora de l'obra citada.
60 de 60

Ce1ene2 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ce1ene2 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Formaci del PAS: C1. Cultura, participaci i civisme digital.

C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2 Mitj

C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2

mdul 1: Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet

mdul 2: Possibilitats laborals de les TIC i Internet

mdul 3: Trmits administratius

mdul 4: La signatura digital

mdul 5: Eines collaboratives avanades

mdul 6: Multi-user vitual environment (MUVE)

mdul 7: La sindicaci de continguts: RSS

mdul 8: Mecanismes i mitjans d'accs a Internet

mdul 9: Drets i deures dels internautes

C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2 Mitj

Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet

Captol 1: Participar en discussions i debats virtuals

Captol 2: Realitzar compres i vendes

Captol 3: Realitzar cursos de formaci

Captol 4: Realitzar trmits administratius

Captol 5: Emmagatzemar i compartir informaci

C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2 Mitj

Participar en discussions i debats virtuals

La comunicaci asncrona a travs de la web

Espais dels mitjans de comunicaci.

Blocs i pgines web personals.

file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-11.html (1 de 2)11/10/2011 15:03:33

Comentaris al bloc Educa con TIC

Plataformes de continguts i espais multiusuari.

Frums generalistes, temtics o especialitzats.

Fer referncia a l'mbit que tracta.

Normes per introduir comentaris a TV3.cat

file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-11.html (2 de 2)11/10/2011 15:03:33

C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2 Mitj

Realitzar compres i vendes

Tipologies de comer electrnic:

Qu cal tenir en compte en el moment de comprar per Internet?

file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-12.html (1 de 3)11/10/2011 15:03:33

Com realitzar una compra?

Comprar en lnia (2)

Realitzar vendes per Internet

file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-12.html (2 de 3)11/10/2011 15:03:33

un correu electrnic amb un codi de verificaci que haurem d'activar.

Confirmaci del registre a eBay

file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-12.html (3 de 3)11/10/2011 15:03:33

C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2 Mitj

Realitzar cursos de formaci

Espais de treball en grup i de treball individual.

Els entorns virtuals

file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-13.html (1 de 2)11/10/2011 15:03:33

file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-13.html (2 de 2)11/10/2011 15:03:33

C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2 Mitj

Realitzar trmits administratius

Oficina Virtual de Trmits

Les novetats o serveis ms utilitzats:

file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-14.html (1 de 2)11/10/2011 15:03:34

D'altres serveis que l'OVT ofereix a les persones usuries.

file:///C|/pasexporta/cursos/c1n2/tc1/materials/index-14.html (2 de 2)11/10/2011 15:03:34

C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2 Mitj

Emmagatzemar i compartir informaci

C1. Cultura, participaci i civisme digital. Nivell 2 Mitj

Possibilitats laborals de les TIC i Internet

Captol 1: Emprar cercadors de feina

Captol 2: Promocionar les prpies aptituds i actituds professionals

Captol 3: Promocionar la prpia activitat laboral com a emprenedor