La libertad individual acaba donde empieza la sociedad

RESUM FILOSOFIA DE JHON STUART MILL

Jhon Stuart Mil es el defensor del Utilitarisme i de lindividualisme personal.

Mill va escriure dos llibres : Lutilitarisme i sobre la llibertat. En lutilitarisme va desenvolupar

la seva tica i en llibertat es on millor queda reflectit les seves idees sobre poltica .

TICA DE MILL:

Mill observa la conducta humana i ens si que els homes realitzen accions bones per que
esperen que aquestes els aporti plaer, per que el que cercant es la felicitat, la idea es que
actuem b per que aix ens fa felios.

Mill relaciona el b amb la utilitat( all bo , es all til) , per aix les accions til son les que
ens condueixen cap a la felicitat, per tant les nostres accions morals sempre aniran
encaminades a fer-nos felios.

Per a Mill incls la virtut es solament un mitj a travs del qual volem arribar a un nic fi , la
felicitat.

La preocupaci de ltica utilitarista es descobrir com saconsegueix la felicitat

collectiva.

El pare del utilitarisme Bentham va desenvolupar una teoria coneguda com lutilitarisme
dels actes. Ell pensava que qualsevol acci moral hauria de ser valorada per la utilitat del
seu resultat i la felicitat collectiva saconseguia per la suma daccions tils, per tant el valor
moral duna acci humana es mesura per les seves conseqncies. Aquesta teoria constitueix
la base de les tiques utilitaristes.

Bentham va influir molt en els pensaments de Mill , encara que aquest es va desemmarcar
dels pensaments del seu mestre elaborant la teoria de lutilitarisme de la regla. Per a Mill la
felicitat collectiva no saconsegueix mitjanant la suma dinteressos particulars, sin que
considera que ha dhaver una norma, una regla universal sota la qual quedi sotms el principi
moral dutilitat.

Aquesta regla consisteix en:

1.Distingir els plaers : No tots els plaers son iguals: hi ha els sensuals que sn inferiors
(com el menj); els intellectuals que sn els mes elevats perqu estimulen la ment, els
sentiments i la imaginaci daquesta manera la norma per ser feli es basa en lauto
desenvolupament personal , ents com la capacitat per crixer

2.Mill estableix una diferncia entre el que ella nomena lacontentament que comporta una
felicitat individual i no moral i la verdadera felicitat que es social , collectiva i esta vinculada
a un sentiment comunitari. Per aix ens dir que la autentica felicitat esta relacionada amb el
fet de gaudir solidriament

3.Finalment ens dir que la regla utilitarista ha de estar basada en respectar la dignitat
humana

Per MILL ltica ha destar basada en una regla que contempli aquests fonament i aix es
compatible amb el criteri utilitarista de aconseguir la major felicitat per el mxim nombre de
persones.
Totes aquestes qestions estan relacionades tamb amb la seva concepci de la societat i
lestat que queda reflectida en el llibre de la llibertat.

POLTICA:

En matria de poltica Mill se lha considerat liberalista, ja que gran part de les seves idees
encaixen amb la idea de lestat mnim.

Mill ens dir que lacci poltica tamb ha de tenir com objectiu aconseguir la felicitat
collectiva , per aix va mostrar un clar rebuig a la dictadura i es va mostrar a favor de la
democrcia.

Per a Mill el govern podia actuar per dins duns lmits:

-Ha de respectar la llibertat individual , segons Mill les persones son lliures sempre i quan
respectem el que ell anomena el principi del dany ( es a dir som lliures, mentres les nostres
accions no perjudiquin a una altres)

Mentres que nosaltres no perjudiquem a altes amb les nostres accions i complir les
obligacions socials, com per exemple pagar impostos, lestat ha de respectar la llibertat
individual.

De la mateixa manera aquests lmits tamb saplica a la societat en general i a la opini

pblica que tampoc han dintervenir en la llibertat individual.

A Jhon se lha considerat un defensor de la diversitat cultural , perqu defensava la

intolerncia de la opini publica respecte als temes de creena religiosa. Tamb es va
pronunciar a favor de la ideologia feminista i defensava el bot de les dones.

Per tant Mill ens diu que si tant el Govern com la societat respecten aquesta llibertat
individual contribueixen a obtenir la felicitat collectiva.