Opinia La comunicacié des del web del centre educatiu i altres entorns digitals | Jordi Quintana Albalat | Cada vegada més la comunicacié entre els cen ‘ves educatius i la comunitat educativa (families, administracions, institucions, societat...), va com- paginant I'ds de documents impresos amb el de documents digitals, bé tramesos per mitja del correu electronic, bé ubicats en el web de! centre 0 en el endvole, i en alguns casos també 9s fan servir missatges de text via SMS. Indubtablement, el web d'un centre educativ esdevé cada vegada més una eina fonamental per a, entre d'altres aacions: ‘* Fer present la imatge corporativa de centre: difusi6, publicitaci6, projecci6, facilitacié d'informaci6... * Donar acoés @ serveis i a informacié de segon nivell. ‘© Facilitar i potenciar la comparticié i donar suport a I'aprenentatge de I'alumnat. Aquestes intencions han d'estar recollides en. zones i/o apartats especifics del web del centre, preferentment a Ia pantalla inicial, la qual, com tot el web, ha de recollr i aplicar criteris de disseny, accessibilitat | organitzacié dels continguts, en relacié tant a la llegibilitat, com als aspectes tec- nics | d'interacci6, com als estétics, faciitant un ‘acoés intuitiu | gil a les opcions i als continguts, La imatge corporativa Quant a la imatge corporativa, és important que cls principals continguts del web d'un centre edu- catiu -que s'aconsella que com a maxim en siguin set- siguin d’aceés obert, tinguin un maxim tres de nivells de profunditat -tres clics-, | estiguin ubicats a la pagina inicial del web del 8 | ronui. novia ergata cnet ava | centre, que 6s bo que tingui un aspecte actual quant al disseny i a la interaccid. Cal tenir en. compte aue la pagina inicial, la portada, és el loc més Important d'un web, és el que es veu primer i per tant ha de mostrar molt clarament qué és el que hi ha (imatges 4, 2 1 3). Imatge 1. Web de I'XTEC: www.xtec.cat epee ae aenmaenses 6 ener ais) i Imatge 2. Web de l'Institut Escola Costa i Liobera de Barcelona: www.costaillobera.org/costa/ index.php 2newweb=primariaImatge 3. Web de la Universitat de Barcelona: wuwub.edu Imatge 4. J.J. Garret. Eis elements de experiencia de I'usuar: wmnjig.net/elements /pdt/elements. pdf Una organitzacié recomanable de la pagina inicial consisteix a estructuraria en zones ver- ticals | horitzontals percentuals, com la del web de la XTEC, la de l'Institut Escola Costa i Liobera de Barcelona o la de la Universitat de Barcelona, Aquestes estructures 0 organitzacions zonals | visuals tenen com a fonament la teoria dels ter- 0s en la composicié de les imatges (vegeu www.xteo.cat/formaciotic/dvaformacio/mate- tials /tdv30/tdv30m4 /tdv30m4p3.htm), apli- cacié de la proporcié auria en el disseny de webs (vegeu http://net.tutsplus.com/tuto- rials /other/the-golden-ratio-in-web-design/), | també I'aplicacié de models de disseny de webs centrats en les intencions de la instituci6 | en els usuaris, com el de Garret (2003) (imatge 4). AAixi mateix, el web del centre ha de tenir en compte: * La visualitzaci6 constant de la Imatge cor- porativa, tot seguint les normes d’identifi- cacié visual, que en el cas dels centres ppablics vénen donades per la Generalitat de Catalunya (wamgencat.cat/piv/index.htm), com també les imatges normativitzades (wamngencat.cat/piv/descarregues/dotEnse- snyament/01_departamentEnsenyament.him). * Els crteris d'accessibilitat de webs, tant els de l'administracié o instituci6 (www.xtec.cat /web/centres /instruccions/accessibilitat i wanw.gencat.cat/web/cat/accessibilitat/Ac cessibilitat PreguntesFrequents.pdf),. com els internacionals (www.n3.0rg/) 9 | ronure nvite Cormac ents ava | Ae 17 Dialtra banda, l'actualitzaci constant i la revisi6 periddica del web de! centre aplicant ribriques espeeifiques de valoracié (vegeu www.xtec.cat/for- ‘maciotic/dvaformacio/materials/td227 /pract- ca_7.htm) 0 repassant l'acompliment de criteris de qualitat com la credibilitat, la fiabilitat Ila per- tinenga (Frogg, 2003; Puente, 2006), garanteix una bona percepcié de I'espai per part dels usua- ris, una actitud positiva al seu tis i consulta, i una confianga en la qualitat de la informaci6 de lloc. Accés a serveis i informacié de segon nivell Quant a I'aceés a serveis | a informacio de segon nivell, que generalment té l'accés restringit amb codi d’usuati i contrasenya, acostuma a estar adre- at a les families i/o a l'alumnat, | permet consul- tar la fitxa dels alumnes, els retards i abséncies, els horaris de classe, accedir a reportatges foto- rafics del centre, enviar missatges interns a algun membre de l'equip directiu, ete. (imatge 5). Potenciar la comparticié i donar suport a l’aprenentatge Quant a facilitar | potenciar la comparticié i donar suport a l'aprenentatge de |'alumnat, el web de centre pot donar: setembre 2022 | nim. 29,Imatge 5. Accés restringlt a informaci6 de 2n nivel per ‘ales families, de institut Jaume Balmes de Barcelona: hntip://es jaumebatmes.xtec.cat/famiies entrada. php 1. Accés restringit a alumnat, accedint @ un tercer nivelld'informaci6 i comparticié, que gene- ralment forma part de la intranet 0 xarxa d's intern del centre, bé disposant i compartint car petes d'arxius i de recursos, bé accedint a algun Entorn Virtual 'Ensenyament i Aprenentatge (EVEA) com pot ser el Mood. 2. Accés obert, indicant i enllagant des del ‘web del centre, a recursos propis 0 en linia, per a l'aprenentatge de l'alumnat (vegeu La motxlla de escola, Diputeclé de Barcelona www.ceip- diputacio.com/la%2Omotxlla. ht). 3, Accés directe a espais i materials de! web 2.0, amb la intenci6 de: * Difondre i compatir, per mitja de blocs. Aqut fen mostrem diversos bons exempies, alguns dels quals corresponen als guanye- dors del VI Premi Espiral d'Edublocs 2012 (http://espiraledublogs.org/2012/): ~ Elbloc de sis® de I'escola Pau Casals 2011- 2012: http://blocs.xtec.cat/pati2000/ = Apie de noticia, de institut Valle de Aller de Modera, Astiries: http://blog.educas- tures /publicacion2011/ ~ Tictac, aprenem, de M. Carmen Devesa i els seus alumnes de sis® de Collegi Voramar d'Alacant: http://mearmendvo- ramar.blogspot.com.es/ ~ Bloc del Cicle Superior de escola Ferran Sunyer de Barcelona: http://blocs.xtec. cat/esferransunyer/ = Llombra d'un somni, de alumnat de classiques de I'insttut Gallecs de Mollet 110 | romum. nevets eonantzcs | Gest iene dol Vallés: inu.lombradunsomni.blogs- pot.com.es/ = Escola Guru de Barcelona: http://escola- gurv.blogspot.com.es/ - Bloc de la biblioteca de l'escola Sant Jor- di de Lleida: http://piblioteca-santioral. blogspot.com.es/ - Biblioclases de I'escola Estalella Graells de Vilafranca del Penedés: http://bib- classes. blogspot.com.es/ = La Biblioteca Escolar Miracontes de I'es- cola I'Escutapi de Escala: hitp://blocs. xtec.bibliotecaescolar/ = Mireu qué fem a la nostra biblioteca!, de I'escola Folch i Torres d’Esplugues de Uobregat: http://blocs.xtec.cat/bibliote- cafolchitorres/ ‘© Donar suport a l’aprenentatge de I'alum- nat, que com en el cas de l'acoés obert, implica posar al seu abast, recursos pro- pis 0 en linia, per a l’aprenentatge, bé ubi- cats al web 2.0 0 al ntivol, bé utiltzant algun espai del web del centre o bé utilit- zant marcadors socials. En aquest cas, per a I'alumnat d'educaci6 primaria s‘acostu- ma a utilitzar el Symbaloo (www.symba- lo0.com/) i per l'educacié secundaria, el Delicious (http://delicious.com/) 0 el Dii- go (www.diigo.com)/, amb un acurat detall detiquetes relacionades amb les arees curriculars, els temes i els cursos, 0 la classificacié decimal (www.xtec.cat/eper- gam/CDU/fitxers/edu.htm). Alguns exem- ples d’ds de! Symbaloo: ~ Escola La Farigola de Vallcarca de Barce- Iona: ww.symbaloo.com/profile/farigo- lavallcarca = Montse: http://fos.symbaloo.com/profi- [e/IAAABMwKICVAAOpeoAAAAAF wp 110 - Mulied: http://fos.symbaloo.com/profi- [e/!AAABM3AOHRAAPMKNAAAAABSyX2A = Pere Joan Atmengol: www.symbaloo com/ profile/!AAABLIOPVLAAHSGeAAAAAIVUlBW | Cactualitzacié constant ila Fevisi6 periddica del web del centre garanteix una confianga en la qualitat de la informacié del Hoc | setombre 2022 | nim. 29Altres entorns i recursos digitals i en linia No voldria acabar aquestes rattles sense apuntar alguns entorns i recursos digitals i en linia que tenen i poden tenir forca validesa tant alhora de fer visible el centre educatiu, com en la comuni- cacié amb les families | també en l'obertura de nous espais d'aceés a informaci6, continguts i/o activitats. | voldria comengar evidenciant la incoheréncia, simés no des de Ia perspectiva dels joves, entre la prohibicié de portar teléfons mabils als cen- tres educatius, II's de missatges de text en for- mat SMS, per avisar les families de les faltes: d'assisténcia de l'alumnat a primera hora del mati, 0 per ferlos arribar altres informacions 0 notificacions. Hem de tenir en compte que el valor instru- mental dels dispositius mobils, ampliat per la connectivitat a Internet i l'extensié de les xarxes, sense fil 0 wifi la disponibilitat de pantalles tac tils (lel@fons intebligents, tauletes tactils, repro- ductors MP5, etc.), esta generant, d'un temps: enga, una modalitat diversificada i complementas ria de 'aprenentatge: 'aprenentatge mobil (Mobi: le Learning o mlearning), que segons el Termeat (wwwtermeat.cat/ca), és un «aprenentatge basat en la utilitzacié de dispositius electronics mabils per accedir a continguts formatius inter- actius personalitzats». Camacho i Lara (2014), en una publicacio recent sobre l'aprenentatge mobil a Espanya, a Portugal i a América Liatina, comenten que «una de las enormes ventajas de! Mobile Learning es que hace posible que el aprendizaje salga fuera de las aulas, que tenga lugar en cualquier parte y en cualquier momento. El estudiante crea, publica y comparte su propio conocimiento a la | Mottes de les activitats que actualment es fan amb els ordinadors, també es poden fer amb dis- positius mobils. Caldria assumir la responsabilitat, com a centre educatiu, de fer reflexionar sobre els seus usos dties | LA | ronvne nevate connec Gos vontve ‘Opinid vez que se beneficia de conocimiento creado por otros (...). La funcién de educadores y otros agentes involucrados en procesos educativos es. pues explorar el potencial educativo del uso de los dispositivos méviles para que estos puedan ser incorporados en los mismos y favorecer un. aprendizaje significative que @ su vez se trans- forme en conocimiento.» Moltes de les activitats que actualment es fan ‘amb els ordinadors, també es poden fer amb aquests dispositius amb l'avantatge que: ‘+ S6n portatils i formen part dels ginys propis de la joventut | de |'epoca. ‘+ Permeten ampliar i diversificar les activi tats. * Permeten, de manera facil | gairebé imme- diata, la cerca d'informacié i la publicacié i compartici6 de continguts localitzats, captu- rats, creats. * Faciliten ta interaccié amb altres i amb els seus continguts, comentant, ampliant.. * Faciliten i potencien ta interaccié i la col-laboracis. * Permeten compatir reflexions, opinions, divergéncies, critiques... * Poden aportar noves oportunitats d’apre- nentatge. En tot cas, per, calla assumir a responsabiltt, com a centre educatiu, de fer coneixer a alurmnat les possiviltats c'aprenentatge daquestes eines, ide reflexionar sobre els seus usos etics. Pero també 68 important tenir presencia @ tes artes socials, i de manera relevant al Twitter, el ‘Twinducate (com el Twitter perd a per I'educacié, www.twiducate.com/), i per qué no, al Facebook. O tenir un canal de videos del centre al Youtube, un espai d'imatges al Picassa (https://picasaweb.goo- l.com), a intagsam (htp://instagram)o a Pin- terest (un taulell de suro virtual per a les idees, http://pinterest.com/}, 0 un espai de presente- cions a I'Sideshare (wirusldesnarenet/).. Cal serhi, tenirhi preséncia, ser actus i publicitarse. Alguns exemples: + Coleg Montserrat de Vallviérera, Barcelo- na: www.cmontserrat.org/, @colemontse + Escoles Arrels de Badalona: wmnescolesa rrels.com/, @EscolesArrels setombre 2022 | nam. 29Opinis—— jz * Escola Pompeu Fabra de L'Hospitalet de Llo- bregat: @epompeufabra * Escola Santa Anna de Barcelona: @EscSan- taanna | Altres entorns, aplicacions, dispositius { tecnologies més emergents poden coblaborar de manera efectiva a la millora de la comunicacié entre els centres i la comunitat educativa, a fer més presents els centres i la seva tasca educativa en la societat, a ampliar, diversificar i simplificar els serveis i millorar i personalitzar Paprenentatge de l'alumnat | | darrerament els codis QR van agafant rellevan- cia tant a la premsa com a la publicitat. Diaris com I'Ara 0 El Periédico inclouen codis QR al final de noticies per ampliar la informaci6 a qui li inte- ressi, i també en trobem en la publicitat de revis- tes 0 de cartells. Els codis QR permeten accedir a pagines web, textos, enviar correus electronics, fer trucades telefoniques, identificar objectes | llocs..., fent servir només un teléfon intel-ligent i un lector © descodificador de codis BID! (BiDi- mensionals). A més d'incorporarse en museus, jardin, monuments i edificis emblematics, etc., algunes escoles ha comencat a incloure codis QR alles circulars informatives, | fins i tot els utiitzen en activitats educatives. Alguns exemples: = Escola Montessori: http://escolamontesso- riciclesuperior-codiqr.blogspot.com.es/ = Bloc QREdu: http://qredu.net/blog/ Imatge 6. Codi QR que dona accés al we hnttp://aredu.net/blog/ 12 | rowu. nevat oneness ets eucatva | Webs, correus electronics, intranets, blocs, xar xes socials, el web 2.0, marcadors socials, tele fons intelligents, codis QR 0 altres entorns, aplicacions, dispositius i tecnologies més emer gents (New Media Consortium, 2012), com ara les tauletes tactils, les aplicacions mdbils (apps), els entorns personals d’aprenentatge (EPL/PLE), la realitat augmentada, la computacié gestual, etc. oden col-laborar de manera efectiva a la millora de la comunicacié entre els centtes i la comunitat educativa; a fer més presents els centres ila Seva tasca educativa en la societat; a ampliar, diversif car i simplificar els serveis; | millorar | personalit zar 'aprenentatge de I’alumnat. Bibliografia ABIZANDA, D.; BELANCHE, X.; SantaMaria, C. (2010): Elaboracié avancada de la web de centre. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament ‘'Ensenyament. Disponible en tinia a: . [Consulta: juny de 2012), CAMACHO, M.; LARA, T. (coords.) (2011): «Mear. hing en Espaite, Portugal y América Latinas, SCO- PEO, monografic 3. Disponible en finia a: -chttp://scopeo.usal.es/sites all/files/sco: peom003.pdf>. (Consulta: juny de 2012} ESCUE, J.S.; FERRUS, J.R.; POMES, F. (2009). Les TAC i la funci6 directiva als centres docents. Batce- lona. Generalitat de Catalunya, Departament d'En ‘senyament. Disponible en linia a -, [Consutta: juny de 2012), FOGG, B. J. (2003). »Prominence:interpretation the- ory: Explaining how people assess credibility onli nes. Proceedings of CHI'03, Extended Abstracts on Human Factors in Computing Systems, Nova York. ACM, p. 722-723, GARRETT, J.J. (2003): +Meet The Elements» 2 The Elements of User Experience. UserCentered Design for the Web. Nova York. Ameriéan Institute of Gra phic Arts, New Riders. Disponible en linie a: www jig net/elements /pat/elements_ch02,pd>. [Consulta: juny de 2012), setembre 2022 | nim. 29GRANE, M., (2012): EI disseny interactiu a la xarxa, Barcelona. Universitat de Barcelona, HERRINGTON, J; HERRINGTON, A; MANTEL, J.: OLNEY, 1; FERRY, B. (eds.). (2009); New Technolo: gies, New Pedagogies: Mobile Learning in Higher Eaucation. Wollongong. Faculty of Education, Uni- versity of Wollongong. Disponible en inia -chttp;//ro.uow.edu.au/newtech/> [Consulta: juny do 2012} NIELSEN, J. (2004): Usabilidad: disefio de sitios web. Madrid. Prentice-Hall 413 | ronum, nwa eormitins oat deatve o Opini NEW MEDIA CONSORTIUM (2012): Horizon Report > 2012 Higher Education Edition. Austin, Texas. New Media Consortium. Disponible en linia a: -chitp://net.educause.edu/Ir/tbrary /pdt/HR2012. a> [Consulta: juny de 2012) PUENTE, A.R. (2008): La pagina web del centro edu: ative. Criterios de calidad [en linia). . (Consulta: juny de 2012), Jordi Quintana Albalat Professor titular de la UB. Departament ‘de Didactica | Orgaitzacié Educatva Jord.quintana@ub.edy setombre 2022 | nim. 29