La voluntat enciclopdica dEspcies despais

Marta Domingo

Crtica de les Arts

Laia Manonelles

Lexposici Espcies despais va ser comissariat per Federic

Montorns inaugurat el 16 de Juliol de 2015 i amb vigncia fins el 24
dabril daquest any. Lexposici est pensada i formulada a traves de,
i cito textualment

En el descabdellament daquesta aventura, Georges Perec

conegut, entre daltres coses, per la seva tendncia obsessiva a
llistar el que passa quan no passa res o el que es nota i que mai
anotem es perfila, a parer nostre, com el guia ms adequat.
Aix, a ms de ser lautor del llibre que dna ttol a lexposici,
Perec ens proporciona la pista dels espais als quals volem
accedir, al marge de qualsevol voluntat enciclopdica i obrint
interrogants sobre els significats que puguin tenir per a cadasc
de nosaltres.

Concebuda a la manera dun edifici fragmentat espacialment

segons la tipologia que Perec estableix en el seu llibre Espcies
despais (Montesinos, 1999), lexposici reuneix una selecci
dobres escollides per la seva capacitat de remetre als mbits en
qu actuem, som, ens movem, pensem i vivim. s a dir, a uns
espais que, vistos a travs dels ulls dun artista, ens acosten al
significat que puguin tenir per a nosaltres a travs de
produccions especfiques, dobres pertanyents a la Collecci o
daltres obres que, per raons diverses, ens semblen el
contrapunt ideal per forar la imaginaci a buscar la millor
manera de definir ls que en fem.

Lexposici temporal, desprs d'haver llegit les idees del llibre de

Georges Perec, es pot percebre que les obres exposades al Museu
d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) no tenen un dileg
entrellaat que connecti la suma dels espais en un tot holstic. Ms
que aconseguir un organisme vivent comunicat en totes les parts es
crea una sensaci de prdua i separaci dels espais, sense connexi
entre els elements que la conformen.

Federic Montorns va organitzar lliurement aquesta exposici sense

instruccions a seguir, i la manera fcil de resoldre aquesta
problemtica que si li presentava era recrrer a la resoluci de la
temtica que havia realitzat anteriorment: lespai.
Per si pren com a referencia lespai de Perec, hauria dhaver tingut
en compte que no noms es pot prendre el nom que dna ttol a
lobra, ja que Perec realitza una obra on tracta el temps, lespai, la
individualitat, etc.

No noms laspecte curatorial falla en tant que el dileg que formen

les obres seleccionades presenten certes deficincies, tant formals
com conceptuals (mentres unes obres se'ns remunten a pargrafs
fidels del llibre de Perec altres obres son totalment aleatries i de
poca reflexi), sin que es curen en salut argumentant que

la nostra proposta per a Espcies despais sha dentendre com

una interpretaci lliure dun llibre en la seva deriva per alguns
racons de lespai pblic i privat, la intimitat i la vida social, el que
som i el que veuen de nosaltres. En suma, com la deriva de
lexistncia humana, des de lespai mnim i acotat duna pgina
fins a la impossibilitat de posar lmits a una idea despai en
general

per, no deixa de ser una excusa per treure el pols dobres

pertanyents a la Collecci del museu.

Al meu parer, un museu de la magnitud del MACBA no pot descuidar

certs aspectes fonamentals per una exposici: la responsabilitat de
dur a terme un procs tant comissarial com curatorial a lalada de
les expectatives que presenta.