TEMA 1: INTRODUCCI A LA TEORIA

ECONMICA

ECONOMIA
Ha dincloure 2 premisses:
-Administrar recursos escassos o limitats
-Cobrir necessitats illimitades

Es tracta destablir prioritats i prendre decisions eficients (la millor possible)

Cincia de lelecci

FREE TIME. Is your free time really free? NO

>COST DOPORTUNITAT: es renuncia a varies alternatives.
El temps lliure s que t un cost, ja que es deixen de fer altres
coses

PROBLEMES DE LECONOMIA COM A CINCIA

1. Problema metodolgic: s una cincia social i les teories no es poden
comprovar.
Tipus inters = Mercat Borsa
Tipus inters = Mercat Borsa

2. Economia es basa en judicis de valors (lligat a la poltica)

Hi ha gran diversitat de teories econmiques

En quant a lempresa,
Quan els ingressos sn superiors a les depeses >> Beneficis.
Quan els ingressos sn inferiors a les despeses >> Prdues
En quant a lEstat es parlaria de Supervit i Dficit.

Quan les prdues dins de lEstat sn molt grans: hi ha Deute Pblic. Es

soluciona a partir de Bonus. Persones donen diners a lEstat durant un
temps per desprs li sn retornats. Durant el temps que lEstat t els
diners, va pagant a la persona uns interessos.

PIB: Producte Interior Brut

s la producci dins dun pas de bns i serveis durant un any.

1
DIVISIONS DE LECONOMIA

MICROECONOMIA
-Estudia comportament individual dels agents econmics (empreses,
particulars, Estat)
-Mercat (oferta i demanda)

Exemple: Crisi del Petroli (1973)

Lany 1973 els pasos de lOPEP van decidir abaixar loferta de
petroli.
Va fer que el preu augments.
Exemple: Vaga de guionistes (2007)
Va provocar una baixada en loferta de captols.

MACROECONOMIA
-Estudia el comportament global dels agents econmics
-Grans temes: atur, inflaci, despesa pblica, etc.

Exemple: 1973 pasos OPEP redueix oferta de petroli. Baixa oferta petroli
> puja preu petroli. A causa daix: puja preu petroli > puja preu derivats.
Va provocar un augment de linflaci i es va reduir el consum. Disminueix
el PIB i augmenta Despesa Pblica, ja que augment de PIB provoca
augment dAtur.

2
OBJECTIUS ECONMICS

1) CREIXEMENT
El punt ms alt de creixement s lAuge.
El punt ms baix s la Crisi (3 trimestres consecutius de creixement
negatiu).
La baixada de creixement s la Recessi.
La pujada de creixement s lExpansi.
Sn cicles econmics.
PIB09 Espanya > -3,6% = sha produt una reducci de producci dins
del pas del 3,6%

2) ALT NIVELL DOCUPACI

Taxa datur hauria de ser baixa per no del 0%; no s possible.
Sanomena taxa datur de plena ocupaci. Taxa datur que no preocupa
s del 5%.
Espanya09 > 18,8%
Uni Monetria09 > 9%
Histricament a Espanya latur no comena a reduir-se fins que el PIB no
augmenta un 2%.

3) ESTABILITAT DE PREUS
Inflaci s pujada generalitzada de preus.
Deflaci s baixada generalitzada de preus.
No sentra en Deflaci tcnica fins que no hi ha 6 mesos
consecutius de baixada
de preus.
Una Inflaci del 2% s el que mant viva leconomia. No perjudica als
consumidors i beneficia als empresaris.

4) DISTRIBUCI EQUITATIVA(JUSTA) DE LA RENDA

s ajudar als menys beneficiats. Per complir aquest objectiu existeixen
els subsidis datur i les pensions.

5) EFICINCIA
Vol dir que tot funcioni de la millor forma possible.
Eficcia: obtenir beneficis.
Eficincia: obtenir els Mxims beneficis.

3
AGENTS ECONMICS
Sn els responsables de lactivitat econmica.
-Famlies o Particulars: principal funci s el consum.
-Empreses: principal funci s la producci.
-Estat. Forma part com a agent econmic a partir s.XX

FLUX CIRCULAR DE LA RENDA

Fluxes no monetaris
Fluxes monetaris

2
1
EMPRES FAMLIE
ES S
3
4

Empreses produeixen bns que vnen a les famlies(1). A canvi de diners(2).

Les famlies vnen a empreses els recursos productius (capital, treball,
terres)(3).
A canvi les famlies voldran uns guanys (empreses remuneren en recursos
productius(4)). Si es tracta de capital>beneficis; treball>sous;
terres>rendes.

Sector Pblic
>Impostos sortida del Flux
>Despeses Pbliques entrada al Flux
>Subvencions entrada al Flux

Sector Exterior
>Exportacions: sortida de productes, per entrada de diners
>Importacions: entrada de productes i sortida de diners

4
SECTORS ECONMICS
PRIMARI
Activitats extractives (caa, pesca, recollecci)
Activitats reproductores (ramaderia, piscicultura, agricultura)

SECUNDARI
Indstria (relacionada PIB)
Construcci (pateix molts cicles econmics)

TERCIARI
Serveis (comer, restauraci, transport...)

>Sector Quaternari (banca i assegurances)

>Sector Quinari (investigaci, formaci, sector audiovisual)

SECTOR QUINARI
Caracterstiques en general:
-s el que crea major ocupaci i major remuneraci
-No acumula capital fsic, sin que acumula capital hum (talent i formaci
de la gent que hi
treballa).
-Safegeix alt valor afegit al producte.

SECTOR AUDIOVISUAL
>s un sector emergent
>T potencial de creixement
>Acumulaci de talent
>Alt valor afegit
>Tendncies de futur: desenvolupament tecnolgic i ha de cobrir
necessitats de la demanda
(1r consumidors tenen noves necessitats: demanda / 2n ve loferta).

SISTEMES ECONMICS
s la manera dorganitzar leconomia.
QU produir? COM produir? PER A QUI produir?

Existeixen 2 formes de contestar-les, segons el Mercat i lEstat.

>Capitalista: Mercat
>Socialista/Comunista: Estat
>Mixt: Mercat i Estat

5
LIMITACIONS o FALLES DEL MERCAT
-Competncia Imperfecta
s quan un comprador o productor pot influir en el preu del producte.
El contrari s la competncia Perfecta.
Ex.: Monopoli > 1 empresa i molts compradors.

-Bns Pblics
Bns que varis consumidors poden gaudir al mateix temps. Els gestiona
lEstat.
Provets per lEstat per evitar free-riders (oportunistes o parsits).
Ex.: enllumenat pblic

-Externalitats
Quan lactivitat dun agent econmic influeix en un altre.
>Positives: no sn problema pel Mercat
>Negatives: un agent perjudica a un altre agent. No sn problema

Estat fa lleis per evitar les Externalitats Negatives

TEORIA DEL DECREIXEMENT (Serge Latouche)

-Treball compartit
-Gran dispersi del ventall de salaris
-Defensa el creixement que ajuda al desenvolupament sostenible (crixer en
millora del
benestar i no crixer en laugment del consum i la producci cap a linfinit i
creixement de
residus).
-BRIC (Brasil, Russia, India, China)

6
FONS MONETARI INTERNACIONAL I BANC MUNDIAL
Els membres sn els pasos que hi volen formar part.
Sn uns 185 pasos.

FMI
Vetlla per la cooperaci entre pasos a nivell monetari.
Intenta que hi hagi comer internacional > els interessen les transaccions
entre pasos.
Intenta que hi hagi estabilitat entre divises.
Ajuda a determinats pasos que tenen problemes amb el seu Balan de
Pagaments.
Un pas amb moltes Exportacions i poques Importacions seria un pas amb
bona Balana de Pagaments.
Les ajudes serien amb prstecs de 5 a 15 anys.
Defensa les poltiques darrossegament.

BM
Principal objectiu s centrar-se en lajuda als pasos pobres.
Ajuda amb prstecs a baix inters i fa donacions.
Stiglitz critica lFMI. Aqu defensa les poltiques igualitries.

Per qu les crisis sencomanen?

Ex.: Crisi Sud-est Asitic 1997

Tailndia t moneda anomenada Bath.
Van voler obrir fronteres financeres i FMI els va ajudar, amb la condici de
que si volien obrir fronteres financeres (per captar inversions estrangeres
dUSA i Jap) havien de privatitzar els bancs (per a que hi hagus ms
competncia). Buscaven tipus dinters alts.
Hi va haver molta construcci que va inflar els preus quan Tailndia havia de
tornar els diners a lFMI.
Van intentar retirar els dipsits dels bancs per com no els podien tornar,
van fer fallida.
Si els tipus dinters a Tailndia sn ms alts que a la resta de pasos,
augmenta el nombre dinversions estrangeres.
El Bath es va revaluar ja que va augmentar el seu valor (tothom el volia).
Bath estava car. Van baixar les exportacions i van augmentar les
importacions > Va perjudicar la Balana de Pagaments.
Com a conseqncia es va devaluar el Bath.
Amb el Bath ms barat van augmentar les exportacions i van baixar les
importacions.
Va millorar la Balana de Pagaments prpia per va encomanar la crisi a la
resta dels pasos vens.
Al darrere hi havia lFMI i la seva poltica darrossegament.

7
 TEMA 2: MICROECONOMIA

DEMANDA I OFERTA: BUSCANT LEQUILIBRI

Limportant del Mercat s el Sistema de Preus, que s la interrelaci entre

compradors i venedors.
Els agents sn els compradors(Demanda) i els venedors(Oferta).

DEMANDA
A ms preu, menys quantitat.
A menys preu, ms quantitat.

Cal diferenciar els Moviments al llarg de la Corba de Demanda del

Desplaament de la prpia Demanda.
Moviments: Saltar dun punt a un altre. Noms canvia el Preu(resta de
variables sn constants)
Desplaaments: Sn variacions de qualsevol variable que no sigui el Preu.
Les variables que varien sn > la Renda, el Preu de Bns
Relacionats i les
Preferncies dels Consumidors.

Renda
Si a laugmentar la Renda es desplaa Demanda a la dreta, es parla de
Bns Normals.
Augment de la Renda > augment del Consum

Bns Normals:
-1a necessitat. Renda-Demanda en menor proporci
P.Ex.: Si augmenta Renda un 100%, Demanda no
augmenta en la mateixa
proporci, potser noms augmenta un 20%.

-Bns de luxe. Renda-Demanda en major proporci

P.Ex.: Si augmenta Renda un 100%, Demanda
augmentar ms del doble,
per exemple un 120%.

Si a laugmentar la Renda es desplaa la Demanda a lesquerra, es parla

de Bns Inferiors.

8
 La Renda augmenta per es deixen de consumir algunes coses que ja no
es volen consumir, perqu es tenen ms ingressos.

Preu de Bns Relacionats

Bns X i Y.
Si augment de Preus anomenat Y desplaa Demanda a la dreta, baixar la
Quantitat
Demandada de X i Y sn bns substitutius.

Ex.: Si consumeixes un producte que augmenta de preu, baixa la

quantitat de demanda i et passes a un altre producte semblant. Un
exemple seria la mantega i la margarina; o a causa de laugment del preu
de la benzina, passes danar en cotxe a utilitzar el transport pblic.

Si augmenta el preu del b A, es consumeix menys quantitat dA.

A i B sn dos bns Relacionats > sn Bns Complementaris.
Es necessita el seu consum conjuntament. Un no es pot fer servir sense
laltre.
Ex.: MP3 i Auriculars.

Relacions entre bns

Substituci
Quan Preu b A: - Es deixa de consumir A (moviment al llarg)
- Augmenta el consum de B (desplaament
demanda a la dreta)

Complementarietat
Quan Preu b A: - Es deixa de consumir A (moviment al llarg, reducci
de consum)
- Es deixa de consumir B (desplaament demanda a
lesquerra)

Preferncies dels Consumidors

Malaltia dels pollastres

9
OFERTA

D= f(preu b, cost recursos, tecnologia)

Quan es modifica el preu b > hi ha un Moviment

Quan es modifica qualsevol dels altres > hi ha un Desplaament

Oferta: Dreta bo per lempresari

Esquerra perjudica lempresari

Millora tecnolgica
D<S Excedent dOferta o Dficit de Demanda.
Tendncia: preus a la baixa fins Equilibri.

S<D Excedent de Demanda o Dficit dOferta.

Tendncia: pujar preus fins trobar lEquilibri.

Equilibri: lloc on no hi ha tendncia al canvi. Es trenca quan no sest a

lintersecci.

10
COMPETNCIA
Sn maneres dorganitzar el Mercat.
Es classifica en relaci al nmero de participants del Mercat (Oferta i
Demanda)
Segons el n de participants es pot classificar en:
Competncia Perfecta
s quan hi ha molts compradors i venedors.
Cap dells t Poder de Mercat > no poden influir en el preu.

Competncia Imperfecta
S que hi es t Poder de Mercat
4 tipus:
Monopoli: 1 venedor i molts compradors
cant de
Oligopoli: Pocs venedors i molts compradors
lOferta

Monopsoni: 1 comprador i molts venedors

cant de la
Oligopsoni: Pocs compradors i molts venedors
Demanda

LIMITACIONS DEL MERCAT EN EL SECTOR AUDIOVISUAL

1. OLIGOPOLI
(Poder important, per no absolut)
Creixement vertical > totes les fases del negoci estan a les seves mans.
Ells fan producci, finanament, distribuci, mrketing, publicitat del
producte.
Per aix es necessita gran inversi.
Malgrat la competncia imperfecta hi ha molta dinmica de creaci de
petites empreses que sn usades en outsourcing (subcontractaci).

2. B PBLIC
s daquest servei no s exclusiu dun sol subjecte.
(Els bns dentreteniment no ho compleixen perqu es pot excloure un
subjecte del seu s. Ex.: el cinema)
El cost de producci dun b pblic s independent del nombre dusuaris.

11
3. ...

BASES MICROECONMIQUES DE LES ACTIVITATS CREATIVES

[Richard E. Caves, 2000, Harvard University]

1) Nobody knows: Demanda altament incerta

2) Art for arts sake: Gran implicaci treballador respecte el producte
3) Motley crew: Equip molt divers
4) A list / B list: Productes comparables en vertical (millor/pitjor) i horitzontal
(similars)
5) Infinite variety: Productes diferents
6) Time flies: Temps s unrecurs molt important
7) Ars longa: Rendibilitat a llarg termini

REPS dia 8/Mar

1. LElasticitat del Preu de la Demanda (E pd) en el mercat audiovisual t
valors 04-09, aix significa que la Demanda s inelstica (poca reacci
dels consumidors). Els productors decidiran augmentar preus quan el seu
objectiu sigui augmentar ingressos.
LErenda t valor 1 per tant sn bns normals (cap b de luxe).

2. Una demanda inelstica es representa amb major pendent.

3. Sabent Ingressos Totals (IT) = 100000 = 50 x 2000

variaci qd
Sabent que Epd = 0.5 > Epd= variaci preus

a) Qu passa amb IT si preus un 10%?

preus > IT
IT=p x q = 55 x 1900 = 104500

b) Qu passa amb IT si baixen preus un 10%?

IT= p x q = 45 x 2100 = 94500

c)Qu interessa fer amb els preus?

12
EXERCICIS

7.1. Suposa que dem es tripliquen tots els sous, pensions i beques.
Shauria acabat lescassetat?
No shauria acabat lescassetat, perqu hi hauria una pujada de preus.
Si Demanda > Oferta >> Preus augmenten

7.2. F.G s un alt executiu de lempresa SA. T una jornada laboral d

aproximadament 10h/dia. A ms ha destar localitzable els caps de
setmana i festius per si hi ha algun problema. El sou, evidentment est
relacionat amb la seva responsabilitat i jornada. Ha quedat amb el seu
amic R.P per anar a un concert, que acaba de finalitzar un contracte en
prctiques. Podrem afirmar que tenen el mateix cost per assistir al
concert?
En termes monetaris el preu de lentrada s el mateix tant per un com per
laltre.
En termes monetaris relatius (segons la Renda de cadasc), el cost de lentrada
s major pel becari.
En termes del cost doportunitat, el cost s major per lexecutiu, ja que el becari
t ms temps lliure.

7.3. Una persona rep una herncia inesperada de 6500. T dubtes sobre
si canviar el mobiliari de casa seva o obrir un compte en el banc (amb una
remuneraci del 4%). Quin cost t si decideix estalviar? I si decideix
moblar la casa)
Si decideix estalviar, el seu cost s no moblar.
Si decideix amoblar, el seu cost ser renunciar a 260 daqu un any.

7.4. Qu va passar lestiu de lany 2003 amb la demanda daparells daire

condicionat?
Va augmentar la demanda i per tant, van apujar els preus.

7.5. Un augment del preu de les agendes electrniques, pot provoca una
reducci de la demanda daquestes?
preu agendes > redueix Demanda? NO
La pregunta correcta hauria de ser si disminuiria la quantitat demandada.

7.7. s certa lafirmaci: Un increment de la renda dels consumidors

sempre provocar un desplaament a la dreta de la corba de demanda.
No s certa, perqu els bns inferiors, quan augmenta la renda, redueix la
Demanda.

13
 Seria que s, si fos un b normal.

TEMA 3: MACROECONOMIA

COMPTABILITAT NACIONAL
INE: Institut Nacional dEstadstica 1964
El comptador de la comptabilitat nacional s el PIB (Producte Interior Brut).
Sn els bns i serveis que es produeixen a leconomia durant 1 any.
s un indicador de creixement econmic.

Inconvenients del PIB

No t en compte:
Les transaccions de 2 m
Les transferncies de lEstat (subvencions, atur, pensions...)
El cost de recursos limitats (petroli...)
El PIBverd els poden tenir en compte.
Leconomia submergida
Les activitats no retribudes. Si es compts, augmentaria el PIB un 50%.

TIPUS DE PIB
PIB / PNB
PIB s per territori (dins de les fronteres dun pas).
Si una empresa alemanya situada a Espanya, tota la producci es compta
al PIB dEspanya.
PIB vol mesurar tots els avantatges de les inversions estrangeres.
PNB s per nacionalitat, ja estiguin situades a Espanya o a lestranger.
PIB Espanya > PNB Espanya =Espanya s receptora dinversions

PIB / PIN
PIBrut no inclou el desgast dels actius productius (fbriques, mquines,
infraestructures...)
PINet s ms realista per mesurar la capacitat productiva.
Obsolescncia > prdua de valor pel progrs tcnic

14
 PIBrut
- Depreciacions (desgast dels actius)
= PINet

PIB preus mercat / PIB cost factors

PIB PM s el que li costa a la famlia
PIB CF s el producte a les portes de la fbrica

Un PC val 600. Se li ha dafegir lIVA (16%). >Cost final

PIB CF + Impostos Indirectes = PIB PM

- Subvencions al
PIB nominal
consum/ PIB real
Nominal: a preus corrents. Es mesura preu per quantitats.
Real: a preus constants o de volum. Sha dagafar un any base.
s el PIB del que es parla.

PIBn08 = p08 x q08 >> preus que corren durant aquest any
Si pugen preus per baixa la quantitat i el PIBn augmenta, augmenta
fictciament.

Anys base: 1986, 1995, 2006, base mbil > any base s lany anterior

Any Base: 1995

PIBr08 = p95 x q08
PIBr09 = p95 x q09

Any Base: 2006

PIBr09 = p06 x q09
PIBr10 = p06 x q10
Si augmenta o disminueix depn de la quantitat.

Base mbil
PIBr09 = p08 x q09
PIBr10 = p09 x q10

PIB nominal ( canvis preu )

Deflactor del PIB= PIB real x100

s un indicador de canvis en el preu.

N ndex, va en base 100.

PIB per cpita

15
 PIB nominal
PIBpc= Poblaci

Indica quina part del PIB nacional li pertoca a cada habitant (no sexclou a
ning).
No mostra els desequilibris socials
Per comprovar-lo amb el daltres pasos shaur de tenir en compte les
condicions de vida de cada pas.
Caldr fer-lo amb el PPA (Paritat de Poder Adquisitiu), considerant que sous
i preus no sn iguals a tots els pasos.

MTODES DE CLCUL DEL PIB

1) PIB Producci = Str Primari + Str Secundari + Str Terciari

2) PIB Despesa = Consum + Inversi + Despesa Pblica + Exportacions -

Importacions

Demanda Demanda
Interna Externa
PIB Despesa=C+I+G+X-Q

3) PIB Renda
s el menys utilitzat
Inclou: - sous treballadors per compte aliena
- ingressos treballadors per compte propi
- ingressos de les empreses
- ingressos per rendes
Hi ha molta economia submergida i per aix no funciona i es fa servir
poc.

INFLACI
Inflaci Subjacent s la inflaci General, per excloent:
- Preus dels aliments no elaborats (per la seva estacionalitat)
- Productes energtics (perqu es compren a lestranger)

s la part amb els preus ms estables i depenen de nosaltres.

IPCA
Sagafa mostra de productes. Inclou 177 municipis i es tenen en compte 491
articles.
Utilitza 220000 preus per calcular les variacions.

16
OCUPACI
Poblaci absoluta = 46.2 M
Menors de 16 anys = 7.7 M
Poblaci Ocupada 18.6M Assalariats 15.5M (Contracte
Poblaci Activa = 23 MTemporal 3.9M)

Poblaci
Poblaci Inactiva = 15.5 M Aturada 4.3M

Poblaci Activa
Taxa acotada dactivitat = 59.7% Poblaci Total 16 anys
x 100

Poblaci Aturada
Taxa atur = 18.7%
x 100
Poblaci Activa

Temporals
Taxa temporalitat = 25.16%
x 100
Assalariats

ATUR
Maneres de calcular-lo:
-INE: Dades trimestrals EPA (Enquesta de Poblaci Activa)
Les persones enquestades diuen si estan a lAtur, aquest s lAtur
Declarat.
Ara s del 18.83%

- Inem: Dades mensuals

Mesuren la poblaci ocupada. Daqu surt lAtur Registrat.

TIPUS DATUR
1. FRICCIONAL
s el que no preocupa, s latur momentani.
Gent que deixa la feina per buscar-ne una altra.

2. ESTACIONAL
Per estacions desprs de Nadal, Estiu, Setmana Santa...

3. CCLIC o KEYNESI
Relacionat amb els cicles econmics.
s indesitjat, solucionant la producci (PIB), sarregla.
PIB > Atur

PIB > Atur

4. ESTRUCTURAL
s un problema a llarg termini.
Per solucionar-lo es necessiten reformes (en Educaci...)

17
 Quan el que demanen les empreses no s el mateix que ofereixen les
persones.
Es tracta de casar Oferta i Demanda de treball.

SOLUCIONS ATUR
a) Augmentar el consum > Disminuint els impostos
b) Disminuir els costos laborals.
No sn noms els sous, sin tamb les cotitzacions a la Seguretat Social
i les indemnitzacions.

Cotitzacions SS: - contribuci del treballador > 6.35%

- contribuci de lempresa > 29.9%

POLTICA FISCAL

DEFINICI
- Agent: Estat
- Base: Pressupost Pblic (llista dingressos i llista de despeses)
>Dna 2 situacions: Supervit / Dficit Pblic

INSTRUMENTS
- Cotitzacions Seguretat Social
- Despesa pblica
- Impostos: sn estabilitzadors automtics; frenen les fluctuacions dels
cicles econmics
sense variar la poltica econmica.
Ex: Ho sn perqu quan hi ha balana > PIB > Renda >
Consum > Inflaci
Ex: Subsidi datur
En crisi PIB > Atur > Rendes > Consum >

Inflaci

>

PIB

TIPUS
- PF Expansiva
Objectiu s PIB ( Impostos, Cotitzacions, Despesa Pblica)

El dolent s que provoca Inflaci i empitjora el Dficit Pblic.

18
 - PF Restrictiva
Vol PIB (Impostos, Cotitzacions, Despesa Pblica)

PIB >> Atur

LIMITACIONS
1. Sn lentes (han de passar pel Parlament)
2. Sha de finanar el Dficit Pblic, amb la monetitzaci del deute i amb
lemissi del Deute Pblic (Lletres, Bonus, Obligacions).
Lemissi de Deute Pblic provoca lefecte Expulsi (crowding out).

POLTICA MONETRIA

DEFINICI

INSTRUMENTS

TIPUS

LIMITACIONS

19