Lacolliment Familiar (Modul 1)

Lacolliment en
famlia extensa
El paper de leducador social
Francesc Frigola i Esteve

PID_00192525
CC-BY-NC-ND PID_00192525 Lacolliment en famlia extensa
Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes llevat que s'indiqui el contrari a una llicncia de Reconeixement-
NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls
pblicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un s
comercial i no en feu obra derivada. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
legalcode.ca
CC-BY-NC-ND PID_00192525 Lacolliment en famlia extensa
ndex
Introducci.................................................................................................. 5
Objectius....................................................................................................... 6
1. Lacolliment familiar........................................................................ 7
1.1. La famlia. Una construcci cultural. Evoluci ........................... 7
1.2. Histria de lacolliment familiar. Els infants atesos pels altres ... 8
2. Aspectes legals..................................................................................... 11
3. Els pares dels infants. Situacions que porten al

desemparament................................................................................... 13
4. Els infants............................................................................................ 15
4.1. La preparaci de linfant per a lacolliment ............................... 16
4.2. Lacoblament ............................................................................... 17
5. Estudi de les famlies........................................................................ 19

5.1. Lestudi previ a lacolliment ....................................................... 19
5.2. Lestudi dels acolliments de fet ................................................... 20
5.3. La formaci de les famlies ......................................................... 21
6. Consideracions entorn de lacolliment en famlia extensa..... 23
7. La convivncia. Treball de seguiment.......................................... 27
8. El paper de leducador social......................................................... 30
Resum............................................................................................................ 33
Bibliografia................................................................................................. 35
CC-BY-NC-ND PID_00192525 5 Lacolliment en famlia extensa
Introducci
La criana dels infants sempre ha estat un assumpte cabdal en lorganitzaci

de les societats humanes i les modalitats en qu ho han assumit han estat prou
variades. s un fet que es produeix a la societat occidental i histricament de
manera recent que la famlia tradicional quedi reduda a la parella parental
i als seus descendents. Es perden les funcions que tradicionalment exercien
els avis, oncles o padrins i aquesta responsabilitat s ara dipositada de manera
exclusiva en els pares.
Al mateix temps comencen a aparixer noves figures de suport en la criana:

lescolaritzaci obligatria, les cangurs, les escoles bressol o les organitzacions
de lleure. I de nou els avis, tot i que amb unes funcions diferents de les de
temps anteriors. Lantic suport familiar s substitut per lactual suport social.
De sempre, per, hi ha hagut infants dels quals shan responsabilitzat altres

familiars, b per absncia, b per incapacitat dels pares, amb el suport de la
resta de lentorn familiar.
Actualment, i sobretot quan sn avis que acullen als nts, la manca de suport
familiar es posa en joc. I si les formes de suport social no ocupen aquest lloc,
s quan tot plegat es torna ms difcil.
En aquest text parlar de les formes actuals de lacolliment en famlia extensa

dinfants desemparats en qu aquest suport sofereix a partir dun sistema de
protecci en el qual intervenen diferents professionals, entre ells, leducador
social.
Objectius
Amb la lectura daquest mdul se cerca que els estudiants assoleixin les com-
petncies segents associades a la prctica professional en lmbit de la pro-
tecci de la infncia i ladolescncia i lacolliment familiar.
1. Comprendre que s necessari facilitar la bona acollida dels infants i ado-

lescents procurant-los un marc adequat de relaci estable.
2. Entendre que cal fer possible que les famlies es responsabilitzin dels in-
fants utilitzant tant els seus recursos personals com els del territori.
Saber que cal treballar per a:
1. Escoltar i atendre les necessitats i les demandes de les famlies acollidores

respecte als infants acollits.
2. Orientar les famlies acollidores amb relaci als aspectes educatius.
3. Ajudar les famlies acollidores a afrontar les situacions de dificultat que

es produeixin amb els pares dels infants, per a trobar maneres adequades
dabordar-les.
4. Dur a terme els estudis i validacions de les famlies.
5. Acompanyar els infants en la integraci i adaptaci al nucli acollidor.

1. Lacolliment familiar
En parlar de lacolliment familiar ens trobem davant de dos conceptes: famlia

i acolliment. A mode dinici conv parlar de tots dos per a entendre qu es el
que hi ha en joc en cadascun.
1.1. La famlia. Una construcci cultural. Evoluci
Hi ha la tendncia a pensar que el concepte de famlia s el mateix per a tothom

i que sempre ha estat aix. Ara i a tot arreu. Que s una cosa unvoca. I es tracta
justament del contrari. El moment actual de canvis constants que ens toca
viure fa pals que els seus efectes tamb els trobem en aquest mbit.
Daltra banda, tamb s un concepte que varia segons les diferents cultures
que coexisteixen en una mateixa poca. Es tracta, doncs, duna construcci
que va prenent formes diverses per a adaptar-se a les necessitats prpies de les
diferents poques i cultures.
La famlia tradicional en la nostra societat, quan predominava la vida en el

medi rural, era un concepte molt ms ampli que lactual. Incloa els avis, com
a figures dautoritat familiar, els oncles, els padrins, els germans grans i tamb
els cosins. Tots ells tenien funcions respecte de la criana dels infants.
En el pas cap el predomini de la vida urbana, apareix la reducci de la famlia

a la parella parental, els progenitors. I duna manera ms recent, fins i tot a
un sol membre. Per tant, la situaci es torna ms complexa. Menys persones
han dassumir les mateixes funcions. Els pares passen a ocupar-se tots sols de
les funcions que abans corresponien a ms persones.
En aquest context, la incorporaci de la dona al mn laboral ha propiciat,

daltra banda, laparici de noves figures encarregades de latenci dels infants:
les cangurs, les escoles bressol, entre daltres, i de nou els avis. Per ara amb
una funci diferent de la de sostenir lautoritat, prpia daltres poques. Ara
aquesta funci ha passat a ser principalment cuidadora.
Les diferents formes que adopta la famlia en lactualitat monoparentals, ho-

moparentals, reconstitudes, etc. i les noves formes daccs a la paternitat i
a la maternitat amb fills naturals, adoptats, concepci per les tcniques de
reproducci assistida, fills propis amb la parella actual, fills duna parella an-
terior, fills anteriors de la parella actual, etc. indiquen que ja no s possible
pensar en la famlia com un model nic, sin que ms aviat cal parlar de fa-
mlies en plural, per a donar compte de la diversitat de formes en qu es dna
avui en dia.
Famlies monoparentals i acolliment
Un dels temes recurrents del cinema contemporani aborda justament la qesti de les
famlies monoparentals, una absncia del pare o de la mare causada a vegades pel divorci
i, en daltres ocasions, per la mort dalgun dels progenitors. Us recomanem tres pellcules
que, a lhora que aborden la monoparentalitat, tracten del tema de lacolliment, que s
el que ens convoca aquesta assignatura: Deliciosa Martha (Sandra Nettelbeck, 2000), El
sueo de Valentn (Alejandro Agresti, 2002) i El nio de Marte (Memmo Meyjes, 2007).
Escenes de Deliciosa Martha i El nio de Marte
1.2. Histria de lacolliment familiar. Els infants atesos pels

altres
En primer lloc parlarem dacollir. Segons el Diccionario ideolgico de la lengua

espaola de Julio Casares, acoger significa Admitir uno en su casa o compaa a
otras personas. Tamb t el sentit figurat de Proteger, amparar i Refugiarse,
ponerse en seguridad.
Protegir, emparar sn paraules que expliquen en qu consisteix lacolliment de

menors: una responsabilitat i un comproms que van ms enll dadmetre alg
a casa.
La histria, la Bblia, les llegendes i els mites expliquen histries de perso-

natges que van ser acollits per altres (Moiss, Mahoma, dip, Zeus, Rmul i
Remus acollits per una lloba, etc.). Com diem abans, avui en dia la famlia
sestructura duna manera diferent danys enrere. Tradicionalment, diverses
figures havien tingut cura dels infants de la famlia, participaven en la seva
educaci i tenien uns rols definits:
Els avis, com els que sustentaven lautoritat familiar.

Lhereu, com a cap de famlia (a Catalunya).
Els oncles, que sovint ajudaven els pares.
Els padrins, que tamb tenien una funci prpia.
Les dides, que alletaven els nadons.
El servei domstic, a qui les classes adinerades delegaven la cura, les aten-
cions i leducaci dels fills.
Lafillament: fills criats per altres famlies durant molt de temps, sovint
fora anys, a canvi duna remuneraci, o no, segons els acords.
El que avui anomenem xarxa social: en lmbit rural, els vens socupaven
dels infants quan els pares marxaven a treballar a fora durant les tempo-
rades de collita, etc.
La beneficncia: centres que atenien els infants, no necessriament orfes.
Sn els orfenats que hi havia fins a mitjan segle XX, i dels quals tenim
notcia, entre daltres, per la literatura i el cinema.
Las normas de la Casa de la Sidra de Lasse Hallstrm (1999), Los chicos del coro de Chris-
tophe Barratier (2004), o qualsevol de les versions cinematogrfiques de Jane Eyre, obra
escrita per lescriptora britnica Charlotte Bront lany 1847, sn algunes de les pellcules
ms conegudes que han retratat aquest mn dels centres de beneficncia.
Escenes de Las normas de la Casa de la Sidra i Los chicos del coro
Actualment, amb el predomini de lmbit urb i lemergncia de lestat del

benestar, aix canvia. s lEstat qui passa a ocupar-sen quan no ho poden fer
els pares. Per aix s histricament recent. En qualsevol cas, encara es donen
els acolliments de fet: s a dir, lacord entre dues famlies perqu luna cuidi els
fills de laltra. I s desprs que queda regulat per lEstat, si en t coneixement.
A Europa cal destacar la incidncia de la Segona Guerra Mundial, amb la qual

van quedar molts orfes. Va ser justament en aquest moment en qu va co-
menar a prendre rellevncia lacolliment familiar en la forma que es dna en
lactualitat, quan sn els estats els que passen a fer-se crrec daquests infants.
A Espanya els canvis van trigar ms a produir-se. Els criteris datenci i protec-
ci de la infncia, el pas dels orfenats de beneficncia als centres actuals de
protecci (amb una atenci professional especialitzada) van tenir lloc a linici
de letapa democrtica, al principi de la dcada dels anys vuitanta. A Catalu-
nya es van iniciar amb lEstatut autonomia i el trasps de les competncies
oportunes.
En cap daquests casos no es produa, o es produeix, una adopci. No canvien

els cognoms. Els cognoms donen compte de ser el fill de, de la procedncia
i del fet destar inscrit en una lnia de generacions.
s en aquest context histric que avui en dia es produeix lacolliment, en

un centre residencial o en famlia, la prpia o aliena. Les administracions de
lEstat competents en els temes dinfncia es fan crrec dels menors desempa-
rats quan els seus pares no ho poden fer; aix, nassumeixen la tutela (en sn
els representants legals) i en deleguen la guarda a un centre, famlia o persona
que els acull.
2. Aspectes legals
Actualment el marc legal que a Catalunya regula latenci i la protecci de

linfant i ladolescent est constitut per la Llei14/2010,de27demaig,dels
dretsilesoportunitatsenlainfnciailadolescncia. Aquesta llei, entre
daltres aspectes, regula les diferents mesures de protecci de la infncia, com
ara lacolliment familiar.
Un dels aspectes que incorpora aquesta llei, a diferncia de lanterior (Llei

37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecci dels menors desem-
parats i de ladopci), s lacollimentfamiliarpermanent.
Daquesta manera, les modalitats dacolliment, entre daltres mesures de pro-

tecci, que es preveuen actualment sn:
Lacollimentfamiliarsimple per una persona o una famlia que pugui

suplir, temporalment, el nucli familiar natural de linfant o de ladolescent.
s per als casos en qu es preveu que el desemparament ser transitori.
Lacolliment familiar permanent s per quan es preveu que el des-

emparament ser definitiu i no es considera adequat o no s possible
lacolliment preadoptiu.
Lacollimentfamiliarenunitatconvivencialdaccieducativa.
Lacollimentenuncentre.
Lacollimentpreadoptiu.
Les mesures dacolliment familiar sn preferents a les que comporten

linternament de linfant o ladolescent en un centre. De la mateixa ma-
nera que lacolliment simple o permanent en una famlia extensa ho s
respecte a lacolliment en famlia aliena.
Quan un menor est desemparat i s separat dels seus pares, la potestatdel

pareidelamare (dret natural daquests com a progenitors) queda en suspens.
Com diem ms amunt, ladministraci competent nassumeix la tutela i de-
lega la guarda als seus cuidadors. Daquesta manera, lAdministraci, com a
tutor, s el responsable del menor alhora que el seu representant legal. Per la
seva part, la famlia acollidora nexerceix la guarda i t lobligaci de vetllar
per ell, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una

formaci integral sota la supervisi de lentitat competent, que li ha de pro-
porcionar lajut i lassessorament necessaris.
Com a tutor i, per tant, representant legal que s, lAdministraci s qui

es responsabilitza del menor. A efectes prctics, en lacolliment familiar s
lencarregada del segent:
Autoritzar una intervenci quirrgica del menor.

Donar permisos per a tramitar els seus documents (DNI o passaport).
Donar permisos de sortida a lestranger.
Donar, si sescau, permisos per a practicar esports de risc.
Autoritzar, si sescau, ls de la seva imatge.
Fer-se crrec dels seus bns (herncies, etc.), si sescau, fins a la seva majoria
dedat.
Vetllar perqu linfant mantingui la relaci amb els seus pares, si li s be-
neficiosa, i en unes condicions que li siguin favorables.
I respecte als pares dels infants desemparats, sencarrega dafavorir que rebin
el suport tcnic necessari que els ajudi a modificar les condicions que han
provocat el desemparament dels seus fills.
3. Els pares dels infants. Situacions que porten al

desemparament
Les situacions que porten al desemparament dun infant sn sovint fora com-
plexes. En primer lloc, conv assenyalar que no es tracta duna causa allada,
sin dun conjunt de situacions. En mencionar algunes de les ms freqents
i conegudes, procurant explicar-les.
Lesmalaltiesmentals. En primer lloc, cal destacar que en alguns casos

aquestes poden ser diagnosticades, per no en daltres. Aix no pot fer, en
qualsevol cas, que siguin ignorades. En segon lloc, pot ser que la malaltia
mental sigui reconeguda pels propis pares, sovint quan es tracta de malal-
ties que causen una incapacitaci per a fer-se crrec dels fills. En aquest
cas, les mesures de protecci es poden veure com un ajut i, per tant, es po-
den acceptar ms fcilment. Quan els pares no reconeixen la seva malaltia,
les mesures de protecci sacostumen a veure com una injustcia i poden
provocar un efecte persecutori i que comporti la seva oposici.
Desestructuracifamiliar. Conv no confondre les ruptures de parella,

amb reconciliacions posteriors o lestabliment de noves relacions senti-
mentals fet daltra banda fora actual, amb el que representa la desorga-
nitzaci familiar en els casos que ens ocupen. Es tracta duna situaci ms
radical, que fa referncia ms aviat a una inestabilitat duna altra mena
(emocional, afectiva, etc.), a navegar sense rumb, a tenir dificultats per
a vincular-se amb els altres, etc. Pot delatar, doncs, la presncia de certs
trastorns. Es pot tractar duna conseqncia del punt anterior.
Precarietatlaborali/oeconmica. Cal diferenciar-la del fet que alg es

trobi en algun moment de la seva vida amb dificultats laborals (novament
ens trobem amb un fet dactualitat). Es tracta de persones que, amb fre-
qncia, sn incapaces de mantenir una feina.
Consumdetxics,delictes o altres.
Tot plegat sn signes diversos que apunten a possibles trastorns, i ms

si coexisteixen i sn crnics. Per no necessriament sn causa, deto-
nants, del desemparament. All que els fa determinants s el fet de cons-
tituir un risc per als fills. I, en els desemparaments, gaireb sempre con-
corren alguns daquests factors.
En aquest sentit, cal distingir diferents situacions que provoquen el risc:

Una situaci de dificultat important (situaci de precarietat laboral i eco-

nmica sumada a un mal estat de salut o a la manca de suport familiar i/
o social, etc.), i que pot tenir carcter transitori. Es tracta de les situacions
ms factibles de recuperar.
Una incapacitat dels pares per a fer-se crrec dels fills.
El lloc que els pares assignen al fill (un lloc daband o objecte de mal-
tractament), i que no sempre s el mateix per a la resta de germans. Les
possibles conseqncies per als fills les podrem situar en els dos extrems
dun mateix eix. En tots dos casos es dna un maltractament, per en un
cas per defecte i en laltre per excs.
Labandonament, les negligncies greus, la desatenci, el fet de desenten-

dre-sen serien diferents nivells duna forma de tracte que comporta un
menys, un dficit, en el tracte.
Els maltractaments: fsics, psquics o emocionals. Constituirien laltre ex-

trem. Hi hauria un plus, un excs, en el tracte.
4. Els infants
En primer lloc, cal explicitar que la separaci dels infants dels seus pares sha
de fer efectiva quan shan esgotat altres possibilitats encaminades a tractar la
situaci. Cada cas s diferent i t les seves particularitats.
Linfant t un vincle amb els pares, excepte quan el desemparament es produ-

eix en una etapa molt inicial de la seva vida. Els acolliments en famlia extensa
sacostumen a donar amb avis o oncles, fet que el facilita quan aquests sn
propers als pares i en coneixen la situaci. Per en els altres casos, la separa-
ci tamb provoca uns efectes en els infants, amb els quals es troben els seus
acollidors.
Linfant ha de poder elaborar aquesta separaci. No es tracta noms

duna separaci real, fsica, que busca protegir-lo. Cal poder-li oferir
tamb una separaci subjectiva, s a dir, una oportunitat de trobar una
nova manera de relacionar-se amb els altres, diferent de la que havia
conegut fins al moment dhaver estat objecte del maltractament o de
laband.
En la convivncia amb la famlia acollidora, sobretot al principi, apareixen en

linfant reaccions de malestar, reaccions que ni ell mateix pot explicar, que
exterioritzen les seves vacillacions per haver de deixar els pares i anar a viure
amb uns parents. Es pot sentir culpable i pensar que all que va passar era per
culpa seva.
Un aspecte favorable a lacolliment, doncs, s quan es produeix un consenti-

ment, una acceptaci dels pares perqu el fill sigui acollit. Aix tamb facilita
la relaci que mantindran durant lacolliment.
Elaborar la separaci comporta un respecte per part dels altres. Linfant no

parla dall que li va passar amb facilitat, ni quan els adults que lenvolten ho
volen. Necessita un temps per a poder-ho fer. El que ha de saber s que ho pot
fer i que quan ho faci ser escoltat.
Un altre element a tenir en compte s la incertesa sobre el temps durant el

qual viur amb els seus parents. En realitat, la incertesa i la inestabilitat han
estat aspectes que han format part de la seva vida. En aquest sentit, cal oferir-li
estabilitat. Conv que spiga quin es el pronstic amb relaci als seus pares i
si el retorn amb ells s factible a curt termini o no. I que, mentre aix no sigui
possible, tindr un lloc en la famlia que lacull i uns adults que sen faran
crrec i sen responsabilitzaran.
4.1. La preparaci de linfant per a lacolliment
Hi ha casos en qu linfant passa un temps vivint en un centre abans de ser

acollit per uns familiars. Sovint es tracta de casos en qu la separaci, la reti-
rada del menor, es fa amb carcter durgncia. En daltres, perqu es desconeix
si alg de la prpia famlia sen pot fer crrec. I tamb hi ha casos en qu ini-
cialment no hi ha ning que vulgui assumir aquesta responsabilitat. A conti-
nuaci veurem quins aspectes cal considerar en aquests casos, tot i que amb
freqncia es tracti dacolliments que shan produt de manera natural, sense
aquesta institucionalitzaci prvia, perqu hi ha una demanda dels pares o
perqu els familiars se nhan responsabilitzat motu proprio.
Durant el temps en qu linfant resta en un centre, els professionals exploren

aquesta situaci i, si escau, fan la proposta als familiars.
Es pot tractar de familiars que, tot i el vincle sanguini, linfant no conegui; per
tant, per a ell sn uns desconeguts amb els quals es proposa que vagi a viure.
Aquest s un aspecte important a tenir en compte, ja que requereix que sel
prepari per a lacolliment.
Cal que els seus educadors al centre, com a referents ms propers que t,
linformin de la decisi que sha pres, que li expliquin lacolliment i li presen-
tin els acollidors. Conv buscar-ne el consentiment a ser acollit, ms enll de
quina sigui la seva edat. Cal donar aquest temps de preparaci a linfant i tam-
b als futurs acollidors, ja que no es tracta de qualsevol decisi, ni desperar
que el vincle sanguini en garanteixi lxit. De fet, la manera en qu comena
un acolliment explica quina en pot ser la viabilitat. I cal tenir en compte que,
lamentablement, aquest xit no es dna en tots els casos.
Aquest s un moment important per als professionals que treballaran durant

lacolliment. Ja hem comentat abans que linfant t com a referents els seus
educadors del centre. Es lhora que conegui aquests nous professionals, sovint
educadors socials, i que pugui comenar a establir una relaci de transferncia
amb ells. Una transferncia necessria perqu durant lacolliment aquests pu-
guin fer la seva tasca de suport i assessorament.
Tamb conv conixer altres situacions. Quan es produeix el desemparament

de nadons, o el dinfants en la primera etapa de la seva infncia (entre ze-
ro i tres anys habitualment), s possible que en lloc de ser acollits a centres
ho siguin en famlies acollidores especialitzades. Es busca evitar la institucio-
nalitzaci dinfants tan petits, que podria tenir aspectes poc beneficiosos per
al seu desenvolupament. Es tracta de possibilitar que aquests nadons tinguin
lafecte i latenci particularitzada que els pot oferir una famlia. Per que s
ms difcil que es pugui donar en un centre, on sovint els educadors shan de

fer crrec de diferents infants alhora, on els professionals tenen uns horaris
laborals que comporten uns relleus i, per tant, les figures referencials canvien
contnuament.
Sn els anomenats acollimentsdurgnciesidiagnstic. Es tracta de famlies

diferents que es fan crrec daquests nadons, mentre els equips tcnics fan
lestudi de la situaci dels pares per determinar si poden tornar a viure amb
ells o, al contrari, requereixen un recurs dacollida, mentre no es modifiqui
aquesta situaci. El resultat daquest estudi pot ser la proposta de lacolliment
en una famlia extensa.
Daquesta manera els familiars acollidors es poden trobar amb el fet que reben
el nebot o nt provinent duna altra famlia que lha cuidat durant un temps.
Circumstncia que presenta les seves particularitats i que comentar ms en-
davant.
4.2. Lacoblament
Tot seguit sestableix un perode en el qual linfant i la famlia comencen a fer

trobades i sortides del centre. Es tracta de propiciar un temps de coneixement
mutu i de veure com sestableixen els vincles inicials entre ells.
Aquest acoblament ser duna manera o una altra en funci de diverses cir-
cumstncies, com ara ledat de linfant, si ja hi havia hagut, o no, una relaci
prvia i com shavia donat. Es tracta tamb dun temps que ha de permetre
una primera renovaci del consentiment inicial de lacolliment per part de
lun i dels altres.
Amb relaci als professionals, tamb s un temps en qu els educadors

del centre van deixant pas als professionals de lacolliment com a nous
referents de linfant i la famlia. Aquest s el lloc per a leducador social
(i per als altres professionals de lequip, que s multidisciplinari) en el
qual, com a nou referent, far lacompanyament de linfant i la famlia
en aquest procs. I aquest s tamb un temps en qu es fa necessria
una bona coordinaci entre tots.
Es tracta que durant aquest procs linfant i els seus parents es puguin coni-
xer i veure com sn els vincles que estableixen entre ells, per no es pot obli-
dar que es tracta duna situaci que no s real, que no ser lhabitual durant
lacolliment. Les trobades sn ldiques i la convivncia no. I sovint s quan
es produeix aquesta convivncia que poden sortir els conflictes o les desavi-
nences.
Es tracta dun moment en qu linfant es pot fer preguntes, sobretot si no co-

neix gaire els seus familiars. Es pot preguntar qu volen dell. Cal recordar que
linfant ja va ser abandonat pels seus pares i s lgic que es pregunti qu pas-
sar ara. Tot aix li pot generar una inquietud lgica que es pot manifestar de
diverses maneres en el comportament, sobretot quan sinicia la convivncia.
Sovint a les famlies, tant en lacoblament com desprs en la convivncia, els

poden aparixer dubtes, vacillacions, que tamb comporten un malestar. Igual
que als seus fills, si s el cas. s un malestar que conv que el puguin tractar
amb els professionals referents de lacolliment.
En els acolliments en famlia extensa tamb hi ha la relaci que els avis o oncles
acollidors mantenen, o van mantenir, amb els pares dels infants. Es tracta dun
nt o nebot que, fins i tot en els casos en qu no es coneixien prviament,
aquest aspecte s en joc. Es tracta del fill dun familiar molt proper i que ocupa
un lloc determinat en lestructura familiar i en la seva subjectivitat. B per
lafany de fer-se crrec del nt o del fill del germ, per a ajudar-lo, b perqu
sen sentin, amb ms o menys grau, obligats pel vincle familiar. Aquest s un
aspecte que sha de poder dilucidar en lestudi de la famlia.
Quan linfant ha estat acollit per una famlia durgncies i diagnstic i es fa la

proposta que ho sigui duna manera ms estable amb la seva famlia extensa es
donen una srie daspectes diferencials. Es tracta dun nad que ha conviscut
durant uns mesos amb una altra famlia, que lha ats, lha cuidat i amb la qual
ha establert uns primers vincles afectius. Els aspectes beneficiosos que abans
hem comentat es podrien girar en contra si el pas a la seva famlia extensa (o
als propis pares quan s el cas) no es fa amb prou cura i tenint aix en compte.
En aquests casos, doncs, tamb cal preveure que es requereix un temps perqu
linfant es pugui anar fent amb els qui seran la seva famlia, segurament per
molts anys. Per tamb un temps que permeti la desvinculaci amb la primera
famlia que lha acollit.
Aix requereix que la famlia extensa hagi estat informada prviament, que
conegui les funcions daquestes famlies durgncies i diagnstic i que pugui
facilitar la desvinculaci, tant de linfant amb la famlia com daquesta amb
linfant.
5. Estudi de les famlies
Aquest estudi de les famlies es fa abans dels punts que shan vist anteriorment
amb relaci als infants, com sn la preparaci daquests per a lacolliment i
lacoblament posterior, quan els infants estan en un centre o en una famlia
durgncies i diagnstic. Aquests passos noms es donen, lgicament, si hi ha
una famlia en disposici dacollir-los. Si els hem explicat daquesta manera
s per poder explicitar de manera separada els aspectes diferencials propis que
tenen a veure amb els diferents agents de lacolliment.
Com sha comentat anteriorment, els acolliments en una famlia extensa es

poden haver donat de manera natural per part de la famlia i molt abans que
sinicis la intervenci del sistema de protecci, fins i tot linfant pot haver vis-
cut amb aquesta gaireb des del seu naixement. Tanmateix, tamb hi pot ha-
ver casos en qu linfant i la famlia no es coneixien malgrat el vincle familiar.
Per tant, lestudi del cas s diferent segons el punt de partida. Sha de tenir
present que, pel que fa a la famlia, es tracta duna decisi compromesa de la
qual shan de fer crrec. Una decisi que apella a un desig del qual shan de
fer responsables. Abans de dur a terme un acolliment, doncs, cal que el puguin
confirmar. No sempre les famlies es troben en un moment adequat per a fer-
lo. I si s aix, cal posar-ho de manifest i aturar-lo. No es pot donar mai per fet
ni la verificaci dun desig ni el resultat dun estudi.
Com veurem, lestudi t un vessant clnic i un vessant social, per a fer-ne

lanlisi i la valoraci corresponents.
5.1. Lestudi previ a lacolliment
A lestudi previ a lacolliment i partint de linters prioritari del menor, es trac-

ta de poder fer un clcul sobre les possibles conseqncies de lacolliment fa-
miliar, tenint en compte les diferents variables que hi intervenen: linfant, els
pares i la seva posici respecte a aquest tema. Es tracta, doncs, de valorar la
convenincia de dur-lo a terme.
El treball clnic es dirigeix a lanlisi i valoraci de la demanda

dacolliment, particularitzat en cadascun dels subjectes involucrats. Es
tracta destablir una certa lgica particular a cada demanda; dins de la
histria daquell subjecte, fer-nos una idea de les diferents personali-
tats i trets de carcter dels sollicitants, comprovar que hi ha un desig
dacollir en tots ells, i tamb descartar que hi hagi signes de patologia
en les diferents estructures de les seves personalitats.
Un altre aspecte, com deia ms amunt, t a veure amb la histria prvia, com
la subjectiven. Quina ha estat la relaci daquests familiars directes amb els
pares de linfant, amb els quals sovint han conviscut, si ms no, durant la seva
infncia. Quina ha estat en els diferents moments de les seves vides i quina
s en lactualitat. Es tracta de poder valorar tamb si els poden donar un lloc
en la seva subjectivitat, i de sostenir el rgim de visites amb el fill que shagi
estipulat.
El nombre i distribuci daquestes entrevistes s variable, depenent tant de les

caracterstiques dels subjectes entrevistats com dels dubtes i els interrogants
que vagin sorgint.
En el treball social, quan una de les entrevistes es fa al domicili familiar,

sobserva si la famlia disposa de les condicions necessries per a acollir linfant
i dels recursos que hi ha a la zona on viuen (escoles, CAP, etc.). En aquest cas
sincideix en lmbit social. Es tracta de veure quina relaci t la famlia amb
lentorn, la seva vida social, i el suport familiar i social que tenen.
Es fa un recorregut per la histria familiar i laboral. En els casos en qu la

famlia t fills propis, es parla amb ells sobre les seves afeccions, els estudis i
la seva opini sobre la idea de lacolliment.
5.2. Lestudi dels acolliments de fet
En lestudi dels acolliments de fet, en qu la convivncia ja es dna des de fa

temps, ens trobem davant duna situaci en la qual tant la relaci entre linfant
i la famlia com la mateixa histria de l'acollida ja estan establertes amb les
seves particularitats. Es tracta dacolliments que es van constituir temps enrere,
amb el consentiment i lacord mutu entre pares i acollidors, o dacolliments
dels quals segurament no sen tenia coneixement i que ara es regularitzaran.
All de propi que apareix en aquests casos s que durant el perode

dentrevistes cal procurar establir un espai delaboraci dall que va motivar
l'acolliment. s a dir, sha de saber com es va produir ms enll del que consta
en lexpedient: quin va ser el moment en la histria familiar en qu va passar,
com expliquen la relaci amb els pares en aquesta histria, si va ser una deci-
si presa per iniciativa prpia o si va ser una demanda que els van fer, si es
van sentir pressionats, en definitiva, qu va ser all que els va impulsar a fer
lacolliment. Per, sobretot, com el van viure ells llavors, en un moment en
qu de vegades es prenen decisions precipitades, sense una elaboraci sufici-
ent, i com el (re)signifiquen ara. s a dir, com subjectiven tot plegat. Una sub-
jectivitzaci que pot permetre (re)situar les coses duna altra manera. Sobretot
quan sha produt un deteriorament de la relaci amb els pares.
Un altre aspecte a tenir en compte s el de la convivncia, la relaci amb

linfant acollit i les seves inquietuds sobre aix. En aquests casos, lestudi tam-
b comporta les entrevistes amb linfant, o infants, ja que no s estrany trobar
diferents germans acollits en una mateixa famlia. En elles es busca igualment
la seva prpia versi. Com han elaborat, o estan elaborant, la seva histria
i quin s el lloc que ocupen els pares en aquesta, en lactualitat i en temps
passats. Tamb conv interessar-se per la seva versi de com va la convivncia
amb la famlia que els t acollits i en quin lloc se situen amb relaci al nucli
familiar.
Finalment, hi ha un altre aspecte que t a veure amb la presncia dels profes-

sionals. Fins al moment de regular lacolliment no shavia donat, per s que
hi ser a partir dara. Lestudi tamb s un moment per a fer aquest lloc als
professionals que en faran el seguiment.
5.3. La formaci de les famlies
El fet de tractar-se dacolliments que duen a terme parents pot fer pensar que
aquesta formaci prvia s innecessria. En canvi, lexperincia demostra que
en els acolliments es produeixen una srie de circumstncies que fan pensar
el contrari. Sn particulars de cada cas. Per, en lacolliment, el que hi ha
en joc va ms enll de lafecte que es doni i de les atencions que els infants
requereixin.
Alguns dels aspectes que conv tenir en compte, que seran diferents segons
les circumstncies dels acolliments que els participants duen a terme i segons
si aquests shan constitut recentment o sn de llarg recorregut, tenen a veure
amb els punts segents:
Donar informaci a les famlies sobre qu s lacolliment familiar.

Conixer aspectes legals prctics de lacolliment.
Quines instncies prenen les diferents decisions.
Conixer les funcions dels diferents professionals implicats en lacolliment
i el sistema de protecci de la infncia.
Conixer els efectes de les separacions de linfant de la seva famlia.
Reflexionar sobre la seva responsabilitat en lacolliment.
Informar sobre ladaptaci mtua de linfant i la famlia acollidora en els
primers temps de la convivncia.
Anticipar les dificultats i satisfaccions de lacolliment familiar.
Valorar la convenincia dutilitzar els recursos de lentorn.
Conixer la importncia de la relaci dels infants amb els seus pares.

Possibilitar els comentaris dels participants sobre els seus casos particulars.
La metodologia i els continguts sadapten als participants de cada curs i a les

situacions prpies del seu acolliment.
Es tracta que aquesta formaci sigui un primer moment que pugui donar lloc
a la seva participaci en una formaci de carcter continuat o de grups de
suport, dels quals parlarem en un altre apartat.
6. Consideracions entorn de lacolliment en famlia

extensa
Lacolliment en famlia extensa dels menors desemparats s per llei la primera

mesura a plantejar-se quan sen declara el desemparament i el menor s separat
dels pares. Es tracta que pugui continuar vivint en el seu entorn familiar i
social ms proper, evitant-li la institucionalitzaci, sempre que sigui possible.
Es tracta tamb de la mesura ms utilitzada en lactualitat.
Tamb sabem que el vincle biolgic no s una garantia de res. No s una ga-
rantia que sostingui lacolliment. La mateixa necessitat de protegir els infants
es fa palesa, per exemple, quan els propis pares sn els primers que no se nhan
pogut ocupar.
Per aquest motiu esdev necessari fer un seguiment daquests acolli-

ments que doni un suport i assessorament tcnic tant a aquestes fam-
lies acollidores com als infants que tenen acollits. Cal donar a les fam-
lies un lloc de suport proper al qual puguin recrrer quan ho necessitin,
com tamb donar un lloc propi a linfant en el qual pugui ser escoltat.
Es tracta que els avis o tiets acollidors es puguin fer realment crrec dels
infants en els diferents vessants en qu aquests ho necessiten. Per aquest
motiu tamb conv facilitar sovint laccs a la xarxa social propera tant
a les famlies com als infants.
El treball de seguiment tamb ha de permetre que els acollidors facilitin la

relaci dels infants amb els seus pares, cosa que no sempre passa, sobretot si la
relaci entre els adults presenta dificultats. Llavors esdev necessari poder fer
un treball amb els acollidors amb vista a preservar linfant en aquests casos.
La casustica demostra qu es prioritza lopci de lacolliment perqu linfant

mantingui la seva vinculaci familiar i social. No separar-lo del seu entorn
es considera una cosa favorable. I efectivament ho s. Per tamb apareixen
altres coses que cal tenir en compte.
Aqu farem un recull dalguns daquests aspectes que incideixen en els acolli-
ments en famlia extensa. No es donen tots en tots els casos. Tamb nhi ha
daltres que no mencionarem aqu. La casustica s prou nombrosa i variada i
per tenir-los en compte caldria anar cas per cas. Per s que sn aspectes que
es presenten sovint.
En primer lloc, es freqent veure situacions de precarietat en les famlies aco-

llidores, tant pel que fa a poder sostenir lacolliment, fer-se crrec dels infants,
com tamb a la precarietat econmica. Cal afegir situacions de poc vincle so-
cial per part daquestes famlies, principalment si es tracta davis, tant amb els
dispositius de la xarxa social com en la relaci amb altres (familiars, amics,
vens) que els puguin donar suport.
En segon lloc, cal destacar que els acolliments en famlia extensa acostumen
a ser sobretot per part davis o doncles. I alguns dels aspectes que presenten
sn diferents.
En el cas dels acolliments fets per avis, ens trobem que:
Sovint tenen una edat avanada.
Pot ser que els infants acollits siguin bastant petits i que estiguin acollits
des dels pocs mesos de vida.
Tamb que aquests acolliments shagin produt en situacions de fet.
Els acolliments acostumen a ser de llarga durada, amb freqncia ms enll

de la majoria dedat dels nois o noies.
Aix sovint pot comportar:
Inquietud en els avis pel que passar quan ja no sen puguin fer crrec o
faltin. I aix passa fins i tot quan es tracta davis relativament joves.
Sn infants a qui els avis els estan fent de pares. Hi ha un salt generacio-
nal que no acostuma a ser fcil ni per als uns ni per als altres (els poden
anomenar iaios o pares, segons els casos).
Hi ha el sentiment en els avis que si han de cuidar dels nts s perqu amb
els fills la cosa no els va anar prou b. Hi ha temor que es pugui repetir el
mateix amb els nts. I ara es troben, a ms, que ja sn grans.
La relaci amb els pares dels infants: o b acorden visites, etc. a lesquena
dels professionals o b aquesta relaci s conflictiva i difcil, o les dues
coses simultniament. En qualsevol cas, sn situacions que arrosseguen
molta tensi i que no afavoreixen linfant.
La relaci que els infants mantenen amb els pares els pot provocar males-
tar. Els acollidors destaquen com aix repercuteix en lestabilitat i el benes-
tar daquests, fet que saprecia en el comportament o en el rendiment es-
colar, etc.
Que la relaci amb els pares provoqui malestar en els infants pot procedir
tant de lactitud dels pares envers els fills, o envers els avis o tiets acollidors,
com de lactitud dels mateixos acollidors, que indueixen a aquest malestar.
El ms freqent s que totes dues actituds coincideixin.
Quan els avis tenen acollits nts adolescents, els resulta difcil fer-se cr-
rec dall que correspon a ledat: les actituds de rebellia, els estudis o la
inserci laboral i social. No coneixen els recursos que hi ha ni saben com
actuar en aquestes situacions. En aquests casos, els adolescents necessiten
lacompanyament duna figura referencial que sigui important per a ells
per a seguir els circuits escolars o laborals. Tamb per als casos en qu es
requereix un tractament psicoteraputic, que en aquestes edats desperta
tot tipus de recels, i per al qual cal un adult que els en faci veure la con-
venincia.
En el cas dels acolliments fets per oncles, trobem que si b es troben en una
edat en qu alguns dels aspectes anteriors no es produeixen es donen altres
circumstncies. s freqent que la relaci amb els germans, pares dels infants,
estigui en un conflicte que s anterior al naixement dels mateixos infants.
Aquest conflicte apareix en lacolliment i linfant acollit queda situat entre dos
fronts. Un altre aspecte a tenir en compte sn els fills propis daquests tiets.
Quan tenen edats properes a les dels infants acollits apareix una situaci de
rivalitat que dificulta la convivncia. Aix passa fins i tot en casos en qu hi
ha una diferncia dedat ms gran.
Tant si es tracta dacolliments amb avis com amb oncles, quan hi ha una pro-
posta de retorn de linfant amb els pares, hi acostuma a haver una oposici,
provocada tant pel coneixement que tenen dels pares i del seu historial (i el
temor que aix els desperta), com per la relaci conflictiva que mantenen amb
ells. I tamb pel vincle que ha acabat establint amb els nts o nebots acollits,
que els dificulta la separaci. Hi pot haver una competncia entre ells sobre
qui se nha de fer crrec.
Conv dir aqu que quan es fa una proposta de retorn, cal tenir en compte
la situaci dels pares, per tamb la del fill. I el moment adequat per a uns i
altres no sempre coincideix. Cal que el moment en qu es proposa el retorn
tamb sigui ladequat per al fill.
Aquests aspectes que shan assenyalat aqu volen donar compte de la

convenincia de dur a terme un treball important de suport i asses-
sorament en el seguiment dels casos. I, en aquest punt, la funci de
leducador social pren rellevncia dins del treball interdisciplinari que
preveuen els equips tcnics. La finalitat s vetllar perqu els infants aco-
llits en una famlia extensa rebin latenci i leducaci ms adequades
possible a les seves necessitats, i tamb que les seves famlies acollidores
puguin sostenir lacolliment.
Cal destacar tamb que hi ha casos en qu les coses sn duna altra manera,
en qu la situaci es podria dir que s ms normalitzada i en qu, per tant, no
cal que aquest treball de seguiment sigui tan intens com en altres casos. En
qualsevol cas, es tracta dun aspecte que cal anar verificant peridicament, ja
que les situacions sempre sn canviants, en un sentit o un altre.
7. La convivncia. Treball de seguiment
En lapartat en qu parlvem de la preparaci per a lacolliment de linfant i

de lacoblament, hem comentat la convenincia que leducador social referent
del cas pugui establir, ja en aquest moment, una relaci de transferncia amb
la famlia i amb linfant que permeti el treball posterior que shauria de fer en
el seguiment del cas. s a dir, de convertir-se en el seu referent tcnic.
En els casos dels acolliments de fet s en les entrevistes destudi i en les imme-
diatament posteriors que cal que aix es porti a terme.
En lapartat anterior hem assenyalat algunes situacions en els acolliments que

indiquen la convenincia daquest treball de suport tcnic a la famlia i a
linfant.
a)Treballtcnicdeseguiment
El treball professional en el seguiment daquests casos sha dencaminar a do-

nar a les famlies un lloc de suport proper al qual puguin recrrer quan ho
necessitin. Al mateix temps, es tracta de donar un lloc propi a linfant on pot
ser escoltat.
Es tracta de possibilitar que la famlia doni un marc de relaci estable i positiu

a linfant i que assumeixi les seves responsabilitats socialitzadores i educatives.
Per aix, sovint cal orientar-la perqu trobi noves estratgies i altres maneres
dorganitzar-se en lmbit familiar, que lajudin a afrontar situacions noves en
latenci als menors.
Aquest treball es fa a partir del segent:
Entrevistes peridiques amb la famlia acollidora. Es fan a instncies del

professional referent (educador social) o del psicleg, si s el cas, responent
a les necessitats que es produeixen, o a partir de la demanda que pugui fer
ella mateixa. Poden fluctuar entre una periodicitat setmanal, mensual o
trimestral, segons el moment en qu es trobi el cas.
Entrevistes peridiques amb els infants o joves. Tamb les fa leducador

social o el psicleg i es consideren un espai datenci particularitzada amb
ells. La periodicitat daquestes entrevistes tamb depn de la situaci del
cas i de ledat.
Contactes telefnics. Es produeixen igualment tant a iniciativa de la fam-

lia o dels nois i noies, com del tcnic referent.
Coordinacions amb altres professionals. Seguiment del procs dels casos

mitjanant la coordinaci amb els altres professionals: lEAIA de referncia
dels pares, les escoles, els psicoterapeutes, els professionals de la salut, etc.
Registres. Per a cada cas de seguiment es registren les trucades telefniques,

les entrevistes amb la famlia, amb linfant i amb altres professionals, i les
incidncies en les trobades dels infants amb els seus pares.
Informes. Elaboraci dels informes oportuns, donant compte del tre-

ball que sha fet i dels diferents esdeveniments que han ocorregut en
lacolliment.
Trmits i gestions. Tramitaci dexpedients econmics per a ajuts, autorit-

zacions, permisos i altres.
b)Larelaciambelspares
Hi ha casos en qu s necessari fer un acompanyament a les visites que els

infants fan als pares. s en aquest moment quan conv que el professional
referent actu com a mediador, o com a protector, quan s necessari.
Es tracta de facilitar i possibilitar la relaci, procurant que tant les condicions

de les trobades com la seva freqncia siguin el ms adequades i beneficioses
possible per als infants. Com hem dit anteriorment, tamb es tracta de pre-
servar linfant quan la relaci entre els pares i els avis o tiets acollidors sigui
conflictiva.
c)Laxarxasocial
Conv contribuir a ampliar la xarxa de suport social de les famlies per a dis-
minuir el sentiment dallament, que sovint es produeix, legitimant a la vega-
da la seva funci com a acollidors.
En aquests casos cal propiciar la coordinaci daquesta xarxa per a fer un tre-
ball en una mateixa direcci: escola, centres oberts, psicoterapeutes, serveis
dinserci laboral, etc.
d)Laformacicontinuada.Grupsdesuport
Vol tenir aquest doble vessant, de suport i formatiu.
Espai conduit per un tcnic dacolliments, ofereix, duna banda, un espai de

trobades amb les famlies on puguin compartir les seves experincies amb
daltres que es troben en situacions semblants, per sempre diferents i, de
laltra, un espai per a parlar o informar-les de temes del seu inters relacionats
amb lacolliment.
La participaci sofereix com un recurs voluntari i complementari, no substi-

tutiu, del seguiment individual. Es tracta doferir-los uns espais continuats de
paraula i dileg al marge de les urgncies quotidianes, com a suport a les seves
funcions.
La consideraci grupal daquest espai no s obstacle perqu es tingui sempre

en compte el vessant subjectiu de cada participant.
Aspectes que es poden abordar, tant per a obrir un debat com a per a transme-
tre continguts dinters, sn: aspectes legals, recursos i informacions tils, re-
cursos socials o ajuts econmics, lescola i la relaci escola-famlia, leducaci
dels infants en funci de les diferents edats, ladolescncia, el lleure, etc.
e)Elsdiferentsfinalsdelacolliment
El final de lacolliment es pot produir, principalment, pels motius segents:
Perqu sassoleix la majoria dedat.
Perqu desapareixen les circumstancies que havien motivat el desempara-

ment, amb el retorn consegent amb els pares o amb un dells.
Perqu lacolliment ha anat malament o perqu aix ho manifesta la fam-

lia o linfant. En aquests casos sha de buscar una nova famlia per a ell o
ser acollit en un centre.
Com es pot veure, en alguns casos el menor pot restar amb els seus acollidors
ms enll dels divuit anys, si s la voluntat duns i altres. De vegades es poden
independitzar, o tornar amb els pares, com a adults que sn legalment. En els
altres marxa de casa, b per anar amb els pares, b per fer cap a un altre recurs
de protecci. En tots els casos, excepte si retornen amb els pares, es pot fer s
dels programes de suport als joves tutelats i extutelats, si es donen els requisits
o les condicions oportunes.
El final de lacolliment s un aspecte que cal preparar amb temps, excepte quan
es produeix de manera sobtada. Si s en assolir la majoria dedat, es tracta dun
moment anunciat amb antelaci, de manera que es poden valorar les diferents
opcions en qu pensi el noi o noia. Si es tracta dun retorn amb els pares,
sovint els mateixos esdeveniments tamb lanuncien, de manera que aquest
es pot preparar amb els diferents implicats (pares, noi o noia, acollidors). s
ms difcil quan es produeix per una crisi en lacolliment, en qu sovint els
fets es precipiten de tal manera que ho fan molt difcil.
8. El paper de leducador social
Com diem en lapartat 6, el vincle biolgic no s una garantia que sostingui

lacolliment. Sovint s necessari un treball de suport i assessorament tcnic
que el permeti. Duna banda, tenim que en el treball de seguiment sescolta
i sassessora la famlia i linfant acollit en les entrevistes. Un espai que ha de
permetre que tant linfant com els seus pares tinguin un lloc adequat en la
subjectivitat de la famlia acollidora. I, daltra banda, cal un acompanyament
ms proper, principalment dirigit a linfant. s aqu on el paper de leducador
social adquireix una rellevncia especial.
Sovint ha de poder suplir alguna cosa dall que s propi dels pares o de les
figures adultes referents, principalment en els casos davis acollidors dedats
avanades. s a dir, arribar on potser ells no poden. En els casos doncles aco-
llidors acostuma aparixer ms la rivalitat amb els pares, menys tolerncia
a la relaci amb aquests, tant la dells com la de linfant. Aqu la funci de
leducador consisteix ms en fer de mediador daquesta relaci.
Quan els acollidors sn els avis, linfant acostuma a tenir un lloc ms fet, ms
consistent, en la famlia (es ms difcil que uns avis donin per acabat un acolli-
ment, tret de casos dincapacitat, malalties o similars). La qual cosa no vol dir
que sigui necessriament un lloc adequat (per exemple, la frase el nen s com
el seu pare, amb tot el que aix pot representar en els casos que ens ocupen,
pot donar compte del lloc que li donen). Llavors cal un treball dentrevistes
per a construir-li un lloc propi i diferenciat per a ell.
Tamb hi ha, per, laltre vessant del treball de seguiment, com s

lacompanyament a qu ens referem ms amunt. En el cas dinfants ms pe-
tits, buscar recursos fora dels horaris escolars, com ara esplais, activitats espor-
tives o de suport escolar. Es tracta que els avis shagin docupar de les atenci-
ons dels infants per amb un suport social ms ampli. Un suport social que se
nocupi ms enll dels horaris escolars. En els casos de nois o noies ms grans
es tractaria del mateix, per en els espais que els sn propis, com ara els recur-
sos dinserci laboral o de formaci prelaboral. En aquest sentit, leducador
social sencarrega no solament de la cerca dels recursos esmentats i de buscar
la coordinaci necessria entre aquests, sin tamb dacompanyar linfant o
jove en la seva integraci. Aix, t una rellevncia especial lacompanyament
a espais psicoteraputics. s freqent que els adolescents no en vegin la ne-
cessitat i, per tant, es mostrin refractaris a participar-hi. Aquesta s una tasca
que habitualment correspon fer als pares. En aquests casos correspondria als
acollidors. Per si es tracta davis dedats avanades els resulta ms difcil. Aix
doncs, quan leducador social s una figura referencial per al noi o noia pot
fer ell aquesta funci.
Un exemple seria el cas dun nen que tenia sis anys i estava acollit pels seus
avis materns. La mare de linfant, afectada per problemes de salut mental,
sempre ha estat fora present al domicili acollidor, causant, a poques, series
distorsions en la dinmica familiar. En aquella poca els avis tenien una edat
que sapropava ja a setanta anys. El seu estat de salut comenava a presentar
les mancances prpies de ledat. Era un moment difcil perqu es poguessin
fer crrec dun nt daquella edat. Es va considerar que lacolliment es trobava
en un moment crtic. La tasca de leducador social en aquells moments va
consistir a anar construint tot un teixit social de suport als avis. Es va buscar
un casal on el nen es pogus integrar amb infants de la seva edat i alhora
pogus ser ats fora dels horaris escolars. Tamb es va acompanyar els avis a
inscriurel en una activitat de piscina, activitat que era del seu inters alhora
que convenient per la seva tendncia a lobesitat. A mesura que linfant anava
creixent es buscava un espai ms especfic de suport per als deures escolars i
dactivitats ldiques prpies per a la seva edat. Al mateix temps, tamb es va fer
un treball dentrevistes amb els avis encaminat a tractar la relaci amb la seva
filla, mare del nen acollit, perqu la relaci incids duna manera diferent en la
convivncia familiar. Leducador va fent durant tot aquest temps un treball de
coordinaci amb lescola, el casal, laula de suport per als deures escolars, etc.
Actualment el nen, que aviat far dotze anys, continua vivint amb els seus avis
i el proper curs iniciar leducaci secundria. La xarxa de suport social que
sha anat construint est permetent, en aquest cas, que aquests avis es puguin
continuar fent crrec del seu nt i que aquest pugui circular per espais que el
vinculen socialment.
En els casos en qu els acollidors sn oncles, les situacions acostumen a ser

diferents. El lloc on est linfant acollit no sempre s tan slid i es dna ms
que els infants hagin danar a una altra famlia o a un altre recurs. Els oncles
sn ms joves, per sovint tenen fills propis en edat de ser encara atesos pels
pares. s freqent, doncs, veure oncles que shan de fer crrec dels seus fills i
a ms, dun dia per altre, dun o ms nebots.
Un exemple seria el duna adolescent acollida pels seus oncles paterns. Aquests
sn fora ms joves que el pare de la noia i tenen dos fills ms petits. Per tant,
no tenen experincia en leducaci dadolescents. Safegeix que es tracta duna
famlia immigrant, procedent dun pas que pertany a una cultura diferent de
la nostra i que tots dos oncles han de treballar moltes hores. La relaci amb
el pare de la noia es dna de manera que es mantenen les formes tot i que
esdev tensa en determinats moments. La noia, que abans de ser acollida amb
prou feines coneixia els qui ara sn els seus acollidors, se sent incmoda en
la convivncia, principalment en els seus inicis. Alhora busca fer-shi un lloc.
Collabora en les tasques domstiques i quan els horaris escolars li ho permeten
tamb socupa dels seus cosins petits. De totes maneres, desprs dun primer
temps de convivncia, el malestar en la noia per no poder viure amb el seu

pare es va manifestant cada cop amb ms intensitat i apareixen dificultats en
la relaci.
Lestratgia del cas consisteix en un treball intens i acurat per part de

leducador social en possibilitar que la noia pugui formular una demanda per
a tractar el seu malestar. Al mateix temps, es busquen recursos de lleure que li
permetin una relaci amb daltres nois i noies de la seva edat i descarregar-la
duna part de la responsabilitat que havia anat assumint amb relaci als seus
cosins ms petits. Tamb es fa una tasca amb relaci a la seva formaci prela-
boral, ja que, tot i que per ledat ja podria treballar, la situaci de crisi actual ho
dificulta, sobretot sense una formaci especfica. A ms, es tracta de procurar
ocupar ms hores en assumptes propis i no tantes en les atencions als cosins.
El treball en aquest cas es troba actualment en aquest punt i est encaminat
no solament a all actual sin tamb a les expectatives de futur de la noia i la
seva independitzaci quan arribi a ledat adulta.
Resum
En aquest mdul sha parlat del que representa lacolliment dinfants en fam-
lia extensa. El fet que en aquests casos hi hagi uns vincles sanguinis sembla
que faciliti les coses. Hem vist, per, que aquest vincle no s cap garantia de
responsabilitat ni dafecte envers els infants (els pares sn els primers que se
nhan desents) i que aquests acolliments estan emmarcats en la histria de
les relacions que es donen en cada famlia.
Lacolliment familiar procura la protecci dels infants desemparats i els dota

dun lloc estable que els ofereixi una nova oportunitat de vincular-se als altres,
diferent de la que el dest semblava haver-los reservat.
Justament perqu aix sigui possible conv un treball professional que hi posi
lmits (no tothom est sempre en condicions de fer un acolliment), que ho
acoti. El treball de suport i assessorament ha de permetre que tamb lentorn
social faci les seves funcions en lacolliment familiar.
Bibliografia
La bibliografia que aqu se cita recull algunes de les obres que han contribut a construir el
discurs que sha exposat al llarg daquest mdul. En realitat, forma part del bagatge de lautor
que, juntament amb la seva llarga experincia en lmbit dels acolliments familiars, ha per-
ms descriure aquesta realitat professional, sense que necessriament se citin expressament
totes les obres al llarg del text. Aqu les recollim per suggerir algunes lectures que permeten
pensar sobre la qesti a la qual ens convoca aquesta assignatura.
Amors, P. i Palacios, J. (2004). Acogimiento familiar. Madrid: Alianza Editorial.
Diversos autors (2004). Monogrfic: Salut mental i educaci social. Revista dIntervenci Soci-
oeducativa. Revista Educaci Social, 26. Barcelona: Fundaci Pere Tarrs.
Bauman, Z. (2007). Els reptes de leducaci en la modernitat lquida. Barcelona: Arcdia.
Del Valle, J. F., Lpez, M., Montserrat Boada, C., i Bravo, A. (2008). El acogimiento familiar
en Espaa. Una evaluacin de resultados. Observatorio de la Infancia, 6. Madrid: Gobierno de
Espaa, Ministerio de Educacin, Poltica social y Deporte.
Lacan, J. (1997). La famlia. Buenos Aires / Barcelona: Argonauta.
Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecci dels menors desemparats i de

ladopci.
Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia.
Montserrat, C. (2007). Infants i adolescents acollits pels seus familiars: qu en sabem, qu conei-
xem? Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament dAcci Social i Ciutadania.
Sndic. El defensor de les persones. (2007). Informe al Parlament [publicaci en lnia]. Sndic.
[Data de consulta: 8 de febrer de 2012].
<http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2284/Informe%20al%20Parlament%202007.pdf>
Sndic. El defensor de les persones. (2009). La protecci a la infncia en situaci dalt risc social a
Catalunya. Informe extraordinari [publicaci en lnia]. Sndic. [Data de consulta: 8 de febrer
de 2012].
<http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2478/Informe%20Protecci%C3%B3%20Inf
%C3%A0ncia.pdf>
Sndic. El defensor de les persones. (2011). Informe sobre els drets de linfant. Informe al Parla-
ment [publicaci en lnia]. Sndic. [Data de consulta: 8 de febrer de 2012].
<http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3032/Informe%20sobre%20els%20drets
%20infant%202011.pdf>
Stevens, A. (2001). Nuevos sntomas en la adolescencia. Conferncia dictada en la EOL-Ro-

sario el 13-03-01. Traducci simultnia de Marcela Errecondo, transcripci de Mara Eugenia
Chaudesaygues. Versi autoritzada per no revisada per lautor. Publicada a Revista Lazos, 4
[publicaci en lnia]: EOL. [Data de consulta: 8 de febrer de 2012]. < http://www.unl.edu.ar/
eol/art_4.htm>
Ubieto, Jos R. (2009). El trabajo en red. Usos posibles en educacin, salud mental y servicios
sociales. Barcelona: Gedisa.

Lacolliment Familiar (Modul 1)

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Lacolliment Familiar (Modul 1)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Lacolliment en

Francesc Frigola i Esteve

3. Els pares dels infants. Situacions que porten al

5. Estudi de les famlies........................................................................ 19

6. Consideracions entorn de lacolliment en famlia extensa..... 23

7. La convivncia. Treball de seguiment.......................................... 27

8. El paper de leducador social......................................................... 30

La criana dels infants sempre ha estat un assumpte cabdal en lorganitzaci

Al mateix temps comencen a aparixer noves figures de suport en la criana:

De sempre, per, hi ha hagut infants dels quals shan responsabilitzat altres

En aquest text parlar de les formes actuals de lacolliment en famlia extensa

1. Comprendre que s necessari facilitar la bona acollida dels infants i ado-

Saber que cal treballar per a:

1. Escoltar i atendre les necessitats i les demandes de les famlies acollidores

2. Orientar les famlies acollidores amb relaci als aspectes educatius.

3. Ajudar les famlies acollidores a afrontar les situacions de dificultat que

4. Dur a terme els estudis i validacions de les famlies.

5. Acompanyar els infants en la integraci i adaptaci al nucli acollidor.

En parlar de lacolliment familiar ens trobem davant de dos conceptes: famlia

1.1. La famlia. Una construcci cultural. Evoluci

Hi ha la tendncia a pensar que el concepte de famlia s el mateix per a tothom

La famlia tradicional en la nostra societat, quan predominava la vida en el

En el pas cap el predomini de la vida urbana, apareix la reducci de la famlia

En aquest context, la incorporaci de la dona al mn laboral ha propiciat,

Les diferents formes que adopta la famlia en lactualitat monoparentals, ho-

Famlies monoparentals i acolliment

Escenes de Deliciosa Martha i El nio de Marte

1.2. Histria de lacolliment familiar. Els infants atesos pels

En primer lloc parlarem dacollir. Segons el Diccionario ideolgico de la lengua

Protegir, emparar sn paraules que expliquen en qu consisteix lacolliment de

La histria, la Bblia, les llegendes i els mites expliquen histries de perso-

Els avis, com els que sustentaven lautoritat familiar.

Escenes de Las normas de la Casa de la Sidra i Los chicos del coro

Actualment, amb el predomini de lmbit urb i lemergncia de lestat del

A Europa cal destacar la incidncia de la Segona Guerra Mundial, amb la qual

En cap daquests casos no es produa, o es produeix, una adopci. No canvien

s en aquest context histric que avui en dia es produeix lacolliment, en

Actualment el marc legal que a Catalunya regula latenci i la protecci de

Un dels aspectes que incorpora aquesta llei, a diferncia de lanterior (Llei

Daquesta manera, les modalitats dacolliment, entre daltres mesures de pro-

Lacollimentfamiliarsimple per una persona o una famlia que pugui

Lacolliment familiar permanent s per quan es preveu que el des-

Les mesures dacolliment familiar sn preferents a les que comporten

Quan un menor est desemparat i s separat dels seus pares, la potestatdel

per ell, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una

Com a tutor i, per tant, representant legal que s, lAdministraci s qui

Autoritzar una intervenci quirrgica del menor.

3. Els pares dels infants. Situacions que porten al

Lesmalaltiesmentals. En primer lloc, cal destacar que en alguns casos

Desestructuracifamiliar. Conv no confondre les ruptures de parella,

Precarietatlaborali/oeconmica. Cal diferenciar-la del fet que alg es

Tot plegat sn signes diversos que apunten a possibles trastorns, i ms

En aquest sentit, cal distingir diferents situacions que provoquen el risc:

Una situaci de dificultat important (situaci de precarietat laboral i eco-

Una incapacitat dels pares per a fer-se crrec dels fills.

Labandonament, les negligncies greus, la desatenci, el fet de desenten-

Els maltractaments: fsics, psquics o emocionals. Constituirien laltre ex-

Linfant t un vincle amb els pares, excepte quan el desemparament es produ-

Linfant ha de poder elaborar aquesta separaci. No es tracta noms

En la convivncia amb la famlia acollidora, sobretot al principi, apareixen en

Un aspecte favorable a lacolliment, doncs, s quan es produeix un consenti-

Elaborar la separaci comporta un respecte per part dels altres. Linfant no

Un altre element a tenir en compte s la incertesa sobre el temps durant el

4.1. La preparaci de linfant per a lacolliment