DIVENDRES, 7 D’ABRIL DEL 2017 el 3 de vuit 29

Redacció i Seu social:
Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat
Publicitat Ctra. Santa Oliva, 27-35 Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
Generalitat de Catalunya Alt i Baix Penedès: (Edifici RTV El Vendrell) redaccio@el3devuit.cat
Departament Tel. 93 892 10 35 43700 El Vendrell Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
de la Presidència maquetacio@el3devuit.cat Tel. 977 66 41 61
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

Fer un país en comú Més d’un any sense Funi El hotel
El pilar
Aquest dissabte 8 d’abril es do- Ara fa un any, un mes i un dia No sé por qué me acuerdo tantas
narà el tret de sortida a un nou –com si es tractés d’una con- veces, por qué me sigo acordan-
projecte polític català: Fem
Un País en Comú, hereu de la
demna– el Funicular de Geli-
da va deixar de funcionar. Una El Penedès do ahora, al cabo de tantos años,
de aquel hotel de Lyon y aquella de uno
tradició d’esquerres d’aquest
país, de les lluites per la igual-
avaria detectada en una revisió
periòdica de Ferrocarrils de la també mañana soleada. Recuerdo que
la habitación era pequeña, de
tat i les sobiranies populars. Generalitat va aturar el servei,
existeix... techo alto, con ventanas altas y
Un projecte que vol integrar
el vermell, el verd i el lila. Un De memòria el qual ja feia uns anys que no-
més permetia pujar i baixar du-
estrechas que daban a una plaza
de aspecto provinciano. Recuer-
projecte que s’ha anat coent a rant el cap de setmana. Curio- do el sol tibio, alegre –empezaba
foc lent per tal de fer possible sament, o no, l’avaria arribava la primavera–, que entraba en la
un debat serè entre les diverses només quinze dies després que habitación bien caldeada; recu-
forces polítiques i les persones s’inaugurés el Centre d’Inter- erdo el cuerpo soñoliento de mi David Monteagudo
que, com jo, hi hem participat pretació del Funicular, per sego- compañera, de mi novia de en- d.monteagudo@yahoo.es
a títol individual. na vegada, tal com vaig escriure tonces, asomando su blancura
Quatre mesos després de la per aquelles dates. En l’article entre las sábanas revueltas. Pero
Crida per guanyar un País en parlava dels diversos anys que sobre todo recuerdo el deseo, la que, de vez en cuando, vuelve
Comú i de l’elaboració d’una s’havia aprovat la creació d’una codiciosa ternura, la promesa se- para incordiarnos.
proposta de ponència marc comissió formada per tots els gura del placer. Lo recuerdo por- No sé por qué, entre todas las ve-
que s’ha estat debatent entre Ramon Arnabat grups polítics a l’Ajuntament Daniel Garcia que no se cumplió, porque no ces que nos amamos y dejamos
totes aquelles i aquells que hi per defensar conjuntament tot fue satisfecho; no aquel día, no de amarnos, entre todos los ho-
ha volgut participar, més de
Historiador i regidor de
Vilafranca en Comú allò que tingués a veure amb
Peris aquella mañana, no en aquella teles y todas las fondas, albergues
3.000 persones, ara ens dis- el futur del Funicular de Ge- www.danielgarciaperis.cat habitación con viejos radiadores y alojamientos que visitamos en
posem a cloure el debat en lida, però no havia estat mai de hierro fundido, con molduras aquellos años de viajes y vacaci-
la jornada del 8-A, en la qual convocada per l’alcalde. Doncs de estuco en el techo repintado ones en moto, me acuerdo preci-
s’aprovaran les grans línies van ser pioners en la conques- “només” quatre mesos després A l’espera que de un blanco que ya amarillea- samente de aquel hotelito de la
del nou ens polític, referents ta dels drets dels treballadors i de l’avaria, abans de la festa ma- ba, no en aquella cama ancha y plaza de la Croix Rouge. Después
a “Un nou model econòmic i treballadores; de tots aquells i jor, va tenir la primera reunió
l’Ajuntament blanda, que invitaba al amor o a de todo, seguí con aquella chica,
ecològic basat en el bé comú”, aquelles que van defensar els aquesta comissió, per informar es decideixi la pereza. No recuerdo cual fue el de hecho sigo con ella, ahora que
“Un nou model de benestar per drets nacionals, republicans i que efectivament el Funi no motivo, tal vez alguna de mis ab- ya hemos tenido hijos y somos
una societat més justa i iguali- socials; dels qui no es van ren- funcionava indefinidament per
a liderar la surdas premuras –habíamos que- casi unos viejos. Y en todo este
tària”, “Un país fratern i sobirà dir en la negra nit franquista la necessitat d’aportar recursos reivindicació per dado con mi hermano, que vivía tiempo hemos hecho el amor
en tots els àmbits”, “Una revo- i van lluitar fins recuperar les per la reparació d’unes fissures allí desde hacía algún tiempo–, o infinidad de veces, seguro que
lució democràtica i feminista”, llibertats; i, també, dels qui sa- detectades en les rodes dels ve-
la seva tornada la pereza de ella, o una mal en- muchas de ellas mejor, con más
“Un país inclusiu on càpiga tot- bien que no hi ha democràcia hicles. Malgrat tot, a la Funime- tendida delicadeza por mi parte, satisfacción y más sabiduría de
hom” i “Un projecte de país des sense participació constant trada, la cursa contra el Funicu- a la inauguració. Es va compro- esos problemas de coordinación la que habríamos demostrado
de tots els territoris”. i real de la ciutadania. A la fi, lar que organitza Ràdio Gelida, metre a treballar per reobrir-lo, que se dan en las parejas, cuando en aquella mañana de juventud
També debatrem i aprovarem som fills i filles de les millors el Funi es va moure, però sense i també al fet que valoréssim el el deseo es cosa de dos. e inexperiencia, en aquel ho-
uns Principis d’ètica política tradicions de lluita popular, transportar passatge. A la Funi- centre d’interpretació finançat Aquel día comimos con mi her- tel de tercera de una ciudad de
i radicalitat democràtica, per- però també filles i fills d’una fira, al novembre, on s’hauria per FGC... Han passat cinc me- mano y su mujer, visitamos el Francia. Pero, no sé por qué, lo
què les persones que impul- nova època i d’un nou cicle de posar de rellevància aquest sos des de llavors i el Funi se- Vieux Lyon y el parque de La sigo recordando, y a veces, en mi
sem el nou espai polític català que demana posar el bé comú patrimoni únic gelidenc, pene- gueix inoperatiu. El passat diu- têted’Or, cenamos en un pe- cama privada de las noches de in-
apostem per una nova manera per sobre de les sigles. Un nou desenc i català, es va evitar el menge l’associació Flash Gelida queño bistrot, y al día siguiente vierno –mi mujer es tan friolera,
de fer política sustentada en cicle que ja ha cristaŀlitzat a la funicular, aturat sine die. L’es- organitzava un raŀli fotogràfic. emprendimos el viaje de regre- que no hay quien duerma con
els valors de radicalitat demo- capital de Catalunya i ha sem- tat de la maqueta del funicular L’estació del funicular era un so. Pero el deseo insatisfecho, la ella–, recuerdo aquella habita-
cràtica, participació, transpa- brat llavors de canvi arreu del de Jaume Casanovas, pendent dels temes del concurs. Malau- luz tibia, las altas ventanas y los ción, como si la estuviera viendo,
rència, col·laboració, pluralitat, territori, però que tot just ha de reparar des de fa temps, re- radament no era pas el Funi en techos de estuco, la curva preci- con las ventanas altas y la luz del
compromís amb la ciutadania i començat. Ara, cal un pas més. sumia la situació de tot plegat. si mateix, estàtic i tancat, a l’es- sa de una cadera entre las sábanas sol, los radiadores y los techos de
feminisme. I nosaltres fem un pas enda- Així la va veure el conseller de pera que l’Ajuntament o algú li- se quedaron clavados en mi me- estuco, y aquella chica perezosa,
Volem recollir el llegat de to- vant, perquè ningú hagi de fer Territori i Sostenibilitat de la deri la reivindicació per la seva moria, como una espina debajo cálida e inasequible que dormía
tes aquelles i tots aquells que un pas enrere. Generalitat Josep Rull, convidat tornada. de la piel, como un dolorcillo entre las sábanas.

JOSEP GUAL