DIVENDRES, 7 DABRIL DEL 2017

el 3 de vuit 29

Redacci i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressi:
Vilafranca del Peneds
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la collaboraci de Delegaci El Vendrell: Difusi controlada per el3devuit.cat

Generalitat de Catalunya
Departament
de la Presidncia
Publicitat
Alt i Baix Peneds:
Tel. 93 892 10 35
maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

Fer un pas en com Ms dun any sense Funi El hotel

Aquest dissabte 8 dabril es do-
nar el tret de sortida a un nou
projecte poltic catal: Fem
Un Pas en Com, hereu de la
tradici desquerres daquest
pas, de les lluites per la igual-
tat i les sobiranies populars.
Un projecte que vol integrar
el vermell, el verd i el lila. Un
projecte que sha anat coent a
foc lent per tal de fer possible
un debat ser entre les diverses
forces poltiques i les persones
que, com jo, hi hem participat
a ttol individual.
Quatre mesos desprs de la
Crida per guanyar un Pas en
Com i de lelaboraci duna
proposta de ponncia marc
que sha estat debatent entre
totes aquelles i aquells que hi
ha volgut participar, ms de
3.000 persones, ara ens dis-
posem a cloure el debat en
la jornada del 8-A, en la qual
saprovaran les grans lnies
del nou ens poltic, referents
a Un nou model econmic i
ecolgic basat en el b com,
Un nou model de benestar per
una societat ms justa i iguali-
tria, Un pas fratern i sobir
en tots els mbits, Una revo-
luci democrtica i feminista,
Un pas inclusiu on cpiga tot-
hom i Un projecte de pas des
de tots els territoris.
Tamb debatrem i aprovarem
uns Principis dtica poltica
i radicalitat democrtica, per-
qu les persones que impul-
sem el nou espai poltic catal
apostem per una nova manera
de fer poltica sustentada en
els valors de radicalitat demo-
crtica, participaci, transpa-
rncia, collaboraci, pluralitat,
comproms amb la ciutadania i
feminisme.
Volem recollir el llegat de to-
tes aquelles i tots aquells que
De memria
Ramon Arnabat
Historiador i regidor de
Vilafranca en Com
van ser pioners en la conques-
ta dels drets dels treballadors i
treballadores; de tots aquells i
aquelles que van defensar els
drets nacionals, republicans i
socials; dels qui no es van ren-
dir en la negra nit franquista la necessitat daportar recursos
i van lluitar fins recuperar les
llibertats; i, tamb, dels qui sa-
bien que no hi ha democrcia
sense participaci constant
i real de la ciutadania. A la fi,
som fills i filles de les millors
tradicions de lluita popular,
per tamb filles i fills duna
nova poca i dun nou cicle
que demana posar el b com
per sobre de les sigles. Un nou
cicle que ja ha cristalitzat a la
capital de Catalunya i ha sem-
brat llavors de canvi arreu del
territori, per que tot just ha
comenat. Ara, cal un pas ms.
I nosaltres fem un pas enda-
vant, perqu ning hagi de fer
un pas enrere.
Ara fa un any, un mes i un dia
com si es tracts duna con-
demna el Funicular de Geli-
da va deixar de funcionar. Una
avaria detectada en una revisi
peridica de Ferrocarrils de la
Generalitat va aturar el servei,
el qual ja feia uns anys que no-
ms permetia pujar i baixar du-
rant el cap de setmana. Curio-
sament, o no, lavaria arribava
noms quinze dies desprs que
sinaugurs el Centre dInter-
pretaci del Funicular, per sego-
na vegada, tal com vaig escriure
per aquelles dates. En larticle
parlava dels diversos anys que
shavia aprovat la creaci duna
comissi formada per tots els
grups poltics a lAjuntament
per defensar conjuntament tot
all que tingus a veure amb
el futur del Funicular de Ge-
lida, per no havia estat mai
convocada per lalcalde. Doncs
noms quatre mesos desprs A lespera que
de lavaria, abans de la festa ma-
jor, va tenir la primera reuni
aquesta comissi, per informar
que efectivament el Funi no
funcionava indefinidament per
reivindicaci per
per la reparaci dunes fissures
detectades en les rodes dels ve-
hicles. Malgrat tot, a la Funime-
trada, la cursa contra el Funicu-
lar que organitza Rdio Gelida,
el Funi es va moure, per sense
transportar passatge. A la Funi-
fira, al novembre, on shauria
de posar de rellevncia aquest
patrimoni nic gelidenc, pene-
desenc i catal, es va evitar el
funicular, aturat sine die. Les-
tat de la maqueta del funicular
de Jaume Casanovas, pendent
de reparar des de fa temps, re-
sumia la situaci de tot plegat.
Aix la va veure el conseller de
Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat Josep Rull, convidat
El Peneds
tamb
existeix...
codiciosa ternura, la promesa se-
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
de un blanco que ya amarillea-
lAjuntament
es decideixi
a liderar la
dado con mi hermano, que viva
la seva tornada
a la inauguraci. Es va compro-
metre a treballar per reobrir-lo,
i tamb al fet que valorssim el
centre dinterpretaci finanat
per FGC... Han passat cinc me-
sos des de llavors i el Funi se-
gueix inoperatiu. El passat diu-
menge lassociaci Flash Gelida
organitzava un rali fotogrfic.
Lestaci del funicular era un
dels temes del concurs. Malau-
radament no era pas el Funi en
si mateix, esttic i tancat, a les-
pera que lAjuntament o alg li-
deri la reivindicaci per la seva
tornada.
No s por qu me acuerdo tantas
veces, por qu me sigo acordan-
do ahora, al cabo de tantos aos,
de aquel hotel de Lyon y aquella
maana soleada. Recuerdo que
la habitacin era pequea, de
techo alto, con ventanas altas y
estrechas que daban a una plaza
de aspecto provinciano. Recuer-
do el sol tibio, alegre empezaba
la primavera, que entraba en la
habitacin bien caldeada; recu-
erdo el cuerpo sooliento de mi
compaera, de mi novia de en-
tonces, asomando su blancura
entre las sbanas revueltas. Pero
sobre todo recuerdo el deseo, la
gura del placer. Lo recuerdo por-
que no se cumpli, porque no
fue satisfecho; no aquel da, no
aquella maana, no en aquella
habitacin con viejos radiadores
de hierro fundido, con molduras
de estuco en el techo repintado
ba, no en aquella cama ancha y
blanda, que invitaba al amor o a
la pereza. No recuerdo cual fue el
motivo, tal vez alguna de mis ab-
surdas premuras habamos que-
all desde haca algn tiempo, o
la pereza de ella, o una mal en-
tendida delicadeza por mi parte,
esos problemas de coordinacin
que se dan en las parejas, cuando
el deseo es cosa de dos.
Aquel da comimos con mi her-
mano y su mujer, visitamos el
Vieux Lyon y el parque de La
ttedOr, cenamos en un pe-
queo bistrot, y al da siguiente
emprendimos el viaje de regre-
so. Pero el deseo insatisfecho, la
luz tibia, las altas ventanas y los
techos de estuco, la curva preci-
sa de una cadera entre las sbanas
se quedaron clavados en mi me-
moria, como una espina debajo
de la piel, como un dolorcillo
El pilar
de uno
David Monteagudo
d.monteagudo@yahoo.es
que, de vez en cuando, vuelve
para incordiarnos.
No s por qu, entre todas las ve-
ces que nos amamos y dejamos
de amarnos, entre todos los ho-
teles y todas las fondas, albergues
y alojamientos que visitamos en
aquellos aos de viajes y vacaci-
ones en moto, me acuerdo preci-
samente de aquel hotelito de la
plaza de la Croix Rouge. Despus
de todo, segu con aquella chica,
de hecho sigo con ella, ahora que
ya hemos tenido hijos y somos
casi unos viejos. Y en todo este
tiempo hemos hecho el amor
infinidad de veces, seguro que
muchas de ellas mejor, con ms
satisfaccin y ms sabidura de
la que habramos demostrado
en aquella maana de juventud
e inexperiencia, en aquel ho-
tel de tercera de una ciudad de
Francia. Pero, no s por qu, lo
sigo recordando, y a veces, en mi
cama privada de las noches de in-
vierno mi mujer es tan friolera,
que no hay quien duerma con
ella, recuerdo aquella habita-
cin, como si la estuviera viendo,
con las ventanas altas y la luz del
sol, los radiadores y los techos de
estuco, y aquella chica perezosa,
clida e inasequible que dorma
entre las sbanas.

JOSEP GUAL