PER LA PBLICA

LA DE TOTES I TOTS
USTECSTEs
www.sindicat.net
IAC

Per un model dinspecci pblica,

democrtic i participatiu
Benvolguts i benvolgudes,

Des dUSTECSTEs us fem a mans algunes idees per contribuir a la reflexi sobre el model dInspecci educativa que entenem
que necessita leducaci del nostre pas.

La inspecci educativa entre la indefinici i la confusi funcional i organitzativa

Malgrat que una part important de les funcions de la Inspecci estan recollides legalment, es percep a travs del debat de les
seves associacions i de la seva actuaci una certa sensaci de portar dcades a la deriva tant a lEstat espanyol com a Catalunya.
Des de la recuperaci democrtica i la Constituci de 1978 els diferents governs no han sabut, o no han volgut, donar solucions
a la problemtica que ha generat aquesta funci. Aix, durant els ltims anys la inspecci deducaci ha sofert canvis en la concep-
ci, en la normativa i en la situaci funcionarial dels qui lexerceixen; canvis que, amb carcter general, han suposat inestabilitat i
indefinici, com tamb una manifesta confusi en lexercici de la funci inspectora, tant des de la dimensi organitzativa com des
del seu mbit operatiu i la seva situaci administrativa en el marc de la funci pblica.

A Catalunya, la LEC (Llei deducaci de Catalunya) no ha suposat cap aven en aquest terreny; ans al contrari, ha afegit ms inde-
finici, i sobretot incertesa, ja que funcions bsiques de la inspecci shan repartit entre les direccions dels centres, les direccions
de les zones educatives, ideades com una mena de comissariat pedaggic, i una Agncia dAvaluaci i Prospectiva massa oberta als
interessos privats, tant per la seva definici com pel seu model de finanament. I encara que alguns inspectors han estat traslladats a
lesmentada agncia, la relaci i el repartiment de papers i funcions entre les dues institucions encara no es gens clara i depen massa
de la interpretaci que en faci el govern de torn, la qual cosa no contribueix a lestabilitat funcional de la mateixa inspecci.

USTECSTEs ha mantingut una oposici frontal a la LEC, en qu ha tractat de combinar la denncia i la mobilitzaci social amb la negocia-
ci collectiva, cosa que la Conselleria ha fet inviable, i amb la presentaci de 650 esmenes als grups parlamentaris, en les quals sha apostava
per un model de gesti democrtica dels centres pblics, la desaparici de les zones educatives i de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva i un
model davaluaci del sistema educatiu en qu la Inspecci havia de tenir un paper molt ms participatiu i democrtic. USTECSTEs ha con-
tinuat la lluita un cop aprovada la Llei i ha interposat demandes, admeses a trmit, davant el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya contra
els decrets dautonomia de centres i de direccions per considerar que sn els instruments bsics del desenvolupament de la LEC, que estan,
al nostre parer, en la lnia de desestructurar els centres pblics, jerarquitzar-ne la gesti, verticalitzar el treball en equip, i individualitzar i
desregularitzar les relacions laborals i les condicions de treball per tal fer-los permeables a una futura gesti privada.

USTECSTEs defensa un model dinspecci lligat a la docncia i que serveixi com un element ms del control democrtic i social
de leducaci. La funci inspectora ha de ser exercida per aquell professorat que acumuli una experincia que pugui ser aprofitada
per la resta. Entre les seves funcions hi ha la collaboraci tant en la millora de la prctica docent i el funcionament dels centres com
en els processos de renovaci pedaggica. Per entre les seves missions tamb est la participaci en lavaluaci del sistema educatiu
i lassessorament i la informaci als diversos sectors de la comunitat educativa, com tamb la mediaci en els conflictes interns dels
centres i la possibilitat de larbitratge si hi hagus lacceptaci voluntria de les parts en conflicte. Cal avanar en la concepci de la
inspecci com un instrument de suport i collaboraci de la tasca docent que acabi amb una certa percepci exclusivament disci-
plinria assumida per sectors del professorat.

Aix doncs, cal que hi hagi un organisme administratiu subjecte a dret pblic que realitzi la funci inspectora sobre tots els elements i
aspectes del sistema educatiu a fi dassegurar el compliment de les lleis, la garantia dels drets i lobservana dels deures de tothom que
participi en els processos densenyament i aprenentatge, per la millora del sistema educatiu i la qualitat de lensenyament.
Tot aix suposa una participaci compromesa en el control social de leducaci en cooperaci amb la resta dagents educatius
-famlies, alumnat i professorat-, i abandonar la crrega administrativa i burocrtica que es disfressa sovint com la gesti dunes
activitats que no han de ser prpies de la Inspecci, per tal de configurar una inspecci prxima a la comunitat escolar i bona
coneixedora del sistema educatiu a travs de la seva avaluaci sistemtica. En aquest sentit, sha de revelar com un dels agents
clau per a la defensa del dret a leducaci de la ciutadania.

Accs
El sistema dingrs tamb sha de fer dacord amb la regulaci existent per a la resta dels docents. Sha dexigir una titulaci
superior i un mnim danys dexperincia docent i un requisit imprescindible ha de ser lacreditaci del coneixement del catal.

El sistema dingrs previst a la LOE s el de la resta de docents, el de concurs-oposici amb un important pes de la fase de
mrits en qu sha de valorar lexperincia professional i la participaci en activitats de renovaci pedaggica i innovaci edu-
cativa. La fase doposici hauria de contenir una prova en qu es demostressin les aptituds per a lexercici de la inspecci, amb
un temari eminentment prctic i centrat en les tasques que sn prpies de la inspecci. La fase de prctiques hauria de tenir la
mateixa duraci que en la resta de convocatries daccs a la docncia.

USTECSTEs entn que en aquest moment la provisionalitat en lexercici de la funci inspectora a Catalunya s excessiva i
contraproduent, i considera necessari desenvolupar la transitria desena de la LEC i obrir un procediment daccs restringit per
al professorat que realitza funcions inspectores en comissi de serveis, a la qual ha accedit per concurs de mrits, per tal de fer-
ne possible la integraci definitiva en la inspecci.

Mobilitat
EL MEC i la Conselleria dEducaci han de garantir la mobilitat en tot el territori estatal. Els concursos de trasllats de la ins-
pecci shan dorganitzar en les mateixes condicions que les de la resta de docents i se nhan destablir els criteris bsics.

Estructura i organitzaci
LAdministraci educativa ha de potenciar i definir amb claredat i precisi el concepte duna inspecci integrada i anivellada,
de manera que en lexercici de les seues atribucions les funcions essencials a exercir per la inspecci es concretin i comprenguin
tots els mbits del sistema educatiu en el marc dels objectius fixats per la legislaci educativa.

La inspecci com a servei ha de fer possible una intervenci homognia en tot el sistema educatiu catal, superant la singulari-
tat i la identitat de cada un dels trams educatius per mitj duna adequada planificaci i del treball en equip. Per tant, tots els llocs
de treball de la Inspecci haurien de ser generalistes, llevat dels que supervisin els ensenyaments de rgim especial, i ianivellar-los
de manera que es faciliti la mobilitat voluntria.

La Generalitat ha dordenar la seva funci inspectora en el marc de les seves competncies, respectant en tot cas les normes
bsiques. La inspecci ha de dotar-se duna estructura organitzativa que integri i no disgregui els diversos perfils dels seus mem-
bres, que promogui el treball en equip i que garanteixi una actuaci amb criteris comuns i adequats als diferents nivells educatius.

Els procediments daccs a llocs de responsabilitat de la inspecci, com tamb els nomenaments amb carcter provisional,
es determinaran amb criteris objectius que respectin els principis de mrit, publicitat i capacitat, i que garanteixin laccs sense
condicions restrictives.

Formaci
Per a la realitzaci professional i tcnica de les funcions que t encomanada la inspecci i per a la millora de la qualitat de
leducaci s necessria la formaci i lactualitzaci continuada de la inspecci deducaci. La Conselleria dEducaci ha de garan-
tir i millorar la formaci de la inspecci, fins ara insuficient, per al correcte desenvolupament de les seves funcions, per mitj de
plans especfics.

Dissenyar, aplicar i donar suport a bons projectes de formaci pblics i gratuts, adequats a les problemtiques socials i edu-
catives dels diversos entorns socials dels centres ha de ser un objectiu de les administracions educatives. Les caracterstiques
daquests projectes ajudaran de manera fonamental a definir el perfil de la inspecci i les activitats de formaci tindran validesa
en tot el territori de lEstat a tots els efectes.

Avaluaci
La inspecci deducaci ha de participar activament en lavaluaci del sistema educatiu per a la qual cosa a ms de formar part
del sistema, com un element ms quegaranteixi la qualitat de la inspecci, aquesta tamb ha de ser avaluada.

Aquesta avaluaci sha de contextualitzar en el desenvolupament de les funcions de la inspecci, i sha de concretar en el seu
desplegament, tot comptant amb la participaci dels implicats i implicades. Hi ha dhaver una avaluaci continuada del desenvolu-
pament de les activitats inspectores per part de tots els agents educatius que participin en les seves intervencions.

Per ltim al costat daquestes reflexions us trametem la nostra Eina sindical, on podeu veure un resum de la nostra valoraci
de la LEC i de les principals reivindicacions del nostre sindicat per millorar les condicions de treball del personal docent, inclo-
ent-hi el personal de la Inspecci educativa.

Grcies per la vostra atenci

Rebeu una cordial salutaci

3 de febrer vota pblica

USTECSTEs
www.sindicat.net
IAC