TFG Adriaortiz PDF

Grau de Pedagogia - TFG
Universitat Autnoma de Barcelona
La inspecci deducaci de Catalunya:

situaci actual i reptes de futur en el marc de
lautonomia dels centres
Treball de fi de grau
Autor: Adri Ortiz Figuerola

Grau cursat: Pedagogia
Data dentrega: 15 de juny Data de defensa: 22 de juny
Tutora: Empar Garcia Departament de Pedagogia Aplicada
[1]
[2]
La Inspeccin es lugar de tensiones, pero lugar privilegiado para contribuir,

mediante la educacin, a la construccin de una sociedad mejor.
Gonzlez, T. (1999, p.159)
[3]
[4]
NDEX
0. RESUM ........................................................................................................................ 7
1. INTRODUCCI I CONSIDERACIONS PRVIES ................................................... 8
1.1 Presentaci i justificaci del treball ........................................................................ 8
1.2 Objectius del treball ................................................................................................ 8
1.3 Altres consideracions prvies ................................................................................. 9
2. MARC TERIC ......................................................................................................... 10
2.1 Aproximaci histrica a la inspecci deducaci ..................................................... 10
2.2 Anlisi de la inspecci educativa a Catalunya.......................................................... 13
2.2.1 Funcions ............................................................................................................. 13
2.2.2 Atribucions i visites ........................................................................................... 15
2.2.3 Organitzaci ....................................................................................................... 16
2.2.4 Accs .................................................................................................................. 18
2.2.5 Formaci i actualitzaci ..................................................................................... 20
2.2.6 Problemes........................................................................................................... 21
2.3 La inspecci i lautonomia dels centres: reptes per al futur i per al present............. 23
3. DISSENY I DESENVOLUPAMENT DE LESTUDI .............................................. 27
3.1 Definici de la metodologia .................................................................................. 27
3.2 Delimitaci de la mostra ....................................................................................... 27
3.3 Tcniques i instruments utilitzats.......................................................................... 28
4. ANLISI I INTERPRETACI DE LES DADES ..................................................... 29
4.1 La veu dels experts................................................................................................ 29
4.1.1 Funcions ......................................................................................................... 29
4.1.2 Organitzaci ................................................................................................... 30
4.1.3 Accs .............................................................................................................. 32
4.1.4 Formaci i actualitzaci ................................................................................. 32
4.1.5 Visites ............................................................................................................. 33
4.1.6 Problemes i Reptes ......................................................................................... 34
4.1.7 Autonomia ...................................................................................................... 35
4.2 Desenvolupament del treball de la inspecci ........................................................ 37
5. DISCUSSI DE RESULTATS.................................................................................. 38
5.1 Funcions ................................................................................................................ 38
5.2 Organitzaci .......................................................................................................... 39
[5]
5.3 Accs ..................................................................................................................... 40

5.4 Formaci i actualitzaci ....................................................................................... 42
5.5 Visites ................................................................................................................... 43
5.6 Problemes i reptes ................................................................................................. 43
5.7 Autonomia............................................................................................................. 45
6. CONCLUSIONS I PROPOSTES DE MILLORA ..................................................... 46
7. CONSIDERACIONS FINALS .................................................................................. 49
8. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES ..................................................................... 50
9. ANNEXOS ................................................................................................................. 54
Annex 1. Encrrecs de la inspecci deducaci de Catalunya (2013-2014) .................. 54
Annex 2. Guions de les entrevistes ................................................................................. 63
Annex 3. Entrevistes inspectors deducaci ................................................................... 66
Entrevista 1 ................................................................................................................. 66
Entrevista 2 ................................................................................................................. 72
Entrevista 3 ................................................................................................................. 81
Entrevista 4 ................................................................................................................. 89
Entrevista 5 ............................................................................................................... 102
Annex 4. Entrevistes directors de centres educatius..................................................... 109
Entrevista 1 ............................................................................................................... 109
Entrevista 2 ............................................................................................................... 114
Entrevista 3 ............................................................................................................... 120
Annex 5. Resum sobre la variable funcions ................................................................. 126
Annex 6. Resum sobre la variable organitzaci ........................................................... 127
Annex 7. Resum sobre la variable accs ...................................................................... 128
Annex 8. Resum sobre la variable formaci i actualitzaci ......................................... 129
Annex 9. Resum sobre la variable visites ..................................................................... 130
Annex 10. Resum sobre les variables problemes i reptes............................................. 131
Annex 11. Resum sobre la variable autonomia ............................................................ 132
Annex 12. Encrrecs agrupats per funcions ................................................................. 133
[6]
0. RESUM
Resum
La finalitat del present projecte dinvestigaci s analitzar amb precisi i rigor la
inspecci deducaci en lmbit autonmic de Catalunya. En concret, lestudi pretn
focalitzar i reflexionar sobre quin s lestat actual i quins sn els reptes i horitzons de
futur que aquesta ha de tenir en consideraci. Per tal dassolir els presents objectius,
lestudi utilitza la metodologia qualitativa com a eix bsic i referent principal
daplicaci, on la realitzaci dentrevistes a diferents directors i inspectors deducaci i
lanlisi del conjunt dencrrecs duts a terme per la inspecci han esdevingut leix
central del projecte. A travs daquests elements i duna exhaustiva revisi
bibliogrfica, el treball tamb sendinsa i examina el nou paradigma de lautonomia dels
centres i la seva repercussi en la inspecci deducaci. En lnies generals, aquest
treball desitja apropar al lector o lectora a una visi objectiva sobre la situaci vigent i
futura de la inspecci deducaci a Catalunya, a la vegada que aspira a ser una
referncia vlida i representativa de la realitat.
Resumen
La finalidad del presente proyecto de investigacin es analizar con precisin y rigor la
inspeccin de educacin en el mbito autonmico de Catalua. En concreto, el estudio
pretende focalizar y reflexionar sobre cul es el estado actual y cules son los retos y
horizontes de futuro que esta ha de tener en consideracin. Para alcanzar los presentes
objetivos, el estudio utiliza la metodologa cualitativa como eje bsico y referente
principal de aplicacin, donde la realizacin de entrevistas a diferentes directores e
inspectores de educacin y el anlisis del conjunto de encargos llevados a cabo por la
inspeccin se han convertido en el eje central del proyecto. A travs de estos elementos
y de una exhaustiva revisin bibliogrfica, el proyecto tambin se adentra y examina el
nuevo paradigma de la autonoma de los centros y su repercusin en la inspeccin de
educacin. En lneas generales, el trabajo desea acercar al lector o lectora a una visin
objetiva sobre la situacin actual y futura de la inspeccin de educacin en Catalua, a
la vez que pretende ser una referencia vlida y representativa de la realidad.
Abstract
The purpose of this research project is to analyze with precision and rigor the inspection
of education in the autonomous region of Catalonia. Specifically, the study aims to
focus and reflect on what the current state is and what the challenges and future
horizons that have to be considered are. To achieve these objectives, the study uses
qualitative methodology as a basic framework and main reference application where
conducting interviews with various directors and education inspectors and the analysis
of their work have become the backbone of the project. Through these elements and a
comprehensive literature review, the project also explores and examines the new
paradigm of the autonomy of the education centres and their impact on the inspection
education. In general, the project endeavours to give the reader and objective vision of
the current and future situation of the inspection of education in Catalonia, in addition to
intend being a valid and representative reference of the real situation.
[7]
1. INTRODUCCI I CONSIDERACIONS PRVIES
1.1 Presentaci i justificaci del treball
El present treball pretn aprofundir i reflexionar sobre la inspecci deducaci en

lmbit autonmic de Catalunya. Ms concretament, lestudi analitza quin s lestat
actual que presenta avui en dia, a la vegada que aspira a plantejar els reptes i horitzons
de futur cap a on sha dencaminar aquesta.
Per incidir en aquesta temtica, sha optat per fer una extensa revisi bibliogrfica de
mltiples documents. En aquest sentit, el marc teric del treball incorpora des
daportacions teriques dautors experts en la matria fins a la consulta de la normativa
vigent i especfica1 que regula lmbit de la inspecci deducaci.
Pel que fa a la metodologia, la investigaci parteix de lenfocament qualitatiu com a eix

bsic i referent principal daplicaci. Lestudi planteja aquesta lnia a partir de dos eixos
diferenciats, un dells correspon a lanlisi dels encrrecs de la inspecci de Catalunya
del curs 2013-2014, i el darrer fa referncia al desenvolupament dentrevistes tant a
inspectors/es deducaci com a directors/es de centres educatius. Amb ls daquests
elements es pretenen comparar diferents situacions, des duna ptica experiencial i
prctica, per tal de cercar convergncies o divergncies en relaci a la teoria consultada.
En resum, doncs, aquest treball desitja ser un referent vlid que mitjanant una mltiple
retroalimentaci de mirades, tan externes (directors/es) com internes (inspectors/es),
permeti apropar al lector o lectora del treball a una visi objectiva sobre la situaci
actual i futura de la inspecci deducaci a Catalunya.
A banda daix, lelecci daquesta temtica es justifica a partir duna assignatura

optativa cursada aquest mateix any Supervisi i inspecci educativa. En ella es varen
introduir diferents teories i fonaments sobre la inspecci deducaci, els quals em van
generar un gran inters i motivaci per seguir explorant aquest determinat camp de
coneixement que fins al moment ignorava. Ara b, tamb vaig acabar-me decantant per
aquest tema perqu volia aproximar-me de primera m a les tasques i funcions
realitzades per un inspector/a en el seu dia a dia, ja que sempre he tingut especial inters
a apropar-me i conixer el seu perfil professional.
1.2 Objectius del treball
Analitzar la situaci actual de la inspecci deducaci de Catalunya.
Establir els reptes de futur de la inspecci deducaci de Catalunya.
1
Fa referncia als diferents textos jurdics com sn les lleis, els decrets, les resolucions i les ordres.
[8]
1.3 Altres consideracions prvies
Abans que el lector o lectora sendinsi en el desenvolupament del treball, caldria tenir
en compte una srie de requeriments previs. Primerament, shauria de considerar que al
llarg del treball sovint es fa referncia al terme inspector. En aquest cas, sha optat per
no fer una duplicitat de gneres (inspector i inspectora) per tal de facilitar una lectura
ms amena. A ms, per tal de garantir la confidencialitat dels entrevistats sha optat per
no afegir els seus noms, en comptes daix sha decidit dotar-los dun codi
identificador.
Tanmateix, s important que es tingui present que en els darrers anys la inspecci
deducaci de Catalunya ha vingut presentat mltiples canvis en els seus textos
normatius. Ms concretament, cal fer referncia a laprovaci del Decret 102/2010, de 3
dagost, dautonomia dels centres educatius, i el Decret 155/2010, de 2 de novembre, de
la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent.
Aquest conjunt de textos jurdics han introdut nous canvis vinculats sobretot a la
dotaci duna major autonomia als centres educatius i a les direccions daquests. Per
tant, el paper que venia desenvolupant la inspecci fins al moment ha hagut de
reajustar-se davant daquests nous requeriments legals (en lestudi saprofundeix sobre
aquest fet).
Un altre punt important que sha de remarcar est estretament lligat amb el que es
comentava en lepgraf anterior. En concret, cal tenir en compte que una bona part del
marc teric es fa referncia als textos normatius i legals. En aquest sentit, aix ha
provocat que en lapartat de discussi de resultats no es pogus extreure una anlisi
ptima. Tot i aix, aquesta manca daprofundiment en lapartat de la discussi de
resultats sha equilibrat amb lanlisi i interpretaci de les dades, ats que sha fet un
buidatge extensiu i acurat tant de les entrevistes com dels encrrecs facilitats.
No obstant aix, cal tenir en compte que la mostra seleccionada en lapartat de les
entrevistes s un referent vlid de la realitat, ja que en ella shan seleccionat diferents
participants que responen a diverses visions dentendre la inspecci i leducaci en
general. A tall de cloenda, seria necessari considerar que el treball subica en lopci
investigadora i que lelevada extensi del document es justifica per la precisi i el nivell
daprofundiment que sha optat per fer sobre la temtica. A ms, un altre motiu tamb
rau en la dificultat que comporta el fet de treballar amb textos jurdics i/o normatius.
[9]
2. MARC TERIC
2.1 Aproximaci histrica a la inspecci deducaci
Segons el ttol VII de la Llei Orgnica dEducaci (2006) la inspecci deducaci s un

rgan de ladministraci educativa que vetlla per assegurar el compliment de les lleis, la
garantia dels drets i deures de les persones que participen en els processos
densenyament i aprenentatge, la millora del sistema educatiu i la qualitat i lequitat de
lensenyament, tant dels centres de titularitat pblica com dels de titularitat privada.
Tanmateix, cal tenir en compte que es fa referncia a la LOE (2006) perqu en la Llei
Orgnica per a la Millora de la Qualitat Educativa, LOMQE (2013) 2, es pot copsar com
el terme inspecci no apareix citat, ja que no es considera la derogaci de larticulat
presentat en aquest primer text legal (Vera, 2014; Camacho, 2014). Tot i aix, els
orgens de la inspecci daten de molt abans; en concret, se situen a mitjans del segle
XIX amb el sorgiment dels sistemes educatius moderns i la creaci dels estats
nacionals. En els seus inicis, la inspecci deducaci tenia la funci de garantir i
fiscalitzar el correcte funcionament de leducaci, s a dir, li eren assignades tasques de
control administratiu i supervisi de normes i lleis, atribucions encara vigents
actualment (Aguerrondo, 2013).
No obstant aix, Rul (2006) i Terigi (2009) plantegen que les modalitats seguides per
cada territori varien segons diferents factors entre els quals destaquen: lestructura
general adoptada pel govern (centralitzaci o descentralitzaci), els factors
socioeconmics i les tradicions culturals. Segons les aportacions de Vera (2005), a
lEstat espanyol els primers antecedents normatius daten del 1849, quan es van crear
una srie de disposicions reglamentries referides a la inspecci densenyament primari.
Lautor assenyala que la inspecci deducaci ha patit una llarga evoluci des del seu
inici, passant per mltiples modificacions del seu articulat i on actualment s regulada
per la LOE, i per les lleis autonmiques deducaci en els territoris dAndalusia (Llei
17/2007, del 10 de desembre), Cantbria (Llei 6/2008, del 26 de desembre), Castella-la
Manxa (Llei 7/2010, del 20 de juliol), Extremadura (Llei 4/2011, del 7 de mar), el Pas
Basc (Llei 1/1993, del 19 de febrer) i Catalunya (Llei 12/2009, del 10 de juliol).
Entre els canvis ms remarcables que han tingut lloc a lEstat espanyol destaquen la
creaci de la inspecci densenyament mitj lany 1938, la professionalitzaci de la
inspecci tant densenyament general bsic com densenyament mitj lany 1970 i
lestabliment dun nou sistema daccs a la funci inspectora lany 1984. A ms, cal
tenir en compte que des de la LOGSE (Llei Orgnica General del Sistema Educatiu) fins
al dia davui la inspecci deducaci sempre ha estat present en les diferents lleis
orgniques promulgades pel Govern (Vera, 2014).
Davant daquest conjunt de canvis estatals que ha anat vivint la inspecci al llarg del
temps sorgeix un interrogant: la inspecci deducaci ha estat concebuda sempre de la
2
Marc regulador vigent que no modifica larticulat de la inspecci presentat a la LOE lany 2006.
[10]
mateixa manera? Definitivament, no. Levoluci histrica mostra que tradicionalment,

en el temps del franquisme i de la postguerra, la inspecci deducaci era concebuda
com una figura exclusiva de control i supervisi. Possiblement el canvi sinici amb la
Llei General dEducaci de lany 1970, en qu van ser assignades a la inspecci
deducaci funcions ms participatives i de major apropament i comproms amb el
centre escolar, ja que fins a aquell moment la funci predominant es basava en el
control exhaustiu dels centres i la supervisi. Aix doncs, amb larribada de la
democrcia, les actuacions i funcions de control i supervisi van anar variant cap a un
increment de les funcions dassessorament i avaluaci (Cceres, Hinojo, & Aznar,
2007).
Uns anys ms tard, amb laprovaci de la Constituci espanyola del 1978, es va

promoure un impuls de la inspecci educativa, en presentar-la dins del seu marc legal,
article 27.8 (educaci): Los poderes pblicos inspeccionarn y homologarn el sistema
educativo para garantizar el cumplimiento de las leyes. En aquest sentit, es pot
observar que la dcada dels anys setanta va ser un perode renovador per a la funci
inspectora, en ser esmentada en la Constituci i obtenir funcions ms prximes a
lassessorament educatiu (Cceres, Hinojo, & Aznar, 2007). A ms, Esteban (2010)
assenyala que la Constituci va configurar lestat de les autonomies, fet que va
significar la descentralitzaci de fora competncies educatives, i alhora va generar la
creaci de dues inspeccions: una (Alta Inspecci) per a vetllar pel compliment de la
normativa de lEstat i laltra (Inspecci Educativa) que passa a dependre de les
comunitats autnomes. Tot i aix, Vera (2014) apunta que no va ser fins a lany 1995,
amb laprovaci de la LOPAGCE (Llei Orgnica de la Participaci, lAvaluaci i el
Govern dels Centres Educatius), que es comenaren a incentivar les funcions
davaluaci, les quals la LOE i les lleis autonmiques deducaci van arribar a definir-la
com una de les funcions elementals de la inspecci.
Lesmentada evoluci legislativa permet copsar com la progressi que ha anat patint la
inspecci deducaci des de lany 1970 ha anat experimentant un procs de
reconceptualitzaci, ats que ha anat adquirint altres rols, com lassessor, que
tradicionalment no li eren assignats perqu la seva funci es basava principalment en el
control i la supervisi. Per tant, es pot concloure que en els ltims vint-i-sis anys la
inspecci deducaci, de forma lenta per progressiva, ha anat desenvolupant una
intervenci ms participativa i integrada en lentorn escolar (Cceres, Hinojo, & Aznar,
2007).
A banda daix, s necessari considerar que levoluci dels mecanismes de supervisi

en lmbit europeu tampoc no han seguit una tnica constant, ja que la transformaci
histrica dels sistemes educatius de cada pas ha fet que tinguin caracterstiques niques
i dependents del seu propi context sistmic. Tot i aix, es pot veure que existeixen unes
funcions comunes i una diversitat en la forma dorganitzar la inspecci. Per una banda,
trobem que les funcions comunes dels inspectors sn el control de la normativa per a
garantir el dret de leducaci als ciutadans, lavaluaci del funcionament i dels resultats
dels centres docents i del seu professorat, i lassessorament i lorientaci. Per altra
[11]
banda, lorganitzaci de la inspecci segueix una tendncia diversa, ats que en pasos
com Alemanya, Portugal, Frana, Blgica, el Regne Unit, ustria i Grcia, la supervisi
s compartida pels inspectors i les inspectores i per altres autoritats educatives. En
canvi, trobem que en pasos com Espanya i Itlia la supervisi del sistema educatiu
correspon nicament a la inspecci educativa. I fins i tot es poden trobar pasos, com
Finlndia i Sucia, on no existeix la inspecci densenyament, ja que aquesta
competncia es trasllada als directors dels centres (Vera, 2014).
Tal com sha pogut constatar, levoluci que ha anat patint la inspecci deducaci ha
anat variant al llarg del temps. No obstant aix, avui en dia aquesta evoluci encara
segueix palesa i vigent en el territori autonmic de Catalunya, ja que shan obert nous
horitzons per a la funci inspectora, mitjanant laprovaci del Decret 102/2010,
dautonomia de centres i el Decret 155/2010, de la direcci dels centres educatius
pblics i del personal directiu professional docent. Alhora, Vera (2014), remarca que la
Llei dEducaci de Catalunya, tamb fa possible la creaci dun cos propi dinspectors
deducaci de la Generalitat de Catalunya, i la concreci de la provisi dels llocs de
treball en comissi de serveis3. En conseqncia, es pot concloure que en el territori
autonmic de Catalunya la inspecci educativa s un rgan viu que est vivint
metamorfosis organitzatives constantment.
A ms, caldria no oblidar que les comunitats autnomes, totes amb plenes competncies
en matria deducaci des de lany 2000, han regulat la inspecci educativa de manera
desigual i diferent. En conseqncia, aquest trasps competencial ha perms que a cada
comunitat autnoma li correspongui efectuar lordenaci i la gesti de la inspecci
deducaci de la manera que consideri pertinent (Vera, 2004).
En aquest sentit, algunes daquestes comunitats han emprat lleis, decrets o ordres4, com
s el cas especfic de Catalunya, i altres shan dotat nicament de decrets i, en alguns
casos, dordres i resolucions. Per tant, lestructura de les diferents inspeccions
territorials tamb s variable segons lmbit autonmic en el qual ens situem i les
caracterstiques territorials daquests, ats que trobem inspeccions que no arriben als
quinze efectius, La Rioja, i altres que superen els dos-cents, Catalunya (Diez, 2011).
Tanmateix, tamb cal tenir en compte que els inspectors deducaci han estat i
segueixen sent agents promotors de processos de canvi i innovaci. Aix doncs, tenen
un paper fonamental en la millora de la qualitat educativa i s en aquest sentit que shan
de considerar com a referents indispensables a tenir en compte (Silva, 2013). A tall de
cloenda, cal tenir en compte que encara que supervisi i inspecci siguin elements
sinnims, la seva utilitzaci varia segons el context geogrfic en el qual ens situem
(Vera, 2014).
3
Sentn per comissi de serveis la capacitat de cobrir temporalment un lloc de treball vacant.
4
Sn els textos normatius i jurdics que regulen el marc legal dun aspecte determinat. En cada un dells
trobem un major grau de concreci i un major desplegament normatiu. Concretament, trobem que la llei
s leix bsic i genric, en els decrets trobem aspectes desenvolupats de les lleis i en les ordres es fa un
desplegament especfic dels decrets reguladors. A Catalunya, en relaci a la inspecci, trobem la segent
ordenaci: llei (Llei 12/2009 [LEC]), decret (Decret 266/2000) i ordre (Ordre ENS/289/2002).
[12]
2.2 Anlisi de la inspecci educativa a Catalunya
2.2.1 Funcions
La Llei dEducaci de Catalunya de lany 2009 estableix en el seu article 178 les
funcions que ha de desenvolupar la inspecci deducaci, entre les quals destaquen les
segents:
a) Supervisar i avaluar els centres i els serveis educatius, i controlar lassoliment

dels objectius definits en els projectes educatius i en els plans dactuaci.
b) Supervisar i avaluar lexercici de la funci docent i de la funci directiva.
c) Participar en el desplegament daccions per a la millora de la prctica educativa
i del funcionament dels centres, i tamb dels processos de reforma i innovaci
educativa.
d) Desenvolupar processos avaluadors i participar en laplicaci davaluacions.
e) Vetllar pel respecte i el compliment de les normes reguladores del sistema
educatiu, i per laplicaci dels principis i valors que shi recullen.
f) Assessorar, orientar i informar els diferents sectors de la comunitat educativa en
lexercici de llurs drets i en el compliment de llurs obligacions.
g) Emetre els informes que, a instncies de lAdministraci educativa o dofici, es
deriven de lexercici de les seves funcions.
h) Qualsevol altra que li encomani lAdministraci educativa, en lmbit de les
seves competncies.
Segons lAIEC5 (2014), aquestes funcions es poden agrupar en les referents a la

supervisi, les referents a lassessorament, les referents a lavaluaci i les referents al
control dels centres i serveis educatius. A ms, aquestes funcions permeten garantir i
assegurar la qualitat de lensenyament, la millora permanent del sistema educatiu i el
compliment de la normativa.
Amb aquest llistat es pot copsar com lAdministraci educativa encara ara necessita un
mecanisme de control que garanteixi el compliment de la norma. A ms, cal tenir en
compte que la funci de control, eix bsic de la supervisi que ha perms desenvolupar
el conjunt de les altres funcions, est relacionada amb la davaluaci (Casanova, 2014).
Tot i aix, el control es refereix a constatar uns fets o unes dades concretes i sorienta a
vetllar pel compliment de les normes reguladores del sistema eductiu (AIEC, 2014).
En canvi, lavaluaci implica un judici de valor a partir duna recollida dinformaci,

que permet determinar en quin grau shan assolit els objectius educatius proposats en
una determinada instituci (Toms, & Espins, 1999).
La funci davaluaci tamb es descriu com un procs de transformaci que parteix de

judicis de valor subjectius sobre lobjecte davaluaci, per tal de transformar-los en una
informaci objectivada. Per tant, lavaluaci est formada pel coneixement de la realitat,
5
Acrnim utilitzat per a referir-se a lAssociaci dInspectors dEducaci de Catalunya.
[13]
per les opinions dels informants i, sobretot, pel judici avaluatiu fonamentat en dades
rigoroses. En aquest sentit, el seu objectiu hauria de ser el coneixement de la situaci
avaluada, lorientaci en la presa de decisions i la creaci de valors compartits i
comuns. Aix doncs, aquest conjunt delements mostren que lavaluaci contribueix al
coneixement de les accions que es desenvolupen en el si duna organitzaci, aix com a
la reorientaci daquestes, si escau (Rul, 2006).
Les aportacions dUruuela (2014) se sumen en aquesta mateixa lnia i sostenen que el
control ha estat la funci amb ms pes dins la inspecci educativa, a la vegada que
esmenta la baixa quantitat de temps que es dedica a la prctica de lavaluaci. En relaci
amb lavaluaci, lautor destaca limportant paper que ha de tenir la inspecci a
fomentar i desenvolupar les capacitats avaluadores en els centres; s a dir, que els
mateixos centres siguin capaos de mantenir i sostenir lacci avaluadora al llarg del
temps. En aquest sentit, la inspecci deducaci ha dafavorir ladquisici de
competncies basades en lautoavaluaci i les capacitats danlisi i autocrtica.
En canvi, el terme supervisi, des dun punt de vista etimolgic, implica mirar sobre.
Per tant, la funci de supervisi comporta obtenir una visi de conjunt sobre un
determinat camp. En lmbit concret de leducaci, significa obtenir una visi sobre els
diferents elements de tot el procs educatiu: institucions, programes, aprenentatges i
professionals (Soler, 1993). Tanmateix, les aportacions de Wiles & Bondi (1996)
apunten que la supervisi s lacci i lexperimentaci dirigides a millorar
lensenyament i els programes instructius per tal de fomentar millors resultats.
La funci de lassessorament en la supervisi implica un procs de suport a les

persones, de manera que aquestes puguin assolir, en la mesura del possible, els objectius
plantejats (Zapater, 2004). Lassessorament en la supervisi es conceptualitza com
lajuda tcnica i lorientaci que linspector o inspectora facilita a tots els agents de la
comunitat educativa: directius, professorat, alumnat, autoritats, etctera, per a la millora
de lexercici de les diverses funcions (Soler, 1991). La tasca dassessorament tamb
sentn com un procs dajuda i acompanyament a travs daccions orientades a
millorar les prctiques professionals dels recursos humans de les institucions educatives.
Tot i aix, aquesta funci s poc freqent, principalment per falta de recursos (Antnez,
2009).
Aquest conjunt de funcions mostren que el sistema educatiu dota la inspecci

deducaci dun conjunt delements per a vetllar per la qualitat i el correcte
funcionament del sistema. No obstant aix, leix bsic per a poder garantir i fomentar
aquesta qualitat passa per saber trobar un equilibri just i necessari entre aquest seguit de
funcions. Per tant, tal com proposa Casanova (2014), cal evitar una inspecci educativa
monopolitzada per noms una de les seves funcions. En conseqncia, aix permetr
superar limaginari collectiu en qu la inspecci s caracteritzada per ser un rgan
punitiu i controlador.
[14]
2.2.2 Atribucions i visites
Pel que fa a les atribucions6 dels inspectors i les inspectores deducaci de Catalunya,
trobem com apareixen citades en larticle 179 de la Llei dEducaci de Catalunya. Aix
doncs, els inspectors i les inspectores deducaci tenen les atribucions segents:
a) Accedir a les diverses dependncies dels centres i dels serveis educatius.

b) Conixer i observar directament totes les activitats que tenen lloc als centres i als
serveis educatius.
c) Examinar i comprovar ladequaci dels projectes educatius i la resta de
documentaci acadmica, pedaggica i administrativa dels centres i dels serveis
educatius.
d) Requerir i rebre informaci dels diferents sectors de la comunitat educativa i
dels altres rgans i serveis de lAdministraci educativa.
e) Requerir als directors, als titulars de centres i als altres agents educatius que
adaptin llurs actuacions a la normativa vigent.
f) Qualsevol altra que els atribueixi lAdministraci educativa.
En aquest article la LEC tamb esmenta que els inspectors deducaci, en lexercici de
les seves funcions i atribucions, han dadequar la seva actuaci al rgim dautonomia
dels centres i a lassignaci de responsabilitats a la direcci (article 179.2). A banda
daix, cal considerar que aquestes funcions i atribucions es porten a terme a partir dels
plans dactuaci pluriennals, generals i territorials, tal com especifica larticle 180.
El conjunt de plans fixa els objectius de les actuacions que han de portar a terme els
inspectors deducaci, amb vista a millorar els processos densenyament, els resultats de
laprenentatge i lorganitzaci i el funcionament dels centres. Finalment, cal tenir
present, tal com assenyala larticle tercer del Decret 266/2000, de 31 de juliol, pel qual
es regula la inspecci densenyament a Catalunya, que lexercici de les funcions
dinspecci sn desenvolupades pels inspectors i les inspectores pertanyents al cos
dinspectors deducaci i al cos dinspectors al servei de lAdministraci educativa. A
ms, en lexercici de les seves funcions tenen consideraci dautoritat pblica. Tot i
aix, aquestes funcions tamb poden ser exercides transitriament, en ocasi de vacant,
per funcionaris docents adscrits en comissi de serveis, que reuneixin els requisits per
accedir al cos dinspectors deducaci.
Per a poder desenvolupar les presents atribucions, els inspectors deducaci es doten de
diferents instruments. Un daquests instruments, per no pas lnic, s la visita,
fonamental i bsica en la seva professi. Aquesta pot ser definida com una acci portada
a terme pels inspectors amb lobjectiu de comprovar el funcionament i els resultats dels
centres educatius i aix poder incidir en la seva millora (Soler, 1991). Lautor insisteix
en la idea que la visita s la forma de treball ms habitual de la inspecci educativa, ats
que mitjanant aquesta els inspectors intervenen en els centres educatius, les
6
Sentn per atribucions els poders o les facultats que una persona t per ra del seu crrec o pel lloc de
treball que desenvolupa o ocupa (Vera, 2004).
[15]
dependncies, els equips, els programes i els serveis educatius amb lobjecte de procedir
a la seva supervisi.
Segons les aportacions dEstaan (2014), les visites dinspecci tamb sn un element
clau, per a impulsar lintercanvi, la millora i la difusi de bones prctiques, a la vegada
que impliquen un coneixement directe de la realitat educativa del centre. No obstant
aix, molts cops aquests ideals no es poden assolir perqu la burocrcia administrativa,
entre daltres requeriments que poden aparixer, consumeixen una gran part del temps
de la inspecci. A ms, Jimnez (2014) tamb assenyala que per a assolir aquestes
premisses cal que la visita no es redueixi a un contacte directe nicament amb lequip
directiu. En tot cas, la inspecci hauria de plantejar nous models de visites que
proporcionessin una informaci ms global, la qual no poden aportar nicament els
directors dun centre.
Aquest conjunt de fets provoca que les visites dinspecci sovint es concebin com una
mena de tallafocs que utilitza lAdministraci educativa per a poder avanar a
batzegades, cosa que no permet incidir realment a potenciar noves pautes de treball en
els centres, alhora que tampoc permet fomentar-hi canvis sostenibles. Aix doncs,
resulta fonamental que en la mesura del possible les visites estiguin planificades amb
una intenci i una finalitat i que siguin avaluades al llarg del temps (Soler, 1991). Tot i
aix, Jimnez (2014) tamb assenyala que les visites han de ser freqents, per a la
vegada respectuoses amb lautonomia que tenen reconeguda els centres. Per tant, amb el
nou marc dautonomia es requereix, sobretot, que les visites es facin amb prudncia,
determinaci i comproms de treball. En conseqncia, cal allunyar-se de la idea que els
inspectors sn superdirectors que van a un centre noms amb nim de controlar i
solucionar qestions que sn competncia del propi centre.
2.2.3 Organitzaci
En relaci amb lorganitzaci de la inspecci, trobem que el Decret 266/2000, de 31 de

juliol, pel qual es regula la inspecci deducaci, s lencarregat destructurar la
inspecci educativa a la comunitat autnoma de Catalunya. De fet, el Decret dedica el
seu segon captol a aquesta qesti, i shi estableix que la inspecci deducaci
sorganitza a travs de dos criteris.
Per una banda, sorganitza a partir de criteris territorials, dacord amb lestructura
territorial del Departament dEnsenyament. Aquesta divisi comporta deu serveis
territorials diferents en el territori catal: Baix Llobregat, Barcelona Comarques,
Catalunya Central, el Consorci dEducaci de Barcelona, Girona, Lleida, Maresme
Valls Oriental, Tarragona, Terres de lEbre i el Valls Occidental.
Per altra banda, la inspecci educativa tamb sorganitza a partir dels criteris
despecialitzaci relacionats amb lordenaci curricular i altres aspectes fonamentals del
sistema educatiu. Per tant, cal tenir en compte que lactivitat dels inspectors i les
inspectores deducaci t un doble vessant: el genric, com en tots; i lespecialitzat,
[16]
vinculat a les rees despecialitat que tingui cada un dells. Aquest conjunt
despecialitats corresponen a tres branques diferents:
a) Relacionades amb les rees de coneixement: cincies de la naturalesa, cincies

socials, educaci artstica, educaci fsica, llengua, llenges estrangeres,
matemtiques i tecnologia.
b) Vinculades a etapes educatives de singularitat especfica: educaci infantil i
formaci professional especfica.
c) Relatives a dos aspectes significatius de la gesti educativa dels centres docents:
latenci a la diversitat i lorientaci, i lorganitzaci dels centres.
Alhora, cal tenir en compte que la Subdirecci General de la Inspecci s lencarregada

dexercir la direcci i la coordinaci de les funcions dinspecci que corresponen al
Departament dEnsenyament. Tanmateix, tal com assenyala el Decret, 297/2011, de 22
de mar de reestructuraci del Departament dEnsenyament, aquest organisme no s
autnom, sin que depn de la Secretaria de Poltiques Pbliques. Entre les tasques ms
remarcables que sn encomanades a la Subdirecci General de la Inspecci trobem les
segents: elaborar el pla director de la inspecci (fixa les lnies i els criteris dactuaci
de la inspecci educativa) i efectuar el seguiment i lavaluaci del seu
desenvolupament, coordinar i fer el seguiment de lactuaci de les inspeccions
territorials, de les rees especfiques i dels mbits de treball, i elaborar la memria
general de les actuacions de la inspecci deducaci.
La Subdirecci General de la Inspecci dEducaci est constituda pel subdirector

general de la inspecci, que s lagent encarregat de dirigir i coordinar les actuacions
daquest organisme, dos caps dinspecci, un de planificaci i coordinaci, i un de
seguiment i avaluaci, i de cada un dells depn un cap dinspecci adjunt.
Tal com sesmentava a linici del present epgraf, la inspecci deducaci de Catalunya
tamb sorganitza a travs de criteris territorials. Larticle 7 del Decret 266/2000 fa
referncia especfica al present mbit. Aix doncs, els inspectors deducaci destinats a
cada servei territorial conformen la inspecci territorial, la qual depn orgnicament de
la direcci dels serveis territorials i funcionalment de la Subdirecci General de la
Inspecci, amb lexcepci de la inspecci de la ciutat de Barcelona, que no depn del
Consorci dEducaci, sin directament de la Subdirecci General de la Inspecci.
La inspecci de cada territori est encapalada per un inspector o inspectora en cap, que
s lagent encarregat de dirigir els recursos humans i materials dels quals disposa la
inspecci territorial. A ms, linspector o inspectora territorial en cap elabora, en el
marc del pla director general, el pla de treball territorial de carcter anual. I tamb s
lencarregat de confeccionar la memria anual de lactivitat de la inspecci territorial i
altres aspectes que nafectin el funcionament.
Tanmateix, cal tenir en compte que de linspector o inspectora en cap en depn un

inspector en cap adjunt, i el nombre dinspectors coordinadors territorials que el
Departament dEnsenyament determini, dacord amb les caracterstiques del territori.
[17]
Tots ells formen la Comissi de Coordinaci de la Inspecci Territorial, que collabora

en la planificaci i el seguiment de les actuacions de la inspecci territorial. Aquests
fets mostren que lestructura de la inspecci educativa s piramidal, amb diferents
nivells en la cadena de comandaments. A ms, tamb hi constatem que existeix una
gradaci de lautoritat, de manera que les persones de rang superior sn les
encarregades dassignar els diferents encrrecs que shan danar executant i elaborant
(Secadura, 2008).
En resum, doncs, observem que lorganitzaci de la inspecci deducaci de Catalunya

presenta una divisi en mltiples nivells. El primer fa referncia a la zona dinspecci
que sn assignades a cada inspector; el segon, al territori al qual pertany cada inspector,
tot entenent, dins aquest nivell, la divisi autonmica dels serveis territorials de
Catalunya i, per acabar, tamb sorganitza segons les diferents rees o especialitats dels
inspectors (on tamb desenvolupen una tendncia generalista).
A banda daix, cal tenir en compte que els inspectors accedeixen a la inspecci
educativa a partir de diferents cossos de funcionaris docents. Aquesta procedncia
representa per una banda un enriquiment, per alhora tamb crea dificultats
dorganitzaci, sobretot a lhora de distribuir responsabilitats i adjudicar centres
(Jimnez, 2014). Les aportacions de Rul (2013) se sumen a aquesta mateixa idea i
sostenen que un dels principals problemes que pateix la inspecci deducaci en
lactualitat s lorganitzaci generalista i multinivellar. Lautor assenyala que
actualment preval un model generalista, en qu els inspectors, independentment de la
seva experincia i la seva capacitaci, sn referents en centres educatius de diferents
etapes o nivells. Tot i aix, aquest model, en un escenari tan divers i especialitzat, noms
s operatiu si el contingut de les funcions es redueix als aspectes ms formals i
burocrtics, amb lelevat cost de renunciar als continguts que poden aportar valor a
leducaci i la societat. Per tant, es pot copsar que en la inspecci educativa
lexperincia especialitzada resulta insuficient des duna ptica organitzativa.
2.2.4 Accs
El sistema daccs al servei dinspecci de Catalunya es pot fer a travs de dues vies: el
concurs oposici per a la incorporaci al cos dinspectors deducaci de la Generalitat
de Catalunya; i el concurs de mrits, per exercir, amb carcter temporal, la funci
inspectora en situaci de comissi de serveis. Laccs al cos dinspectors deducaci
apareix citat en el tercer captol7 del Decret 266/2000 dacord amb els principis
digualtat, mrit i capacitat, aix com el de publicitat. No obstant aix, tal com assenyala
lOrdre ENS/289/2002 en el seu article 24 (comissions de serveis per a lexercici de la
7
Aquest captol engloba des de larticle 11 (requisits per a laccs) fins a larticle 16 (reconeixement de
noves especialitats).
[18]
funci inspectora), les persones que accedeixin a la funci inspectora en ocasi duna
vacant hauran de reunir els requisits establerts en larticle 11 del Decret8.
Segons aquest article, els requisits que es demanen sn els segents:
a) Pertnyer a algun dels cossos en els quals sordena la funci pblica docent.
b) Disposar del ttol de doctor, llicenciat, arquitecte o enginyer.
c) Acreditar un mnim de deu anys dexperincia docent en qualsevol dels centres i
nivells educatius que integren el sistema educatiu.
d) Acreditar el domini oral i escrit de la llengua catalana i castellana.
Per tant, amb aquests requisits queden exempts els candidats que no hagin superat una
oposici pblica per a accedir a la docncia tot i acreditar els altres requisits esmentats.
A ms, aquest conjunt de condicions tamb deixen fora de la inspecci educativa tot el
professorat que exerceix la tasca docent en centres concertats o privats, alhora que
tamb aparta de la inspecci deducaci el professorat universitari (Camacho, 2014).
A banda daix, en larticle 13 del Decret sesmenta que la selecci dels participants ha
de ser realitzada per un tribunal conformat per un president i quatre vocals
majoritriament del cos dinspectors deducaci. Tant en el sistema de selecci, concurs
oposici, com en el de concurs de mrits, sestableix un barem de mrits de les persones
participants. Tal com sassenyala en el Reial decret 2193/1995, de 28 de desembre, pel
qual sestableixen les normes bsiques per a laccs i la provisi de llocs de treball en el
cos dinspectors deducaci, aquests mrits shan de tenir en compte de la manera
segent manera. Pel que fa a la fase de concurs, sha de valorar, en la forma que
estableixin les convocatries, la trajectria professional dels candidats i els seus mrits
especfics com a docents. Entre aquests mrits sha de tenir especialment en compte el
desenvolupament de crrecs directius amb avaluaci positiva i, en el cas dels professors
deducaci secundria, la condici de catedrtic.
En el sistema de concurs oposici, la fase doposici es valora la possessi de

coneixements pedaggics, dadministraci i legislaci educativa necessaris per al
desenvolupament de les tasques prpies de la inspecci i el domini de les tcniques
adequades per lexercici daquesta. A ms, aquesta fase consta de tres proves, les dues
primeres acreditatives dels coneixements i la tercera relacionada amb les tcniques
esmentades. La primera prova inclou temes referits a qestions de pedagogia general,
currculum bsic, legislaci educativa, entre daltres. La segona prova es basa en temes
ms de carcter especfic, com ara el desenvolupament curricular.
Les proves es qualifiquen amb puntuacions del zero al deu. Per a passar duna prova a la
segent cal que els participants obtinguin una puntuaci igual o superior a cinc punts en
cada una daquestes proves (incloent-hi la tercera). La qualificaci final de la fase
doposici es determina amb la suma de les diferents puntuacions obtingudes.
8
Aquest article forma part del captol III del Decret. En conseqncia, es pot observar que les condicions
daccs per les dues vies requereixen uns parmetres comuns.
[19]
En cas que els participants hagin superat aquesta fase, posteriorment han de realitzar un
perode de prctiques equivalent a un curs escolar, i han de participar en un curs teorico-
prctic de formaci. Cal tenir en compte que el perode de prctiques ha de ser
organitzat per ladministraci convocant i que en finalitzar aquest perode sha
davaluar a cada aspirant en termes dapte o no apte. En aquest darrer cas,
ladministraci competent pot autoritzar la repetici daquesta fase.
Tal com es pot copsar, als inspectors i les inspectores deducaci de Catalunya sels
requereixen una srie de requisits molt exigents per a poder accedir a la funci
inspectora, la qual cosa mostra que es tracta dun grup de professionals altament
qualificats (Jimnez, 2014). Alhora, tal com planteja Silva (2013), aquests requisits
tamb mostren que es tracta duna funci que requereix una exigent dedicaci i una
formaci pertinent i slida al llarg del temps.
A tall de cloenda, cal tenir en compte que aquest conjunt de persones, un cop han
accedit al servei dinspecci en lmbit autonmic de Catalunya, tenen dues possibilitats
dassociar-se en lmbit collectiu i professional. Per una banda, trobem lAssociaci
dInspectors dEducaci de Catalunya (AIEC) on hi ha la gran majoria dels inspectors,
ja que se situa amb un total de 223 membres (AIEC, 2014). I per una altra banda,
trobem el Projecte Inspectio, que compta amb un menor suport des del punt de vista del
nombre dassociats.
2.2.5 Formaci i actualitzaci
Pel que fa a la formaci i lactualitzaci, en el captol quart del Decret 266/200 es diu
que la formaci permanent en lexercici professional s un dret i un deure per a tots els
inspectors i les inspectores. Tanmateix, tamb shi esmenta que el Departament
dEnsenyament ha dincloure en els seus plans de formaci, modalitats formatives que
contribueixin a lactualitzaci dels inspectors respecte als coneixements i les tcniques
de carcter general i les que siguin prpies de cada especialitat. Larticle 181 de la LEC
(formaci permanent i avaluaci), assenyala que la programaci de la formaci
permanent t per objectiu millorar i actualitzar professionalment els inspectors
deducaci.
Aquesta formaci recollida en els diferents textos legals consultats es justifica

principalment per la diferent procedncia dels inspectors i les inspectores deducaci,
com tamb pels canvis continus de la societat. Tots aquests fets requereixen que els
inspectors disposin duna formaci adaptada i actualitzada als nous contextos en els
quals ens situem. Per tant, la formaci i lactualitzaci del cos dinspectors t una
importncia vital per al correcte desenvolupament de les seves funcions, en especial en
la dassessorament, i alhora incideix directament en la qualitat del servei prestat
(Ozkoidi, & Albeniz, 2014).
[20]
Per aquests motius s fonamental que els plans de formaci no noms determinin el
marc de competncies professionals, sin que el desenvolupin i lapliquin a partir de
diferents contextos, ms enll del centre educatiu i considerant sempre lentorn social
com a referent. Aix doncs, es tracta de vincular gran part de la formaci dels inspectors
al context en el qual intervenen, que pot incloure el professorat, el centre educatiu,
lmbit social del voltant del centre, entre daltres (Ozkoidi, & Albeniz, 2014).
Les aportacions daquests mateixos autors sostenen que la formaci permanent dels
inspectors, a part de fonamentar-se en els cursos dissenyats per lAdministraci, basats
sobretot en elements de gesti i planificaci, shauria dobrir a noves perspectives i
hauria dincloure, per exemple: facilitar la seva matriculaci en centres especfics
didiomes i en facultats universitries, incentivar la seva participaci en cursos de
formaci del professorat, promoure la seva contractaci com a professors associats en
les universitats i afavorir la seva assistncia a jornades, trobades i cursos directament
relacionats amb la seva professi, tant en lmbit estatal com en linternacional.
Pavn (2010), per la seva part, planteja que la formaci i actualitzaci dels inspectors
deducaci haurien destar encaminades a desenvolupar quatre grans aspectes: el
desenvolupament del comproms tic, la visi poltica, la cultura del dileg i la
preparaci per al lideratge.
Aquest conjunt delements mostra que el tema de la formaci permanent en la professi

inspectora resulta cabdal si volem aconseguir un rgan competent i amb una elevada
qualitat professional. En conseqncia, s necessari i fonamental que, tant des de
lAdministraci com des del mateix collectiu dinspectors existeixi un comproms tic,
quant a la formaci, per tal de vetllar per la mxima qualitat possible del sistema
educatiu en el seu conjunt.
2.2.6 Problemes
En el decurs dels apartats anteriors ja shan comentat alguns dels problemes que pateix
actualment la inspecci deducaci de Catalunya. A continuaci es pretn desenvolupar
amb major profunditat aquest aspecte, que sens dubte resulta fonamental plantejar per a
poder optimitzar el seu funcionament en un futur. Els problemes sn mltiples i variats.
Primerament, podem destacar que un dels problemes que pateix la inspecci educativa
s ledat dels seus efectius. Aquesta dificultat resulta evident quan sobserva el sistema
daccs que es proposa en el Decret 266/2000, que genera que ledat dentrada en la
inspecci subiqui, en el millor dels casos, al voltant dels trenta-cinc o els quaranta
anys. I aix provoca que la vida professional dels inspectors sigui relativament curta.
Una altra disfuncionalitat relacionada amb lanterior s la plantejada per Mora (2008),
quan diu que una gran part dels inspectors, no tots, pateixen un analfabetisme en relaci
amb les TIC (tecnologies de la informaci i la comunicaci), provocat sobretot pels
canvis que ha originat la societat del coneixement del segle XXI i lescletxa
generacional dedats dels inspectors i les inspectores deducaci. No obstant aix,
[21]
sembla que aquest fet sest reduint en els ltims anys perqu progressivament sestan
introduint persones amb elevades competncies sobre aquest mbit.
Un altre problema que pateix la inspecci educativa de Catalunya s la seva

jerarquitzaci estructural, tot entenent que aquest fet provoca que molts cops existeixi
una dependncia a lhora de treballar i que les actuacions siguin ms lentes (Secadura,
2008). A ms, un problema afegit en la professi inspectora s la necessitat de
consolidar la situaci de la seva plantilla, ja que en lactualitat la majoria dels inspectors
es troben en situaci de comissi de serveis, ms del 50%, de manera que no pertanyen
al cos dinspectors amb carcter destabilitat (AIEC, 2014).
Les aportacions de Rul (2013) sostenen que els problemes de la inspecci deducaci
subiquen en tres grans eixos. El primer fa referncia a la dependncia i la
instrumentalitzaci poltica de la inspecci educativa. Aquest problema ens vol dir que
actualment el poder poltic, tal com est organitzat, utilitza els mecanismes daccs a la
inspecci, a travs del concurs de mrits, per a collocar-hi les persones que desitja
perqu no garanteix que el tribunal sigui independent i imparcial. Per tant, la forma
dorganitzar la inspecci dins duna estructura jerrquica administrativa fa que la
instrumentalitzaci, la utilitzaci del poder poltic per a assolir finalitats personals, sigui
clara. A continuaci, lautor tamb planteja un dels problemes que shavia esmentat
amb anterioritat, el qual es basa en lorganitzaci generalista i multinivellar de la
inspecci educativa. En lnies generals, aquest problema ens diu que lescenari que
presenta actualment la inspecci educativa de Catalunya la vessant especialitzada no t
prou suport. Per acabar, lautor planteja que un darrer problema s el produt pel
desenvolupament insuficient i trivial de les funcions bsiques de la inspecci educativa,
que manquen dun progrs continu de carcter tcnic i de fonamentaci cientfica.
Un altre dels problemes fa referncia a la poca articulaci que tenen els inspectors com
a collectiu. En concret, si ens fixem en les atribucions que han de desenvolupar els
inspectors de Catalunya, es pot copsar que moltes daquestes atribucions es fonamenten
en una acci o una activitat individual. Per tant, aix mostra que es tracta duna
professi que manca de metodologies collaboratives i de treball en equip (Silva, 2008).
A banda daix, un altre problema que es pot copsar en la inspecci deducaci s la

multivarietat i la sobrecrrega de tasques. Shan arribat a quantificar fins a ms de cent
tasques diferents que sn assignades als inspectors i les inspectores deducaci. En
conseqncia, aix fa que no es pugui aprofundir en els elements prioritaris i que la
burocrcia administrativa consumeixi una bona part del temps de la inspecci. I en
lnies generals aix genera que la inspecci sigui vista com un calaix de sastre, que els
inspectors dediqui menys temps a desenvolupar visites en els centres educatius i que
facin tasques que no aporten valor real als centres (DeGrawe, 2006; Silva, 2008;
Estaan, 2014; Jimnez, 2014).
[22]
A tall de cloenda, tamb trobem un problema que no s propi del collectiu de la

inspecci sin de la societat en general, per que malauradament hi repercuteix en
ltimes instncies. El problema consisteix que, avui dia, encara no sha canviat la idea
davaluaci com a examen (control) cap a la idea davaluaci com a cam per a la
millora permanent de la qualitat, tant personal com professional. Per tant, cal que
siguem capaos de fer aquest gir ptic per tal de poder introduir millores reals i que
fomentin unes prctiques professionals ptimes (Casanova, 2014).
2.3 La inspecci i lautonomia dels centres: reptes per al futur i

per al present.
La Llei dEducaci de Catalunya estableix a larticle 2.3 que lautonomia de cada centre
s un dels principis organitzatius que regeixen el sistema educatiu. s en aquest sentit
que es justifica i apareix laprovaci del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia de
centres, el qual pretn que lexercici de lautonomia dels centres sigui conciliable amb
el conjunt del sistema.
Per a qu ens referim quan parlem dautonomia? En concret, ens referim al poder de
decisi, que rau en la comunitat o direcci escolar, en certs aspectes de la vida ordinria
dun centre sense tenir dependncia de ning (Torres, 2010).
Aix doncs, la pregunta que es planteja immediatament s la segent: quins canvis es

potencien amb el desenvolupament daquest nou marc normatiu? El Decret aposta
perqu sigui en el centre i en la seva direcci on se situ leix central del lideratge i la
presa de decisions. El text tamb estipula en el seu article segon que els eixos
daplicaci de lautonomia dels centres educatius abasten els mbits pedaggic,
organitzatiu i de gesti de recursos humans i materials, on el projecte educatiu del
centre s la mxima expressi. Per tant, lexercici de lautonomia al voltant del projecte
educatiu es desenvolupa en: les concrecions i organitzacions curriculars, conjuntament
amb la possibilitat de desenvolupar projectes dinnovaci pedaggica i curricular
(autonomia pedaggica), les normes dorganitzaci i funcionament del centre, aix com
la capacitat daplicar mesures correctores i sancionadores (autonomia organitzativa) i la
capacitat de gestionar el personal (jornada, horari del personal i altres atribucions).
Parallelament, laprovaci del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels

centres educatius pblics i del personal directiu professional docent, se suma a aquesta
mateixa lnia dautonomia i lideratge, ja que precisa les funcions de les direccions dels
centres pblics, i els directors i les directores dels centres hi sn considerats figures
dautoritat pblica. Aquest conjunt de factors mostren que lautonomia obre grans
expectatives en la forma de gestionar i organitzar els centres, per exemple: en la
capacitat de personalitzar el projecte educatiu i adaptar lorganitzaci a cada una de les
realitats. No obstant aix, tamb s cert que en aquest nou marc regulador es generen un
conjunt de noves incerteses per a la inspecci deducaci (Ros, 2011).
[23]
Per consegent, quin s el paper que ha de tenir la inspecci en aquest nou paradigma?
La pregunta no s fcil de respondre, ja que en larticle 179.2 de la LEC sestableix que:
Els inspectors deducaci, en lexercici de llurs funcions i atribucions, han dadequar
llur actuaci al rgim dautonomia dels centres i a lassignaci de responsabilitats a la
direcci, sens prejudici de les actuacions de carcter general que els corresponen.
Aquest article ens diu que la inspecci deducaci no sha dexcedir en ls de les seves
funcions i atribucions, ja que sha de tenir en compte lautonomia dels centres. Per tant,
s un avs clar que mostra que lautonomia i lassignaci de responsabilitats a les
direccions sn ara els lmits entre els quals shaur de moure la inspecci pel que fa a
les seves atribucions i funcions. Aix doncs, les actuacions de la inspecci queden
delimitades i al mateix temps establertes per lautonomia dels centres i les noves
atribucions que tenen al seu abast les direccions daquests (Colom, 2011). En aquest
sentit, el problema raur a saber trobar els mecanismes i les complicitats necessries
perqu cadasc desenvolupi la feina que li pertoca sense provocar una duplicitat de
funcions, tot respectant, en ltima instncia, el marc autonmic regulador (Prat, 2011).
Segons les aportacions de Colom (2011), la figura dels inspectors perd fora perqu es
desvinculen dalgunes de les atribucions que tenien amb anterioritat, com per exemple:
la capacitat de gestionar les sancions. Ara, les funcions que hauria de desenvolupar la
inspecci deducaci haurien destar encaminades a la supervisi, lassessorament,
lorientaci, la informaci i lavaluaci de la funci docent, de la funci directiva, de la
prctica educativa i del funcionament dels centres en general. Aquests fets mostren que
la inspecci continua participant i collaborant per ara des duna ptica basada en
lacompanyament, com podria ser la formaci legal sobre laplicaci de sancions. Tot i
aix, tal com planteja lautora, el paper que haur de tenir la inspecci en aquest nou
context anir evolucionant al ritme que ho facin laplicaci i la posada en funcionament
de lautonomia de gesti als centres.
Les consideracions que proposa Artigal (2011) se sumen en aquesta mateixa lnia, ja
que assenyalen que en aquest nou marc dautonomia la inspecci ha destar
compromesa amb lacompanyament del centre educatiu i ha de tenir una actuaci ms
basada en lorientaci i la facilitaci de recursos, que ajudi aix a liderar processos de
millora. Per tant, la inspecci ja no ha destar observant des de la distncia - inspectio-
sin que ha de participar en la dinmica del centre i en els nous reptes que shi
plantegen. No obstant aix, lautora tamb assenyala que les accions de la inspecci
deducaci haurien de passar per controlar, des del punt de vista pedaggic i
organitzatiu, el funcionament dels centres, ajudar a detectar els punts forts i els punts
febles i les oportunitats de millora; conjuntament, en possibilitar millores dinnovaci, i
supervisar el marc de lautonomia dels centres; s a dir, que els inspectors donin suport
a les direccions per tal de desenvolupar-hi una gesti ms productiva dels recursos.
[24]
A banda daix, Gonzlez (2011) situa lavaluaci com una funci fonamental que cal
tenir en consideraci dins del paradigma de lautonomia. Lautora assenyala que aquesta
ha dajudar, tant a lAdministraci com els centres a saber en quint punt es troben i cap
a on shan de dirigir. En aquest sentit, lautora atorga a la funci davaluaci un paper
de brixola que marca cap a on ha de caminar una instituci educativa.
Tots aquests fets mostren que la inspecci deducaci hauria de variar el seu rol pel que
fa a les atribucions que li sn assignades. Per tant, una altra pregunta que apareix en
aquest nou marc dautonomia s la segent: quines possibilitats reals tenen els
inspectors per a ajudar a desenvolupar lautonomia dels centres? Segons Silva (2011),
aquestes possibilitats sn poques, tot i que la majoria dels inspectors desitgen
desenvolupar tasques dacompanyament i suport organitzatiu. Lautora atribueix
aquestes baixes possibilitats a dos factors externs: en primer lloc, que es tracta duna
tasca poc requerida, tant pels centres com per les autoritats educatives, ja que aquests
darrers agents insten a prioritzar altres tipus dactivitats professionals; en segon lloc,
que als inspectors i les inspectores deducaci els sn assignats mltiples requeriments i
aix fa que el seu treball sigui cada cop ms divers i menys eficient a lhora dincidir en
el coneixement de les escoles i en la promoci dels seus marges dautonomia.
Per a poder arribar a solucionar aquests problemes seria essencial potenciar el treball en
xarxa i el treball en equip; s a dir, que els mateixos inspectors deducaci generessin
espais on poguessin compartir i analitzar les seves experincies i alhora ajudar a
promoure bones prctiques professionals entre les escoles. Tot i aix, hi ha altres
maneres davanar en la gesti de lautonomia i ajudar en la presa de decisions des de la
intervenci inspectora: collaborar amb els centres en lelaboraci de plans de millora
en mbits de gesti especfics (acadmic, de govern, etc.), identificar les necessitats
formatives del professorat i de lequip directiu, i contribuir al disseny dels plans de
formaci (Silva, 2011).
No obstant aix, Silva (2011) ens recorda que, tot i els problemes que sembla que pot
generar la dotaci duna major autonomia, trobem en la inspecci la instncia idnia per
a fer possible el desenvolupament duna forma ms eficient dorganitzar el treball, en la
qual cada centre escolar sigui protagonista i responsable de les seves decisions i dels
camins que vol recrrer. En aquest sentit, podem arribar a la conclusi que la inspecci
deducaci s un rgan fonamental que cal tenir en compte en aquest nou marc en el
qual ens situem, per que ha de remodelar i adaptar lleugerament el seu paper respecte a
la visi tradicional i punitiva que anteriorment desenvolupava.
Aquest nou paradigma planteja una nova situaci en relaci amb la inspecci
deducaci de Catalunya. En aquest epgraf es pretenen esmentar els reptes que aquesta
ha dafrontar en lactualitat i en el futur. Primerament, cal tenir en compte que la
inspecci deducaci ha destar compromesa amb la transformaci i aquest canvi del
sistema educatiu. Per tant, el control, la supervisi, lassessorament i lavaluaci en els
diferents plans de treball han danar evolucionant i shan danar centrant ms en
lassessorament i lavaluaci que no pas en el control i la supervisi (Alsinet, 2011).
[25]
Seguint aquesta mateixa lnia, lAIEC (2014) planteja que lavaluaci de la funci
directiva ha de tenir especialment en compte la valoraci de lexercici del lideratge
pedaggic, la seva capacitat de potenciar el treball en equip i lassoliment dels objectius
marcats en el seu projecte de direcci.
Els plantejaments de futur tamb estan lligats directament als problemes que
anteriorment shan esmentat. En aquest sentit, cal que la inspecci deducaci es doti de
vies daccs que donin major estabilitat als inspectors, i alhora que sequiparin els drets
i els deures de tots els professionals que exerceixen la funci inspectora perqu cal
recordar que en lactualitat una gran part dels inspectors i les inspectores deducaci no
pertanyen al cos dinspecci sin que desenvolupen la funci inspectora en comissi de
serveis (AIEC, 2014). Alhora, lAIEC tamb planteja que un repte que tamb cal
prendre en consideraci fa referncia a la formaci, ja que els inspectors, per a exercir
de forma adequada les seves funcions requereixen una actualitzaci permanent. Per tant,
cal potenciar una major formaci institucional i personal, i tamb la reflexi si pot ser,
compartida sobre bones prctiques i innovacions.
Rul (2013) sost tamb que la inspecci deducaci hauria de disposar dun estatut
professional; s a dir, que tots els inspectors haurien de formar part dun cos nic i que
aquest no hauria de dependre de la instrumentalitzaci o voluntat poltica. Les
aportacions de Jimnez (2014) se sumen en aquesta mateixa lnia i plantegen que la
inspecci deducaci sha de dotar duna major independncia per a poder superar
aquesta instrumentalitzaci.
Un altre dels problemes que planteja Rul (2013) fa referncia a les funcions de
supervisi, avaluaci i assessorament de la inspecci deducaci. Lautor assenyala que
caldria potenciar aquestes funcions amb dues peces fonamentals: la capacitaci
professional i les tecnologies solvents mantingudes en el temps (aplicacions
informtiques). Tamb diu que caldria intensificar aquestes funcions perqu si
sobserven les tecnologies de supervisi i avaluaci dels ltims vint-i-cinc anys trobem
canvis constants i, alhora, que cap delles sha consolidat. Aix mostra la feblesa
estructural existent quant a les tecnologies. Per tant, es pot concloure que no existeix
una elaboraci adequada daquest conjunt de funcions.
Per acabar, Artigal (2011) planteja que en aquest nou marc dautonomia les funcions de
supervisi i control haurien destar encarades a una acci collaboradora, vinculada als
processos de millora, on linspector del centre pugui facilitar el suport necessari per a
realitzar una gesti ms productiva dels recursos.
[26]
3. DISSENY I DESENVOLUPAMENT DE LESTUDI
3.1 Definici de la metodologia
La investigaci desenvolupada en aquest treball parteix de la metodologia qualitativa

com a eix bsic i referent principal daplicaci. El present estudi planteja aquesta lnia
metodolgica a partir de dos eixos diferenciats. Per una banda, es fa una anlisi per
funcions dels diferents encrrecs i tasques que van rebre el conjunt dels inspectors
deducaci de Catalunya, a partir dun document del curs 2013-2014 (vegeu lannex 1)9.
Amb aquesta primera part prctica es pretn analitzar i veure sobre el paper de la realitat
la incidncia i tendncies funcionals daquests encrrecs.
Per altra banda, el treball tamb es fonamenta en la realitzaci dentrevistes, una delles
adreada a diferents inspectors deducaci de Catalunya i laltra dirigida a diversos
directors de centres daquest mateix mbit territorial. En aquest sentit, amb ls del
present instrument saspira a assolir els diferents objectius plantejats, tot complementant
una mltiple retroalimentaci de mirades, tant des duna visi externa (directors de
centre) com des duna visi interna (inspectors deducaci).
Amb la utilitzaci daquests elements, lestudi pretn comparar diferents situacions, des
duna ptica prctica i experiencial, per tal de cercar convergncies o divergncies entre
les diverses variables implicades i la teoria consultada. En lnies generals, es pot
observar com el paradigma que engloba i emmarca aquesta investigaci se situa en
lmbit interpretatiu, ats que es pretn aprofundir en el coneixement de la realitat.
3.2 Delimitaci de la mostra
El desenvolupament daquesta investigaci, en la part de les entrevistes, sha centrat en

la selecci dun conjunt de vuit persones, professionals del sector educatiu. Tanmateix,
cal tenir en compte que es tracta dun mostreig intencional, perqu en la mostra es
recullen diferents participants que responen a diverses maneres o tendncies de veure i
entendre la inspecci i leducaci en general. La delimitaci daquesta mostra sha fet
planificat conjuntament amb el suport de la tutora del treball.
En lnies generals, la selecci daquest conjunt de persones pretn ser tan poc atzarosa
com sigui possible i ser un referent vlid i representatiu de la realitat. Concretament, els
participants en aquest estudi shan dividit de la manera segent:
Inspectors i inspectores deducaci10: Presidents dassociacions (1), Inspector en

cap (1), Inspectors deducaci ordinaris (3).
Directors i directores de centres10: Directors dinstituts deducaci secundria
(2), Director duna escola deducaci primria (1).
9
Aquest document ha estat facilitat per la inspecci.
10
Divisi efectuada a partir del crrec que ocupa cadascuna daquestes persones.
[27]
3.3 Tcniques i instruments utilitzats
Tal com sha esmentat anteriorment, en aquest treball shan emprat dos tipus
dinstruments diferents. Primerament, se mha facilitat un document on sagrupen les
diferents tasques i encrrecs que han de realitzar els inspectors al llarg del curs11. A
partir daquest instrument he pogut analitzar i valorar duna manera acurada i real els
encrrecs i les funcions que desenvolupen els inspectors en la seva prctica
professional. Per tant, aquesta eina mha perms fer una anlisi objectiva de la realitat
de la funci inspectora, i alhora mha servit per donar resposta al primer dels objectius
que mhavia plantejat.
En canvi, la tcnica emprada per a recollir la informaci ha consistit en el

desenvolupament duna entrevista, la qual sha elaborat a partir de les diferents
referncies consultades en el marc teric. En conseqncia, les categories i variables
que shan definit han estat les segents: funcions, organitzaci, accs,
formaci/actualitzaci, visites12, problemes, reptes i autonomia.
A banda daix, sha considerat pertinent que els diferents entrevistats i entrevistades
poguessin aportar la seva visi personal sobre les preguntes i temtiques plantejades.
Tot i aix, tamb trobem que alguna pregunta presenta una selecci mltiple dopcions
per majoritriament es tracten de dues entrevistes semiestructurades.
Les preguntes plantejades tant als inspectors com als directors no sn exactament les
mateixes, tot i que en alguns casos s que coincideixen, perqu els directors no tenen el
mateix coneixement sobre la inspecci educativa. En conseqncia, lentrevista dels
directors sha modificat lleugerament i sha optat per no fer-los preguntes sobre els
apartats accs i reptes. No obstant aix, cal tenir en compte que les preguntes
elaborades per a una entrevista i per a laltra shan pensat perqu es complementin entre
elles (vegeu-ne ms informaci en lannex 2).
A ms, ambdues entrevistes estan pensades per a aplicar-les individualment, per tal que
no es produeixi una contaminaci didees. Finalment, tamb trobem que aquestes dues
eines estan pensades per a ser portades a terme per lentrevistador, s a dir, corresponen
a una directivitat dirigida.
A continuaci, es mostren resumidament els criteris emprats en les entrevistes:
Tipus dinstrument Grau destructuraci N de participants Grau de directivitat

Entrevista Semiestructurada Individual Dirigida
Taula 1: Criteris definitoris de linstrument (Elaboraci prpia, 2015).
11
Aquest document fa referncia al curs 2013-2014.
12
Sha decidit suprimir la variable atribucions que en el marc teric es desenvolupava conjuntament
amb aquesta, ja que es considerava poc rellevant per a lobtenci dinformaci.
[28]
4. ANLISI I INTERPRETACI DE LES DADES
4.1 La veu dels experts
En aquest apartat es recullen els diferents resultats obtinguts a partir del

desenvolupament de les entrevistes (per a ms informaci vegeu annex 3 i 4). No
obstant aix, cal tenir en compte que lanlisi i el buidatge sha fet de forma parcial, s a
dir, shan analitzat separadament les diferents variables implicades.
4.1.1 Funcions13
Segons els inspectors, les funcions desenvolupades amb major freqncia sn les de
supervisi i assessorament. A ms, tamb coincideixen en el fet que en la prctica estan
lligades entre si. (I2):Tant la funci de supervisi, com la davaluaci i control sempre
les vinculem a la dassessorament, (I3):De vegades es fa difcil separar les funcions,
ja que sovint amb una sola actuaci es desenvolupen vries, (I5):Moltes vegades
sinterrelacionen entre elles. En canvi els directors no coincideixen amb una funci
comuna, ja que segons el (D1) la funci predominant s la supervisi, segons el (D2)
sn lavaluaci i lassessorament i el (D3) sost que existeix un equilibri entre elles.
Tanmateix, es pot copsar una diferenciaci dopinions, tant en els inspectors com els
directors, sobre quina s la funci que fomenta uns millors resultats perqu sesmenten
la gran majoria delles, exceptuant el control. Tot i aix, les funcions dassessorament i
avaluaci sn les que ms es repeteixen i per tant se situen com a eix clau per a
incentivar i incrementar els resultats educatius. En aquest sentit, resulta significatiu
destacar laportaci de l(I4) quan esmenta que cal incidir en lassessorament en la presa
de decisions Un inspector o inspectora no ha de ser lexpert universal que dna
resposta a totes les necessitats del sistema, sin que ha de ser un element extern (...)
que ajudi a construir respostes en els diversos mbits de la intervenci educativa. No
obstant aix, els inspectors (I3) i (I5), esmenten que en aquesta millora de resultats
tamb hi juga un paper fonamental el treball diari que fa el centre i les variables que
envolten aquest.
A banda daix, apareixen una varietat de discrepncies sobre si caldria dotar al servei
de la inspecci educativa dunes noves funcions. En el cas dels inspectors trobem
clarament dues tendncies: la primera delles fa referncia a qu caldria revisar i dotar
als inspectors dunes noves funcions vinculades sobretot a la coordinaci i la vinculaci
amb les xarxes educatives i socioeducatives del context (I1, I4). En segon lloc, trobem
com la resta dinspectors pensen que no cal potenciar una major dotaci de funcions.
Cal destacar, per, que si seria necessari dotar a les funcions clssiques dunes
tecnologies adequades i solvents als temps actuals (I5).
13
Per a obtenir una informaci sinttica daquest apartat vegeu lannex 5.
[29]
En el cas dels directors passa exactament el mateix, ats que trobem directors que
pensen que les funcions de la inspecci educativa haurien de variar ms cap a
lassessorament (D1) i el foment dun tarann de confiana en relaci al centre (D2). I
altres que pensen que aquestes funcions no haurien de canviar perqu estan lligades a
les prioritats de la poltica educativa del moment (D3).
Quan es pregunta per quina s la funci ms complexa que han de portar a terme els
inspectors, tres dells, (I1), (I2) i (I4), esmenten que s la gesti de les relacions
humanes i el fet de coordinar els grups de persones. Tot i aix, resulta rellevant
laportaci que fa l(I5) quan esmenta que el ms important en les funcions s la
competncia professional El problema no s omplir papers sin tenir criteri i saber
veure com s una instituci educativa. En canvi, quan es fa aquesta mateixa pregunta
als directors ho tenen clar, ja que destaquen la funci de control per sobre de les altres.
En la funci que provoca ms desconfiana en els centres trobem una opini comuna
tant dels inspectors com dels directors. Tots dos agents coincideixen, exceptuant el
(D3), que les funcions que generen ms sensaci de malestar sn lavaluaci i el
control. A ms, resulta interessant laportaci que fa l(I2) al voltant daquestes dues
funcions: El control exigeix que el centre justifiqui davant els inspectors i inspectores
deducaci certs requeriments o documents per demostrar que sajusten a la normativa
i aix de vegades pot ser vist com un procs burocrtic lent i molest. I lavaluaci crec
que tamb genera desconfiana perqu sovint es viu el procs avaluador com quelcom
que pot provocar certes conseqncies negatives en el centre. No obstant aix, cal
evitar aquesta mirada o posicionament i concebre lavaluaci com un procs reflexiu i
enfocat a la millora.
Per ltim, tamb es preguntava als inspectors si podien desenvolupar les funcions de la
seva especialitat docent. La majoria de respostes sostenen que s complicat portar-les a
terme perqu les funcions generalistes sn les que comporten una major quantitat de
temps, fet que mostra com no es pot aprofitar el potencial especialitzat de la inspecci.
4.1.2 Organitzaci14
Una gran part dels inspectors entrevistats coincideixen en el fet que caldria una
reestructuraci organitzativa de la inspecci educativa a Catalunya, ja que lestructura
territorial de lactualitat no s eficient perqu no t en compte la nova normativa que
introdueix la LEC15(I2), provoca que les actuacions siguin en solitari (I3), interpreta les
poltiques educatives segons interessos i tradicions (I4), i tamb provoca que les
funcions de lespecialitat no es puguin aprofitar a la prctica per lalta atomitzaci
territorial que existeix (I5). A ms, tot aix fa que els inspectors es concebin a ells
mateixos com a franctiradors que han dintervenir sense cap tipus de recolzament i/o
suport (I4).
14
15
Aix s degut perqu la LEC va ser promulgada lany 2009 i el Decret que regula la inspecci data de
lany 2000.
[30]
Tanmateix, trobem que dos dels tres directors, (D1) i (D2), sostenen que lorganitzaci
de la inspecci deducaci de Catalunya s que facilita arribar a tots els centres
educatius. Tot i aix, els diferents directors esmenten que les mesures organitzatives que
implementarien per tal de fomentar una major efectivitat i eficcia passarien per:
Tenir una quantitat ms elevada de recursos humans (inspectors): per tal de

poder visitar els centres ms freqentment i tenir un coneixement profund dels
projectes del centre.
Dotar-se de sistemes informtics que permetin compartir dades de manera
transversal: aix permetria poder incidir en altres aspectes menys burocrtics.
Vincular a la inspecci a una estructura de treball descola: on peridicament es
poguessin trobar diferents agents i compartir reflexions.
En canvi, les millores introdudes pels diferents inspectors deducaci, per tal de
millorar lorganitzaci territorial i la forma en qu desenvolupen la seva feina, es basen
en:
Promoure el treball en equip: per tal de poder acordar i fer intervencions

comunes en relaci als encrrecs rebuts des de la Subdirecci General i els
Serveis Territorials. I alhora promoure una major reflexi i intercanvi
dexperincies, i fomentar aix canvis sostenibles en el temps.
Potenciar la intervenci dequips inspectors: shauria de tendir cap a un model
dequips dinspectors que treballessin en zones i no pas un inspector que interv
en centres educatius assignats.
Promoure una major formaci permanent.
Crear una inspecci duna grandria adequada que permets desenvolupar el
treball generalista i especialitzat.
Dedicar ms temps a les tasques dassessorament i avaluaci.
Emprar amb major profunditat les tecnologies de la informaci i la comunicaci:
la forma de treball de la inspecci ha variat en els ltims anys, per encara es
poden millorar molts aspectes relacionats amb els centres a travs daquestes
tecnologies.
Crear espais interns de reflexi i dintervenci cooperativa: que permetessin
generar ms seguretat individual i anar construint una manera dintervenir de la
inspecci de cada territori.
Per ltim, trobem que la majoria dels inspectors no tenen cap problema en la jerarquia
que presenta la inspecci deducaci de Catalunya en els seus textos normatius, i tamb
entenen que la inspecci de per si ja s jerrquica i forma part de la seva estructura (I2).
Tot i aix, tamb resulta interessant destacar laportaci feta per l(I1): Parlar que la
inspecci actualment est molt jerarquitzada s ms una creena que una realitat. A
nivell normatiu est clarssim, per a nivell funcional jo crec que ja no s tan
jerarquitzat.
[31]
4.1.3 Accs16
En laccs a la funci inspectora trobem diferents opinions al respecte. Primerament,

trobem aquells inspectors, (I1), (I2) i (I3), que creuen que els requisits no shaurien
dendurir perqu actualment aquests ja sn vlids i en ells es tenen en compte
lexperincia prvia docent, una titulaci especfica, etc. Tot i aix, aquestes mateixes
persones proposen com a requisits complementaris els segents: fer una redefinici
professional de les tasques i competncies que han de desenvolupar els inspectors, tenir
un cert domini de les TIC, disposar dun coneixement duna llengua estrangera i ser
capaos de resoldre i gestionar conflictes.
El segon grup dinspectors (I4) i (I5) sn aquells que consideren que laccs a la funci
inspectora no s adequat. En aquest sentit, les aportacions de l(I4) sostenen que caldria
eliminar ls de proves o exmens escrits i que caldria seleccionar els inspectors a partir
de tres eixos: experincia docent en lmbit de lensenyament i aprenentatge (base
pedaggica i didctica), lexperincia en el desenvolupament de projectes de centre, i la
capacitat destablir contactes amb els contextos dinfluncia.
Per altra banda, l(I5) discrepa daquests plantejaments i esmenta que la selecci
shauria de fer a partir dun procs de mrits i proves selectives on els tribunals fossin
independents i imparcials, ja que en lactualitat aquests estan polititzats; s a dir,
sutilitza el poder poltic per a fer accedir a les persones que es desitgen
(instrumentalitzaci). A ms, aquest mateix inspector tamb optaria per suprimir la via
dentrada per comissi de serveis perqu considera que sha convertit en la forma
normal daccs a la inspecci educativa.
4.1.4 Formaci i actualitzaci17
Segons els diferents inspectors entrevistats la formaci en la inspecci educativa s un

tema que es planteja a partir de dues vies diferenciades. Per una banda, trobem la via
institucional; s a dir, la formaci normalment relacionada amb les funcions, la qual s
gestionada a travs dels Serveis Territorials o el Departament dEnsenyament. Dins
daquesta via trobem que les rees despecialitat tamb organitzen perodes formatius
(carcter semestral). Tot i aix, aquest tipus de formaci depn molt de cada servei
territorial i la seva predisposici cap aquest mbit, ats que en lactualitat no existeix
cap tipus de pla formatiu per a la inspecci. Per altra banda, trobem la via de la
formaci externa que poden oferir les diferents associacions professionals dinspectors a
partir de congressos i jornades (carcter anual), o la prpia autoformaci individual.
La majoria dinspectors, (I1), (I2) i (I3), sostenen que la formaci que reben s que s
adequada per afrontar els canvis de la societat del coneixement. A ms, la formaci
rebuda est lligada amb les actuacions diries dels inspectors perqu aquesta est
vinculada amb el pla director de la inspecci. Ara b, una proposta interessant seria la
16
17
[32]
plantejada per l(I1) quan esmenta que la formaci shauria de dissenyar un cop
tingussim clar quin s el perfil dels inspectors i les tasques que fan.
A banda daix, trobem que l(I4) esmenta que la formaci que reben els inspectors s
molt parcial i que no permet fer front a la societat del coneixement: La formaci que
rebem sn pinzellades, per la prpia dinmica de la inspecci no admet la pausa, no
admet el distanciament, no admet lassaig crtic, no admet el foment de la reflexi sin
la recollida dinformaci rpida (...) En resum, doncs, est molt lluny del que hauria de
ser per a donar resposta a les exigncies que una societat del coneixement plantejaria.
Per ltim, l(I5) planteja que en lactualitat hi ha poca formaci i que aquesta hauria
dincidir en la formaci especfica de cada especialitat.
Pel que fa a la metodologia desenvolupada en aquestes activitats formatives tots els

inspectors coincideixen que, tant la formaci institucional com la formaci externa, es
fa partir del treball entre iguals. En aquest sentit, es tracta duna metodologia
participativa basada en activitats de taller o de reflexi, com per exemple: congressos,
jornades, estudis de casos, etc. A ms, trobem que tres dels entrevistats s que creuen
que aquestes activitats formatives fomentin noves pautes de treball en els inspectors.
Tot i aix, l(I4) diu que es fa difcil perqu en primer lloc haurien dexistir unes
condicions adequades (vegeu cita del pargraf anterior). I per ltim, l(I5) tamb creu
que es fa complicat potenciar noves pautes de treball. Aquesta ltima persona esmenta
que una proposta interessant seria introduir el concepte de carrera professional, on al
llarg de la vida professional es plantegessin diferents perodes formatius.
En canvi, tots els directors entrevistats plantegen que els inspectors han estat capaos
dactualitzar les seves tasques i funcions al llarg del temps. A ms, tamb coincideixen
en el fet que cal seguir potenciant la formaci contnua dels inspectors. Per ltim, la
nota mitjana que li atorguen a la inspecci deducaci se situa al voltant del 7. En aquest
darrer aspecte, els directors plantegen una srie de propostes que serien interessants per
millorar la intervenci dels inspectors, com per exemple: escoltar ms als centres,
fomentar una relaci de major proximitat i alliberar-los de tasques rutinries
(inspectors).
4.1.5 Visites18
En relaci a les visites trobem com la majoria dels inspectors realitzen un total dentre
dotze i quinze visites al llarg dun mes. Tot i aix, destaca laportaci de l(I5) perqu
esmenta que en lactualitat els temes burocrtics i administratius consumeixen una gran
quantitat de temps i no es poden incidir en visites basades en temes curriculars o
didctics. En aquest sentit, caldria potenciar la planificaci daquestes visites per tal de
preveure la seva duraci, quins temes es tractarien, entre daltres (I2, I3 i I5).
Els inspectors sostenen que la duraci temporal daquestes visites poden tenir una
duraci diversa, ja que poden anar des de tota una tarda o un mat sencer fins a tenir una
18
[33]
duraci dentre una o dues hores. A ms, els inspectors tamb comenten que els temes
tractats tamb sn fora variables perqu poden anar des de la supervisi, fins a motius
burocrtics i qestions davaluaci i assessorament.
Tots els inspectors, exceptuant el darrer (I5), sostenen que en les visites saborden temes
que donen suport a limpuls daccions per a la millora dels centres. En aquest sentit,
resulta significativa laportaci del (I2) sobre aquest aspecte: No es pot entendre
actualment una intervenci de la inspecci si supervises i alhora no fas propostes de
millora. Cal tenir en compte que aquestes propostes, en el marc de lautonomia dels
centres, poden ser acceptades o acollides, per desprs no aplicades. En relaci a les
visites que fan en els centres al llarg de lany, els inspectors, diuen que aquest fet s
variable perqu poder un centre necessita ms atenci que un altre. Tot i aix, la mitjana
de visites que rep cada un dells se situa al voltant de la dotzena.
Si ens centren en lopini dels directors, podem observar com la majoria considera tils
les visites dels inspectors sempre i quan no es basin en temes burocrtics o
administratius. En aquest sentit, es consideren tils perqu permeten una visi externa
que aporta una major objectivitat. Tanmateix, els directors esmenten que les visites que
porten a terme els inspectors en els centres tenen una duraci temporal dentre una i
dues hores. I els temes que prevalen en la majoria daquests sn els enfocats al tema
indicadors, en observar prctiques educatives, i en lassessorament i supervisi (inici) i
lavaluaci (final). Per ltim, trobem que els directors coincideixen en el fet que la
freqncia tamb varia molt en funci de cada inspector i centre. Tot i aix, dos dells,
comenten que caldria fer visites ms freqents i ms productives, com per exemple:
enfocades a qestions de debat pedaggic.
4.1.6 Problemes i Reptes19
En el present epgraf sha optat per ajuntar lapartat tant de problemes com de reptes, ja
que en alguns casos els entrevistats, en aquest cas els inspectors, coincidien en
assenyalar els mateixos elements en ambds blocs. No obstant aix, tamb cal tenir en
compte que al llarg de les anteriors seccions daquesta anlisi tamb shan comentat
alguns daquests problemes, com per exemple: lallament professional que pateixen en
la seva prctica diria, lelevat consum daspectes burocrtics en les visites, etc. Tot i
aix, la intenci daquest apartat s desenvolupar amb major profunditat el conjunt de
les disfuncionalitats que pateix en lactualitat la inspecci deducaci de Catalunya.
Deixant de banda aquestes consideracions prvies, els directors de centre van manifestar
que els problemes de la inspecci deducaci de Catalunya passen per:
Manca de temps a causa de la sobrecrrega de centres: fet que provoca que no

puguin fer un feed-back adequat als centres.
19
Els inspectors deducaci van ser els nics agents que sels va fer preguntes sobre les dues parts. En
canvi, als directors noms sels preguntava per lapartat dels problemes a causa del seu menor
coneixement en relaci a la inspecci deducaci. Per a obtenir una informaci sinttica daquest apartat
vegeu lannex 10.
[34]
Sobrecrrega de tasques rutinries: constantment han destar revisant dades i

aplicacions informtiques, tasca que podien fer altres persones o mquines.
Per altra banda, els inspectors deducaci van manifestar que els problemes que pateix
el servei dinspecci educativa de Catalunya sn:
Redefinici de tasques, funcions i competncies (actualitzaci): la inspecci

deducaci ha dafrontar el repte dactualitzar-se, formar-se i evolucionar per tal
de ser un agent actiu en el progrs del sistema educatiu, ja que els canvis sn
constants en la societat del coneixement.
Consolidar la situaci administrativa que tenen la majoria dinspectors: el 70%
dels inspectors estan contractats en comissi de serveis, treball temporal, fet que
genera un cert malestar i inestabilitat del collectiu.
El sistema daccs actual: cal una redefinici de la forma daccedir a la
inspecci, ja que el perfil ptim dentrada se situa al voltant dels trenta i
quaranta anys i aix fa que la trajectria professional dun inspector sigui
relativament curta.
Dependncia i instrumentalitzaci poltica: actualment sutilitza el poder poltic
per fer accedir a determinades persones, desitjades, a la inspecci.
A ms, quan es preguntava als inspectors si creien que es podien superar aquest conjunt
de problemes lopini majoritria coincidia en qu s. En conseqncia, una de les
propostes per tal de solucionar aquests problemes passa per ls del treball en xarxa.
En relaci als reptes alguns dels inspectors comentaven que eren molt similars als
problemes, ja que entenien que implicaven superar aquests problemes. Tot i aix, a
continuaci es recullen el conjunt de reptes que shan exterioritzat:
Consolidar i potenciar lautonomia de centres: cal ajudar als centres a qu

exerceixin per complet la seva autonomia.
Potenciar i augmentar el treball en equip dels inspectors a cada zona.
Afrontar el nou encaix inspecci-centre i les conseqncies que comporta.
Promoure un major treball en xarxa.
Comprometres en la implementaci de programes de centre que sorientin a
millorar la confiana mtua i la relaci entre els centres.
Millorar la implicaci dels inspectors i inspectores al territori.
4.1.7 Autonomia20
Quan es preguntava al conjunt dels entrevistats si la dotaci duna major autonomia

havia originat problemes entre els inspectors i les direccions dels centres escolars, la
resposta va ser taxativa: no. En el cas dels directors fins i tot es comentava que shavia
proporcionat molta ajuda per part dels inspectors en aquest nou procs. Ho mostra
clarament lopini facilitada del (D2): La meva experincia s que no, sin tot el
20
[35]
contrari. Nosaltres hem rebut molta ajuda en la implementaci dalgunes mesures

daquests decrets.
A banda daix, linteressant daquest apartat era recollir informaci sobre quin seria el
paper de la inspecci en aquest nou paradigma, ja que satorga una major autonomia als
centres educatius i en les direccions escolars daquests. En aquest sentit, les opinions
recollides dels directors sobre aquest tema sostenen que cal:
Contribuir a una major escolta, reflexi i assessorament dels centres.

Els inspectors han de conixer amb profunditat els projectes dels centres
educatius per tal de detectar els punts febles i aix introduir millores.
En canvi, les opinions dels inspectors sostenen que el paper de la inspecci en el marc
de lautonomia de centres passa per:
Potenciar ls de la funci davaluaci i assessorament: lavaluaci ha danar

enfocada a potenciar la cultura autoavaluativa dels propis centres educatius.
Tenir en compte el paper i les funcions que cada agent desenvolupa: per aix cal
que existeixi una comunicaci i coordinaci constant i actualitzada.
Ajudar a exercir el lideratge pedaggic a les direccions dels centres.
Collaborar en el desenvolupament i el desplegament de lautonomia: per aix s
fonamental que els inspectors ajudin al centre a partir dels errors que cometen,
els dubtes, les reflexions, etc. En aquest sentit, es tracta dempoderar al centre i
les direccions daquests a partir de lacompanyament i lassessorament. Aix
doncs, sha dentendre el centre educatiu com a una unitat daprenentatge ms.
En aquest sentit, resulta rellevant la segent aportaci (I4):Com hem
dintervenir? Entendre que els centres i els seus projectes sn processos
daprenentatge i aquests processos exigeixen dimensions individuals,
aprenentatge individual, i dimensions socials, aprenentatge social.
Laprenentatge lha de fer el centre i no el podem de fer els de fora per a ells. I
aquest aprenentatge sha de basar amb un seguiment en el qual lerror s una
pea clau per laprenentatge. Lerror i la reflexi sobre lerror.
Creant espais i dimensions socials on es produeixi la possibilitat de compartir
aprenentatge i de cooperar per a la intervenci.
En lnies generals, es pot copsar com el paper que tant els inspectors com els directors
atribueixen a la inspecci educativa s molt diferent de la concepci clssica i
tradicional de la inspecci, s a dir, ja no es tracta de desenvolupar una funci punitiva
ni controladora. Per aquest motiu, la funci de control en aquest nou marc dautonomia
prcticament no t massa sentit. Aix doncs, ja no es tracta de ser els ulls de
ladministraci perqu en lactualitat la presa de decisions rau en lestructura del propi
centre. Ara, doncs, el paper que ha de desenvolupar la inspecci es basa en un
enfocament ms assessor i dacompanyar i recolzar al centre en funci dels camins que
vol portar a terme.
[36]
4.2 Desenvolupament del treball de la inspecci
En aquest apartat sanalitzen les diferents tasques i encrrecs que varen rebre el conjunt
dels inspectors de Catalunya durant el curs 2013-2014 a partir duna distribuci per
funcions21.Tanmateix, cal tenir en compte que a banda de les tasques que els vnen
donades per la Subdirecci General de la Inspecci i els diferents Serveis Territorials,
els inspectors deducaci tamb efectuen altres actuacions com sn:
Queixes o reclamacions: Expressi d'un desacord en relaci amb el

funcionament d'un centre educatiu amb petici desmenar aquell funcionament
anmal.
Gurdia: Atenci directa als administrats o als centres amb motiu de consultes
i/o queixes.
Abans de presentar els resultats cal que el lector o lectora del treball tingui present que
cada un dels encrrecs pot classificar-se a partir de diferents funcions, ja que com sha
pogut constatar, en apartats anteriors, amb una sola actuaci es poden emprar diferents
funcions. Per tant, el conjunt dels cinquanta-cinc encrrecs que es mostren en lannex 1,
no necessriament corresponen amb el total de la classificaci per funcions.
A ms, cal tenir en compte que les funcions que shan considerat sn les presentades per
lAIEC (2014): assessorament, avaluaci, supervisi i control. En concret, els encrrecs
shan classificat a partir de la informaci proporcionada per cada un dells en la
columna observacions (vegeu lannex 1). A continuaci, es presenta una taula resum
que pretn sintetitzar duna manera numrica i sinttica el conjunt daquestes tasques i
funcions22.
FUNCIONS NOMBRE DENCRRECS PERCENTATGE

Supervisi 33 35%
Avaluaci 23 25%
Assessorament 21 22%
Control 17 18%
Taula 2: Recull sinttic i classificat dels encrrecs (Elaboraci prpia, 2015).
Si es dna una ullada general als diferents percentatges, podem observar com la funci
predominant s la basada en la supervisi amb un total dun 33%. Tot seguit trobem la
funci davaluaci amb un 25%, seguida de molt a prop de la funci dassessorament
amb un 22%. Per ltim, trobem com la funci de control s la que menys temps es va
destinar en el curs 2013-2014, ja que suma una xifra total dun 17%.
21
Per a poder observar la classificaci global i minuciosa de cada un dels encrrecs vegeu lannex 12.
22
Sha optat per utilitzar aquesta taula, ats que la graella en la qual apareixen cada un dels encrrecs t
una extensi aproximada dunes tres pgines i no resulta operativa en el cos del treball.
[37]
Si comparem aquests resultats amb els obtinguts anteriorment en el buidatge de les

entrevistes, apartat de funcions, podem observar com coincideixen certes opinions
aportades amb la realitat. En aquest sentit, destaca el fet que els inspectors deien que les
tasques que ms desenvolupaven eren la de supervisi i assessorament. Si ens fixem en
la present graella, podem observar com aix s cert, tot i que aquest major protagonisme
est enfocat fonamentalment a la funci de supervisi.
5. DISCUSSI DE RESULTATS
En aquest apartat es pretenen cercar tant els elements convergents com els divergents
que apareixen al llarg del marc teric (referncies bibliogrfiques i aportacions dautors)
i el marc prctic (informaci obtinguda de les entrevistes i dels encrrecs dels inspectors
deducaci de Catalunya).
Tot i aix, cal tenir en compte que el present apartat no permet un nivell
daprofundiment ptim, donat que les aportacions teriques sobre la inspecci
deducaci, en alguns aspectes, sn fora limitades i sovint queden supeditades a la
interpretaci que es pugui fer dels textos normatius i jurdics que la regulen. Per la qual
cosa tamb sha optat per aportar un posicionament personal sobre els aspectes que no
es recullen en el marc teric.
A ms, aquest apartat segueix la tnica de lanterior, ja que ha estat construt a partir
duna manera parcial on shan contemplat les diferents variables estudiades.
5.1 Funcions
Els inspectors deducaci entrevistats esmentaven que en la prctica professional les

funcions desenvolupades amb major freqncia eren la supervisi i lassessorament. Tal
com sha pogut constatar a travs de la taula dencrrecs, aix s cert, encara que la
funci dassessorament el curs 2013-2014 no va ser una de les prioritries; ara b, s que
va obtenir un percentatge molt proper a la segona funci desenvolupada amb major
freqncia (avaluaci). En canvi, un dels directors, (D3), opinava que existia un
equilibri de funcions, per si es fa un cop dull a la taula es pot veure com aquest
equilibri no s del tot cert perqu trobem funcions amb percentatges molt diferents
(supervisi i control).
Tanmateix, Uruuela (2014) esmentava que lavaluaci era una de les funcions amb
menys pes dins la funci inspectora. En aquest cas, podem rebutjar aquest plantejament
perqu en la taula dencrrecs es pot copsar com aix no s cert. A ms, tamb es pot
refutar com laportaci que fa Antnez (2009) en relaci a lassessorament, tasca poc
freqent, no s del tot correcte perqu en lactualitat els inspectors mencionen que s
una de les funcions amb ms pes dins la inspecci deducaci, aix com ho mostra
tamb la taula dels encrrecs (funci amb un percentatge molt proper a la segona amb
ms incidncia).
[38]
Les aportacions de Casanova (2014) recollien que algunes de les funcions de la

inspecci es relacionaven molt estretament entre elles. En aquest cas, podem afirmar la
present aportaci terica perqu diferents inspectors (I2), (I3) i (I5) esmentaven que en
la prctica molts cops les funcions estan estretament lligades. Tot i aix, s que podem
afirmar el plantejament de lautora pel que fa a lavaluaci, ja que esmenta que avui en
dia s una de les funcions que genera ms desconfiana perqu segueix prevalent una
concepci basada com a examen i no com a millora permanent. Aquest fet es mostra
molt clarament amb lopini del (I2): Lavaluaci crec que tamb genera desconfiana
perqu sovint es viu el procs avaluador com quelcom que pot provocar certes
conseqncies negatives en el centre. No obstant aix, cal evitar aquesta mirada o
posicionament i concebre lavaluaci com un procs reflexiu i enfocat a la millora.
Si es t en consideraci aquesta darrera frase, es pot constatar i acceptar el plantejament

de Rul (2006), quan anomena que lavaluaci se situa com una funci clau per a la
reorientaci de les tasques duna organitzaci i la millora daquestes.
A banda daix, tant els directors com els inspectors alludien a les funcions davaluaci
i assessorament com aquelles que generen uns millors resultats en els centres. Si donem
un cop dull a la taula dels encrrecs, es pot veure com aquestes dues funcions estan
fora allunyades de la desenvolupada amb major freqncia (supervisi). Per tant, si es
desitja augmentar els resultats i fer sostenibles els canvis en els centres, es fa necessari
un canvi en la incidncia i tendncia prctica daquestes funcions.
Els inspectors tamb van evocar que una de les grans amenaces de la inspecci s que
les funcions especialitzades no es podien desenvolupar per la manca de temps. En
aquest sentit, si es segueix la lnia terica de Rul (2013) es pot copsar clarament com
aix s cert, ja que en lactualitat preval un model generalista, on els inspectors sn
referents educatius de diferents etapes o nivells, en el qual les tasques ms requerides
sn les genriques o burocrtiques. Personalment, crec que aquest s un dels problemes
que shauria de tenir en consideraci perqu si no la funci inspectora no aprofita
lelevat potencial que disposen el conjunt dels seus efectius.
Per ltim, els inspectors esmentaven que seria interessant la dotaci dunes noves
funcions a la inspecci deducaci; en concret, la coordinaci i la vinculaci amb les
xarxes. Al meu parer, considero que aquest s un plantejament molt interessant perqu
amb la dotaci duna major autonomia als centres i a les seves direccions, els inspectors
han de tenir un paper ms dacompanyament i de ser un habilitador constant i sistemtic
en els centres educatius que tenen assignats (I4).
5.2 Organitzaci
En les entrevistes, els directors mencionaven com lorganitzaci territorial de la

inspecci deducaci facilitava arribar als diferents centres educatius de Catalunya. En
aquest cas, jo tamb em sumo en aquesta lnia perqu si es dna una ullada al captol
dorganitzaci del Decret 266/2000, sobserva com existeixen un seguit de deu Serveis
[39]
Territorials, repartits en diferents zones geogrfiques, que vetllen per donar resposta al
conjunt del territori catal.
No obstant aix, si b s cert que lorganitzaci de la inspecci deducaci permet

arribar a tota lextensi de Catalunya, aix no vol dir que estigui exempta de problemes.
Ms concretament, els inspectors sostenen que es tracta duna estructura organitzativa
disfuncional i ineficient per diferents motius. El primer dells fa referncia a qu la
majoria de les seves actuacions sn desenvolupades en solitari; en aquest cas podem
trobar un lligam molt clar amb laportaci de Silva (2008), quan esmenta que les
atribucions dels inspectors es fonamenten en accions o activitats individuals que
manquen de recolzament i suport collaboratiu.
A ms, un altre dels problemes que alludeixen tant els inspectors com Rul (2013) es
tracta de latomitzaci provocada per lorganitzaci generalista de lactualitat. En
conseqncia, com sha pogut constatar en lapartat anterior, aix no permet aprofitar el
potencial especialitzat de la inspecci. Tanmateix, l(I2) sost que en lactualitat
lorganitzaci que fa el Decret 266/2000 sobre la inspecci deducaci no t en compte
la normativa actual (LEC, 2009), ja que va ser publicat anteriorment. Per tant, jo seria
partidari dajustar i actualitzar aquest determinat aspecte amb una nova normativa que
tingui en consideraci els aspectes que introdueix la Llei dEducaci de Catalunya.
A banda daix, Secadura (2008), planteja que la inspecci deducaci es troba immersa
en una estructura jerrquica. Aquest plantejament el podem corroborar clarament, ja que
els inspectors comenten que es deuen a la jerarquia. Tot i aix, tal com comenta l(I1),
en lactualitat aix sol ser ms una creena perqu en la prctica diria no es viu aix.
Les aportacions que tant els directors com els inspectors plantegen per millorar aquesta
estructura organitzativa, passen per disposar de ms recursos humans (inspectors),
vincular la inspecci a una estructura de treball descola, promoure el treball en equip,
potenciar lequip dequips inspectors, crear una inspecci duna grandria adequada,
dotar-se de sistemes informtics transversals, promoure una major formaci permanent,
etc. Aix doncs, aquests plantejaments ens mostren com les aportacions de Silva (2011)
corresponen amb la realitat, ja que la inspecci desitja promoure activitats de suport i
metodologies collaboratives entre si, per tal darribar a optimitzar el seu funcionament.
Personalment, considero que la majoria daquestes aportacions sn molt interessants

perqu permetrien una comunicaci constant i cooperativa, que comportaria que tant els
centres educatius com els inspectors no es trobessin sols davant la realitat.
5.3 Accs
En lapartat daccs trobvem dues tendncies en relaci a les aportacions dels

inspectors. Per una banda, hi havia aquells que deien que els requisits eren adequats i
per tant no shavien de modificar o endurir (I1, I2 i I3).
[40]
Per altra banda, tamb va haver-hi un grup dinspectors (I4) i (I5) que mencionaven que
els requisits daccs no eren adequats i que shavien de tornar a definir. Les propostes
daquestes dues ltimes persones passaven per: eliminar les proves escrites i seleccionar
els inspectors a partir de la seva experincia docent i directiva (desenvolupament de
projectes de centre), i assegurar-se que els tribunals no estiguin polititzats. Aquesta
darrera proposta lliga amb les aportacions teriques de Rul (2013) quan esmenta que en
la inspecci deducaci existeix una instrumentalitzaci del poder poltic; s a dir,
aquest utilitza els tribunals daccs per a fer accedir a les persones que desitja. Al meu
entendre aquestes dues mesures correctores sn fora interessants a tenir en compte, ja
que permetrien efectuar un procs objectiu en el qual es poguessin identificar les
competncies reals dels inspectors.
A banda daix, els inspectors tamb mencionaven que altres requisits que podrien ser
proposats per exercir la funci inspectora haurien de ser: disposar dun cert domini de
les TIC, tenir un coneixement en llengua estrangera i posseir capacitats per gestionar i
resoldre conflictes. Aquests requisits lliguen amb dues aportacions teriques de
diferents autors. En primer lloc, trobem una similitud amb Mora (2008), ja que aquest
autor esmenta que una bona part dels inspectors, no tenen coneixement amb les TIC a
causa de ledat que tenen. En segon lloc, Ozkoidi & Albeniz (2014), sostenen que per
potenciar la formaci dels inspectors, i que estigui en consonncia amb els canvis de la
societat del coneixement, seria recomanable que es matriculessin en escoles didiomes.
Lltima proposta tamb s interessant tenir-la en compte perqu linspector (I5) diu el
segent: Els temes de denncies de pares i professors sem menja moltes de les
visites. En aquest sentit, caldria que els inspectors disposessin daquesta competncia.
Una aportaci especialment rellevant s la proposada per l(I1), ja que esmenta que
abans de definir els criteris daccs primer shauria de tenir clar quines tasques i
competncies ha de tenir un inspector o inspectora deducaci. Per tant, jo tamb crec
que s fonamental fer una definici competencial del perfil dels inspectors i les
inspectores deducaci per tal de saber qu volem i qu no volem. A ms, una darrera
aportaci significativa s la proporcionada per l(I5) quan comenta que caldria eliminar
laccs per comissi de servei, ja que sha tornat la forma daccs ordinria de la
inspecci. Al meu entendre, crec que aquesta aportaci no t massa sentit i no s
adequada, perqu un inspector per ser del cos no fa una feina millor que una persona
que hagi entrat per la via de comissi de serveis. A ms, si segussim aquest
plantejament, eliminarem de la inspecci a moltes persones vlides i amb elevades
competncies professionals en aquest camp. En lnies generals, jo, i com la majoria dels
inspectors entrevistats sostenen, no seria partidari de modificar els requisits daccs a la
inspecci deducaci de Catalunya perqu ja estan pensats perqu els inspectors siguin
persones altament qualificades i competents (Jimnez, 2014). Cal destacar, per que s
que tindria en compte les propostes que shan comentat per tal de considerar-les de cara
al futur.
[41]
5.4 Formaci i actualitzaci
Tal com sha pogut constatar a travs dels diferents textos jurdics consultats i de
lopini dels entrevistats, la formaci que reben els inspectors s un tema plantejat a
travs de dues vies. Per una banda, trobem la via de formaci institucional; s a dir,
aquella que ofereix el propi Departament dEnsenyament, els Serveis Territorials i les
rees despecialitat. Segons les aportacions dels inspectors, el tipus de formaci
facilitada en aquest tipus de via es basa en el desenvolupament de les diferents funcions
genriques i especfiques dels inspectors (carcter semestral). Per altra banda, trobem la
formaci externa que s facilitada per les mateixes associacions professionals a travs
de congressos i jornades (carcter anual), o la formaci individual o autodidctica que
puguin fer aquests mateixos agents.
Personalment, considero que aquestes dues vies de formaci sn molt vlides i

interessants a tenir en compte, ja que permeten una complementarietat de visions i
maneres de veure la inspecci. Tot i aix, jo, com lAIEC (2014) manifesta, optaria
perqu tant la formaci institucional com professional fossin ms constants al llarg de
lany, o si ms no, es plantegessin ms perodes formatius. Tanmateix, segons la
majoria dels inspectors, la formaci que reben permet afrontar els canvis de la societat
del coneixement, ja que est vinculada a les actuacions diries i al pla director de la
inspecci. Aquest s un factor molt positiu perqu permet que la formaci donada sigui
coherent amb el que fan. Ara b, per millorar encara ms aquesta formaci, caldria que
la inspecci deducaci de Catalunya es dotes dun pla formatiu especfic perqu en
lactualitat no en disposa de cap, aix permetria, en part, dotar duna formaci ms
especfica i acurada de la realitat i de les necessitats que tenen tant els inspectors com
els centres educatius.
A banda daix, els inspectors sostenien que la metodologia collaborativa (treball en

equip) era la que sutilitzava amb major freqncia en aquests perodes formatius. En
aquest sentit, trobem activitats que van des de: jornades, estudis de casos, etc. Al meu
parer, crec que aquesta s la metodologia ptima que cal seguir, perqu com ja sha vist
anteriorment, els inspectors a la prctica treballen sols i per tant cal potenciar aquest
treball cooperatiu per ajudar a canviar aquestes tendncies.
Els directors, per la seva part, van manifestar com els inspectors han estat capaos
dactualitzar les seves tasques i funcions al llarg del temps. Per tant, aix ens mostra
com la formaci que han rebut ha estat adequada. Tot i aix, tamb alludien a qu sha
de seguir fomentant la formaci contnua i no estancar-se. Aquest fet lliga directament
amb les aportacions de Silva (2013), ja que lautora expressa que els inspectors
necessiten una formaci slida i permanent al llarg del temps.
En lapartat anterior es recomanava que els inspectors es formessin amb una llengua
estrangera, angls o francs a poder ser (I2), per afrontar els canvis de la societat.
Aquests fets lliguen amb les aportacions dOzkoidi &Albeniz (2014), ja que aquests
[42]
autors plantegen que la formaci shauria dobrir a noves perspectives com: facilitar la
matriculaci en cursos didiomes, facultats universitries, etc.
Per ltim, l(I5) tamb introdua un concepte interessant a tenir en compte: carrera
professional. Aquest concepte planteja que els inspectors, al llarg de la seva vida
professional, es dotin de diferents perodes formatius. Des de la meva visi, crec que
aquesta s una visi encertada, per que shauria de planificar amb molta cura perqu
els inspectors precisament no disposen duna elevada quantitat de temps.
5.5 Visites
Els directors entrevistats consideren que les visites dels inspectors als centres sn un
instrument molt til. Aquest fet lliga directament amb el plantejament dEstaan (2014),
ja que lautor expressa com les visites permeten la millora i difusi de bones prctiques,
el coneixement del centre, etc. No obstant aix, lautor tamb afegeix que en moltes de
les visites la burocrcia administrativa s un tema constant. En aquest sentit, podem
trobar una relaci directe amb el que expressaven els inspectors, ja que aquests agents
exterioritzaven com una gran part del temps de les visites senfoquen a resoldre
elements burocrtics.
A banda daix, els inspectors mencionaven que per tal de resoldre aquests problemes
seria recomanable la programaci i planificaci de les visites. La present aportaci lliga
amb la concepci terica de Soler (1991), ja que aquest tamb s partidari del fet que les
visites estiguin planificades, tinguin una finalitat i siguin avaluades al llarg del temps.
Tanmateix, els inspectors comentaven com en les visites sempre saborden temes que
fomenten accions per a la millora. Tot i aix, cal tenir en compte que amb el nou
paradigma dautonomia de centres en el qual ens situem, el centre s el darrer agent que
pot acceptar o rebutjar aquestes propostes. Per tant, les visites han de ser respectuoses
amb lautonomia que tenen els centres (Jimnez, 2014).
En lnies generals, sarriba a la conclusi que si realment volem incidir en potenciar

unes visites adequades i que fomentin uns canvis sostenibles en el temps, primer sha de
canviar la concepci sobre aquestes i la seva manera daplicar-se.
5.6 Problemes i reptes
Anteriorment, ja shan anat comentant alguns dels problemes que actualment pateix la
inspecci deducaci de Catalunya. Tot i aix, la intenci daquest epgraf s
desenvolupar amb profunditat alguns dells. Primerament, trobem com els directors
exterioritzaven que un dels grans problemes que pateix en lactualitat la inspecci
deducaci s la gran sobrecrrega de tasques que han de desenvolupar. La present
aportaci lliga amb les opinions de diferents autors com DeGrawe (2006), Silva (2008),
Estaan (2014) i Jimnez (2014), ja que aquests comenten que en lactualitat els
inspectors fan una gran varietat de tasques i actuacions. A ms, aquest fet tamb es pot
constatar amb la taula dels encrrecs que sha analitzat, perqu en ella es mostren
elevades quantitats daccions que han de realitzar al llarg de lany els inspectors.
[43]
Per la seva part, els inspectors comentaven com un dels problemes fonamentals implica
consolidar la situaci administrativa actual (comissi de serveis). En aquest sentit,
lAIEC (2014) tamb se suma en aquesta tendncia, perqu en lactualitat trobem com
ms del 50% dels inspectors exerceixen la funci inspectora en comissi de serveis. Per
tant, tal com proposen els inspectors entrevistats i la mateixa associaci, AIEC, la
soluci implica dotar-se daltres vies daccs que aportin major estabilitat al conjunt
dels inspectors, i alhora que sequiparin uns drets i deures comuns en tots ells.
Seguint amb aquesta mateixa lnia, accs, els inspectors tamb trobaven un problema en
el sistema daccs actual. Ms concretament, si sobserva amb detall els requisits
daccs a la inspecci deducaci, plantejats en el Decret 266/2000, es pot veure com
ledat ptima dentrada se situa al voltant dels trenta i trenta-cinc anys. Personalment, jo
tamb sc partidari que la inspecci es plantegs uns nous requisits, perqu, si no, aix
acaba provocant que la vida professional dels inspectors sigui relativament curta.
Pel que fa als reptes, cal dir que una bona part dells impliquen solucionar aquests i
altres problemes que shan comentat al llarg dels diferents epgrafs. Tot i aix, com sha
fet amb la variable problemes, a continuaci es pretenen aprofundir en alguns dells. Els
inspectors comentaven com caldria promoure un major treball en xarxa i un major
treball en equip, ja que si ens fixem en les actuacions dels inspectors, podem observar
com aquestes principalment es basen en metodologies individuals. Al meu parer, crec
que aquest s un repte sobre el qual caldria treballar perqu daquesta manera podrien
aparixer propostes que partissin duna major qualitat i consens. En conseqncia, aix
provocaria que les actuacions dels inspectors en les diferents zones educatives
tinguessin ms incidncia i promoguessin majors canvis i resultats en els centres.
No obstant aix, un altre dels reptes interessants a tenir en compte, tot i que no s
proposat pels entrevistats, fa referncia a promoure una major formaci institucional per
tal dexercir de forma adequada les funcions inspectores (AIEC, 2014). Penso que
aquest s un repte a tenir en consideraci, perqu si sobserven les opinions dels
inspectors en relaci a la formaci, trobem com aquesta no s del tot contnua en el
temps. Per tant, caldria potenciar una major formaci pels inspectors deducaci.
Un altre repte que manifesten els inspectors es fonamenta en ls de lautonomia; s a

dir, cal ajudar a consolidar i potenciar lautonomia dels centres i afrontar el nou encaix
inspecci-centre en aquest nou marc dautonomia. Personalment, crec que aquests dos
aspectes cal tenir-los en compte si realment es desitja que la inspecci tingui i aporti un
valor real en el nou paradigma dautonomia.
Les aportacions de Rul (2013) tamb shaurien de prendre en consideraci, ja que

lautor exposava un repte interessant. En concret, exposava que seria interessant
disposar dun estatut professional on tots els inspectors formessin part dun cos nic, fet
que permetria eliminar les condicions dinestabilitat que pateixen la majoria dels
inspectors que estan adherits en comissi de serveis. Per tant, considero que aquesta s
[44]
una proposta interessant, sempre i quan aquest determinat rgan no estigui polititzat per
una determinada tendncia poltica.
5.7 Autonomia
Lautonomia ha obert nous horitzons en el paper que tenen els centres, i en

conseqncia en el paper que ha de desenvolupar la inspecci deducaci. En aquest
cas, es preguntava als diferents entrevistats sobre aquest ltim aspecte. Per una banda,
les aportacions dels directors manifestaven que els inspectors havien de contribuir a una
major reflexi i assessorament dels centres. Per tant, podem observar com aquest fet
lliga amb la proposta terica dArtigal (2011), qui esmenta que la inspecci ha destar
compromesa amb lacompanyament educatiu dels centres i que al mateix temps ha de
deixar dobservar des de la distncia.
Les aportacions dels inspectors tamb se sumaven en aquesta lnia, ja que alludien que
les funcions que shaurien de potenciar amb major s serien lassessorament i
lavaluaci. Respecte a lavaluaci podem trobar un clar enlla amb el pensament de
Gonzlez (2011), ats que lautora esmenta que aquesta funci ha de permetre tant a
lAdministraci com als centres a saber en quin punt es troben. A ms, els inspectors
proposaven que aquesta determinada funci hauria destar enfocada a desenvolupar
competncies avaluadores en linterior dels centres. Per tant, podem observar com lliga
amb la contribuci dUruuela (2014), ja que lautor tamb comenta que es fa
fonamental que la inspecci deducaci afavoreixi ladquisici de competncies basades
en lautoavaluaci i les capacitats danlisi i autocrtica en el conjunt dels centres.
Tanmateix, els inspectors tamb exterioritzaven que en aquest nou marc seria clau tenir
en compte les funcions i tasques que desenvolupa cada agent, ja que al variar les
actuacions que han de desenvolupar cada un dels agents aix pot provocar que es
repeteixin funcions (Prat, 2011). Alhora, els inspectors tamb comentaven que seria
interessant la creaci despais i dimensions socials on poder cooperar per a la
intervenci i compartir aprenentatge. En aquest sentit, la present proposta lliga amb
laportaci de Silva (2011), ja que lautora sost que al generar espais on compartir i
analitzar les experincies es permetria ajudar a desenvolupar lautonomia dels centres.
En resum, doncs, es pot veure com els diferents agents evoquen una opini comuna en
el paper que ha de desenvolupar la inspecci deducaci en el paradigma dautonomia,
ja que cal allunyar-se de la concepci tradicional, basada en el control, i dirigir-se cap a
un enfocament ms collaboratiu i assessor tal com planteja, Colom (2011).
[45]
6. CONCLUSIONS I PROPOSTES DE MILLORA
Tal com sha pogut constatar a travs dels diferents apartats anteriors, la inspecci
deducaci de Catalunya no s un rgan que tingui un funcionament ptim en
lactualitat, ja que presenta certes disfuncionalitats en diversos aspectes organitzatius.
Primerament, pel que fa a les funcions sha pogut evidenciar que les ms emprades
actualment sn les de supervisi i assessorament. Tot i aix, en el marc de lautonomia
dels centres, les funcions que esdevenen clau sn les davaluaci i assessorament. A
ms, els directors i els inspectors esmenten tamb que aquestes funcions sn les que
generen uns millors resultats i uns majors canvis sostenibles en els centres. En aquest
sentit, si es dna una ullada als encrrecs analitzats, trobem que els encrrecs ms
requerits el curs 2013-2014 varen ser els referents a la funci de supervisi (35%),
seguits de lavaluaci (25%), lassessorament (22%) i el control (18%). Aix doncs, la
situaci ptima passaria perqu els inspectors fessin un major nombre daquestes
funcions, assessorament i avaluaci, i dediquessin menys temps al control i la
supervisi, ja que en lactualitat la inspecci deducaci ja no ha de ser els ulls de
lAdministraci. No obstant aix, encara seria ms interessant que sajuds a
desenvolupar les competncies avaluadores i sajudessin a construir respostes prpies,
ats que avui en dia sn els centres i les seves direccions qui tenen lltima paraula en la
presa de les decisions.
Tanmateix, tamb cal dir que actualment les funcions generalistes sn les ms emprades
pels inspectors deducaci, a causa del model multinivellar i els requeriments dels
centres, i aix fa que a les funcions de lespecialitat docent sels dediqui menys temps i
no es pugui aprofitar el seu potencial. Per tant, seria pertinent que en un futur prxim
ambdues es poguessin equiparar respecte al seu s, en aquest cas una proposta podria
ser la creaci duna inspecci duna grandria adequada i amb ms efectius al seu
darrere. A ms, de cara al futur tamb seria interessant la dotaci de noves funcions als
inspectors deducaci relacionades amb la coordinaci i la vinculaci amb les xarxes.
En canvi, en relaci amb lestructura organitzativa, trobem que en lactualitat s

ineficient no perqu es tracti duna estructura jerrquica, sin perqu la majoria de les
actuacions dels inspectors sn portades a terme individualment (inspectors assignats a
diferents centres educatius). Per tant, es fa fonamental que de cara a un futur es
promogui el treball en equip i sincentivi la intervenci dequips dinspectors de zona.
Pel que fa a laccs, sha pogut constatar com actualment existeixen dos sistemes per
accedir a la inspecci deducaci: el del concurs oposici, per a la incorporaci al cos
dinspectors deducaci de la Generalitat de Catalunya; i el concurs de mrits per
exercir, amb carcter temporal, la funci inspectora en situaci de comissi de serveis.
Un dels problemes que existeix actualment i sobre el qual shauria dactuar s que una
gran part de la plantilla actual de Catalunya, ms del 50%, desenvolupa la funci
inspectora en comissi de serveis. Per tant, es fa necessari incidir sobre aquest fet, per
tal que tots els inspectors disposin i tinguin uns drets i deures comuns.
[46]
Un altre problema actual sn els requisits daccs, que comporten que ledat ptima
dentrada a la inspecci deducaci estigui situada al voltant dels trenta-cinc anys. Per
tant, seria necessari incidir en aquest fet, per tal que la vida professional dels inspectors
fos el ms llarga possible. En resum, doncs, es tractaria de modificar aquest sistema. A
banda daix, tamb seria pertinent emprar altres requisits per accedir a la inspecci
deducaci, com per exemple: disposar dun coneixement en llengua estrangera, tenir un
cert domini en les TIC, etc. Abans, per, cal que fer una redefinici competencial del
perfil dels inspectors i les inspectores deducaci per saber quin tipus de persones
desitgem que entrin a la inspecci deducaci. Tanmateix, un altre problema que
existeix en laccs s que trobem una dependncia i instrumentalitzaci poltica, ja que
com manifesta l(I5) en lactualitat els tribunals daccs a la inspecci estan polititzats i
trien a dit les persones que volen que ocupin els crrecs. Per tant, es fa necessari incidir
sobre aquest; s a dir, caldria disposar dun estatut o rgan independent i no polititzat o
disposar de tribunals independents i imparcials.
En relaci amb la formaci i lactualitzaci, trobem que a Catalunya es fa a travs de la

via institucional (Departament dEnsenyament i Serveis Territorials) i la via externa
(autoformaci i associaci professional). En principi, aquestes dues vies ja sn
adequades per afrontar els reptes i canvis constants de la societat, ja que aix ho
manifesten la gran majoria dels inspectors entrevistats. Tot i aix, la formaci que reben
molts cops s amb carcter anual o semestral, per tant seria necessari potenciar uns
majors perodes formatius sempre i quan es planifiquessin amb cura. A ms, s rellevant
destacar el fet que a Catalunya no es disposi dun pla de formaci per a la inspecci. Per
tant, seria interessant el disseny dun pla daquesta tipologia.
Pel que fa a les visites, trobem com en una gran part daquestes es tracten temes
burocrtics i aix no permet incidir en fomentar canvis en els centres ni generar un
intercanvi de reflexions. Aix doncs, es fa necessari potenciar la programaci i la
planificaci de visites. Per ltim, trobem que el paper de la inspecci en el nou
paradigma dautonomia dels centres ha dallunyar-se de la concepci tradicional i
punitiva que desenvolupava anteriorment. En aquest cas, les funcions que hauria
dexercir han de ser lavaluaci i lassessorament en gran mesura; s a dir, hauria de
contribuir a una major reflexi i assessorament dels centres educatius. A ms, s
fonamental que la inspecci deducaci acompanyi els centres i els faci veure i
reflexionar sobre els seus errors; s a dir, que els inspectors i les inspectores deducaci
siguin capaos dempoderar-los i fer-los partcips i creients dels seus propis projectes.
En resum, doncs, es pot arribar a la conclusi com la inspecci deducaci de Catalunya

presenta mltiples problemes en diferents nivells de la seva estructura, encara que no en
tots ells, ja que facilita un mnim de visites per cada centre al llarg de lany, facilita
arribar a tota lextensi territorial de Catalunya, etc. Per tant, es fa necessari que passi
per un estat de revisi o manteniment. En conseqncia, es pot concloure que la situaci
actual que presenta la inspecci deducaci de Catalunya es basa en una certa condici
dexpectativa i incertesa, al mateix temps que tamb se situa en un procs de canvi, ja
[47]
que tot i estar endinsada en organitzacions jerarquitzades la seva actuaci a la prctica

s molt diferent. Per tant, la inspecci ha de passar del ni vull ni puc, al vull i puc,
perqu sha dentendre que la inspecci deducaci s fonamental per al sistema. Aix
s, s fonamental si ella es fa fonamental. Per per a ser fonamental ha dentomar els
reptes de futur amb consistncia i gosadia, i traient-se de sobre els seus llastres.
Els reptes de futur de la inspecci deducaci de Catalunya passen per:
Potenciar el treball en equip (inspectors de zona): perqu aix els inspectors es

puguin donar suport entre ells i puguin fer actuacions ms eficients i eficaces.
Dotar duna major estabilitat als inspectors que desenvolupen la seva activitat
professional en comissi de serveis.
Trobar un equilibri entre les funcions generalistes i les funcions especialistes
docents: cal un nou model dorganitzar a les persones inspectores.
Establir uns requisits daccs ms flexibles a la inspecci deducaci, per tal que
la vida professional dels inspectors sigui ms llarga.
Dotar dun major nombre dactuacions a les funcions dassessorament i
avaluaci: ja que aquestes se situen com a eix bsic i clau en el paradigma de
lautonomia dels centres, i alhora aix permetria contribuir a una major reflexi i
assessorament dels centres educatius.
Dissenyar un pla formatiu que reculli les necessitats formatives dels inspectors i
les inspectores deducaci de Catalunya.
Crear un estatut o cos professional que no estigui polititzat o disposar de
tribunals no polititzats.
Redefinir les tasques, funcions i competncies dels inspectors i les inspectores
deducaci (redefinici competencial): la inspecci deducaci ha dafrontar el
repte dactualitzar-se i evolucionar per ser un agent actiu del sistema educatiu.
Establir altres requisits per accedir a la inspecci deducaci: disposar dun
coneixement en llengua estrangera (angls o francs), tenir un cert domini TIC.
Potenciar una major programaci i planificaci de visites inspectores als centres
educatius.
Potenciar una major formaci permanent al llarg del temps (institucional i
externa).
Empoderar i donar suport als centres educatius en ls de la seva autonomia: es
tracta dajudar-los a reflexionar sobre els seus errors i oferir-los ajuda i
propostes, no imposicions, per aix cal crear espais daprenentatge com.
Promoure un major treball en xarxa conjuntament amb els centres educatius.
A tall de cloenda, en relaci a les propostes de millora, destaco principalment el fet que
el treball seria ms representatiu i potent si shagus tingut en compte una mostra ms
gran de persones entrevistades (inspectors i directors). Tot i aix, aquest suggeriment
obriria la porta a una nova lnia dinvestigaci i treball. Per acabar, tamb haguera estat
recomanable i positiu haver disposat del mateix nombre dentrevistats tant en la part
dels directors com en la part dels inspectors.
[48]
7. CONSIDERACIONS FINALS
Lelaboraci del present projecte mha perms posar en prctica diferents coneixements
i competncies que he anat adquirint al llarg daquests quatre anys. En concret, si
hagus didentificar les assignatures que mhan estat ms tils per a lelaboraci
daquest treball, molt possiblement seleccionaria dues de diferents. Primerament,
destaco laportaci significativa de la matria dInvestigar en educaci, ja que lestudi
sha basat en lopci investigadora. Per tant, la interrelaci de conceptes del treball amb
aquesta ha estat vital, ja que mha servit per redactar uns bons objectius, elaborar un
marc teric adequat amb la realitat i tamb mha servit per a una construcci coherent i
sistematitzada dels instruments, aix com el pertinent buidatge i tractament de la
informaci obtinguda.
Per acabar, tamb mha estat molt til lassignatura de Supervisi i inspecci educativa,
ja que la temtica del meu treball de fi de grau estava estretament relacionada amb
aquesta. Aix doncs, la present disciplina mha perms un apropament als conceptes i
models que imperen en la inspecci deducaci, fet que mha facilitat en certs moments
puntuals lelaboraci dalguns dels apartats de lestudi.
Pel que fa a les competncies adquirides, el projecte mha obert la porta a lassoliment
dun conjunt daquestes. En aquest sentit, destaco les segents: el treball de textos
normatius per a la gesti i lorganitzaci dels centres, ladopci duna terminologia i un
vocabulari adequat i cientfic amb la temtica tractada, la construcci dinstruments per
a lobtenci de la informaci, la cerca daportacions teriques rellevants i coherents
amb la realitat, el tractament i lanlisi acurada i minuciosa de la informaci obtinguda i
la capacitat de visi crtica de la realitat.
En relaci amb lautoavaluaci del treball, crec que he estat constant i mhe esforat al
llarg de tot el procs per tal de poder-lo tirar endavant. Destaco especialment el fet que a
mitjans del passat mes de gener la meva tutora inicial, Patricia Silva, va haver de deixar
la universitat. I no va ser fins a principis de mar que vaig poder comenar a treballar
amb la meva actual tutora, Empar Garcia, amb la qual vrem reprendre el treball
novament. Aix doncs, crec que una competncia que tamb he anat adquirint al llarg
daquest procs ha estat la capacitat de resilincia personal i la capacitat dadaptaci.
Per acabar, tamb crec que he respectat els terminis marcats i pautats, ja que mhe
esforat diriament perqu aix fos possible.
Agraments: A la meva tutora, Empar Garcia, per la seva ajuda i suport constant al
llarg de tot el procs, aix com per haver-me guiat en aquest mbit tan complex com ho
s la inspecci deducaci. Tanmateix, tamb agraeixo molt especialment el temps i les
opinions facilitades de cada un dels entrevistats i entrevistades, ja que sense ells aquest
treball no hagus pogut assolir els objectius proposats en un inici.
[49]
8. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Aguerrondo, I. (2013). El rol de la supervisin educativa en la gestin de las polticas

pblicas. Educar, 49 (1), 13-27.
AIEC (2014). Declaraci de lAIEC: reptes professionals de la inspecci. Visi i

perspectives. Recuperat de: http://www.aiec.cat/wp-
content/uploads/2015/02/Declaracio_AIEC_19_juny_20141.pdf
Alsinet, J. (2011). La inspecci deducaci a laula, al centre, al context socioeducatiu.
Frum. Revista dorganitzaci i gesti educativa, 25,5-9.
Antnez, S. (2009). La inspeccin educativa y la evaluacin de la formacin

permanente de los profesionales de la EDUCAC. Avances en supervisin educativa, 10.
Artigal, R. (2011). Escola i inspecci en el segle XXI. Frum. Revista dorganitzaci i

gesti educativa, 25,15-18.
Cceres, M., Hinojo, F., & Aznar, I. (2007). Evolucin histrica de la inspeccin
educativa a travs de los principales referentes legales. Avances en supervisin
educativa, 6.
Camacho, A. (2014). Funciones y quehaceres de los inspectores de Educacin en

Baleares. Un estudio de casos. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Casanova, A. (2014). Control, un aval de la calidad. Cuadernos de pedagoga, 441, 67-

69.
Colom, M. (2011). El paper de la inspecci en el marc del nou decret dautonomia.

Frum. Revista dorganitzaci i gesti educativa, 25, 13-14.
Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya (2010). Recuperat de:
http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=545
262&language=ca_ES&action=fitxa
Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del

personal directiu professional docent, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
(2010). Recuperat de:
Decret 266/2000, de 31 de juliol, pel qual es regula la Inspecci dEnsenyament, Diari

Oficial de la Generalitat de Catalunya (2000). Recuperat de: http://www.anie-
anies.es/wp-content/uploads/2014/05/11.-Cataluna-Decreto266-2000-esp.pdf
[50]
Decret 297/2011, de 22 de mar, de reestructuraci del Departament dEnsenyament,

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (2011). Recuperat de:
De Grawe, A. (2006). Ltat et linspection scolaire: Analyse des relations et modles

daction. Tesis doctoral. Paris: Institut dEtudes Politiques de Paris.
Diez, A. (2011). La inspeccin de educacin como servicio pblico. Avances en
supervisin educativa, 15.
Estaan, S. (2014). Inspeccin y mejora del sistema. Cuadernos de pedagoga, 441, 74-
77.
Esteban, S. (2010). Los ltimos cuarenta aos de historia de la inspeccin educativa en

Espaa. Avances en supervisin educativa, 12.
Gonzlez, T. (1999). Sobre el futuro de la inspeccin educativa. Consideraciones en el

umbral del siglo XXI. Revista de educacin, 320, 159-191.
Gonzlez, M. (2011). La inspecci educativa: una professi clau per a la millora del
sistema. La revista de lAIEC, 29-30.
Jimnez, J. (2014). Una nueva y vieja inspeccin. Cuadernos de pedagoga, 441, 58-62.
Llei 2/2006, del 3 de maig, deducaci, Boletn Oficial del Estado (2006). Recuperat
de: http://www.boe.es/boe/dias/2006/05/04/pdfs/A17158-17207.pdf
Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

(2009). Recuperat de:
Mora, V. (2008). La inspeccin y los retos de las nuevas tecnologas. Avances en

Ordre ENS/289/2002, del 31 de juliol, per la qual es desplega lorganitzaci i el

funcionament d ela Inspecci dEnsenyament a Catalunya, Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya (2002). Recuperat de:
Ozkoidi, J., & Albeniz, A. (2014). Formacin de la inspeccin educativa: Mirando al

futuro. Avances en supervisin educativa, 22.
Pavn, A. (2010). La supervisin educativa para la Sociedad del Conocimiento.

Madrid: La Muralla.
[51]
Prat, J. (2011). La nova relaci entre la inspecci i les direccions dels centres. Frum.
Revista dorganitzaci i gesti educativa, 25, 19-21.
Projecte Inspectio (2015). Inici. Recuperat de: http://projecte-inspectio.blogspot.com.es/
Reial decret 2193/1995, de 28 de novembre, pel qual sestableixen les normes bsiques
per laccs i la provisi de llocs de treball en el Cos dInspectors dEducaci i la
integraci en el mateix dels actuals inspectors, Boletn Oficial del Estado (2000).
Recuperat de: http://www.boe.es/boe/dias/1995/12/30/pdfs/A37635-37640.pdf
Ros, R. (2011). Fent voltes a lautonomia. Frum. Revista dorganitzaci i gesti

educativa, 25, 3-4.
Rul, J. (2006). La inspeccin de educacin: la funcin evaluadora de la inspeccin.

Avances en supervisin educativa, 4.
Rul, J. (2013). Problemas y retos de la inspeccin de educacin. Educar, 9 (1), 67-82.
Secadura, T. (2008). Principios de organizacin de la inspeccin educativa en el estado

espaol: fortalezas y debilidades. Avances en supervisin educativa, 8.
Silva. P. (2008). La inspeccin escolar en Catalua. Un estudio de casos. Tesis

doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Silva, P. (2011). La inspecci escolar i lautonomia dels centres educatius. Frum.

Revista dorganitzaci i gesti educativa, 25, 22-24.
Silva, P. (2013). El papel de la inspeccin escolar en la mejora de los resultados

educativos. Educar, 49 (1), 67-82.
Soler, E. (1991). La visita de inspeccin. Madrid: La Muralla.
Soler, E. (1993). Fundamentos de supervisin educativa. Madrid: La Muralla.
Terigi, F. (2009). Los sistemas nacionales de inspeccin y/o supervisin escolar.

Revisin de literatura y anlisis de casos. Buenos Aires: IIPE/ UNESCO Sede Buenos
Aires.
Torres, F. (2010). Autonoma de centros. Qu autonoma? Cunta autonoma?

Participacin educativa, 13, 104-115.
Toms, M., & Espins, J. (1999). Temes bsics de supervisi dinstitucions educatives.
Universitat Autnoma de Barcelona: Serveis de publicacions.
Uruuela, P. (2014). Otra evaluacin es posible. Cuadernos de pedagoga, 441,70-73.
Vera, J. (2004). La Inspeccin en las Comunidades Autnomas: funciones, dependencia

y acceso. En: Corts, E., Lorente, A., & Ortells, A. (coords.). Inspeccin de educacin,
evaluacin y asesoramiento. Encuentros Profesionales de la Inspeccin de Educacin en
la Comunidad Autnoma de Aragn (1999-2004).
[52]
Vera, J. (2005). El marco jurdico de la inspeccin de educacin. Avances en

Vera, J. (2014). Supervisin e inspeccin, a travs del tiempo. Cuadernos de pedagoga,

441, 63-66.
Wiles, J., & Bondi, J. (1996). Supervision. A guide to practice. New Jersey: Merrill.
Zapater, M. (2004). La dimensin asesora de la Inspeccin de Educacin: mbitos y

niveles. En: Corts, E., Lorente, A., & Ortells, A. (coords.). Inspeccin de educacin,
evaluacin y asesoramiento. Encuentros Profesionales de la Inspeccin de Educacin en
la Comunidad Autnoma de Aragn (1999-2004).
[53]
9. ANNEXOS
Annex 1. Encrrecs de la inspecci deducaci de Catalunya (2013-2014)
ENCARRECS INSPECCI CURS 2013-2014

N. Encrrec Temporitzaci Observacions
1 Memria curs 2012-13 1r trimestre Els Inspectors, un cop acabat el curs, han de fer una memria de les tasques
que han efectuat al llarg daquest.
2 Memria planificaci anual 2012-2013 1r. trimestre Linspector/a haur de recollir bsicament els objectius de millora que es
proposa dur a terme amb les seves intervencions en cada un dels centres o
serveis educatius que t assignats.
3 Informe qualitatiu sobre la licitaci de 1r trimestre Linspector/a haur de fer un informe qualitatiu per la licitaci de la
UEC prestaci del servei datenci educativa complementria en unitats
descolaritzaci compartida a lalumnat dEducaci secundria obligatria
que presenta problemes de comportament i conductes agressives, absentisme
i rebuig escolar, trets dinadaptaci social i risc de marginaci durant el curs
2013-2014.
4 Informar a SGIE 1r trimestre Linspector/a haur de fer un informe qualitatiu de lassessorament que ha
fet al llarg del curs als centres que estan desenvolupant el projecte ILEC ,
aix com lassessorament i seguiment dels indicadors de centre.
5 Prepilotatge AIC (Avaluaci indicativa 1r trimestre Linspector/a haur de valorar ladequaci dels objectius previstos per cada
de centre) centre i emplenar un qestionari.
6 Certificaci professorat 1r trimestre Linspector/a ha dinformar de la participaci en el projecte del professorat
que consta a la certificaci del director del centre, incls el vist-i-plau, si hi
ha discrepncia fer informe annex.
7 Tutoria nous inspectors 1r trimestre Els inspectors/es seleccionats seran avaluats de la funci inspectora, a partir
[54]
del vuit mes dexercici efectiu, per una comissi que tindr en compte, entre
altres, linforme de linspector tutor. Aix linspector/a que fa les funcions de
tutor haur de fer un seguiment del nou inspector/a i finalment far un
informe valoratiu del seguiment.
8 Informaci per les visites del Director 1r trimestre En les visites del Director dels Serveis Territorial al territori (centres,
dels Serveis Territorials al vostres Ajuntament, Serveis Educatius....) linspector/a haur de fer un informe
centres quantitatiu i valoratiu dels aspectes ms significatius a tenir en compte en
aquesta visita (dades descolaritzaci, programes i resultats educatius...).
9 Supervisi del SIC (Sistema 1r trimestre Linspector/a ha de verificar, controlar i fer propostes de modificaci de
dIndicadors de Centre) dades errnies i anlisi de dades de centres de primria, tenint en compte el
coneixement del qu disposa.
9.1 Idem. Secundria 1r trimestre El mateix amb els centres que t de secundria.
10 Informe ACDE i centres PAC 1r trimestre ACDE (Acord de Corresponsabilitat amb el Departament dEnsenyament)
PAC (Plans dAutonomia de Centre). Linspector/a que t centres en alguna
daquestes situacions (primria i/o secundria) ha de fer, durant tot el procs
en qu el centre est en el projecte, un seguiment de les actuacions i
davaluaci dels objectius que el centre sha proposat, per acabar finalment
amb un informe qualitatiu i quantitatiu de valoraci de lassumpci dels
objectius.
11 Informe de la Inspecci dEducaci en 1r trimestre Linspector/a que t centres que han fet el projecte ILEC (Impuls de la
relaci amb el tancament de limpuls de lectura), en acabar el projecte que t una durada de 3 anys ha de fer un
la lectura en els centres de 3r any informe valoratiu sobre limpacte i resultats de la implantaci del programa
en cada centre educatiu.
12 Previsi de les reunions de directors que 1r trimestre Linspector/a ha de planificar i coordinar les reunions que tindr al llarg del
es faran al llarg del curs curs escolar amb els directors dels centres de la seva zona educativa. Per
aquesta planificaci caldr tenir en compte les reunions del curs anterior i les
[55]
que sn previsibles pel nou curs escolar.
13 Informe del Pla dactuaci i Memria 1r trimestre Linspector/a que t la supervisi dun Servei Educatiu ha de supervisar i
dels Serveis Educatius assessorar el Pla dactuacions del curs i la Memria.
14 Informe de les UEC (Unitats 1r trimestre Linspector/a que t la supervisi duna o ms duna UEC en el seu territori
dEscolaritzaci Compartida) haur de supervisar i assessorar-les i realitzar un informe valoratiu sobre el
funcionament que ha tingut al llarg del curs.
15 Dades dels alumnes que segueixen els 1r trimestre Linspector/a haur dinformar dels alumnes que tenen escolaritzats en els
projectes singulars seus centres de secundria (alumnes de 3r i 4t dESO) que estan fent un
projecte singular aix com fer un seguiment daquests projectes singulars de
cada centre.
16 Dades centres residencials dacollida de 1r trimestre Els inspector/es que tenen en la seva zona geogrfica un centre dacollida de
menors menors ha de fer un seguiment i valoraci del grau dincidncia que t
lalumnat daquestes caracterstiques en la seva zona i fer-ne un seguiment
de la seva escolaritzaci.
17 Proves diagnstiques 1r trimestre Linspector/a ha dassegurar que els centres fan les proves davaluaci
diagnstica dins del perode fixat i els criteris establerts i incorporen els
resultats a laplicaci corresponent. Els alumnes de 5 de Primria i 3r
dESO.
18 Seminaris coordinaci PILE 1r trimestre Linspector/a que t centres que participen en el programa PILE, haur de
participaci en 3 sessions presencials de formaci.
19 Proves de competncies bsiques 6 i 4t 2n trimestre Linspector/a ha de verificar les dades consignades pels centres a laplicaci
dESO informtica, per tal que, al final del procs les dades siguin validades pel
president de la comissi.
Linspector/a pot presidir les comissions de les proves de competncies
bsiques de la seva zona, en aquest cas haur de fer el seguiment de les
[56]
proves, i organitzar la distribuci i correcci de les mateixes.
19.1 Convocatria selecci de directors 2n trimestre Resoluci ENS/2510/2013, concurs de mrits per seleccionar director de
. centres educatius depenent del Departament dEnsenyament. En aquest
concurs de mrits linspector/a actua com a President/a de la comissi de la
selecci i per tant ha de vetllar pel desenvolupament del procs dacord a la
norma.
20 Informe absncia professorat 2n trimestre Linspector/a far un seguiment dels centres que no han informat de cap
absncia del professorat en laplicaci informtica prevista a lefecte en tot el
curs 2012-2013 i instar-los a qu informin.
21 Ajuts per a la reeducaci pedaggica o 2n trimestre En la Resoluci de la Secretaria dEstat per a lEducaci, publicada al BOE
de llenguatge per la qual convoquen els ajuts per alumnat amb nee de suport educatiu,
preveu que hi haur una certificaci de la inspecci educativa. En aquest
sentit, linspector/a ha de certificar la documentaci que els interessa que li
presentin.
22 Seguiment PILE 2n trimestre En lOrdre ENS/55/2013, de 3 dabril, saproven les bases reguladores per a
la selecci de projectes de centres educatius pblics deducaci primria per
a la realitzaci dactivitats extraescolars o complementries dins dun Pla
Integral de llenges estrangeres (PILE). Linspector/a ha de fer un informe
valoratiu on es constatin i es controlin els centres que es presenten.
23 Emetre informe sobre: Subvenci 2n trimestre LOrdre ENS/186/2013, en la que saproven les bases generals de les lnies
centres concertats deducaci especial de subvencions del Departament dEnsenyament pel curs 2013-2014,
estableix que correspon a lInspector realitzar linforme. Linspector/a ha de
fer un informe valoratiu que tingui en compte la supervisi daquests centres.
24 Avaluaci de docents interins de 1r any 2n trimestre Linspector/a haur davaluar els docents interins de 1r any de la seva
[57]
especialitat.
25 Planificaci treball rees geogrfiques 2n trimestre El Pla Director de la Inspecci dEducaci 2011-2015, preveu: Determinar el
treball a fer a lentorn dels centres i a les zones educatives pel conjunt
dinspectors que actuen en equip, per tal dafavorir una acci coherent i
coordinada. Planificar i coordinar les acciones previstes per la inspecci en
una rea geogrfica durant un curs escolar. Linspector/a ha de fer-ne la
planificaci anual.
26 Presidir les Comissions de Garanties 2n trimestre Linspector/a s el president de les comissions de garanties descolaritzaci
de la zona o rea on exerceix la funci inspectora. Hi ha les comissions
dinfantil i primria i les comissions de secundria obligatria i post-
obligatria. s responsabilitat del president de les comissions vetllar pel
procs de les comissions en el marc normatiu establert.
27 Planificaci individual de cada 1r trimestre Recull bsicament els objectius de millora que linspector es proposa dur a
inspector terme amb les seves intervencions en cada un dels centres o serveis que t
assignats.
28 Propostes de la Comissi de Garanties 2n trimestre Linspector/a, com a president de les comissions de garanties
sobre la planificaci escolar. descolaritzaci de la seva zona geogrfica, s tamb el responsable de fer
les propostes sobre planificaci escolar als Serveis Territorials.
29 Propostes representants de directors a 2n trimestre Linspector/a proposa els directors/es que han de formar part de les
les comissions de garanties. comissions de garanties descolaritzaci.
30 Avaluaci directors final de mandat 2n trimestre Linspector/a ha de realitzar lavaluaci de lexercici del crrec de director.
31 Verificaci qestionari Llars dinfants. 3r trimestre Linspector/a ha domplir un protocol de visita a les llars dinfants per
QUEI supervisar in situ el seu contingut i comprovar si sajusten a la normativa
de funcionament.
[58]
32 Supervisi de Cicles Formatius 2n trimestre Linspector/a ha de fer una supervisi als centres que t assignat dels cicles
formatius sobre el funcionament i lescolaritzaci presencial que t.
33 Proves GESO 2n trimestre La Resoluci EDU/3445/2009 regula la convocatria anual proves per
obtenci ttol de graduat en ESO per als alumnes que no han obtingut el ttol.
1. Assegurar que els centres dESO que supervisa linspector/a han tingut en
compte lesmentada resoluci al tauler danuncis, o a la web i fer-ne la
mxima difusi entre els alumnes del centre, aix com contactar amb antics
alumnes sense titulaci per orientar-los en la seva preparaci.
2. Presidir el tribunal que realitza les proves GESO.
34 Acompanyament centres PAC i ACDE 2n trimestre Linspector que t centres PAC (Plans dAutonomia de Centre) i/o ACDE
(Acords de Corresponsabilitat amb el Departament dEnsenyament) ha de fer
el seguiment, acompanyament i assessorament al llarg de tot el procs.
35 Auditories pedaggiques 2n trimestre Linspector/a ha dassessorar i proposar al centre intervencions especfiques
que el centre pugui aplicar amb la finalitat que aquests les incloguin en un
Pla dactuaci orientat a la millora de resultats.
36 PIM (Programa Intensiu de Millora) 2n trimestre Linspector/a ha de fer la supervisi de la implementaci del Programa
Intensiu de Millora pedaggica (PIM) en els centres educatius pblics de
secundria obligatria aix com proporcionar orientacions als centres que ho
necessitin.
37 Comissions selecci de directors 2n trimestre Linspector/a a ms dactuar de president/a de les comissions de selecci de
directors, haur de verificar si els candidats/es que es presenten al concurs de
mrits reuneixen tots els requisits establerts en la norma i fer la valoraci
dels mrits previstos en la Resoluci de la convocatria.
38 President de la comissi (inspector) 2n trimestre Linspector/a haur de fer la valoraci del projecte de direcci dels candidats
que es presenten al concurs de mrits.
[59]
39 Concerts educatius 2n trimestre Els centres (concertats) poden sollicitar un nou concert educatiu o
modificaci/renovaci del vigent. Linspector/a ha delaborar informe dels
nous o modificacions de lexistent.
40 PQPI (Programes de Qualificaci 2n trimestre Linspector/a en la visita als centres que tenen PQPI ha de valorar i
Professional Inicial) assessorar en aspectes de gesti per tal de justificar els programes i tamb
per assessorar en els aspectes dorganitzaci acadmica i pedaggica.
41 Proposta nomenament extraordinari 2n trimestre Els centres que tenen vacant a la direcci si no hi ha candidats o si aquests no
directors/es reuneixen els requisits, o b, si la comissi de selecci no nha seleccionat
cap, per anomenar-ne un/a amb carcter extraordinri per un perode dun
any la Direcci dels Serveis Territorials demana a la inspecci que faci una
proposta dacord amb la Resoluci ENS/2510/2013. Linspector/a ha de fer
un informe tcnic amb proposta raonada.
42 Informe de les escoles darts plstiques i 2n trimestre Linspector/a ha de supervisar el procs de revisi estratgica de les escoles
superiors de disseny darts plstiques i superiors de disseny.
43 AGD (Avaluaci Global Diagnstica) 2n trimestre Linspector/a en un curs pot fer entre 2 i 4 centres. Com el seu nom indica es
tracta de fer amb un company/a, tamb inspector/a, una avaluaci global
diagnstica en un centre educatiu de primria o secundria.
44 Supervisi de les proves daccs als 3r trimestre Linspector/a que t centres amb cicles formatius ha de revisar les proves
cicles formatius daccs als cicles formatius.
45 Supervisi USEE (Unitats de Suport a 3r trimestre Linspector/a que t centres amb USEE ha de fer una supervisi del
la Educaci Especial) funcionament daquestes aules i un informe quantitatiu i qualitatiu en
finalitzar el curs.
46 Absentisme 3r trimestre Linspector/a en el marc de les poltiques educatives de reducci de
labsentisme, establir la coordinaci i lassessorament per tal de cercar
actuacions coordinades en la seva zona geogrfica destinada a conixer
[60]
algunes de les estratgies emprades per alguns centres en la prevenci i

control de labsentisme escolar.
47 ACDE (Acords de corresponsabilitat) 3r trimestre La Resoluci de 20 de febrer de 2014 estableix el marc per a la formalitzaci
dacords de corresponsabilitat (ACDE). Linspector/a ha dinformar del
compliment dels requisits de la convocatria i de valoraci del pla dactuaci
dels centres que es presenten.
48 Valoraci proves de competncies 3r trimestre Linspector/a ha de fer un informe valoratiu dalguns aspectes de la seva
bsiques de 4t i 6. organitzaci i aplicaci de les proves de competncies bsiques de 4t dESO
i 6 de Primria.
49 Informes sobre els projectes de direcci 3r trimestre Linspector/a ha de revisar el projectes de direcci dels directors que han
actualitzats acabat el seu mandat per volen continuar i per tant renovar el seu crrec per
4 anys ms, per tal de comprovar que sajusten al que es preveu en el Decret
155/2010.
50 Recursos i reclamacions preinscripci 3r trimestre Linspector/inspectora, com a president/a de les comissions de garanties
descolaritzaci, en larticle 13 de la Resoluci ENS/260/2014, sobre el
procs de preinscripci i matriculaci dels centres, preveu la possibilitat que
les famlies presentin recurs i/o reclamacions contra els acords i decisions de
la comissi de garanties sobre el procs dadmissi dalumnes. Aquestes
reclamacions les haur de resoldre la comissi de garanties, presidida per
linspector/a.
51 Modificaci excepcional de lhorari 3r trimestre Linspector/a haur de fer un informe valoratiu sobre els centres que
establert de centres educatius de solliciten fer un horari continuat de mat. Tamb haur de verificar si
secundria aquests centres compleixen els requisits establerts en la norma.
52 Programes de diversificaci curricular 3r trimestre El Decret 143/2007 contempla la possibilitat que els centres de secundria
Informa inspecci per fer la revisi dels puguin organitzar programes flexibles de diversificaci curricular pels
[61]
aspectes organitzatius del programa alumnes que ho necessitin. Linspector/a ha de fer un seguiment,
acompanyament i assessorament sobre aquests projectes en cada centre.
Tamb ha de coordinar els projectes que hi ha a la seva zona geogrfica.
53 GEP (Grup Experimental Plurilinge) 3r trimestre Linspector/a ha de fer el seguiment de la implementaci, del procs de
desenvolupament i dels resultats de la implementaci dels programes en els
centres que inspecciona. Finalment ha de fer un informe valoratiu.
54 Informe no continutat 3r trimestre Dacord articles 26.5 i 27.4 del Decret 39/2014, la direcci dun centre
educatiu pblic pot proposar la no continutat al mateix centre per al curs
segent dun funcionari docent en prctiques o inter destinat
provisionalment, mitjanant un informe degudament raonat i justificat.
Aquesta proposta de la direcci ha danar acompanyada dinforme de la
inspecci educativa. Linspector/a ha de fer un informe valoratiu i per tant ha
de verificar la proposta de la direcci.
55 Informe final PAC 3r trimestre Linspector de cada centre nhaur de fer linforme corresponent que servir
perqu la comissi del Servei territorial pugui fer lavaluaci de laplicaci
del Pla estratgic en aquell centre.
[62]
Annex 2. Guions de les entrevistes

INSPECTORS DEDUCACI DIRECTORS DE CENTRE
-Quina s la funci que soleu desenvolupar -Quina de les segents funcions solen
amb major freqncia? Quins sn els emprar amb major freqncia els
motius? inspectors deducaci quan portem a
Supervisi terme les visites en els centres? Quins
Assessorament sn els motius?
Avaluaci Supervisi
Control Assessorament
Avaluaci
-Quina de les funcions contribueix amb Control
ms efectivitat a fomentar uns majors
resultats i canvis en els centres? -Quina funci de les anteriors creu que
fomenta uns millors resultats educatius i
-Creieu que shauria de dotar al cos canvis sostenibles en els centres?
Funcions
dinspectors dunes noves funcions? En cas

afirmatiu, quines funcions shaurien de -Vost creu que les funcions que porten a
proposar. terme els inspectors haurien de variar? En
cas afirmatiu, exposi els motius.
-Quina s la funci ms complexa a la qual
ha de fer front un inspector deducaci? -Quina creu que s la funci ms
complexa a la qual ha de fer front un
-Quina s la funci de la inspecci inspector deducaci?
educativa que provoca ms desconfiana
en els centres educatius? Quins sn els -Quina s la funci de la inspecci
motius? educativa que provoca ms desconfiana
en els centres educatius? Quins sn els
-Podeu desenvolupar de manera adient les motius?
funcions prpies de la vostra especialitat?
-Considereu adequada lorganitzaci de la -Consideres que lorganitzaci territorial

inspecci educativa a Catalunya? de la inspecci educativa facilita arribar a
tots els centres de Catalunya?
-Quines millores organitzatives
implementareu per millorar-la? -Vost creu que lorganitzaci de la
Organitzaci
inspecci educativa de Catalunya hauria

-Genera problemes en la praxis educativa de variar per tal dincidir realment en els
lorganitzaci tan jerarquitzada que problemes que tenen els centres? O creu
existeix dins la inspecci? que ja s adequada?
-Quins canvis introduireu en la forma en -Quin tipus de mesures organitzacionals

qu desenvolupeu la vostra feina? implementaria per tal de fomentar una
major efectivitat i eficcia en la inspecci
educativa?
[63]
-Considereu que els requisits per accedir a

la inspecci deducaci sn adequats per
afrontar els nous reptes que planteja la
societat del coneixement, o b, shaurien
dendurir?
Accs
-Quins requisits, a part dels ja existents,

considereu que shaurien de tenir en
compte a lhora daccedir a la inspecci
deducaci?
-Amb quina freqncia realitzeu activitats -Vost creu que els inspectors deducaci
de formaci? han estat capaos dadaptar les seves
tasques i funcions al llarg del temps?
-Quin tipus de formaci es sol facilitar en
aquest tipus dactivitats? Creieu que aquest -Vost creu que els inspectors shan de
tipus de formaci s adequada per fer front seguir formant al llarg del temps? O creu
Formaci/Actualitzaci
als nous reptes que planteja la societat del que les dificultats que comporta laccs a
coneixement? la inspecci educativa sn un aval segur
que garantitza una qualitat sostenible en
-Quin tipus de metodologia es sol emprar el temps? En cas afirmatiu, exposi els
en aquests cursos? seus motius.
-Creieu que realment aquests cursos -En una escala del 1 (mnim) al 10
incideixen dalguna manera en potenciar (mxim), amb quina nota valores les
noves pautes de treball en els inspectors i tasques que proporcionen els inspectors
inspectores deducaci? deducaci? Quines mesures
implementaria per augmentar aquesta
nota?
[64]
-Quantes visites sol efectuar al llarg dun -Vost considera til la visita dun
mes? inspector deducaci? Quins sn els
motius?
-Quina s la duraci aproximada de cada
una daquestes visites? -Quina s la duraci aproximada de cada
-Quins assumptes i temes prevalen en les una daquestes visites?
Visites
visites? -Quins assumptes i temes prevalen en la

-En les visites s'aborden temes que donin majoria de les visites en els centres
suport a l'impuls d'accions per a la millora? educatius?
-Quina s la mitjana aproximada de visites -Cada quant solen rebre una visita
que es facilita per cada centre al llarg del dinspecci? Creus que haurien de ser
curs acadmic? ms o menys freqents? Quins sn els
motius?
-Quins considera que sn els problemes els -Quins creu que sn els problemes que
quals ha de fer front la inspecci educativa pateix en lactualitat la inspecci
Problemes
de Catalunya? educativa de Catalunya? Podria esmentar

quines millores implementaria per tal de
-Creu que es poden afrontar i superar palliar aquest seguit de problemes.
aquests problemes? Quines mesures
shaurien dimplementar?
-Quins considera que sn els reptes de
Reptes
futur els quals ha de fer front la inspecci

deducaci de Catalunya?
-Vost considera que amb laprovaci dels -Vost considera que amb laprovaci
Decrets 102/2010, 155/2010 els inspectors dels Decrets 102/2010, 155/2010 els
i els directors es miren amb un major inspectors i els directors es miren amb un
recel? Han aparegut problemes entre major recel? Han aparegut problemes
Autonomia
aquestes dues figures? entre aquestes dues figures?
-Quin s el paper que ha de desenvolupar -Quin paper creu que ha de jugar la

la inspecci deducaci en el nou marc inspecci deducaci en el nou
dautonomia dels centres? paradigma dautonomia?
[65]
Annex 3. Entrevistes inspectors deducaci
Entrevista 1
MARC PREVI
Crrec: Inspector/a en cap.
Situaci administrativa: Cos dinspectors deducaci.
Anys en el crrec: 24 anys.
Situaci professional: Actiu.
Zona territorial de treball: Valls Occidental.
Codi identificador: (I1).
FUNCIONS
P: Quina funci de les segents soleu desenvolupar amb major freqncia? Quins
sn els motius?
Supervisi
Assessorament
Avaluaci
Control
R: Les funcions que desenvolupem majoritriament i en qu dediquem ms temps i ms

recursos sn lassessorament i lavaluaci. Quins sn els motius? Doncs perqu pensem
que el sistema educatiu ha evolucionat i hem passat dun sistema educatiu on lobjectiu
de la inspecci ja no s fer complir la normativa, ara lobjectiu principal de la inspecci
s la qualitat del servei i la millora dels resultats. I per millorar la qualitat i els resultats
cal ms assessorament i avaluaci que no pas normativa.
P: Quina de les funcions contribueix amb ms efectivitat a fomentar uns millors

resultats i canvis en els centres?
R: En part ja ho he dit abans, lassessorament i lavaluaci. Per qu? Per fomentar una
millora de resultats i canvis en els centres penso que shan de donar dues condicions. La
primera s que els centres tinguin una certa seguretat amb les coses que fan, i aix els hi
pot donar la inspecci pel coneixement que t i pel coneixement que t de la normativa.
La segona que necessiten s ser conscients de qu poden canviar, i el poder va lligat a
expectatives dxit, s a dir, que all que volen canviar i pretenen canviar acabar sent
un xit. I aix vol dir assessorament, vol dir formaci, vol dir coneixement.
[66]
P:Creieu que shauria de dotar al cos dinspectors dunes noves funcions? En cas
afirmatiu, quines funcions shaurien de proposar.
R: Crec que el que en tot cas shauria de fer s regularitzar-les. I s, alguna nova funci
haurem de tenir al meu parer. Quines funcions shaurien de proposar? Doncs
assessorament i avaluaci amb una major presncia i desprs tamb contemplar
dalguna manera ms explcita el tema de la coordinaci. Per a mi una nova funci seria
la coordinaci, s a dir, coordinaci dels serveis, dels centres, etc. Per tant, una
coordinaci de tots els aspectes que tenen a veure amb funcionament de xarxes, siguin
xarxes educatives o socioeducatives, s a dir, xarxes de centres o professionals de
centres o xarxes dentorns socials per lligades als centres.
P: Quina s la funci ms complexa a la qual ha de fer front un inspector

deducaci?
R: El treball amb les persones o el fet de coordinar grups de persones.
P: Quina s la funci de la inspecci educativa que provoca ms desconfiana en

els centres eductius? Quins sn els motius?
R: Personalment, crec que s lavaluaci perqu molts docents ho conceben com una
crtica negativa o com un atac a la seva manera dactuar. No obstant, penso que aix no
hauria de ser aix i shauria de considerar lavaluaci com un element fonamental i clau
per a la millora, s a dir, encara cal efectuar aquest canvi de mirada.
P: Podeu desenvolupar de manera adient les funcions prpies de la vostra

especialitat?
R: A veure si adient siguala al terme eficient, jo et diria que en part. Per qu? Doncs
perqu necessitarem una certa estabilitat del sistema educatiu per a la millora. I
aleshores les inestabilitats de qualsevol tipus, poltiques, normatives, etc. Provoquen per
una part moviment dels centres i per laltra part moltes sollicituds per part del qui les
proposa per veure que la modificaci s excellent. Moltes vegades davant duna
modificaci no es vol que es digui el que ha funcionat o el que no, es vol que es
confirmi que s excellent i aix s un problema.
ORGANITZACI
P: Considereu adequada lorganitzaci de la inspecci educativa a Catalunya?
R: Estem en el dabans. Adequada? Poder ho s. Eficient? Doncs penso que no perqu

les funcions de la inspecci, supervisi, avaluaci, assessorament i control les pot fer la
inspecci. El ms difcil s com les pot fer un mateix inspector. Per tant, crec que no
hauria de canviar, s a dir, la inspecci pot fer aquestes funcions per cada inspector no
tindria per qu fer-les. A ms a ms, si afegim la de coordinaci doncs necessitarem
tamb una certa formaci i especialitzaci dinspectors.
[67]
P: Quines millores organitzatives implementareu per millorar-la?
R: Ja les he comentat.
P: Genera problemes en la praxis educativa lorganitzaci tan jerarquitzada que

existeix dins la inspecci?
R: A veure poder parlar que la inspecci actualment est molt jerarquitzada s ms una
creena que una realitat. A nivell normatiu est clarssim, per a nivell funcional jo crec
que ja no s tan jerarquitzat. Per jo crec que no s tant un problema de jerarquitzaci
sin potser un problema de personalitats.
P: Quins canvis introduireu en la forma en qu desenvolupeu la vostra feina?
R: Tamb dalguna manera tels he comentat. Penso que ens haurem de dedicar ms a
coordinar i acompanyar, s a dir, fer assessorament i avaluaci. I dedicar menys temps a
qestions que podrien fer altres persones de la mateixa funci pblica, com per
exemple: administratius o tcnics. Aquestes persones podrien fer algunes de les nostres
funcions.
ACCS
P: Considereu que els requisits per accedir a la inspecci deducaci sn adequats

per afrontar els nous reptes que planteja la societat del coneixement, o b,
shaurien dendurir?
R: Jo crec que no shaurien dendurir. El que shauria de fer primer s definir molt b
les funcions i desprs buscar quines capacitats han de tenir les persones per exercir
aquestes funcions. Entenent que laccs el que intenta s seleccionar els millors per a
desenvolupar aquestes funcions. Aix s complex, ja que la funci pblica no t tradici
de seleccionar en funci dunes capacitats t el procediment perqu la funci pblica
vol ser objectiva, transparent com a eixos principals. Aconsegueix la transparncia i
lobjectivitat, per el fet dagafar els millors per una funci s un repte que no t resolt.
Per tant, no crec que shagi dendurir sin canviar completament en aquest sentit, s a
dir, primer shauria de definir quines tasques han de fer els inspectors i desprs intentar
definir quines capacitats necessiten tenir les persones per fer aquestes funcions i
seleccionar en funci daquestes capacitats.
P: Quins requisits, a part dels ja existents, considereu que shaurien de tenir en

compte a lhora daccedir a la inspecci deducaci?
R: Ja ho he comentat anteriorment.
[68]
FORMACI/ACTUALITZACI
P:Amb quina freqncia realitzeu activitats de formaci?
R: Una cosa s la qesti institucional i laltra s la qesti personal. En qesti

institucional fem molta formaci entre iguals o buscant assessorament puntual dalguna
persona.
P:Quin tipus de formaci es sol facilitar en aquest tipus dactivitats? Creieu que
aquest tipus de formaci s adequada per fer front als nous reptes que planteja la
societat del coneixement?
R: El tipus de formaci s entre iguals. Penso que s que s adequada per crec t un
sostre que es tracta del coneixement que tenim el conjunt. Per tant, estic amb el dabans,
s a dir, el mateix que a la selecci es necessitaria dalguna manera definir funcions i
capacitats necessries per fer aquesta feina i desprs seleccionar en funci daquestes
capacitats, per les persones que ara estem dins caldria el mateix. Una vegada definides
les funcions i quines capacitats sn necessries, caldria mirar quines capacitats tenim i
llavors definir i dissenyar una formaci per arribar a les altres.
P:Quin tipus de metodologia es sol emprar en aquests cursos?
R: (Aquesta pregunta ja ha estat contestada anteriorment).
P:Creieu que realment aquests cursos incideixen dalguna manera en potenciar

noves pautes de treball en els inspectors i inspectores deducaci?
R: Jo crec que s perqu senzillament la formaci realitzada entre nosaltres s com fer
una feina determinada. Aleshores hem darribar a uns criteris per fer aquesta feina. En la
mesura en qu arribem a criteris per fer una feina, la fem entre nosaltres i lapliquem
aix genera modificar formes dactuar.
VISITES
P: Quantes visites sol efectuar al llarg dun mes?
R: Entre dotze i divuit.
P: Quina s la duraci aproximada de cada una daquestes visites?
R: Jo diria que una hora o una hora i mitja.
P: Quins assumptes i temes prevalen en les visites?
R: La majoria sn qestions de funcionament ordinari dels centres. I desprs lligades

aspectes determinats que volem desenvolupar. Per exemple ara estem en selecci de
directors i avaluaci dinterins. Els temes que bsicament tractem en els centres sn dos:
pla anual i memria.
[69]
P: En les visites s'aborden temes que donin suport a l'impuls d'accions per a la
millora?
R: S.
P: Quina s la mitjana aproximada de visites que es facilita per cada centre al llarg
del curs acadmic?
R: Jo crec que de dotze a setze.
PROBLEMES
P: Quins considera que sn els problemes els quals ha de fer front la inspecci
educativa de Catalunya?
R: Una s la redefinici aquesta de funcions i tasques. Laltra s en consolidar la

situaci que tenim, ja que actualment tenim una plantilla on el 70 i el 80% sn persones
en comissi de serveis. I un altre problema s una qesti dedat, s a dir, els ms joves
tenen quaranta i pocs anys. Aix s un problema sobretot pel tema de laccs, per tant
shauria de redefinir aquesta forma daccs.
P: Creu que es poden afrontar i superar aquests problemes? Quines mesures

R: Fer una redefinici de funcions i tasques. I en funci daqu regularitzar la situaci.
REPTES
P: Quins considera que sn els reptes de futur els quals ha de fer front la inspecci
R: Penso que sn els mateixos que abans, s a dir, resoldre aquests temes i problemes.
AUTONOMIA
P: Vost considera que amb laprovaci dels Decrets 102/2010, 155/2010 els
inspectors i els directors es miren amb un major recel? Han aparegut problemes
entre aquestes dues figures?
R: No. La veritat s que la dotaci duna major autonomia no ha originat, almenys des
de la meva experincia, cap tipus de problema entre aquestes dues figures o agents.
[70]
P: Quin s el paper que ha de desenvolupar la inspecci deducaci en el nou marc

dautonomia dels centres?
R: Jo penso que s acompanyament i avaluaci. Avaluaci em refereixo en el sentit de

rendiment de comptes, s a dir, de fomentar cultura avaluativa i no noms cultura
avaluativa sin que sigui per a la millora. Per tant, que no noms que savalu, perqu
avaluar s important per si desprs de lavaluaci no trobem res lnic que creix s
frustraci. Aix doncs, lavaluaci ha de servir per fer coses. El que s difcil no s
avaluar, sin implementar les propostes de millora, s a dir, fer propostes davaluaci i
de millora s relativament fcil, el difcil s implementar-les. Per tant, el paper de la
inspecci passa per: assessorar, acompanyar, posar en contacte, discutir dificultats,
buscar formes de com assessorar als centres per treballar en equip per fomentar
lideratges, etc.
[71]
Entrevista 2
MARC PREVI
Crrec: Inspector/a deducaci. President duna associaci dinspectors.
Zona territorial de treball: Barcelona Comarques.
FUNCIONS
sn els motius?
Supervisi
Assessorament
Avaluaci
Control
R: La ms freqent s la de supervisi tenint en compte que tant la de supervisi, com

la davaluaci i control nosaltres sempre les vinculem a la dassessorament. Per tant, no
entenem supervisi sense assessorament, ni entenem avaluaci sense assessorament ni
control fins i tot sense assessorament. En aquest sentit, entre avaluaci, supervisi i
control la de supervisi, el dia a dia amb els centres s el que fem ms.

R: La que afavoreix ms els canvis s la de supervisi per la diversitat dactuacions que

fem amb aquesta supervisi al llarg del curs escolar i al llarg del cicle del nostre pla
director, perqu a ms a ms permet aquest treball dassessorament que fa que alhora
que supervises fas propostes de millora en el centre sempre en el marc de la seva
autonomia. I aleshores aix permet aquesta millora o collaborar en la millora del
sistema que s el nostre objectiu ltim.
R: No, jo diria que les funcions sn aquestes que hem comentat i sobretot fer-les b. Jo
crec que exercint correctament aquestes funcions la inspecci t un llarg recorregut per
molt de temps.
[72]

deducaci?
R: Quan hi ha una funci de control i daquesta funci sen deriva una acci
dintervenci davant duna irregularitat esdev complexa perqu s dels pocs moments
en els quals en actuar com a autoritat pblica, ja que ests determinant la irregularitat
dun fet dins el sistema. En aquests casos has dactuar tant com una autoritat pblica
com amb una gran dosi de distncia en relaci al fet perqu permeti una correcta anlisi
i una proposta dactuaci molt ajustada. Per tant, poder aquesta seria la de complexitat
ms juridico-administrativa per alhora de vegades les situacions del dia a dia dins de
les comunitats educatives ens porten a gestionar un altre tipus de complexitat que s el
de les relacions humanes dins els centres i aquest tema tamb ens comporta fora
dificultat.
P: Quina s al funci de la inspecci educativa que provoca ms desconfiana en

els centres educatius? Quins sn els motius?
R: Crec que les funcions que generen ms desconfiana en sn dues: el control i

lavaluaci. En primer lloc, perqu el control exigeix que el centre justifiqui davant els
inspectors i inspectores deducaci certs requeriments o documents per demostrar que
sajusten a la normativa i aix de vegades pot ser vist com un procs burocrtic lent i
molest. I lavaluaci crec que tamb genera desconfiana perqu sovint es viu el procs
avaluador com quelcom que pot provocar certes conseqncies negatives en el centre.
No obstant aix, cal evitar aquesta mirada o posicionament i concebre lavaluaci com
un procs reflexiu i enfocat a la millora.

especialitat?
R: El percentatge dintervenci de lespecialitat en relaci a la totalitat de les funcions

que fem s redut, ja que s molt difcil que en el desenvolupament de les nostres
funcions en el centre quedi acotat noms a una especialitat si no que la gran majoria
dactuacions nostres en els centres, van molt ms enll de lespecialitat o requereixen
intervencions molt ms transversals. Poques vegades, algunes s, es requereix la
intervenci especfica en la nostra especialitat si no que s la suma moltes vegades de
diversos factors transversals.
ORGANITZACI
R: s una organitzaci regulada per un Decret de lany 2000. Caldria elaborar-ne un de

nou ats que amb posterioritat sha promulgat la Llei dEducaci de Catalunya i shan
publicat diverses normes que incideixen en la manera de desenvolupar les nostres
funcions.
[73]
R: El gran repte que tenim a nivell organitzatiu s potenciar encara ms la intervenci

dequips inspectors, s a dir, la figura de linspector que va sol en un centre i actua sol
sempre i ser, per el pes que ha de tenir lequip dinspectors de zona cada vegada
sincrementar ms. Per tant, hem danar cap a un model dequips inspectors que
treballen en zones educatives ms que no pas un inspector que t uns centres educatius
assignats. Tot i aix, aix hi ha de ser i cada inspector s responsable duns centres
educatius concrets per la seva intervenci ha danar lligada en aquest treball dequip
dinspectors de zona. Un exemple concret pot ser lHospitalet de Llobregat que t sis
inspectors i es tracta duna ciutat de 250.000 mil habitants, en aquest cas no tindria
sentit que els sis inspectors actuessin duna manera totalment individual arribant-se a
produir, fins i tot, actuacions ens centres de la mateixa ciutat que fessin especial
incidncia en un inspector amb una cosa i laltre inspector amb una altra sense haver
parlat entre ells, perqu lgicament estem parlant de la mateixa ciutat, el mateix mbit
territorial i per tant, requereix dun treball coordinat. Per tant, aquest seria el canvi cap
a on anem.

R: La inspecci s jerrquica, s a dir, que nosaltres ens devem a un superior jerrquic

en aquest cas el departament, el subdirector general de la inspecci i alhora tamb a la
consellera densenyament. Per tant, ja forma part de la nostra estructura. En aquest
sentit, el principi jerrquic de la inspecci forma part de la nostra professi a banda del
que nosaltres a nivell individual tenim el nostre criteri i pensem el que pensem a nivell
pedaggic, per com a inspectors ens devem a la jerarquia.
R: s el que hem dit abans, s a dir, el canvi ha danar cap al treball en equip. Aquesta
seria resumint molt la idea fonamental: lequip dinspectors per zones dinspecci. I
desprs a nivell territorial i ms ampli, ja hi s, un treball de coordinaci. Per tant,
estarem parlant dun pla de treball de la inspecci territorial dun territori ampli. I
desprs de cada grup dinspectors tenen un altre pla de treball ms concret de la localitat
o localitats on intervenen. Aquest seria el futur immediat on hem danar a parar.
ACCS

shaurien dendurir?
R: Endurir no, ja que els criteris que sestan aplicant actualment tant si saccedeix en
comissi de serveis de forma provisional, com en concurs daccs cap a plaa definitiva
[74]
ja requereixen duna experincia prvia docent, es valora molt lexperincia prvia

directiva i molts inspectors a ms a ms tamb han estat formadors. Per tant, amb
anterioritat ha passat a exercir la funci inspectora linspector en la seva tasca docent en
el centre ja ha desenvolupat activitats o funcions que desprs li permeten en el pas a la
inspecci per completar-ho amb aquesta visi ms amplia del sistema. Per tant, jo crec
que ja s prou dur laccs, s a dir, no cal afegir ms dificultat de la necessria.

R: Poder seria recomanable un mnim de les noves tecnologies, un cert domini duna
llengua estrangera ja sigui angls o francs. I com a tercera qesti seria aquesta
capacitat de gestionar aquestes capacitats de conflicte dins de la comunitat educativa, ja
que moltes vegades com a inspectors ens trobem que hem de gestionar situacions
complexes dins els centres i les comunitats educatives. Per tant, linspector ha dactuar
en posici de mediaci i de vegades de molta comprensi de la situaci que es produeix.
Per tant, sha de tenir un cert domini o una certa experincia en la resoluci de
conflictes o amb actuacions de medicaci en situacions complexes.
R: Hi ha una formaci interna que fa el propi Departament a travs de les inspeccions

territorials, que en determinen la periodicitat. A ms, com que tamb estem organitzats
per rees especfiques despecialitat, de vegades la mateixa rea tamb organitza una
formaci amb carcter semestral. Per tant, tenim la formaci territorial per les funcions
que exercim, disposem duna part de formaci especialitzada i tamb tenim la formaci
externa a travs de la nostra associaci professional mitjanant congressos i jornades
anuals.
R: Adequada ho s perqu duna banda la formaci interna del Departament va

vinculada al pla director que tenim. Per tant, ja s una formaci pensada per
desenvolupar en les accions prioritries, un exemple concret: si hem de desenvolupar
una acci davaluaci de centres, ja rebem una formaci en relaci a com actualitzar-
nos en temes davaluaci de centres. I per altra banda, la formaci externa o la formaci
desenvolupada per lassociaci a partir de les demandes dels associats ens permeten fer
propostes de formaci ms especfica o concreta. Per tant, cada any nosaltres ja
plantegem una formaci, com associaci, a partir de les demandes que ens fan arribar
els associats. Entre una cosa i laltra completem la visi formativa que tenim.
[75]
R: Tant amb una com en laltra s molt participativa, ja que estem parlant dun
collectiu relativament redut duns 240 inspectors a tot Catalunya. Per tant, la formaci
territorial que rebem es tracta duna formaci molt a la carta, molt participativa i amb
molta interacci i discussi. Pel que fa a la formaci que podem fer a nivell professional
o externa, s a dir, a travs de lassociaci ja est adreada aquest conjunt total
dassociats. Per tant, podem fer activitats de gran format com poden se conferncies o
xerrades a les quals assistim uns cent cinquanta membres del collectiu, o b, dins de les
jornades i congressos que fem tamb realitzem formacions ms especfiques per petits
grups de vint o trenta persones.

R: S que incideixen perqu tamb cada vegada ms treballem sobre documents previs
en aquestes formacions, s a dir, partim del fet que som un collectiu petit. Moltes
vegades quan fem grups de treball en aquesta formaci elaborem tamb en petit grup
propostes que desprs es discuteixen en el grup. Aquest document que the mostrat a
linici llibret elaborat per lAIEC- est elaborat per un grup de treball, desprs portat
en una jornada, discutit, modificat i assumit. Per tant, s una formaci la qual no s una
pndola, encara que tamb pot venir un expert a donar formacions dun tema concret.
Per tant, jo crec que serveix en aquest sentit i s la via que hem de seguir.
VISITES
R: Cada mes s diferent perqu el curs escolar t un calendari amb uns processos
determinats i aix fa que les visites en els centres quedin modulades dacord amb
aquests processos. Al principi del curs hem de garantir que el curs comena b, aix vol
dir que a nosaltres ens requereix anar en els centres per comprovar que el curs sinicia
correctament. A ms, desprs hem danar a treballar amb els centres la programaci
anual que han desenvolupat. Per tant, vol dir que hem dassistir a tots els centres si ms
no en el primer trimestre per treballar i valorar amb el centre com est definida la
programaci daquell any. I alhora ja saprofita per valorar la memria de lany anterior.
A banda daix, en el segon trimestre pots arreglar alguna situaci que ha quedat en
dubte del primer trimestre, en quant a la programaci anual tamb es poden visitar
aules, de vegades fem lavaluaci dinterins, etc. I desprs apareix ja cap al tercer
trimestre el tancament del mandat dels directors perqu finalitzen el seu perode de
direcci, el moment de les comissions de selecci de nous directors i les comissions de
preinscripci i matricula. Per tant, jo diria que les visites poden anar des de dues o tres a
ms en funci de com es desenvolupa tot aquest calendari que he esmentat. Tamb sha
de tenir en compte que trobem centres que requereixen poques visites, dues o tres a
[76]
lany, perqu s un centre en el qual fas aquestes intervencions ja programades perqu

ens devem a un pla director, no s un inspector qui diu avui anir al centre sin que
tenim un pal director que ens marca que hem de fer al llarg del curs. Per tant, en funci
daquest pla director tenim un mnim dintervencions que es poden incrementar sobre
situacions sobrevingudes, com ho poden ser les situacions de conflicte que poden
aparixer en un centre o altres qestions. En aquest sentit, no tenim un topall mxim
per s que trobem un topall mnim derivat del pla director.
R: La duraci pot anar des dun mat sencer, no necessriament amb els mateixos
interlocutors, aix vol dir que en una part pots parlar amb lequip directiu desprs pots
parlar amb un professor determinat, desprs pots assistir a una classe i pots tornar a fer
una valoraci final amb lequip directiu. A una intervenci puntual duna hora on vas a
observar com un professor fa aquell dia una classe determinada perqu desprs has
danar a un altre centre perqu tens un aspecte diferent a treballar. Per tant, la durada s
diversa encara que s que es procura des de fa temps dagrupar les nostres intervencions
en els centres, s a dir, que procurem agrupar les tres intervencions que puguem fer en
un centre en un mateix dia o dos, per tal de no interferir en el funcionament ordinari del
centre. Aix doncs, la durada s diversa per sempre amb aquest objectiu dajustar i
adequar-nos en el dia a dia del centre perqu sha de tenir en compte que amb la nostra
intervenci estem traient aquell professorat o directiu daltres tasques que est
desenvolupant.
R: El que he comentat, la part de supervisi, supervisi de programaci anual,

supervisi i valoraci de la memria de lany anterior, anlisi del sistema dindicadors
de centres, s a dir, dels resultats que el centre ha obtingut de lany anterior (situaci
dabsentisme, situaci dabandonament dels estudis, de les dades de promoci, etc.).
Aquest potser seria el gran tema en el qual ens centrem. I desprs trobem lavaluaci de
centres lligat amb tota aquesta supervisi que es basa en els resultats, els objectius que
es treballen i la cohesi social que existeix en el centre. Per tant, direm lexercici de la
funci de supervisi i lexercici de la funci davaluaci sn les dues tasques que ens
porten ms feina. En canvi, la funci de control la fem per amb menys intensitat
perqu tamb hem de dir que el sistema funciona correctament. Per tant, fem una funci
de control en determinats processos per sn uns processos molt marcats que ja tenim
establerts i que tampoc sn els que ens ocupen ms temps.
millora?
R: S, aquest s el punt clau. En aquest sentit, no es pot entendre actualment una

intervenci de la inspecci si supervises i alhora no fas propostes de millora. Cal tenir
en compte que aquestes propostes, en el marc de lautonomia dels centres, poden ser
acceptades o acollides, per desprs no aplicades, perqu aix no sha doblidar perqu
[77]
una cosa s all que s normatiu i que aleshores si hi ha un incompliment i un inspector

diu aix sha de canviar, sha de canviar. I desprs trobem tot un altre paquet
dintervencions vinculades a lacci pedaggica que fa referncia a temes metodolgics
o organitzatius que el centre en lexercici de la seva autonomia pot decidir fer duna
manera o fer duna altra. Per tant, un inspector li pot dir a un centre jo aix ho
organitzaria daquesta manera i que el centre digui grcies, per jo ho seguir fent-ho
com ho he fet fins ara. Aix doncs, com inspectors no podem dir heu de canviar per
s que fem aportacions i propostes, aqu trobem tot el sentit, discutint si quina proposta
s millor per sempre respectant lautonomia de centre. Aquest possiblement s un dels
grans canvis que sha produt en els ltims anys, s a dir, que lautonomia de centres t
un paper per nosaltres molt important i una de les nostres feines de lexercici de les
nostres funcions s ajudar als centres a exercir lautonomia. Per tant, els inspectors som
els principals agents que primer ajudem als centres a com han dexercir aquesta
autonomia pedaggica i organitzativa de funcionament.
del curs acadmic?
R: Des dun mnim de dos o tres fins a linfinit.
PROBLEMES
R: Jo no parlaria de problemes perqu clar el sistema educatiu s un organisme viu i

cada any canvia i evoluciona. Aleshores nosaltres tenim marcats uns objectius i els hem
de millorar: que hem de millorar els resultats acadmics? Cert. Per tant, hem de treballar
per millorar els resultats acadmics, per tamb hem de millorar la cohesi social, s a
dir, hem devitar i intentar que el mxim nombre dalumnes no abandoni el sistema als
setze anys i que el petit percentatge dabsentisme encara es redueixi ms. Per tant, jo
diria que els pilars serien: millora de resultats, consolidar lautonomia de centres i
garantir i preservar la cohesi social que tenim en el nostre sistema. I una cosa no ens ha
de fer perdre laltre.

R: Superar s, el que passa s que tamb hem de tenir clar que sempre podem avanar
ms enll. Podem millorar els resultats? Clar que els podem millorar. Com els hem de
millorar? Dependr de cada centre i de cada grup dalumnes i moltes variables. Tamb
sha de tenir en compte que de vegades per millorar uns resultats has de canviar
metodologies o has de canviar el sistema organitzatiu. A vegades per treballar el tema
de labandonament escolar has de treballar amb les administracions locals, s a dir, el
treball en xarxa que s un dels temes importants que estem fomentant tamb i com
[78]
inspectors en alguns casos estem liderant. El treball en xarxa, s a dir, no noms lescola
sin lescola amb les entitats del barri, lajuntament, etc. Per tant, es tracta dun treball
molt de context per poder resoldre determinades situacions, ja que lescola o el centre
no s qui pot resoldre tot. Aix doncs, jo crec que la millora ha de venir pel tema del
treball en xarxa.
REPTES
R: Repte intern s el que he comentat, s a dir, el treball en equip. En canvi, els reptes
de sistema shan dencarar a potenciar lautonomia de centres, crec que de fet s cap a
on anem per encara haurem danar ms, i desprs el treball en xarxa perqu no sentn
el centre educatiu isolat sin com un element ms del sistema social.
AUTONOMIA
R: No. Parlant des de la meva vivncia en el dia a dia amb els centres et puc dir que mai
han aparegut problemes relacionats amb lautonomia. Tot i aix, s que cal que existeixi
una comunicaci constant i eficient entre la inspecci i la direcci per tal de no repetir
tasques o funcions en el context intern del centre.

R: El que tamb he comentat abans en certa manera. Fa molts anys es deia la inspecci
sn els ulls de ladministraci, en lactualitat aix ja ha passat a la histria perqu avui
en dia els sistemes telemtics fan que ladministraci tingui els ulls permanentment en
els centres, ja que tots els processos estan informatitzats. Per tant, no es tracta pas tant
de ser els ulls de ladministraci, que tamb ho som en el sentit de la funci de control i
daplicar un pla director que ens marca ladministraci, sin que si el nostre sistema est
basat en lautonomia de centres, sopta per un model en el qual cada centre fa el seu
cam amb encerts i errors. Per tant, els hem dajudar en aquest cam quan sequivoquen
o veuen ells que shan equivocat a ajudar-los a rectificar, i fer veure que lautonomia
tamb t la part bona i la part no tan bona quan lexerceixes. A vegades s ms cmode
que et diguin qu has de fer, que no pas decidir qu fas. En aquest sentit, assumir
lautonomia vol dir tamb assumir una srie de decisions que abans podies dir ja tho
diran per avui en dia no tho diu ning o no tho diuen tant.
[79]
Per tant, aquest s el repte i la inspecci tamb ha hagut de seguir un procs dadaptaci
en relaci amb aix, perqu tamb la inspecci ha tingut models anteriors dintervenci
en els centres. Aleshores tota la inspecci com a tal sha hagut danar adaptant aquest
nou model dautonomia de centres, ja que pot ser abans hi havia inspectors que tenien
clar internament, per des del moment en qu saprova el Decret ja no s un tema
dopci pedaggica i de lgica dinspector.
Anem a un model dautonomia de centres, cada centre pot ser molt diferent dun altre, i
per tant lhem de potenciar i de seguir fomentant aquesta autonomia. Aix no s fcil
perqu tamb requereix dunes direccions de centre potents que exerceixin un lideratge
pedaggic. I per tant, podrem dir que no podem aconseguir una bona autonomia de
centre sense un bon lideratge pedaggic del centre. I en aquest punt tenim un paper
nosaltres, la inspecci, dajudar a les direccions a exercir aquest lideratge pedaggic, s
a dir, com exercir aquest lideratge pedaggic per avanar amb lautonomia. Si tinc
autonomia per jo no lidero no serveix de res aquesta autonomia. Per tant, si jo tinc
autonomia, jo necessito liderar i liderar correctament. I per tant, aqu tamb trobem una
feina forta dels inspectors, s a dir, a com exercir aquest lideratge pedaggic. A ms, en
aquest marc dautonomia el centre t una major capacitat per introduir nous canvis i
noves innovacions, com per exemple: fer lassignatura de matemtiques a partir duna
llengua estrangera. Tot i aix, cal vetllar perqu aquests canvis siguin els ms
sostenibles en el temps i perqu no quan una persona marxi el canvi introdut tamb ho
faci, ja que sin innovar per innovar tampoc no serveix. Per tant, la inspecci tamb ha
dajudar a fer sostenibles aquests canvis i innovacions introdudes.
[80]
Entrevista 3
MARC PREVI
Crrec: Inspector/a deducaci.
Situaci administrativa: Comissi de serveis.
Zona territorial de treball: Catalunya Central.
FUNCIONS
sn els motius?
Supervisi
Assessorament
Avaluaci
Control
R: De vegades es fa difcil separar les funcions, ja que sovint amb una sola actuaci es
desenvolupen vries daquestes funcions. Per exemple avui vinc duna feina davaluaci
docent dun mestre inter de primer any. Tamb de vegades la feina que aquest any hem
desenvolupat amb molta extensi ha estat la davaluar els centres amb un procs que
sanomena avaluaci anual de centre. Aquesta actuaci que t com a objectiu avaluar el
centre per tamb comporta una tasca prvia de supervisi del que s per exemple dos
documents bsics del centre com sn la programaci anual i la memria, que sn tamb
objectes de metavaluaci. Tot i aix, prviament ha existit aquesta supervisi daquests
documents de centre. Per altra banda, tamb sha fet una tasca dassessorament, sobretot
a les direccions dels centres, en relaci amb el que hauria de contenir bsicament una
memria i planificaci anual per complir amb all que preveu la normativa.

R: La tasca dobtenir millors resultats en lalumnat no se li pot treure al centre, ja que el

centre s la unitat organitzativa que desenvolupa totes les actuacions tendents a obtenir
una millora. Si ens retirem dels centres, ja que els inspectors no formem part ni de
lescola ni de linstitut, per tant la nostra actuaci directament no repercuteix en la
millora de resultats. Ara b, dit aix tamb s veritat que una de les tasques que tenim
des del punt de vista de supervisi i assessorament s promoure que des del punt de
vista tan docent, s a dir, tot all referent a la manera de treballar i el clima escolar
tamb doncs que contribueixi a la millora de resultats. Els centres tenen una autonomia
[81]
que els permet generar unes estructures administratives i tamb una adaptaci del
currculum bsic i per tant ells s que sn directament responsables de la millora.
R: Jo crec que no es tracta tant de promoure o ampliar ms funcions sin doptimizar

les funcions que la inspecci t assignades, per tal de contribuir a una major eficcia
daquestes. En aquests moments existeix un repte des de lany 2010 quan es pblica la
normativa dautonomia de centres i tamb sobre la responsabilitat de la direcci de
centres per poder assumir aquesta autonomia. Aix vol dir que el paper de la inspecci
s un paper que shavia de revisar, no dic que shagi de revisar perqu ja han passat cinc
anys i des de les hores ja sha fet una tasca en aquest sentit. Per no s el mateix un
sistema en el qual hi hagi una mera tasca dexecuci per part dels centres o de gesti
dall que marca la normativa o el sistema, a qu cada centre tingui un grau
dautonomia i aix vol dir per tant que el paper de la inspecci no s el mateix ara que
el que fa uns quants anys.

deducaci?
R: No es tracta tant de dir si s la supervisi, el control, lassessorament o lavaluaci.

Jo crec que al llarg de lany hi ha una srie de tasques que contenen un grau de
complexitat, per duna manera irregular pel que fa a la distribuci del temps i el pes
que pugui tenir en un inspector. Em refereixo per exemple a una de les tasques que
comporten segons a on i segons com molta feina i mals de caps s lescolaritzaci, s a
dir, com a inspectors som residents, no tots, per tenim la responsabilitat duna
comissi de garanties descolaritzaci que de vegades genera un volum de tensi
sobretot en moments punta com poden ser la preinscripci en qu llavors les famlies
quan constaten que els seus fills no han estat admesos i aleshores pretenen moure cel i
terra. I trobem una figura all que s la responsable de tot plegat, relativament, perqu
evidentment tot el procs es fa amb uns criteris que estan totalment regulats i per tant
nosaltres som els garants que el procs de preinscripci i admissi es fa dacord amb la
normativa i una garantia de legalitat. Per tant, jo diria que tot el procs descolaritzaci
s un dels que comporta una tasca i una feina llarga en el temps, i alhora feixuga pel
grau de tensi que genera.

R: Crec que s el control perqu provoca que els inspectors haguem danar als centres i
observar si realment lentitat compleix amb els parmetres de la normativa o la llei. I
aix fa que els centres es sentin vigilats permanentment.
[82]

especialitat?
R: Els inspectors tenim per una banda com a docents una especialitat, en el meu cas
lespecialitat de llengua, i tenim tamb una actuaci i una srie de funcions en els
centres dun territori duna manera generalista. Conjugar les dues tasques realment s
molt difcil a dia davui, ja que qui guanya com a dedicaci sn les tasques generalistes.
Aix no vol dir, generalistes, que siguin menys important sin al revs. Segurament les
tasques que fem en els centres amb carcter generalista sn prou rellevants i prou
importants, per clar com que som humans i per tant el dia t vint-i-quatre hores tal com
est organitzat no tenim prou temps la veritat per desenvolupar les tasques prpies de
lespecialitat. s cert que estem adscrits per una banda a un territori, per tant cal
supervisar, gestionar, avaluar,etc. els centres dun territori. Per altra banda, estem
adscrits en una rea curricular de la inspecci o tamb a una rea que no s curricular, s
a dir, igual que des del punt de vista curricular hi ha llengua, socials, matemtiques,
experimentals, etc. A la inspecci de Catalunya tamb trobem aquestes rees i per tant
linspector i inspectora est adscrit a una rea daquestes especialitats. Ara hi ha una
altra rea que no s curricular a la qual per exemple jo estic adscrit que s la
dorganitzaci de centres la qual s transversal. Desprs trobem dos mbits: avaluaci
(trobem inspectors adscrits) i diversitat. Aquests no sn rees per sn compatibles amb
ladscripci drees. Per tant, com a conclusi tot i tenir reunions peridiques al llarg
del curs, malgrat tenim encrrecs i tasques a fer des del punt de vista despecialitat, per
la immensa part del temps socupa en les tasques generalistes.
ORGANITZACI
R: Com tot segurament s millorable. Jo crec que lestructuraci actual organitzativa, s

a dir, la de tenir un abast territorial sobre el qual actuar aix genera una responsabilitat
nica sobre aquell territori. Des daquest punt de vista la tasca que fem en aquells
centres s en solitari. Jo crec que no s tant modificar ladscripci al territori sin
promoure el treball en equip, s a dir, segurament com a inspecci que tenim una
adscripci a una zona dins un servei territorial i el conjunt dels deu serveis territorials de
Catalunya que depenen de la Subdirecci General de la Inspecci. B, crec, que el que
s que shauria de fer s promoure el treball en equip. Moltes vegades nosaltres tenim
una srie dactuacions a fer, els encrrecs, al llarg del curs i al llarg de lany que vnen
de dalt a baix, s a dir, vnen de linspector en cap per tamb de la Subdirecci
General o des de la direcci dels Serveis Territorials. La manera dexecutar-les s
dacord a un calendari i un temps limitat per fer aquelles tasques, i cada inspector t un
grau dautonomia per poder primer organitzar-se el temps que sempre s poc, i per altra
banda per poder gestionar aquella actuaci. Segurament el que es podria millora s la
part de treball en equip per poder acordar les formes de fer i actuar duna manera ms
compartida entre els diferents inspectors dun mateix territori.
[83]
R: A part del treball en equip tamb seria promoure ms la formaci permanent. Una
formaci que fins i tot pot ser entre iguals, ja que dins la inspecci la immensa majoria
doncs hem acumulat ja una experincia, un currculum, uns coneixements i jo crec que
aquest capital hum que t la inspecci s perfectament vlid per poder organitzar i
desenvolupar una formaci entre iguals.

R: No, la inspecci a partir de lautonomia reconeguda a la Llei dEducaci de

Catalunya i el Decret dautonomia de lany 2010 obliga a reconsiderar i reajustar la
relaci dinspecci i centres tenint en compte que dins de cada centre trobem una figura
dautoritat que s el director o directora. Per tant, jo crec que es tracta de contribuir
aquest reajustament, s a dir, a tenir en compte quin s el paper o les funcions que
cadasc desenvolupa i per tant crec que no ha dexistir cap tipus de problema.
R: Aqu ja he dit abans el treball en equip, s a dir, promoure el treball en equip.

Tamb per altra banda seria poder desenvolupar ms tasques en funci a lespecialitat. I
tamb trobem un repte que s el tema de les TIC, les noves tecnologies de la informaci
i la comunicaci, ja que la manera de treballar de la inspecci no s la mateixa ara que
fa deu anys en el sentit que ara moltes de les actuacions que fem ens aboquen a una
aplicaci informtica i alhora tenim tot laccs del departament i aix ens ajuda molt,
per segurament amb la relaci de la inspecci amb els centres encara hi ha molt marge
per a poder millorar amb ls daquestes tecnologies.
ACCS

shaurien dendurir?
R: Jo crec que els requisits daccs sn vlids, ja que es demana una titulaci especfica,
uns anys experincia docent, uns anys dantiguitat i fins i tot en les darreres
convocatries es demana un coneixement dangls. En definitiva jo crec que aquests
requisits sn plenament vlids. Jo no crec, si parlem de model daccs, que ara
darrerament fa uns quants anys no han existit oposicions a la inspecci i laccs sha
produt per la via de concurs de mrits. Aix vol dir que la gran majoria dinspectors de
Catalunya no hem accedit per via doposici a la funci inspectora sin per via de
concurs de mrit. Un concurs de mrit en el qual hem hagut en cada convocatria de
competir amb altres, no sanomena oposici per hi ha hagut les dues darreres de lany
2013 i ara aquesta setmana sha convocat una altra, en qu hi ha una prova objectiva
[84]
amb multitemari, lelaboraci de projecte de millora dun centre, una entrevista,

lelaboraci dun informe. Jo no crec que existeix cap tipus dinconvenient en el sistema
daccs per la via de concurs de mrits, ni tampoc en quant el sistema de requisits per
accedir.

R: Jo crec que els requisits que existeixen actualment sn vlids tenint en compte els
que hem comentat anteriorment. Per tant, jo crec que els inspectors b siguin del cos
dinspecci o daccs per via de concurs de mrits penso que tots tenim la competncia
professional tots per igual. En aquest sentit, no s una qesti el fet de dir si es t una
categoria dinspector per haver superat una oposici i tenir aquest ttol dinspector o
inspectora, jo crec que aix no t per qu tenir ms valor que a la prctica la funci
inspectora que les persones que a travs dun concurs de mrits.
R: s veritat que no existeix un marc de formaci general per a la inspecci. S que des
de cada territori es preveuen unes activitats de formaci algunes sn entre iguals o altres
de carcter voluntari. Per tant, ja depn dun servei territorial amb un altre. Per altra
banda, tamb trobem la voluntat de cada individu de formar-se, per no existeix un pla
de formaci establert en el conjunt de la inspecci.
R: Tot s perfectible i millorable. Segurament, si exists un pla de formaci seria

coherent amb les necessitats del propi sistema i tamb preveuria aquells aspectes que
caldria ser objecte de formaci. El fet que aquesta formaci depengui ja de cada territori
en funci dels criteris que els territoris considerin fa que no puguin ser tants coherents.
Ara, dit aix s cert que el territori que jo estic adscrit, Catalunya Central, s que hi ha
peridicament alguna activitat de formaci que t a veure, i per aqu aniria la meva
resposta, amb les feines que fem. Per tant, jo crec que com inspectors que som ens
devem a unes demandes de la Subdirecci General i el que es pretendria seria optimitzar
el nostre rendiment. Per optimitzar el nostre rendiment la nostra formaci hauria de ser
ladequada per lexercici daquelles tasques concretes que fem.
R: Jo puc parlar dels cursos desenvolupats a la Catalunya Central i que bsicament s

una formaci entre iguals. Acostuma a ser una formaci basada en un tipus de taller, per
[85]
tant es tracta duna formaci prctica que considero molt vlida perqu tobliga a
opinar, compartir i reflexionar les teves conviccions personals.

R: Repeteixo que s una formaci no sistematitzada en el conjunt de Catalunya, per la

formaci que fem en el nostre territori si fos ms freqent seria millor perqu alhora
aix comportaria treure temps a les tasques. Tot i aix, jo crec que aquesta formaci que
es fa s totalment vlida i til.
VISITES
R: s molt irregular, ja que no est seqenciat. Per si fem una mitjana de tres dies i
cada dia poden ser dos o tres centres. Al llarg de la setmana serien vuit centres i al llarg
dun mes ens situarem entre les trenta-dues i trenta-cinc visites mensuals.
R: A veure les visites shan de planificar, shan de preveure i avisar. Tret que hi hagi
una ra molt excepcional. Per si no la visita ha de tenir un objectiu, una previsi i per
tant des del centre han de ser coneixedors del qu i el perqu. Per dit aix, quan es
produeix lacte en si de la visita sempre apareixen altres temes. I per tant, jo sempre dic
que una visita s difcil que pugui durar menys de dues hores.
R: Depn de lencrrec, s a dir, les visites a centres en un percentatge molt alt sempre
vnen motivades per un encrrec previ el qual tu pots afegir un altre aspecte que puguis
considerar oport o que vulguis incorporar. Normalment la visita estan associades a un
objectiu. Per exemple parlant daquest any, aquest curs durant el primer trimestre i el
segon hem tingut ocasi de fer visites lligades a lavaluaci de centres. Durant els
mesos doctubre, novembre, gener, febrer i mar a part daltres tasques i encrrecs hem
visitat quatre vegades tots els centres amb lobjectiu o la tasca davaluaci.
millora?
R: S, efectivament el que es pretn s que la visita lligada a un encrrec doncs quan ja

entres al centre i per tant apliques aquell encrrec al centre amb la interlocuci del
director o directora o del professorat, doncs efectivament sempre a travs daquests
elements del propi centre lobjectiu hauria de ser el de promoure la millora acadmica
dels resultats. I per tant, el que es pot dir com la millora dall que passa a laula.
[86]
del curs acadmic?
R: Tamb s variable depenent del centre, ja que un centre poder un any t unes
necessitats X i un altre any unes necessitats Y. Tot i aix, al llarg del trimestre tindrien
un conjunt de dues o tres visites.
PROBLEMES
R: Jo crec que hi ha aquest aspecte de la relaci inspecci-centre a tenir en compte

lautonomia de cada centre. A ms, lautonomia de centre est acompanyada
necessriament de la responsabilitat del mateix centre, ladopci de decisions pel propi
centre. I per tant, el rendiment de comptes dins del propi centre, s a dir, el centre com a
rgan autnom ha de tenir un sistema dautorendiment de compte per tamb de
rendiment de comptes a la resta de lAdministraci educativa. Aix doncs, s afrontar
aquest nou encaix de la relaci inspecci-centre a partir daquesta autonomia.
I desprs un altre aspecte que est lligat amb aquest i s fonamental. El centre com a
organitzaci ha de funcionar per objectius, uns objectius sn els que marca el
Departament per daltres objectius sn els que es marca el propi centre a travs del
projecte educatiu, el projecte de direcci, coherent amb el projecte educatiu, i la
concreci de la programaci anual. Aquesta dimensi de programaci estratgica ha
danar acompanyada duna revisi peridica interna i externa, s a dir, lautoavaluaci i
lavaluaci. Per tant, el centre ha dassumir un treball permanent per intentar assolir uns
objectius de millora. Aix doncs, tot el que shi fa hauria de ser coherent amb aix. Un
exemple molt banal podria ser lesbarjo, que a primria t carcter dactivitat lectiva,
encara que els nens juguin han de jugar sense o amb criteri. Per els mestres no estan
per vigilar que els nens no es prenguin mal, ja que el pati s un espai educador aix
doncs els mestres hi sn per comprovar que passa amb aquell nen o nena, com es
relaciona, etc. Per tant, tot el que passa amb un centre t finalitat educativa, i en
conseqncia hauria de ser coherent amb els objectius de millora que el centre pretn
assolir.

R: Jo crec en el mn de leducaci els moviments sn lents, per tamb crec que en

aquests moments trobem un repte de promoure aquesta cultura autoavaluativa, s a dir,
que des de tot lequip docent i els rgans de direcci i coordinaci que all que fan
pretn assolir uns objectius i per tant shan dincardinar en aquest sentit. I per tant, han
dexistir uns indicadors clars dautoavaluaci i tamb davaluaci externa.
[87]
REPTES
R: Els reptes de futur jo crec que sn estar a laltura dels reptes que el propi sistema
educatiu es planteja. Deia que hi ha hagut aquests canvis normatius que han fet canviar
la relaci entre inspecci i centres educatius. Jo crec que justament avanant amb els
centres educatius el repte seria: poder ser tils als centres.
AUTONOMIA
R: No crec que es mirin amb un major recel. A ms, jo tampoc he viscut cap tipus de
problema o situaci conflictiva en relaci al tema de lautonomia.

R: Jo crec que ha anat sorgint aquesta qesti. s un dels aspectes que han fet trontollar
o moure la relaci. De vegades comentant amb altres companys que porten ms temps
et diuen que quan sortia una norma o novetat normativa del tipus que fos dalguna
manera el centre rebia la informaci a travs de la inspecci moltes vegades. Aix ha
canviat i fins i tot de vegades els inspectors i inspectores ens assabentem pels centres, s
a dir, que els centres actualment linspector i inspectora no s una font dinformaci.
Aix tamb passa a laula. Per tant, ja no s aquella font informativa per s que trobo
que la inspecci educativa continua sent un element clau del sistema, s a dir, jo crec
que el paper de la inspecci s un paper molt important.
[88]
Entrevista 4
MARC PREVI
Situaci administrativa: Comissi de serveis.
Situaci professional: Jubilat.
FUNCIONS
sn els motius?
Supervisi
Assessorament
Avaluaci
Control
R: Jo clarament tenia dues jornades laborals. Tenia una jornada laboral que consistia a
treurem de sobre totes les crregues normalment molt burocrtiques i molt relacionades
amb el control, i una mica relacionades amb la supervisi entesa com a constataci de
fets. Per tant, quan sem demanava que jo dons fe que passaven determinades coses, s
a dir, un concepte totalment antic i clssic del qu s la supervisi. Aix era una de les
jornades laborals que podria dir que era la que anava vinculada en gran part al meu sou.
Per poder fer la meva feina que evidentment estava molt ms lligada a lavaluaci i
sobretot a lassessorament, normalment hi dedicava hores de la meva butxaca.
Generalment feia jornades de deu a dotze hores de les quals divideix-les en tres parts.
Aix doncs, posa que quatre hores feia exactament el que volia amb el tema de
lassessorament i amb el tema de lavaluaci, una altra tercera part fent coses
intermdies que jo havia de fer segons el pla de treball de la inspecci i que li donava un
enfocament i una orientaci bsicament enfocada amb lavaluaci i lassessorament, i
una tercera part que era bsicament treurem de sobre coses que se mencomanaven.
Les altres dues parts crec que s que aportaven alguna cosa. Per tant, prcticament ho
fiem tot, ja que la inspecci a Catalunya fem tot el que es pot fer en el mn de la
inspecci. I per tant, tu com a inspector o inspectora tens el repte de posar les teves
[89]
prioritats o els teus accents i aix s el que feia. Ara, aix s posant temps de la teva
butxaca i dedicaci per a poder-ho fer.

R: Ja tho he dit. Jo crec que el control no t cap sentit, la supervisi podrem dir que
est b, ja que suposo que de tant en tant els responsables poltics deducaci s que han
de tenir una certa constncia a fer front de qu determinades coses passen. Lavaluaci
s central per qualsevol servei, per per a mi lelement clau est en lassessorament,
per no en lassessorament tcnic sin en lassessorament en la presa de decisions. Aix
vol dir que un inspector o inspectora no ha de ser lexpert universal que dna respostes
a totes les necessitats de canvi del sistema, sin que ha de ser un element extern amb un
cert coneixement global del sistema que ajudi a construir respostes en els diversos
mbits de la intervenci educativa. En aquest sentit, lavaluaci mecnica la considero
poc rellevant el que minteressa realment s la reflexi i els processos danlisi
compartida que es puguin fer en el centre i en diversos espais de decisi en poltica
educativa al voltant duna srie de dades, una srie de fets i una srie de matisos que sn
els que han de donar determinats processos davaluaci. Per tant, lavaluaci s una
condici absolutament necessria per en si mateixa insuficient. El que s central s que
la cultura de lavaluaci vagi estricament lligada a la cultura de la reflexi i de la
reflexi en lacci.
Per tant, quina em sembla fonamental? Doncs aquest assessorament en la presa de

decisions i una derivada daquesta que s la capacitat de la inspecci, que la t, de crear
condicions perqu es generin espais de reflexi en lacci i per tant dinnovaci. Aix
doncs, no nhi ha prou en actuar com un catalitzador daquesta reflexi sin tamb, amb
la capacitat que la t, per la seva capacitat de convocatria, de crear espais de trobada,
espais per compartir per cooperar a diversos nivells. Aquesta per mi s la funci clau,
per s una funci que exigeix avaluaci i que en cert punt tamb exigeix la supervisi,
ja que la supervisi tofereix la possibilitat de tenir un coneixement raonable de qu est
passant en una aula, en un equip docent, en un centre, en el sistema.
R: Per mi el servei dinspecci hauria dorientar-se i prioritzar el que he dit abans, s a

dir, tota aquesta tasca de ser un habilitador constant, sistemtic i contextualitzat de la
reflexi, de la cooperaci, de la collaboraci, de la implicaci i de la vinculaci. El
sistema escolar en els seus contextos i en les seves comunitats dinfluncia que sn la
ciutadania.
[90]

R: El control sense cap mena de dubte. I el motiu principal jo crec que s perqu la
funci de control es basa en una concepci antiga i tradicional del que era en un inici la
inspecci. I per tant, crec encara es concep duna manera punitiva encara que a parer
meu aix no hauria de ser aix.

deducaci?
R: Des duna perspectiva qualitativa evidentment aquesta funci habilitadora amb totes
aquestes dimensions. Ara, si ho dic amb un cert to amarg, et dir que el que arriba a
cansar ms s la dificultat que comporta atendre les necessitats reals que el sistema est
plantejant al voltant daquesta intervenci habilitadora. Per tant, vol dir aquest
assessorament per la presa de decisions com compaginar aquesta prioritat evident amb
la pressi burocrtica, distant, absolutament bloquejadora que tot laparell administratiu
et genera i que volent o no, intenta constantment dificultar-te que tu realment et
submergeixis, timpliquis i facis el que els temps i la societat exigeix. Tot i aix, una
altra funci que tamb considero que s fora complexa de portar a terme s el fet de
coordinar diferents grups de persones perqu suposa estar en contacte permanent i
constant.

especialitat?
R: Jo no me les crec. En principi jo estava adscrit a lespecialitat de la didctica de la

matemtica. En aquest sentit, tant lespecialitat com la dimensi genrica tenien els
mateixos problemes que sn els que ja the comentat. Per tant, jo considero bsic
entendre que jo sc un generalista, jo he de ser capa i vull creure que ho era,
dassessorar a un professor deducaci fsica de primria en qualsevol de les seves
intervencions o un professor de matemtiques de batxillerat en qualsevol de les seves
intervencions. A un professor o un equip docent de primria o deducaci infantil o a un
equip docent de batxillerat. I alhora tamb a un centre de primria o una llar dinfants en
la seva intervenci o un centre de secundria o de cicles formatius. Jo aix ho tinc molt
clar per all que he dit abans, perqu ni un professor, ni un equip docent, ni un centre, ni
el sistema mhauria dexigir ser expert en tot. Mhauria dexigir ser expert en ajudar als
professionals, als equips de professionals, als centres educatius i les organitzacions dels
centres educatius a analitzar la realitat per introduir processos de reflexi i avaluaci, i
la construcci de respostes prpies derivades daquesta reflexi i avaluaci. Per tant, jo
estic ms per fer preguntes que no pas per donar respostes. Aix doncs, des daquesta
perspectiva defenso volia aprendre a ser un inspector generalista.
[91]
ORGANITZACI
R: La meva experincia s que al final lorganitzaci que tenim servia de molt poc. La
majoria de nosaltres tenem, no crec pas que hagi canviat, la concepci que rem
franctiradors. Amb aix vull dir que tu estaves sol davant la immensa mar blava i all et
muntaves la teva manera dintervenir. Per tant, s una organitzaci que no tafavoreix
prcticament res per que a lhora de la veritat, si tu poses les hores, pots fer bastant la
teva versi del que s la inspecci. De totes maneres et dir una cosa: mai he impulsat
res que no fos directament ordenat per la poltica educativa del pas. Sovint la inspecci
no respon de manera real a les prioritats que marca la poltica educativa del pas i ten
puc posar exemples paradigmtics. Un, els plans dentorn, que s una iniciativa
directament impulsada pel Departament dEnsenyament en el seu moment. La inspecci
per incompetncia, per distncia quant a concepci de la intervenci, per escepticisme
institucional i per tot el que tu vulguis, rarament shi va posar amb la intensitat que
exigia una iniciativa que el Departament dEnsenyament va tirar endavant i que per mi
era molt important que s la meva concepci dun treball cooperatiu entre els centres i
institucions del territori. Un altre, el tema del desenvolupament del currculum
desenvolupat per competncies, que donava sentit a una mirada de lenfocament
constructivista per focalitzant molt en laplicaci significativa dels aprenentatges
construts.
Totes aquestes coses que eren pal de paller de la poltica educativa, la inspecci sho
mirava amb un pla una mica entre distant, reticent i fins i tot amb certs tocs de cinisme.
Amb aix vull dir que tot aquest aparell de la inspecci no s que es pugui dir que
sempre est a les ordres de la poltica educativa, sin que est a lordre de la poltica
educativa que li conv. I per qu li conv? Depn. Per aix tamb tho vull dir, la
inspecci va ser un dels agents que va pervertir les zones educatives transformant una
estructura que havia de ser habilitadora a un nivell de control ms en tot el molest
aparell burocrtic que hi havia a sobre. Evidentment aix ha desaparegut perqu ho van
matar. Per tant, aix s important tenir-ho en compte, s a dir, s una organitzaci que
formalment vol ser neutre i que vol estar al servei de les poltiques educatives del
moment, per com s normal i natural no s neutre i interpreta i integra les poltiques
educatives prioritzant-les o neutralitzant-les segons tradicions, interessos o visions. Per
aix s, no es pot dir que hi ha una lnia o tendncia genrica.
R: Per mi la inspecci dentrada hauria de vincular-se duna manera molt ms

professional a les prioritats de les poltiques educatives i sabent interpretar aquestes
prioritats i integrar-les amb la mxima honestedat possible. Segon, traslladar-les en els
territoris duna manera molt globalitzada i a partir daquella habilitat o capacitat
dhabilitar situacions i espais i intervencions per construir poltiques, doncs fer aquesta
aproximaci al mn local i ser una pea clau en els territoris per fer aquesta sntesi entre
les prioritats de pas i les prioritats ms territorials a nivell educatiu, incloent-hi en
[92]
aquestes prioritats els projectes de centre, individuals i els compartits en els diversos
centres, i habilitant, ajudant, assessorant per la presa de decisions en el
desenvolupament daquests projectes de centres en la seva preferncia a les aules. En
aquest sentit, la finalitat s que a les aules hi hagi un projecte educatiu que conv. I el
que conv s aquell que sha construt tenint en compte totes aquestes prioritats. Tenint
en compte aix, que les prioritats sn les aules, la inspecci ha de ser capa de vincular
tots aquests processos. Per perqu aix sigui aix la seva organitzaci ha de respectar i
respirar molta territorialitat.

R: Jo la inspecci lhe arribat a estimar-la com s, s a dir, per justament perqu me

lestimo tamb la critico. Aix ho dic perqu lorganitzaci malgrat tot a mi mha deixat
fer un tipus dinspecci que jo volia fer. I per tant, la jerarquia, per exemple el meu cap
s una persona amb la qual compartem moltes daquestes anlisis. Una altra cosa s
que s una persona que sap la responsabilitat que ocupa i t una capacitat admirable de
fer compatible tot. Jo no puc dir que el meu cap em condiciones negativament sin tot el
contrari, ja que em permetia fer tot aix. Em permetia, no vull dir que mho deixava fer,
sin que la seva visi majudava i era una persona que sabia que mentenia i que fins i
tot compartia moltes de les visions personals meves. I Barcelona est molt lluny,
sobretot den que Barcelona va decidir intentar controlar la nostra feina, a partir de
mltiples aplicatius informtics, que aquests s que eren una crrega molesta i estpida.
En aquest sentit, si lhorari escolar acabava a les cinc doncs jo ja sabia que de cinc a
vuit em dedicava a fer totes aquestes funcions, s a dir, cada dia meu era doncs vuit o
nou hores dinspecci i tres o quatre hores daplicatius informtics estpids. I aix dia
rere altre. Per tant, aquesta estructura tan molesta en el fons pren cos amb aix que estic
dient i que mentre tu omplis els teus aplicatius oportunament la pressi daquesta
organitzaci no arriba ms enll.
R: La inspecci s una pea clau perqu els serveis accentun leficcia, leficincia i
per tant lefectivitat de les seves intervencions socioeducatives. Aix qu vol dir? Vol
dir, com deia abans, que sha de reforar aquesta component habilitadora que s una de
les components claus daquesta dimensi assessora. Per tant, cal crear condicions
perqu passin coses, per aix exigeix que tu et vinculis amb un territori, s a dir, que tu
estiguis respirant context. I perqu tu estiguis respirant context i per tant, perqu puguis
accentuar la contextualitzaci de la intervenci educativa formal, centres, escoles, etc. I
perqu puguis facilitar lefectivitat de la component educativa de lespai socioeducatiu i
que tot aix sigui harmnic, tu has de ser all. I has daplicar tota aquesta component
habilitadora a un territori amb totes les seves caracterstiques. Per tant, lorganitzaci ha
de prioritzar aix, que tu puguis realment vincular-te, i que en lorganitzaci ms
interna, es faciliti o sorienti molt cap a poder generar reflexions compartides cap a
aquesta intervenci.
[93]
The dit fa un moment que nosaltres en el fons som franctiradors, s a dir, cadasc fa la
guerra pel seu compte i crec que aix s un greu error de lorganitzaci. Quan tu ests
en un context, ests tu, i has de crear condicions i per tant et trobes que ests sol. En
aquest sentit, trobvem a faltar duna manera ms o menys sistemtica, s a dir, espais
on compartir casos i estratgies amb altres companys. Per tant, lorganitzaci no noms
hauria de permetre aquesta contextualitzaci sin que tamb hauria de crear espais
interns de reflexi cooperativa i dintervenci cooperativa en els que poder generar ms
seguretats individuals i anar construint una manera dintervenir de la inspecci de cada
territori. I que la inspecci de cada territori ans enriquint la inspecci catalana i al
revs. Tot aquest procs lorganitzaci lhauria dafavorir, per primer de tot se lhauria
de creure. Per aix s molt difcil, si continuem tenint la idea que som un cos delit i
que a partir daqu ning ens pot dir res acabem no sabent de res del que cal per adaptar
la intervenci inspectora a les noves exigncies del Sistema Educatiu .
ACCS

shaurien dendurir?
R: No hi ha cap empresa que la selecci del personal la faci a partir de proves escrites.
Els currculums de cadasc, la valoraci del treball fet en diversos mbits i la capacitat
demostrada de dinamitzar en el seu mbit dinfluncia accions, moviments, reflexi,
avaluaci i innovaci, haurien de ser els criteris fonamentals.
Un servei delit exigeix que la selecci sigui molt acurada i el mnim de formalitzada
possible. Quan jo vaig entrar a la inspecci, a mi un dia el director dels Serveis
Territorials em crida i em va dir: ens interessa que accedeixis a la inspecci. Les
condicions que li vaig posar ja te les he dit abans. Al final vaig acabar acceptant a canvi
de qu quedes clar que any a any aquest contracte es renovava tant per part seva com
per part meva. Estava molt clar que jo a la inspecci no hi havia treballat mai. Per tant,
el marge de flexibilitat hi havia de ser absolutament tant per la mateixa instituci
(Departament dEnsenyament), com per mi, ja que jo tampoc hi havia treballat mai i per
quina ra jo havia de suposar que era un espai on em sentiria b professionalment. Per
tant, si els sistemes daccs si s que dic que shan dendurir ha de tenir molt ms en
compte quina ha estat la prctica daquell professional en les dimensions habilitadores
de crear condicions perqu passin coses, i com aquesta capacitat t unes bases o un
referent en un currculum formal que pugui avalar que aquella persona t consolidades
unes determinades competncies. En aquest sentit, s, en el sentit que continua sent fer
una pseudo-oposici com a criteri fonamental s un error.
Jo he dexigir als meus dirigents poltics i als seus crrecs de confiana tcnics que
tinguin la capacitat didentificar competncies professionals a partir dels currculums i
les prctiques. I no a partir de desenvolupar tres temes i desenvolupar la teoria. Cap
[94]
empresa de serveis o productiva, no mimporta quin sector sigui, escull els seus
dirigents convocant a vint-i-cinc i fent unes proves. Els escull a partir de currculums,
entrevistes, percepcions i amb temps de prova que s el que sha dassegurar per poder
garantir que el desplegament de lactivitat s correcte.

R: Fonamentalment tres dimensions. Un inspector o inspectora deducaci ha de tenir

una experincia i una formaci en lmbit de lensenyament i aprenentatge, s a dir, una
base pedaggica i experincia didctica raonable. En segon lloc, cal tenir en compte la
gesti, s a dir, ha de ser una persona que hagi tingut experincia en el desenvolupament
de projectes de centre. Algun any de direcci s molt interessant perqu s molt
globalitzador i per tant jo ho prioritzaria, per en tot cas com a mnim la perspectiva de
la gesti educativa. I per ltim, la capacitat destablir contactes amb els seus contextos,
s a dir, un professional que demostri que t en compte que el desenvolupament del
projecte del seu centre ha de tenir en compte tamb la interacci amb el context.
R: Fiem fora coses perqu lltim cap dinspector del Valls era una persona
especialment sensible als aspectes de formaci. Per tant, sempre en fiem per tamb
the de dir que jo sempre vaig mantenir un peu fora del sistema educatiu. La meva
relaci amb la gent de poltiques de lautnoma em va ajudar a molt la necessitat que
tenim de veurens tamb des de fora i aprendre daltres. Amb aix vull dir que em va
interessar participar en coses, el que passa que massa sovint em cridaven ms com a
ponent que no pas com aprenent, i aix no magradava. Per al voltant de tot el que s
projectes educatius locals vaig estar treballant fora i aix em servia molt per activar la
meva capacitat emptica. La resta era la formaci que ens feien els nostres propis
companys. Per tant, jo formaci reglada relativament poca, formaci en aquests espais
ms globals i per tant la participaci en espais de reflexi, sovint. I la formaci ms
formal i dinspecci que era interessant perqu ens venia donada pel programa de
formaci daqu el Valls i sovint tamb agafava gent de fora, per he de dir que tot
estava enfocat en relaci a les necessitats del territori.
R: A veure quan parlem de la societat del coneixement acaba sent una frase buida. En
abstracte la societat del coneixement no s res perqu molt probablement tots estem
convenuts de qu estem entrant en la societat del coneixement. Per des de la meva
[95]
perspectiva estem marxant de la societat del coneixement perqu la societat del

coneixement t molt poc a veure amb 140 carcters.
La construcci del coneixement exigeix unes condicions que necessita pausa, una certa
distncia, reflexi, assaig crtic, s a dir, fer coses i mirar que passa. I espais en els quals
compartir i interactuar. Tot i aix, estem en un mn on tot aix no hi s i on aix ocorre
a la inversa, que afirmem que estem en una societat de la informaci s per que estem a
la societat del coneixement ho dubto ms per aix que he comentat. Per tant, la
inspecci mai ser un element dinamitzador duna formaci relacionada amb la societat
del coneixement perqu per ser-ho ha de ser especialment crtica amb la societat del
coneixement. I la inspecci normalment segueix molt les modes, de les modes formals i
no de les tendncies conceptuals. Aleshores qu vull dir amb tot aix? Vull dir que amb
el que the anat dient, lavaluaci, la reflexi, la pausa, la cooperaci, lajut per a la
presa de decisions, etc.
En definitiva el fet de crear tot un escenari a on les preses sintenten aturar i en canvi,
latreviment i la revisi crtica de les seves accions siguin la tnica, aquest espai est
molt lluny de la prctica de la inspecci. La formaci que rebem sn pinzellades, per
la prpia dinmica de la inspecci no admet la pausa, no admet el distanciament, no
admet lassaig crtic, no admet el foment de la reflexi sin la recollida dinformaci
rpida i sense ms, no timpulsa a la cooperaci, no timpulsa buscar socis en els teus
territoris per crear espais dintervenci una mica ms amplis. En resum, doncs, est molt
lluny del que hauria de ser per a donar resposta a les exigncies que una societat del
coneixement plantejaria.
R: Com et deia en la formaci nostra no eren tan cursos. Per exemple jo a les jornades
dinspecci vaig decidir no anar-hi, encara que hi pogus haver una jornada interessant,
per ens torbvem all i ens feien algun tipus de ponncia. I aleshores grups de reflexi
on ens ajuntvem durant un parell dhores diferents inspectors que personalment ens
podem conixer, per que no havem treballat junts i no tenem lhbit de compartir. En
canvi, la que fiem aqu cada setmana tenem una sessi o la sessi de coordinaci que
tenem almenys la meitat sempre estava destinada a la formaci. Lavantatge era que
fessin com ho fssim era companys que ens veiem cada dia. Per tant, la intervenci
acostumava a ser duna persona que ens venia a presentar determinades coses, s a dir,
nosaltres tenem una certa possibilitat dintegrar dins els nostres espais de reflexi. Quin
s el problema? El problema s que estaven massa condicionats per les pressions de
programes dintervenci poc meditats, poc avaluats quant a temps, i no hi havia aquella
pausa, aquella reflexi, aquella capacitat de construt coneixement compartit i molt
menys dexperimentar de manera cooperativa possibles vies de millora. Per tant, les
metodologies eren interessants per les condicions laborals no ens permetien treuren el
profit necessari.
[96]

R: Ja tho he dit. Costa perqu quan en el millor dels casos tens espais de formaci, com
que la formaci ha de generar competncia professional, la competncia professional
exigeix dunes condicions de treball que no tenem.
VISITES
R: Jo la meva agenda normalment era: dilluns havia de ser a la seu, divendres havia de
fer gurdia i els altres tres dies sempre estava en el territori. Per clar jo mai feia visites
de cinc minuts i els centres sabien que quan jo hi anava requeria temps amb les persones
necessries, per normalment feia tres visites per dia hbil.
R: Normalment quan feia visites dedicava el temps que fos necessari, s a dir, tal com
the dit abans generalment les meves visites solien ser llargues i parlava amb les
persones que calgus encara que mhagus de quedar unes quatre o cinc hores.
R: Labsoluta majoria a part de quan hi havia algun conflicte, per deixem fer un petit
parntesi amb el tema dels conflictes, com the dit mai he volgut utilitzar mbil. A la
feina mobligaven a tenir-lo, jo portava un mbil o no el portava, i amb els directors i
directores els hi deia que els podia donar el meu nmero de telfon per que mai el
despenjaria. I aleshores, els deia que si menviaven un correu electrnic cada dia el
visitava. Per tant, correu electrnic i durant el dia rebreu les trucades. Per hi havia un
altre factor que jo defenso en el no s del mbil, s a dir, el mbil perqu servia? Si jo
tenia un problema com a director o directora dun centre agafo el mbil i li dic a
linspector que tinc un problema i aleshores ja li he traslladat. Jo em quedo a
lexpectativa i els feia saber que els primers que havien de buscar una resposta eren ells.
Per tant, com que jo no contestava immediatament perqu no em trobaven, quan ens
posvem en contacte tenien temps suficient per pensar alguna sortida o soluci i
aleshores compartem i reflexionvem sobre aquesta. Per tant, els directors i directores
sn les persones que han de portar i buscar iniciatives als problemes dun centre. En
aquest sentit, els temes tret del conflicte, eren els davaluaci, i sobretot el
desenvolupament del projecte de centre i els temes de formaci.
[97]
millora?
R: Sempre, una altra cosa s que lencertssim o no. Per aix fins i tot el centre jo diria
que ho tenen molt clar perqu s evident que els centres volen millorar una altra cosa s
que lencertin o no lencertin, per lorientaci sempre s la millora i un conflicte s una
oportunitat de millora i aix no s un tpic. Per tant, quan tenim un problema si
introdum aquest mnim espai de reflexi, s una oportunitat per mirar que ha passat i
mirar que es pot millorar. Per tant, la millora des de la meva experincia era lescenari
en el qual ens movem.
del curs acadmic?
R: No ho vaig comptar mai, per noms de manual ens situvem a les dotze
generalment encara que jo aix no ho controlava. I podria ser que em dediques ms a
uns que als altres.
PROBLEMES
R: Per mi un dels problemes de la inspecci est en decidir que vol ser quan sigui gran.
Per tant, fer una reflexi molt ms crtica i compromesa amb les necessitats del sistema
en una societat del coneixement que no s la societat de la informaci. I aix li hauria
dexigir fer una redefinici de les competncies professionals prioritries. I aix ho ha
de fer la inspecci. Com qualsevol collectiu professional s el primer responsable de la
seva actualitzaci. No val dir si no mho manen no tinc per qu fer-ho. Uns
professionals han de ser capaos danticipar les necessitats i per tant de reivindicar la
seva actualitzaci ms enll de les prioritats de la poltica educativa. I la inspecci aix
no ho fa, ja que t tendncia a ser molt conservadora.
I el sistema educatiu podria ser bastant el mateix. Molt sovint, els problemes/reptes que
et trobes quan exerceixes la inspecci sn derivats daquesta necessitat de posar-se al
dia. Posar-se el dia no vol dir noms formar-se sin dimplicar-se en canvis importants
en lexercici professional. Per tant, el que hem dit de la inspecci posa-ho pels docents i
els centres. Per mi una referncia s la teoria del caos, una referncia per entendre la
vida.
A grans trets la teoria del caos et diu que existeixen com dues fonts de vida. Unes fonts
que sn deterministes i previsibles i unes fonts que sn conjunturals i de context. I el
que passa depn tant de tendncies previsibles com de realitats de context que
condicionen el que passa. Lorigen de la teoria del caos s la meteorologia. El temps
que fa avui depn dunes tendncies que sn globals i dunes condicions climtiques
[98]
locals. La interacci entre les tendncies i les condicions locals genera un clima local.
Aix s la vida, la vida respon tant a tendncies globals com locals. Aleshores
ladaptaci a la vida, s a dir, ladaptaci del sistema escolar a les necessitats de la
societat sha de fer a partir didentificar les tendncies globals, per ha de ser sensible
als condicionants locals perqu el servei que tu ofereixes sajusti al qu cal.
Per fer aix necessites conixer i aprofundir en aquestes tendncies globals i en aquestes
caracterstiques locals. Quines sn les tendncies globals? Tot el mn de la informaci
condiciona tot all que fa referncia a laprenentatge que s la nostra finalitat ltima.
Per tant, tot el que mou tota la gesti de la informaci i com la gesti de la informaci
esdev aprenentatge i coneixement sn aspectes globals. I quines sn les funcions que
aprenguem s un altre aspecte global. No obstant aix, els contextos sn fonamentals
per activar aquestes condicions globals i perqu es construeixi coneixement. Ara b, els
centres, els professors, la inspecci ha de ser capaos de conixer, tenir formaci i
informaci sobre els aspectes globals. Alhora tamb ha de tenir coneixement,
submergir-se i saber identificar els aspectes locals i orientar, ajudar, assessorar a
prendre decisions tenint en compte les dues dimensions en els centres, en els professors
i els equips docents.
Aleshores quins sn els problemes que hem de donar resposta? Jo els identifico molt
amb la dificultat de tenir ms o menys clar que existeix un cert determinisme en el qu
passa quan saprn, per en canvi tenim ms dificultats en identificar els condicionants
locals, s a dir, quins aspectes concrets poden ajudar a qu una persona concreta en un
moment concret i en un lloc concret pugui aprendre. Per a mi aqu rau un dels grans
reptes per als nostres centres, professors i equips docents. En la dimensi ms global la
professi docent ha de millorar la seva formaci sobre qu s aprendre, s a dir, sobre
qu passa en els individus quan aprenen. La neurocincia ens pot ajudar molt per aix
est pendent. En la dimensi ms local cal incorporar el context espaial i temporal a
lhora de concretar processos daprenentatge. Aprendre a generar propostes didctiques
ms contextualitzades, funcionals i aplicades pot ajudar a incorporar la dimensi local
en els processos daprenentatge.
Per tot aix cal que la professi docent:
Ha daprendre a compartir coneixement cientfic sobre el procs daprenentatge.

En relaci a la dimensi local ha daprendre a construir de forma cooperativa i
collaborativa propostes dE/A que responguin a les exigncies de
contextualitzaci, funcionalitat i aplicaci crtica dels aprenentatges. Ha de ser
capa de generar relacions de confiana amb la comunitat dinfluncia de cada
centre al voltant del respectiu projecte educatiu de centre.
La inspecci deducaci ha dacceptar com a repte del servei el fet formar-se i

evolucionar com a servei per ser un agent actiu en el progrs del sistema educatiu en
cadascun dels tres reptes exposats.
[99]

R: No s que es puguin superar sin que shan de superar. El primer en relaci a

millorar els dficits de coneixement cientfic en relaci a qu s aprendre, torno afegir
el que he dit abans, s a dir, estic esperant que la neurocincia ens doni molta llum sobre
qu passa fsicament quan generem coneixement. Aix ens ha daclarir coses i fins i tot
es pot ajudar a millorar el coneixement cientfic dels nostres docents sobre qu s
aprendre i en conseqncia la millora de la seva capacitat dintervenir. Aquesta s una
via que bsicament ser formaci, perqu tot el que sn tendncies globals amb
formaci en tenim prou. I la segona dimensi, aspectes locals, aqu sha de fer un treball
ms fi perqu no s general, s a dir, ha de formar part de la cultura professional que no
pas del saber professional. Per tant, tenir en compte el context no s un aprenentatge
sin una manera de fer. Aleshores el fet de saber mirar el context per adaptar-se ha de
passar una manera de ser del sistema i aix s ms complicat. I aix exigeix molta
intervenci, molta insistncia i molt assaig i error. Per tant, aquesta segona dimensi s
clau per ms complicada. I per fer-ho exigeix fer-ho.
REPTES
R: Ja tho he dit. Per una banda un repte s resoldre duna vegada la concepci sobre el
que s aprendre. La meva posici s que el constructivisme no s una opci com la llei
de la gravetat tampoc ho s. Amb aix vull dir que un dels reptes de la inspecci s per
un cant posicionar-se per tamb treballar perqu es generalitzi una concepci
cientfica sobre el que s aprendre per tal que totes les tcniques densenyament
sorientin en funci daquesta concepci cientfica. Aqu trobem un repte de sistema on
la inspecci ha dintervenir. I laltre que s ms especfic s reconixer les variables del
context, el lloc on es produeixen els processos daprenentatge, com a elements claus per
ser agents positius en el disseny de projectes educatius eficients i eficaos que tinguin
en compte aquests posicionaments cientfics com a tendncies globals, i les
caracterstiques locals com a contextos que poden condicionar negativament o
positivament laprenentatge. Aquesta dimensi s ms complicada perqu condiciona
les finalitats, lorganitzaci, les prioritats i les competncies professionals dels
inspectors i inspectores.
[100]
AUTONOMIA
R: No, crec que s tot el contrari. Jo crec que els problemes que hi havia anteriorment
han desaparegut perqu ara la presa de decisions rau en el centre.

R: Quan un pensa com puc ajudar a un centre a consolidar el seu projecte, si s capa de
transferir com pot ajudar a un alumne a generar el seu aprenentatge de manera
competencial, s a dir, que el pugui generar i aplicar. s molt fcil transferir com hem
dintervenir en un centre perqu pugui consolidar el seu aprenentatge, el seu projecte i
aplicar-lo de manera crtica. Aleshores quan diem com podem ajudar al centre ha de
consolidar el seu projecte, pensem exactament el mateix de com hem densenyar a una
criatura a ser competent, s a dir, no noms aprendre sin aplicar el que saprn. Quines
estratgies fem? Per tots sabem que quan un ciutad aprn s ell qui ha daprendre i la
intervenci del docent no ha de substituir mai a lalumne, ha de ser molt atent als seus
dubtes, errors i processos per tal dajudar-lo. I per ajudar-lo no noms aprendre sin a
construir funcionalment perqu amb els centres hem de fer exactament el mateix.
Com hem dintervenir? Entendre que els centres i els seus projectes sn processos
daprenentatge i aquests processos exigeixen dimensions individuals, aprenentatge
individual, i dimensions socials, aprenentatge social. Laprenentatge lha de fer el centre
i no el podem de fer els de fora per a ells. I aquest aprenentatge sha de basar amb un
seguiment en el qual lerror s una pea clau per laprenentatge. Lerror i la reflexi
sobre lerror. A ms a ms, que aquest aprenentatge que t aquesta dimensi individual,
prpia del centre, sha de compartir. I per tant shan de crear espais i dimensions socials
on es produeixi la possibilitat de compartir aprenentatge i de cooperar per a la
intervenci. Aleshores s molt important perqu els nostres docents i professionals la
dimensi aprenentatge la dominen. s fonamental entendre que lelaboraci de
projectes de centre i la seva sostenibilitat est estretament vinculat a laprenentatge
competencial. I per tant ens hem de mirar els centres com a organitzacions que aprenen,
per que han daprendre competencialment, s a dir, no noms han de capitalitzar
coneixement sin que lhan de transformar en acci.
[101]
Entrevista 5
MARC PREVI
Zona territorial de treball: Barcelona Comarques.
FUNCIONS
sn els motius?
Supervisi
Assessorament
Avaluaci
Control
R: Moltes vegades sinterrelacionen entre elles per normalment les funcions centrals
serien: supervisi i assessorament. Tot i que les accions davaluaci avui en dia sn
molt sumaries perqu estan molt empaquetades en aplicatius. I com ara lavaluaci
bsicament ha passat al Consell Superior dAvaluaci, de fet els temes ms fonamentals
serien supervisi i assessorament perqu el control s una forma de dir supervisi ja que
supervisi vol dir control.

R: En la investigaci no hi ha una relaci directe entre la funci de supervisi i els

resultats. Els factors que intervenen en els resultats sn molt complexos, com per
exemple: motivaci de lalumne, el docent, lambient de lescola, etc. Tots aquests
factors tenen que a veure amb els resultats dels alumnes. La supervisi i lavaluaci el
que farien s que el dispositiu densenyament i aprenentatge sigui ladequat, ajustat a la
norma i per tant vol dir que almenys el que fa lescola estigui dintre de parmetres
adequats.
R: Les funcions clssiques de la inspecci sn el control, supervisi, assessorament i

avaluaci. El tema s desenvolupar-les amb tecnologies adequades que ara no les tenim
[102]
i duna manera molt ms sistemtica per inspectors ms professionals, perqu el gran

problema que t la inspecci s la degradaci. Pensa que ms del 70% dels inspectors
no formen part del cos dinspecci i aix ha degradat molt la professi.

deducaci?
R: De fet totes elles tant la supervisi com lassessorament com lavaluaci tenen al seu
darrere tecnologies molt complexes. Totes elles sn difcils i impliquen tecnologies
elaborades per el tema ms important s la competncia professional de linspector, ja
que el problema no s omplir papers sin tenir criteri i saber veure com s una instituci
educativa i saber-la interpretar.

R: Jo crec que s la funci davaluaci. I aix s causat perqu no es concep lavaluaci

com una eina per a la millora o pel perfeccionament dels centres o de les prctiques
professionals dels docents.

especialitat?
R: Aquest tema en el decret dinspecci tampoc est ben resolt perqu tot i que a la
inspecci sentra per especialitat a lhora de la prctica les funcions dites generalistes
sens mengen el temps. Per tant, vol dir que el treball especialitzat s el treball ms feble
que t la inspecci en aquest moment, ja que si mires un collectiu dinspecci tots sn
filsofs, matemtics, qumics, etc. per no sha sabut treure el suc necessari daix.
ORGANITZACI
R: s tremendament disfuncional perqu hem creat un sistema organitzatiu que no dna

fora al treball professional de la inspecci, ja que hem quedat massa atomitzats i per
tant les sinergies que poden haver de les especialitats queden totalment diludes. Pensa
que aqu vam comenar amb quatres inspeccions, les quatre provncies, i ara tenim deu
territoris. Amb la qual cosa latomitzaci s altssima i la sinergia que podria haver-hi
pel tema de les funcions que s la riquesa de la formaci dels inspectors no li podem
treure el suc adequat per aquesta situaci.
R: Shauria de crear una inspecci duna grandria adequada que permets fer les
sinergies entre el treball generalista i lespecialitzat. El tema organitzatiu que tenim ara
s que treballem en deu territoris, per un cop al trimestre es reuneixen inspectors per
[103]
especialitat. Per tot aix el contingut s molt fluix i desprs el que es fa a les rees
especialitzades no t un retorn. I aix fa que lorganitzaci faci aiges per molts costats.
A ms, a ms, com a banda de lestructura organitzativa especialitzada de la inspecci,
el Departament dEnsenyament ha crescut tant que trobem rgans dins el propi
departament que es dediquen a les mateixes funcions que pot fer la inspecci
especialitzada amb la qual cosa trobem constants disfuncionalitats.
La idea fonamental dorganitzar la inspecci jo penso que lelement ms clau (de baix a
dalt) s primer la zona dinspecci. Linspector hauria de tenir una demarcaci de
centres, serveis educatius dels quals t la responsabilitat de la supervisi i
lassessorament daquests centres (zona). Per desenvolupar correctament aquesta funci
la inspecci hauria de tenir ms suport, perqu ara linspector en aquest espai
organitzatiu est sol i no t cap suport. Aix fa molt difcil portar de forma slida les
funcions inspectores en aquest escenari. A continuaci passem als Serveis Territorials
que s la inspecci territorial la qual est dividia en deu trossos. Aqu normalment
venim quan podem, perqu el dia a dia en el territori ens marca molt. Els territoris
aquests ja the dit abans que han quedat molt atomitzats per tant vol dir que no hi ha les
sinergies necessries. I el tercer nivell seria els Serveis Centrals on trobem la inspecci
central de Catalunya. Entre els Serveis Centrals, els Serveis Territorials i la zona
dinspecci tot aix no est muntat duna forma organitzativa solida per garantir
sinrgies. Aix doncs, lorganitzaci que presenta actualment la inspecci deducaci de
Catalunya shauria de revisar globalment.

(Aquesta pregunta ha estat resposta anteriorment)
R: Crec que seria bsic i fonamental el fet de promoure i potenciar el treball en equip
entre els diferents professionals que conformem la inspecci deducaci. Aquest
element permetria superar aquesta atomitzaci que comentava anteriorment, i alhora
facilitaria una major reflexi i intercanvi dexperincies que podrien contribuir a
fomentar canvis ms sostenibles al llarg del temps.
ACCS

shaurien dendurir?
R: No, el tema de laccs s una autntica calamitat. Laccs a la inspecci shauria de

fer des duna oposici lliure des del meu plantejament, i hauria de ser un plantejament
molt seris i exigent que inclouria mrits per tamb proves selectives orals i escrites. A
[104]
ms, a ms, per tancar el tema hi hauria dhaver una fase de prctiques durant dos anys
en la qual tamb hi hagus possibilitat de tutoria per veure que aquesta persona realment
sap bellugar-se en el territori i en els centres desenvolupant les funcions inspectores.
Aquesta s un tema clau, desprs jo suprimiria el tema de la Comissi de Serveis com
sest fent ara per cobrir places. Perqu tot i que la norma diu que aquesta s una forma
transitria provisional quan trobem manca dun titular, avui en dia trobem que s la
forma normal daccs a la inspecci. Aix vol dir que portem a Catalunya ms de vint
anys sense convocar oposicions.

R: En primer lloc, tribunals independents que ara no ho sn perqu ara estan polititzats,
oposicions lliures per a cobrir ms del 95% de les places i desprs estar clar que puguin
haver-hi incidncies que justifiquin una comissi de serveis. I el tema del procs
selectiu mentre el sistema legal siguin les oposicions hi ha dhaver sempre una
entrevista amb preguntes llargues on es puguin veure les postures i coneixements
daquestes persones.
R: Va haver-hi poques on hi havia ms, jo personalment vaig treballar en els anys

noranta al mster especfic de la inspecci, per des de llavors no trobem res ms i han
passat ms de vint anys. Ara sn iniciatives, com per exemple: assistir en un Congrs.
R: La que hi ha ara s molt poca, de fet tal com he esmentat abans no trobem una
formaci especfica. Tot i aix, els temes que shaurien de treballar sn aquells basats en
lespecialitat, com per exemple: tecnologies per aprendre les matemtiques. I desprs
temes generals del que s el sistema educatiu, global, tant del nostre com
comparativament. Un altre tema seria els mecanismes davaluaci internacionals
actuals, PISA, i alhora tamb estar atent als temes dinnovaci educativa.
R: Ara no trobem res, tot i aix, si nhi hagus, seria els estudis de casos i analitzar
recerques. Aix s el ms formatiu i s el que malauradament no es fa.
[105]

R: s molt light aquest sistema. Limportant de la formaci dels inspectors s la

formaci inicial per accedir al cos. Un cop sha accedit a la inspecci, jo habilitaria una
funci permanent en funci dels interessos i de lespecialitat de linspector que cada
cinc o vuit anys linspector acredites davant lAdministraci que sha format amb els
temes que ha volgut a travs duniversitat, on-line, etc. Per tot aix ha de ser per
iniciativa de linspector no el que trobem ara, s a dir, aquesta heterogenetat de cursets
que no formen en absolut. La idea seria formaci bsica exigent i contractes a cinc anys
o deu anys on hagis de presentar uns mduls de formaci (fer una nova llicenciatura,
mster, etc.). Aix s el que seria el que sanomena actualment carrera professional dels
inspectors, en la qual hi hauria la formaci bsica i els mduls de formaci en diferents
perodes de temps. Aquests fets shaurien daplicar si un inspector pot entrar a la
inspecci als trenta anys fins als 45 o 50 anys i desprs ja no exigiria res ms. Tot aix
shauria de fer a travs de formaci reglada (graus i msters).
VISITES
R: Cada dia, per motius molt diferents. Tot i aix, no sempre es poden fer per diferents
motius burocrtics, per el que sento s que els temes de denncies de pares i professors
sem menja moltes de les visites. I sento que haurien destar programades visites de
contingut ms curricular i didctic, de fet aquest s el tema que no podem acabar de fer.
Per aix et deia anteriorment que un inspector hauria de tenir ms suport en el territori,
la zona, per aix sempre he defensat la figura del subinspector per poder descarregar a
linspector de les funcions ms burocrtiques i que aquest pugui visitar les aules i veure
com saprn. Aix malauradament no ho podem desenvolupar amb el model
organitzatiu que tenim.
En general per, solem fer dues o tres visites per dia encara que aix varia. Les visites
perqu siguin profitoses haurien de ser molt planificades i dintre dun esquema basat en
les funcions dinspecci. Avui en dia fem moltes visites per temes puntuals i el que fem
s anar tapant forats.
R: Si s per un tema puntual pot ser rpid de resoldre, per si vas a una visita llarga pots
estar tot un mat o una tarda. Per tant, no tenim una duraci aproximada.
R: (Aquesta pregunta ha estat resposta en la primera pregunta del present bloc).
[106]
millora?
R: El tema de la millora s multicausal i no es pot associar a una nica variable, ja que

la inspecci no es correlaciona directament amb la millora. Per tant, no hem de tenir la
dria que la inspecci es relaciona amb la millora.
del curs acadmic?
R: s molt asimtric tot aix, perqu podem trobar centres que visquin en una realitat
pau i no tinguin molts problemes i el temps el xucla un altre centre que aquell any t
ms problemes. Tot i aix, hem de garantir que almenys cada any es visiti una vegada al
trimestre cada centre.
PROBLEMES
R: A part dels que ja the esmentat, com per exemple: organitzaci de la inspecci. Els
altres els podrs trobar recollits en un article que si vols et puc fer arribar.

R: Dafrontar-los shan dafrontar si volem que les funcions inspectores pugui tenir un
paper en el qual la vertebraci del sistema educatiu s clau. Altrament jo entenc que la
inspecci deducaci avui en dia mant el nom, per avui en dia no som inspectors, s a
dir, sha dissolt tant que la funci que fem actualment s bsicament burocrtica.
REPTES
R: Els reptes tamb els podrs trobar en larticle que the comentat anteriorment.
[107]
AUTONOMIA
R: No. Si et sc sincer den que es van aprovar aquests dos decrets jo no he tingut
mai cap problema daquesta temtica.

R: Jo penso que el mateix i penso que s benvinguda lautonomia dels centres. Ja

magrada que hi hagi un centre que tingui un alt nivell dautonomia. Amb aquest grau
dautonomia s clau lavaluaci, la supervisi, el control i lassessorament.
[108]
Annex 4. Entrevistes directors de centres educatius
Entrevista 1
MARC PREVI
Crrec: Director/a dun institut deducaci secundria.
Titularitat del centre: Pblic.
Anys dexperincia en el crrec: 7 anys.
Zona territorial de treball: Valls Oriental.
Codi identificador: (D1).
FUNCIONS
P: Quina de les segents funcions solen emprar amb major freqncia els
inspectors deducaci quan portem a terme les visites en els centres? Quins sn els
motius?
Supervisi
Assessorament
Avaluaci
Control
R: Normalment fan supervisi i avaluaci, encara que nosaltres pensem que ens faria
ms falta assessorament. Tot i aix, les directrius que deuen tenir ells sn aquestes,
verificar com ho fem o com no ho fem perqu moltes vegades acudeix al centre amb
una graella i va fent preguntes. A ms, cal tenir en compte que el dia a dia supera molt
aquestes coses i el que necessitem s que ens doni ms eines per a poder resoldre
problemes.
P: Quina funci de les anteriors creu que fomenta uns millors resultats educatius i
canvis sostenibles en els centres?
R: Jo penso que el millor seria un bon assessorament. S que s cert que quan es fa una
avaluaci o supervisi et diuen com shaurien dencaminar o fer les coses, per no et
diuen com ho hauries de fer sin que et diuen aix sha de millorar.
P: Vost creu que les funcions que porten a terme els inspectors haurien de variar?
En cas afirmatiu, exposi els motius.
R: Jo penso que s, perqu no noms es tracta duna qesti de supervisi. Crec que el
tema de supervisi s normal que supervisin perqu no deixen de ser funcionaris de
ladministraci, per hi hauria dhaver ms funci dassessorament. Per qu? Doncs
perqu moltes vegades ens trobem amb problemes que no sabem exactament com
[109]
resoldre i que fins i tot de vegades superen lmbit del centre. Aleshores crec que els
inspectors haurien de ser aquesta figura de ladministraci encarregada a la qual dirigir-
se quan els centres tenen problemes, per realment aix no sempre s aix. Tot i aix,
aix tamb depn de les persones perqu s que mhan dit, encara que jo no he coincidit
amb ells, que en el centre hi ha hagut inspectors que realment aportaven coses. No
obstant aix, no s el cas dara.
P: Quina creu que s la funci ms complexa a la qual ha de fer front un inspector

deducaci?
R: Jo suposo que deu ser el control, ja que s una funci que suposa est comprovant
permanentment i sistemticament la normativa i veure les discrepncies amb la realitat
dels centres.

R: Poder lavaluaci, per realment quan tavaluen jo no em sento que estiguin dient
que et trauran fora si no ho fas correctament. Per tant, no crec que sigui exactament
aix. Poder aquesta funci de control podrem dir que s la que ms molesta.
ORGANITZACI
P: Consideres que lorganitzaci territorial de la inspecci educativa facilita

arribar a tots els centres de Catalunya?
R: Arribar a tots els centres, s. Tot i aix, una altra cosa s laccs perqu nosaltres
depenem de Matar - Valls Oriental i sempre que ens convoquen a una reuni
depenem de tenir cotxe o no, ja que generalment les reunions es convoquen a Matar. I
clar la comunicaci amb Matar s complicada si ho comparem amb Barcelona.
P: Vost creu que lorganitzaci de la inspecci educativa de Catalunya hauria de

variar per tal dincidir realment en els problemes que tenen els centres? O creu
que ja s adequada?
R: No sabria que dir-te. Jo el que s que veig s que no s adequada. Ara, com hauria de
ser? No ho tinc clar.
P: Quin tipus de mesures organitzatives implementaria per tal de fomentar una

major efectivitat i eficcia en la inspecci educativa?
R: Poder serien ms necessari ms inspectors o inspectores perqu actualment un

inspector porta molts centres, aix provoca que a vegades la visita o freqncia de
visites sigui reduda. Tot i aix, en el nostre centre passa sovint, per s que s cert que
la comunicaci sovint s fora complicada perqu no tenen temps prcticament per
atendre a tots els centres que tenen assignats.
[110]
P: Vost creu que els inspectors deducaci han estat capaos dadaptar les seves
R: Jo crec que s, de fet no han tingut ms remei. El que passa s que hi ha de tot, ja que
trobem inspectors que si i altres que no, per en principi jo penso que igual que
nosaltres ens hem hagut dadaptar a tots els canvis normatius que shan originat, ells
sense ms remei shan hagut dadaptar.
P: Vost creu que els inspectors shan de seguir formant al llarg del temps? O creu
que les dificultats que comporta laccs a la inspecci educativa sn un aval segur
que garantitza una qualitat sostenible en el temps? En cas afirmatiu, exposi els
seus motius.
R: La formaci ha de ser contnua sempre en tots els mbits.
P: En una escala del 1 (mnim) al 10 (mxim), amb quina nota valores les tasques
que proporcionen els inspectors deducaci? Quines mesures implementaria per
augmentar aquesta nota?
R: Jo mentre he estat director del centre he tingut dues persones inspectores. La primera
era daquelles que no sabies quan marxaria del centre per s que donava solucions. El
que tenim ara en el tema de donar solucions s ms complicat, ms aviat quan tu li
planteges un problema greu sempre intenta embolicar-lo per veure si es pot diluir. En
aquest sentit, pensem que s poc operatiu perqu es basa molt en la burocrcia. Per tant,
en lnies generals els posaria un 5. En relaci a les mesures jo proposaria que ens
escoltessin ms. Amb aix no vull dir que no ens escolten, perqu s que ho fan, per
desprs quan diem les coses no trobem conseqncies o repercussions, en el sentit que
no veiem que hi hagi una conseqncia de si nosaltres diem que una persona que tenim
al centre no funciona no trobem accions solucionar-ho. Per tant, volem ms resoluci,
que ens escoltin ms i que ens facin ms cas de les coses que proposem. Desprs la
proximitat tamb podria ser un factor a tenir en compte, ja que si es redueix el nombre
de centres que tenen els inspectors tamb podrem tenir ms accs a ells.
VISITES
P: Vost considera til la visita dun inspector deducaci? Quins sn els motius?
R: Depn, trobem casos en els quals s i altres en els que no. Hi ha casos que si perqu
has de fer una valoraci dun professor inter, doncs ell ha de venir, ha de veure com fa
la classe. Aix nosaltres ja ho hem fet prviament amb el tutor que ha de tenir aqu a
linstitut hem de veure com fa les classes, hem de veure les programacions i tot aix
desprs linspector tamb ho fa. I desprs conjuntament fem una valoraci final. En
aquest cas, jo penso que aix s que pot ser til entre cometes perqu per una vegada
[111]
que observa una classe tampoc pots observar la dinmica general daquest docent.
Aleshores aqu s que est b que ens demani la nostra opini, i aqu realment el tutor i
jo com a director fem una mena de consens amb linspector sobre quina valoraci
lextraiem i aix penso que s positiu. Altres vegades que ha de fer aix amb una
supervisi, envia un informe i aqu sacaba la histria. I desprs se suposa que nosaltres
amb aquest informe hem de fer unes actuacions per intentar millorar coses. A vegades
aix s ms burocrtic i ms administratiu i no tan til.
R: La duraci s variable segons el dia, per normalment sest entre una hora i una
hora i quart.
P: Quins assumptes i temes prevalen en la majoria de les visites en els centres

educatius?
R: La majoria s en relaci al tema dindicadors.
P: Cada quant solen rebre una visita dinspecci? Creus que haurien de ser ms o
menys freqents? Quins sn els motius?
R: Cada quant? Aix depn de linspector, ja que trobem inspectors que fan moltes
visites i altres que en fan poques. I si haurien de ser ms freqents o no? Depn. Si han
de ser productives no cal que en siguin moltes perqu de vegades la comunicaci tamb
pot ser telefnica o per correu, per tant no cal que en siguin moltes. I pot ser el que
passa s que es fan masses visites poc productives.
PROBLEMES
P: Quins creu que sn els problemes que pateix en lactualitat la inspecci

educativa de Catalunya? Podria esmentar quines millores implementaria per tal
de palliar aquest seguit de problemes.
R: Jo crec que han dabastar molts centres i aix fa que molts cops vagin de blit. I
moltes vegades han de fer informes i no tenen temps de fer-los. Personalment, a mi em
fa lefecte que el tema dels indicadors sels menja molt de temps perqu han de revisar
moltes dades i aplicacions informtiques que al final no sels hi pot treure el suc
necessari, tot i que tamb s cert que en algunes dades s que se li treu.
[112]
AUTONOMIA
R: Problemes no s que nhagin aparegut. El problema s si nosaltres tericament tenim

una autonomia resulta que a la prctica no la podem aplicar, perqu si et demanen
informes i desprs no trobem conseqncies sobre aquests informes.
P: Quin paper creu que ha de jugar la inspecci deducaci en el nou paradigma

dautonomia?
R: Jo crec que ens haurien descoltar i assessorar ms del que ho fan en lactualitat. I
que les nostres demandes arribessin on han darribar a travs dells.
[113]
Entrevista 2
MARC PREVI
Crrec: Director/a dun institut deducaci secundria.
Titularitat del centre: Pblic.
Anys dexperincia en el crrec: 11 anys.
FUNCIONS
motius?
Supervisi
Assessorament
Avaluaci
Control
R: Podria ser que un inspector o altre poses laccent en una cosa o una altra, per la meva
experincia per els inspectors que jo conec principalment han fet assessorament a
continuaci de lavaluaci. Aleshores els aspectes de supervisi i de control almenys
amb els inspectors que conec han participat en la supervisi, el control i lassessorament
daquest centre ha estat amb un clima de molta confiana. Amb la qual cosa
prcticament la supervisi no es realitzava amb visites en els centres sin a travs dels
aplicatius que compartim la inspecci i les direccions per compartir informaci. Jo crec
que s clau sobretot en els aspectes de supervisi i control la confiana i transparncia,
per sobretot aquest darrer terme. La transparncia del director cap a linspector, ja que
tots formem part de la mateixa empresa dalguna manera. En tot cas, la supervisi i el
control han de servir per als procediments que fem aqu a linstitut tant siguin dels
resultats educatius com del control de les tasques que es duen a terme siguin verificables
de manera oberta, i en tot cas all que no funciona correctament el que sha de fer s
corregir-ho perqu funcioni adequadament. No ho veig com una qesti negativa la
supervisi i el control sin tot el contrari. La supervisi i el control ens han dajudar
perqu lassessorament estigui ben fet perqu si no podem estar assessorant sobre coses
de les quals no es t cap necessitat.
[114]
R: Direm que s aix que comentava entenent que supervisi, control, avaluaci, tot
aix ens ha de permetre fer fotografies puntuals o un vdeo sobre com funciona un
centre. Aleshores de lanlisi de totes les dades que ens dna la supervisi, el control i
lavaluaci tant de professorat com de processos de centre el que ens permet s
dissenyar quin s lassessorament que ha de tenir el centre i per tant el que ha de
conduir a uns resultats concrets. Per tant, si volem assolir uns resultats concrets, quines
coses hem de canviar? En tot cas, la supervisi ens diu doncs mira aqu tens punts
febles. Aquests punts febles que alguns dells poden incidir en els resultats educatius
dels alumnes que s el que shauria de canviar o cap on shauria de posar laccent per
provocar un canvi en aix. Tenint en compte que els canvis educatius no sn de la nit al
dia.
R: Jo crec que ms que les funcions el que hauria de variar hauria de ser el tarann. Jo
el tarann de linspector, clar s que no tinc altra experincia que no sigui aquesta, per
tant a mi ms difcil visualitzar un inspector noms amb la supervisi i el control sobre
el centre com una persona que sadrea al centre i lestressa. Com que no tinc aquesta
experincia, crec que dalguna manera la supervisi, lavaluaci i el control ha dexistir
per amb el benents que tot aix no es tracta destressar al centre perqu ve linspector
i llavors lhem de posar bonic sin que en tot cas linspector s la persona que al final
ens assessorar i ens ajudar per obtenir millors resultats educatius. Aleshores aquest
assessorament no el pot fer correctament sense una visi clara del centre i dalguna
manera que tamb el centre ha de transferir la informaci de manera transparent. De tot
aix, laccent shauria de posar en lassessorament per que no es pot donar sense les
altres tasques.
P: Quina creu que s la funci ms complexa a la qual ha de fer front un inspector

deducaci?
R: Al meu parer crec que les funcions que comporten una major complexitat poder sn
el control i lavaluaci, ja que aquestes dues funcions impliquen processos llargs on els
inspectors han dinvertir una elevada quantitat de temps. A ms, el control tamb
exigeix que es tingui un coneixement exhaustiu de la normativa vigent actualment.

R: Jo crec que en tot cas el control i de vegades lavaluaci de professorat. Com es pot
generar un clima de confiana en aquestes coses? Primer deixant molt clar quin s
lnim de tot aix, s a dir, el control perqu sexerceix? No sexerceix un control
policial sin que s un control per a la millora. Lavaluaci del professorat per arribar a
[115]
un clima de confiana s ser transparent tamb del que tavaluar de manera que si es
comparteixen els criteris davaluaci aquest clima de confiana tamb creix.
ORGANITZACI

R: La meva experincia al Valls s que s. En el nostre cas estem en una part del
Valls Occidental diguem-ne a la part ms oriental, s a dir, som territori de frontera.
Els inspectors estan dividits per rees, pel que jo conec, els inspectors del conjunt de
centres que estan en aquesta franja sempre han actuat de manera coordinada. Entenc que
arreu s aix o hauria de ser aix.

que ja s adequada?
R: Aix ho desconec, ja que no tinc coneixement profund sobre lorganitzaci de la

inspecci. Un dels aspectes que s que crec que la inspecci hauria de millorar, potser
no s la inspecci sin que s el propi sistema. Es tractaria que tothom que tingui
incidncia en un centre educatiu, tingui la missi que tingui, sigui la direcci, la
inspecci... hauria de poder explotar les dades educatives que registrem en els sistemes
informtics del departament. Un dels aspectes que a nosaltres els directors ens tensiona
sn les dades de supervisi, per no perqu aquestes dades shagin de compartir sin
perqu aquestes dades les hem dintroduir en aplicatius de manera reiterada. Existeix un
concepte bsic en gesti de bases de dades que s la dada nica, s a dir, la dada la
poses una vegada i ja est. En tot cas explotars la base de dades i ja fars les consultes
pertinents a la base de dades, per el concepte aquest de dada nica s un aspecte que no
depn de la inspecci per crec que la inspecci podria demanar al departament veure
les dades dels seus centres, no modificar-les perqu no s la seva funci, per si mirar-
les. Aquests fets ens evitaria feina tant a ells com a nosaltres.

R: No tinc criteri, ja que no s si un inspector que t a crrec el meu centre o uns quants
centres t masses centres a supervisar per tant aix no ho puc valorar. En qualsevol cas
s que diria dotem-nos el departament densenyament de sistemes informtics que ens
permetin compartir les dades de manera transparent. Aix possiblement no ens far
perdre el temps en altres elements i permetr de centrar-nos en la veritablement
important: lassessorament.
[116]
R: S, completament segur. Els inspectors que conec del Valls sn persones

actualitzades en lmbit de gesti i alhora totes elles tenen estudis posteriors i que
dalguna manera tenen un bagatge molt ric a nivell formatiu.
seus motius.
R: Qualsevol persona sha de seguir formant al llarg del temps. En aquest sentit, la
inspecci educativa no s aliena aquests factors, pensem sin un enginyer que treballa
en una empresa amb el que va estudiar amb enginyeria no pot continuar treballant de
manera interrompuda i sha danar actualitzant. Aix que veiem tant clar en el mn de
lempresa en el mn educatiu tamb, s a dir, els inspectors shan de formar al llarg del
temps, apareixen noves tendncies educatives, han de fer propostes noves en els centres
per tant han destar a la punta de la llana.
R: Jo els posaria un 8 o un 9. Llavors el que faria seria alliberar-los de tasques rutinries

que les poden fer altres persones o sistemes automatitzats. En tot cas, el que s
interessant s la reflexi sobre aquestes dades, els resultats que ofereixen,
lassessorament, ajut en els centres per implementar millores educatives, etc.
VISITES
R: Jo les considero molt tils. Quan assisteix linspector el centre s un espai que s
molt til primer perqu tu de vegades tens la percepci del centre que tu no el tens prou
endreat i linspector et pot aportar una visi de territori que tu no tens. Per tant, poden
aportar equilibri a les propostes de centre o les situacions complicades de centre.
Assessorament en casos complicats siguin de professorat o dalumnat, ja que els
inspectors tenen una experincia i treballar conjuntament amb ells tajuda molt per
donar la resposta adequada al que ha de fer el departament davant duna situaci
conflictiva amb pares, alumnes o professorat. Aspectes de millora del centre perqu et
pot comentar coses que tu en aquell moment no vegis, mira doncs ens sembla que el
centre milloraria si anssiu per aquesta lnia. Sn motiu daprenentatge.
[117]
R: En el nostre centre les visites sn molt variables en quant al temps dedicat aquestes.
Tot i aix, la seva duraci mai ha estat duns deu o quinze minuts. Per tant, si hagus de
donar una dada quantitativa situaria la duraci daquestes visites entre una i dues hores.

educatius?
R: El rgim de visites direm que a principis de curs tenim les visites de supervisi i
dassessorament per ajustar els aspectes de la programaci anual de centre. Desprs
tenim processos davaluaci de professorat novell o quan hi ha oposicions lavaluaci
del primer any de funcionariat. I desprs seguiment de projectes on el centre est posat,
projectes del propi Departament o projectes que el departament ofereix que el centre
implementa i que la inspecci nextreu dades per veure quin s el nivell
dimplementaci daquests projectes.
R: Jo crec que ens veiem una mitjana dun cop al mes. Aleshores ms o menys
freqents jo crec que no, penso que s correcta aquesta freqncia. Pensa que un
inspector si t, posem el cas, quatre centres cada setmana t una visita.
PROBLEMES

R: Penso que el problema fonamental s el que the dit abans, s a dir, alliberar-nos de
tasques rutinries que puguin fer mquines o persones amb una capacitaci concreta,
per tal que la inspecci es pogus dedicar a lanlisi, la implementaci de mesures i
lassessorament. A ms, segur que tot el procs de preinscripci i matriculaci s
complex i on la inspecci ha de realitzar moltes tasques. I poder no estic segur si caldria
que se nencarreguessin ells directament. Suposo que van sobrepassats de feina en
moments puntuals de la tasca anual.
[118]
AUTONOMIA
R: La meva experincia s que no, sin tot el contrari. Nosaltres hem rebut molta ajuda
en la implementaci dalgunes mesures daquests decrets.

dautonomia?
R: s el que he dit abans, s a dir, hauria de contribuir ms a la reflexi dels centres i

lassessorament dels centres. I el control i la supervisi en la mesura que aquest control
i supervisi ajuda al centre a millorar.
[119]
Entrevista 3
MARC PREVI
Crrec: Director/a duna escola deducaci primria.
Titularitat del centre: Pblica.
FUNCIONS
motius?
Supervisi
Assessorament
Avaluaci
Control
R: Jo diria que en el nostre cas perqu hem tingut quatre inspectors diferents en el
temps que tenim com a escola, i totes elles en tots els casos les funcions han estat
compensades. Amb aix vull dir que evidentment trobem una part de supervisi per no
est deslligada una de laltre, el fet de fer la supervisi t a veure amb un
acompanyament que ens fan als equips directius i als equips de mestres en el sentit de
millorar la nostra intervenci educativa. Ells es guien des duna estructura dindicadors
davaluaci dels plans anuals de les memries duna srie de factors o elements claus,
com poden ser quins objectius tenim, quin s el projecte educatiu de lescola, etc. Per a
poder definir una qualitat elevada o la ms alta possible amb la prctica educativa qu
fem. I aix t a veure directament amb un tema davaluar, ja que no s avaluar el mestre
i dir si est aqu o all sin avaluar en el conjunt de la tasca docent, per aix dic que s
difcil separar-les. La que menys s la funci de control, ja que jo no tinc aquesta
perspectiva de control per aix no vol dir que no lexerceixin.
R: Lassessorament i lavaluaci sense cap mena de dubte, ja que proporcionen un feed-

back i un retorn que estimula el creixement del centre educatiu i els recursos humans
que formem part daquest.
[120]
R: No, segurament shaurien de modificar en algun sentit. Per aix tamb est
emmarcat en un pla ms gran de la poltica educativa del departament i de
ladministraci. Vull dir que aix respon a uns plans que no es desenvolupen amb un
any sin que tenen una durada dentre quatre, sis o vuit anys que tenen a veure amb un
recorregut de govern i daposta determinada per unes coses o unes altres. En aquest
moment estar clar que hi ha una implementaci clara de la millora de resultats i no es
milloren els resultats manifestant la voluntat que es millorin sin aplicant una srie de
mesures, ampliant recursos, fent seguiment de les escoles i la tasca docent dels mestres,
afavorint, assessorant. Jo crec que shauria dimplementar pot ser un plantejament ms
dentrar dins els equips, s a dir, ms temps en els equips que en conseqncia voldria
dir augmentar la inspecci.
P: Quina creu s la funci ms complexa a la qual ha de fer front un inspector

deducaci?
R: Crec que totes les funcions que han de desenvolupar els inspectors i inspectores
deducaci comporten una alta complexitat tcnica. Per tant, jo no em quedaria amb una
concreta ja que totes tenen els seus pros i contres i requereixen de processos tcnics
diferents.

R: Cap, ja que la inspecci educativa no em genera cap desconfiana. Crec que a

lescola hem estat afortunats, ja que sempre hem tingut al costat de lescola un inspector
o inspectora fent acompanyament. En cap cas hem tingut a una persona com enfrontada
al davant nostre entrant en conflicte.
ORGANITZACI

R: No. Crec que falta gent igual que falta gent a les escoles, s a dir, lestructura del
servei pblic hauria destar dotada dun personal ms format o ms qualificat i amb una
major quantitat de personal. I aleshores que un inspector tingues una zona dinspecci
ms acotada on tingus un coneixement profund dels projectes de lescola, on estigus
molt lligat al territori i per tant el coneixement de lentorn s essencial per determinar
quins recursos necessita cadascuna de les escoles en funci de la poblaci infantil que hi
ha, els trastorns dels infants, etc. I aix noms es pot aconseguir amb un aprofundiment
en el coneixement de proximitat.
[121]

que ja s adequada?
R: S, crec que hauria de variar per tamb sha de mediar la demanda de les escoles, o
sigui de vegades les solucions no s un tema pressupostari ni un tema de ms personals
sin doptimitzaci de recursos. I amb aix els inspectors ens poden ajudar molt perqu
com sn externs a lequip de mestres pot establir una srie dindicadors i criteris que
poder a nosaltres sens escapen. Minvento un exemple concret, a les sortides hem
danar dotze nens del grup dinfantil, doncs b trobem maneres de gestionar aix sense
que aix sigui lesiu per la resta de nens que estan a lescola i per no haver dabocar cinc
mestres en un grup dinfants de tres anys perqu hi ha uns trastorns determinats. Hi ha
maneres que amb aix ens poden ajudar i de fet ens ajuden.

R: Donar loportunitat que la inspecci estigues vinculada amb una estructura de treball
descola, setmanalment, quinzenalment on exists un vincle real amb les escoles i
pogus fer aquesta incidncia. Per aix passa perqu hi hagi ms inspectors, mho
invento perqu no en tinc constncia, si un inspector en aquest moment t al seu crrec
sis escoles bressol, vuit o deu escoles de primria ms cinc instituts doncs clar t el
temps que t. Si a ms a ms, sha docupar de la preinscripci, del pas de primria a
secundria o de lanlisi dels infants de parvulari que passen a primria... Tot aix va
afegint elements de feina que si recau sobre la mateixa persona, evidentment si fa una
cosa, no pot fer una altra.
R: Ells s, en canvi el sistema educatiu no.
seus motius.
R: Jo ho lligo amb la pregunta que es plantejava abans, s a dir, en general o com a

mnim pel que coneixem aqu a lescola les inspeccions estan al dia de qu s atendre la
infncia i les famlies usuries del servei educatiu. I una altra cosa s com el sistema
educatiu com a tal dona resposta aquestes necessitats i aquestes demandes que no
sempre responen a la realitat. O sigui que el sistema davaluaci en aquest moment en el
territori sigui una prova de competncies bsiques que no avalua el total o el global
[122]
dall que linfant fa o aprn a lescola s un greuge compartiu. I amb aix els
inspectors tenen coses a dir i sovint estan al costat de la gent de les escoles, el que passa
que el sistema no dna resposta aix.
R: Clar, es fa difcil separar el perfil de la persona que est fent la inspecci i aix s
una de les claus. Que sigui emptic, que sigui una persona que es pugui situar en la
situaci per oferir recolzament no la soluci de les situacions o els problemes sin que
es tracta de lacompanyament. Aleshores jo crec que una de les condicions primordials
s aquesta: que pugui empatitzar correctament amb lentorn de lescola, lequip directiu
i lequip de mestres. I aix pot significar que de vegades no doli la ra a lequip directiu
o als mestres encara que pugui semblar contradictori, no ho s, sin que es tracta
dacompanyar en lexercici de la docncia a lequip per no donar la soluci perqu de
vegades la soluci no est en mans de la inspecci, per tant jo crec que aquesta s la via.
I laltra qesti que jo tamb crec que s essencial des de la inspecci s la no
dogmatitzaci, s a dir, que shagi de planificar, que shagi de projectar el plantejament
de treball, les planificacions, les programacions, etc. Per que tot aix no sigui dogma
sin que en funci del projecte educatiu de lescola i en funci de lanlisi de tots els
referents curriculars cadasc pugui fer la projecci sobre com organitza el temps, els
espais, els materials, els llibres, les competncies, les actituds dels infants, els valors
com a treball dels docents. I aix vol dir que no existeix una manera de fer-ho sin que
en trobem moltes en funci de tots aquests elements. Tot i aix, si hagus de valorar
numricament la tasca dels inspectors i inspectores deducaci els atorgaria una nota
dun 8.
VISITES
R: S, un intercanvi amb un agent extern sempre important per a lescola perqu ens
permet posicionar-nos o conixer la posici sense estar amb la proximitat que de
vegades ens afecta a lhora de procs i de presa de decisions. I en aquest sentit sempre
s vlida i important. Tot i aix, s que trobem a faltar ms vegades aix portat com a
debat que ens enriqueixi a tots.
R: La duraci depn molt de la tasca i lencrrec que vinguin a realitzar, encara que
generalment es situen al voltant de les dues hores. No obstant, aix no vol dir que sigui
una tendncia i que sempre sigui aix perqu a vegades amb la meitat del temps que the
dit ja han fet la seva tasca.
[123]

educatius?
R: Nosaltres el fet de conixer lescola i el projecte i veure prctiques concretes a

lescola s de fet com ho vivim i com ho hem viscut fis ara. Nosaltres no hem viscut una
fiscalitzaci, s a dir, no ho entenem aix perqu entenem que des de lescola pblica
una part de la feina que hem de fer els mestres s explicar-nos. Per tant, s argumentar,
justificar, vincular amb referents terics i pedaggics el perqu utilitzem una prctica
determinada. I aleshores aix compartir-ho amb una persona que s del servei educatiu i
t una posici de requeriment i de donar-li resposta pot ser important per nosaltres, ja
que dalguna manera per una banda homologa all que estem a lescola i ho contrasta i
ens apunta camins o lnies dactuaci que poden millorar el que estem fent amb els
nens.
R: Normalment tenim ms duna visita per trimestre per diferents motius, ja que de
vegades s ms de contingut administratiu, altres vegades fan referncia prpiament al
personal de lescola i altres vegades fan referncia a qestions de debat pedaggic
profund. Per tant, jo crec que haurien de ser ms freqents i sobretot haurien destar
enfocades en aquest ltim eix.
PROBLEMES

R: Jo crec que hi ha dues qestions. Una s la manca de temps, ja que considero que
tenen poc temps per elaborar b i fer un retorn correcte del qu sigui, s a dir, de
qualsevol mbit de la vida de lescola. I laltre s les estructures rgides que de vegades
planteja ladministraci com a sistema educatiu que la inspecci es veu obligada a
traspassar daquesta manera quan en realitat es poden plantejar des dun punt de vista
ms flexible o obert ms en relaci al coneixement del projecte i dels mestres que hi sn
a lescola. Per tant, la vara de mesurar no pot ser la mateixa per a totes les escoles
perqu t a veure amb lequip de mestres que hi estan treballant, la poblaci que arriba a
lescola i t a veure com lescola planteja i defensa un projecte educatiu.
[124]
AUTONOMIA
R: No. Una altra cosa s el sistema daccs a la funci pblica docent, ja que crec que
no es pot mantenir una frmula doposici ancorada al segle XVIII. En realitat un
examen no pot validar un mestre per fer docncia tota la vida i personalment estic
totalment en contra. Aleshores el que provoca s que els mestres que guanyen loposici
doncs si no tenen tica professional i comproms social doncs pot ser que siguin gent
que facin cinc hores de vigilncia de nens i no facin el que han de fer que s la seva
feina docent: fer lofici de mestre. Aix no t a veure directament amb la pregunta per
si perqu de fet haurien darribar-hi al fer de mestre com el fer de director i dinspectors
els millors dels millors. I aquest plantejament en aquest moment est lluny. En tot cas, i
atenent-me directament a la pregunta puc dir que la meva experincia s molt positiva,
ja que no hem tingut problemes sin que fins i tot ens han ajudat en molts dels aspectes
del centre.

dautonomia?
R: La direcci no est lliure de mans per poder decidir lequip docent de lescola, per
aleshores tampoc estaria dacord que aix recaigus en mans duna persona. Hauria de
ser una histria ms collegiada, una estructura, una comissi o des del consell escolar
de lescola on incls els pares tinguessin accs. Per tant, uns pares compromesos amb el
projecte de lescola, si est clar que el que ha de privar s el projecte de lescola, lideari
de lescola privada cristiana sha transportat. No s veritat que tota lescola pblica
tinguem el mateix projecte s incert i fals. Cada escola t un projecte que respon a
lanlisi de lentorn, als infants que van a lescola i de lequip de mestres concret que el
tira endavant. I aix genera si ha Ripollet tenim vuit escoles, vuit projectes diferents.
Aix t a veure amb la relaci amb la inspecci totalment, ja que linspector ha de ser
coneixedor del projecte de lescola per saber quins sn els punts febles, els punts forts
per a poder implementar altres coses o plataformes i per poder estar alerta que aix no
sigui un greuge comparatiu pel que fa al procs de formaci i construcci educativa dels
nens. Per tant, s important que ell conegui els projectes. Clar si la seva assignaci en
un total sn de vuit escoles, ell pot treballar amb un nmero de vuit escoles, ara amb un
nombre de vint escoles poder no. Lhomogenetzaci s el que s dolent i la dificultat s
aquesta.
[125]
Annex 5. Resum sobre la variable funcions
Agents Inspectors i directors.

-Funcions desenvolupades amb major freqncia: supervisi i
assessorament.
Encara que a la prctica totes sinterrelacionen entre si (inspectors).
-Els directors no coincideixen amb una funci predominant.
Informaci obtinguda
-Funci que genera uns millors resultats: assessorament i avaluaci

(inspectors i directors).
-Potenciaci de noves funcions: coordinaci i vinculaci amb les xarxes
(inspectors).
-Funci ms complexa: gesti relacions humanes (inspectors), control
(directors).
-Funci que genera ms desconfiana: control i avaluaci (inspectors i
directors).
-Dificultat en desenvolupar les funcions de lespecialitat per la manca de
temps.
-En la millora dels resultats hi juga un paper clau lentorn del centre.
-Els inspectors han dincidir en lassessorament sobre la presa de
decisions.
Observacions
-Cal desenvolupar la competncia professional dels inspectors (saber

interpretar i analitzar el centre) i dotar-los de tecnologies solvents en el
temps.
-Sha de generar un canvi de mirada en relaci a la funci davaluaci:
ens ha de servir per a la reflexi de les prctiques educatives i introduir
millores.
Font: Elaboraci prpia (2015).
[126]
Annex 6. Resum sobre la variable organitzaci
-Segons els inspectors es tracta duna estructura organitzativa disfuncional i

ineficient:
No t en compte la normativa de la LEC.
Les actuacions sn desenvolupades en solitari.
Interpreta les poltiques educatives segons interessos i tradicions.
Latomitzaci no permet desenvolupar les funcions especialistes.
-Els directors sostenen que lorganitzaci territorial de la inspecci s que
facilita arribar als diferents centres educatius.
Informaci obtinguda
-Mesures per millorar la inspecci i la forma de treball dels inspectors:

Directors:
Tenir ms recursos humans (inspectors).
Dotar-se de sistemes informtics transversals.
Vincular a la inspecci a una estructura de treball descola.
Inspectors:
Promoure el treball en equip.
Potenciar la intervenci dequips inspectors.
Promoure una major formaci permanent.
Crear una inspecci duna grandria adequada.
Dedicar ms temps a les tasques davaluaci i assessorament.
Fer un s ms adequat de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci.
-Els inspectors no els genera problemes en la seva forma de treballar
lestructura jerrquica de la inspecci.
-Els inspectors es perceben com agents que actuen individualment i sense
Observacions
el suport de ning franctiradors.

-La inspecci deducaci es basa en una jerarquia normativa per no
funcional.
[127]
Annex 7. Resum sobre la variable accs
Agents Inspectors.
-Els requisits no shaurien dendurir perqu ja sn vlids (majoria).

Informaci obtinguda
-Laccs a la funci inspectora no s adequat.

Eliminar ls de proves escrites. Caldria seleccionar els inspectors a
partir de lexperincia docent en lmbit de lensenyament i
aprenentatge, lexperincia desenvolupada a partir de projectes de
centre i la capacitat destablir contactes amb el context.
La selecci shauria de fer a partir dun procs de mrits on els
tribunals no estiguessin polititzats.
-Altres criteris per a laccs a la inspecci educativa:
Redefinici personal de les tasques i competncies.
Tenir un cert domini de les TIC.
Observacions
Disposar dun coneixement en una llengua estrangera.

Capacitat de gestionar i resoldre conflictes.
-Laccs generalitzat dels ltims anys ha estat ls de la comissi de
serveis. Alguns inspectors optarien per eliminar aquesta via dentrada (I5).
[128]
Annex 8. Resum sobre la variable formaci i actualitzaci

Agents Inspectors i Directors.
Inspectors:
-Diferents vies de formaci (institucional i externa).
Formaci institucional: Depn molt dels Serveis Territorials i el
Departament dEnsenyament.
-Formaci enfocada a les funcions.
-Formaci de les rees despecialitat (carcter semestral).
Formaci externa:
-Portada a terme per les associacions professionals a travs de
jornades o congressos (carcter anual).
Informaci obtinguda
-Formaci individual (motivacions i interessos de cada inspector).

-Segons la majoria dels inspectors la formaci rebuda s adequada per
afrontar els canvis de la societat del coneixement
-La formaci que reben els inspectors est vinculada a les actuacions
diries dels inspectors i al pla director de la inspecci.
-La metodologia principal en les activitats formatives s el treball entre
iguals (participaci, discussi, reflexi).
Directors:
-Els inspectors han estat capaos dactualitzar les seves tasques i funcions.
-Cal seguir fomentant la formaci contnua al llarg del temps.
-Nota mitjana a la inspecci deducaci: 7.
Propostes de millora:
Escoltar als centres.
Fomentar una relaci de ms proximitat.
Alliberar-los de les tasques rutinries.
-No existeix cap tipus de pla formatiu per a la inspecci educativa de
Catalunya.
Observacions
-Caldria plantejar la formaci un cop es tingus clar el perfil dels

inspectors.
-Cal potenciar una formaci basada en una major reflexi.
-Introducci del concepte: carrera professional.
[129]
Annex 9. Resum sobre la variable visites

Inspectors:
-Mitjana de visites mensuals: entre dotze i quinze.
-Duraci temporal: un mat o una tarda sencera fins a una o dues hores.
Informaci obtinguda
-Temes tractats: supervisi, burocrcia, avaluaci i assessorament.

-En les visites sempre saborden temes per fomentar accions de millora.
-Visites variables a cada centre, ja que depn de les necessitats de cada un.
Normalment es faciliten unes dotze visites al llarg de lany.
Directors:
-Consideren tils les visites dels inspectors.
-Duraci temporal: entre una i dues hores.
-Temes tractats: indicadors, observar prctiques, avaluaci i assessorament.
-La freqncia de visites depn molt de cada inspector i del centre.
-Els temes burocrtics consumeixen una gran quantitat de temps en les
Observacions
visites. Es necessiten fer visites ms productives i menys burocrtiques.

-Cal potenciar la programaci i la planificaci de visites.
-En les visites saborden temes que fomenten accions per a la millora, per
amb el nou marc dautonomia cada centre les pot decidir acceptar o no.
[130]
Annex 10. Resum sobre les variables problemes i reptes

Problemes:
Directors:
-Manca de temps (sobrecrrega de centres).
-Sobrecrrega de tasques rutinries (indicadors).
Inspectors:
-Redefinici de tasques, funcions i competncies (actualitzaci).
-Consolidar la situaci administrativa actual (comissi de serveis).
Informaci obtinguda
-Sistema daccs a la inspecci deducaci.

-Dependncia i instrumentalitzaci poltica.
Reptes (inspectors):
-Consolidar i potenciar lautonomia de centres
-Potenciar i augmentar el treball en equip dels inspectors a cada zona.
-Afrontar el nou encaix inspecci-centre i les conseqncies que
comporta.
-Promoure un major treball en xarxa.
-Comprometres en la implementaci de programes de centre que
sorienten a millorar la confiana mtua i la relaci entre els centres.
-Millorar la implicaci dels inspectors i inspectores al territori.
-Superar el conjunt de problemes comentats.
-Els inspectors coincideixen en qu es poden superar aquest conjunt de
Observacions
problemes.
-Propostes per superar els problemes: ls del treball en xarxa.
[131]
Annex 11. Resum sobre la variable autonomia

Paper que ha de desenvolupar la inspecci:
Directors:
-Contribuir a una major reflexi i assessorament dels centres.
Informaci obtinguda
-Conixer amb profunditat els projectes dels centres.

Inspectors:
-Potenciar ls de la funci davaluaci i assessorament.
-Tenir en compte les funcions i tasques que desenvolupa cada agent.
-Ajudar a exercir el lideratge pedaggic.
-Recolzar al centre en els seus errors.
-Creant espais i dimensions socials on es produeixi la possibilitat de
compartir aprenentatge i de cooperar per a la intervenci.
-La dotaci duna major autonomia no ha generat problemes entre

Observacions
inspectors i directors.
-El paradigma dautonomia sallunya de la concepci tradicional de la
inspecci, control, i es dirigeix cap a un model collaboratiu i assessor.
[132]
Annex 12. Encrrecs agrupats per funcions
FUNCIONS ENCRRECS (N DEL ENCRREC) PERCENTATGE

Memria curs 2012-13 (1)
Memria planificaci anual 2012-2013(2)
Informe qualitatiu sobre la licitaci de UEC (3)
Informar a SGIE (4)
Certificaci professorat (6)
Informaci per les visites del Director dels Serveis
Territorials als vostres centres (8)
Total dencrrecs:
Informe ACDE i centres PAC (10)
21
Informe de la Inspecci dEducaci en relaci amb
el tancament de limpuls de la lectura en els centres
de 3r any (11)
Informe del Pla dactuaci i Memria dels Serveis
Assessorament
Educatius (13)
Informe de les UEC (Unitats dEscolaritzaci
Compartida) (14)
Seminaris coordinaci PILE (18) Percentatge:
Proves de competncies bsiques 6 i 4t dESO (19) 22%
Informe absncia professorat (20)
Propostes de la Comissi de Garanties sobre la
planificaci escolar (28)
Propostes representants de directors a les
comissions de garanties (29)
Acompanyament centres PAC i ACDE (34)
Auditories pedaggiques (35)
Concerts educatius (39)
Proposta nomenament extraordinari directors/es
(41)
ACDE (Acords de corresponsabilitat) (47)
GEP (Grup Experiemental Plurilinge) (53)
Memria planificaci anual 2012-2013(2)
Informe qualitatiu sobre la licitaci de UEC (3) Total dencrrecs:
Informar a SGIE (4) 33
Certificaci professorat (6)
Supervisi Tutoria nous inspectors (7)
Informaci per les visites del Director dels Serveis
Territorials als vostres centres (8)
Supervisi del SIC (Sistema dIndicadors de Percentatge:
Centre) (9) 35%
Idem.Secundria (9.1)
Informe de la Inspecci dEducaci en relaci amb
el tancament de limpuls de la lectura en els centres
[133]
de 3r any (11)
Informe del Pla dactuaci i Memria dels Serveis
Educatius (13)
Informe de les UEC (Unitats dEscolaritzaci
Compartida) (14)
Dades dels alumnes que segueixen els projectes
singulars (15)
Dades centres residencials dacollida de menors
(16)
Proves de competncies bsiques 6 i 4t dESO (19)
Informe absncia professorat (20)
Emetre informe sobre: Subvenci centres concertats
deducaci especial (23)
Planificaci treball rees geogrfiques (25)
Presidir les Comissions de Garanties (26)
Planificaci individual de cada inspector (27)
Verificaci qestionari Llars dinfants. QUEI (31)
Supervisi De Cicles Formatius (32)
PIM (Programa Intensiu de Millora) (36)
Concerts educatius (39)
Informe de les escoles darts plstiques i superiors
de disseny (42)
Supervisi de les proves daccs als cicles
formatius (44)
Supervisi USEE (Unitats de Suport a la Educaci
Especial) (45)
ACDE (Acords de corresponsabilitat) (47)
Recursos i reclamacions de preinscripci (50)
Modificaci excepcional de lhorari establert de
centres educatius de secundria (51)
Informe no continutat (54)
Informe final PAC (55)
Prepilotatge AIC (Avaluaci indicativa de centre.)
(5) Total dencrrecs:
Tutoria nous inspectors (7) 23
Avaluaci Dades dels alumnes que segueixen els projectes
singulars (15)
Dades centres residencials dacollida de menors
(16) Percentatge:
Convocatria selecci de directors (19.1) 25%
Seguiment PILE (22)
Emetre informe sobre: Subvenci centres concertats
deducaci especial (23)
[134]
Avaluaci de docents interins de 1r any (24)

Propostes de la Comissi de Garanties sobre la
planificaci escolar (28)
Propostes representants de directors a les
comissions de garanties (29)
Avaluaci directors final de mandat (30)
Auditories pedaggiques (35)
Comissions selecci de directors (37)
President de la comissi (inspector) (38)
Proposta nomenament extraordinari directors/es
(41)
AGD (Avaluaci Global Diagnstica) (43)
Valoraci proves de competncies bsiques de 4t i
6 (48)
Informes sobre els projectes de direcci actualitzats
(49)
Informe no continutat (54)
Informe final PAC (55)
Tutoria nous inspectors (7)
Previsi de les reunions de directors que es faran al
llarg del curs (12)
Dades dels alumnes que segueixen els projectes
singulars (15) Total dencrrecs:
Proves diagnstiques (17) 17
Proves de competncies bsiques 6 i 4t dESO (19)
Ajuts per a la reeducaci pedaggica o de
llenguatge (21)
Control Seguiment PILE (22)
Planificaci treball rees geogrfiques (25)
Planificaci individual de cada inspector (27)
Verificaci qestionari Llars dinfants. QUEI (31)
Percentatge:
Proves GESO (33)
18%
PQPI (Programes de Qualificaci Professional
Inicial) (40)
Absentisme (46)
Informes sobre els projectes de direcci actualitzats
(49)
Recursos i reclamacions de preinscripci (50)
Programes de diversificaci curricular. Informa
inspecci per fer la revisi dels aspectes
organitzatius del programa (52)
[135]

TFG Adriaortiz PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TFG Adriaortiz PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Grau de Pedagogia - TFG

Universitat Autnoma de Barcelona

La inspecci deducaci de Catalunya:

Autor: Adri Ortiz Figuerola

La Inspeccin es lugar de tensiones, pero lugar privilegiado para contribuir,

Gonzlez, T. (1999, p.159)

5.3 Accs ..................................................................................................................... 40

1. INTRODUCCI I CONSIDERACIONS PRVIES

1.1 Presentaci i justificaci del treball

El present treball pretn aprofundir i reflexionar sobre la inspecci deducaci en

Pel que fa a la metodologia, la investigaci parteix de lenfocament qualitatiu com a eix

A banda daix, lelecci daquesta temtica es justifica a partir duna assignatura

1.2 Objectius del treball

Analitzar la situaci actual de la inspecci deducaci de Catalunya.

Establir els reptes de futur de la inspecci deducaci de Catalunya.

1.3 Altres consideracions prvies

2.1 Aproximaci histrica a la inspecci deducaci

Segons el ttol VII de la Llei Orgnica dEducaci (2006) la inspecci deducaci s un

mateixa manera? Definitivament, no. Levoluci histrica mostra que tradicionalment,

Uns anys ms tard, amb laprovaci de la Constituci espanyola del 1978, es va

A banda daix, s necessari considerar que levoluci dels mecanismes de supervisi

2.2 Anlisi de la inspecci educativa a Catalunya

a) Supervisar i avaluar els centres i els serveis educatius, i controlar lassoliment

Segons lAIEC5 (2014), aquestes funcions es poden agrupar en les referents a la

En canvi, lavaluaci implica un judici de valor a partir duna recollida dinformaci,

La funci davaluaci tamb es descriu com un procs de transformaci que parteix de

La funci de lassessorament en la supervisi implica un procs de suport a les

Aquest conjunt de funcions mostren que el sistema educatiu dota la inspecci

2.2.2 Atribucions i visites

a) Accedir a les diverses dependncies dels centres i dels serveis educatius.

En relaci amb lorganitzaci de la inspecci, trobem que el Decret 266/2000, de 31 de

a) Relacionades amb les rees de coneixement: cincies de la naturalesa, cincies

Alhora, cal tenir en compte que la Subdirecci General de la Inspecci s lencarregada

La Subdirecci General de la Inspecci dEducaci est constituda pel subdirector

Tanmateix, cal tenir en compte que de linspector o inspectora en cap en depn un

Tots ells formen la Comissi de Coordinaci de la Inspecci Territorial, que collabora

En resum, doncs, observem que lorganitzaci de la inspecci deducaci de Catalunya

Segons aquest article, els requisits que es demanen sn els segents:

En el sistema de concurs oposici, la fase doposici es valora la possessi de

2.2.5 Formaci i actualitzaci

Aquesta formaci recollida en els diferents textos legals consultats es justifica

Aquest conjunt delements mostra que el tema de la formaci permanent en la professi

Un altre problema que pateix la inspecci educativa de Catalunya s la seva

A banda daix, un altre problema que es pot copsar en la inspecci deducaci s la

A tall de cloenda, tamb trobem un problema que no s propi del collectiu de la

2.3 La inspecci i lautonomia dels centres: reptes per al futur i

Aix doncs, la pregunta que es planteja immediatament s la segent: quins canvis es

Parallelament, laprovaci del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels

3. DISSENY I DESENVOLUPAMENT DE LESTUDI

3.1 Definici de la metodologia

La investigaci desenvolupada en aquest treball parteix de la metodologia qualitativa

3.2 Delimitaci de la mostra

El desenvolupament daquesta investigaci, en la part de les entrevistes, sha centrat en

Inspectors i inspectores deducaci10: Presidents dassociacions (1), Inspector en

3.3 Tcniques i instruments utilitzats

En canvi, la tcnica emprada per a recollir la informaci ha consistit en el

A continuaci, es mostren resumidament els criteris emprats en les entrevistes:

Tipus dinstrument Grau destructuraci N de participants Grau de directivitat

Taula 1: Criteris definitoris de linstrument (Elaboraci prpia, 2015).

4. ANLISI I INTERPRETACI DE LES DADES

4.1 La veu dels experts

En aquest apartat es recullen els diferents resultats obtinguts a partir del

Tenir una quantitat ms elevada de recursos humans (inspectors): per tal de