127 |

Revista Catalana de Pedagogia

Vol. 10 2016, 127-148

ISSN (edici electrnica): 2013-9594

Idees per a la millora de leducaci a la Catalunya davui

i de dem
Thoughts for improving todays and tomorrows education in
Catalonia

Marina Toms i Folcha

Jos Lus Muoz i Morenob
aDepartament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autnoma de Barcelona. A/e:
maria.tomas@uab.cat
b Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autnoma de Barcelona. A/e:
joseluis.munoz@uab.cat

Resum
Larticle presenta els principals resultats de la recerca que analitza la realitat poltica i
educativa des duna perspectiva sistmica de leducaci. Parteix de la revisi de la
legislaci educativa, les propostes educatives de les formacions poltiques que van
obtenir representaci parlamentria als comicis electorals del 27 de setembre de 2015,
les contribucions dels moviments socials i les aportacions dexperts, per a delimitar
unes idees-eix que orientarien el paper de leducaci, lAdministraci educativa, la
inspecci educativa i el finanament de leducaci en un sistema educatiu propi a
Catalunya. Juntament amb la revisi legislativa i lanlisi de documents, shan portat a
terme dos grups de discussi amb la participaci de diferents agents i protagonistes de
la comunitat educativa. Els principals resultats obtinguts permeten concloure, entre
altres qestions, la necessitat de revisar el paper de leducaci a la nostra societat i la
seva Administraci, superant les disfuncions que actualment sobserven i que
dificulten lassoliment dels reptes plantejats.

Paraules clau
Reptes, educaci, administraci educativa, sistema educatiu, inspecci educativa,
finanament de leducaci.
 | 128

Abstract
This article presents the main results of the research which analyzes the political and
educational reality from a systemic perspective of education. The starting points of this
study are the review of educational legislation, the educational proposals of the
political parties that won parliamentary representation in the elections of 27
September 2015, the contributions of social movements and the contributions of
experts, from which we delimit the fundamental ideas that should orient the role of
education, educational administration, educational inspection and financing of
education in a systemic perspective of education in Catalonia. Together with a
legislative review and a document analysis, we have studied two focus groups with the
participation of different actors and protagonists of the educational community. The
main results obtained allow us to conclude, among other things, that there is a need to
review the role of education in our society and its Public Administration in order to
overcome the dysfunctions observed, which currently hinder the meeting of
challenges.

Keywords
Challenges, education, educational administration, education system, supervision,
education funding.

A tall dintroducci
El propsit de la recerca terica i prctica desenvolupada ha estat aportar idees-eix per
a guiar el rol que ha de tenir lAdministraci educativa i analitzar quin ha de ser el
finanament de leducaci en el context duna Catalunya davant una situaci
daugment del propi autogovern.
Leducaci a Catalunya sempre ha anat molt lligada a les directrius establertes per
lEstat espanyol, no noms en temps de la dictadura sin tamb en lpoca de la
democrcia. Tot i haver-hi canvis considerables, pel que fa a la capacitat de decisi en
el sistema educatiu den dels anys vuitanta, Catalunya sempre ha tingut un marge
insuficient per a fer una llei deducaci prpia que respongus a les inquietuds
existents en la societat catalana i la seva comunitat educativa.
En letapa posterior a la dictadura es va fer un trasps de serveis de lEstat a la
Generalitat de Catalunya en matria densenyament (BOE 31-12-1980, BOE 08-01-
1981, BOE 09-01-1981 i Reial decret 2809/1980, de 3 d'octubre). El seguit de lleis
deducaci en la democrcia espanyola ha estat vertigins. Cronolgicament shan
succet les segents lleis: Estatut de centres escolars sobre la participaci dels centres i
la seva organitzaci (1980); Llei orgnica del dret a leducaci, que tractava alguns
aspectes organitzatius (1985); Llei orgnica del sistema educatiu, que va modificar el
currculum escolar i va canviar les etapes educatives estenent leducaci secundria
obligatria fins als 16 anys (1990); Llei orgnica de la participaci, lavaluaci i el
govern dels centres docents (1990); Llei de qualitat de leducaci (2002); Llei orgnica
deducaci, en qu el Govern va derogar totes les anteriors vigents a excepci de la
129 |

LODE que va mantenir alguns dels seus trets (2006), i Llei orgnica per a la millora de la
qualitat educativa, que s la setena que saprova des del canvi de rgim poltic (2013).
A Catalunya, hi ha hagut tradicionalment inters per desenvolupar leducaci duna
manera prpia per tal dadequar-la al context social i cultural propi. Per una banda,
lescola de la Repblica va tenir un arrelament i un prestigi que va marcar tendncia i,
per altra banda, el fet de tenir una llengua i una cultura prpies. Ms recentment, el
Departament dEducaci va portar a terme processos de participaci en propostes de
lleis educatives com ara la Conferncia Nacional dEducaci (2003) o el Pacte Nacional
per a lEducaci (2006), que iniciaven el cam per a aconseguir un acord de la societat
catalana sobre els principals trets que havien didentificar el nostre sistema educatiu.
El desenvolupament daquest darrer pacte va permetre laprovaci de la Llei
deducaci de Catalunya (LEC, 2009), desprs que en diverses ocasions governs
anteriors haguessin elaborat alguns esborranys que mai no van reeixir (Sarramona,
2010).
El Govern de la Generalitat, presidit per Pasqual Maragall i format pels partits PSC, ERC
i IC-V, va promoure un nou estatut dautonomia per a Catalunya i, parallelament, el
Pacte Nacional per a lEducaci. Aquest abordava cinc eixos de debat per a fonamentar
la LEC: professorat, autonomia de centres, igualtat doportunitats, famlia i educaci i
coresponsabilitat dels ajuntaments amb leducaci. El Pacte pretenia el consens en la
societat catalana a travs de la participaci i el debat sobre els grans pilars que haurien
de regir leducaci al pas. Tot i arribar a un acord ampli per part de tots els sectors
educatius, alguns representants sindicals no el van signar.
La Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de lEstatut dAutonomia de
Catalunya en el seu Ttol IV de les competncies i Captol I de tipologia de les
competncies, estableix que a la Generalitat li corresponen, en lmbit de les seves
competncies exclusives i de manera ntegra, la potestat legislativa, la potestat
reglamentria i la funci executiva. Per tant, nicament correspon a la Generalitat
lexercici daquestes potestats i funcions, mitjanant les quals pot establir poltiques
prpies. Estableix tamb que el dret catal, en matria de les competncies exclusives
de la Generalitat, s el dret aplicable en el seu territori amb preferncia sobre
qualsevol altre (Article 110, competncies exclusives), i larticle 131, Educaci,
desenvolupa quines sn les funcions i atribucions que t.
En aquest context legal, la Llei deducaci desenvolupa i concreta les competncies
educatives que t Catalunya en virtut del seu Estatut. Aquesta Llei fou aprovada
pel Parlament de Catalunya lany 2009 (publicada en el DOGC el 10 de juliol daquell
mateix any), i apostava per un servei deducaci on els centres pblics i concertats
participin dels criteris dequitat, excellncia i coresponsabilitat, garantint-los la
suficincia econmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecci de
centre i el dret a definir el carcter propi per part de la titularitat de cadascun dels
centres educatius i que la mateixa Llei definia per als centres pblics. La Llei tamb
garantia la suficincia financera dels centres concertats i potenciava la figura del
contracte programa per a aquells centres participants decididament de la
coresponsabilitat. Lestudi dirigit per Bonal (2002) concloa que el procs de
descentralitzaci havia afavorit la dispersi de la despesa en el territori espanyol al
mateix temps que havia generat condicions descolaritzaci desiguals, tant en
lensenyament pblic com en el privat.
 | 130

Malgrat tot, leducaci obligatria de Catalunya aix com la de lEstat no sn del tot
satisfactries i els resultats a diversos informes internacionals la situen en un lloc poc
preeminent entre els diversos pasos de lOCDE, per exemple. Molts daquests
problemes provenen duna cultura professional i organitzativa conservadora heretada
dels successius sistemes educatius de lEstat, feixuga i incapa dadaptar-se als canvis
que leducaci i la societat requereixen. Teixid (2015) planteja una Administraci
educativa que promogui i avalu un sistema de reconeixement motivat pels
establiments per mitj dun organisme de carcter independent sense convocatria de
concursos. Aix, els establiments poden fer s del reconeixement que es referir a la
seva contribuci i en cap cas a una escala de qualitat o similar.
El finanament de leducaci s un eix transversal, per cabdal, a lhora de caminar cap
a un sistema educatiu propi. Per a Levin (2013), els esquemes de finanament
descentralitzat basats en bases impositives municipals o regionals porten a
desigualtats entre les localitats ms riques i ms pobres si no se suplementen amb una
igualaci suficient de pagaments dels governs centrals.
La necessitat de donar resposta rpida a les demandes que la societat fa al sistema
educatiu no es pot satisfer en lactual sistema legal. Aquesta agilitat requereix un marc
legal capa de renovar-se. Tanmateix canviar la Llei s quelcom difcil i gaireb inviable
si tenim en compte que est en mans dun Estat no gaire sensible a la diversitat i les
diferncies culturals i territorials. Aix, i amb tot, alguns dels problemes de lactual
sistema educatiu es podrien sintetitzar dacord amb algunes de les segents
caracterstiques:
Lluny. Les decisions del sistema educatiu es prenen massa lluny del lloc on
shan daplicar. Aix fa que no es conegui prou b el context i no es prevegi fer
diferncies en funci dels diversos indrets.
Tradicional. Lactual sistema educatiu es basa en formes dorganitzar i dexercir
la professi densenyant prpies duna societat estable, poc permeable i menys
sensible als canvis que leducaci actual necessita.
Dependncia. Els centres educatius depenen molt de les resolucions i les
regulacions de lAdministraci educativa, tot i que es proclama que cada
vegada disposen duna major autonomia.
Rigidesa. Lactual sistema es correspon a un model burocrtic que parteix dun
perfil de professorat, un currculum escolar i un model directiu i organitzatiu
per a una societat estable. En aquest escenari estable (s. XIX - mitjan s. XX) s que
era possible convocar oposicions al lloc de treball on se suposava que qui
reunia aquell perfil, amb unes determinades competncies i coneixements, ja
podia exercir tota la vida de professor, per la societat ara demana ms agilitat
i renovaci tant en les funcions docents com en lorganitzaci curricular i
espacial i aix reclama una resposta del sistema al moment o, com a mnim,
ms dinmica.
Tancament. El sistema educatiu es concep com a autosuficient i no mira a
lexterior. s un sistema poc permeable i que no mant interrelacions i
interaccions de qualitat amb els destinataris i els protagonistes de leducaci.
131 |

Algunes perspectives poltiques i socials de leducaci sobre la taula

En lmbit de la poltica educativa, les eleccions al Parlament de Catalunya del passat
27 de setembre de 2015 van possibilitar conixer el conjunt de propostes que, en
matria deducaci, realitzaven les diferents candidatures a travs dels seus programes
electorals i que prenem en consideraci en la nostra anlisi (consulteu lapartat
dAnnexos al final daquest mateix article). En el terreny dels moviments socials, dos
agents que han pres un important protagonisme en els ltims mesos per les seves
contribucions al debat del present i el futur de leducaci a Catalunya, per limportant
suport que han tingut per part de les classes populars i per esdevenir iniciatives
sorgides des de la societat civil, han estat lAssemblea Nacional Catalana (ANC) i el
moviment popular per una Iniciativa Legislativa Popular per a un nou Sistema Educatiu
a Catalunya (ILP-Educaci).
En el primer cas, el diagnstic de lANC centra els principals problemes de leducaci a
Catalunya en les amenaces rebudes, la crisi i lasfxia econmica patida. Concretament,
destaca els atacs a la immersi lingstica i les sentncies del TSJC que releguen el
catal a un paper secundari, la manca de competncies exclusives que no permeten
decidir el currculum bsic ni lestructura del sistema educatiu, la poca inversi
econmica, el canvi constant de lleis educatives, les taxes elevades dabandonament
escolar, la mnima inversi de lEstat en beques per a infants i joves catalans i
laugment desproporcionat de les taxes universitries. Davant aquest panorama, la
prpia ANC va presentar al principi del mes de setembre de 2015 les Bases de
Gramenet. Es tracta dun decleg que pretn contribuir a lelaboraci de les bases
educatives, i tamb culturals, duna futura Repblica Catalana, reivindicant una escola
catalana de qualitat i modernitat pedaggica per a bastir una societat cohesionada,
democrtica i lliure.
Aquestes bases estableixen, entre altres aspectes, que leducaci s un dret bsic de la
ciutadania i aix shauria de considerar en una constituci catalana; que leducaci s
fonamental en tot estat democrtic i indispensable per a la igualtat i la llibertat dels
individus i la societat; que leducaci s un b com que cal preservar (el seu
desenvolupament es basa en la responsabilitat compartida de les institucions, les
organitzacions de la societat civil i la ciutadania); que el catal ha de ser la llengua
vehicular de tot el sistema educatiu, incls luniversitari; que el sistema educatiu catal
ha de cercar la plena competncia del seu alumnat en tots els mbits curriculars de
coneixement i ha de tenir per objectiu situar Catalunya al nivell dels pasos
capdavanters de lOCDE; que leducaci ha de ser eina indispensable per a fer front a
situacions de discriminaci i, per aix, cal que es garanteixi, a tota la ciutadania, la
plena equitat en laccs tot potenciant la capacitat dautoformaci i leducaci no
formal, essencials pel desenvolupament al llarg de la vida, i que noms una aposta
decidida per leducaci i la cultura que estableixi complicitats i sinergies estratgiques i
estructurades entre ambds mbits contribuir al ple desenvolupament individual i
com de la ciutadania.
En el segon cas, per al moviment popular per una ILP en Educaci, tant la LEC com la
LUC (Llei duniversitats de Catalunya), aix com determinades poltiques municipals,
han perms la ingerncia dinteressos privats en espais educatius, demostrant haver
estat lleis incapaces de donar respostes positives al sistema educatiu. La seva anlisi
determina que aquestes lleis volen transformar el dret bsic de leducaci en un b
 | 132

individual i que es pretn aplicar el funcionament del sector privat a les institucions
pbliques amb el propsit de fer negoci amb leducaci i acabar amb la democrcia
participativa des de formes de gesti ms aviat piramidals. Aix, el passat mes de maig
de 2015 es van presentar al Parlament de Catalunya gaireb cent mil signatures per a
la ILP dEducaci.
Les reivindicacions que shan plantejat en aquesta Iniciativa queden vinculades, en
sntesi, a les segents demandes: una xarxa pblica, nica i gratuta de bressol a la
universitat per a fer efectiu, real i universal el dret a leducaci de tota la ciutadania
sense importar el seu origen social; reduir progressivament els concerts escolars,
comenant per aquells centres que cobren quotes molt altes i els que segreguen per
qesti de sexe (els centres concertats, en un perode de deu anys, haurien de passar a
ser pblics o quedar privats sense subvenci ni concert); no permetre la gesti privada
ni la participaci dempreses privades al sistema educatiu pblic; democrcia a les
universitats pbliques i recuperaci de la gesti democrtica dels centres educatius
arrabassada per la LEC i la LOMCE (p.e.cap rgan decisori o de govern pot tenir com a
membres representants del mn empresarial); autonomia dels centres real,
pedaggica, sense direccions imposades des de fora i amb projectes educatius discutits
en el si de lescola, amb la participaci de les famlies i la collaboraci amb lentorn
proper a les universitats, la recerca ha de ser dinters per al benestar de tots els
membres de la societat i sense la pressi de lempresa privada; igualtat de gnere
perqu les dones estiguin tan presents com els homes en els rgans decisoris, de
coordinaci i direcci; avaluaci del sistema educatiu que serveixi als centres per a
millorar i als estudiants per a reconixer la seva feina i avanar en la seva formaci a
les universitats, les avaluacions shan de fer amb esperit cooperatiu i fomentant la
continutat de les trajectries acadmiques; condicions laborals dignes de les
treballadores i els treballadors per posar fi a la precarietat i la flexibilitat laboral
mitjanant la funci pblica, donant estabilitat i seguretat al personal; el catal com a
llengua vehicular de tot el sistema educatiu; no permetre la privatitzaci de les escoles
bressol pbliques (titularitat i gesti de la Generalitat per tal devitar les desigualtats
entre municipis), i destinar un mnim del 6 % del PIB a lensenyament pblic i per
compensar desigualtats cal pactar, amb els agents educatius, una discriminaci
positiva en el repartiment dels recursos.
Daquestes contribucions anteriors s possible delimitar, com a mnim, fins a set eixos
centrals, que sn els que fixen els diversos debats latents i que centren el major inters
en leducaci a Catalunya i des de les perspectives poltica i social. Es tracta del model
educatiu, la llengua, el finanament i els recursos, el professorat, el rol de
lAdministraci, la formaci professional i les universitats. Aquests eixos incorporen
diferents elements de discussi sociopoltica que, tanmateix, ajuden a dibuixar les
actuals preocupacions i les ocupacions de leducaci al nostre territori, tal com
concretem a continuaci.
Model educatiu. Millorar la societat, millorar les persones i lxit escolar. Dret a
leducaci (universal, gratuta, pblica, elecci de centres...). Democrcia,
igualtat doportunitats, equitat, inclusi, cohesi i justcia socials, talent,
desenvolupament de capacitats, currculum competencial, qualitat, llibertat,
participaci, solidaritat, coresponsabilitat, coeducaci, educaci en valors,
emancipaci, convivncia, societat del coneixement, creativitat, curiositat,
133 |

cooperaci, lacitat i altres. LEC (mantenir, desplegar...), LOMCE (rebuig,

paralitzar, derogar, desobeir...), Pacte Nacional, Iniciativa Legislativa Popular i
futura Llei deducaci de Catalunya. Pla dactuaci (contra el fracs i
labandonament escolar, lassetjament escolar, compensaci en entorns
desfavorits...). Educaci infantil de 0 a 3 anys (augment de places, foment,
xarxa de centres...). Autonomia de centres i paper de les direccions dels
centres. Metodologia (aprenentatge significatiu, individualitzat, experiencial,
relaci amb lentorn...). Aprenentatge al llarg de la vida (aprenentatge
permanent de persones adultes, msica i dansa, ensenyaments de rgim
especial, extraescolars i s de les installacions dels centres pblics fora de
lhorari lectiu, oferta formativa...). Escola rural, educaci no formal i educaci
en el lleure. Revisi de rtios mnimes.
Llengua. Escola en catal (llengua vehicular), sistema dimmersi lingstica,
trilingisme, aprenentatge didiomes...
Finanament i recursos. Escola pblica/escola privada i concertada (revisi,
eliminaci, manteniment, reducci de concerts, gesti 100 % pblica,
privatitzaci...). Inversi mnima (percentatge del PIB). Condicions salarials dels
professionals de leducaci. Beques i ajuts (menjador escolar, material
curricular i llibres de text, transport escolar, xec escolar...). Places pbliques i
concertades (de 0 a 3 anys, escoles municipals de msica, escoles de pares i
mares...). Premis i reconeixements.
Professorat. Accs a places. Dedicaci lectiva i condicions laborals. Cobertura
de baixes. Categoria. Carrera docent i professional. Formaci inicial i
permanent. Avaluaci del professorat. Reconeixement. Coordinaci Infantil,
Primria i Secundria.
Rol de lAdministraci. Suport. Combatre el fracs escolar (desafecci,
absentisme, abandonament...). Impulsar la innovaci. Autonomia de centres.
Avaluaci i prospectiva del sistema educatiu. Paper de la inspecci. Treball en
xarxa i centres i entorn. Transversalitat. Paper dels ajuntaments. Orientaci
escolar. Participaci dels estaments de la comunitat educativa i consells
escolars (de centre, municipals, territorials i de Catalunya). Continutat infantil,
primria i secundria. Formaci inicial i permanent dels professionals. Atenci a
la diversitat i competncies.
Formaci professional. Llei de formaci professional (sistema dual, flexible,
alternana escola-empresa...). Beques i ajuts. Oferta formativa i continguts.
Implantaci a la secundria. Programes dinserci laboral. Orientaci
professional. Relaci sectors pblic i privat. Sistemes de qualificaci i
homologaci. Llei deducaci permanent. Formaci de persones adultes.
Reconeixement de laprenentatge. Altres: educaci en el lleure, consells
municipals de FP...
Universitats. Millora del finanament. Preus, taxes i beques. Accs i oferta
(coordinaci, racionalitzaci...). Recerca (producci, competitivitat, promoci
de grups, impacte cultural i socioeconmic...). Relaci universitat i societat.
Democratitzaci, autonomia i governana (rector, consells...). Avaluaci de la
qualitat. Personal docent i investigador (selecci, carrera acadmica, promoci,
 | 134

retenci i captaci de talent...). Internacionalitzaci, convergncia, espai de

coneixement mediterrani i economia del coneixement. R+D+I. Contractes
predoctorals i postdoctorals.
Per tot aix, i tenint en compte el moment poltic i histric que viu Catalunya, ens
plantegem el supsit que un rol diferent de lAdministraci educativa aix com un
model de finanament que superi la dicotomia pblica-privada contribuiria a bastir un
sistema educatiu catal ms funcional i ad hoc.

Metodologia
La metodologia considerada es relaciona amb la perspectiva dinvestigaci orientada a
la poltica i la prctica educativa (policy-oriented research) i que procura proporcionar
informaci dinters per a la presa de decisions en lmbit de la poltica educativa
(Keeves, 1988; Nisbet, 1988). Es tracta, doncs, de facilitar la comprensi del que passa i
millorar la prctica educativa aportant directrius i recomanacions per a guiar la
intervenci. Per aix, repara en la identificaci i lanlisi de problemtiques derivades
de la implantaci de determinades decisions de la poltica educativa, aix com en les
solucions i alternatives que shi poden connectar.
Aquesta perspectiva es concreta aqu mitjanant el grup de discussi que resulta una
eina adequada per a generar debat i coneixement al voltant de les idees que un grup
de persones t sobre determinades temtiques (Aigneren, 2005; Krueguer i Casey,
2000). Com a tcnica qualitativa fa s de lentrevista grupal per a la recollida
dinformaci (Del Rincn et al., 1995) i es justifica perqu permet aprofundir en
temtiques concretes a partir de la comunicaci dialgica i les interaccions, per
tamb complementar altres mtodes com la revisi legislativa i lanlisi dels programes
poltics i les propostes dels moviments socials que shan destacat anteriorment (Bloor
et al., 2001).
Per a la seva realitzaci se selecciona un grup de participants que estan estretament
relacionats amb el tema objecte destudi, amb lobjectiu que conversin sobre aquest i
interactun entre si, de manera que puguin exposar, al respecte, les seves vivncies,
actituds i opinions, comentant, al mateix temps, el que han exposat els altres (Morgan,
1991).
En el nostre cas, shan format dos grups de discussi a partir duna mostra no
probabilstica, no aleatria i incidental. Les persones participants han estat prviament
seleccionades i posteriorment convidades a participar en funci de diversos criteris
com ara el seu perfil professional (professors i professores relacionats amb la poltica
educativa, professionals de la inspecci deducaci, professors i professores de
lensenyament no universitari i universitari, socilegs i poltics o representants del mn
sindical i dels moviments socials educatius), la seva experincia i coneixement en
poltica educativa i la seva implicaci en educaci tant des del vessant prctic com
teric.
El propsit dels dos grups de discussi desenvolupats ha estat realitzar els debats per
tal dobtenir els punts de vista dels participants sobre diverses idees clau per a un nou
sistema educatiu. Aquests han quedat orientats mitjanant un gui de discussi amb
preguntes centrades en dos blocs temtics: a) el paper de lAdministraci educativa
135 |

(funcions, inspecci educativa, rol del professorat, avaluaci, igualtat doportunitats...)

i b) el finanament de leducaci (centres pblics, privats o concertats, gratutat...). El
gui de discussi va permetre facilitar la moderaci dels debats, animar lintercanvi
daportacions entre els participants i generar punts de vista i valoracions diferents per
a cada bloc.
La persona moderadora va actuar focalitzant el tema a tractar mitjanant les preguntes
dissenyades i seguint un protocol definit per lequip dinvestigaci. Acollia a la seva
arribada a cada participant, agraint-li la seva presncia i procurant trobar-li un lloc
escaient en una taula rectangular. Un cop asseguts tots els participants procedia a
explicar la tcnica del grup de discussi fent especial mfasi en els objectius, en el
paper poc directiu que exerciria la moderaci i el que sesperava dels participants: la
seva participaci en forma dopinions, experincies, exemples, comentaris a les
aportacions dels altres, etc. Seguidament, exposava el tema dinters de lestudi sobre
el qual haurien de parlar els participants: quines idees es poden aportar per a millorar
les poltiques educatives a Catalunya? Quins sn els principals reptes del sistema
educatiu catal? Sempre amb relaci al paper de lAdministraci educativa i al
finanament de leducaci. Una vegada delimitades les qestions que cal abordar, la
moderaci explicava lorganitzaci del temps i invitava els participants a intervenir en
una primera ronda seguint un ordre acordat, i a continuar intervenint ja sense ordre un
cop finalitzada la primera ronda.
Les sessions van ser enregistrades en udio, amb consentiment previ dels participants,
i es van acompanyar de la presa de notes. I, en finalitzar, es va procedir a fer el
buidatge de les sessions, que van tenir com a resultat les segents categories danlisi:
categoria 1, el paper de leducaci; categoria 2, lAdministraci educativa; categoria 3,
la inspecci educativa; categoria 4, el finanament de leducaci.
En el segent apartat, aportem els resultats obtinguts en aquesta fase qualitativa del
disseny, seguint un estil interpretatiu en la narraci (Krueger, 1991), en el qual
sintegren les quatre categories per a oferir aix una visi global en la qual
sintrodueixen frases clau literalment produdes pels membres participants dels grups
de discussi i que sustenten la interpretaci elaborada de les dades al mateix temps
que les illustren. Lanlisi segueix el procediment dordenar i agrupar aportacions en
funci del major grau de coincidncies per a cadascun dels blocs de discussi.

Resultats
Els resultats que es deriven dels dos grups de discussi (GD) duts a terme presenten
aportacions diverses i dinters al voltant de les dues principals categories danlisi
sobre les quals sinterrogava: lAdministraci educativa i el finanament de leducaci.
No obstant aix, el desenvolupament de les sessions tamb va permetre posar sobre la
taula altres contribucions significatives i que es vinculen, fonamentalment, al paper de
leducaci i el rol de la inspecci educativa. En aquest sentit, els resultats que recollim
resten organitzats dacord amb la identificaci daquestes quatre categories danlisi.
En el text shan identificat els respectius GD amb el nombre amb el qual sels identifica.
 | 136

El paper de leducaci
Hi ha un consens fora ampli i extens a assenyalar que la concreci dels reptes de
leducaci a la Catalunya davui i de dem requereix, necessriament i com a condici
prvia, la delimitaci de quin ha de ser el paper de leducaci en la societat,
especialment perqu aquesta pot representar una veritable oportunitat per a
vertebrar-la. De fet, fer un pas millor passa per leducaci, que hauria de ser eix
central en una futura Constituci. (GD1)
Aix, s necessari preguntar-se quin valor concedeix la societat a leducaci en
lactualitat i quin valor li atorga la poltica, entesa com a servei a la ciutadania, ms
enll de linters que sovint es mostra en perodes de campanya electoral. Leducaci
hauria destar per sobre dinteressos de partit determinats i exclusius.
El debat al voltant de quina educaci necessitem i volem hauria de superar el marc
estrictament escolar i situar-se en la perspectiva de laprenentatge al llarg de tota la
vida. Aquest debat ha de permetre la reflexi collectiva sobre el model educatiu que
es desitja i al qual saspira, per prioritriament hauria dubicar lalumnat en el centre
dels processos densenyament i aprenentatge i cercar els propsits de la igualtat
doportunitats, lequitat, la inclusi i la cohesi social.
Per altra banda, lanlisi de la realitat educativa i el disseny de lnies mestres per a
leducaci haurien de romandre exempts de crrega normativa. Tamb requereixen
majors quotes de dileg, negociaci i consens en un context, com lactual, no gens fcil
segons la fora que tenen les distintes ideologies que incideixen en el model educatiu
que vindr i lelevada incidncia que sempre hi t lentorn. De fet, lxit dun projecte
educatiu depn molt del context i de la resposta que es dna a aquest; a les zones on
les famlies presten ms valor a leducaci hi ha millors resultats escolars. (GD7)

LAdministraci educativa
s fora generalitzada lopini que lAdministraci educativa ha daprimar la seva
crrega normativa i legislativa que tant sembla ofegar i pesar sobre el conjunt del
sistema educatiu. Per aix, caldria guanyar en flexibilitat, amb poques directives, i no
sobrecarregar de burocrcia, ats que es necessita una certa estabilitat normativa que
possibiliti el desplegament de la legislaci actual.
De lAdministraci educativa sespera que, ms enll que vetlli pel compliment
normatiu, sigui propera als centres educatius i els concedeixi un major grau
dautonomia. Tamb, que es mostri realment oberta a la diversitat sense pretendre
homogenetzar-ho tot, perqu ha de ser una eina al servei de tota la societat i no
noms al servei de determinats interessos de govern. (GD2)
Pel que fa a lautonomia de centres, convindria partir de la capacitat que tenen els
centres per a exercir-la, aix com de la seva voluntat per a millorar en la implicaci
sobre els aspectes organitzatius. Ha de suposar una oportunitat perqu els centres
repensin el seu funcionament i aprofundir en termes de lideratge pedaggic. No hauria
de contribuir a laugment de contradiccions derivades de la normativa vigent referent
a lautonomia. LAdministraci educativa ha de donar confiana a les direccions dels
centres en tant que sn les primeres responsables daquesta a les institucions escolars.
137 |

Amb tot, lAdministraci ha destar al servei de leducaci adoptant el rol de

facilitadora i orientant lactuaci cap a la millora dels processos daprenentatge, la
satisfacci i la motivaci docents i el desenvolupament dels centres educatius. Per
aix, es valoraria que fos sensible davant les justes demandes de la comunitat
educativa i poder, aix, avanar conjuntament en lassoliment dobjectius comuns i el
debat al voltant del model educatiu que es persegueix i que hauria de prioritzar
latenci ms en els collectius socials vulnerables i desfavorits que no pas tant en la
competici de centres per a destacar en rnquings.
LAdministraci educativa es vol que sigui oberta als agents educatius i a la participaci
en tots els mbits, des dels valors a promoure en lensenyament fins a lavaluaci de
lactivitat docent. En conseqncia, i des daquesta ptica, les avaluacions internes i
externes de centres poden ser una eina per a la millora, sense excloure la convenincia
dimpulsar altres qestions clau com ara la major estabilitat dels equips docents, la
delimitaci de competncies professionals docents, el treball en equip dels
responsables directius i institucionals o lestabliment duns entorns ms afavoridors.
Mereix una menci a banda la importncia significativa que satorga a una implicaci
ms gran i ms activa dels ajuntaments en leducaci i que ens aproparia cap a una
poltica educativa ms arrelada al territori i la descentralitzaci. Aquest protagonisme
ms gran dels ajuntaments en leducaci, hauria de concretar-se des de lacord amb
lactual Administraci autonmica per tal dunificar criteris, millorar lordenaci
educativa i evitar la superposici de funcions i competncies.

La inspecci educativa
El rol de la inspecci educativa s objecte de preocupaci en tant que s el suport ms
immediat que tenen els centres educatius per part de lAdministraci educativa i que
pot aportar valor afegit al sistema educatiu. Dues qestions importants que es
plantegen queden vinculades a les seves funcions i formaci.
En el primer cas, es proposa sotmetre a estudi la distinci entre unes funcions ms
relacionades a la supervisi i altres ms centrades en lavaluaci: Els inspectors no fan
les normes, per sha de redefinir la seva actuaci, separant avaluaci de supervisi.
(GD3) En el segon cas, es troba a faltar una formaci ms especfica i especialitzada,
tant inicial com permanent, per tal devitar, entre daltres, la superposici de
competncies entre inspecci i direcci mitjanant la revisi de les funcions que la
inspecci desenvolupa i contribuint al fet que pugui entrar a laula i acompanyar.
(GD5)
Menys dubtes provoca la seva actuaci focalitzada en acompanyar, donar suport,
ajudar, etc., i fonamentada en el coneixement dels centres, la realitat de les aules i
lavaluaci i lanlisi til per a realment produir millores autntiques i ptimes. s una
mirada externa als centres que cal preservar des de lassessorament, la supervisi i
lavaluaci i que, al mateix temps, requereix confiana i coresponsabilitat per a
progressar en la millora de leducaci conjuntament amb el professorat i les famlies.
En la consecuci daquest propsit darrer, tamb hi contribuirien aspectes com la
reducci dexigncies burocrtiques, la no exposici permanentment a canvis
normatius constants, la millora de lorganitzaci dels centres, la potenciaci de
 | 138

lideratges organitzatius i pedaggics, limpuls de lautoavaluaci institucional i de

lavaluaci entre iguals i en equip, el treball en xarxa i la rendici de comptes.

El finanament de leducaci
El finanament de leducaci s, probablement, el tema que ms controvrsies
desperta entre els participants que defensen models cent per cent pblics i els que
obren les portes a determinades iniciatives privades des de la collaboraci, tal com
algunes experincies de plans educatius dentorn i projectes educatius de ciutat han
constatat mitjanant lobertura cap a altres operadors. Per als primers, la defensa de
garantir un sistema totalment pblic i nic es justifica per diverses raons: perqu
totes les lleis diuen que no es pot discriminar, perqu hi ha macroinstallacions que
paguem entre totes i noms sn per a uns pocs i perqu no es pot deixar leducaci en
mans de les empreses, que tenen altres interessos.(GD4)
Amb relaci al finanament de lescola concertada, els participants manifesten punts
de vista oposats. Alguns assenyalen que hi ha segregaci i discriminaci i, fins i tot, una
distribuci desigual dels recursos en detriment de lescola pblica. Altres assenyalen
que caldria revisar el finanament als centres independentment de la titularitat
daquests. Hi ha escoles concertades que fan un servei pblic impressionant en zones
deprimides socialment i econmicament. (GD7)
No obstant aix, tamb hi ha qui evidencia una manca de finanament per a lescola
concertada: la manca de recursos afecta tant a lescola pblica com a lescola
concertada i el cost duna plaa escolar a la primera s ms elevat que no pas a la
segona (GD6) i a lescola concertada es compleix de forma ms estricta amb les
regles de la rtio, mentre que a lescola pblica acostuma a haver-hi una major
flexibilitat des del punt de vista normatiu. (GD7) Aquestes aportacions tamb sn del
parer que la millora del sistema educatiu no es correlaciona forosament amb un
augment de recursos i, per tant, el finanament de leducaci hauria destar ms aviat
en funci de lentorn dintervenci que no pas de la titularitat dels centres.
En aquest sentit, hi ha participants que destaquen la bona feina que fan algunes
escoles concertades en determinats contextos malgrat la forta competncia que pateix
amb lescola privada. Per aix, remarquen que caldria evitar segons quin tipus de
manifestacions que, a vegades, es fan des de lmbit poltic i que semblen obviar que
lescola concertada s un centre sufragat amb fons pblics. Ara b, des daquesta
perspectiva aquest tipus de centres haurien destar a labast de tothom ats que en cas
contrari esdevenen selectius.
Per ltim, existeix un convenciment i un acord majoritaris a reivindicar un augment de
la inversi feta en educaci. s necessria la millora del finanament de leducaci si es
volen encarar amb millors perspectives els reptes educatius de la inclusi i latenci a
la diversitat.
139 |

Discussi i conclusions
Lanlisi del marc legal existent en educaci conjuntament amb les propostes dels
grups poltics i altres grups socials vinculats amb leducaci, aix com lopini de les
persones consultades, ens porta a concloure el segent:
Cal revisar el paper que t leducaci en el context catal. No es tracta de
manifestar per part dels governs i els agents en general que leducaci s molt
important, sin que cal emprendre accions clares i adequades a la societat
moderna, les seves necessitats i les aspiracions dun poble que vol ser tamb
referent en matria deducaci. En aquest sentit, la revisi dels programes dels
grups poltics i les reivindicacions dels moviments socials en educaci plantegen
reptes en igualtat doportunitats, equitat o finanament que contrasten amb
lexercici del poder un cop aquests poltics (independentment de la ideologia
que tinguin) prenen decisions. En aquests moments prioritzen el cost de
popularitat o en vots que no pas la coherncia de la decisi amb el programa
electoral.
LAdministraci educativa ha de revisar el seu funcionament feixuc, rgid i
normatiu. Es palesen procediments de lAdministraci educativa no alineats en
la tendncia a ser un referent, ans al contrari, sn ms propis dadministracions
burocrtiques, caduques i que frenen moltes iniciatives i canvis de progrs.
Caldria caminar cap a una administraci gil, flexible, lleugera en normes i
procediments, ms horitzontal i efica en el mateix sentit que ho planteja Roca
(2014) quan assenyala que el Ministeri o la Conselleria regularia normativament
el conjunt del sistema, per dictaria noms normes bsiques per a garantir
lequitat del sistema i que, en cap cas, suposessin disminuir lautonomia
pedaggica, curricular i organitzativa dels centres, tot i que lAdministraci hi
podria intervenir per a garantir la qualitat dels projectes educatius dels centres
que atenguessin.
El funcionament de la inspecci educativa sha de repensar perqu sigui ms
coherent amb el rol de la direcci de centres educatius i de la nova
Administraci educativa. Si b la funci inspectora desenvolupa un important
paper en lactual sistema educatiu, caldria revisar el seu lloc en un sistema de
major autonomia i funcionament dels centres educatius. Caldria superar la
consideraci de qui s Administraci o no: la inspecci s Administraci?, i les
persones que dirigeixen els centres ho sn?, i el professorat? Amb una
confiana multidireccional entre tots els agents implicats en leducaci, aquesta
consideraci de ser o no Administraci deixaria de tenir sentit i tothom
dedicaria els esforos en pro de leducaci com un b com. (UNESCO, 2015)
Convindria ampliar la mirada respecte al finanament de leducaci. No es
tracta de diferenciar noms finanament en funci de la titularitat del centre
sin daltres criteris referents a la complexitat de la tasca educativa com ara les
necessitats educatives i socials o del context on es troba situat o dna el seu
servei. Una altra consideraci molt significativa s el percentatge del PIB que es
destina a educaci i que ha destar en coherncia amb la importncia que se li
dna a leducaci, aix com amb la seva amplitud: leducaci obligatria o al
llarg de tota la vida, etc. Un finanament que no depengus de lEstat espanyol
 | 140

es podria ajustar millor a les necessitats i les poltiques educatives de Catalunya

(ANC, 2015).

Agraments
Volem agrair als participants en els dos grups de discussi (Rosa Caadell, Xavier
Chavarria, Lourdes Garca, Carme Massa, Rosa Maria Pallars, Enric Roca i lex Rosa) la
seva generositat en reflexionar sobre els temes educatius que els vam proposar.

Bibliografia i altres fonts

Aigneren, M. (2005). La tcnica de recoleccin de informacin mediante los grupos

focales. Centro de Estudios de Opinin, 7.

Assemblea Nacional Catalana. (2015). La Repblica Catalana, una oportunitat per a

leducaci. Barcelona: Assemblea.cat.

Assemblea Nacional Catalana. (2015). La repblica catalana, una oportunitat per a

leducaci. Recuperat de https://goo.gl/B4cbLV

Assemblea Nacional Catalana. (2015). Bases de Gramenet: Bases per a leducaci i la

cultura de la repblica catalana. Recuperat de https://goo.gl/CdGtt2

Bloor, M., Frankland, M., Thomas, M., i Robson, K. (2001). Focus groups in social

research. London: Sage.

Bonal, X. (2002). El balance pblico-privado en el sistema de enseanza espaol:

evolucin y efectos sobre las desigualdades educativas. Educar, 29, 11-29.

Cs. Ciudadanos. (n. d.). Invertir en el presente para ganar el futuro. Recuperat de

https://www.ciudadanos-cs.org/

Candidatura dUnitat Popular. Programa poltic plebiscitari. Eleccions al Parlament de

Catalunya de 27 de Setembre de 2015, (n. d.). Recuperat de

141 |

http://cup.cat/sites/default/files/programa_plebiscitari_de_la_cup_crida_constituent_

el_full_de_ruta.pdf

Catalunya S que es Pot. (2015). El programa de la gent: Catalunya S que es Pot.

Recuperat de http://goo.gl/hXo1tJ

Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu. (2003). La Conferncia Nacional

dEducaci (2000-2002). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Generalitat de Catalunya. (2006). Pacte Nacional per a lEducaci. Barcelona:

Departament dEducaci.

ILP per lEducaci Pblica. (n. d.). Volem decidir quin sistema educatiu volem! Participa!

Recuperat de http://ilpeducacio.cat/

Junts pel S. (n. d.). Iniciativa legislativa popular per un nou sistema educatiu a

Catalunya. Recuperat de http://goo.gl/RwOcbP

Keeves, J. P. (1988). Educational research, methodology and measurement: an

international handbook. Nova York: Pergamon Press.

Krueger, R. A. (1991). El grupo de discusin: Gua prctica para la investigacin

aplicada. Madrid: Ediciones Pirmide.

Krueger, R. A., i Casey, M. A. (2000). Focus groups: A practical guide for applied

research. Califrnia: Thousand Oaks.

Levin, H. M. (2013). Privatitzar s la soluci?: Reptes i tensions del finanament de

leducaci. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill. (Debats de lEducaci; 32)

Llei orgnica 5/1980, de 19 de juny, per la qual es regula l'Estatut dels centres escolars,

BOE 154 13661 (1980).

 | 142

Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educaci, BOE 159 12978

(1985).

Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema educatiu, BOE

238 24172 (1990).

Llei orgnica 9/1995, de 20 de novembre, de la participaci, l'avaluaci i el govern dels

centres docents, BOE 278 25202 (1995).

Llei orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educaci, BOE 307 25037

(2002).

Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci, BOE 106 7899 (2006).

Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,

BOE 172 13087 (2006).

Llei orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, BOE

295 12886 (2013).

Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci, DOGC 5422 56589 (2009).

Morgan, D. (1991). Focus group as qualitative research. Califrnia: Sage.

Nisbet, J. D. (1988). Policy-oriented research. Dins J. P Keeves, Educational research,

methodology and measurement: an international handbook. Nova York:

Pergamon Press.

Partit Popular de Catalunya. (2015). Units guanyem. Plantem cara: 100 propostes de

govern. Recuperat de http://goo.gl/Od74Nn

Partit dels Socialistes de Catalunya. (n. d.). Solucions justes i acordades: Programa

electoral. Recuperat de http://goo.gl/bFOSY6

143 |

Rincn, D. del, Arnal, J., La Torre, A., i Sans, A. (1995). Tcnicas de investigacin en

ciencias sociales. Madrid: Dyckinson.

Roca, E. (2014). Leducaci en el futur estat del benestar de Catalunya. Barcelona:

Fundaci CatDem.

Sarramona, J. (2010). La Llei deducaci de Catalunya. Dimensi poltica i oportunitat

pedaggica. Revista Catalana de Pedagogia, 7, 349-361.

Teixid, M. (2015). Institum leducaci a Catalunya. Recuperat el 20 de desembre de

2015, de http://educacio-comunicactiva.blogspot.com.es/

UNESCO. (2015). Replantear la educacin: Hacia un bien comn mundial? Pars:

UNESCO.

Per citar aquest article:

Toms, M., Muoz, J. L. Camps, S., i Avi, S. (2016). Idees per a la millora de
leducaci a la Catalunya davui i de dem. Revista Catalana de Pedagogia, 10,
127-148.
Publicat a http://www.publicacions.iec.cat

Annexos: les aportacions programtiques dels diversos partits consultats

JxS Leducaci com un b com que reverteix en el conjunt de la societat;

garant de la igualtat doportunitats, la cohesi social i lequitat. Per una
escola catalana, inclusiva i dxit educatiu, amb un currculum
competencial. Mantenir i desplegar la LEC (aspirant a incorporar totes les
competncies educatives), la Llei de formaci i qualificaci professional
(sistema propi de formaci professional: dual i flexible) i promoure un
Pacte Nacional que sigui la base duna futura Llei deducaci de Catalunya
 | 144

(destinar una inversi mnima del 6 % del PIB a educaci). Suport de

lAdministraci per a lluitar contra el fracs escolar; impulsar la innovaci;
respondre a les exigncies de lautonomia de centres; diagnosticar
precoment lalumnat amb dificultats; promoure projectes continus
infantil- primria-secundria; combatre labsentisme, la desafecci i
labandonament escolar, i afavorir el treball en xarxa (centres i entorn).
Desenvolupament diniciatives davaluaci i prospectiva educatives,
desplegament de competncies digitals i impuls dun programa de
formaci permanent per als professionals i de revisi de la formaci inicial.
Destinar recursos, quan la situaci pressupostria ho permeti a recuperar
les condicions salarials del professorat, reconixer la tasca directiva i
donar beques menjador, crear escoles de pares i escoles bressol
municipals i escoles municipals de msica. Universitats: creaci dun pla
nacional de beques, increment del finanament, relaci universitat i
societat, retenci i captaci de talent, autonomia acadmica i economia
del coneixement.

Cs Per un Pacte Nacional centrat a formar bons professionals, bons ciutadans

i bones persones. Model educatiu: equitat i igualtat doportunitats,
desenvolupament del talent i les capacitats (creativitat, anlisi, etc.),
trilinge i aprenentatge didiomes (40 % catal, 40 % castell i 20 %
llengua estrangera), aprenentatge social i emocional, atenci a la
diversitat, valors cvics i constitucionals, alfabetitzaci digital i llibres de
text gratuts. Millorar la convivncia escolar, el professorat (premiar
lesfor i la responsabilitat, la formaci, un MIR docent, els plans de
carrera professional i lavaluaci), lautonomia de centres (rendici de
comptes sobre els mrits i la publicitat, directors amb ms competncies i
lEstat fixant els objectius de matries troncals), la inspecci (avaluaci i
control de la qualitat), lorientaci professional, la formaci professional
(presncia dempreses en la gesti i disseny de programes i assessorament
de professionals del sector privat), leducaci infantil (augment de places
0-3) i nous programes de formaci i avaluaci. Defensa de lescola
145 |

concertada per la llibertat densenyament i la possibilitat de les famlies de

triar centre. Garantir que les escoles dEspanya oferiran una segona
llengua del territori espanyol (catal, basc, gallec...) a ms del castell i
com a optativa; tots els estudiants catalans parlaran angls amb facilitat
en finalitzar el batxillerat o lltim cicle de FP; i tota la poblaci adulta
podr tenir accs a laprenentatge permanent. Universitats: coordinaci
de loferta i racionalitzaci del sistema; avaluaci externa de la qualitat de
la recerca; canvis en la selecci de docents i investigadors (supressi de la
gesti com a mrit); ms poders als rectors i un consell duniversitat en
substituci dels consells social i de govern; increment de taxes
acompanyat dincrement de beques; internacionalitzaci i convergncia;
districte universitari nic per a tot Espanya, i augmentar la presncia
destudiants de la resta dEspanya a les universitats catalanes.

PSC Model educatiu: pblic, universal, gratut, equitatiu, de qualitat, amb

coresponsabilitat (territori, famlies i agents educatius), igualtat
doportunitats, inclusi, educaci en valors, integral i complet.
Desplegament de la LEC (retirada de finanament a centres que segreguen
per sexes, restauraci de la sisena hora i creaci duna agncia davaluaci
i prospectiva del sistema educatiu), rebuig a la Llei Wert, obertura dels
centres pblics en horari no lectiu per a s ciutad, foment de leducaci
0-3, les beques menjador com a dret, suport econmic per a material i
transport escolars, professorat (formaci permanent i establiment de
carrera docent) i societat digital (accs a internet per a infants de famlies
en situaci de risc, accs universal a continguts digitals, programes
especfics de formaci i nova assignatura sobre programaci). Formaci
professional: construcci de sistema de qualificaci, beques i ajuts,
obligatorietat i generalitzaci de lalternana escola-empresa i creaci
duna Oficina de Treball Internacional. Llengua: consolidaci del sistema
dimmersi lingstica. Universitats: reforma del sistema de governana,
esfor pressupostari progressiu (beques i ajuts per a laccs, revisi de
preus i taxes i matrcula fraccionada en deu mensualitats), espai de
 | 146

coneixement mediterrani i recerca (xit segons producci cientfica),

foment de la recerca de base per a la competitivitat econmica, ajuts,
itinerari de carrera acadmica, eliminaci de contractes de falsos
associats i promoci de grups de recerca.

CatSqes Educaci: dret i servei pblic de qualitat, equitat, inclusi, xit escolar,
Pot participaci de la comunitat educativa, igualtat doportunitats, paralitzaci
de laplicaci de LOMCE i LOMLOU (demanda de derogaci), gratutat de
leducaci pblica a tots els nivells, afavorir lescola rural, menjadors
escolars a tots els centres pblics (0 a 16 anys), pla de xoc (fracs i
abandonament escolar), pla contra lassetjament escolar, rtios mnimes
(25 alumnes a infantil i primria i 30 a secundria), revisi dels concerts i
eliminaci dels que segreguen i discriminen lalumnat, continutat de la
immersi lingstica, lacitat de leducaci pblica, gratutat dels materials
curriculars, xarxa descoles bressol pbliques i programa de compensaci
per a entorns desfavorits. Metodologia: atenci individualitzada,
aprenentatge significatiu, transmissi dexperincies, interacci amb
lentorn, projectes educatius de ciutat, revisi de continguts curriculars i
intercanvis escolars. Professorat: revisi de laccs a places, reducci de
lhorari lectiu, cobertura de baixes des del primer moment i coordinaci
infantil- primria-secundria. Educaci al llarg de la vida: evitar
discriminacions, promoci de la sostenibilitat i lecologia, escoles
municipals de msica i dansa, oferta equilibrada i prxima
densenyaments de rgim especial, activitats extraescolars als centres
pblics fora de lhorari lectiu i recuperaci del batxillerat nocturn.
Administraci: coordinaci educaci-sanitat-serveis socials, autonomia de
centres (ms capacitat de decisi organitzativa, curricular i de gesti i
protagonisme dels claustres), sistema davaluaci, coordinaci amb els
ajuntaments i altres entitats, departaments dorientaci a les escoles,
reconeixement de drets democrtics de lalumnat, revisar i enfortir els
consells escolars (de centre, territorials, municipals i de Catalunya) i
reconeixement dels ajuntaments com a Administraci educativa. Formaci
147 |

professional i dadults: ampliaci doferta formativa, sistema de FP

superior de qualitat i homologat, Llei deducaci permanent i mapa,
augment de centres i aules de formaci de persones adultes, un
organisme coordinador de leducaci al llarg de la vida, reconeixement i
suport a les entitats deducaci en el lleure i creaci de consells municipals
de FP. Universitats: accs universal, mapa universitari i de recerca, accs i
promoci de PDI i PAS, combatre la precarietat laboral, respecte a
lautonomia universitria, promoure limpacte cultural i socioeconmic en
lentorn, nou pla de R+D+I i programa de contractes predoctorals i
postdoctorals.

PP Propostes: llibertat delecci descola i institut, promoci de

lensenyament pblic trilinge, establir canals perqu les famlies puguin
denunciar ladoctrinament i la manipulaci partidista dels collegis, beques
menjador (augment dun 50 % de la despesa a la primera reuni de
govern), implantaci del xec escolar, aules i programes educatius
dexcellncia, ajuts per a premiar el bon treball, necessitats educatives
especials (model escolar inclusiu professional i suficientment dotat),
finanament de places pbliques i concertades per a infants de 0 a 3 anys
(destinar 88 milions deuros el primer any de govern), el professorat tindr
categoria dautoritat pblica i el 80 % de la despesa no financera
disponible destinada a educaci, sanitat, serveis socials i dependncia.
Formaci Professional: implantaci de la FP bsica a partir de 3r dESO i un
doble itinerari per a 4t dESO, crdits demprenedoria i els estudiants
podran fer s del NIF del centre per a emetre factures i aix iniciar
projectes demprenedoria (tamb per a universitaris). Universitats: baixar
les taxes un 30 % en primera convocatria i crdits demprenedoria.

CUP Leducaci com a dret des de lescola bressol fins a la universitat i ms

enll de lensenyament reglat. Educaci pblica i popular, basada en les
necessitats del poble i participativa, democrtica, inclusiva, coeducativa,
en catal, i que esdevingui mitj per a lemancipaci individual i collectiva.
 | 148

Valors: llibertat, solidaritat, justcia social i cohesi social. Nou model

educatiu a partir de les necessitats daprenentatge dels individus i les
societats; centrat en les necessitats de la societat i la realitzaci plena de
les persones on cadasc aporti a la comunitat segons la seva capacitat i
rebi segons les seves necessitats; desenvolupament de la creativitat, la
curiositat i la cooperaci; tractament de la diversitat funcional i la salut
mental des duna perspectiva multisectorial, i desplegament de programes
dinserci laboral. Prioritats: lluitar contra el procs de privatitzaci i
avanar cap a un model de gesti 100 % pblic i amb la gratutat de
lensenyament; leducaci no formal i leducaci en el lleure;
desobedincia a la LOMQUE, la LEC i la LRSAL, i suport a les bases de la
Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per un nou sistema educatiu a
Catalunya.

Propostes deducaci de les formacions poltiques amb representaci al Parlament de

Catalunya desprs de les eleccions del 27 de setembre de 2015 (a partir dels respectius
programes electorals).