Sobirania, autoritat i llibertat:

una reconsideraci poltica des del pensament de Hobbes.

Edgar Straehle

edgarsttraehle@gmail.com

En els temps presents, per raons que no cal especificar, es parla contnuament de
la sobirania. Ara b, en molts casos no es coneixen les profundes implicacions
poltiques que va desencadenar la seva aparici en els comenaments de la modernitat.
Normalment, tot i que podem trobar uns quants precedents, es considera justificadament
que el concepte modern de sobirania apareix amb la figura del pensador Jean Bodin,
per en realitat s amb Thomas Hobbes, aix s partint de les aportacions dels francs,
on aquest terme assoleix la rellevncia i els trets distintius que encara mant aquest
concepte avui dia. El que ens interessa s que en aquest autor la sobirania sofreix un
desplaament semntic cabdal que sacompanya o origina, i aix s el que no
sacostuma a esmentar i el que volem posar sobre la taula, uns conseqents girs lgics
en els conceptes dautoritat i de llibertat dels quals encara en som deutors i que encara
sn decisius a lhora dabordar la manera de comprendre la poltica en lactualitat.

En realitat, per aix mateix, el que tamb hi ha al darrere daquesta ponncia s

una reflexi sobre el concepte de poder: com i perqu la sobirania apareix com la
paradigmtica exemplificaci del poder estatal i com aix suposa una mena de fusi
dels conceptes de poder i autoritat, antany fora diferenciats. Aix es percep ja en bona
mesura a lobra de Bodin, tot i que el seu concepte de sobirania, qualificat dabsolut,
encara no ho s prpiament del tot, com es mostra pel rol de Du (o la religi) aix com
certa permanncia del sentit antic de lautoritat. La desnaturalitzaci daquesta no
sacaba de consumar fins larribada del pensament de Hobbes.
 Ara ens veurem obligats a simplificar excessivament, sobretot perqu lautoritat
ha sigut una categoria poltica amb nombroses oscillacions histriques, irreductibles a
una sola, per el seu significat es podria resumir a nivell ideal i a grans trets en
aparixer com una mena de poder altre que, depenent delements diversos com el
prestigi propi aix com la confiana, el respecte, el consentiment, la deferncia o el
reconeixement duna certa superioritat per part dels sbdits, no era apropiable o
monopolitzable a priori. Lautoritat, a nivell ideal, no es podia imposar ni forar, no
podia fer s de la violncia, la coacci o lamenaa, perqu llavors es mostrava
precisament la seva absncia i es queia en el que desprs sha anomenat autoritarisme.
Per aix, hi ha hagut autors com Alexandre Kojve que han defensat que lautoritat, en
aquest sentit que la mencionem, per definici es sempre legtima: en el cas de que no ho
fos, parlarem ms aviat de poder.

Aix doncs, lautoritat apareixia com un element que al mateix moment que
podia confirmar i reforar el poder. Efectivament, ha sigut emprat com a resort
addicional i com a reserva de legitimitat daquest per tal daconseguir una obedincia
pacfica. Tanmateix, en realitat tamb se situava fora del poder i, en aquest sentit, podia
actuar com una forma de limitaci del poder o fins i tot com un contrapoder (noms cal
recordar en aquest context la funci de lauctoritas enfront de la potestas a lantiga
Roma o el rol que va tenir en el Papat, al llarg de lEdat Mitjana, com apunt aviat
Gelasi I amb la coneguda teoria de les dues espasses, tot i que tamb va haver autors
que van proposar una mena de democratitzaci de lautoritat).

El que minteressa assenyalar es que segons aquesta caracteritzaci de lautoritat

tot poder es caracteritzava per tenir necessriament una mena de carcter indigent i
incomplert, que sempre remetia per necessitat a un afora o una instncia transcendent,
per tal de presentar-se com un poder legtim, digne de ser seguit, reconegut i obet. Tot
poder no podia ser noms poder. El poder no es podia sustentar exclusivament sobre el
propi poder i requeria un extra, un element extern i legitimador. Per culpa duna
dimensi com la de lautoritat, el poder mai no podia ser absolut i, a nivell fctic,
sarriscava a lhora de comportar-se duna manera que fos arbitrria o injusta.

En aquest sentit, lautoritat era all que tenia la capacitat de fragilitzar i

desautoritzar, verb que no per casualitat tamb pertany al seu camp semntic, el poder
oficial i mostrar-lo com un poder nu, arbitrari, sense autoritat; un poder contra el qual la
desobedincia era legtima. Pensem en la celebrrima frase de Sant Isidor de Sevilla,
citada al llarg de tota lEdat Mitjana: sers rei, si regnes correctament, si no ho fas no ho
sers (rex eris si recte facies, si non facias, non eris). O pensem tamb en la importncia
premoderna del anomenat ius resistantiae o dret de resistncia a lopressi aix com la
qesti del tiranicidi, la qual especificava en quines condicions podia ser legtim matar
al monarca que es comporta de manera illegtima, que actuava com un tir. Com s
lgic, aquesta concepci de lautoritat era del tot incompatible amb un poder sobir que
es proclams suprem, nic, absolut, illimitat, indivisible i indiscutible, ms enll de la
llei.

Grosso modo, podem valorar el gest consumat per Hobbes com el del
desplaament del concepte dautoritat, aquesta mena de poder exterior al poder, buidar-
lo de significat especfic i integrar-lo dins del poder. El que es produeix s un gest que
tamb ha sigut anomenat com el de la potestitzaci de lautoritat i Hobbes la desvincula
a ms a ms dmbits propers a ella com els de la tradici o la religi.

Es tracta dun gest que Hobbes porta a terme de diverses maneres, siguin
explcites o implcites. Per exemple, en el captol X del Leviatan, on identifica elements
com la reputaci amb lesfera del poder (cosa que James Harrington desfar). En altres
casos, parla dautoritat absoluta (mentre que tradicionalment es parlava de plenitudo
potestatis), illimitada o fins i tot sobirana. O tamb es palpa aquest gest en Hobbes
quan la seva concepci de la poltica, pretesament cientfica, soposa a recrrer a autors
clssics com Aristtil o Cicer en tant que fonts dautoritat. Ara b, on ms es nota s
quan desenvolupa i formula la seva particular i coneguda concepci de lEstat.

Thomas Hobbes es contraposa deliberada i frontalment a aquelles concepcions

pluralistes del poder com sn les medievals, en bona mesura amb el propsit de defugir
lespectre de la guerra civil que tant lobsedia. Per tamb es desmarca daltres
posicionaments terics contemporanis com els de Juan de Mariana, San Robert
Belarmino o James Harrington, els quals atorgaven un espai propi i especfic a la
dimensi de lautoritat. Per Hobbes, el poder noms podia ser nic i absolut o,en cas
contrari, no era prpiament poder. Daqu que ell critiqus les postures que defensen la
constituci mixta.
 A partir daquest moment es quan es consuma lequaci poder/autoritat, on
aquesta ltima esdev un rostre addicional, i fins i tot ms dur o injust, del poder.
Ambdues paraules arriben a ser gaireb intercanviables en els textos de Hobbes. Per
aix, de manera parallela a aquesta transformaci semntica, desenvolupa lautor
britnic una antropologia analitzada des del prisma del poder o tamb tracta de
neutralitzar les institucions clssiques de lautoritat: fonamentalment lEsglsia, que ja
no pot aparixer com una autoritat espiritual independent i on la religi sha de
sotmetres als designis de lEstat, que s qui hauria dinterpretar les textos sagrats. Com
expressa al Behemoth, En s misma la religin no admite controversia: es una ley del
reino y no debe ser objeto de discusin (p. 117). Per tamb, tot i que amb menys
mfasi, tamb desautoritza la instituci de la universitat (fins i tot, recalca al Leviatan, si
proclama la veritat). Aix es percep de manera molt ntida i polmica quan emfasitza
que la tirania no es ms que el nom que li posen els seus detractors a la monarquia.

En realitat, per dir-ho en poques paraules, podrem considerar que lerecci del
Leviatan sobre el contracte, amb les seves regles inherents, requereix la desautoritzaci
prvia de lautoritat i comporta, dentrada, la deslegitimaci de tota protesta; o, com diu
al De Cive, laplicaci de lespassa de la justcia contra el discrepant. Com se sap, tot
sbdit tindria certament el dret a rebellar-se contra lEstat en aquells punts on aquest
pogus posar en perill la seva vida, com en cas dagressi, de reclutament militar o en
cas dhaver dacusar-se contra si mateix, ja que llavors es contradirien les condicions
per les quals shavia signat el contracte. Tamb accepta que, per la mateixa ra, un
pugui mentir si s torturat. En realitat, aquests serien prcticament els nics drets de
resistncia legtims i es basen a ms en motivacions privades, en els moments en qu un
fos perjudicat.

En aquest sentit, resulta fonamental que el mateix Hobbes redefinir amb el

temps lestatut daquest contracte, que de ser un pacte de sujecci al De Cive, i per tant
de renncia, passar a ser un pacte dautoritzaci (on la tria de la paraula no s gens
casual, recordem el vincle etimolgic obvi entre autoritat i autoritzaci) al Leviatan.
Segons el historiador Quentin Skinner, aquest canvi shauria produt per tal dapropiar-
se conscientment del llenguatge emprat pels parlamentaris, per desarticular el seu
discurs. Sota el pacte com autoritzaci, els signants ja no seran considerats com a
sbdits merament passius sin que sels hi atorga tericament un rol actiu i passen a ser
considerats com a autors (una altra paraula associada a lautoritat) de lEstat, el qual
llavors passaria a ser vist simplement com lactor.

Ara b, a lhora de la veritat aix, duna banda, no els hi suposa cap canvi
prctic; de laltre, aporta una ulterior font de legitimaci al poder sobir. En tant que
autors, tot i deixar de gaudir de drets poltics a nivell fctic, els sbdits passen a ser
considerats com els coautors i per tant tamb els responsables de totes les accions dutes
a terme per lEstat. En aquest sentit, Hobbes arriba a dir que el sobir no pot fer res que
infringeixi el pacte i afirma explcitament:

Como cada sbdito es, en virtud de esa institucin, autor de todos los actos y
juicios del soberano instituido, resulta que cualquiera cosa que el soberano haga no
puede constituir injuria para ninguno de sus sbditos, ni debe ser acusado de injusticia
por ninguno de ellos. En efecto, quien hace una cosa por autorizacin de otro, no
comete injuria alguna contra aquel por cuya autorizacin acta (Leviatan, XVIII, p.
145).

Per lautoritzaci es transfereix de manera irreversible, absoluta i irrevocable

lautoritat al sobir, una cosa incompatible amb lantiga interpretaci de lautoritat.
Lautoritat ja no saconsegueix o es mereix, sin que es posseeix com si fos una
propietat privada, fins i tot si el pacte ha sigut signat pel temor o ve donat per una
conquesta o herncia. Aix doncs, el sobir passa a ser lnic que t el dret a realitzar o
delegar una acci poltica. El pacte obliga als seus autors, els sbdits, per no a lactor,
que s qui realment passa a monopolitzar la llibertat poltica.

Per aquesta ra, aix tamb impedeix lesclat de tota insurrecci o rebelli.
Segons largumentaci de Hobbes, tota insurrecci, dentrada, no seria noms
illegtima sin que, a ms a ms, generaria una contradicci ja que estaria en contra del
que un i tota la comunitat havien acordat i autoritzat prviament. Dall que lautor
britnic parli, literalment, de fer s del dret de guerra contra el discrepant. En realitat,
assenyala que el criminal mort per lacci de lestat seria ell mateix lacci del seu propi
cstig, ja que tots els sbdits sn els autors de les accions del sobir. El pacte per
autoritzaci es mostra daquest mode com una forma de transferir lautoritat i tamb la
llibertat al Leviatan, en teoria sense suprimir-les o vulnerar-les. En la prctica, ans al
contrari, suposa lestratgia no noms de negar-les sin de deslegitimar-les.

A partir daquest moment Hobbes podr afirmar Authoritas, non veritas, facit
legem, on la mateixa noci de llei pateix tamb un desplaament i passa a dependre
exclusivament de la voluntat, directa o vicria, del sobir. Segons Hobbes, tota llei es
justa simplement pel fet de provenir de lEstat. Noms dins daquest s possible parlar
de justcia, mentre que a lestat de natura no es pot dir de res que sigui just o injust. En
el De Cive afirma fins i tot que tot el que fa lEstat, en tant que instncia que
monopolitza la justcia, ha de quedar impune. s a dir, el fonament de la llei ja no s
tant lautoritat com justament el poder. La llibertat dels sbdits quedaria marcada pel
silenci de les lleis, pels seus buits; a excepci, bviament, en el cas del sobir. Resulta
simptomtic que Hobbes, en els captols XIV i XXVI del Leviatan, contraposi llei i dret.

Aqu s on es destapa el segon desplaament i que t a veure amb la

resemantitzaci de la llibertat poltica. Malauradament, per culpa del temps, noms
podrem esbossar-ho. En realitat, ambds desplaaments esmentats estan relacionats. La
concepci antiga de lautoritat, al sostenir-se en factors com el reconeixement, tenia un
carcter revocable i per tant compatible amb la conservaci de la llibertat, fins el
moment en qu aquesta ltima va ser definida concisa i revolucionriament al tractat De
Cive com una absncia dinterferncies o impediments externs. A partir de llavors, la
llibertat comporta la negaci de lacci de laltre sobre un mateix, el que fereix lacci
de lautoritat, i es defensa una concepci de la llibertat que, privatitzada i despolititzada,
pot ser compatible amb un edifici poltic com el del Leviatan. Amb Hobbes es porta a
terme daquesta manera una protecci i exaltaci de la llibertat privada, ra per la qual
se lha titllat com un precursor del liberalisme. Hobbes articularia una defensa de les
llibertats personals en la mesura en qu a nivell poltic fossin inncues o
intranscendents.

Aix doncs, Hobbes es posiciona en contra de les postures que entenen la

llibertat com una llibertat poltica o cvica, que es realitza en la participaci pblica o en
la tradici del vivere libero. Aix mateix, la seva posici no s compatible amb les
postures de tradici ciceroniana que identifiquen la llibertat amb el fet de seguir i obeir
les lleis, perqu en Hobbes la llei passa a ser una expressi de la voluntat del poder
sobir. La llibertat ja no t a veure amb una acci, molt menys amb un lliure albir que
no s compatible amb el seu mecanicisme, sin amb una negaci de lacci o la
interferncia dels altres. Sidentifica amb all que ms endavant Isaiah Berlin
anomenar llibertat negativa. Per aix, al seu parer, la llibertat dins una monarquia o un
despotisme podr ser la mateixa que dins una repblica. Significativament agafa laigua
com a metfora de la llibertat i atribueix aquesta categoria tamb als animals. La
llibertat ho s respecte del poder, per tamb, i aquesta s la novetat, de lautoritat, un
cop que aquesta ha sigut absorbida pel poder.

bviament, lautoritat, en la mesura en qu inevitablement s una forma

dinterferncia, queda posada en suspens. En Hobbes, la concepci tradicional de
lautoritat, especialment la que no fa referncia estricta a lmbit poltic, es posada en
descrdit. De fet, la mateixa antropologia hobbesiana, fonamentada en elements com la
desconfiana, a ms del de poder, obstaculitza la possibilitat de lautoritat. Mentre que
aquesta ha de ser entesa com una relaci, ledifici hobbesi contribueix a un tancament
de lindividu en la seva privacitat (privacy), ra per la qual es tendir a equiparar
lautoritat a una mena dinvasi illegtima, no pertinent i no desitjable en un terreny
que no li pertoca. Tot i que aqu no podem desenvolupar aquesta qesti com cal, amb
el temps es tendir a identificar lautoritat amb la illegitimitat i, paradoxalment, la
mateixa paraula legitimitat comenar a substituir la funci histrica que antany tenia
lautoritat. Per la seva banda, lautoritat ser identificada amb lautoritarisme i amb el
poder o una modalitat daquest.