DICCIONARIS CONSULTATS

Especialitzats:

- Roland de Cand (RC)

- Mestres i Quadreny, Aramon i Stein (Q i S)

- Lxic Musical (LM)

Generals:

- Fabra (F)

- Alcover Moll (AM)

- DIEC 2 (DIEC)

- Gran Enciclopdia Catalana (GEC)

- Coromines, Etimolgic (ET)

- Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC)

 LLISTA DE PARAULES

1. A cappella 42. Fonamental 83. Pianissimo

2. Accelerando 43. Forte 84. Piano
3. Accent 44. Fortissimo 85. Picat
4. Acciaccatura 45. Fuga 86. Pizzicato
5. Ad libitum 46. Fugat 87. Polifonia
6. Adagio 47. Fusa 88. Polonesa
7. Agitato 48. Glissando 89. Preludi
8. Aggica 49. Grau 90. Presto
9. Allegretto 50. Harmonia 91. Rallentando
10. Allegro 51. Hemiola (o hemiolia) 92. Rapsdia
11. Amalgama 52. Heterofonia 93. Retrgrad
12. Amsia 53. Homofonia 94. Ritardando
13. Anacrusi 54. Impromptu 95. Ritornello
14. Andante 55. Incidental 96. Rodona
15. Andantino 56. Instrumentaci 97. Rond
16. Anticipaci 57. Interludi 98. Semicorxera
17. Appasionato 58. Interval 99. Semifusa
18. Appoggiatura 59. Jnic 100. Semit
19. Armadura 60. Larghetto 101. Sensible
20. Arpegi 61. Largo 102. Sincopa
21. Becaire 62. Legato 103. Sobredominant
22. Bemoll 63. Leitmotiv 104. Sobretnica
23. Blanca 64. Lidi 105. Sostingut
24. Bourr 65. Lied 106. Suite
25. Brodadura 66. Lligadura 107. Tetracord
26. Cadncia 67. Major 108. Tetragrama
27. Cnon 68. Mediant 109. Tocata
28. Coda 69. Melodia 110. Tonalitat
29. Contrapunt 70. Metrnom 111. Tnica
30. Contratemps 71. Mezzopiano 112. Transposici
31. Corxera 72. Mode 113. Trmolo
32. Crescendo 73. Moderato 114. Treset
33. Cromtic 74. Modulaci 115. Trinat
34. Da capo 75. Monodia 116. Triton
35. Diapas 76. Mordent 117. Unson
36. Diapente 77. Negra 118. Ut
37. Diatnic 78. Octava 119. Vibrato
38. Dinmica 79. Ornament 120. Xacona
39. Dodecafonisme 80. Orquestraci 121.
40. Enharmonia 81. Ostinato 122.
41. Filharmonia 82. Pentagrama 123.
 1. DEFINICIONS
2. segons el Lxic musical de Joan beda 1en cas que estiguin tretes dun
3.

4. A cappella: cant a veus sense acompanyament instrumental.

5. Accelerando: paraula italiana que susa per a expressar laugment progressiu de la
velocitat del moviment.
6. Accent: indica sobre quins sons en concret recau una major fora dinmica, ajudant
aix a reconixer ms clarament el ritme i el comps. Pot trobar-se representat
grficament o no.
7. Acciaccatura: en temps del Barroc era una mena dornamentaci feta amb una
nota, que al ser atacada conjuntament amb la principal, donava lloc a una
dissonncia. Avui s sinnim dappoggiatura.
8. Ad libitum: locuci llatina que significa a voluntat, lliurement.
9. Adagio: moviment lent, que en el metrnom es troba entre les 66 i 76 pulsacions
per minut.
10. Agitato: moviment viu i inquiet.
11. Aggica: modificaci del moviment duna pea, amb la finalitat dobtenir una
interpretaci ms expressiva.
12. Allegretto: diminutiu dAllegro. Temps o moviment ms lent que aquest, per ms
viu que lAndante.
13. Allegro: indicaci de temps, moderadament rpid. En el metrnom va indicat entre
les 120 i les 180 pulsacions per minut.
14. Amalgama: comps en el que es troben juxtaposats dos ritmes diferents: un de
binari i un de ternari, o viceversa.
15. Amsia: incapacitat de reproduir o reconixer els sons musicals. Sol ser de carcter
patolgic.
16. Anacrusi: nota o notes que trobem abans de la primera barra de comps i amb les
que comena la pea.
17. Andante: temps moderadament lent, sense presses. En el metrnom figura entre les
76 i les 108 pulsacions per minut.
18. Andantino: diminutiu dandante. No hi ha uniformitat de criteri entre els terics,
per si ha de ser ms o menys rpid que landante. La majoria sembla inclinar-se per
a que sigui ms viu.
19. Anticipaci: notes que es fan sentir abans de lacord al que pertanyen.
20. Appoggiatura: nota dornament, abans duna altra de ms important, que dna lloc
a una dissonncia passatgera. Es sol representar amb una nota de tamany ms petit.
21. Armadura: Conjunt de signes dAlteraci, situats darrere de la clau, i que
configuren la tonalitat exacta que t una pea.
22. Arpegi: successi rpida de cadascuna de les notes que formen un acord.
23. Becaire: signe dalteraci. Posat davant duna nota, o com armadura duna pea,
indica que la nota afectada retorna a la seva entonaci natural. El seu nom deriva
de la notaci alfabtica (Be quadrata).
24. Bemoll: signe dalteraci. Posat davant duna nota, o com armadura duna pea,
indica que la nota afectada abaixa la seva entonaci un semit.

1 En cas que shagi utilitzat una altra font sindica al final de la definici.
25. Blanca: figura de la notaci actual, el valor de la qual s la meitat de la rodona.
26. Bourr: dansa popular francesa molt antiga, possiblement dorigen basc. La seva
major importncia li ve des del moment que sincorpora a la suite instrumental, cap
a mitjans del segle XVII.
27. Brodadura: nota que fa una funci d'ornamentaci d'una nota repetida, pujant o
baixant una segona i recuperant-la desprs. Pot ser superior o inferior i ocupa un
temps o part de temps dbil.
28. Cadncia: final duna frase musical. Amb unes frmules preestablertes de
lharmonia saconsegueix la sensaci de reps definitiu, o b dun reps suspensiu.
29. Cnon: composici descriptura contrapuntstica per a diferents veus, les quals can
entrant de manera successiva.
30. Coda: ltims compassos duna pea que remarquen el carcter conclusiu de la
mateixa.
31. Contrapunt: tcnica de composici musical en la que es sobreposen dues o ms
lnies meldiques. Aquestes melodies sn considerades horitzontalment, enfront al
concepte de verticalitat que predomina a lharmonia.
32. Contratemps: no hi surt!!
33. Corxera: nom duna de les figures de les notes actuals, equivalent a la vuitena part
de la rodona, o a la meitat de la negra.
34. Crescendo: indicaci per a fer crixer progressivament la intensitat duna pea.
35. Cromtic: sistema musical o escala on les seves notes, tot i tenir el mateix nom, sn
diferents entre s degut a les alteracions, la qual cosa fa que la distncia entre elles
sigui sempre de semit.
36. Da capo: indicaci que vol dir que un determinat fragment sha de repetir des del
principi, fins a trobar el mot Finale.
37. Diapas: nom donat a un petit instrument metllic, en forma dU amb un petit
mnec a la part inferior, que, al ser colpejat emet el so de la nota patr, el La3.
38. Diapente: A la msica grega antiga es donava aquest nom a linterval de quinta.
39. Diatnic: qualificatiu que saplica a un interval, escala o sistema musical els sons
constitutius del qual sn vens i tots de noms diferents, siguin quines siguin les
alteracions eventuals. * definici de Roland, s ms clara.
40. Dinmica: aplicada a la msica descriu la intensitat sonora del so i les seves
variants.
41. Dodecafonisme: aplicaci de la teoria de composici ideada per Schonberg. Es
basa en lelecci duna srie de dotze semitons, la qual es pot usar tan en la forma
inicial, com en inversi, de forma retrgrada o retrgrada invertida, per sempre
amb el mateix ordre, de manera invariable.
42. Enharmonia: relaci existent entre dues notes de nom i de representaci diferents,
com seria, el la bemoll i el sol diesi, per que, en els instruments de tecla, tenen el
mateix so.
43. Filharmonia: amor i afecci per la msica.
44. Folklore: paraula derivada de langls antic que significa costums populars.
Identifica la cincia que estudia el conjunt de tradicions mantingudes en els pobles
ms antics. Shi poden considerar aspectes culturals, artstics, musicals i religiosos.
45. Forte: indicaci dinmica que serveix per expressar que sha dinterpretar fort.
46. Fortissimo: indica que la intensitat sonora daquell passatge ha de ser molt forta.
47. Fuga: forma musical destil contrapuntstic basada en la imitaci.
48. Fugat: fragment duna pea tractat com si fos una fuga, encara que no observa totes
les seves condicions i regles.
49. Fusa: figura duna de les actuals notes, equivalent a la trenta-dosena part de la
rodona, o a la meitat de la semicorxera.
50. Glissando: vol dir relliscant. Efecte que sobt en els instruments de corda quan
es fa lliscar el dit sobre una de les cordes. Tant pot fer-se en sentit ascendent com
descendent.
51. Grau: nom que es dna als sons de lescala diatnica i que fa referncia a la
dependncia que cadascuna de les notes t respecte a la tnica, aquella que dona
nom al to.
52. Harmonia: normes i regles que regeixen el conjunt de sons. Lharmonia s
lelement vertical de la msica.
53. Hemiola (o hemiolia): no surt
54. Heterofonia: grup de sons dissonants
55. Homofonia: lnia musical que consta duna sola veu o lnia meldica acompanyada
per una successi dacords.
56. Impromptu: composici breu de carcter general i lliure, que t un cert aire
dimprovisaci.
57. Incidental
58. Instrumentaci: tcnica de distribuir i combinar les possibilitats expressives i
sonores dels diversos instruments i els seus particulars registres. per a obtenir una
realitzaci sonora ms plural i plena.
59. Interludi: fragment interpretat com a intermedi duna pera / Nom que es donava a
unes peces curtes, que sinterpretaven entre mig daltres ms llargues.
60. Interval: distncia entre dos sons de lescala musical.
61. Jnic: un dels modes de la msica antiga, a lentorn dell es cre el concepte de to
major sobre la nota do.
62. Larghetto: terme que indica un moviment bastant lent, s menys lent que el largo.
Al metrnom va indicat entre les 60 i les 66 pulsacions per minut.
63. Largo: Terme que indica el ms lent de tots els moviments musicals. Al metrnom
va indicat entre les 40 i les 60 pulsacions per minut.
64. Legato: indica que els sons shan de succeir sense cap mena dinterrupci entre
ells.
65. Leitmotiv: motiu conductor. El seu mxim difusor va ser Wagner.
66. Lidi: escala de la msica grega antiga, t un sentit descendent. Comenava amb la
nota do.
67. Lied
68. Lligadura: lnia que posada sobre o a sota de les notes serveix per a indicar que
aquestes shan de cantar sense separar-les en la seva emissi.
69. Major: un dels dos modes del sistema diatnic actual. Aquesta escala coincideix
amb la que es forma des de la nota do.
70. Mediant: nota que correspon al tercer grau de lescala diatnica.
71. Melodia: successi de sons de diversa altura i durada, s el component horitzontal
de la msica.
72. Metrnom: aparell mecnic utilitzat per a medir la velocitat de cadascun dels
diversos temps musicals.
73. Mezzopiano: terme de la notaci musical que indica una intensitat moderadament
suau, ms gran que la que indica piano i menor que la que indica mezzoforte.
Viquipdia.
74. Mode: ordenaci de les distncies de to i de semit en una escala musical.
75. Moderato: moviment ni rpid ni lent. Al metrnom va indicat entre les 108 i les
120 pulsacions per minut.
76. Modulaci: indica una modificaci de la tonalitat en una composici.
77. Mondia: cant a una sola veu, soposa a polifonia.
78. Mordent: no surt.
79. Negra: nom duna de les figures de la notaci actual, equivalent a la quarta part de
la rodona, o a la meitat de la blanca.
80. Octava: interval entre dues notes que comprn vuit graus diatnics de lescala.
81. Ornament: notes afegides a una melodia amb la finalitat dembellir-la sense alterar
la seva forma original.
82. Orquestraci: adaptar una msica als diferents instruments de lorquestra.
83. Ostinato (Obstinat): tema musical que es repeteix sempre igual.
84. Pentagrama: el paper que t aquestes cinc ratlles serveix per a escriure la msica.
85. Pianissimo: mats dintensitat. Vol dir: tocar o cantar el ms suau possible.
86. Piano: mats dintensitat. Vol dir: tocar o cantar suau o fluix.
87. Picat: notes que sn executades separadament i amb rapidesa.
88. Pizzicato: pessigat. Tcnica caracterstica dels instruments darc o corda, amb el
que sindica que les cordes han de ser pinades amb els dits, sense larquet.
89. Polifonia: vries veus, s lantnim de monodia.
90. Polonesa: dansa nacional de Polnia. T un moviment moderat, i el seu comps s
sempre de 3/4.
91. Preludi: pea introductria de carcter instrumental.
92. Presto: rpid. Moviment ms gil que lallegro. Al metrnom va indicat entre les
168 i les 200 pulsacions per minut.
93. Rallentando: frenant. Indicaci que es refereix a la progressiva prdua de velocitat
en la interpretaci duna obra.
94. Rapsdia: tipus de composici instrumental, destil i forma lliure. Sol basar-se en
temes populars o en fragments daltres obres.
95. Retrgrad: procediment descriptura en el que el tema s usat comenant per
lltima nota, i acabant per la primera.
96. Ritardando: retenci o disminuci del moviment.
97. Ritornello: tornada. Part de la can en la que es repeteix la mateixa msica.
98. Rodona: actualment s la nota adoptada com la unitat total en el comps de quatre
temps. Val igual que dues blanques o quatre negres.
99. Rond: composici basada en lestructura estrfica, amb una tornada repetida cada
cop.
100. Rubato
101. Semicorxera: figura de nota que representa la setzena part de la rodona, o la
meitat de la corxera.
102. Semifusa: figura de nota que representa la seixanta quatrena part de la rodona, o
la meitat duna fusa.
103. Semit: cadascuna de les dues parts en que es pot dividir un to. A lactual
sistema de temperament s la distncia ms petita entre dues notes.
104. Sensible: set grau de lescala diatnica.
105. Sincope: estil de ritme que consisteix en desplaar laccent del seu lloc natural.
106. Superdominant: nom que es dona a la sisena nota de lescala diatnica.
107. Supertnica: nom que es dona a la segona nota de lescala diatnica.
108. Sostingut (lanomena Diesi)!: signe dalteraci que serveix per indicar que la
nota afectada per aquest signe ha de
109. Suite: forma musical basada en la successi de diverses danses populars,
alternant els seus ritmes rpids i lents, mantenint la mateixa tonalitat en totes elles.
110. Tetracord: element format per un conjunt de quatre notes.
111. Tetragrama: conjunt de les quatre lnies que serveixen de pautat al cant gregori.
112. Toccata: composici instrumental per a teclat, s de gran virtuosisme.
113. Tonalitat: sistema que regula les relacions que hi ha entre les notes duna escala
musical, a partir duna nota fonamental anomenada tnica.
114. Tnica: so fonamental duna tonalitat, primera nota de lescala corresponent.
115. Transposici: interpretaci duna composici musical que est escrita en un to
diferent del que sona.
116. Tremolo: efecte que pretn representar la sensaci de tremolar. Saconsegueix
repetint rpidament una mateixa nota.
117. Treset: grup de tres notes del mateix valor que shan dinterpretar a lespai de
temps que correspon a dues notes didntica figuraci.
118. Trinat: ornamentaci musical molt corrent que consisteix en la repetici d0una
nota, alternant-la amb la seva segona diatnica.
119. Trton: interval de quarta que comprn tres tons sencers.
120. Unson: emissi conjunta dun mateix so o melodia per part de ms duna veu
vocal o instrumental.
121. Ut
122. Vibrato: modificaci que es dona al so en els instruments de corda al fer oscillar
el dit que la prem.
123. Xacona: dansa popular hispnica. Va ser incorporada a les obres dels grans
autors del barroc com Bach, Hendel o Couperin
124.
 125. 126. 127. Q 128. 129. E 130. 131.
R iS L T A D
C M M I
E
C
132. A 133. 134. X 135. 136. - 137. 138.
cappell X X - -
a
139. A 140. 141. X 142.- 143. 144.
cceleran - X - -
do
145. A 146. 147. X 148. 149. + 150. 151.
ccent - X signific X X
at
mots,
no
musica
152. A 153. 154. X 155. 156. - 157. 158.
cciaccat - X - -
ura
159. A 160. 161. X 162. 163. - 164. 165.
d - X - -
libitum
166. A 167. 168. X 169. 170. X 171. 172.
dagio - X *1 X
173. A 174. 175. X 176. 177. - 178. 179.
gitato - X - -
180. A 181. 182. X 183. 184. - 185. 186.
ggica - X - -
187. A 188. 189. X 190. 191. - 192. 193.
llegretto - X
194. A 195. 196. X 197. 198. - 199. 200.
llegro allegr - X
o
201. A 202. 203. X 204. 205. + 206. 207.
malgam aliatge = X
a metalls cor
om
in
208. A 209. 210. X 211. 212. - 213. 214.
msia - X
215. A 216. 217. X 218. 219. - 220. 221.
nacrusi - X
222. A 223. 224. X 225. 226. X 227. 228.
1Adgio
962.
963.
964. Un dels principals problemes de la terminologia musical s la gran
quantitat de paraules procedents daltres llenges. oltes delles son assimilades
de fa ms o menys temps i no presenten complicacions especials puix que es
troben acceptades pels diccionaris generals de la nostra llengua. Nhi ha daltres,
per, que son usades habitualment malgrat lexistncia dun equivalent catal;
en aquest cas hem introdut nicament el mot catal sense fer cap allusi a la
paraula estrangera. Queden finalment aquelles que no tenen, o no em trobat,
lequivalent caal, les quals hem deixat en la forma dorgien.
965.
966. Altres camps interessants uqe no he incls per sn molt interessants: el
lxic de lacsitca. Amb la nova incorporaci de mitjans tecnol`gics,
instruments elect`ronics i s dordinadors,. Acstica proposa una nova visi del
fenomen musical que ha invalidat lantiga lnia divisria entre msica i soroll,i
avui en dia els sorolls sn utilitzats per a fer msica. Mestres i Quadreny i
Aramon i Stein indiquen que el catal s molt ric en mots per a ex`ressar tota
mena de sorolls concrets (p. 8).
967.
968.
969. Vocabulari catal de msica. Mestres i Quadreny, Aramon i Stein. 1983.
Editorial Mill, Barcelona.
970.
971.
972. Preludi de Cand, (traducci al catal per Hermnia Grau de Duran).
Edicions 62, 1977. Loriginal s el 1961.
973. Cand diu que
974.
975. WEBGRAFIA
976.
977. Teoria musical i harmonia. Pedro Lpez. Consultat el 27 de mar de 2017
de http://www.xtec.cat/~plopez14/projecte/harmonia/classifica.htm
978.
979. Coromines:
980. adagio. Primer descriu laccepci del refrany, desprs parla de la musical.
ve de ad agio (amb comoitat)
981. becaire v de bemoll!
982. bemoll: be moll, nota si era la lletra b
983. brodadura: supra
984. cadncia: caure
985. coda: cua
986. Contrapunt: contra- prefix i punt.
987. corxera: croc
988. crescendo: crixer
989. diapas: a travs de les cordes
990. diapente: diapas
991. diatnic: to
992. enharmonia: harmonia
993. filharmonia: filo-
994. Fusa: afusar-s es llenar-se amb embranzida. Fusa vol dir rpidament,
velocitat. s una nota curta... no se si ser aquest significat
995. homofonia noms t un significat, per tant, s laccepci que busco, en
canvi, heterofonia en t ms dun, i pot ser que no sigui la mateixa-
996. Instrumentaci: destruir ???
997. interludi: lubidri
998. interval: vall
999. metrnom: compost amb regla