ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura. ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura.

_____________________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________________________

Molt Important:
ver. 3.2
Durant les classes de teoria, problemes i laboratori de lassignatura queda prohibit expressament ls de telfons
mbils (si un estudiant hagus de fer servir el telfon per causa de fora major, haur de sortir de laula).
Grau: Enginyeria en Electrnica Industrial i Automtica (EIA). Qualsevol telfon que es faci servir a laula o laboratori durant la classe, podr ser requisat pel professor fins a la
Assignatura: Electrnica Analgica (EA-EIA). Grup de Mat. Codi de lAssignatura: 820222. finalitzaci de la mateixa.
Quadrimestre Q5. Curs 2016/2017. Quadrimestre de Primavera.

Coordinador: Herminio Martnez Garca (herminio.martinez@upc.edu).

Departament: Enginyeria Electrnica (UPC). 1.- OBJECTIUS DE LASSIGNATURA.

Lassignatura Electrnica Analgica (EA-EIA 820222), presentada a 5 quadrimestre (Q5) de

la titulaci del Grau dEnginyeria en Electrnica Industrial i Automtica, s la continuaci lgica de
les assignatures de base de la Carrera a lmbit de lEnginyeria Electrnica, com s el cas de Sistemes
Electrnics (STI 820017) i Teoria de Circuits i Mquines Elctriques (TCME 820225) de 4rt
quadrimestre (Q4), totes dues pre-requisits dEA-EIA, i coordinada amb altres del seu mateix
quadrimestre com Tecnologia Electrnica (TE-EIA 820231) i Regulaci Automtica (REGA
820228) de 5 quadrimestre (Q5) de lactual Pla dEstudis de Grau dintre de lEspai Europeu dEducaci
Superior (EEES), aquestes dues co-requisits dEA-EIA.

EA-EIA t com a objectiu principal el presentar a lestudiant les modernes tcniques analgiques
emprades tpicament a lEnginyeria Electrnica per al processament del senyals, basades principalment
en circuits integrats analgics i, especialment, en lamplificador operacional retroalimentat en tensi
(VFOA) i dispositius afins (com ara lOTA, el CFOA, etc.).

Lestudiant ha dassolir una base tcnicocientfica per poder no noms analitzar, sin tamb
dissenyar, sintetitzar, simular i implementar fsicament estructures electrniques, dintre de lmbit del
processament analgic, basades en aquests dispositius per a aplicacions de control, regulaci, mesura,
adquisici de dades, instrumentaci i comunicacions electrniques a lentorn industrial.

2.- DEDICACI SETMANAL A LASSIGNATURA.

Hores setmanals de teoria i problemes: 3,0 hores.

Hores setmanals de prctiques: 1 hora (agrupades en sessions de prctiques quinzenals, en SS o
SP, de 2 hores).

3.- HORARI DE LASSIGNATURA.

Teoria i Problemes: Dimecres, de 15:00 h a 17:00 h, i divendres, de 17:00 h a 18:00 h.

Laboratori: Dilluns, de 17:00 h a 19:00 h (en SS i SP), i dimarts, de 15:00 h a 17:00 h noms en
SP (prctiques en sessions quinzenals en SS o SP).

4.- PROFESSORS DE LASSIGNATURA.

Professor de Teoria i Problemes: Herminio Martnez (herminio.martinez@upc.edu).

Professors de Laboratori: Pedro Gay (pedro.gaya@upc.edu).

_____________________________________________________________________________________________________
1 _____________________________________________________________________________________________________
2
ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura. ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura.
_____________________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________________________
2.5.- VFOA en lla tancat.
5.- TEMARI COMPLET DE LASSIGNATURA. 2.5.1.- Reatroalimentaci negativa i positiva. Rgim estable i inestable.
2.5.2.- Guany de lla del circuit retroalimentat.
A continuaci es mostra el temari detallat de lassignatura. La temporitzaci aproximada 2.6.- Alimentaci del VFOA.
assignada a cada tema correspon noms a les hores de teoria i problemes, a ra de 3,0 h/set. (=42 2.6.1.- VFOAs railtorail.
h/quad.). Aquests tpics sampliaran a les corresponents classes de laboratori i activitats dirigides. El 2.7.- Mtode danlisi de circuits amb amplificadors operacionals ideals.
temari queda dividits en dues parts. 2.7.1.- Conceptes de curtcircuit virtual i massa virtual.
2.8.- Processat analgic bsic amb amplificadors operacionals i xarxes resistives.
La primera part del curs, que cobreix la primera meitat del quadrimestre, i correspon al bloc I 2.8.1.- Amplificadors no inversor, seguidor de tensi (buffer) i inversor.
(Amplificador Operacional Retroalimentat en Tensi VFOA i Funcions Electrniques Lineals) i 2.8.2.- Amplificadors sumadors.
bloc II (Sistemes Electrnics Analgics per a Aplicacions Especfiques), tracta en profunditat les 2.8.3.- Amplificadors amb VFOAs alimentats amb tensi unipolar.
cllules i blocs bsics basats en el VFOA, aix com els sistemes analgics per a aplicacions especfiques
(generadors de formes dona, oscilladors sinusodals, filtres analgics, reguladors de tensi, etc.). 3.- Condicionament del Senyal dEntrada Procedent de Sensors en
Instrumentaci i Control Industrial (3 hores).
La segona part del curs s el corresponent als blocs III i IV. Duna banda, el bloc III (Limitacions
de Dispositius i Circuits Integrats Analgics) de lassignatura, cobreix, tamb en profunditat, lestructura
interna del VFOA i les seves limitacions prctiques, aix com una introducci a diferents circuits integrats 3.1.- Introducci. Conceptes generals i terminologia en els sistemes dadquisici de dades (SAD).
analgics que sn alternatives al VFOA clssic. Finalment, el bloc IV (Etapes Amplificadores 3.1.1.- Estructura general dun sistema de mesura i control.
Transistoritzades), socupa, de lestudi, anlisi i disseny detapes amplificadores basades en transistors 3.2.- Captaci del senyal de mesura. Classificaci dels sensors.
bipolars (BJT) i defecte de camp (FET). 3.2.1.- Sensors analgics i digitals.
3.2.2.- Sensors moduladors i generadors.
Per la seva part, els tpics marcats amb ** corresponen a matria considerada no vital en 3.3.- Divisor de tensi per a ladquisici de mesures.
aquest nivell (malgrat aix, no menys interessant) i, per tant, en funci del desenvolupament de les 3.4.- Pont de Wheatstone per a ladquisici de mesures.
classes, es deixar bibliografia o material en format electrnic per a tots aquells alumnes que vulguin 3.5.- Alternatives al pont de Wheatstone: els pseudoponts.
introduir-se en aquests tpics a les hores dedicades a les activitats no dirigides. Conv dir, per, que la 3.6.- Amplificadors diferencials (DA) i dinstrumentaci (IA).
majoria daquests temes es desenvoluparan convenientment en altres assignatures obligatries i optatives 3.6.1.- Estructures bsiques.
com, per exemple, Electrnica per a udio i Vdeo (EAVEIA-820242) i Electrnica per a les 3.6.2.- Problemtica del CMRR (common mode rejection ratio).
Comunicacions (ECEIA-820243). **3.6.3.- Problemtica del PSRR (power supply rejection ratio).
3.6.4.- Exemples daplicaci. Aplicacions en sistemes dinstrumentaci i dadquisici de dades.
BLOC I.- AMPLIFICADOR OPERACIONAL RETROALIMENTAT EN TENSI 3.6.5.- Lamplificador dinstrumentaci programable o PGDA (programmable-gain differential
(VFOA) I FUNCIONS ELECTRNIQUES LINEALS (6 hores). amplifier).
3.7.- Amplificadors dallament (AA).
3.7.1.- Tipus damplificadors dallament.
1.- Introducci al Processament Analgic del Senyal (ASP) (1,5 hores). 3.7.2.- Parmetres caracterstics dels amplificadors dallament. Problemtica de lIMRR
(isolation mode rejection ratio).
1.1.- Idees preliminars sobre ASP (analog signal processing). 3.7.3.- Aplicacions dels amplificadors dallament. Exemples daplicaci.
1.1.1.- ASP versus el processament digital (DSP). 3.8.- Convertidors correnttensi (I/V) i tensicorrent (V/I).
1.1.2.- Funcions i operacions realitzades tpicament en ASP. 3.8.1.- Disseny de fonts controlades de tensi i corrent.
1.2.- Classificaci i tipus damplificadors. **3.8.2.- Amplificadors electromtrics.
1.2.1.- Concepte general damplificaci. 3.9.- Amplificadors de corrent.
1.2.2.- Amplificadors de tensi, corrent, transrresistncia i transconductncia. Modelitzaci. 3.10.- Processat analgic bsic amb amplificadors operacionals i xarxes reactives.
1.2.3.- Consideracions sobre impedncies a la interconnectivitat damplificadors. 3.10.1.- Circuits derivadors i integradors analgics.
3.10.2.- Amplificadors de crrega.
2.- Review de lAmplificador Operacional Retroalimentat en Tensi (VFOA) i de
les Funcions Electrniques Lineals Bsiques (1,5 hores). BLOC II.- SISTEMES ELECTRNICS ANALGICS PER A APLICACIONS
ESPECFIQUES (26 hores).
2.1.- Modelitzaci del VFOA (voltagefeedback operational amplifier). El VFOA com a font de tensi
controlada per tensi. 4.- Funcions Electrniques No Lineals (I): Amplificador Operacional
2.2.- Caracterstiques ideals del VFOA. Retroalimentat en Tensi Treballant en Rgim Saturat (4 hores).
2.3.- Diagrama de blocs intern dun VFOA tpic. El circuit integrat A741 com a exemple.
2.4.- Corba de transferncia en lla obert. Saturaci del VFOA. 4.1.- Introducci. VFOA en lla obert.
_____________________________________________________________________________________________________
3 _____________________________________________________________________________________________________
4
ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura. ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura.
_____________________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________________________
4.2.- Circuits comparadors analgics. Els circuits integrats LM111 i LM311 com a exemples. 6.5.1.- Oscillador Hartley.
4.2.1.- Comparadors de finestra (window comparators). 6.5.2.- Oscillador Colpitts.
4.3.- VFOA amb retroalimentaci positiva. Disparadors dSchmitt (comparadors amb histresi). **6.5.3.- Altres oscilladors LC: Clapp, Armstrong, etc.
4.4.- Oscilladors de relaxaci. 6.6.- Oscilladors governats amb cristall de quars.
4.5.- Generadors dona triangular i de dent de serra. 6.6.1.- Oscillador Miller.
4.5.1.- Conversi dona triangular a sinusodal. Conformadors (wave shapers) de formes dona. 6.6.2.- Oscillador Pierce.
4.6.- Circuits temporitzadors i circuits multivibradors. 6.7.- Mecanismes destabilitzaci de lamplitud de loscillaci. Controls actius damplitud.
4.6.1.- Temporitzador (timer) 555. Funcionament i circuits daplicaci. 6.8.- Oscilladors en quadratura.
4.7.- Oscilladors controlats per tensi (VCOs). 6.9.- Generadors de forma dona comercialitzats en forma de circuits integrats.
**4.8.- Convertidors tensi a freqncia (VF) i freqncia a tensi (FV). Els circuits integrats LM331 i 6.9.1.- Estudi dels generadors de formes dona ICL8038 dIntersil (XR8038A dExar) i MAX038
AD537 com a exemples. de Maxim, i del generador de funcions integrat XR2206 dExar.
6.9.2.- Altres circuits de generaci de formes dona: 4423 de BurrBrown (Texas Instruments) i
5.- Funcions Electrniques No Lineals (II): Operadors NoLineals (4 hores). LM565 de National Semiconductor.

5.1.- Introducci. VFOA amb xarxes no lineals. 7.- Sistemes Electrnics Analgics de Filtrat Actiu de Temps Continu (11 hores).
5.1.1.- Efectes de la prdua de linealitat.
5.2.- Rectificadors de precisi de mitja ona i dona completa (absolute-value circuits). 7.1.- Introducci al filtrat de temps continu.
5.3.- Circuits retalladors de precisi (clipper circuits). 7.1.1.- Tipus i classificaci dels filtres elctrics.
5.4.- Detectors de pic i de vall de precisi (peak and valley detectors). 7.1.2.- Aplicacions generals dels filtres elctrics.
**5.5.- Circuits fixadors de nivell de precisi (clamper circuits). 7.1.3.- Filtres actius versus filtres passius.
**5.6.- Detectors de pas per zero. 7.2.- Resum de les funcions de transferncia bsiques de 1er i 2on ordre.
**5.7.- Aproximaci lineal per trams de funcions. 7.2.1.- Anlisi harmnica dels filtres de 2on ordre.
5.8.- Operadors logartmics i exponencials (antilogartmics). Configuraci transdode. 7.2.2.- Implementaci amb cllules passives.
5.9.- Multiplicadors analgics: caracterstiques i utilitzaci. Els circuits integrats AD633 i AD534 com a 7.3.- Cllules de filtrat actives bsiques de 1er i 2on ordre.
exemples. 7.3.1.- Filtres amb topologia de Rauch (filtres amb retroalimentaci mltiple o MFB).
5.9.1.- Circuits per al clcul de potncies. Multiplicadors de freqncia. 7.3.2.- Filtres amb topologia de Sallen i Key (filtres KRC o VCVS).
5.9.2.- Circuits divisors analgics. 7.4.- Filtres actius universals (UAF).
5.9.3.- Circuits per al clcul darrels quadrades. 7.4.1.- Filtres de variable destat inversor i no inversor.
5.9.4.- Detectors de fase, circuits de mesura de desfasaments i de la potncia elctrica. 7.4.2.- Filtre biquadrtic o biquad (estructura de TowThomas).
5.9.5.- Conversi RMS-DC i mesura de verdader valor efica (true RMS-to-DC conversion). **7.4.3.- Altres estructures biquadrtiques: estructures dAkerberg i Mossberg, TQE, etc.
5.10.- Funcions electrniques no lineals per a la linealitzaci de transductors. 7.4.4.- Filtre actiu universal comercial UAF42.
**5.11.- Altres blocs per implementar funcions matemtiques no-lineals. 7.5.- Filtres de refs de banda (BRF).
5.11.1.- Convertidors multifunci analgics. El circuit integrat AD538 com a exemple. 7.5.1.- Estructures de refs de banda amb quadripols en doble T (twin T).
5.11.2.- Detectors de valor mig. 7.5.2.- Estructures de refs de banda dagulla amb cllules LP, HP i BP de 2on ordre.
5.11.3.- Convertidors true RMS. El circuit integrat AD637 com a exemple. 7.6.- Filtres passatot (APF).
5.12.- Implementaci (fitting) de funcions matemtiques. Calculadores analgiques. 7.6.1.- Cllules passatot de 1er ordre.
**5.12.1.- Aproximaci de funcions matemtiques. 7.6.2.- Cllules passatot de 2on ordre.
7.7.- Definici de retard de propagaci de grup dun filtre.
6.- Readmissi del Senyal i Oscilladors Sinusodals (4 hores). 7.7.1.- Estructures passatot amb retard de propagaci de grup constant.
7.8.- Glib dun filtre. Freqncia i impedncia normalitzada.
7.8.1.- Funcions daproximaci i caracterstiques.
6.1.- Teoria general de la readmissi del senyal.
7.9.- Principals funcions daproximaci i caracterstiques utilitzades per a filtres polinomials.
6.1.1.- Criteri de Barkhausen.
7.9.1.- Resposta de Butterworth.
6.2.- Classificaci genrica dels circuits oscilladors.
7.9.2.- Resposta de Legendre (o Papoulis).
6.3.- Consideracions sobre lanlisi de circuits oscilladors sinusodals. Introducci als mtodes generals
7.9.3.- Resposta de Tchebyscheff (Chebyshev o Txebixev).
danlisi de circuits oscilladors sinusodals.
7.9.4.- Resposta de Bessel (o Thomson).
6.4.- Oscilladors RC.
7.10.- Principals funcions daproximaci i caracterstiques utilitzades per a filtres no polinomials.
6.4.1.- Oscillador amb pont de Wien-Robinson.
7.10.1.- Resposta inversa de Tchebyscheff.
6.4.2.- Oscillador amb xarxes de readmissi en escala amb retard (LPF) i aven (HPF) de fase.
7.10.2.- Resposta de Cauer (ellptics, ptims, de Jacobi o Zolotarev).
**6.4.3.- Altres oscilladors RC: oscillador amb xarxa de readmissi en doble T, Bubba, etc.
7.11.- Comparativa de les respostes freqencials i temporals entre les diferents funcions daproximaci.
6.5.- Oscilladors LC.
7.12.- Filtre prototipus, escalat en magnitud i desnormalitzaci (escalat en freqncia) de filtres.
_____________________________________________________________________________________________________
5 _____________________________________________________________________________________________________
6
ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura. ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura.
_____________________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________________________
7.13.- Transposici de filtres.
7.13.1.- Disseny de filtres high-pass, band-pass i band-reject a partir del filtre low-pass BLOC IV.- ETAPES AMPLIFICADORES TRANSISTORITZADES (7 hores +
prototipus. Competncia Transversal de Treball Autnom de lEstudiant).
7.14.- Sntesi sistemtica de filtres actius dordre superior amb taules.
7.14.1.- Sntesi activa mitjanant filtres de Bach.
10.- Etapes Amplificadores Transistoritzades (7 hores + Competncia Transversal
7.14.2.- Sntesi activa mitjanant connexi en cascada de cllules de 1er i 2on ordre.
de Treball Autnom de lEstudiant).
7.15.- Software per al disseny i anlisi de filtres de temps continu. Disseny de filtres per ordinador.

10.1.- Introducci. El transistor com element damplificaci.

8.- Circuits de Capacitats Commutades (SC) i Dispositius Analgics Programables
10.2.- Review sobre transistors bipolars (BJT) i defecte de camp (FET). Classificaci general.
(FPAAs) (3 hores).
10.3.- Review sobre circuits de polaritzaci en DC per a transistors BJT i FET.
10.4.- Models esttics de transistors BJT i FET.
8.1.- Introducci. El circuit bsic amb condensador commutat: Principi de funcionament i modelitzaci 10.5.- Corbes caracterstiques dels transistors BJT i MOSFET.
de la cllula SC bsica. 10.6.- Anlisi grfica del punt de treball Q dun transistor.
8.2.- Filtres de capacitats commutades (SCF). 10.7.- Polaritzaci en classe A, B, AB, C, D, etc.
8.2.1.- Cllules de filtrat SCF bsiques de 1er i 2on ordre. 10.8.- Model dinmic de transistors BJT i FET. Model del transistor en petit senyal.
8.2.2.- Programabilitat i sintonitzabilitat de parmetres en filtres SC. 10.8.1.- Clcul dels parmetres dels diferents models.
8.2.3.- Exemples de filtres de capacitats commutades fixes comercialitzats en forma de circuits 10.8.2.- Relacions entre els parmetres dels diferents models.
integrats: MAX291, MAX292, MAX295 i MAX296. 10.9.- Etapes amplificadores amb transistors BJT en CE, CC i CB: caracterstiques, circuits equivalents
8.2.4.- Exemples de filtres de capacitats commutades comercials universals comercialitzats en en petit senyal, anlisi i disseny.
forma de circuits integrats: MAX260, MAX261 i MAX262. 10.10.- Etapes amplificadores amb transistors FET en CS, CD i CG: caracterstiques, circuits equivalents
**8.3.- Altres aplicacions de circuits SC en processament analgic. en petit senyal, anlisi i disseny.
8.4.- Introducci als dispositius FPAAs. 10.11.- Anlisi i sntesi damplificadors transistoritzats monoetapa per a baixes i mitges freqncies.
8.5.- Circuits FPAAs tpics comercialitzats en forma de circuits integrats. 10.11.1.- Anlisi en DC (polaritzaci).
8.6.- Limitacions prctiques dels circuits SC i FPAAs. 10.11.2.- Anlisi en AC (petit senyal).
8.6.1.- Problemes daliasing. Teorema del mostreig de Shannon (o teorema de Nyquist). 10.11.3.- Procs de disseny detapes amplificadores amb transistors BJT i FET.
8.7.- Software per al disseny de sistemes analgics basats en cllules FPAAs. 10.12.- Anlisi i sntesi damplificadors transistoritzats multietapa per a baixes i mitges freqncies.
10.12.1.- Anlisi en DC (polaritzaci).
BLOC III.- LIMITACIONS DE DISPOSITIUS I CIRCUITS INTEGRATS ANALGICS 10.12.2.- Anlisi en AC (petit senyal).
(3 hores). 10.12.3.- Procs de disseny detapes amplificadores amb transistors BJT i FET.
10.13.- Fonts de corrent actives BJT i FET, i etapes amplificadores amb crregues actives.
9.- Limitacions Prctiques dels VFOA (3 hores). 10.14.- Amplificadors diferencials amb crregues passives.
10.14.1.- Caracterstiques de transferncia en DC.
10.14.2.- Anlisi en petit senyal.
9.1.- Introducci. Estructura interna dun VFOA tpic.
10.15.- Amplificadors diferencials amb crregues actives.
9.2.- Limitacions esttiques.
10.15.1.- Caracterstiques de transferncia en DC.
9.2.1.- Tensi doffset dentrada. VFOAs de baixa tensi doffset.
10.15.2.- Anlisi en petit senyal.
9.2.2.- Corrents doffset i corrents de bias. VFOAs de baixos corrents de bias.
10.16.- Disseny damplificadors diferencials.
9.2.3.- Tcniques de compensaci dels errors doffset als VFOA.
10.17.- Potncia dissipada i potncia lliurada a la crrega.
9.2.4.- Efecte de la tensi doffset i corrents de bias i offset dun VFOA sobre el comportament en
10.18.- Rendiment en etapes amplificadores.
un circuit.
9.2.5.- Efectes de la temperatura sobre les limitacions esttiques.
9.3.- Limitacions dinmiques.
6.- PRCTIQUES DE LABORATORI DE LASSIGNATURA.
9.3.1.- Guany en lla obert del VFOA real.
9.3.2.- Resposta en lla obert i en lla tancat. Producte guanyamplada de banda.
El primer dia de classe es donar explicaci sobre el funcionament del laboratori i el seu
9.3.3.- Impedncies dentrada i sortida.
mecanisme davaluaci (examen final de laboratori, presentaci dinformes, etc.). De qualsevol forma, les
9.3.4.- Resposta transitria. Limitacions per slewrate.
prctiques a realitzar seran les segents:
9.3.5.- Amplada de banda a tensi de sortida mxima o full power bandwidth (FPB).
9.3.6.- Efecte de la resposta freqencial dun VFOA sobre el comportament en un circuit.
1.- Software per al disseny, anlisi i simulaci de circuits i sistemes electrnics: introducci a OrCAD-
9.3.7.- Efectes de la temperatura sobre les limitacions dinmiques.
PSpice (2 h).
2.- Circuits amb VFOA treballant en rgim lineal (2 h).
3.- Estudi del timer 555. Circuits daplicaci (2 h).
_____________________________________________________________________________________________________
7 _____________________________________________________________________________________________________
8
ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura. ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura.
_____________________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________________________
4.- Operadors nolineals. Circuits daplicaci (2 h). Altre material docent: collecci de problemes, apunts i transparncies de classe, articles diversos i
5.- Circuits oscilladors sinusodals (2 h). catlegs de fabricants.
6.- Filtres actius de temps continu. Topologies de Rauch i de SallenKey (2 h).
7.- Filtres actius universals (2 h).
8.- BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA.

7.- BIBLIOGRAFIA BSICA. A ms, i com a bibliografia addicional o complementria, lestudiant t les segents referncies
que hi poden ser dinters en alguns captols del temari de lassignatura:
El llibre de referncia bsica s el segent (a la seva versi castellana o anglesa):
Godoy, Roy W. OrCAD PSpice para Windows. Volmen I: Circuitos DC y AC. Madrid: Ed.
Franco, Sergio. Diseo con Amplificadores Operacionales y Circuitos Integrados Analgicos. Pearson-Prentice-Hall. 3 Edicin. 2003.
Mxico, D.F.: Ed. McGrawHill Interamericana. 3a Edicin. 2005. Godoy; Roy W. OrCAD PSpice para Windows. Volmen II: Dispositivos, Circuitos y
Franco, Sergio. Design with Operational Amplifiers and Analog Integrated Circuits. New York: Amplificadores Operacionales. Madrid: Ed. Pearson-Prentice-Hall. 3 Edicin. 2003.
Ed. McGrawHill. 3rd Edition. 2002. Malik, Norbert R. Circuitos Electrnicos. Anlisis, Simulacin y Diseo. Madrid: Ed. Prentice
Hall, 1998.
Malvino, Albert Paul; David J. Bates. Principios de Electrnica. Mxico D.F.: Ed. McGraw-
Hill/Interamericana. 7 Edicin. 2007.
Mnuel Lzaro, A.; J. Prat Tasias; R. R. Ramos Lara; F. J. Snchez Robert. Problemas
Resueltos de Instrumentacin y Medidas Electrnicas. Madrid: Ed. Paraninfo. 1994.
Rashid, Muhammad H. Circuitos Microelectrnicos. Anlisis y Diseo. Madrid: Ed. Thomson
Editores Spain / Paraninfo S.A. 2002.
Sedra, Adel S.; Kenneth C. Smith. Circuitos Microelectrnicos. Mxico, D.F.: Ed. Oxford
University Press. 4 Edicin. 1999 (traducido de la conocida versin original inglesa Microelectronic
Circuits. Ed. Oxford University Press. 4th Edition. 1998).
Torres Portero, Manuel. Circuitos Integrados Lineales. Sus Aplicaciones Madrid: Ed. Paraninfo.
7 Edicin. 1996.

9.- CDROM DE LASSIGNATURA.

Es recomana a lestudiant ladquisici o consulta peridica al llarg del curs daquesta referncia
bibliogrfica. Altres llibres que sadapten b al temari de lassignatura sn:
Clayton, George; Steve Winder. Operational Amplifiers. Oxford: Ed. Newnes. 5th Edition. 2003.
Coughlin, Robert F; Frederick F. Driscoll. Amplificadores Operacionales y Circuitos Integrados
Lineales. Mxico: Ed. Prentice Hall Hispanoamericana. 5 Edicin. 1999.
Fiore, James M. Amplificadores Operacionales y Circuitos Integrados Lineales. Madrid: Ed.
Thomson Editores Spain / Paraninfo S.A. 2002.
Gayakwad, Ramakant A. Op-Amps and Linear Integrated Circuits. New Jersey: Ed. Prentice Hall
International, Inc. 4th Edition. 2000.
Jung, Walt (ed.). Op Amps Applications Handbook. Oxford: Ed. Elsevier / Analog Devices. 2005.
Mancini, Ron (ed.). Op Amps for Everyone. Design Reference. Burlington (Massachusetts, USA):
Newnes-Elsevier & Texas Instruments. 2nd Edition. 2003. Tamb disponible en publicaci electrnica
de Texas Instruments. August, 2002.
_____________________________________________________________________________________________________
9 _____________________________________________________________________________________________________
Les primeres setmanes del curs es facilitar a lestudiant un CDROM o DVD (o adrea web) que
tindr prcticament tota la documentaci en format electrnic imprescindible per seguir lassignatura
(prctiques, transparncies del curs, apunts, datasheets de fabricants, etc.), aix com el possible software
dinters per a lassignatura. Els estudiants hauran de fer-se la seva cpia, per disposar sense problemes
de tota la informaci al llarg del curs. Tamb es far servir puntualment la Intranet Docent de
lassignatura a Atenea.
10.- PREREQUISITS.
Lalumne/a ha de tenir aprovades les assignatures Sistemes Electrnics (STI 820017) i Teoria
de Circuits i Mquines Elctriques (TCME 820225), totes dues de 4rt quadrimestre (Q4), i estar
matriculat de Tecnologia Electrnica (TE-EIA 820231) i Regulaci Automtica (REGA 820228),
de 5 quadrimestre (Q5) de lactual Pla dEstudis de Grau. En concret, per poder seguir aquesta
assignatura sense problemes, ha de tenir assolits els coneixements relatius a:
Teoria i eines danlisi de circuits.
Anlisi de circuits bsics amb components passius (resistors, condensadors i inductncies). Divisors de
tensi i corrent. Lleis de Kirchhoff. Teoremes de Thvenin i de Norton. Resposta temporal, freqencial
i anlisi en el domini de Laplace. Corbes de Bode.
La modelitzaci de sistemes lineals amb transformada de Laplace.
Anlisi de sistemes de control lineals bsics mitjanant la transformada de Laplace. Corbes de Bode.
10
ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura. ElectrnicaAnalgica(EAEIA820222).TemariDetallatiGuiadelAssignatura.
_____________________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________________________
La uni PN i el dode.
Funcionament del dode. Recta de crrega. Models del dode. Circuits amb dodes (rectificadors,
retalladors, limitadors, multiplicadors de tensi, etc.). Dodes especials: zner, LED, fotodode, Molt Important:
optoacoblador, varicap o varactor, dode Schottky, dode tnel o Esaki, varistor, etc.
El Transistor Bipolar dUni (BJT). Cap estudiant podr superar lassignatura EAEIA si no aconsegueix, al menys, una qualificaci global als
Funcionament del BJT. Recta de crrega i zones de funcionament (tall, saturaci i lineal). Polaritzaci. exmens de TEORIA de 3,5 (la ponderaci dels exmens terics ser explicada pel corresponent professor de
El BJT com amplificador i com commutador. teoria el primer dia de classe).
Els Transistors dEfecte de Camp (JFET i MOSFET). Cap estudiant podr superar lassignatura EAEIA si no aconsegueix, al menys, una qualificaci de 3,5 al
Funcionament dels FETs (JFET i MOSFET). Recta de crrega i zones de funcionament (tall, hmica i LABORATORI.
saturaci). Polaritzaci. Els FETs com amplificadors i com commutadors electrnics.
Introducci als Amplificadors Operacionals Retroalimentats en Tensi (VFOA).
Modelitzaci del VFOA: el VFOA com a font de tensi controlada per tensi. Caracterstiques ideals
del VFOA. VFOA en lla tancat: reatroalimentaci negativa i positiva. Guany de lla del circuit
retroalimentat. Processat analgic bsic amb amplificadors operacionals i xarxes resistives:
amplificadors no inversor, seguidor de tensi (buffer) i inversor, amplificadors sumadors, convertidors
correnttensi (I/V) i tensicorrent (V/I), amplificadors de corrent, etc. Processat analgic bsic amb Professors: Herminio Martnez i Pere Gay
amplificadors operacionals i xarxes reactives: circuits derivadors i integradors analgics. Departament dEnginyeria Electrnica
Escola dEnginyeria de Barcelona Est (EEBE) / UPC
Si lalumne/a necessita recordar, refrescar o estudiar alguns dels coneixements dels anteriors
temes, una possible bibliografia recomanada, entre daltres, pot ser la segent: Barcelona, febrer de 2017

Ghausi, M. S. Circuitos Electrnicos Discretos e Integrados. Mxico D.F.: Ed. Interamericana.

1987.
Malik, Norbert R. Circuitos Electrnicos. Anlisis, Simulacin y Diseo. Madrid: Ed. Prentice
Hall, 1998.
Malvino, Albert Paul; David J. Bates. Principios de Electrnica. Mxico D.F.: Ed. McGraw-
Hill/Interamericana. 7 Edicin. 2007.
Rashid, Muhammad H. Circuitos Microelectrnicos. Anlisis y Diseo. Madrid: Ed. Thomson
Editores Spain / Paraninfo S.A. 2002.
Sedra, Adel S.; Kenneth C. Smith. Circuitos Microelectrnicos. Mxico, D.F.: Ed. Oxford
University Press. 4 Edicin. 1999 (traducido de la conocida versin original inglesa Microelectronic
Circuits. Ed. Oxford University Press. 4th Edition. 1998).
Storey, Neil. Electrnica. De los Sistemas a los Componentes. Ed. Addison-Wesley
Iberoamericana, S. A. 1995.

11.- SISTEMA DAVALUACI DE LASSIGNATURA.

Lassignatura savaluar amb la segent ponderaci:

Examen Final: 40 %
Examen de Mig Quadrimestre: 20 %
Prctiques de Laboratori: 20 %
Competncia dAprenentatge Autnom de lEstudiant: 20 %

NOTA: LExamen de Mig Quadrimestre es far, previsiblement, el divendres, 5 de maig (la data i hora
exactes seran confirmades durant el quadrimestre pel professor de teoria). LExamen Final es
far el dia i hora indicats al llarg del quadrimestre per la secretaria de lEscola.

_____________________________________________________________________________________________________
11 _____________________________________________________________________________________________________
12