6.

ACTIVITATS AUTNOMES
DE COMPRENSI LECTORA

1
 LImpuls de la lectura
Collecci de dossiers didctics derivats de la formaci sobre Laprenentatge
inicial de la lectura (Saber llegir)

6. Activitats autnomes de comprensi lectora

Elaboraci:
Servei dImmersi i Acolliment Lingstics
Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya
Octubre 2013
Basat en un dossier del Servei dEnsenyament del Catal (SEDEC) elaborat el
curs 1995-1996

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de

Reconeixement-No comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen
permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que
sen citi lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb
una llicncia igual a la que regula lobra original.
La llicncia completa es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

2
 NDEX

1. Introducci ........................................................................................ 4

2. Contestar preguntes.......................................................................... 6

3. Omplir buits ...................................................................................... 8

4. Aparellar paraules i frases................................................................. 10

5. Recompondre textos......................................................................... 14

6. Classificar paraules i frases .............................................................. 19

7. Acomplir ordres ................................................................................. 21

8. Bibliografia ........................................................................................ 24

3
1. INTRODUCCI
La comprensi lectora es pot enfocar de moltes maneres. En funci de
lorganitzaci particular de cada aula els exercicis es poden fer individualment
en un rac de llengua, en petit grup, collectivament...

A continuaci presentem un conjunt dactivitats que els alumnes poden fer de

forma autnoma, s a dir, aplicant els procediments que ja han adquirit. Estem
parlant, doncs, dactivitats de comprensi senzilles que prenen com a unitat de
comprensi la paraula, la frase o textos molt curts. Sha de tenir en compte que
el treball de comprensi que fan els alumnes amb aquestes activitats no supleix
en cap moment el treball de comprensi lectora de textos ms complexos.
Aquestes activitats faciliten lentrenament de processos o habilitats lectores de
baix nivell: descodificaci, accs al significat de paraules i frases...

La planificaci daquest tipus dactivitats sn imprescindibles, ja que un lector

no pot accedir a habilitats o processos dalt nivell (estratgies de comprensi
lectora) si no sha exercitat en aquestes habilitats ms simples.

Moltes de les activitats que es presenten sn manipulatives, s a dir que la

resoluci passa per lacci fsica. Per aquest motiu shan organitzat a partir de
tcniques que es requereixen segons lactivitat:

- Contestar preguntes
- Omplir buits
- Aparellar paraules i frases
- Recompondre textos
- Classificar paraules i frases
- Acomplir ordres

Dins de cada grup nhi ha de dos tipus: activitats amb presncia de llengua
escrita i activitats sense presncia de llengua escrita. Aix ens permetr
adaptar-les al moment del procs daprenentatge en qu es trobin els infants.

Sha tingut en compte, tamb, que les activitats que es proposen es puguin
resoldre bsicament mitjanant la lectura i que les altres habilitats lingstiques
hi tinguin un pes molt redut, sobretot lescriptura.

El recull dactivitats pot tenir diverses funcions a lescola, entre les quals
destacarem el fet que permet organitzar el treball autnom de la comprensi
lectora en diversos tipus dagrupaments:

- Individualment
- Per parelles
- En petit grup

A lhora de planificar el tipus dagrupament sha de tenir present que tenen un

potencial daprenentatge molt gran aquells que afavoreixen la interacci entre
4
els alumnes. Tanmateix, perqu el treball amb diferents tipus dagrupament
sigui efectiu cal haver treballat amb els nens i les nenes lhbit de treballar
plegats i tenir la sessi molt organitzada: els materials han destar preparats,
sha de definir molt b lactivitat i les consignes que es donen als alumnes han
de ser molt clares i concises. Tamb sha dhaver previst que les activitats que
volem que els alumnes facin sols o en grup shan dhaver treballat abans
collectivament.

Aquestes activitats poden facilitar lorganitzaci de racons de lectura.

Els racons de lectura es poden organitzar de maneres diferents. A cada rac es

pot desenvolupar una tcnica: durant una sessi els alumnes canvien de rac i,
per tant, canvien el tipus dactivitat. Tamb pot conviure el rac de lectura amb
altres racons de llengua: en aquest cas, s preferible que el material que es
trobi lalumnat sigui variat, s a dir, que treballi diferents tcniques.

En tots els casos, per, s convenient que lorganitzaci dels racons faciliti
lautocorrecci de les activitats. Per aquest motiu moltes de les activitats que es
presenten sn de resposta nica. Aquest fet permet a lensenyant planificar la
intervenci docent sense haver destar pendent de la correcci dels treballs de
lalumnat.

Aquest recull no pretn ser exhaustiu, per aplega un ventall prou ampli de les
tcniques que cal desenvolupar i lexemplificaci dactivitats de cada tipus.

5
2. CONTESTAR PREGUNTES

2.1. Contestar preguntes la resposta de les quals es pot trobar entre tres de
possibles.

2.2. Lectura de frases i marcar la part que correspon a les preguntes: on?,
quan?, qui?

2.3. Buscar lerror de significat que hi ha en una de les frases escrites.

2.4. Trobar la resposta a endevinalles presentades oralment o per escrit.

6
2.5. Contestar preguntes de veritat o fals a partir de la informaci que dna
una imatge.

2.6. Identificar dos personatges dun conte conegut a partir de la lectura dun
dileg.

2.7. Contestar preguntes la resposta de les quals noms pot ser s o no.

2.8. * A partir de lobservaci duna lmina respondre les preguntes: on?,

quan?, qui?, que?1

1
Les activitats marcades amb un asterisc no exigeixen coneixement del codi escrit
7
2.9. * Indicar amb un gest lerror de significat que hi ha en una frase dita per
la mestra.

2.10. * Identificar dos personatges dun conte conegut a partir de laudici

dun dileg.

2.11. * Identificar dos personatges duna illustraci a partir del dileg que
mantenen.

3. OMPLIR BUITS

3.1. Omplir els buits dun text o duna frase amb les paraules adients:

a) Es donen les paraules barrejades. Nhi ha tantes com buits (les paraules
es presenten en cartonets).

b) Es donen ms paraules de les que calen per omplir els buits.

c) No es dna cap paraula per omplir els buits (se lhan dinventar).

Completa aquestes frases amb paraules que hi vagin b:

- Per regar les plantes fem servir una ...................

- Avui a la .............. hi ha molta ..............

3.2. Completar una paraula a la qual falta una o ms sllabes.

8
3.3. Completar una paraula, una frase o un text amb les lletres que falten. Si
el text s conegut, lhan memoritzat o sen pot consultar el referent escrit,
lactivitat resulta ms senzilla. A ms, la dificultat es pot graduar de la
manera segent :
a) Hi falta una o dues lletres.
b) Hi falten les vocals.
c) Hi falten les consonants.

3.4. Jugar a endevinar quina paraula s, a partir dun indici grfic: la primera
lletra, la primera sllaba, les consonants... (poden ser personatges de
contes, dies de la setmana...).

Saps llegir aquestes paraules imaginant-te les vocals que hi falten?

s---b---ts p---llstr---

---rrcd---s m---c---d---r

llbr--- c---d---r---

p---ntl---ns ---sc---mbr---

3.5. Completar una enumeraci dobjectes o accions a partir de

lobservaci duna imatge.

3.6. Completar una frase.

3.7. * Triar duna srie dobjectes els que siguin pertinents a la imatge que
sha donat.

3.8. * Completar paraules que diu la mestra sense pronunciar lltima sllaba.
9
3.9. * Escollir entre tres vinyetes la que falta a una seqncia.

3.10. * Dibuixar la vinyeta que falta a una seqncia.

4. APARELLAR PARAULES I FRASES

4.1. Aparellar un dibuix amb la paraula que li correspon.

4.2. Aparellar un dibuix amb la frase que li pertoca. Es pot fer::

a) a partir dun llibre mbil.

b) donant quatre frases barrejades amb els quatre dibuixos que
representin el significat de les frases.

4.3. Aparellar paraules o frases que tinguin el mateix significat.

4.4. Aparellar paraules o frases que tinguin significats contraris.

10
4.5. Aparellar definicions amb les paraules corresponents.

Esport que es fa a laire lliure entre dos equips donze

jugadors. Cada equip ha de procurar fer entrar la pilota a la
porteria del contrari.
Recipient rod de porcellana, terrissa, etc. que serveix per a
menjar.
Edifici destinat a viure-hi persones.

4.6. Escollir entre tres frases la que correspon a una imatge.

11
4.7. Aparellar un text amb el dibuix corresponent.

4.8. Aparellar un conjunt de personatges amb les descripcions que els vagin
b. (Aquest exercici t el suport de figuretes i targetes amb les
descripcions).

12
4.9. Relacionar dilegs amb els personatges corresponents. .

4.10. Relacionar fragments de frases perqu tinguin significat.

4.11. Relacionar dues frases que contenen un mot polismic amb la

imatge del mot que hi vagi b.

4.12. Proposar una paraula i triar-ne una altra que hi tingui relaci,
dentre un grup de paraules donades per la mestra...

4.13. * Aparellar dibuixos que tinguin algun tipus de relaci entre ells.

4.14. * Dibuixar al costat duna imatge un objecte que hi tingui relaci.

13
5. RECOMPONDRE TEXTOS
a) Ordenar lletres i sllabes

5.1. Ordenar lletres per formar una paraula i associar-la amb el dibuix que li
correspon.

5.2. Ordenar sllabes per formar una paraula i associar-la amb el dibuix
corresponent.

b) Ordenar paraules

5.3. Ordenar una frase les paraules de la qual shan donat desordenadament.
Les frases han de comenar amb majscula i acabar amb punt, perqu
aquestes marques ortogrfiques serveixen dajut a lhora dordenar els
fragments.

5.4. Ordenar paraules seguint un criteri temporal. Exemple: els dies de la

setmana, les parts del dia, els mesos de lany ...

14
c) Ordenar frases

5.5. Ordenar els passos que shan seguit per elaborar una recepta.

5.6. Ordenar les estrofes duna poesia.

5.7. Ordenar fragments dun conte conegut.

5.8. Donar refranys o dites segmentats per frases i reordenar-los.

15
5.9. Ordenar un grup daccions seguint un ordre temporal.

d) Seleccionar segments per construir frases amb sentit

5.10. Tubs mbils: lordre de la frase ja ve marcat. Tots els segments roden
sobre un eix fix (tub de paper dalumini llarg) i shan de combinar per tal
daconseguir una frase correcta i amb sentit.

5.11. Llibreta mbil: una llibreta allargada, tallada de dalt a baix en parts
corresponents a les categories gramaticals (determinants, noms, verbs i
complements). Els alumnes les han de combinar perqu resultin frases que
concordin gramaticalment i que tinguin sentit.

16
5.12. Els daus :

a) * Tenim tres daus que representen les diferents categories gramaticals

(noms, verbs i complements) a cadascuna de les sis cares de cada dau
hi ha un dibuix diferent de la mateixa categoria. Els alumnes
construeixen oralment la frase tirant consecutivament els daus.

b) Calen tants daus com parts volem que tingui la frase (per exemple: un
dau amb determinant, un altre amb substantius, un altre amb verbs, un
altre amb complements del verb). A cadascuna de les sis cares de
cada dau hi ha escrita una paraula diferent de la mateixa categoria. Els
alumnes construeixen la frase tirant consecutivament els daus. Shan
de tenir en compte les regles de concordana.

c) Es fa un quadre de doble entrada. A leix vertical es dibuixen els valors

del dau: de lu al sis. A leix horitzontal, shi escriu lordre consecutiu de
les tirades fins a sis. Als punts dintersecci resultants dels valors dels
dos eixos hi ha escrites diverses parts de la frase. Lalumne ha de
construir la frase tirant sis vegades amb el dau i ha de copiar la part de
la frase que, segons el valor de la tirada, indica leix vertical.

5.13. Confegir frases: a partir de grups de paraules corresponents a

categories gramaticals diferents lalumne ha de triar una paraula de cada grup
per tal de construir frases coherents semnticament i morfosintctica.

17
5.14. * Ordenar vinyetes, seqncies o illustracions dun conte.

5.15. * Ordenar una frase els elements de la qual estan representats per
pictogrames.

5.16. * Seleccionar els elements de la frase representats per mitj de dibuixos

en un tub mbil.

5.17. * Ordenar el procs duna recepta de cuina mitjanant el suport

dimatges.

18
6. CLASSIFICAR PARAULES I FRASES
6.1. Donar un grup de dibuixos o paraules i classificar-les segons el camp
semntic al qual pertanyen.

6.2. Dun grup de tres paraules pensar quina est ms relacionada, pel seu
significat, amb un conjunt que sha donat prviament.

6.3. Donar un grup de paraules i marcar la que no est relacionada

semnticament amb cap de les altres.

19
6.4. Buscar una paraules o frase que defineixi un conjunt de mots donats.

Per a qu serveixen aquestes coses?

Ex. Pa, pollastre, carn i poma per a menjar-les

Llapis, guix, pinzell i bolgraf ______________________

Cotxe, moto, autobs i bicicleta ______________________

Got, tassa, copa, i biber ______________________

6.5. Jugar al Quinto:

Cada nen t un cartr amb paraules escrites en caselles. Cada cartr pot
tenir dotze caselles. Aquestes paraules corresponen a camps semntics
diferents: animals, mobles, vehicles... El mestre t una bossa amb el nom
que defineix cada camp i cada vegada en treu un a latzar. Els alumnes
han de buscar totes les paraules que pertanyen a aquell camp i marcar-
les. Guanya el primer que marca totes les paraules del seu cart.

Variant:

El mestre t una bossa amb totes les paraules del cart i en treu una a
latzar; lalumne lha didentificar en el seu cart i marcar-la (es pot ajudar
mirant lencapalament dels camps semntics) i anar fent aix fins a treure
totes les paraules de la bossa. Guanya qui les troba abans.

20
 SABATERIA ANIMALS PERRUQUERIA PECES DE
ROBA

botes lle pinta mitjons

espardenyes serp xamp jaqueta

sabatilles cocodril raspall brusa

vambes lloro tisores mitges

Totes aquestes activitats es poden fer amb imatges.

7. ACOMPLIR ORDRES
7.1. Completar un dibuix a partir de les consignes que dna un text.

7.2. Interpretar una seqncia dordres per fer un treball manual, una recepta,
un joc...

21
Segueix les instruccions i mou la fitxa.

1. Busca una fitxa daquesta forma

2. Colloca la fitxa a la casella de sortida.

3. Fes-la crrer dues caselles cap avall. Escriu la lletra que hi trobis ____

4. Mou la fitxa quatre caselles a la dreta. Aqu hi ha la lletra ____

5. Puja una casella. Hi trobes la lletra ____

6. Mou la fitxa dues caselles a lesquerra. La lletra que hi trobes s la ____

7. Baixa cap avall fins a la darrera casella. Hi trobes la ____

Sortida B I O S K E I

S O R Q B D S T

Z N J A E R Q A

A L E H Z V U P

LL S F S S Y N Z

X I V E R T S O

M L A N Z H O J

Soluci:

7.3. Donar consignes a partir duna capsa de sorpreses: els alumnes llegeixen,
en petit grup o parelles, les ordres que troben dins la capsa i les executen.

7.4. Acomplir consignes que requereixin moviment. Possibilitats:

a) Lordre dobeir una consigna coincideix amb lordre de la frase.

b) Lordre dobeir una consigna no coincideix amb lordre de la frase.

22
 c) Lacompliment de lordre implica ms de dues accions consecutives.

7.5. * Fer accions a partir de la interpretaci de smbols en qu el significat sha

compartit.

7.6. * Fer senyals o marcar rutes en plnols a partir duna seqncia dordres
que ha donat la mestra.

7.7. * Fer un dibuix en un paper quadriculat a partir de les ordres que dna la
mestra.

7.8 * Donar consignes orals a partir de jocs. Per ex.: El rei mana.

23
8. BIBLIOGRAFIA
Cassany, D. i altres. Ensenyar llengua. Editorial Gra. Collecci El
llapis. Barcelona 1993.

Securun Fuster, M. Rosa. Rac a Rac. Activitats per treballar amb nens
i nenes de 3 a 8 anys. Editorial: Associaci de Mestres Rosa Sensat.
1995

Busto, I. Fichas de lenguaje y lectura comprensiva I. Nivel 1 Ciclo de

Primaria; 2008

24
LImpuls de la lectura

Collecci de dossiers didctics derivats de la formaci sobre Laprenentatge inicial de la

lectura (Saber llegir)

1. Lescolta estructurada
2. La lectura compartida
3. La lectura guiada
4. La lectura expressiva
5. Orientacions per a la confecci duna prova de lectura en veu alta
6. Activitats autnomes de comprensi lectora
7. Lectura i famlia
8. Presentaci i recomanaci de llibres
9. Parlem de llibres
10. Activitats per treballar les estratgies de comprensi lectora a leducaci infantil i al
cicle inicial de primria
11. La lectura dun lbum illustrat: Magenta i la balena blanca
12. Exemple de prova de lectura. Cicle inicial
13. Els jocs ds social
14. Racons de joc simblic. Una manera de jugar i descobrir els usos de la lectura
15. Sistematitzaci del codi escrit. Referents per a laula
16. Avaluaci de la lectura en els primers nivells descolaritzaci
17. Avaluaci dactituds envers la lectura