MAMAN

DOCUMENTACI DE L'OBRA

Ttol: Maman
Autor: Louise Bourgeois (Pars 1911- Nova York 2010)
Cronologia: 1999
Tipologia: escultura exempta
Estil: expressionista
Material: bronze, acer inoxidable i marbre
Tcnica: fossa
Mides: 8,95 x 9,80 x 11,60 m.
Tema: allegric
Localitzaci: Museu Guggenheim (Bilbao)

1. CONTEXT HISTRIC I CULTURAL

Actualitat...

2. ESTIL

L'obra pertany al corrent expressionista per amb molts matisos personals, ja que Bourgeois va
crear un llenguatge visual propi i un dileg molt personal amb l'espectador. La seva producci
artstica est ntimament lligada a la seva experincia vital, i s a travs del seu art, que l'artista
plasma alguns dels seus traumes psicolgics.
Sobre lartista:

Louise Bourgeois est considerada una de les artistes franceses ms importants i prolfiques del
segle XX, a ms d'una icona de l'art feminista.
- Va nixer en ple apogeu de la pintura cubista, i va compaginar els seus estudis de
geometria i matemtiques a la Sorbone amb les classes a diverses escoles d'art de Pars, on
va tenir com a professor a Fernand Lger.
- Les seves primeres obres les fa en el camp de la pintura, i no ser fins el 1938, quan, ja
casada, es trasllada als EEUU i s'inicia en l'escultura. Les seves obres escultriques es
caracteritzen per l's de tot tipus de materials i per una constant utilitzaci de l'arquitectura
com element simblic.
- Utilitza l'arquitectura i la seva autobiografia com elements bsics amb els que elabora els
seus treballs.
- La seva obra est plena de smbols:
o l'aranya smbol de la figura de la mare
o les dones-casa com a imatges de la condici cultural i social de la dona
o les celles com espais sinistres on apareixen els traumes infantils
Ella mateixa va afirmar: tot el que faig est inspirat en els inicis de la meva vida.
 - Malgrat dedicar tota la seva vida a la producci artstica, el reconeixement de la crtica no
li va arribar fins el 1982, quan el MOMA de Nova York va organitzar-li una exposici
retrospectiva, convertint-se aix en la primera dona en assolir aquesta fita.

3. TEMTICA

Maman (Mama) pertany a una srie d'escultures inspirades en l'aranya, motiu que va aparixer
per primera vegada en diversos dibuixos realitzats per l'artista en la dcada de 1940 i va ocupar un
lloc central en la seva producci dels anys 90.
Es tracta d'una aranya de bronze de gaireb 10 metres d'alada, que s'ala imponent sobre vuit
potes gegantines que conflueixen en un cos central ms redut. Aquestes potes, primes i
sorprenentment frgils, estan arquejades de manera que serveixen de protecci d'un teixit
metllic, adherit a l'abdomen de l'aranya, que cont 17 elements de marbre blanc i gris que
simulen ous.
Sota l'aparena amenaant d'aquestes aranyes s'amaga una allegoria a la maternitat i un
homenatge a la seva prpia mare. Aix com una clarssima allusi als traumes psicolgics de la
seva infantesa, fet que dotar a l'obra d'una dimensi molt personal.

4. TIPOLOGIA

Escultura exempta d'un arcnid. Admet mltiples punts de visi que conviden a envoltar-la, amb
la qual cosa aconsegueix implicar de manera directa el pblic dins la seva obra.

5. DESCRIPCI DE L'OBRA

5.1 TRACTAMENT DE LA MATRIA ESCULTRICA

a) Material i tcnica

Maman s'elabora a partir de diferents materials: bronze, acer i marbre. Aquesta barreja de
materials s un tret caracterstic de la producci de Bourgeois.
El material principal s el bronze, treballat a partir de la tcnica de la fossa. s remarcable el
tractament final que dna a la superfcie del bronze: rugs i imperfecte i com aconsegueix que tot
i tractar-se d'un material de gran duresa reprodueixi perfectament la mobilitat de les extremitats.
Ambdues coses sn grcies a les nombroses plaques de bronze que conformen l'obra i que
s'uneixen a la manera de trossos de tela, recordant la tcnica de l'assemblage.
De la mateixa obra se n'ha fet ms d'una fossa, que trobem a diferents parts del mn com al
Samsung Museum of Art de Sel, al Jard de les Tulleries de Pars o a la National Gallery de Canad,
per citar-ne alguns exemples.

b) Color

Cromatisme propi dels materials.

c)Volum

Bourgeois juga amb els conceptes del buit i la massa, hi ha un clar predomini de l'espai ( el buit)
sobre el volum (la massa) que aporta una gran sensaci de lleugeresa a l'obra, tot i les seves grans
dimensions i el pes dels materials emprats.
Les potes delimiten un espai interior que sembla una gbia o un cau de protecci pels vianants
que hi passegen i l'espai present entre les potes queda totalment integrat com a part de
l'escultura.
5.2 ELEMENTS FORMALS

a) Composici

La composici s tancada, amb les potes corbades cap a l'interior, com protegint la bossa
materna.
Hi ha un clar predomini de les lnies corbes, marcat principalment en les potes, que s'arquegen fins
i tot per sobre del cos, cap a l'interior, en una estructura que recorda la dels arcbotants de les
catedrals gtiques. Tamb trobem formes arrodonides tant al cap cop a l'abdomen de l'arcnid.
Es tracta d'una escultura monumental i desproporcionada, amb unes llargues potes ( s'eleven per
sobre del cap) en relaci al cos, molt ms redut. El resultat final s una composici fora simtrica.

b) Efectes de llum

El modelatge de les superfcies de l'obra est ple d'entrants i sortints que creen efectes de llum
amb marcats clarobscurs. Les potes es projecten al terra creant ombres allargades d'una gran
fora expressiva, tant fsica com psicolgica.
Tamb s remarcable el reflex de tota l'estructura a l'aigua de la ria.

c) Tractament dels motius, en especial de la figura humana.

Hi ha una clara dicotomia entre les dimensions monumentals de l'obra i l'aparena freda i
amenaadora d'un arcnid i l'aparent fragilitat de les potes, llargues i primes que creen una
sensaci d'equilibri dificults i transmeten una vulnerabilitat gaireb commovedora. A aquesta
fragilitat tamb hi contribueix el fet que la bossa materna queda suspesa al buit.
La figura t dinamisme, les potes llargues, fines i corbades representen la mobilitat de les seves
extremitats, aporten una tensi amenaadora i representen el moviment contingut d'una aranya
que se sent atacada i protegeix els seus ous.
El resultat final t una gran fora expressiva carregada de smbols.

6. FUNCI I SIGNIFICAT

FUNCI
La funci d'aquesta gran escultura s decorativa, ja que est pensada per ser exposada en un
exterior, en part degut a les seves ms que considerables dimensions.
En aquest cas est situada i perfectament integrada a l'exterior del Museu Guggenheim de Bilbao
ocupant un lloc privilegiat a la part posterior del museu, al costat de la ria. I s perfectament
visible des de l'espectacular terrassa del museu.
Tot i aix amaga una important funci simblica i expressiva, i fins i tot teraputica: podem
considerar-la com una reconstrucci, un teixit com fa l'aranya i feia la seva mare- tangible de les
emocions viscudes en el passat, creades amb la voluntat de reviure la memria i possibilitar-ne
l'oblit.

SIGNIFICAT
Maman s, en paraules de la seva autora, un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui
considerava la seva millor amiga. Com les aranyes, considera la seva mare laboriosa, intelligent,
pacient, astuta, calmada, raonable, tranquillitzadora, subtil, indispensable, til. s cert que les
aranyes sn considerades generalment animals sinistres i terrorfics, per, l'artista, va posar mfasi
en els atributs positius d'aquest animal. Aquesta aranya, la representaci de la maternitat, era la
seva mare, la protectora de la famlia en els moments complicats i, era el lloc -espai simblic- on
l'artista, era bressolada i se sentia segura.
Aquesta aranya per, simbolitza tamb la naturalesa ambivalent de la maternitat, que tant utilitza
la seda per embolicar i protegir els ous, com per filar la teranyina per caar les seves presses. T
aquesta doble funci contradictria de vida i mort.
Les aranyes eren presncies amistoses que s'alimenten de mosquits. Sabem que els mosquits
propaguen malalties i, per tant, no els desitgem. Aix, les aranyes sn tils i de gran protecci,
igual que la meva mare.

Per el vincle de l'obra amb la figura materna va ms enll, i connecta amb els traumes
psicolgics de la seva infantesa, ja que quan era petita va patir el menyspreu del pare, que
esperava que fos un nen. I a ms va ser testimoni de la relaci amorosa d'aquest amb la seva
institutriu, relaci que la seva mare va voler ignorar.
Ella fou tamb qui es va encarregar de cuidar la mare mentre va estar malalta, qui va morir quan
Louise tenia 20 anys i la institutriu va ocupar el seu lloc (tamb seran una constant en la seva
creaci obres on critica els valors masculins encarnats en la figura del pare).
Per altra banda, no podem oblidar que els seus pares tenien un taller de restauraci de tapissos on
ella havia passat moltes hores, de manera que Maman tamb podria fer referncia a l'agulla i la
llana, eines que s'utilitzaven per la confecci i reparaci dels teixits. D'aquesta manera l'aranya
que teixeix la seva teranyina amb la seda recordaria a la mare que teixia els tapissos.
L'aranya s una oda a la meva mare. Era la meva millor amiga. Era teixidora. La famlia tenia un
negoci de tapisseria, la meva mare s'encarregava de l'obrador. Com les aranyes, era molt llesta.

7. MODELS I INFLUNCIES
( veure llibre)
8. ALTRES OBRES DE L'AUTORA
- Cel.la: ulls i miralls (1989-19939
- El desafiament (1991)