GESTI DE LES CONDUCTES

CONFLICTIVES

Mdul 3. Salut emocional

Lagressivitat nicament condueix a lagressivitat

Amb la collaboraci d
 Mdul 3. Salut emocional

Mdul 3. Salut emocional

1. Introducci.............................................................................3

2. Lautoestima..........................................................................5

3. Gesti de lestrs...................................................................8

4. Aprenentatge de normes.....................................................13

5. La disciplina.........................................................................16

6. Estils educatius....................................................................19

7. Conseqncies dels estils educatius sobre el

desenvolupament del menor...............................................22

8. Resum del mdul.................................................................25

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
2
 Mdul 3. Salut emocional

1. Introducci

Som ssers socials i, com a tal, hem de formar i mantenir relacions amb els
altres, essent necessries aquestes per sobreviure, aprendre, crixer i
procrear.

Aquestes relacions ens donen felicitat, alegria, seguretat, confort... per

tamb ens poden donar tristeses, pors, inestabilitat emocional i un llarg
etctera de sentiments negatius que ens afecten el nostre desenvolupament
personal.

Les emocions sn impulsos que ens porten a actuar. Representen un mode

dactuaci davant dun estmul extern cap a la persona.

Aquestes ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant desdeveniments

inesperats. Grcies a les emocions, podem prendre decisions amb
promptitud i seguretat. A ms permeten la comunicaci no verbal entre
persones.

Per experincia sabem que, sovint, les nostres emocions ens ajuden a
prendre decisions que racionalment no prendrem. Aquests senyals del
nostre organisme s el que es coneix com a indicadors somtics, els quals
ens adverteixen duna mala opci o duna oportunitat nica.

Sn les emocions les que ens han perms sobreviure al llarg de la nostra
evoluci. La por ens ha mantingut alerta davant possibles atacs externs, el
fstic ens ha evitat menjar productes en mal estat que podrien haver-nos
intoxicat...

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
3
 Mdul 3. Salut emocional

Per una mala gesti de les nostres emocions ens pot fer caure en un estat
dangoixa permanent, dinestabilitat i dinseguretat que no ens permetr
gaudir de la nostra vida.

Per aquesta ra, en aquest mdul, treballarem el que anomenem Salut

Emocional a partir de la cura de la nostra autoestima, de la gesti de lestrs
i de com prevenir-nos de possibles accions nocives que poden afectar-nos
a lhora dafrontar la nostra tasca educativa. A ms, treballarem els diferents
estils educatius per tal de tenir clar cap a on hem dencaminar la nostra tasca
educativa, essent conscients que les decisions que prenem a lhora deducar
tenen una conseqncia en linfant.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
4
 Mdul 3. Salut emocional

2. Lautoestima

Podem definir lautoestima com el concepte que tenim de la nostra valia i es

basa en tots els pensaments, sentiments, sensacions i experincies que
sobre nosaltres mateixos hem anat recollint durant la nostra vida.

Lautoestima es construeix a partir de les prpies comparacions amb els

altres i dacord amb les reaccions dels altres cap a un mateix.

Lautoconcepte i lautoestima desenvolupen un paper fonamental a les

nostres vides. Tenir un autoconcepte i una autoestima positives s de gran
importncia per a la vida personal, professional i social.

Gloria Marsellach Umbert, al seu article sobre lautoestima, recull les pautes
perqu la persona sigui el millor amic dun mateix. Perqu aix succeeixi,
shan de donar les segents condicions:

1. Acceptaci: identificant i acceptant les nostre qualitats i defectes.

2. Conscincia: plantejant objectius realistes.
3. Temps: per dedicar-lo als nostres pensaments i sentiments. Hem
daprendre a gaudir de la nostra companyia.
4. Credibilitat: a lhora de fer all que ens fa sentir b i satisfets.
5. nims: prenent una actitud de puc fer-ho.
6. Respecte: sentint-nos orgullosos de nosaltres mateixos.
7. Estima: premiant-nos per cada fita aconseguida, ja sigui gran o petita.
Cada fita aconseguida s una oportunitat de celebraci i de
gaudiment.
8. Amor: aprenent a estimar-nos tal i com som, com una persona nica
amb les seves virtuts i defectes.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
5
 Mdul 3. Salut emocional

La construcci de lautoestima ve determinada principalment per les

persones ms properes a lindividu (pares, famlia, docents o amics). Sn
aquests qui ms influeixen en el desenvolupament de la personalitat de
lindividu i, per tant, de la seva autoestima.

Si els sentiments que transmetem al menor sn positius, aquest rebr un

missatge que li agradar, el far sentir b i, com a conseqncia, crear una
autoestima favorable. Per contra, si els sentiments que transmetem sn
negatius, el menor percebr un missatge que li causar dolor, provocant
rebuig cap a la seva prpia persona i, per tant, el descens de la seva
autoestima.

No obstant aix, no podem caure en lerror

que alabant per sistema al menor estem
desenvolupant una autoestima errnia,
que provocar una gran frustraci quan
aquest arribi a la vida adulta i se nadoni
que la gent no valora tot el que fa com ell
ha estat acostumat a qu aix sigui.

Lautoestima es forma cultivant lesfor i els valors. No podem pretendre

desenvolupar lautoestima a partir delogis continuats i injustificats o b per
la via de la tolerncia sense lmits.

Lautoestima, a ligual que passa amb lalegria o la felicitat, no es pot buscar

directament i molt menys per la via de lengany. Lautoestima ha de ser una
conseqncia de posar illusi en el que es fa i en fer-ho millor cada dia,
lluitant diriament contra els propis defectes.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
6
 Mdul 3. Salut emocional

La millor autoestima s lautoestima merescuda, la que sha aconseguit

mitjanant fites reals, aquella que cadasc es guanya amb el seu propi
esfor. Si ens esforcem per ser una mica millors cada dia (desenvolupament
de virtuts) i per aconseguir lexcellncia en all que volem, lautoestima
vindr sola.

Quan aconseguim una fita proposada per nosaltres mateixos, la satisfacci

produda ens far sentir orgullosos. En canvi, si no permetem que el menor
conegui el valor de la perseverana i la dificultat que suposa assolir una fita,
mai podr experimentar aquesta experincia gratificant i formativa i, per tant,
no podr construir una autoestima forta dun mateix.

Per aquesta ra, hem devitar resoldre les dificultats a les que senfronten
els menors, essent acompanyants del seu procs daprenentatge i de la
construcci de la seva autoestima.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
7
 Mdul 3. Salut emocional

3. Gesti de lestrs

Definirem lestrs com una sensaci de tensi, tant fsica com emocional,
que pot aparixer davant situacions complexes o de difcil resoluci.

Quan parlem destrs fsic ens referim a la reacci fisiolgica del cos a
diferents elements externs desencadenants, que a la vegada provoquen un
estrs emocional que pot reflectir-se amb un malestar fsic.

Lestrs pot ser provocat per qualsevol situaci que requereixi dadaptaci o
canvi. Quan no gestionem correctament aquestes situacions lestrs pot
desembocar en ansietat.

Gestionar lestrs requereix dun esfor per part de la persona per fer canvis
emocionals i fsics. El grau destrs i el desig de canviar la situaci que el
provoquen determinaran lesfor que sha dinvertir.

Ser conscient daquelles situacions que ens provoquen estrs i aprendre

com gestionar-ho, ens permetr evitar que aquest acabi desembocant en
angoixa o ansietat. No hem doblidar mai, que lestrs ens permet motivar-
nos davant un nou repte i poder posar tota la nostra atenci per afrontar
aquest nou objectiu sense cap dispersi.

No obstant aix, mantenir els nostres nivells destrs de manera permanent

s una cosa que el nostre cos no est dissenyat per suportar.

Lexperincia prvia, leducaci i el suport permeten que la majoria de

persones donin resposta de forma apropiada i canvin quan les
circumstncies ho requereixin. La resposta que donem a aquestes

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
8
 Mdul 3. Salut emocional

situacions que ens generen estrs pot ser una condici tan natural com
apresa, per tant, pot ser adequada i saludable o inadequada i perjudicial.

Inevitablement, lestrs afecta a la manera que les persones pensem,

actuem i sentim, tenint respostes naturals vers les situacions destrs (com
ara laugment de la vigilncia, lagressivitat o el bloqueig del dolor), que ens
permeten sobreviure mentre el
cos reconeix i respon davant un
estrs sever. Qui no ha caigut
malalt desprs dun perode de
molt estrs, com ara desprs
duna setmana dexmens o un
cop finalitzat el projecte que ens
havien encarregat a la feina?

Si fem referncia a aquests exemples, trobarem que durant aquest perode

destrs el nostre cos nicament pensa i actua al voltant de la mateixa idea:
superar els exmens o presentar el projecte a temps. I tot, per tal de superar
amb xit les fites marcades que sense la concentraci pertinent seriem
incapaos de superar.

Per detectar els smptomes de lestrs, tant en nosaltres com en els altres,
destacarem els segents punts:

Smptomes fsics:
o Mal de cap
o Dolor estomacal
o Problemes per dormir
o Malsons

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
9
 Mdul 3. Salut emocional

o Disminuci de lapetit
o Tensions musculars (com ara mal desquena)
Smptomes emocionals o de conducta:
o Ansietat
o Preocupacions
o Dificultats per relaxar-nos
o Aparici de nous temors o pors (a la solitud, a agafar el cotxe...)
o Incapacitat per controlar les emocions
o Comportament agressiu (fins i tot amb les persones que
estimem)
o Necessitat de no sortir al carrer o de participar a cap acte pblic

Per que podem fer, un cop detectat que ens trobem en un moment destrs
perjudicial per al nostre organisme per tal de gestionar-ho correctament? La
resposta no s senzilla. Quan hem de donar resposta a un problema, el
nostre cos es posa en alerta de manera natural i no podem fer gaires coses
per desactivar-ho.

Malgrat aix, s que podem prendre accions que ens ajudaran a controlar
aquesta alerta natural que el nostre cos ha activat sense que nosaltres en
siguem conscients. Fer esport, parlar sobre els problemes, descansar
correctament, no intentar arribar ms enll don podem arribar i afrontar els
reptes amb valentia i entusiasme, reconeixent les nostres virtuts i
mancances, pot ajudar-nos a superar aquests perodes destrs duna
manera saludable.

Fer exercici diari i, principalment, en aquells moments on el nostre cos es

troba en alerta aconseguir reduir considerablement els nostres nivells
dangoixa i ansietat. Lesport ens permet descarregar grans dosis
SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017
Tots els drets reservats
10
 Mdul 3. Salut emocional

dadrenalina generada de manera natural pel nostre cos, permetent-nos

descansar i dormir el temps necessari, agafant forces per afrontar el repte
que tenim al davant. La no descrrega daquesta adrenalina, ens impediria
poder dormir per les nits i, per tant, incrementar el nostre malestar.

En la mateixa lnia, parlar amb els altres dels problemes que ens est
generant el repte que hem de resoldre, ens permet reconixer els nostres
errors i poder trobar les solucions ms adequades. Si sabem quin s el
problema, tenim el 50% de la soluci.

Tamb s important conixer on es troba el nostre lmit. Constantment

estem sent bombardejats per missatges que ens volen fer creure que el
nostre cos no t lmits, el voler abastar ms del que estem preparats en un
determinat moment, ens acabar passant factura. Saber aturar-se en el
moment precs s la clau per evitar complicacions produdes per una
exposici continuada a lestrs.

Pensar positivament, canviar el pol negatiu de les coses pel positiu i

planificar els moments desbarjo per prendre un descans, s clau per tenir
controlat lestrs. Lactivitat fsica, la nutrici, el suport social i la capacitat
per relaxar-nos ens ajudar a prevenir laparici destrs de difcil control.

Tal i com fiem referncia anteriorment, leducaci i lexperincia prvia ens

permetran donar una resposta adequada a situacions destrs. Per aquesta
ra, s molt important ser conscients de la importncia que t el que
transmetem intencionalment o no als nostres menors. Hem de recordar que
els menors aprenen principalment per imitaci i, per aix, la nostra conducta
tindr afectaci a la seva.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
11
 Mdul 3. Salut emocional

En molts casos, els menors manifesten smptomes destrs desmesurats

davant situacions que per nosaltres poden ser insignificants per degut a la
seva manca dexperincies prvies, i per una manca daprenentatges previs,
aquestes poden tenir un impacte enorme en els sentiments de seguretat i
confiana del nen/a.

El desenvolupament de la personalitat per part del menor ser clau a lhora

de donar respostes davant qualsevol situaci que pugui generar estrs.
Aquest desenvolupament ve marcat principalment per la interacci amb el
seu entorn ms proper, principalment la famlia.

Com a docents, ens hem dencarregar de satisfer les necessitats que la

famlia no pot, per tenint en consideraci que mentre lescola i la famlia
siguin els encarregats mxims de leducaci del menor, lescola shaur
dencarregar datendre el collectiu i la famlia a lindividu.

Per aquesta ra, laprenentatge de normes clares,

concises i que no generin confusi al menor, es
converteix en una de les majors eines que en tenim
per tal de generar seguretat i confiana al menor.
Recordem que lestrs es produeix degut a la
incertesa, al no coneixement del que est per venir,
del no saber com actuar davant una situaci extraordinria.

Les normes i la disciplina permeten donar al menor un marc dactuaci ms

acotat, el qual li permetr no dispersar-se a lhora de donar una resposta a
una situaci concreta.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
12
 Mdul 3. Salut emocional

4. Aprenentatge de les normes

Les regles ordenen lambient, ho fan coherent i sn una base de seguretat

per tothom. Aquestes shan de fer aplicar pel menor quan fan possible la
disminuci de tensions i quan saconsegueix que amb laplicaci daquestes
el menor adopti una conducta desitjada.

Tot i aix, hem de tenir present que s negatiu tant un excs de normes com
una mancana daquestes. s preferible tenir clares quatre normes bsiques
de comportament a casa que tenir-ne quaranta. La norma mai pot substituir
la capacitat de resoluci de problemes o situacions per part del menor, s a
dir, no podem posar una norma per imposar el nostre criteri i anullar la
possible resposta del menor.

La norma ha de permetre definir el marc dactuaci del menor. Indicar que

est prohibit barallar-se amb daltres sense excepcions i reforar aquesta
norma permetr al menor haver de buscar alternatives a la resoluci de
conflictes diferents a la conducta agressiva. Per si noms prohibim barallar-
se sin que a ms lobliguem a actuar duna determinada manera, correm el
risc que el menor vulgui transgredir alguna de les moltes normes que lhem
imposat. Segurament transgredir la ms important en aquests casos que
s la devitar ls de la fora per resoldre un conflicte.

No podem oblidar que el menor es troba en un moment de la seva vida on

tot el que li succeeix s nou, no lha viscut abans, i el seu aprenentatge
majoritari laconsegueix a partir de la imitaci i de lassaigerror. Per aquest
motiu, la transgressi de normes forma part del seu aprenentatge i en el cas
que posem una gran quantitat de normes, la probabilitat de transgressi i la
dificultat per part nostra de ser capaos de donar una resposta justa a

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
13
 Mdul 3. Salut emocional

cadascuna de les normes transgredides, far que el menor aprengui que el

no respecte a la norma, no comporta cap problema per a ell, doncs no hi ha
cap conseqncia negativa.

Aquest fet pot fer-li creure que totes les normes tinguin el mateix valor, i que
pot suposar el mateix transgredir la norma de no barallar-se que la norma
dhaver danar-se a dormir a les 22h.

Hem de recordar que el consens entre educadors en laplicaci de la norma

s vital per tal que el nen sigui conscient del valor daquesta norma. En cas
que no hagi consens, s preferible no aplicar la norma, doncs provocarem
confusi en el menor, no nicament amb aquesta norma, sin en la resta de
normes a aplicar.

Tenint present aix, sha dinsistir que el menor

dugui a terme limposat per la regla, amb la qual
cosa sha de ser conseqent a lhora de fer-la
complir. No podem fixar una regla que som
incapaos de fer-la complir. Quant ms acotades
tinguem les normes, ms fcil ens resultar fer-les
respectar. Un cop al menor se li han fet complir amb persistncia les normes
durant un perode de temps, aquestes temptatives disminuiran.

Recordem que el compliment de la norma no ha danar precedida dun

cstig, en el cas que no es respecti. No aconseguirem que el menor aprengui
una norma si no som capaos dexplicar els beneficis positius que t per un
mateix el compliment de la norma.

Si expliquem al menor que est prohibit fumar per tots els riscos que
comporta cada cigarreta que es fumi i quins sn els beneficis de no fer-ho,

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
14
 Mdul 3. Salut emocional

aconseguirem que el menor entengui els motius de la norma i, per tant,

permetrem que la interioritzi.

Si pel contrari volem aplicar aquesta norma mitjanant el cstig, com ara
indicar-li que si lenxampem amb una cigarreta es quedar tot el cap de
setmana castigat, lnic que aconseguirem s despertar el desig de
transgredir-la que tot menor t al respecte de les normes, dificultant-nos
enormement la nostra tasca educativa.

s probable que molts mtodes siguin eficaos per fer complir les regles o
per corregir les infraccions. Aquests mtodes donen resultats grcies a un
factor essencial: fer complir conseqentment les normes en combinaci amb
un sistema de refor positiu.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
15
 Mdul 3. Salut emocional

5. La disciplina

Ajudar al menor a comportar-se s una part essencial del seu

desenvolupament. Per aquesta ra la disciplina juga un paper molt rellevant
dins daquesta tasca.

De manera general, els menors volen complaure els seus educadors.

Aquests, si sn intelligents, integraran aquest desig a les seves activitats
disciplinries.

Quan manifestem la nostra satisfacci i aprovaci davant un comportament

determinat que ens agrada del menor, aquest fet reforar de manera
positiva el seu bon comportament. Si pel contrari nicament posem atenci
a all que el menor fa malament, lnic que aconseguirem s que no trobi
lamor i la bona intenci de la nostra recriminaci i, com a conseqncia,
anirem perdent la nostra autoritat.

s ms fcil evitar que el comportament

indesitjable comenci que posar-li fi un cop sha
donat aquest comportament.

Hem de saber dir no, per molt greu que ens

spiga. Ser assertiu transmetr al menor
seguretat, fent-li conscient de la nostra autoritat. Hem de transmetre que
ladult sap ms, que s lencarregat de la seva educaci i no t por de ser-
ho i si hem de dir que no, no ens ha de tremolar el pols perqu el nen
manifesti la seva disconformitat.

Cal recordar la mxima que davant una negativa, hem doferir dues
alternatives. Aprendre a negociar amb el menor forma part de la nostra tasca

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
16
 Mdul 3. Salut emocional

educativa. Posar lmits per al mateix temps donar-li a triar possibles

alternatives li permetr desenvolupar la seva independncia juntament amb
la seva habilitat per prendre decisions.

Per evitar confusions, hem de donar instruccions clares i senzilles amb una
veu amable i ferma. Aix permetr que el menor confi en el que li estem
dient, doncs estem transmetent seguretat i, aix precisament, s el que el
menor busca contnuament: seguretat. Si titubegem a lhora de donar un
ordre, de ben segur aquesta no ser respectada, ja que ni nosaltres
mateixos som capaos de creurens all que estem demanant.

La creaci dun ambient positiu ens permetr generar un clima de confiana

amb el menor que ens ajudar a establir el vincle emocional necessari per
tal que aquest tingui la confiana necessria per respectar les normes que
sestableixen. Per crear aquest ambient positiu, podem fer el segent:

Passar temps lliure amb ells/es.

Compartir activitats i jocs importants i significants amb ells/es.
Escoltar i contestar-los com a iguals, no com a educador.
Felicitar els seus esforos.
Ser afables amb ells, sent propers, somrient...

Per contra, s contraproduent, per crear aquest ambient positiu, el fet de

criticar-los, desanimar-los, posar-li obstacles o barreres, culpar-los,
avergonyir-los o posar-li cstigs de forma rutinria. Totes aquestes
actuacions fan molt de mal a lautoestima, sobretot quan aquesta encara
est per definir.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
17
 Mdul 3. Salut emocional

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
18
 Mdul 3. Salut emocional

6. Estils educatius

Sn moltes les maneres de dur a terme leducaci dels nostres menors.

Podem concretar en tres els estils educatius que com a educador defineix la
nostra manera dactuar:

Estil autoritari
Estil permissiu
Estil democrtic

Abans de continuar amb les diferents caracterstiques que presenten els

diferents estils i les seves conseqncies al respecte de laplicaci
daquests, hem de comentar la directa relaci detectada entre lestil educatiu
i la possibilitat que el menor acabi generant una personalitat addictiva. Els
menors que han estat educats sota uns principis tics i morals tenen menys
riscos per caure en alguna drogoaddicci. A ms a ms, manifesten menys
violncia a les seves relacions i un menor nombre de pensaments i
comportaments destructius. Recordem que el fet de generar una gran
autoestima al menor, donant-li confiana per actuar i ensenyant-li a no
defallir davant les frustracions, faran que aquest sigui ms resistent a caure
a cap addicci, ja sigui a una substncia o a una altra persona (relacions
interpersonals insanes).

Estil autoritari

Es caracteritza per no tenir consideraci per les peticions del menor i no

donar resposta a les seves demandes, combinant aquestes actuacions amb
molt poc afecte i aplicant un alt grau de control vers qualsevol conducta
daquest.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
19
 Mdul 3. Salut emocional

Aquest estil no considera el menor com a part del procs disciplinar ni

permeten la interacci daquest a lhora de resoldre un conflicte, doncs la
famlia o educador s lencarregat de gestionar el conflicte del menor, donant
a entendre que aquest no est preparat per resoldrel.

s fora freqent que les greus conseqncies daquest autoritarisme es

transmetin de generaci en generaci, ja que els menors que han estat
educats sota aquest estil, han anat acumulant grans dosis dagressivitat i
frustracions, que fan que aquests descarreguin aquests aprenentatges amb
persones que poc o res tenien a veure amb la causa de la frustraci
(agressivitat transferida).

Estil permissiu

Sota aquest estil educatiu veiem com sevita ls del control, utilitzant pocs
cstigs i mostrant una excessiva concessi a les demandes dels menors. Es
tendeix a acceptar tots els impulsos que el menor realitza sense que aquest
tingui cap recriminaci.

Ens trobem davant uns educadors que consideren que els menors han de
crixer totalment lliures, sense lmits o molt pocs. Es considera que al menor
se li ha doferir tot el que demana, degut principalment a qu els educadors
no ho van tenir.
Tamb podem trobar-nos amb educadors que no spiguen posar lmits per
por a les reaccions del menor. s ms fcil cedir als requeriments daquest
que haver denfrontar-shi.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
20
 Mdul 3. Salut emocional

Estil democrtic

Descriurem lestil democrtic com lestil negociador. No imposa per tampoc

deixa fer. Aquest estil permet respondre a les demandes i preguntes dels
menors mostrant atenci i inters.

Lestil democrtic explica les raons de la norma que establim com a

educadors, reconeixent i respectant la seva opini, negociant amb ells i
prenent decisions conjuntament.

Es tracta de reforar els aspectes positius del menor enlloc dinhibir els
aspectes negatius. El menor coneix perfectament la norma i la t
interioritzada, ja que ha estat negociada amb ell. Daquesta manera ser
ms difcil transgredir-la que respectar-la, ja que el no compliment daquesta
aniria en contra de la seva coherncia, no es pot transgredir alguna cosa
que ha estat establerta per un mateix.

Perqu aquest estil tingui xit, hem de deixar clar que leducador t sempre
la darrera paraula i que hi ha normes que no poden ser negociades, com ara
les relacionades amb la violncia, el tabac o les drogues. Haurem de decidir
quines sn les quatre normes bsiques que no es poden negociar amb el
menor, donant aix claredat a aquest i no confonent-lo amb multitud de
normes imposades.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
21
 Mdul 3. Salut emocional

7. Conseqncies dels estils educatius sobre el

desenvolupament del menor

Fins ara hem descrit quin s el comportament de ladult en base a lestil

educatiu que utilitza a lhora deducar el menor. En aquest punt parlarem de
les conseqncies educatives que cada estil genera en el menor.

Conseqncies de lestil autoritari

Poden generar en el menor sentiments de culpabilitat davant la

impossibilitat de no complir els desitjos dels seus educadors.
Afavoreixen laparici de conductes agressives en el menor, ja que
aquests actuen majoritriament per imitaci.
No aconsegueixen interioritzar els valors morals, perqu la norma mai
ha estat negociada amb ells, sin que els ha arribat imposada.
Manifesten una baixa autoestima i una gran dependncia, doncs no
han aprs a resoldre situacions adverses, han estat els seus
educadors qui els hi ha dit com havien de resoldre els conflictes, per
insignificants que siguin aquests (pensament constructiu del menor
totalment anullat).
La seva conducta va ms encaminada cap al premi o reconeixement
que no pas cap a la satisfacci de la feina ben feta. Evitar el cstig
tamb forma part de la seva conducta, essent un comportament
habitual la mentida per tal devitar possibles represlies.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
22
 Mdul 3. Salut emocional

Conseqncies de lestil permissiu:

El menor no t referents i, per tant, no disposa dun codi de

comportament. Aquest fet provoca que no spiguen a qu shan
datenir.
Presenten dificultats per controlar els seus impulsos (manca
dautocontrol).
No han aprs la cultura de lesfor, ning li ha demanat mai cap
objectiu i tot el que facin ja els hi est b als seus educadors.
Presenten poca maduresa.
Sn poc persistents a lhora de realitzar les seves tasques.

Conseqncies de lestil democrtic:

El menor aprn que tothom pot cometre errors i que aquests poden
solucionar-se. Els educadors mostren una conducta natural i
manifesten que com a qualsevol sser hum, tamb sequivoquen,
desenvolupant en el menor el sentit de la responsabilitat.
El menor tendeix a tenir grans nivells dautocontrol i dautoestima.
Sn ms capaos dafrontar situacions noves amb confiana, essent
persistents a les tasques que inicien.
Tenen una major facilitat per relacionar-se amb els altres duna
manera sana, mostrant una gran empatia amb laltre.
Els valors morals els tenen molt interioritzats, ja que han treballat la
norma conjuntament, sense imposicions.
Sn cooperatius, respectuosos amb la norma i no els hi fa por prendre
decisions.

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
23
 Mdul 3. Salut emocional

- Podries dir-me, si us plau, quin cam he de seguir per sortir daqu?

- Aix dependr del lloc on vulguis anar.
- No mimporta gaire el lloc.
- Llavors tampoc thauria dimportar molt el cam que prenguis...

Lewis Carrol, Alcia al pas de les meravelles

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
24
 Mdul 3. Salut emocional

8. Resum del mdul

La salut emocional consisteix en tenir cura de la nostra autoestima, el

maneig de lestrs i la prevenci de possibles accions nocives que poden
afectar-nos a lhora dafrontar la nostra etapa educativa.

Lautoestima s el concepte que tenim de la nostra valia i es construeix a

partir de les prpies comparacions amb els altres i amb les reaccions dels
altres cap a un mateix.

La construcci de lautoestima ve determinada per les persones ms

properes a lindividu. Hem devitar resoldre les dificultats a les que
senfronten els menors perqu, aix, aconsegueixin la fita proposada per ells
mateixos i la satisfacci dhaver-ho fet.

Gestionar lestrs requereix un esfor per part de la persona per fer canvis
emocionals i fsics. Durant un perode destrs el nostre cos nicament
pensa i actua al voltant de la mateixa idea.

Fer esport, parlar sobre els problemes, descansar correctament, no intentar

arribar ms enll don podem arribar i afrontar els reptes amb valentia i
entusiasme pot ajudar-nos a superar aquests perodes destrs duna
manera saludable.

Els menors poden manifestar smptomes destrs desmesurats davant

situacions que per a nosaltres poden ser insignificants per degut a la seva
manca dexperincies prvies, i per una manca daprenentatges previs,
aquestes poden tenir un impacte enorme en els sentiments de seguretat i
confiana del nen/a. Laprenentatge de normes clares, concises i que no

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
25
 Mdul 3. Salut emocional

generin confusi en el menor ajuden a generar aquesta seguretat i

confiana.

s negatiu tenir un excs de normes per tamb una mancana daquestes.

El menor transgredir normes si en posem moltes, tindrem una gran dificultat
per ser capaos de donar una resposta justa a cadascuna de les normes
far que el menor aprengui que el no respectar una norma no comporta cap
problema.

Els estils educatius ens defineixen en la nostra manera dactuar. Hi ha una

relaci directa entre lestil educatiu i la possibilitat que el menor acabi
generant una personalitat addictiva.

Els tres tipus destils educatius sn: autoritari (no tenir consideraci per les
peticions del menor i no donar resposta a les seves demandes), permissiu
(sevita ls del control i mostrant una excessiva concessi a les demandes
del menor) i democrtic (no imposa per tampoc deixa fer).

SomDocents Proyectos Educativos SL, 2017

Tots els drets reservats
26