Memòria

L'avaluaci dels aprenentatges
mitjanant l'e-Portfoli en el marc

dun programa de formaci de
professorat universitari
Mster Oficial Educaci i TIC ( e-learning)
Memria
Cludia Bentez i Enrich

Tutora : Cristina Girona
Consultor: Jos Luis Monte Galiano
Itinerari: Disseny Tecnopedaggic
Girona, 10 de febrer 2013
NDEX
1 INTRODUCCI...............................................................................................................................5
2 CONTEXTUALITZACI...............................................................................................................5
3 JUSTIFICACI DEL PROJECTE...................................................................................................7
4 OBJECTIUS DEL PROJECTE........................................................................................................9
4.1 Objectius generals.....................................................................................................................9
4.2 Objectius especfics..................................................................................................................9
5 MODEL DE TREBALL DE REFERNCIA ESCOLLIT.............................................................10
6 ANLISI DE NECESSITATS........................................................................................................11
6.1 Descripci i justificaci de criteris.........................................................................................11
6.2 Anlisi DAFO.........................................................................................................................12
6.3 Recull d'informaci.................................................................................................................15
6.3.1 Descripci.......................................................................................................................15
6.3.2 Anlisi dels resultats de les enquestes als estudiants......................................................16
6.4 Anlisi dels recursos materials i infraestructures tecnolgiques disponibles.........................24
6.5 Model pedaggic de referncia. Modalitat i justificaci.......................................................26
El constructivisme social i l'aprenentatge collaboratiu ....................................................27
Modalidad i justificaci......................................................................................................28
6.6 Descripci general de la soluci proposada...........................................................................28
6.7 Necessitats relacionades amb l'acci formativa.....................................................................29
6.8 Necessitats relacionades amb el desenvolupament del projecte............................................29
6.9 Reformulaci dels objectius del projecte..............................................................................30
6.9.1 Objectius generals...........................................................................................................30
6.9.2 Objectius especfics:........................................................................................................31
6.10 Recursos necessaris per l'acci formativa.............................................................................31
6.11 Anlisi econmic de la proposta formativa: pressupostos....................................................32
6.12 Planificaci i calendari de la soluci proposada...................................................................34
6.13 Assegurament de la qualitat en la fase d'anlisi...................................................................36
6.14 Avaluaci del procs ............................................................................................................38
6.15 Conclusions de la fase d'anlisi............................................................................................39
7 DISSENY TECNOPEDAGGIC DE LA PROPOSTA................................................................40
7.1 Aproximaci metodolgica.....................................................................................................42
7.1.1 El portafolis digital..........................................................................................................42
7.2 Principis didctics ..................................................................................................................44
7.3 Disseny instruccional de la soluci proposada....................................................................44
7.4 Estructura dels continguts: unitats didctiques......................................................................46
7.5 Eines que s'utilitzaran per al disseny de la proposta ............................................................47
7.6 Elecci de l'EVA: la plataforma MOODLE...........................................................................48
1.1 Justificaci.........................................................................................................................48
1.2 Recursos de la plataforma moodle que concretament s'empraran en aquesta proposta.....49
7.7 Estructura de l'e-portafolis d'equip:.......................................................................................50
7.8 Disseny de l'avaluaci del projecte.........................................................................................52
7.9 Planificaci de la fase de disseny ..........................................................................................54
7.10 Avaluaci del procs.............................................................................................................54
7.11 Conclusions de la fase de disseny ........................................................................................59
8 DESENVOLUPAMENT................................................................................................................60
8.1 Planificaci de les tasques .....................................................................................................66
Claudia Bentez Enrich
8.2 Avaluaci del procs...............................................................................................................68

8.3 Conclusions.............................................................................................................................69
9 IMPLEMENTACI DEL CURS...................................................................................................70
10 AVALUACI................................................................................................................................70
10.1 Proposta d'avaluaci : avaluaci del curs ..........................................................................71
10.2 Avaluaci dels alumnes:........................................................................................................73
10.3 Avaluaci del projecte...........................................................................................................74
10.4 Evaluaci de la implementaci i de l'avaluaci....................................................................75
10.5 Conclusions...........................................................................................................................75
11 BIBLIOGRAFIA..........................................................................................................................76
ANNEX I : ENQUESTES DE LA FASE D'ANLISI......................................................................78
ANNEX II: JUSTIFICACI DE LA VIABILITAT DE LA PROPOSTA.........................................82
2 Viabilitat econmica i tecnolgica............................................................................................82
3 Viabilitat pedaggica................................................................................................................83
ANNEX III: PROPOSTA DE DESENVOLUPAMENT....................................................................84
1 Descripci de lacci formativa ................................................................................................84
2 Descripci detallada de les activitats a desenvolupar ...............................................................84
3 Viabilitat de la proposta.............................................................................................................90
4 Conclusions:...............................................................................................................................90
ANNEX IV : UNITATS DIDCTIQUES DEL CURS...................................................................91
ANNEX V : TAULA D'INDICADORS PER L'AVALUACI DEL PROJECTE..........................98
ANNEX VI: ENQUESTA REALITZADA ALS ESTUDIANTS I INSTRUCTORS...................104
ANNEX VII: AVALUACI DE LA IMPLEMENTACI I AVALUACI...................................106
4
Prctiques Externes
1 INTRODUCCI
Aquest projecte est emmarcat dins el Programa de formaci per als docents de
l'ensenyament en lnia de la UOC , a travs de l'eLearn Center, que t com a objectiu
millorar la formaci de docents universitaris d'altres institucions ( nacionals o
internacionals) en models d'e-learning.
L'eix vertebrador d'aquest projecte ser el desenvolupament d'un e-portafolis per a
l'avaluaci dels aprenentatges adquirits pel professorat que participa en el curs :
Collaboraci en lnia i disseny de recursos , acci formativa emmarcada en el
programa de formaci esmentat anteriorment, i que ofereix als participants l'oportunitat
de desenvolupar estratgies mitjanant l's de recursos i xarxes de treball collaboratiu
amb l'objectiu de promoure la construcci del coneixement en lnia.
2 CONTEXTUALITZACI
L'escenari d'actuaci s la instituci llatinoamericana Universidad Futuro y

Progreso, que, amb la finalitat que el seu equip acadmic desenvolupi un nou pla de
formaci, ha sollicitat a la Universitat Oberta de Catalunya la collaboraci per a portar
a terme un programa formatiu sobre les accions que el docent ha d'adquirir per a
realitzar l'ensenyament en lnia: coneixement del funcionament i sentit de la docncia
en lnia, aix com l'adquisici de competncies per a l'ensenyament en l'entorn virtual,
promovent la utilitzaci ptima de les eines TIC i els canvis metodolgics corresponents.
La Universidad Futuro y Progreso compta amb una important i qualificada plantilla

acadmica que constantment es preocupa per actualitzar la seva formaci, amb la
finalitat de mantenir-se a l'avantguarda enfront dels canvis en l'educaci.
En resposta al sollicitat per aquesta instituci llatinoamericana, la U.O.C. - a travs

de l'eLearn Center - presenta un programa de formaci per als docents de
l'ensenyament en lnia basat en el context real i actual dels participants, amb la finalitat
de despertar l'inters per a la formaci en lnia, reflexionar sobre el nou rol dels
docents, conixer el funcionament i els efectes de l'ensenyament i aprenentatge en
lnia, aix com la integraci de les eines i els recursos tecnolgics en aquesta modalitat.
Per tant, aquest programa de formaci desenvolupa un conjunt de competncies
5
destinades a l'ensenyament en lnia, d'acord amb les normes internacionals de la

formaci virtual com la planificaci i la preparaci, mtodes i estratgies
d'ensenyament, a ms de les competncies bsiques.
Aquest programa de formaci comprn tres accions formatives:

Acci Formativa 1: Iniciaci a la docncia en lnia. (2 ECTS)
Acci Formativa 2: Planificaci i avaluaci en la docncia en lnia (2 ECTS)
Acci Formativa 3: Disseny de recursos i xarxes de treball collaboratiu (2 ECTS)
La present proposta de formaci se centrar en l'acci formativa 3, i concretament ,

incorporar una definici d'un model d'avaluaci i una proposta de desenvolupament
d'un e-portafolis per a l'avaluaci dels aprenentatges adquirits pel professorat que
participa en el curs proposat.
Quant a la instituci Universidad Futuro y Progreso
Es tracta d'una instituci on predomina la formaci tradicional presencial, per des

de fa uns anys venen implementant la modalitat mixta i virtual.
Aquesta instituci compta amb 115000 estudiants i 270 docents; i com que es tracta
d'una instituci molt prestigiosa, t entre els seus objectius la formaci dels seus
docents, ara per ara amb ms intensitat donat que desitgen implementar la modalitat
mixta i virtual.
La instituci t com a missi : Formar ciudadanos competentes para realizar

actividades propias de su momento y condicin cientfica, tecnolgica, histrica,
social, econmica, poltica y filosfica, con un nivel de dominio que les permita
movilizar y utilizar, de manera integral y satisfactoria, conocimientos, habilidades,
destrezas y actitudes, pertenecientes a las ciencias naturales, las ciencias sociales y a
las humanidades.
Quant al perfil de l'alumnat
El perfil dels docents universitaris s molt variat, ja qu les carreres professionals

que han d'atendre s'agrupen en cinc camps: Matemtiques, Cincies ( experimentals
naturals ), Llenguatge i Comunicaci, Humanitats i Cincies Socials i Desenvolupament
Hum.
6
Prctiques Externes
La proposta formativa d'aquest projecte ser orientada a professors que es

desenvoluparan com a docents en les dues modalitats d'ensenyament-aprenentatge
( mixta i virtual ) de les seves respectives especialitats; per aquesta ra s important
que adquireixin competncies en Collaboraci en Lnia i disseny de recursos .
3 JUSTIFICACI DEL PROJECTE
En el moment actual, la convergncia cap al Espai Europeu d'Educaci Superior

( EEES ), ens proporciona un context de canvis dins del procs d'ensenyament-
aprenentatge. Aquest nou espai constitueix un repte i una oportunitat per a tots, al
mateix temps que tamb implica uns compromisos, que sn ( Sabater, Meroo i Ruiz ,
2005 ) :
Les universitats estan adaptant el seu sistema d'ensenyament a la iniciativa

europea.
Els professors haurem d'implicar-nos ms en els aprenentatges, modificant, quan
sigui possible, els nostres mtodes d'ensenyament.
Els alumnes, com a veritables protagonistes d'aquesta reforma, han de
transformar els seus esquemes de treball i aprenentatge. Al mateix temps, disposaran
de majors possibilitats de mobilitat internacional ( universitria i laboral ).
s a dir, des d'aquest context haurem de passar del protagonisme centrat en

l'ensenyament ( dominant altres poques ), a prioritzar l'aprenentatge de l'alumnat,
mentre que l'ensenyament est orientat a afavorir la formaci integral dels estudiants
en harmonia amb les necessitats de la societat actual.
Zabalza ( 2004 ), ens assenyala algunes idees que marquen l'actual canvi que s'est
produint en el context universitari actual:
Una docncia centrada en l'estudiant, requereix capacitar-lo per l'aprenentatge

autnom i dotar-lo d'eines per a l'estudi.
Un diferent paper del professorat, que passa d'estar centrat en els continguts de
la matria a ser gestor del procs d'aprenentatge dels alumnes.
Una organitzaci de la informaci orientada a la consecuci de competncies

( generals, per a tots els estudiants i especfiques de cada titulaci ).
7
Canvis en l'organitzaci dels aprenentatges: una perspectiva curricular del

treball del docent que reforci la continutat i la coordinaci.
Una nova definici del paper formatiu de les universitats: la formaci al llarg de
tota la vida. Aix implica que no tot el que pot o ha de ser ensenyat en cada matria
per a exercir una professi ha de ser ensenyat, necessriament, durant els cursos
universitaris.
Un nou paper dels materials didctics que passen a ser recursos capaos de
generar coneixements d'alt nivell i de facilitar l'aprenentatge autnom. En aquest
sentit, les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci juguen un paper important.
En la realitat actual, l'activitat dels docents ha d'anar ms enll de la mera

transmissi de coneixements i centrar-se en el desenvolupament de capacitats ,
habilitats, actituds i valors, que possibilitin la formaci de competncies ( essencials en
el futur mn laboral, tals com: el treball en equip, la integraci de la informaci, la
creativitat, la gesti de conflictes, la iniciativa, les habilitats comunicatives, etc. ).
Mentre que el paper de l'alumnat implica la necessitat d'adaptar-se als diferents canvis
que la societat vagi sofrint a cada moment i per aix no noms aprendr coneixements
concrets sin la manera d'aprendre a aprendre.
La instituci llatinoamericana Universidad Futuro y Progreso es preocupa

constantment per la millora contnua dels seus docents amb la finalitat de mantenir-se
a l'avantguarda enfront d'aquests canvis en l'educaci. Per tant, aquests docents han de
conixer el funcionament i sentit de la docncia en lnia, aix com desenvolupar
competncies per a l'ensenyament en l'entorn virtual, promovent la utilitzaci ptima de
les eines TIC i els canvis metodolgics corresponents.
Per una altra part, la combinaci de noves metodologies docents i d'avaluaci, l's
habitual de les TIC i la transici d'un model centrat en l'ensenyament cap a un model
centrat en l'aprenentatge de l'alumnat, tant a nivell del propi procs d'ensenyament-
aprenentatge, com en els sistemes d'avaluaci, han significat contribucions importants a
l'ensenyament presencial, que es poden complementar amb la posada en prctica de
propostes basades en les modalitats blended i e-learning, contribuint tamb en el
desenvolupament de projectes d'Investigaci Educativa, en collaboraci amb
Universitats Llatinoamericanes, aprofitant les avantatges que ofereixen les tecnologies
de la informaci i comunicaci, com s el cas d'aquesta proposta.
8
Prctiques Externes
4 OBJECTIUS DEL PROJECTE
4.1 Objectius generals
1. Disseny tecno-pedaggic del curs dins una plataforma LSM on

s'implementaran tots els elements i recursos necessaris.
2. Disseny d'un e-portafolis per avaluar els estudiants i promoure d'avaluaci
reflexiva.
4.2 Objectius especfics
1. Organitzaci de recursos en lnia per al treball collaboratiu que promoguin

la construcci del coneixement en lnia.
2. Plantejar formaci collectiva a l'equip docent que treballa en una
determinada titulaci universitria.
3. Provocar la reflexi del professorat sobre la prpia prctica docent,
analitzant la idonetat del seu pla de treball, la seva activitat a l'aula, etc.
4. Plantejar la formaci en termes d'investigaci-acci, provocant que el
professorat treballi en la xarxa amb els seus companys o amb altres grups
docents amb els quals mostri afinitat.
5. Promoure la construcci de nou coneixement sobre diferents metodologies
docents, estratgies d'avaluaci, que ajudin a visualitzar noves millores de
l'activitat docent.
6. Desenvolupar una metodologia que respongui als eixos del model educatiu
de la UOC, tant en l'activitat dels estudiants com de qui la desenvolupa.
7. Presentaci d'estratgies i activitats relacionades amb l'actuaci del docent
a l'aula i amb la seva responsabilitat com a membre d'un equip docent.
9
5 MODEL DE TREBALL DE REFERNCIA ESCOLLIT
El model de treball escollit per a l'elaboraci del projecte s el model ADDIE (fig.1)
Figura 1: Model ADDIE
El model ADDIE s un procs de disseny instruccional interactiu, on els resultats de

l'avaluaci formativa de cada fase poden conduir al dissenyador instruccional tornar a
qualsevol de les fases prvies. El producte final d'una fase s el producte de l'inici de la
fase segent.
Fase 1: Anlisi. Aquesta fase s el pas inicial per analitzar l'alumnat i l'entorn, el
resultat del qual ser una descripci de la situaci i les seves necessitats fomatives.
Fase 2: Disseny. Es desenvolupa un programa del curs d'acord a l'enfoc pedaggic i

en el mode de seqenciar i organitzar el contingut.
Fase 3: Desenvolupament. La creaci real ( producci ) dels continguts i materials

d'aprenentatge basats en la fase de disseny.
Fase 4: Implementaci. Execuci i posada en prctica de l'acci formativa amb la

participaci de l'alumnat.
Fase 5: Avaluaci. Aquesta fase consisteix a portar a terme l'avaluaci formativa de

cada una de les etapes del procs ADDIE i l'avaluaci sumativa a travs de proves
10
Prctiques Externes
especfiques per a analitzar els resultats de l'acci formativa.
L'aplicaci concreta d'aquest model instruccional en el present projecte es pot es pot

contemplar a la taula de l'apartat segent.
6 ANLISI DE NECESSITATS
6.1 Descripci i justificaci de criteris

En aquesta fase ( anlisi ) es pretn analitzar les caracterstiques dels elements
implicats en el projecte que sn:
Objectes d'anlisi:
Alumnat : docents universitaris de diverses especialitats, als quals es realitzaran

enquestes.
Instituci implicada : que s'analitzar d'acord amb les dades obtingudes des-de l'E-
learn Center. En aquest cas, ser la Universidad Futuro y Progreso, organitzaci per a la
qual es realitza el present projecte d'aplicaci professional de mster.
Un cop que es coneixen aquestes caracterstiques i es detecten les necessitats,

podrem adaptar millor la proposta formativa.
Instruments d'anlisi:
Per portar a terme l'anlisi de necessitats, emprarem instruments d'anlisi basats en:
enquestes ( qestionaris d'nica resposta ) destinats als alumnes que participaran

en el curs;
anlisi DAFO que contempla els aspectes segents:
11
ANLISI INTERN
Fortaleses Debilitats
Punts forts del context i de la proposta que els fan ms Punts febles que redueixen o dificulten la capacitat de
competitius. desenvolupament del projecte. Un cop detectats aquests
punts febles, s'intenta trobar una soluci.
ANLISI EXTERN
Oportunitats Amenaces
Aspectes externs que sorgeixen i que afavoreixen el Aspectes externs negatius que poden perjudicar el
desenvolupament del projecte. desenvolupament del projecte.
L'anlisi DAFO est concebut per a facilitar la decisi sobre la viabilitat d'un projecte
i possibilita la identificaci de factors i decisions clau a emprendre per argumentar les
possibilitats d'xit.
Resumint, els instruments d'anlisi sn:
Anlisi DAFO
Taules d'informaci i recollida de dades
Enquestes realitzades a estudiants ( docents universitaris ) kdestinataris del curs
Dades obtingudes de la UNIVERSIDAD FUTURO Y PROGRESO des de l'e-learn Center,
6.2 Anlisi DAFO
L'anlisi DAFO ens ofereix, doncs, un estat de la qesti capa de despertar idees
de viabilitat. Ens condueix cap a la identificaci d'estratgies apropiades per a
respondre a les demandes plantejades, considerant els pros i contres de les estratgies
de soluci, valorant el procs i les conseqncies que pot tenir un pla de formaci per a
la integraci total de les tecnologies de la informaci en el projecte educatiu de la
instituci.
La taula segent es resumeixen les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats

detectades.1
ANLISI INTERN
1 Algunes dades han estat obtingudes de la Instituci E-Learn-Center abans d'obtenir dades ms detallades.
12
Prctiques Externes
Fortaleses Debilitats
La Universidad Futuro y Progreso compta amb
Elevada rtio d'alumnes: ( 30 docents
una important i qualificada plantilla que
universitaris )
constantment es preocupa per actualitzar la
seva formaci per tal de mantenir l'avantguarda Diversitat d'especialitats i per tant, d'interessos
en front els canvis de l'educaci. diferents quant a les metodologies i recursos
emprats.
Els acadmics ( pedagogs , instructors ) que
participen en el projecte sn prestigiosos i No existeix comunicaci directa entre el
qualificats, amb una gran experincia en la dissenyador tecno-pedaggic que inicialment
docncia en lnia. dissenya el curs, amb el personal tcnic que
implementar posteriorment el projecte a la
Els estudiants que participaran en el curs sn instituci client.
docents universitaris amb anys d'experincia Desconeixement sobre els recursos econmics de
docent la instituci client, que impedeixen fer una
anlisi detallada de viabilitat econmica.
Tant la instituci llatinoamericana com l'e-learn
Center compten amb tota la infraestructura Les dades recollides no responen a enquestes
tecnolgica necessria per portar a terme fetes als futurs estudiants, sin sobre una
aquest projecte, de manera exitosa. poblaci mostra de 30 estudiants interessats en
la formaci contnua.
Innovaci a travs de la implementaci de l'e- Incertesa en la utilitzaci de software per a
portafolis com a eina d'avaluaci. elaborar l'e-portafolis, pel desconeixement dels
problemes tcnics que puguin sorgir durant la
Gratutat en la major part dels recursos i seva implementaci.
materials que s'utilitzaran ( plataforma LMS, e-
portafolis i la resta d'eines 2.0 que s'utilitzaran ) Manca de temps per a realitzar el curs complet i
escassa preparaci pedaggica de la dissenyadora
tecnopedaggica que realitza aquest projecte.
13
ANLSI EXTERN
Amenaces Oportunitats
El disseny del curs del present projecte compta
Mancana d'un sistema d'incentius per part de la amb tot el suport acadmic de l'e-learn Center,
instituci, per aquells docents que aprofitin instituci pionera en la investigaci, innovaci i
d'una manera visible els cursos de formaci, en implantaci de models e-learning .
la docncia universitria. Universitats que tenen una alta puntuaci i
En ser un curs que s'implementar en la prestigi, tenen ms facilitats per a obtenir
modalitat online, existeix el risc que un beques, premis, finanament, etc., tant de
estudiant es senti allat en el seu procs fundacions i empreses privades com d'estatals.
formatiu. Possibilitat d'exportar el curs a altres
La diferncia d'horaris entre els docents institucions.
universitaris por representar un problema a La plataforma MOODLE compta amb un suport
l'hora d'administrar el temps de dedicaci al gratut : https://moodle.org/support/
curs.
El software i hardware poden perdre vigncia
amb el temps (quedar obsolets ), requerint
l'actualitzaci de cara a la reutilitzaci del curs.
Resistncia al canvi en alguns docents
Possibilitat de produir-se canvis en algunes
caracterstiques prvies dels docents que
participen en el curs.
A partir de les dades recollides a aquesta taula, podem assenyalar que les estratgies
han d'anar encaminades a :
Potenciar les fortaleses: Proposar activitats que fomentin el treball

interdisciplinari , aprofitant la distribuci uniforme d'especialitats. Promoure el
dileg i el debat mitjanant les activitats cooperatives per a evitar el sentiment
d'allament que pugui sorgir en alguns docents, aix com potenciar el suport i
ajuda constant per part de l'instructor del curs, aix com de la instituci.
Augmentar les oportunitats: Aprofitar al mxim els recursos tecnolgics que

ofereixen les dues institucions ( client i l'UOC ), aix com el suport tcnic i
pedaggic de l'equip tcnic de l'e-learn Center.
Minimitzar les amenaces: Distribuir el curs de manera que no tingui una crrega
lectiva que dificulti les tasques docents, i proposar activitats prctiques, tils i
profitoses en la tasca docent diria.
Mantenir en tot moment amb els alumnes, una comunicaci fluda i efica, que
proporcioni un adequat feedback al llarg de tot el procs d'ensenyament-
aprenentatge.
14
Prctiques Externes
Elaborar un sistema d'incentius que premi els treballs ben fets, mitjanant la
seva publicaci en repositoris en lnia, o fomentar la co-avaluaci en l'e-portafoli
o en els frums de debat...
Per tal de minimitzar els problemes que puguin sorgir amb la possibilitat de
produir-se canvis en les caracterstiques dels docents ( perqu alguns es donin de
baixa, i s'hi incorporin nous docents dels quals no es coneixen la formaci
prvia ), s convenient fer una avaluaci o exploraci inicial de coneixements
previs en la primera fase del curs.
Suprimir les debilitats: Les dificultats associades al treball docent amb rtios
elevades d'alumnes, ( tenint en compte que hi haur un instructor per cada curs ),
exigeix organitzar-se en petits grups ( homogenis o heterogenis ) de 3 a 5
alumnes en les diferents activitats en lnia. La diversitat d'especialitats ( i per
tant d'interessos en la prctica docent quant a les metodologies i recursos
emprats ) pot convertir-se en una fortalesa si s'organitzen grups homogenis en
algunes activitats ( per tant amb interessos comuns ).
Per tal de minimitzar els efectes negatius que puguin sorgir per la manca de
comunicaci entre el dissenyador del curs i el personal tcnic de la instituci
client, s'elaborar un document que exposi de manera exhaustiva totes les dades i
instruccions de la implementaci del curs.
La manca de temps es pot pot evitar realitzant una prova pilot d'acord a un
desenvolupament complet d'un Unitat del curs.
6.3 Recull d'informaci
6.3.1 Descripci
Com s'ha especificat a l'apartat 7.1, un dels instruments que s'utilitzen s l'enquesta
als estudiants, aix com les dades de la instituci llatinoamericana proporcionades per
l'e-Learn Center. Les preguntes del qestionari es presenten en format de selecci nica
i els criteris de respostes sn d'ordre tant qualitativa com quantitativa, dins les
categories de freqncia segons els conceptes de MOLT, POC, DE VEGADES, SEMPRE,
SI, NO, etc. Aquests qestionaris es poden consultar a l'ANNEX 1 d'aquest
document.
15
6.3.2 Anlisi dels resultats de les enquestes als estudiants
La informaci obtinguda a partir de les enquestes als estudiants, s'organitzen en

categories d'anlisi que permeten agrupar la informaci recollida. Aquestes categories
sn:
Dades personals i acadmiques
Eines tecnolgiques d's freqent
Sensibilitzaci davant l's de les TIC
Accs a l'equip tecnolgic
Metodologia pedaggica
s de plataformes i eines collaboratives
Dades acadmiques i personals:
Edats
Noms el 10 % de la poblaci participant s'ubica en el rang de menors de 35 anys

( corresponent a 3 docents ), el 26,67 % s'ubica entre majors de 35 i menors de 45 anys, (
corresponent a 8 docents ) , el 47% s'ubica entre majors de 35 i menors de 45, ( 8
16
Prctiques Externes
docents ), i un 17 % sn majors de 55 anys. Podem concloure doncs, que el 37 %

correspon a la franja de menors de 45 anys, i el 64 % a majors de 45 anys. s a dir, la
bretxa generacional entre docents universitaris i els seus estudiants s major, en promig,
de 20 anys, la qual cosa pot representar un obstacle en la incorporaci de les TIC a la
docncia, a la innovaci docent i l'ensenyament en lnia.
Experincia docent
Experincia en docncia presencial:Quant als anys de servei en la docncia

universitria, cap docent porta menys de 5 anys treballant a la instituci, el 23 %
( 7 docens ) porta entre 6 i 10 anys, i la major part e troba entre 11 i 20 anys ( 60
% , 18 docents ). Observem doncs, que la major part dels docents tenen una gran
experincia docent i son majors de 45 anys.
Experincia en docncia en lnia:Com s'observa en el grfic, la totalitat dels
docents tenen molt poca experincia en la docncia en lnia. La segent taula mostra
aquesta distribuci en funci del nombre de docents. S'hi observa una majoria de
17
docents amb una experincia entre 1 i 2 anys, i 7 docents amb alguna experincia
( recalquem que no existeix cap docent amb experincia nulla: tots han aplicat d'alguna
manera l'ensenyament en lnia , i els que porten menys d'1 any han comenat a aplicar-
la durant l'any 2010 )
Anys d'experincia e-learning Nombre de docents

Menys d'un any 7
1 a 2 anys 10
2 a 3 anys 7
3 a 4 anys 5
4 a 5 anys 1
Especialitats
Es pot observar que les especialitats estan uniformement distribudes, concentrant-

se les lletres ( llengua, cincies socials ) en un 48 % ( corresponent a 11 docents ) i les
cincies ( matemtiques i experimentals ) en un 52 % ( 12 docents ).
Horari laboral setmanal
18
Prctiques Externes
Quatre docents ( 13 % ) treballa menys de 10 hores setmanals i un 23% (7 docents )

entre 11 i 14 hores, per a un total de 36 % de professors que treballen a temps parcial
per sota de 14 hs. Noms el 33 % ( 10 docents d'un total de 30 ) treballa a jornada
completa.
Cal assenyalar tamb que la major part del professorat que t jornada parcial est
en condici d'inter ( els que treballen menys de 20 hores sn docents a temps parcial, i
representen el 66 % de la poblaci estudiada ), la qual cosa implica una situaci de risc
perjudicial per al docent perqu mai arriba a aconseguir una consolidaci en un lloc de
feina en propietat i sol treballar amb l'amenaa de ser acomiadat. Diaz ( 2009 ) ,
exposa que:
En la Universidad de Costa Rica persisten casos de docentes interinos que son

designados en sus cargos ao tras ao llegando a situaciones que duran 15 aos o ms.
Esta situacin resulta muy perjudicial para el docente, porque nunca llega a
consolidarse en un puesto en propiedad y suele desempearse con la amenaza latente
de ser despedido, situacin que, de acuerdo con la legislacin interina de la
Institucin, no genera ninguna obligacin ni compromiso con la Universidad.
Aix doncs, en el present anlisi, un 66 % dels docents sn anomenats com a

substituts de personal en propietat, o interins, I per tant, depenen molt de l'oferta i
demanda dels cursos.
Eines tecnolgiques d's freqent
19
En matria TIC en els qestionaris, el 75 % dels participants manifesta no haver

impartit cap curs bi-modal, i el 25 % assenyala que s , que ho ha fet.
La segent taula illustra les eines ms utilitzades en la docncia sn: ( exposem les
dades extremes )
Molta Cap freqncia

EINES MS UTILITZADES EN LA DOCNCIA freqncia
Nombre de docents i
percentatges
PDI 21 ( 70%)
Vdeo-Projector 23 (77%)
Projector-multimdia 21 (70%)
Multimdia 18 (60%)
Videoconferncia 30 (100 % )
s de software ( processadors de textos, bases de 18 ( 60%)
dades, fulls de clcul, power point ...)
s de plataformes LMS externes i/o del centre 15 (50%)
s del porfafolis electrnic 30 (100%)
s de wikis 28 (93 %)
Accs a Internet
Forums 20 (67 % )
Correu electrnic 30 ( 100% )
Pgines web 30 ( 100 % )
Com s'hi pot observar, les eines que ms sn utilitzades, sn el correu electrnic,
l'accs a les pgines web, i els projectors ( vdeo i multimdia ). Les eines menys
utilitzades ( a l'altre extrem) sn aquelles relacionades amb l'aprenentatge cooperatiu
(wikis, frums, portafolis ) i la videoconferncia. Aquestes dades ens indiquen que pocs
docents utilitzen la docncia en lnia en tota la seva plenitud, i una gran majoria la
formaci presencial. Per les dades obtingudes a altres qestionaris, entenem que alguns
docents fan s de la plataforma de la instituci , per no per a realitzar projectes o
cursos en lnia.
Respecte a la importncia donada a les eines TIC , obtenim els segents
20
Prctiques Externes
resultats: ( sensibilitzaci amb l's de les TIC a la Universitat )
Preparaci i MOLTA CAP

formaci en TIC Nombre de docents ( percentatges )
PDI 21 ( 70%)
Vdeo-Projector 23 (77%)
Projector- 21 (70%)
multimdia
Multimdia 18 (60%)
Videoconferncia 7 (23 % ) 3 ( 10 % )
s de software 15 (50%)
s de plataformes 25 (40 %)
LMS
s dels wikis 18 (60%)
Accs a Internet:
Forums 23 ( 77%)
Correu 27 (90 %)
electrnic
e-learning 28 (93%)
Pgines web 30 (100%)
La gran majoria dna major importncia a l's del vdeo projector, l's de software i
plataformes LMS, a l'e-learning ( encara que la majoria en tenen poca experincia ),
correu electrnic, pgines web, s a dir, a tots els recursos presentats a la taula. Aix
representa un bon indicador de la motivaci dels docents envers al projecte acadmic.
L's dels wikis est en sintonia amb els interessos dels destinataris del curs.
21
Respecte als cursos rebuts, els resultats sn els segents :
Curs d'actualitzaci relacionats amb.. Nombre de docents

Utilitzaci dels WIKIS 13
Creaci de material didctic innovador amb 7
eines de disseny grfic
Docncia en lnia 16
Metodologies aplicades a la docncia 13
Plataformes LMS (Moodle ) 18
Utilitzaci d'altres plataformes: google apps 6
Treball collaboratiu en modalitat presencial 9
Creaci de pgines web o blogs 10
Projectes d'innovaci educativa 12

Projectes d'investigaci educativa 3
Tallers, seminaris, relacionats amb 21
TIC, o eines 2.0..
22
Prctiques Externes
Com podem observar, un bon percentatge dels destinataris ja ha realitzat cursos

relacionats amb les plataformes LMS i docncia en lnia, per no s aix amb el treball
cooperatiu en la modalitat presencial, ni amb la creaci de material grfic innovador, ni
la resta de plataformes en lnia. Es demostra aqu el gran inters de la instituci a
formar els docents universitaris en tot all relacionats amb tallers, seminaris i innovaci
educativa.
Cal assenyalar que un petit percentatge de docents enquestats ha realitzat la

docncia en lnia, encara que un 45 % no ha rebut cursos sobre el tema. Suposem aqu
que aquests docents han desenvolupat una prctica basada en l'autoaprenentatge, i han
fet servir la modalitat blended-learning.
Tamb cal recalcar que el fet de no haver rebut cap curs sobre determinat tema no
implica la ignorncia en tal tema, ja qu l'autoaprenentatge tamb s'ha de tenir en
compte.
Accs a Internet
Respecte a l'accs a l'equip tecnolgic: la totalitat dels docents accedeixen a

Internet des de la seva casa, i des del centre. La gran majoria ( 95 % ) pensa que la
connexi s bona, i la totalitat dels docents t accs a la plataforma en lnia de la
23
instituci. Aqu tots han indicat tenir accs a plataformes LMS ( del centre i externes ),
per un 90 % afirma haver tingut alguna dificultat en la seva utilitzaci, i absolutament
tots estan d'acord amb qu les TIC faciliten el procs d'ensenyament aprenentatge en la
seva especialitat.
Metodologia pedaggica:
Quant a la metodologia, sn la gran majoria que defensen l'aprenentatge

constructivista, encara que alguns reconeixen que de vegades, les seves classes
presencials sn magistrals i reconeixen que no han tret profit al 100 % dels cursos
d'actualitzaci i innovaci docent. Les dades tamb demostren una bona experincia en
el treball amb grups collaboratius, per en la modalitat presencial.
Utilitzaci de plataformes i eines collaboratives:
La majoria afirma que utilitza el campus virtual i altres plataformes, per sense
treure'ls el mxim profit de cara als cursos en lnia. Altres eines com el google apps sn
utilitzades per treballar en equip, entre els docents, per no amb els seus alumnes.
Globalment, el nivell dels destinataris del curs es pot classificar com mig-alt en
l's de les TIC a l'ensenyament universitari. Encara que hi haur professors que no sn
experimentats en la docncia en lnia, el seu nivell de capacitaci en relaci a l's de les
TIC en l'educaci presencial es pot qualificar en general, de molt bo.
Aquestes conclusions ens porten a plantejar aquest curs como un projecte

ambicis i exigent, on els seus destinataris hauran de demostrar tota la seva
potencialitat en l's de les TIC , per en aquest cas ser aplicades enterament a
l'educaci en lnia.
6.4 Anlisi dels recursos materials i infraestructures

tecnolgiques disponibles
La Universidad Futuro y Progreso compta amb una xarxa inalmbrica que permet la
navegaci amb l's de dispositius mbils com Lap Tops, a travs de la Ciutat
Universitria.
Aquest servei ofereix la connexi tant a estudiants, investigadors i docents que

tinguin dispositius compatibles; tamb permet la connexi des d'altres universitats. Els
24
Prctiques Externes
visitants ( estudiants, docents i investigadors d'altres universitats ) tamb tenen la

possibilitat de connectar amb la xarxa.
Els sistemes operatius de les laptops y altres dispositius suportats sn Windows

,Mac, OS X y Linux, a ms en agendes personals ( PDA ) Windows Mobile.
Les aules, els laboratoris , tallers i espais esportius reben manteniment amb
regularitat . Tamb les installacions tant de cincies com d'humanitats, estan essent
equipades amb instruments i tecnologia punta.
Tal com s'exposa a la revista Horitzon Project ( pg. 21 ) sobre les noves
tendncies a la universitat llatinoamericana:
El papel de las tecnologas en el empoderamiento social y ciudadano de los jvenes

tambin instala su lgica en el mbito educativo. Hoy, en todo el mundo, la
poblacin, y principalmente los jvenes, va adquiriendo un rol protagonista en la
protesta sobre la crisis de los sistemas polticos. Esta movilizacin y difusin mundial
est siendo posible en gran parte gracias a las tecnologas de la informacin y de la
comunicacin de la era de la red. Una toma de conciencia general y el deseo de
participacin se estn trasladando oportunamente al sistema educativo, mediante la
demanda de una mejora de la calidad y del tipo de formacin ofrecida. El impacto
puede tambin entreverse en el aprendizaje, facilitado por tecnologas de red y
mviles que promueven la colaboracin, el compromiso y el protagonismo. Nuevos
modelos de aprendizaje emergen donde el aula se abre masivamente a la red, y
donde la conformacin del grupo de participantes se hace tanto de manera formal y
estructurada como de forma voluntaria y basada en la motivacin.
Pel que fa als continguts, el curs que es proposa en aquest projecte utilitzar, en la
mesura que li sigui possible, recursos oberts, gratuts i de fcil accs, en consonncia
amb l'exposat anteriorment.
Campus Virtual de la Instituci: El Campus Virtual est implementat fa temps, i s

on es desenvolupen els cursos en lnia. Les accions formatives que ofereix la UOC solen
fer-se a la plataforma d'aquesta, per en aquest cas, el disseny del curs requerir la
implantaci del MOODLE que a la vagada s'implementar al Campus Virtual de la
instituci client, ja qu els docents la coneixen i la utilitzen ( encara que sense
aprofitar tot el seu potencial ).
Els estudiants podran tenir accs a la biblioteca de la instituci, i en aquesta
25
s'afegiran els documents ( en format pdf ) necessaris per al desenvolupament del curs.
6.5 Model pedaggic de referncia. Modalitat i justificaci
Un dels objectius ms importants de la Universitat actual, s la formaci de

professionals competents que disposin d'eines suficients per fer front a tasques
associades a la comunicaci i la informaci, alhora que han de ser capaos de definir i
crear eines prpies de treball, i superar el sistema pedaggic tradicional, basat en la
reproducci memorstica de conceptes i continguts. Es tracta doncs, de formar
professionals ( tant alumnes com a professors ) reflexius i competents en els processos
del coneixement i la seva gesti estratgica.
Una de les caracterstiques de l'espai europeu d'educaci superior s considerar els
ttols universitaris en termes de resultats de l'aprenentatge i, essencialment, expressat
en forma de competncies: especfiques i transversals. Les competncies transversals o
genriques, neixen de la intersecci de diferents disciplines , per aix sn fonamentals
en els nous currculums universitaris, orientat cap l'aprenentatge en competncies.
Una de les competncies ms recurrents que apareixen en els currculums s el
treball en equip o treball collaboratiu . El treball collaboratiu possex les
caracterstiques segents: ( tret de diverses fonts )
Est basat en una fort relaci de interdependncia dels diferents membres
que el conformen, de manera que l'abast final dels objectius implica a tots els
membres
Hi ha una responsabilitat individual de cada membre del grup per la
consecuci de la meta final.
Tots els membres tenen la seva part de responsabilitat per a l'execuci de
les accions en grup.
La responsabilitat de cada membre del grup s compartida
L'assoliment dels objectius es persegueix a travs de la realitzaci
individual i conjunta de tasques.
S'incrementa la motivaci de tots els integrants del grup cap als objectius i
continguts de l'aprenentatge
L'aprenentatge que aconsegueix cada membre del grup incrementa
l'aprenentatge del grup i els seus integrants assoleixen majors nivells de
rendiment
26
Prctiques Externes
Promou el pensament crtic ( anlisi, sntesi i avaluaci de conceptes ), en

donar oportunitats als integrants de debatre els continguts objectes
d'aprenentatge.
La diversitat de coneixements i experincies del grup contribueix
positivament al procs d'aprenentatge, a la vegada que redueix l'ansietat que
provoquen les situacions individuals de resoluci de problemes
s necessari un control del procs de l'aprenentatge per part del professorat : regles
definides prviament i desenvolupament personal supeditat als objectius
organitzacionals: la productivitat s el fi.
El constructivisme social i l'aprenentatge collaboratiu
L'aprenentatge collaboratiu entn l'aprenentatge com un procs social de

construcci del coneixement ( ms enll de la conceptualitzaci i apropiaci ) com la
necessitat de compartir el coneixement per aconseguir un objectiu, una meta, que
transcendeixi les possibilitats individuals. s a dir, hi ha un aprofitament d'aquest tipus
d'aprenentatge en funci de les facilitats que ens proporcionen les TIC.
La interacci s una de les caracterstiques de l'aprenentatge collaboratiu , ja qu
s'aprn de l'intercanvi d'idees de manera sncrona o asncrona en la primera etapa del
procs, on s'intercanvien idees, on hi ha espai per a la reflexi individual que pot ser
comunicada posteriorment.
En realitat, la base de l'aprenentatge collaboratiu es fonamenta en l'enfoc
constructivista que postula que el coneixement s descobrit construt pels mateixos
estudiants transformant-lo en conceptes amb els quals ells puguin relacionar-se i
reconstruir-lo a mesura que avancen en noves experincies.
Les experincies de l'aprenentatge collaboratiu en lnia apunten a entendre doncs,
l'aprenentatge com un procs social de construcci del coneixement en forma
collaborativa.
No est de ms dir que l'aprenentatge collaboratiu refora el sentiment de
solidaritat, disminueix la sensaci d'allament i promou la motivaci dels integrant del
grup afavorint una millor productivitat.
Segons Kaye : l'aprenentatge collaboratiu s una adquisici individual del
coneixement, destresa, i actituds que ocorren com a resultat de la interacci en grup.
27
Els ordinadors i les xarxes sn les eines de comunicaci utilitzades per les persones que
estan collaborant per a assolir objectius compartits
Segons Jonassen, els fonaments de l'aprenentatge collaboratiu est en la
concepci del constructivisme social de l'aprenentatge basat en les teories de Piajet i
Vigotsky.
Per una altra part, alguns estudis revelen que en el nou marc econmic, el treball
s'organitzar en equips interdisciplinaris i multiculturals, capaos de treballar en
contextos caracteritzats pels accelerats canvis als quals estan sotmesos. En aquest
equips es valorar la participaci i el treball cooperatiu. D'aquesta prospectiva de futur
es dedueix la necessitat de que l'alumnat i professorat desenvolupin la cooperaci o la
collaboraci a les aules com a mitj per a preparar i preparar-se per a la societat
futura.
Modalidad i justificaci
Aquest projecte est emmarcat dins el programa de formaci contnua de l'e-Learn

Center, on la modalitat de totes les propostes formatives s enterament en lnia. Per
tant, la modalitat d'aquesta proposta formativa, que ja est prefixada des-de l'inici,
ser la modalitat e-learning.
Es pot consultar a l'ANNEX II del document, la viabilitat tecnolgica, pedaggica i

econmica de la proposta.
6.6 Descripci general de la soluci proposada

A partir de l'anlisi de les dades obtingudes amb les enquestes als estudiants, les
estratgies descrites als apartats 7.3 i 7.4 ( DAFO ) i l'anlisi de les dades de la
instituci client, farem una breu descripci de l'acci formativa proposada, en funci de
les necessitats detectades.
Les estratgies que prendrem en l'elaboraci del curs s'establiran segons :
Les necessitats relacionades amb l'acci formativa
28
Prctiques Externes
Les necessitats relacionades amb el desenvolupament del projecte.
6.7 Necessitats relacionades amb l'acci formativa
A partir de les necessitats detectades s'exposen, a continuaci, els factors clau

(objectius ) de l'acci formativa:
Dinamitzaci de grups interdisciplinaris i disciplinaris que promoguin el treball

cooperatiu i collaboratiu entre els docents.
Fomentar l'avaluaci reflexiva , la co-avaluaci i l'autoavaluaci en els docents

universitaris, a travs de la implementaci d'un portafolis electrnic.
Utilitzar la plataforma MOODLE aprofitant tots els seus recursos i eines: frums,
wikis, qestionaris, i altres activitats que fomentin el debat entre els participants
i el treball en grups heterogenis i homogenis.
Implementaci d'eines TIC innovadores i motivadores, basades en objectes

d'aprenentatge o material multimdia.
Elaboraci d'un pla docent que contingui tota la informaci necessria ( objectius,
competncies, continguts i criteris d'avaluaci ).
Atendre la diversitat i realitzaci d'una avaluaci inicial dels estudiants que

permeti explorar els coneixements previs.
6.8 Necessitats relacionades amb el desenvolupament del

projecte
El disseny del curs es far sota la plataforma MOODLE, ja qu s la ms coneguda

pels docents de la instituci. Aquesta plataforma LMS contindr :
El pla docent amb els continguts, objectius i competncies generals del curs, les
instruccions necessries del curs, bibliografia,etc.
Una Unitat ( que contingui les unitats didctiques necessries ) ben desenvolupat,
que implementar el disseny d'un Objecte d'aprenentatge que utilitzar les eines de
disseny de les activitats basades en les TIC. Aix s degut a qu s impossible el disseny
detallat del curs enter.
29
L'accs a un e-portafolis com a eina d'avaluaci dels estudiants.
Quant a la implementaci de l'e-portfoli, s'estudiaran amb detall dues

possibilitats:
Utilitzant el gestor de continguts JOOMLA *, la qual cosa implica l'esfor de

dissenyar l'e-portfoli enterament. En aquest cas, l'e-portfoli seria extern a la
plataforma LMS.
Utilitzant l'aplicaci MAHARA** que s'implementa a la plataforma MOODLE o

d'altres com els blogs
Utilitzant blogs com blogger, Worpress, google sites
Per ltim, es realitzar un document d'elaboraci prpia que contindr el projecte

complet, i totes les instruccions i elements tcnics per a implementar-lo a la plataforma
de la instituci client, segons els estndards de l'e-learn Center. El curs es dissenyar
en llengua castellana.
6.9 Reformulaci dels objectius del projecte
Desprs a les necessitats detectades, reformularem els objectius de la secci 4
6.9.1 Objectius generals

1. Disseny tecno-pedaggic del curs dins la plataforma MOODLE . Disseny complet
d'un OA per un mdul o unitat didctica ( prova pilot ), basat en les TIC.
2. Disseny d'un e-portfoli per a avaluar els estudiants i promoure d'avaluaci

reflexiva.
3. Elaboraci d'un document de caixa negra, que contindr les instruccions o

orientacions sobre la implementaci del curs segons els estndards de l'e-learn
*Joomla s un Sistema de gesti de continguts ( CMS ) que permet desenvolupar llocs dinmics: crear , modificar o eliminar continguts
de manera senzilla a travs d'un panel d'administraci ( backend ) o b des
del mateix portal (frontend)
**Mahara s un e-Portfoli de codi obert i aplicacions web de xarxes socials que ofereix als usuaris les eines necessries per a crear i
mantenir una carpeta digital del seu aprenentatge, i permet als usuaris interactuar amb els altres.
30
Prctiques Externes
Center, i que es lliurar a la instituci client.
6.9.2 Objectius especfics:
1. Organitzaci de recursos per al treball collaboratiu que promoguin la

construcci del coneixement en lnia.
2. Plantejar formaci collectiva a l'equip docent que treballa en una
determinada titulaci universitria.
3. Provocar la reflexi del professorat sobre la prpia prctica docent,
analitzant la idonetat del seu pla de treball, la seva activitat a l'aula, etc.
4. Plantejar la formaci en termes d'investigaci-acci, provocant que el
professorat treballi en la xarxa amb els seus companys o amb altres grups
docents amb els quals mostri afinitat.
5. Elaboraci d'un pla docent amb els continguts, objectius, competncies i
criteris d'avaluaci generals del curs, instruccions i activitats necessries,
bibliografia,etc., que faciliti els elements imprescindibles per al desenvolupament
de l'experincia formativa.
6. Realitzaci d'una avaluaci inicial amb tal d'explorar els coneixements
previs dels docents
7. Presentaci d'estratgies i activitats relacionades amb la situaci real del
docent a l'aula i amb la seva responsabilitat com a membre d'un equip docent.
6.10 Recursos necessaris per l'acci formativa

La segent taula resumeix les necessitats i els recursos necessaris per al
desenvolupament d'aquest projecte:
Recursos necessaris Descripci

Recursos humans 1 instructor o consultor
1 dissenyador tecno-pedaggic
1 tcnic de formaci de l'UOC que dna suport al disseny del
projecte.
1 acadmic a qui s'encarrega la implementaci de les activitats i/o
recursos
1 persona que gestiona y prepara l'aula virtual, dna d'alta als
estudiants, prepara els aplicatius d'avaluaci, etc.
31
Recursos necessaris Descripci

1 persona de l'UOC que elabora el pressupost
1 coordinador del curs en la instituci client.
El servei de suport o ajuda informtica que es dna des-de el
campus virtual de la instituci on es desenvolupa el curs.
Recursos materials necessaris Ordinadors personals dels docents (Pentium V o superior amb
( infraestructura tecnolgica ) memria RAM d'1 Giga o ms )
Ordinadors del centre
Connexi a Internet de banda ampla
Servidors
Hardware multimdia ( videoconferncia: micrfon, webcam,
altaveus ).
Software Sistema operatiu Windows, Linux o Mac OS
Navegador d'Internet (Firefox, Chrome, Opera, Safari, Explorer)
Programes d'elaboraci d'OA i cursos en lnia gratuts (
Xerte, Clastools, Exe...)
Programes multimdia : demo builder, cantasia studio
Plataforma MOODLE
Gestors de continguts ( joomla ) o "MAHARA" ( per l'e-portfoli )
Videoconferncia ( skype o Hangouts de Drive )
Google Drive ( eines d'ofimtica )
Material didctic Activitats multimdia ( OA, vdeos en lnia, presentacions,
qestionaris en format SCORM per a implementar al moodle )
Llibres electrnics en format pdf
Pla docent i guies didctiques
Recursos per al aprenentatge Frums, wikis , blocs , xats
collaboratiu
6.11 Anlisi econmic de la proposta formativa: pressupostos

A la segent taula presentem els pressupostos d'aquest projecte, on quedaran
reflectides les hores destinades a la seva realitzaci per part dels participants
( instructors, dissenyadors tecnopedaggics, i informtic )
32
Prctiques Externes
Infraestructura tecnolgica Inversi estimada ( en euros )

E-portfoli ( blogs ) 100
Plataforma LMS : personalitzaci 500
Elaboraci de continguts ( drets d'autor ) 2000
Hardware i softtware 1000
Inserci de continguts a la plataforma 500
Connexi a Internet 500
Servidors de hosting 400
Disseny grfic ( drets d'imatges, 1000
dibuixants )
Recursos humans (hores estimades de Preu per Total
dedicaci) hora(euros)
Instructor del curs ( 30 hs de dedicaci ) 30 900
Dissenyador tecnopedaggic ( 120 hs ) 30 3600
Equip informtic (50 hs) 30 1500
Director i coordinador del projecte (100 30 3000
hs )
Equip tcnic de suport al disseny del 20 2000
projecte ( 100 hores )
Expert en continguts ( 30 hores ) 30 600
Recursos materials Inversi estimada en euros
Documents electrnics en format pdf o 50
paper (guia didctica, bibliografia,
continguts ...)
TOTAL 17600
33
6.12 Planificaci i calendari de la soluci proposada
FASE TASQUES DURACI

Fase 1: Anlisi Anlisi de les caracterstiques prvies dels 21 dies
estudiants
Anlisi de dades de la instituci client: 10/09/12 31/09/12
infraestructura tecnolgica i recursos
materials disponibles
Anlisi DAFO
Anlisi dels recursos necessaris de l'acci
formativa
Anlisi de pressupostos ( inversions estimades )
Definici del mtode pedaggic que es
consideri ms apropiat per al llogre dels
objectius.
Fase 2: Disseny Definici de competncies 15 dies:
Elecci dels continguts i tipologia dactivitats.
Distribuci dels continguts en mduls.
01/10/12 - 16/10/12
Selecci dels mitjans ms adequats: text,
imatges, vdeos, udio i multimdia i eines 2.0
Preparaci del context d'un model d'avaluaci
Elaboraci d'un pla docent 23 dies

Fase 3:
Desenvolupame Elaboraci de prototip del curs al MOODLE. 16/10/12 08/11 /12
nt Configuraci de l'e-portfoli
Disseny d'una prova pilot ( 2 mduls ) basat en
OA
Fase 4: Desenvolupament del curs en una plataforma 12 dies

Implementaci LMS. 09/11/12 -22/11/12
Desenvolupament d'un e-Portfoli com a eina
d'avaluaci continuada
Fase 5: Anlisi i avaluaci del projecte . 13 dies

Avaluaci 23/11/12 -05/'12/12
Anlisi final de resultats i assoliment
dobjectius.
Proposta de millores
34
Prctiques Externes
Diagrama de Gantt d'aquesta planificaci: Clic aqu per veure'l ms detallat
35
6.13 Assegurament de la qualitat en la fase d'anlisi

L'elaboraci de la fase d'anlisi d'aquest projecte, s'ha fonamentat en els resultats
d'enquestes dirigida als estudiants, basades en qestionaris de resposta nica, aix com
en l'anlisi de les dades de la instituci client. En el primer cas, els resultats de les
enquestes han estat proporcionades per la instituci client, i les dades d'aquesta ltima,
han estat proporcionades per l'E-Learning Center.
Evidentment, l'anlisi de les caracterstiques dels estudiants no e complet en

alguns aspectes, ja qu les dades no reflecteixen les opinions dels docents universitaris,
ni com aquests perceben les eines tecnolgiques des del seu s formatiu, tant en la
formaci inicial com continua. Aquesta situaci s deguda a qu no s'ha pogut establir
una comunicaci directa amb els futurs estudiants, i les dades que s'han pogut recollir
provenen directament de la instituci client, la qual ha informat sobre la possibilitat que
el perfil dels estudiants canvi, ja que les enquestes van ser realitzades sobre una
mostra de 30 docents universitaris interessats en els cursos que es proposen des-de la
UOC, per que no tenen perqu ser els mateixos alumnes que realitzaran el curs.
Els qestionaris van ser validats per la tutora del projecte i enviats a la instituci
llatinoamericana, tornant desprs amb les dades quantitatives necessries per a poder
realitzar l'anlisi. Algunes dades no s'analitzen a partir de les enquestes perqu van
arribar abans de realitzar aquestes ( per exemple la rtio d'alumnes que s constant, i la
gran experincia docent en modalitat presencial, diversitat d'especialitats, inters en els
cursos i inters en la seva implementaci de la Instituci llatinoamericana ). Aquestes
dades generals sn dades proporcionades inicialment, des de que la instituci client
demana la confecci dels cursos a mida a l'e-learn Center..
Tanmateix, les enquestes de resposta nica conjuntament amb les dades obtingudes
han ajudat a saber, en terme mig :
- quins tipus de cursos han rebut els docents universitaris en el pla de formaci
contnua
- quins tipus de recursos utilitza el professorat universitari i quina importncia dna

al seu s. ( observem que unes enquestes de resposta oberta ens hagus facilitat ms
dades, com per exemple, de quina manera aplica el docent les eines TIC a la docncia,
propostes de millora en la formaci contnua, etc ).
36
Prctiques Externes
- quines sn les necessitats ms immediates de formaci docent en el context de la

Instituci client.
- com s la distribuci per edats, condicions laborals, experincia docent tant en

lnia com presencial, i totes les dades objectives que s'han pogut extreure grcies als
qestionaris de les enquestes.
Per hem de reconixer que encara no s suficient si volem fer un anlisi exhaustiu
que ens ajudi a desenvolupar el curs prevenint (o incentivant ), a priori, algunes
qestions negatives ( positives ) expressades pels futurs estudiants en una resposta
oberta ( per exemple, en opinions sobre qestions relacionades amb la metodologia
pedaggica, punts febles o forts, experincies vvides en treballs cooperatius realitzats,
recomanacions de millora, etc. ) . Si les enquestes tinguessin qestionaris de resposta
oberta, la informaci, evidentment, seria ms completa, ja que ens ajudaria a analitzar
de forma ms qualitativa la informaci. En tot cas, les enquestes sn fora completes i
estan basades en un bon nombre de preguntes, i aix es pot considerar suficient per
analitzar les caracterstiques bsiques dels possibles destinataris del curs i del seu
entorn
Podem, doncs, concloure que l'estudi s viable des d'els segents elements: 1)
l'inters prioritari de la instituci client a formar els seus docents per tal de mantenir-
se a l'avantguarda de l'educaci universitria llatinoamericana, i 2 ) la validaci i el
suport, durant el desenvolupament d'aquesta fase, que s'ha obtingut per part del
personal tcnic de l'e-learn Center, que s'ha encarregat de fer arribar els qestionaris a
la instituci client.
37
6.14 Avaluaci del procs
En el model ADDIE, l'avaluaci est present durant tot el procs de disseny

instruccional . Pot ser formativa o sumativa:
L'avaluaci formativa es realitza durant i entre les fases del model. L'objectiu s
millorar la instrucci abans de ser implementada la versi final del projecte.
L'avaluaci sumativa generalment ocorre desprs de la implementaci . Aquest tipus

d'avaluaci determina l'eficcia total de la instrucci. La informaci de l'avaluaci
sumativa s sovint usada per prendre decisions d'acord amb la instrucci ( continuar o no
amb la instrucci, etc ).
D'acord amb aquest enfocament, les revisions es faran sobre:
el procs de disseny i la tipologia de l'aprenentatge
Del projecte general: objectius, continguts, recursos, metodologia/activitats,

etc.
De l'abast del projecte
De la satisfacci dels alumnes i de la instituci client
A partir del segent qestionari d'nica resposta, respondrem a algunes qestions

que ens podran ajudar a avaluar la fase d'anlisi :
Qestions: SI NO Sense
resposta
Els objectius del projecte plantejats estan x

clars i sn realitzables?
s ptima la soluci formativa ? x
Comptem amb els recursos ( materials i x
humans ) suficients?
Comptem amb el temps necessari per x
portar a terme el projecte?
38
Prctiques Externes
S'han recollit totes les dades per a la x
valoraci de l'ambient extern a la

instituci?
Sn precisos i complets? x
Sn les dades relacionades amb les x

diferents categories de necessitats
d'aprenentatge completes?
Les dades obtingudes que expressen les x
caracterstiques reals dels estudiants son

fiables?
6.15 Conclusions de la fase d'anlisi
Desenvolupar aquesta fase d'anlisi ha estat una experincia fora interessant i

enriquidora, ja qu ha perms tenir un contacte ms fluid amb la tutora de prctiques
externes , amb la qual costava, en un principi, intercanviar informaci.
Hem constatat tamb que els participants del curs, docents universitaris d'una
instituci llatinoamericana, presenten molta diversitat quant a la seva especialitat
acadmica i per tant d'interessos en la forma d'aplicar les TIC a la docncia. Davant de
la diversitat, i del fet que s un grup nombrs, cal dur a terme un curs que utilitzi
aquelles eines que permetin afrontar-lo amb xit. Eines com el treball cooperatiu en
lnia, eines de dissenyades amb material multimdia, interactives, que fomentin el
debat en lnia, i que permetin als docents menys preparats, assolir el nivell adequat.
Tamb hem de tenir en compte la diversitat en horaris lectius : uns, amb jornada parcial
i ms temps de dedicaci, i altres, amb jornades completes que no podran respondre a
les limitacions horries existents. Com hem vist en aquest document, la millor opci s
un programa formatiu sense molta crrega lectiva, que contingui recursos motivadors i
innovadors, i una activitat inicial que ens ajudi a explorar els coneixements previs, per
fer les modificacions que ms s'adaptin a la situaci real dels estudiants. Entre recursos
innovadors i motivadors que s'aplicaran en el curs, est l'e-portfoli, que no solament
serveix d'eina avaluativa dels estudiants, sin com a eina motivadora, capa de
39
desenvolupar unes competncies transversals ( reflexi sobre el propi aprenentatge,

possibilitat d'aprendre d'altres portfolis dels companys i avaluar-los, debatre, exposar els
seus millors treballs, etc ) que difcilment es poden obtenir mitjanant el mtode
tradicional que avalua a travs d'exmens.
Tamb es pot constatar que l'anlisi de necessitats ens ha portat a reformular els
objectius plantejats inicialment, la qual cosa ens demostra quan important s aquesta
fase d'anlisi del context on es pretn implementar la proposta formativa.
Per una altra part, l'avaluaci del procs no ha estat suficientment satisfactria,
degut a les dificultats aparegudes a l'hora de realitzar un curs a mida: el fet de tenir uns
resultats basats en estadstiques fiables ( perqu sn fetes a una poblaci d'estudiants
que pot variar en el moment d'implementar el projecte a la instituci client ) per que
poden no representar amb fidelitat els destinataris reals del curs. Per aquest problema
es pot solventar, com ja s'ha comentat anteriorment, amb un sistema d'avaluaci inicial
que explori els coneixements previs dels estudiants i que ens permeti realitzar les
modificacions oportunes en la implementaci del curs. En tot cas, el fet que els docents
s'apuntin voluntriament al curs proposat, s una gran avantatge perqu pressuposa,
doncs, que els objectius didctics i continguts generals del programa del curs ( que els
estudiants coneixeran abans de matricular-se ) respondran en primera instncia, a les
seves necessitats i expectatives.
Quant a les dades sobre l'ambient extern de la instituci ( amb quins recursos
econmics compta aquesta, quins organismes la financen ), no ha estat possible obtenir-
les, ja que entre l'e-learn center i aquesta instituci existeix un acord de
confidencialitat d'aquestes dades. Per no suposa cap impediment per a realitzar aquest
projecte, si aquest compleix amb tots els estndards de l'e-learning, i pot ser reutilitzat
en altres organitzacions.
7 DISSENY TECNOPEDAGGIC DE LA PROPOSTA
En aquesta fase es construeixen les unitats d'aprenentatge que contenen els

continguts, objectius, competncies, activitats, criteris d'avaluaci, a ms d'explicar la
metodologia d'ensenyament i model pedaggic que s'utilitzar per a la construcci dels
materials o objectes d'aprenentatge.
40
Prctiques Externes
El model seguit per al desenvolupament dels continguts educatius, ser un model

conegut com constructivisme social, ja descrit en la fase d'anlisi ( apartat 8.1 ).
En aquesta fase descriurem la metodologia que s'emprar en aquesta proposta,

justificant perqu estar basada en l'aprenentatge collaboratiu i l'avaluaci a travs del
portafolis digital, aix com els principis didctics en els quals es fonamenten les
activitats proposades durant el curs, i finalment es descriur el disseny instruccional de
la proposta, exposant els recursos emprats ( com la plataforma i eines de comunicaci )
i l'estructura del curs en unitats, continguts, objectius, competncies, avaluaci,
activitats proposades i recursos emprats, que s'implantar finalment a la plataforma.
Aquesta fase es pot sintetitzar en el mapa conceptual que es mostra a la imatge

segent.
http://cmapspublic3.ihmc.us/rid=1MBX3NG2F-ZQ8QQ2-13JK/tfmClaudiaBenitezEnrich.cmap
41
7.1 Aproximaci metodolgica
La perspectiva d'aquesta proposta s promoure la interacci entre estudiants

(docents universitaris), els quals han d'adquirir certes competncies per a desenvolupar-
se com a formadors en el context de la formaci en lnia, en el disseny i utilitzaci de
recursos per al treball collaboratiu en lnia. Per tal que els docents adquireixin les
competncies corresponents, aquesta proposta de formaci posar en marxa
metodologies actives com l'aprenentatge collaboratiu, per tal d'aconseguir la implicaci
i la participaci de tots els alumnes ( docents universitaris ) en el seu propi procs
d'aprenentatge a travs d'objectius comuns. L'estratgia d'ensenyament que es
desenvolupa en aquesta proposta s tamb centrada en l'alumne, que li permet produir
coneixements des de la interacci en un grup d'aprenentatge collaboratiu. Tamb es
pretn estimular i desenvolupar, a travs del portafolis digital, el pensament reflexiu,
la comunicaci i socialitzaci del pensament, la formulaci de judicis, la discriminaci
de valors i la tolerncia per l'opini de l'altre.
Per tant, la aquesta proposta utilitzar gran part de les eines i estratgies
metodolgiques de la collaboraci en lnia que es transmetran, durant el curs, a
aquests docents, com a futurs dinamitzadors de grups i dissenyadors d'activitats basades
en la collaboraci.
Entre aquestes eines estan les utilitzades en la comunicaci en lnia com els frums
de debats, xat de la plataforma, wikis, blocs, sense perjudici de poder emprar eines
sncrones de dileg com la missatgeria instantnia, o asncrones tancades com el correu
electrnic.
7.1.1 El portafolis digital
No noms es far mfasi en l'aprenentatge collaboratiu, sin tamb en l'avaluaci i

l's de les TIC's, per a obtenir com a resultat el portafolis digital d'equip. El portafoli pot
considerar-se com un mtode d'aprenentatge, reflexi, tutoritzaci i avaluaci que
permet unir i coordinar un conjunt d'evidncies per a emetre una valoraci el ms
ajustada possible la realitat, que s difcil d'adquirir amb altres instruments d'avaluaci
42
Prctiques Externes
tradicionals que aporten una visi ms fragmentada. La finalitat que es busca, s que
els estudiants siguin conscients dels canvis que tenen lloc al llarg del procs
d'aprenentatge, de que auto-regulin la seva forma d'aprendre i que reflexionin sobre els
beneficis o dificultats relacionats a les diferents maneres d'enfocar l'aprenentatge. Un
portafolis pot utilitzar-se per al desenvolupament i valoraci del coneixement d'una
assignatura, per a l'adquisici d'habilitats d'ensenyament i prctiques reflexives, aix com
per la preparaci professional i vocacional. Pel que fa a la proposta formativa aqu
plantejada, l's del portafoli digital d'equip en un entorn d'aprenentatge collaboratiu
permetr desenvolupar un conjunt de competncies transversals que difcilment es
podrien desenvolupar mitjanant una classe expositiva tradicional, avaluant a travs
d'un examen final.
La autorreflexin refuerza el aprendizaje del alumno porque le proporciona

oportunidades para autoevaluar el propio crecimiento. Los estudiantes necesitan
herramientas cognitivas para ser capaces de comprender su desarrollo (Klenouski, 2004
).
Segons Pozuelos (2003 ), el Portafolis es un mtodo de enseanza, aprendizaje y
evaluacin que consiste en la aportacin de producciones por parte de los estudiantes,
a travs de los cuales podemos evaluar sus capacidades en el marco de una disciplina de
estudio. Estas producciones informan del proceso seguido por el estudiante, y le
permiten a el y los otros ver sus esfuerzos y logros, en relacin a los objetivos y
criterios establecidos previamente
Les principals caracterstiques doncs, que podem destacar d'un portafolis digital sn
les segents:
s una eina reflexiva que permet emmagatzemar i preservar l'evidncia del
creixement de l'alumnat ( en aquest cas, perqu tamb es podria aplicar als
professors, institucions, projectes, etc. )
s una collecci de treballs que ens permet conixer all que l'estudiant,
equip de treball o instituci pot realitzar.
El seu contingut s autntic: amb un objectiu representatiu i auto-dirigit.
Constitueix una alternativa per a avaluar, certificar, informar, promoure,
etc.
43
7.2 Principis didctics
En lnies generals, les activitats es guiaran pels segents principis didctics:

Aprendre a conixer: els processos d'ensenyament-aprenentatge que es
desenvolupen han de permetre als estudiants avanar progressivament en relaci amb el
seu desenvolupament personal en les segents dimensions:
a) Incrementar els seus sabers i descobrint i comprenent la varietat i complexitat
del mn que els envolta
b) Despertar la curiositat
c) Estimular el sentit crtic
Entre les propostes que es plantejen per a aprendre a conixer destaquem aqu:
a) Connexi amb les idees prvies: en aquest cas, es plantejaran activitats
prctiques que estiguin relacionades amb les experincies prvies de l'alumnat
en en mn de la docncia, de manera que connecti els nous coneixements terics
amb el context real de la prctica docent.
b) Motivaci: les activitats seran aquelles que puguin estimular els alumnes a
centrar la seva atenci i despertar el seu inters pel que aprendran, estimulant la
investigaci i el descobriment.
c) Activitats per a la comprensi i interioritzaci dels continguts, els quals han de
ser dosificats depenent del procs d'ensenyament-aprenentatge, combinant el
pensament inductiu, deductiu i crtic.
Aprendre a fer: Els estudiants han de ser capaos de convertir els seus coneixements
en instruments, per a poder estar preparats per a la realitat de l'entorn, en el present
com en el futur. Per aix s necessari establir un equilibri entre els aprenentatges
prctics i terics, cercant sempre la resoluci de problemes o aplicacions prctiques dels
coneixements adquirits. L'activitat que facilita aquest tipus d'aprenentatge s el treball
en equip, estimulant la cooperaci, responsabilitat, solidaritat, entre altres aspectes.
7.3 Disseny instruccional de la soluci proposada
Tot curs que es realitzi en la modalitat e-learning ( i tamb b-learning ), requereix

un entorn virtual d'ensenyament-aprenentatge com a escenari en el qual l'alumnat t
44
Prctiques Externes
l'oportunitat d'aprendre mitjanant la utilitzaci de diferents eines tecnolgiques,

materials i mitjans, recrrer a diferents models de comunicaci en funci dels recursos
pedaggics que es decideixin utilitzar, les activitats que es proposin en el curs, o el tipus
de materials seleccionats.
Imatge 15.a
La imatge 15.a mostra la varietat de comunicacions interpersonals que poden donar-

se lloc en un entorn virtual d'aprenentatge (EVA): comunicacions un-a-un ( consultes
personals entre instructor alumne per resoluci de dubtes, etc ) i les comunicacions
entre estudiants; comunicacions un-a-molts ( a travs de lectures, enunciats d'exercicis,
recomanacions generals, etc.); i comunicacions molts-a-molts ( en debats, discussions de
casos, simulacions, etc ).
Existeixen, al menys, cinc elements principals que constitueixen un EVA: l'espai,
l'estudiant, instructors, continguts educatius i mitjans. Evidentment, aquests elements
no sn exclusius de l'e-learning, els podem trobar en qualsevol proposta pedaggica.
D'acord amb aix, la planificaci de l'estratgia didctica s, en realitat, la que permet
una determinada dinmica de relaci entre els components educatius esmentats.
Donat que aquest curs s enfocat als docents universitaris perqu adquireixin
competncies en l'ensenyament basat en l'aprenentatge collaboratiu, s'ha decidit posar
en marxa metodologies actives com l'aprenentatge collaboratiu, per tal d'aconseguir la
45
implicaci i la participaci de tots els alumnes ( docents universitaris ) en el seu propi

procs d'aprenentatge a travs d'objectius comuns. L'estratgia d'ensenyament que es
desenvolupa en aquesta proposta s tamb, centrada en l'alumne que permet produir
coneixements des de la interacci en un grup d'aprenentatge collaboratiu. Tamb es
pretn estimular i desenvolupar el pensament reflexiu, la comunicaci i socialitzaci del
pensament, la formulaci de judicis, la discriminaci de valors i la tolerncia per l'opini
de l'altre.
7.4 Estructura dels continguts: unitats didctiques
Els continguts d'aquesta proposta s'han estructurat en 5 unitats, cadascuna amb els
seus respectius continguts especfics, objectius i competncies, criteris d'avaluaci ,
activitats proposades i recursos emprats.
La unitat 1 s ms que res una presentaci del curs, i permet als estudiants
familiaritzar-se amb la plataforma, conixer la proposta a travs d'una guia didctica,
participar en un frum de debats on interactuaran amb els seus companys, formaran els
grups de treball i acabaran d'omplir les seves dades a la plataforma. Aquesta unitat no
tindr pes en l'avaluaci final.
A la resta d'unitats es proposen activitats que estan estructurades de manera que hi
ha una part de treball individual i una altra part de treball grupal. Els debats tamb sn
part de les activitats proposades, essent el seu objectiu la interacci entre els
estudiants que promogui la construcci del coneixement a partir de les seves
experincies en el mn de la docncia i dels continguts apresos a l'activitat terica
individual. A les unitats 4 i 5 es realitza una coavaluaci cclica com a ltima activitat,
del treball grupal realitzat a la segona fase ( activitat prctica ). La tasca d'avaluar a
altres grups forma part de les competncies transversals del curs, per tant, tamb s
avaluada. Els treballs realitzats pels grups han de ser collocats en el portafolis d'equip,
en els terminis establerts i abans de la segent unitat. Igualment, han d'estar disponibles
l'autoanlisi del grup, i les reflexions sobre el treball realitzat.
Tamb, cada estudiant tindr un espai personal a la plataforma on, de forma
opcional, podr realitzar les seves observacions, reflexions, i mostrar les seves
46
Prctiques Externes
evidncies en l'aprenentatge collaboratiu.
Ponderaci:
La qualificaci final ser : 70% de (nota mitjana obtinguda dels mduls 2,3,4,5 ) + 30
% de ( nota global del portafolis ). La nota global del portafolis ser sumativa i es far en
finalitzar el curs, pels estudiants ( coavaluaci cclica ). A l'inici de cada unitat es
facilitar als estudiants, els criteris d'avaluaci corresponents al mdul, tal com
apareixen a les taules. Els indicadors i rbriques de l'avaluaci del portafolis es facilita
inicialment als grups d'estudiants, que poden aportar indicadors, modificar altres, etc
( l'instructor ha de negociar amb els grups aquestes rbriques).
L'esquema segent ensenya com s'estructuren les unitats i quin pes tenen en la nota
global del curs aquestes unitats i el portfolis.
UNITAT Temporitzaci Ponderaci ( nota UNITATS)
Unitat 1 1ra. setmana: 5 hs 0,00%
Unitat 2 2ona. Setmana: 5 hs 25,00%
Unitat 3 3era i 4ta setmanes: 10 hs 25,00%
Unitat 4 5a , 6a, i 7a setmanes : 15 hs 25,00%
Unitat 5 8a, 9a, i 10 setmanes: 15 hs 25,00%
Total d'hores 50 hores ( 2 crdits )
Nota del PORTAFOLI D'EQUIP ( avaluat pels P , que tindr un pes del 30 % en la nota final.
estudiants )
Nota de les Unitats U, que tindr un pes del 70 % en la nota final.
NOTA GLOBAL 0,3 x P + 0,7 x U
Les U.D. poden consultar-se a l'ANNEX IV d'aquest document.
7.5 Eines que s'utilitzaran per al disseny de la proposta
Plataforma MOODLE com espai virtual d'aprenentatge

Llibres electrnics en format pdf
47
Eines multimdia com vdeos, enllaos web, animacions, i objectes

d'aprenentatge
Eines per l'elaboraci d'objectes d'aprenentatge, com l'exeLearning
Eines per a la comunicaci i el treball collaboratiu: frums, correu electrnic,
wikis, blogs, google drive
Portafolis d'equip elaborat i personalitzat pels grups d'estudiants.
Passem primerament a descriure els motius pels quals s'ha triat la plataforma
moodle, per desprs descriure les eines que s'empraran particularment en aquesta
proposta, aix com l'estructuraci que haur de tenir el e-portfolis d'equip dels
estudiants.
7.6 Elecci de l'EVA: la plataforma MOODLE
1.1 Justificaci
En aquesta proposta, s'ha seleccionat la plataforma MOODLE per a la implantaci del
curs. Per qu MOODLE? Tenint en compte l'explicat en els pargrafs anteriors, aquesta
plataforma cont tots els elements necessaris per a la implementaci d'una proposta
pedaggica basada en el constructivisme social i la collaboraci en lnia.
Aquesta plataforma LMS compta amb diferents mduls d'activitats tals com : frums,
bases de dades, wikis, taulers d'anuncis, tasques, qestionaris, etc, totes elles, tasques
que faciliten l'aprenentatge significatiu i autnom, aix com la construcci collectiva de
coneixement mediatitzat per les diferents activitats que ofereix.
A ms a ms, s una aplicaci gratuta, implantada en gaireb totes les institucions
educatives, de codi obert que est en constant actualitzaci i compta amb comunitats
d'usuaris, frums tant d'ajuda como d'intercanvi , descrrega de plugins i components,
etc.
L'eina ofereix recursos tals com:
Implementaci de recursos variats per a formar una unitat de continguts:
etiquetes, arxius en format variable ( text, udio, vdeo, fulls de clcul, documents,
presentacions), webs externes, edici html
Amb els recursos anteriorment citats, es poden plantejar un sens fi d'activitats:
tasques, diaris, tallers, frums, wikis, llions, SCORMS, qestionaris, HOT POTATOES,
48
Prctiques Externes
enquestes, xats...
Les activitats sn avaluades segons criteris d'avaluaci variable des-del numric
fins el constructivista, que mesura el grau de relaci entre els aprenentatges treballats.
Tant els alumnes com els professors avaluen les activitats, en funci del grau de control
que el professor vulgui cedir.
Integra en una nica pantalla informaci completa de manera til i
personalitzada: qui est en lnia, calendari, informe d'activitat recent, missatgeria,
recursos o tasques afegides al curs.
Proporciona una informaci exhaustiva de l'activitat de cada estudiant: el
consultor pot saber el nombre de vegades que s'hi connecta, fa , aporta... en les
activitats proposades.
Permet l'anlisi de la informaci i la descrrega d'aquesta en format de full de
clcul o document de text.
D'acord amb el procs d'ensenyament-aprenentatge, permet un apropament als
temes des-de diversos enfocaments, amb activitats mltiples i variades : cerca, anlisi,
selecci d'informaci, elaboraci d'informaci, crtica ..)
s una plataforma amb la qual els usuaris es familiaritzen rpidament ( interfcie
intutiva )
L'avaluaci s contnua i permanent: tot es pot comentar per tots i s'avalua.
L'instructor dna feedback continu i els estudiants demanen aquesta activitat.
Es poden realitzar tasques, qestionaris, implementaci d'activitats SCORM,
Objectes d'aprenentatge, hipertext, edici en html, etc.
1.2 Recursos de la plataforma moodle que concretament s'empraran en

aquesta proposta
Els recursos de la plataforma que s'empraran en aquesta proposta sn:

Frum de notcies: com a tauler d'anuncis per part de l'instructor, que contindr la
benvinguda al curs, aix com les presentacions inicials dels participants.
Frum de debats: per l'intercanvi de coneixements, punts de vista, i en general
tots els debats proposats com activitats en els mduls didctics del curs.
Frum de consultes: per resoldre dubtes relacionades amb l's de la plataforma,
o b amb els continguts, metodologies, etc, de les activitats proposades.
Xat : que permet establir una comunicaci sncrona entre els estudiants del curs,
49
en grups o persona a persona.

Pgina de text : per fer declaracions o informar en determinades parts del curs.
Consulta: Permet fer petites enquestes entre tots els usuaris amb temes
relacionats amb el curs per part del professor en temes determinats. Aquest recurs
s'utilitzar per fer l'avaluaci del curs per part dels alumnes.
Tasca: s'utilitzar aquesta activitat perqu els estudiants puguin pujar activitats
demanades pel tutor en la plataforma, sense necessitat de remitir-les per correu
electrnic. Tamb s'utilitzar per a avaluar algunes activitats dels alumnes, quedant
registrades les qualificacions (que poden ser qualitatives ) en la prpia plataforma, amb
l'opci de deixar comentaris per part de l'instructor ( retroalimentaci ).
Wiki: s una aplicaci que permet crear continguts en forma comunitria. Els
estudiants empraran la wiki de la plataforma per les discussions de grup relacionades
amb les activitats: acords inicials com els rols de cada integrant del grup, i tamb com a
repositori de pgines webs, vdeos, i totes les utilitats que utilitzaran per a realitzar els
treballs.
Espai personal de l'estudiant: Espai que utilitzar l'estudiant per realitzar les
reflexions individuals, segons les qestions plantejades per l'instructor a l'inici i final del
curs. Per aquest element es pot fer servir l'eina blogs del moodle.
7.7 Estructura de l'e-portafolis d'equip:
En la segona activitat del curs, els estudiants, organitzats ja en equips, reben una
guia per a comenar a elaborar el seu portafolis digital que, inicialment, se'ls facilitar
amb l'estructura bsica i els apartats que, bsicament, han de contenir tots els
portafolis , aix com l'espai per les fotos i noms dels integrants de cada grup.
Posteriorment, cada grup podr redissenyar el seu portfolis per a adaptar-lo a la seva
forma de treball.
Els apartats en els quals s'organitzaran els portafolis digitals, donaran informaci de
tot el treball d'aprenentatge i reflexi duu a terme per cada grup d'estudiants. Aquests
apartats sn els indicats en l'esquema segent:
Inici : Portada que han de dissenyar els estudiants, que contindr les fotos, els
noms, i la professi de cadasc.
50
Prctiques Externes
Objectius : Aqu han d'escriure qu s el portafolis, la seva importncia per al

seguiment del curs, la reflexi i l'autoavaluaci del grup, i els objectius que es pretenen
assolir a travs de la realitzaci de les diferents activitats proposades durant el curs.
Competncies: Aquest apartat cont el reglament del grup que realitzen en la
segona activitat, i que cont les normes de funcionament del grup signades per tots els
integrants. Tamb es collocar la reflexi de cada grup en finalitzar l'activitat , d'acord
amb les qestions que han funcionat b i les que no han anat tan b a nivell de grup, i
que podrien millorar per les prximes activitats. Tamb contindr l'autoavaluaci que
cada membre del grup realitzar en acabar el curs, sobre els diferents aspectes de
funcionament: cada integrant s'avalua a s mateix i a la resta de companys del seu grup,
segons una rbrica que l'instructor els presentar al principi del curs, en la segona
activitat, sobre el treball en equip.
Estructura del portafolis d'equip ( portada del men inici )
Blog ( o activitats ) En aquest apartat es colloquen les respostes genriques

plantejades per l'instructor del curs en cada activitat.
Treballs : En aquest apartat, els grups penjaran les activitats realitzades per cada
Unitat d'aprenentatge.
51
La imatge mostra un esquema d'aquesta estructura, a mode d'exemple.

Evidentment, la portada pot tenir altre tipus de navegaci, en funci de l'eina que
s'utilitzi en la seva elaboraci.
Eines que s'oferiran per a desenvolupar el portfolis digital d'equip:
Wordrpess Permet la personalitzaci de la portada i la creaci de mens. La pgina

d'inici cont la publicaci dels ltims articles relacionats amb les activitats. Es pot
personalitzar la plantilla amb full d'estils, modificacions de codi si es t coneixements
de CSS, i es pot incrustar vdeos, i en general qualsevol material multimdia.
Google sites: molt ms sencill de configurar, per no ofereix les mateixes
possibilitats que wordpress.
7.8 Disseny de l'avaluaci del projecte
En el model ADDIE, l'avaluaci est present durant tot el procs de disseny

instruccional . Pot ser formativa o sumativa:
L'avaluaci formativa es realitza durant i entre les fases del model. L'objectiu s
millorar la instrucci abans de ser implementada la versi final del projecte.
L'avaluaci sumativa generalment ocorre desprs de la implementaci . Aquest tipus

d'avaluaci determina l'eficcia total de la instrucci. La informaci de l'avaluaci
sumativa s sovint usada per prendre decisions d'acord amb la instrucci ( continuar o no
amb la instrucci, etc ).
D'acord amb aquest enfocament, les revisions es faran sobre:
El context
El disseny del projecte : objectius, continguts, estratgies i recursos emprats
Desenvolupament del projecte: la plataforma, l'interfcie d'usuari, i

l'accesibilitat.
La implementaci del projecte: es proporciona al personal especialitzat tota la

informaci rellevant i suficient sobre les caracterstiques, condicions, metes,
recursos de la proposta formativa?
52
Prctiques Externes
L'avaluaci
L'avaluaci del disseny en l'aspecte pedaggic ( que informaran de la qualitat del

material didctic emprat i de la comunicaci amb instructor i estudiants ) la faran els
estudiants en finalitzar el curs, mitjanant un checklist que informar sobre la seva
satisfacci respecte del curs. Tamb podran avaluar altres agents a cada fase del
projecte: dissenyador tecnopedaggic, equip pedaggic, experts en continguts, equip
informtic, dissenyadors grfics, instructors... d'acord amb la part del projecte que
s'avalui.
Per l'elaboraci de l'avaluaci s'han dissenyat uns indicadors que seran ponderats en
tres nivells:
Nivell d'acompliment baix: 1
Nivell d'acompliment acceptable: 3
Nivell d'acompliment alt : 5
i que estan configurats sota 5 dimensions : Context, disseny del programa, desenvolupament,
implementaci, i avaluaci ( seguiment ).
El grau d'acompliment es pot treure a partir dels resultats en les enquestes realitzades a
alumnes i professors, el nivell de participaci en el curs per part de l'alumnat i de l'instructor,
autoavaluacions realitzades per alumnes i instructor, enquestes realitzades a altres actors que
participen en la implementaci del curs ( informtics, pedagogs , dissenyador tecnopedaggic,
etc )
53
Per a l'elaboraci d'aquesta llista d'indicadors, s'ha consultat el llibre electrnic Cuestionario
para la evaluacin. Metodologa e indicadores ( Universidad de Sevilla ), adaptant la seva
aportaci al cas concret d'aquest projecte .
La taula d'avaluaci amb els indicadors es pot consultar-se en l'ANNEX 5.
7.9 Planificaci de la fase de disseny
TASQUES DURACI RESPONSABLE

Definici del mtode pedaggic que 04/10/12 - 05/10/12 Dissenyador tecno-pedaggic
es consideri ms apropiat per al Equip pedaggic
llogre dels objectius.
Definici de competncies i 06/10/12 - 06/10/12 Dissenyador tecno-pedaggic
objectius Equip pedaggic
Expert en continguts
Elecci dels continguts i tipologia 06/10/12 - 10/10/12 Dissenyador tecno-pedaggic
dactivitats. Distribuci dels Expert en continguts
continguts en mduls.
Selecci dels mitjans ms 10/10/12 - 10/10/12 Dissenyador tecno-pedaggic

adequats: text, imatges, vdeos,
udio i multimdia i eines 2.0
Selecci d'eines per al portafolis i 10/10/12 - 12/10/12 Dissenyador tecno-pedaggic

avaluacions Equip pedaggic
Disseny de l'avaluaci del projecte 12/10/12 16/10/12 Dissenyador tecno-pedaggic
La taula de l'apartat d'avaluaci cont molts tems que es poden avaluar en aquesta
secci: el disseny, la plataforma tecnolgica, i l'avaluaci.
indicadors
CONTEXT 1 3 5
El disseny del curs compta amb el suport d'institucions o x
organismes rellevants i reconeguts en el camp de la formaci
docent
54
Prctiques Externes
Les metes generals estan compromeses amb la millora de la x

qualitat de l'aprenentatge dels docents universitaris en societat
del coneixement
S'assumeix en el curs un model d'instructor com a professional x
reflexiu, crtic i innovador, i de la instituci client, com futur
entorn de formaci.
El curs s'insereix dins d'un pla ms ampli que ofereix als docents x
universitaris una diversitat d'accions formatives que puguin
arribar a configurar diferents itineraris formatius , en el
modalitat d' e-learning
El curs assumeix la diversitat de contextos professionals x
( diversitat )
El curs respon a necessitats formatives fonamentades en estudis x
i anlisis avaluatives,
en la identificaci de les quals ha participat activament
el professorat destinatari i que estan
relacionades directament amb la qualitat de l'aprenentatge dels
estudiants universitaris
El curs compta amb recursos humans, econmics, tcnics, x

infraestructura ) suficients per a garantitzar la qualitat del seu
desenvolupament
DISSENY dels objectius

Els objectius generals especifiquen adequadament les x
competncies docents a adquirir pel professorat participant.
Els objectius generals sn rellevants i estan vinculats amb les x

necessitats de la instituci devant de la societat del
coneixement.
Els objectius generals mostren amb claretat la incidncia del x
programa en els resultats d'aprenentatge dels estudiants
Els objectius promouen la integraci de les TIC ( eines 2.0, etc ) x

en les diferents fases del procs d'ensenyament-aprenentatge.
Els objectius estan oberts a modificacions. x
El disseny del curs proposa diferents itineraris d'aprenentatge x
flexibles en funci dels diferents interessos i estils
d'aprenentatge dels docents
.El disseny del curs preveu continguts i estratgies adaptades al x
professorat amb diferent coneixement i prctica pedaggica:
principiants i experimentats
El disseny del curs preveu diferents nivells de competncies en x

l's de les TIC per part del professorat principiant
El disseny del curs pren en consideraci els diferents rols que els x
docents pot tenir en la seva tasca professional: docent, tutor,
director,
El disseny del curs pren en consideraci el temps que els docents x
poden dedicar al curs
Disseny dels CONTINGUTS
55
Els continguts presenten mltiples perspectives d'anlisi i es x

fonamenten en la investigaci educativa.
Els continguts s'organitzen en torn a exemples i casos per x

afavorir una comprensi prctica dels mateixos.
Els continguts es presenten oberts i faciliten que els docents x

aprofundeixin segons els seus interessos i collaborin per a
construir el coneixement.
Els continguts promouen l'examen crtic dels aspectes d'igualtat i x

equidat presents en l'ensenyament universitari
Els continguts del programa inclouen de manera equilibrada x

coneixements, habilitats i actituds.
Inclouen metfores i representacions que faciliten la comprensi x
per part dels docents
Prevenen als instructors sobre les possibles dificultats x
d'adaptaci que els alumnes poden trobar-se.
Continguts actualitzats i sn coherents amb els estndars
educatius en l'e-learnings
Promueven la reflexi, l'anlisi crtic per part del professorat x
amb diferents graus d'experincia professional.
La seqenciaci de continguts s adequada : la distribuci x

d'unitats i temes o activitats es mostren de forma coherent i
equilibrada.
Respecten la normativa i usos corresponents a drets d'autor i de x
propietat intellectual dels materials utilitzats.
Disseny: ESTRATGIES
La modalitat triada pel disseny del curs s coherent amb els x
objectius, competncies i continguts
El disseny del curs promou estratgies d'aprenentatge x
assimilatives, basades en accions de llegir, escoltar, observar i
reflexionar per part dels docents
El disseny del curs promou la utilitzaci d'estratgies x
d'aprenentatge basades en la recerca, maneig i gesti de la
informaci per part dels docents
El disseny del curs promou la utilitzaci d'estratgies x
d'aprenentatge adaptatiu, mitjanant la qual, al professorat se li
presenta models, exemples de bones prctiques, que han de
conixer, comprendre, simullar i aplicar en la seva tasca
docent.
Promou l'intercanvi d'idees, compartir arguments sobre els x
aspectes crtics dels continguts.
El disseny del curs promou formes d'interacci variades i x
flexibles entre els docents, adequades als objectius
d'aprenentatge de cada estratgia formativa.
56
Prctiques Externes
RECURSOS tecnolgics
El disseny del curs identifica adequadament els perfils i x
caracterstiques dels docents que desenvoluparan en el
programa.
El disseny del curs identifica adequadament els perfils i x
caracterstiques del personal tcnic de suport al programa i al
professorat.
El disseny del curs especifica adequadament les necessitats de x
hardware i software, aix com d'infraestructures que es
requeriran per al desenvolupament del curs.
El disseny del curs especifica i detalla adequadament el x

pressupost, incloent-hi tant les aportacions individuals
( matrculles ), i les econmiques per part d'institucions
externes
Disseny de la PLATAFORMA TECNOLGICA
La plataforma permet la personalitzaci de l'ambient x
d'aprenentatge per part de l'alumnat: colors, calendari, eines,
etc..
La plataforma posa a disposici eines estndars de comunicaci : x
sncrones i asncrones.
La plataforma permet el desenvolupament de diferents x

itineraris formatius en funci de les necessitats del curs
L'accs del professorat a la plataforma s fcil incls per aquells x

amb menors habilitats tecnolgiques ( aqu pot ser molt
subjectiva la resposta, es podria ficar les causes d'un possible
abandonament per aquesta causa )
La plataforma posa a disposici eines de gesti i seguiment del x
seu propi progrs
La plataforma permet la reutilitzaci de continguts estndars x

com SCORM.
Disposa d'eines de gesti de continguts, permet diferents formes x
d'organitzaci dels mateixos
La plataforma permet l'accs obert als recursos externs x

( articles, documents en xarxa ) que s'utilitzin en el curs i que
siguin open access.
La plataforma disposa de recursos per a la creaci de repositoris x
que permetin compartir documents i materials elaborats.
La plataforma posa a disposici el treball en grup i de x

collaboraci.
La plataforma incorpora diferents eines d'avaluaci : x

autoavaluaci , tasques individuals i grupals, aix com
intervencions en frums, xats
La plataforma posa a disposici eines personals: blogs, portafoli. x
57
La plataforma permet l'establiment de contactes en lnia entre x

professors i alumnes i entre alumnes.
La plataforma permet la creaci d'rees de comunicaci per al x

professorat ( instructors , tutors ) que no participin en el curs.
Disseny : INTERFCIE D'USUARI
Permet flexibilitat d'acomodaci de l'accs i navegaci en funci x
de diferents estils d'aprenentatge
Es caracteritza per la claretat, facilitat de comprensi i x
coherncia amb els objectius i continguts del curs.
Proporciona a l'alumnat la guia didctica del curs x
Facilita correu electrnic als docents i alumnes x
L'estructura de presentaci dels continguts, s coherent amb els x
objectius del curs
El format triat per al disseny dels continguts permet la x
interactivitat a travs d'una navegaci autnoma, podent
l'alumnat triar el men de navegaci, aix com imprimir els
continguts seleccionats
L'estil de presentaci dels continguts promou la reflexi, el x
dileg i no sn merament informatius
El llenguatge usat per al desenvolupament dels continguts s
adequat, s clar i directe, utilitza oracions curtes i directes,
pargrafs breus i els termes s'usen correctament
El contingut textual, grfic i multimdia no provoca x
discriminaci en relaci al sexe, cultura, religi.
Avaluaci de la fase de disseny:
SI NO Sense
Qestions:
resposta
x
s coherent, la soluci formativa, amb les
necessitats detectades ?
x
Comptem amb el temps necessari per portar a
terme el projecte?
x
S'han realitzat totes les tasques previstes d'acord
amb el calendari establert?
58
Prctiques Externes
7.11 Conclusions de la fase de disseny
A partir de l'avaluaci del procs, podem observar que el tractament de la diversitat

en aquesta proposta brilla per la seva absncia. En cap lloc s'especifiquen diferents
itineraris per docents que tenen necessitats especials pels seus horaris, o formaci
prvia. Tampoc existeix una adaptaci del programa pels docents menys preparats, o
que tenen un nivell baix de formaci tecnolgica. La primera qesti es pot solucionar
no carregant en cap Unitat el curs d'activitats, ja que tant el nombre de crdits com la
temporitzaci ja estan pactades amb la instituci client. La segona qesti es pot
solucionar promovent la motivaci i l'ajuda en lnia per part dels instructors amb
manuals, frum de dubtes, constituci dels grups ( heterogenis ). Si el curs t
possibilitats de reutilitzar-se, o d'implementar-se en altres institucions, aquesta situaci
podria canviar, adaptant la crrega lectiva als estudiants en funci de les necessitats i
del seu horari de feina.
Quant al portfolis: A la fase d'anlisi es proposava la utilitzaci del gestor de
continguts joomla , o b del mahara , o b la creaci de blogs en lnia, per a la seva
implementaci. En aquesta fase s'ha decidit per la construcci de blogs, ja qu permet
als usuaris personalitzar el seu espai segons les seves necessitats, de forma gratuta . A
ms a ms, pels usuaris, ser molt ms intutiva la interfcie dels blocs proposats per a
crear mens i carpetes, pujar arxius, etc, que no pas un portfolis ja fabricat amb totes
les seccions predissenyades.
Pel que fa a l'avaluaci, s'observa que molts dels tems no han estat marcats. Aix s
, evidentment, perqu el projecte encara no est implantat , i hi ha qestions relatives
al disseny que encara no s'han desenvolupat.
No he incls la prova pilot en una secci diferenciada, perqu les taules contenen
una descripci bastant detallada de les activitats i avaluacions proposades. No est
encara clara la selecci de la unitat ( segurament ser el Unitat 4 i/o el 5, ms rics en
activitats i recursos ).
59
8 DESENVOLUPAMENT
A partir de la proposta de desenvolupament descrita a l'ANNEX III , les premises que

han guiat el disseny del curs han estat les segents:
Tecnlogia:
1. L'entorn de treball ha estat implementat a la plataforma MOODLE, segons s'ha
indicat a la fase de disseny, atenent a la soluci tecnolgica, la versatilitat d'aquesta
plataforma, la seva gratutat, i sobretot perqu s la ms estesa en el mn de la
formaci en lnia i la docncia universitria.
Vista per l'estudiant: destaca aquella unitat que s'est realitzant
L'adrea web del curs s: http://tfm-cp70.webjoomla.es/educacion/

Exemple de portafoli inicial : http://cbeniteze.x10host.com/wp/
Entrar com a invitat , contrasenya del curs : 1234
2. El disseny d'un bloc en Worppress , que ser un portafolis digital de grup , i s

on els estudiants excibiran les seves evidncies i competncies. Encara que es proposen
altres entorns com google-sites i d'altres ( els estudiants tenen llibertat per a triar quin
blog ser el ms adequat ), s'aconsella Wordpress per la seva potencialitat i usabilitat.
60
Prctiques Externes
Portada del bloc tal com apareix pels estudiants abans de ser editat i dissenyat per aquests. S'han
afegit tres usuaris com a exemple de grup, per en la realitat aquests compartiments sn buits
inicialment, ja qu, evidentment, han de ser omplerts pels membres del grup.
Mitjans d'interacci: frums, wikis, missatgeria interna dins la plataforma,

possibilitat de programar conferncies ( xats ) entre alumnes i instructor, i entre els
mateixos alumnes i el correu electrnic:
3. Les activitats ( gran part d'elles ) consisteixen en el mtode de contextualitzaci i

construcci del pensament, a travs de la collaboraci ( socio constructivisme ), per la
qual cosa, els treballs en grup a travs de frums i wikis per a l'elaboraci de treballs
collaboratius es convertiran en elements primordials.
4. Altres activitats consistiran en el mtode d'anlisi, sobretot aquelles que es
realitzen a travs de debats , on els estudiants han d'exhibir les seves competncies en
la procs d'ensenyament aprenentatge collaboratiu.
5. En totes les activitats que se realitzen en equip, s'utilitza la wiki de la plataforma
per debatre qestions sobre l'activitat que es va desenvolupant, acords de grup, etc,
per mai per a elaborar definitivament els projectes o problemes proposats. Pot fer-se
servir com un esborrany dels treballs, per el lloc on els grups penjaran les seves
activitats i exposaran les seves evidncies, ser un portfolis digital construt per ells
61
mateixos.
6. La missatgeria del propi blog, que fomenta el debat entre membres de diferents
grups o del mateix grup.
7. Frums per a la interacci formal ( debats dels temes ), informal ( frum el
pasillo ).
8. Tamb s'ha implementat el xat a la plataforma per donar la possibitat als
estudiants de comunicar-se de manera sncrona, i als instructors de programar
conferncies si es dons el cas. El xat t dos propsits: primerament s servir de mitj
interactiu per a fomentar el treball col.laboratiu , ja que a travs d'aquest es
desenvolupen activitats pedaggiques que involucren al grup d'estudiants i ofereix una
realimentaci d'informaci als estudiants.
Eines de comunicaci sncrona (xat ) i asncrona ( diversos frums: de ajuda tcnica, informals , de
debats , de presentaci, etc ). Augmentar la vista de pgina per fer una correcta visualizaci
L'avaluaci dels estudiants:
9. La prctica reflexiva s una constant durant el curs. Els estudiants no noms

hauran d'autoavaluar-se de forma reflexiva en les activitats individuals, sin tamb ho
62
Prctiques Externes
hauran de fer en qualitat de grup, d'equip, al portafolis digital.

10. El portafolis digital recollir les evidncies no noms a travs dels treballs
elaborats, sin les relacionades amb la competncia transversal d'avaluaci, en la
secci de competncies
11. L'autoavaluaci no noms la fan els estudiants en el portfolis, sin tamb que la
fan en les activitats individuals, dins la plataforma.
12. Els estudiants poden veure en qualsevol moment del curs les seves qualificacions
a la plataforma, i per cada qualificaci reben una retroalimentaci de l'instructor.
13. Els estudiants saben des-de l'inici, els criteris de qualificaci de totes les
activitats, que venen implementats a la guia didctica del curs.
L'avaluaci del curs
L'avaluaci del curs s'implementa sota les activitats segents:
12. Enquestes als estudiants que apareixen a la plataforma, al final d'algunes unitats i
una avaluaci final del curs en forma d'enquesta en acabar aquest.
13. Una enquesta ms completa que realitzaran els agents implicats en el disseny
tecnopedaggic que s'implementa en aquest projecte, a la fase d'avaluaci , i inclou:
63
avaluaci de la plataforma, del curs ( aspectes pedaggics, continguts, objectius,

competncies ) i de la seva implementaci, context, etc.
Enquesta final a la plataforma
Recursos utilitzats per a la construcci del coneixement:
64
Prctiques Externes
10. S'elaboren vdeos tutorials en flash que aconsellen sobre les bones prctiques
docents que ha de desenvolupar un professor en lnia, en un cas aquestes eines
representen un estmul , una eina motivadora per despertar la curiositat ( i per no
sobrecarregar de lectura als estudiants ), i en un altre, a ms de fer-se amb la mateixa
intenci motivacional, contenen preguntes obertes que han de ser contestades en les
activitats ( tasques ) internes de la plataforma.
11. Obejctes d'aprenentatge basats en exemples o histries ( unitat 4 ) i d'altres
basats en eines per a fomentar l'aprentatge collaboratiu.. ( unitat 5 ).
Objecte d'aprenentatge ( paquet de continguts IMS implementat a la plataforma) amb continguts terics, i activitats
proposades amb retroalimentaci, treballs per projectes, tutorials, vdeos, etc.
65
8.1 Planificaci de les tasques
A la segent taula, es descriu les tasques que s'han desenvolupat, temporitzaci i

agents implicats.
UNITAT TASCA DESCRIPCI AGENTS TEMPORIT APLICACI

IMPLICATS ZACI
Elaboraci de la guia Presentaci del curs, les dissenyador 24/10/12 - processador de

didctica del curs competncies i continguts tecnopedaggic 25/10/12 textos
generals.
Descripci detallada en cada Expert en
Unitat: continguts especfics, continguts
competncies, objectius, criteris
davaluaci i qualificaci,
activitats proposades, bibliografia
recomendada i complemetria
U4 Elaboraci de la dissenyador 26/10/12 -

Activitat 1: 2 presentacions sobre tecnopedaggic 28/10/12
dinamitzaci de grups i altre eines moodle
sobre eines interactives i mtodes Expert en
de col.laboraci continguts
tasca per avaluar dissenyador

multimdia
U4 Activitat : proposta OA ( paquet IMS incrustat ) Dissenyador 28/10/12 Exe-learning

formativa ( treball per multimdia
projectes ) expert en 29/10/12
continguts
dissenyador
tecnopedaggic
U5 Activitat 1: objectes Tasca del moodle amb enllas dissenyador 29/10/12 . Eines del
d'aprenentatge externs i activitats proposades tecnopedaggic 30/10/12 moodle
basades en qestions de resposta
oberta. experte
continguts
U5 OA per webquest ( A3) activitat per a orientar la dissenyador 30/10/12- Html 5

realitzaci de webquest tecnopedaggic 02/12/12 implementat
expert en en moodle
continguts
IMPLEMENTACI CURS implementaci de tots els mduls dissenyador 03/12/12-

A LA PLATAFORMA , frums, activitats tecnopedaggic 04/12/12
AVALUACI dels elaboraci duna taula amb els dissenyador 05/12/12- Eina
estudiants indicadors dacompliment per a tecnopedaggic 06/12/12 d'avaluaci de
cada Unitat la plataforma
66
Prctiques Externes
AVALUACI DEL CURS, Elaboraci d'una enquesta de dissenyador 05/12/12 - Eina

DE LA PLATAFORMA, satisfacci per part dels tecnopedaggic 06/12/12 d'avaluaci de
DELS RECURSOS.... estudiants. la plataforma
PERSONALITZACI Acabar denllestir la plataforma Dissenyador 07/12/12-

INTERFCIE tecnopedaggic 07/12/12
PLATAFORMA
PREPARAR PORTFOLIS, dissenyador 08/12/12-

i LA SEVA AVALUACI tecnopedaggic 08/12/12
equip pedaggic
67
Si No En alguns
Qestions:
aspectes,
no
x
La realitzaci d'aquesta fase ha acomplert els
objectius fixats
x
S'ha comptat amb el temps necessari per a realitzar
totes les tasques proposades
x
S'han realitzat totes les tasques previstes d'acord
amb el calendari establert?
x
Els OA elaborats sn de gran qualitat
S'han realitzat alguns canvis en la planificaci de les tasques que es van proposar a
l'annex proposta de desenvolupament que no afecten per res la viabilitat del
projecte, al contrari, enriqueixen el curs: s'ha afegit ms materials i millorat algunes
activitats de la unitat 4 per fer ms coherents els objectius i continguts del curs amb el
context dels estudiants. Es va afegir un OA en aquesta unitat, relacionat amb les eines
2.0 i el treball per projectes collaboratius. Aquesta crrega de treball ha obligat tamb
a treure altres activitats que havien estat proposades a l'annex III, ja qu el curs est
programat per realitzar-se en 50 hores ( 2 crdits ), i massa acumulaci de continguts
constituria un perill per la consecuci exitosa del curs, arriscant l'abandonament dels
estudiants.
68
Prctiques Externes
8.3 Conclusions
Un dels problemes detectats ( i per aix s'ha indicat no en el segon i quart tem de
l'avaluaci del procs) ha estat la constataci de que els Objectes d'aprenentatge han
d'estar molt clars i ben realitzats, han de ser professionals , igualment que la resta
d'activitats que s'han implementat al curs. Les eines com els OA i la resta de recursos
multimdia, han d'estar ben pensades i meditades perqu el seu nivell d'efectivitat no es
resenteixi. La qual cosa vol dir que es requereix temps, dedicaci, meditaci, i un equip
professional format sobretot per experts de continguts ( en aquest cas, pedagogs ) i
experts en disseny ( multimdia i tecnopedaggic ), que no s el cas d'aquest projecte,
realitzat per una sola persona que precisament no s experta en aquest camp
( continguts ). Aquesta va ser una debilitat detectada en l'anlisi DAFO , explicat a la
fase d'anlisi d'aquest document.
El projecte ha de presentar-se per tant , d'una forma elstica , flexible, de manera
que altres professionals puguin fer els canvis necessaris perqu la seva implementaci
sigui exitosa.
Malgrat tota la dificultat trobada pel cam que m'han obligat a recalcular el temps i
el calendari, aquesta fase del projecte m'ha semblat la ms enriquidora, perqu ,
primerament, els meus coneixements sobre un camp totalment ali a la meva
especialitat han augmentat de forma vertiginosa : programar i realitzar les activitats,
dissenyar els OA , etc, ha suposat llegir i cercar ingent quantitat d'informaci, tant a la
xarxa com a la biblioteca de la universitat. Tot el que he aprs, fent memria
retrospectiva de tot el procs fins ara, supera amb escreix els moments difcils que he
hagut de passar. Realment, i fins ara, penso que ha valgut la pena.
69
9 IMPLEMENTACI DEL CURS
Aquesta fase del projecte consisteix en l'elaboraci d'una proposta d' implementaci
del curs a mida per a la instituci Universidad Futuro y Progreso , aix com l'elaboraci
d'una eina d'avaluaci que ens permeti l'assegurament de la qualitat del curs per
preveure millores en reproduccions futures.
Donat que el projecte s basat en l'elaboraci d'un curs a mida, la implementaci del
qual es far per la instituci client sense saber en quina data s'executar, s'elaborar
una estratgia de posada en marxa de cada producte construt, s a dir, un document
que reculli tota la informaci necessria perqu la instituci client pugui implementar el
curs de manera exitosa.
Aquest document (escrit en castell) es pot descarregar complet des de l'enlla :
ESTRATEGIAS PARA LA IMPLEMENTACIN EN LA INSTITUCIN CLIENTE
El document cont els elements segents: Caracterstiques generals del curs,

estratgies per a la implementaci de les activitats, recursos necessaris per aquesta
implementaci, aspectes tecnolgics del curs, l'estructura de la plataforma i portfolis, i
eines per a la millora contnua.
10 AVALUACI
El model d'avaluaci que emprem en aquesta proposta implica avaluar:
els alumnes ( avaluaci, autoavaluaci i coavaluaci )

el curs implementat
El projecte (fases )
El model d''avaluaci del projecte es va dissenyar a la fase de disseny, i recordem, s

configurat sobre 6 dimensions: Context (anlisi DAFO i de necessitats detectades
inicialment ), disseny, desenvolupament, implementaci, i avaluaci ( seguiment ), s a
70
Prctiques Externes
dir, a partir d'una srie d'tems s'avaluen les fases del projecte ( procesual ) i el projecte
en el seu conjunt.
Aqu farem un resum de l'avaluaci del projecte en base a aquest model, i
analitzarem les debilitats trobades aix com els esforos realitzats per la seva millora.
Per tal d'assegurar la qualitat en la implementaci del curs, i facilitar als acadmics
responsables d'aquesta implementaci, la realitzaci de propostes de millora, s'ha
elaborat un model d'avaluaci per a l'organitzaci client, que explicarem a continuaci
( avaluaci del curs ):
10.1 Proposta d'avaluaci : avaluaci del curs
L'avaluaci del curs implica: avaluaci dels aspectes didctics metodolgics

( avaluaci de la qualitat del material didctic, del grau d'interacci entre alumnes ,
alumnes i tutor, avaluaci del tutor, avaluaci del disseny: accessibilitat, interfcie,
elements grfics...).
Aquesta avaluaci la faran els alumnes, els instructors i si cal, un altra observador
(visitant). Els elements a avaluar en aquesta part seran:
Materials didctics ( realitzat des del punt de vista de l'alumne i instructor)

L'acci dels instructors ( autoavaluaci del professor, i avaluaci de l'alumnat )
El procs pedaggic ( interaccions que es produeixen )
L'entorn tecnolgic ( interfcie, accessibilitat..)
Temporitzaci:
L'avaluaci h realitzar-se de manera continuada, per tal de prendre decisions
immediates o mesures de correcci en aquells aspectes que sigui possible ( prenent les
decisins adequades per a la millora de la qualitat, si el temps ho permet) L'avaluaci ha
de ser un mitj important al servei del l'assoliment dels objectius del curs. En el cas d'un
curs en lnia, aquest tipus d'avaluaci continuada noms podr donar-se en certs
contextos, per exemple la interacci ( com s el cas de l'avaluaci, en finalitzar una
activitat, de la interacci amb els companys i amb l'instructor; d'aquesta manera, i
atenent als resultats obtinguts, l'instructor pot prendre decisions immediates per a
millorar aquells aspectes que els seus alumnes creuen que s'han de millorar; tamb
71
l'instructr podria prendre decisions respecte del seu treball avaluant l'activitat de
l'alumnat a la plataforma, analitzant la freqncia de connexi, causes d'abandonament,
etc ).
L'avaluaci utilitzar com a instruments, enquestes ( cheklists) realitzades pels
alumnes i instructors que en aquest cas podran realitzar-se de forma continuada (quan
finalitza una unitat didctica ) i en finalitzar el curs.
El model d'avaluaci que s'utilitza ha de ser formatiu, per a generar processos
reflexius de millora i desenvolupament continu respecte als materials didctics emprats,
i les interaccions produdes . Els instruments per a realitzar l'avaluaci del curs sn:
Anlisi del material didctic

Anlisi del desenvolupament del curs a la plataforma ( interacci entre alumnes, i
alumnes-instructor )
Pensament reflexiu de l'estudiant ( que ens dna pistes del procs
d'aprenentatge)
Entorn tecnoolgic ( disseny del curs a la plataforma )
Els resultats d'aquests anlisis seran els subministrats per enquestes als alumnes i
instructor, que s'indiquen a la tabla de l'ANNEX 6.
L'eina de suport en la presa de decisions es fonamentar en el model DAFO; en

aquest cas destaca especialment les fortaleces i debilitats de la proposta formativa, en
cada una de les seves dimensions: material didctic, comunicaci, relevncia i
pensament reflexiu de l'estudiant.
En l'anlisis dafo proposem que es diferencin fortaleces quan la puntuaci obtinguda
( la nota mitjana aconseguida en cada indicador ) en cada un d'aquests indicadors sigui
estrictament superior a 2 i les debilitats correspondran a cada indicador que hi hagi
obtingut una puntuaci estrictament inferior a 1,5.
PROPOSTA: En lloc d'esperar a que la implementaci del curs per la instituci client
sigui un fet, es pot proposar realitzar una preimplementaci del curs mitjanant una
prova pilot amb alumnes voluntaris per a realitzar aquesta part del curs ( per exemple,
les unitats didctiques 4 i 5, que s'han desenvolupat amb el suport de materials diversos
72
Prctiques Externes
com a objectes d'aprenentatge ). En aquest cas, les etapes d'aquesta preimplementaci

serien:
1) Posada en marxa de l'entorn tecnolgic: acondicionant els espais que
s'utilitzaran, per la installaci i posada a punt dels materials didctics, sistemes
d'avaluaci, etc.
2) Prova pilot: A partir de la selecci d'un fragment del projecte, es posen a
prova tots els elements per a ser avaluats, i a partir dels resultats obtinguts ( enquestes
a alumnes, instructors ) es podran establir els parmetres de satisfacci i les
modificacions necessries.
3) Inici de les activitats: Desprs de donar l'alta als alumnes voluntaris del curs,
s'inicia aquest.
4) S'avaluen els materials de les unitats en finalitzar aquestes, o b en finalitzar
la prova pilot ( una avaluaci sumativa )
5) Monitoreig i retroalimentaci per part dels usuaris del projecte, per exemple,
a travs de les enquestes de satisfacci en relaci als aspectes pedaggics,
metodolgics i tecnolgics, i d'interacci entre els participants en el curs .
6) Avaluaci de resultats: anlisi DAFO de fortaleces i debilitats. S'hi identifiquen
aquells punts que no s'han assolit respecte dels objectius plantejats inicialment en la
proposta formativa. Aquells punts identificats com no assolits serien les debilitats, i
aquells que s'han assolit, indicarien les fortaleces.
7) A partir d'aqu es fa una cerca de millora contnua a partir de la identificaci
d'aquells objectius no assolits, i de la retroalimentaci que s'ha obtingut dels usuaris
participants, l'equip d'experts acadmics plantejaran les correccions necessries per a la
millora del projecte, que pot estar donat per redisseny d'activitats, reformulaci de
continguts, etc.
10.2 Avaluaci dels alumnes:
Criteris d'avaluaci
Com a criteris d'avaluaci generals establirem tots els objectius i competncies

generals del curs descrites a la guia didctica. Creiem que els criteris d'avaluaci han
73
de ser els mateixos que els objectius, ja qu aquests han de ser assolits. Les activitats
tamb tenen els seus criteris d'avaluaci especfics, que es poden consultar a
l'esmentada guia.
Autoavaluaci, avaluaci reflexiva i co-avaluaci entre grups Les activitats del
curs ja incorporen qestinaris d'autoavaluaci i pensament reflexiu, aix com la co-
avaluaci entre grups, totes elles competncies transversals que anomenem
competncia d'avaluaci. Els resultats d'aquestes activitats constituran un indicador
sobre el grau de consecuci dels objectius i competncies assolits a les activitats del
curs.
Considerarem que l'alumnat supera el curs quan la qualificaci final s com a
mnim un 2 . Observem que les activitats que ms estan implicades en la consecusi
dels objectius i adquisici de competncies sn les que tenen un pes major en la
qualificaci final.
Aquesta avaluaci s formativa ( ja qu l'alumnat s'avalua al llarg del curs ), i
sumativa ( ja qu es realitza una coavaluaci entre grups del portafolis digital en
finalitzar el curs ).
10.3 Avaluaci del projecte
L'avaluaci del projecte es realitza a l'inici mitjanant l'anlisi DAFO i l'analisi dels
resultats de les enquestes ( context ), durant les fases ( procs ) i en finalitzar la
implementaci del curs.
L'avaluaci ha tingut lloc durant tot el procs fins la fase de desenvolupament. Els
resultats d'aquesta avaluaci han estat, resumidament, les segents:
CONTEXT
A partir de l'anlisi DAFO, i les enquestes, es van prendre les segents estratgies
de millora: proposar activitats interdisciplinries, promoure activitats que fomentin el
dileg i el debat ,distribuci del curs de manera que la crrega lectiva no dificulti la
docent, proposar activitats prctiques tils i profitoses per la tasca docent diria.
Totes aquestes propostes ( i d'altres que aqu no mencionem ) han estat aplicades
en el disseny del curs.
Si apliquem el mtode de Marcelo, C. y Zapata, M. (2008) per a mesurar el grau
74
Prctiques Externes
d'acompliment, a partir de la puntuaci obtinguda a la taula d'avaluaci de l'ANNEX 5

obtenim la segent puntuaci: (5 punts x 5 tems + 3punts x 2 tems )/7 =4,4 punts,
bastant superior al lmit que marca el nivell acceptable. Podrem dir doncs, que en
aquesta fase els resultats expresen ms fortaleces que debilitats.
DISSENY : Segons els criteris de puntuaci anteriorment descrits, els resultats sn el
segents:
Disseny d'objectius: (25+6+3)/10 = 3,4 ( ms fortaleces que amenaces )
Disseny de continguts: 3,6 ( ms fortaleces que amenaces )
Estratgies: 4,3 ( dem)
Recursos tecnolgics: 50/15 = 3,3
Plataforma: 4,5
Les debilitats detectades sn les relatives a la plataforma moodle, que est limitada
en alguns aspectes, i en l'accessibilitat del disseny del curs ( no ofereix recursos per gent
amb certes minusvales per exemple).
10.4 Evaluaci de la implementaci i de l'avaluaci

Els resultats de l'avaluaci es pot veure a l'ANNEX 7. La puntuaci obtinguda s:
Implementaci 2
Avaluaci: 3,6
Es pot observar que la puntuaci obtinguda a la implementaci s molt baixa: 2 ( en el lmit

de l'acceptable ). Aix s perqu no es t informaci de com ser realment la implementaci a
la instituci client; aquestes sn les dades relatives a la difusi del curs, la formaci prvia dels
estudiants ( ja es va explicitar el tema de les enquestes a la fase d'anlisi, i que les dades que
tenam eren solament les ms probables ) i la forma com els acadmics implementaran el curs.
10.5 Conclusions
S'ha de tenir en compte que perqu les dades obtingudes d'aquestes avaluacions siguin
fiables, es necessita el feedbak real d'usuaris implicats que puguin realitzar enquestes, es
necessita observar el comportament de l'alumant real a la plataforma, el grau d'interacci, etc.
Tot aix no s possible donat el context d'aquesta proposta formativa. Per aix s necessari
75
adjuntar una proposta d'avaluaci per a la instituci client que permeti la millora i assegurana
de la qualitat del curs.
El feedbak proporcionat per la tutora d'aquest projecte tamb ha tingut un paper avaluador.
Una de les qestions sobre la quals feia mfasi, era la crrega d'activitats del curs. Aix m'ha
obligat, en comprendre aquest error (que s causa habitual dels abandonaments del curs per
part dels alumnes ), a treure algunes activitats i fer algunes modificacions d'ltima hora.
El document es pot llegir a l'ANNEX VIII.
76
Prctiques Externes
11 BIBLIOGRAFIA
- Guardia, L., Williams, P., Schrum, L., & Sangr, A. (2007). Models de Disseny
Tecnopedaggic. UOC, referncia P06/M1003/01066
- Maria Begoa Gonzlez ( 2007 ) El portafolio reflexivo: metodologa didctica en el
EEES. Universidad de Murcia - Educatio Siglo XXI, n.o 25 2007, pp. 209-226
- I. Torra, M.D. Mrquez, T. Pags, P. Sol, R. Garca, F. Molina, A. Gonzlez, A. Sangr
(2012 ) Retos institucionales de la formacin del profesorado universitario. Revista de
Docencia Universitaria Vol.11 (1) Enero-Abril 2009, 285 309 ISSN: 1887-4592
- Revista "Horitzon Project" . Perspectives tecnolgicas. Educacin Superior en
Iberoamrica 2010.
- Guasch Teresa, Gurdia Lourdes, Barber Elena ( 2010) "Prcticas del portafolio
electrnico en el mbito universitario del Estado Espaol"
Barber, E.; Bautista, G.; Espasa, A.; Guasch, T. (2006). Portfolio electrnico:
desarrollo de competencias profesionales en la Red. Revista de Universidad y Sociedad
del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n. 2. UOC.
- Peter Williams ,Lynne Schrum, Albert Sangr, Lourdes Gurdia ( 2006 ) Models de
disseny tecnopedaggics . Universitat Oberta de Catalunya.
- POZUELOS, F. J. La carpeta de trabajos: una propuesta para compartir la evaluacin en
el aula. Cooperacin Educativa, 71-72, 37-42. 2003. Consultat en 10/11/2012
- KLENOWSKI, VAN (2004 ) : Desarrollo de portafolio. Para el aprendizaje y la Evaluacin. Ed.
Narcea. ( biblioteca UOC )
Marcelo, C. y Zapata, M. (2008, Diciembre). Cuestionario para la evaluacin:
Evaluacin de la calidad para programas completos de formacin docente a travs de
estrategias de aprendizaje abierto y a distancia". Metodologa de uso y descripcin de
indicadores . RED, Revista de Educacin a Distancia. Nmero monogrfico VII.- 30 de
Diciembre de 2008. Nmero especial dedicado a la evaluacin de la calidad en entornos
virtuales de aprendizaje. Revisado el 07/11/2010
http://www.um.es/ead/red/M7/cuestionario.pdf
- Barkley, Elizabeth F. Tcnicas de aprendizaje colaborativo TOPOGRFIC: 378.14
(biblioteca UOC ) .
- Barber Gregori, Elena: El Estilo e-portafolio TOPOGRFIC: K1458 ( biblioteca UOC)
77
ANNEX I : ENQUESTES DE LA FASE D'ANLISI
Qestionari d'exploraci dels possibles estudiants, sobre una poblaci de

30 docents.
1) DADES PERSONALS I ACADMIQUES
Edat Menys de 30 Entre 30 i 40 Entre 40 i 50 Major de 50 anys

anys anys anys
Experincia
docent
Presencial Menys 5 anys Entre 6 i 10 anys Entre 11 i 20 Ms de 21 anys
anys
Docncia en Menys 5 anys Entre 6 i 10 anys Entre 11 i 20 Ms de 21 anys
lnia anys
Especialitat Cincies Matemtiques Humanitats i Llenguatge i
experimentals i cincies socials comunicaci
naturals
Horari laboral 10 hores o Entre 11 i 14 Entre 14 i 20 20 hores o ms
( setmanal ) menys hores hores (jornada
completa)
Rgim laboral Inter o substitut Plaa fixa
Imparteix o ha SI NO
impartit un curs
bi-modal?
Imparteix o ha SI NO
impartit un curs
enterament en
lnia?
78
Prctiques Externes
2) s freqent de les TIC :
POC MOLT POC SOVINT MOLT SOVINT

PDI
Vdeo-Projector
Projector-multimdia
Multimdia
Videoconferncia
s de software POC MAI SOVINT MOLT SOVINT
( processadors de
textos, bases de dades,
fulls de clcul, power
point ...)
s de plataformes LMS
externes i/o del centre
s del porfafolis
electrnic
s de wikis
Accs a Internet
Forums
Correu electrnic
Pgines web
PDI
Vdeo-Projector
Projector-multimdia
Multimdia
Videoconferncia
3. La importncia que dna a estar preparat per l's d'aquests recursos s:
Preparaci i MOLTA REGULAR POCA CAP

formaci en TIC
PDI
Vdeo-Projector
Projector-
multimdia
Multimdia
Videoconfernci
79
a
s de software
s de
plataformes LMS
s dels wikis
Accs a
Internet:
Forums
Correu
electrnic
4. Quins dels segents cursos ha rebut?
Formaci contnua relacionada Si No

amb:
Creaci de mapes conceptuals
Utilitzaci dels WIKIS
Utilitzaci de plataformes LSM
Creaci de material didctic
noveds amb eines de disseny
grfic
Docncia en lnia
Creaci de cursos amb plataformes
LMS ( moodle )
Utilitzaci d'altres plataformes:
google apps, zoo..
Cerca d'informaci i s inteligent
de les bases de dades
Treball collaboratiu
Creaci de pgines web o blogs
Projectes d'innovaci educativa
Projectes d'investigaci educativa
Tallers, seminaris, relacionats amb
TIC, o eines 2.0..
80
Prctiques Externes
5. Accs a l'equip tecnolgic
SI NO
13.1 T accs a alguna
plataforma LMS ( ,
plataforma del centre )?
13.2 Sap utilitzar-la?
13.3 Ha tingut alguna
dificultat a utilitzar-la?
13.4 Connecta a Internet
des-de casa?
13.5 En general, la connexi
a internet s bona, des-del
centre?
13.6 En general, l'accs als
equips teconolgics del
centre no t cap dificultat.
6. Quina metodologia pedaggica pensa que s la ms adequada?
Constructivisme
Conductisme
Connectivisme
Una barreja de totes
7. Quina metodologia creu que en realitat aplica?
Constructivisme
Conductisme
Connectivisme
Una barreja totes
81
ANNEX II: JUSTIFICACI DE LA VIABILITAT DE LA

PROPOSTA
2 Viabilitat econmica i tecnolgica
Actualment, l'eLearn Center ofereix una gran varietat de cursos en modalitat e-learning,
com Msters, Formaci Contnua i Especialitzada. A ms s un centre de recerca i
innovaci :
Inspirat en un model de recerca en xarxa, a leLC facilitem el treball i la

collaboraci entre equips, professionals i institucions de dins i fora de la UOC per
cercar formes ms innovadores de veure i sentir le-learning.
Aquesta xarxa dexperts respon a les necessitats i demandes de leducaci virtual,

promou models i metodologies daprenentatge innovadores, millora la qualitat de la
formaci virtual.
s a dir, les condicions mnimes per a portar a terme la proposta dins aquesta
organitzaci estan assegurades. A ms a ms, els recursos que s'empraran seran
majoritriament basats en el software lliure, i altres recursos d'infraestructura
tecnolgica ja estan coberts a la instituci client, els recursos econmics del qual es
reservat ( motiu pel qual no s'ha fet una anlisi d'ingressos ).
Aquesta proposta ser ms efica en quant sigui capa de generar contextos de prctica
que siguin el ms semblants possibles als contextos reals, on els estudiants aplicaran el
coneixement. No s de millor qualitat un curs e-learning que inverteixi grans quantitats
de de diners en materials i producci multimdia, sin aquell que s capa de generar
situacions el ms reals possibles.
Per una altra part, l'esfor inicial que sempre requereix la creaci dels materials que es
generin durant el disseny del curs ( inversi de temps, recursos humans i econmics ),
ser molt recompensada en el futur, grcies a la seva posterior reutilitzaci.
82
Prctiques Externes
3 Viabilitat pedaggica
La proposta est fonamentada en una acci formativa que ofereix als participants
l'oportunitat de desenvolupar les estratgies de dinamitzaci collaborativa, mitjanant
la utilitzaci de recursos i xarxes de treball collaboratiu amb la finalitat de promoure la
construcci del coneixement en lnia.
La proposta :
1) Respon a les necessitats i expectatives dels participants, ( ja que aquests

s'apunten voluntriament als cursos proposats )
2) els prepara com a futurs dinamitzadors de grups cooperatius, i
3) potncia l'avaluaci reflexiva
El desenvolupament de l'e-portfoli per a avaluar l'aprenentatge implica un nou

panorama en el camp educatiu, ja qu incorpora nous criteris psicopedaggics. L'e-
Portfoli s un document personal que representa la trajectria de l'aprenentatge de
l'estudiant, que implica parlar de qu, com i perqu aprn o no aprn. En els entorns
virtuals, l'alumnat t un paper ms actiu, controlant la informaci i gestionant el seu
propi aprenentatge; el docent o instructor deixa de ser la font d'informaci i transmissi
per a convertir-se en facilitador-orientador del procs d'ensenyament-aprenentatge,
adoptant funcions de disseny, avaluaci i tutoria.
83
ANNEX III: PROPOSTA DE DESENVOLUPAMENT
1 Descripci de lacci formativa
A partir de la proposta formativa plantejada en les taules de les unitats didctiques, de les
necessitats detectades tant en el context de la instituci com en les inquietuds ms immediates
dels estudiants a qui sadrea el curs, docents universitaris de la instituci Universidad Futuro y
Progreso, es far una descripci ms detallada del curs en la seva totalitat, aix com una
explicaci detallada dels objectes daprenentatge involucrats en els mduls 4 i 5.
Lobjectiu principal s lelaboraci dun curs eminentment prctic, daplicaci directa a la

docncia universitria, que ofereixi eines visuals i materials motivadores, fcils dentendre per
als docents i dimmediata aplicaci en la prctica docent diria.
2 Descripci detallada de les activitats a desenvolupar
1) Guia didctica del curs que contindr els elements segents:
a) Informaci bsica del curs: En una plantilla com la mostrada a la taula segent, sindicaran
les dades bsiques: ttol, nombre de crdits, informaci de linstructor, rea a la qual pertany,
etc:
INFORMACI Nom del curs Crdits Duraci

BSICA
rea i instituci on es desenvolupa
Dades de l'instructor
b) Justificaci del curs La Justificaci forma part duna estratgia motivacional per tal
que lestudiant mostri major inters i disposici a laprenentatge de les habilitats o
coneixements que adquirir en el curs, ja que li esclareix les raons i avantatges diniciar
lexperincia educativa.
c) Descripci general: que cont una explicaci breu, concreta i senzilla ( per tal de
propiciar linters i la curiositat ) de les parts que constitueixen el curs: mduls,
temes( continguts ) seqncia, i activitats que els estudiants realitzaran, com els mitjans
de comunicaci que seran utlititzats. Es tracta, en aquesta part, dinvolucrar lestudiant
en els continguts i les activitats que desenvolupar i preparar-lo per al comenament del
84
Prctiques Externes
seu procs daprenentatge.

d) Objectiu general del curs: Tamb , explicat de forma breu i concreta.
e) Dinmica de treball On es descriuran les principals activitats a realitzar, ls adequat
dels mitjans de comunicaci, criteris davaluaci i participaci en els mitjans de
comunicaci, forma de llirar els treballs, etc.
f) Pla del curs On els mduls o unitats didctiques sespecificaran amb els seus
continguts, objectius especfics, competncies, i activitats que shi desenvoluparan i data
de lliurament.
UNIDAD X TTULO: ...........
DESCRIPCIN
CONTENIDOS OBJETIVOS Y COMPETENCIAS
ACTIVIDADES MATERIAL DE CONSULTA
A1: descripcin
A2: descripcin BIBLIOGRAFIA
..........
ENTREGA ( fecha y forma )
g) Avaluaci que es basar en la presentaci per part dels estudiants de les evidncies
del seu grau dacompliment, en la realitzaci dactivitats mitjanant presentaci o
documents escrits, i participaci en frums de discussi. Tindr l'estructura de la taula
segent:
ASPECTOS A EVALUAR Y PONDERACIN

UNIDAD O MODULO ACTIVIDADES A EVALUAR PONDERACIN ( en % de la nota global conseguida en
todas las unidades )
UNIDAD 1 ( TTULO ) Conocimientos previos Esta unidad no se evaluar, pero las actividades
Cuestionario inicial propuestas son obligatorias para la continuacin del
Evaluacin reflexiva curso.
UNIDAD 2 .... A1: lectura y cuestionarios 20,00%
A2: debate 30,00%
A3......... 50,00%
UNIDAD 4.. A1:....... ........
A2:..........
A3: ........
NOTA GLOBAL UNIDADES: MEDIA PONDERADA ENTRE U2, U3, U4 i U5
Evala el instructor
EVALUACIN DEL Se presentar a cada grupo un sistema de rbricas e indicadores para evaluar el
PORTAFOLIOS DIGITAL DE portafolios de otros grupos , y que puede ser negociado entre el instructor y alumnos (
EQUIPO los cuales pueden agregar otras rbricas, indicadores, etc ). Ser de tipo sumativa y se
Evaluan los estudiantes realizar en la ltima unidad ( co-evaluacin cclica entre grupos )
NOTA GLOBAL FINAL NOTA DEL PORTAFOLIO(30%) + NOTA GLOBAL UNIDADES(70%)
CRITERIOS DE EVALUACIN
ELEMENTOS A EVALUAR UBICACIN DEL ELEMENTO CRITERIOS DE EVALUACIN
Debates Actividad 2 (unidad 3) Actividad 1 ( .............
85
............. unidad 4 )
2 ) DISSENY DE LES UNITATS EN LA PLATAFORMA
La plataforma MOODLE , personalitzada, sestructurar per mduls. Els mduls no estaran tots
visibles, noms es podran visualitzar aquells que shagin realitzat i el que sestigui cursant.
Lestructura vindr donada pel segent esquema:
2.1 ) UNITAT 1. PRESENTACI DEL CURS I AVALUACI INICIAL

Ser un tauler danuncis, que en la plataforma MOODLE pot configurar-se com un frum en el
qual solament linstructor/a pot enviar els missatges. En aquest tauler danuncis linstructor
anir ficant les instruccions referents a totes les activitats que els estudiants i grups destudiants
hauran de realitzar al llarg del curs.
Aquesta presentaci contindr:
a) Text de benvinguda al curs, amb una presentaci de linstructor/a : Text

motivador i generador de confiana, dirigit a lestudiant, que proporciona, de manera
qualitativa, una breu introducci al curs que busca interessar a lestudiant en els continguts que
shi abordaran. s el primer pont de comunicaci entre linstructor, els continguts i els
estudiants.
b) Guia didctica del curs ( ja explicada a l'apartat anterior )
RESTA DUNITATS : INFORMACI QUE SIMPLANTAR A CADA Unitat , TANTES VEGADES

COM UNITATS HI HAGI EN EL CURS:
Presentaci : al tauler danuncis
ACTIVITAT 1: Aspectes terics ( en formes de tutorial, amb qestionaris, autoavaluaci,
reflexions, o b en format de scorm, o b en format html )
ACTIVITAT 2 : Instruccions i tasques a realitzar (fent servir les eines de moodle o un OA
dissenyat per a aquesta activitat )
ACTIVITAT 3 : Instruccions i tasques ..........
ENQUESTA FINAL DE LA UNITAT: Aqu es plantejaran qestions relatives al
desenvolupament del curs en la unitat present, i lalumnat ha de avaluar tant a
linstructor, com a la unitat segons els continguts, presentaci, etc.
NOTA: La unitat que sestigui realitzant ser la que major visibilitat tindr, les unitats que ja
shagin realitzat, es podran consultar ( per no tindran la visibilitat de la present ); i les unitats
que encara no shagin realitzat romandran ocultes per als estudiants.
86
Prctiques Externes
3) DISSENY DE L'AVALUACI A LA PLATAFORMA
Les qualificacions per a cada estudiat poden trobar-se en el Reporte calificador del curs.
Aquest reporte calificador recull tems que han estat qualificats des-de les diferents parts
de la plataforma que sn avaluades , i permet veure-les i canviar-les per linstructor, aix com
ordenar-les per categories i calcular totals de diverses maneres. Quan afegim un tem avaluat
en el curs, la base de dades sactualitza automticament i crea lespai de qualificacions , a ms
dafegir les prpies qualificacions generades per linstructor .
Cada activitat realitzada, es basar en rbriques i indicadors ( de l1 al 3 ) , i al report
qualificador apareixer noms lindicador com a nota final de lactivitat, amb un comentari de
linstructor a nivell individual .
PORFOLIS GRUPAL :
Lavaluaci de les activitats grupals que es publicaran al portafolis, aix com les evidncies que
els grups mostren en aquest, es faran a partir del portfolis, per la nota final apareixer al
Reporte Calificador de la plataforma.
Aix, a la secci del Reporte calificador , apareixeran:
- qualificacions de les activitats realitzades a la plataforma ( que sn individuals)
- qualificacions obtingudes en les activitats de cada unitat o Unitat.
- qualificaci sumativa del portfolis ( que la realitzen els grups destudiants )
4) DESCRIPCI DETALLADA DE LES UNITATS 4 I 5 ( pilot )
4.1) UNITAT 4 : ESTRATGIES PER A LA COL.LABORACI EN LNIA
1 ) Activitat individual que recull els conceptes relacionats amb les estratgies de la
collaboraci en lnia. Aquesta activitat ser basada en un OA que cont:
Elaboraci dun tutorial interactiu que contingui els conceptes ms importants de les
estratgies de la col.laboraci en lnia:
Como mantener la atencin y motivar a los estudiantes / Herramientas para promover la colaboracin en
lnea / Como utilizar adecuadamente los foros de discusin /Consejos para obtener informacin de los
estudiantes / Como administrar grupos en una plataforma: creacin de grupos y configuracin
Activitats : Qestionaris de preguntes obertes i dnica resposta, aix com de reflexi

relacionades amb lexperincia docent dels participants, ja sigui en laprenentatge
presencial com virtual.
Aquesta presentaci es realitzar adaptant els continguts del llibre electrnic:
Aprendizaje colaborativo ( Scagnoli , University of Illinois at Urbana-Champaign, USA ) i diverses
eines i estratgies de la col.laboraci en lnia que ens ofereix lexcel.lent pgina Worcester
Polytechnic Institute.
87
Software per fer el tutorial: demo builder o camtasia studio

Eines del moodle per la realitzaci d'activitats: tasques, enquestes, qestionaris.
Les activitats van encaminades a laplicaci prctica dels conceptes explicats al tutorial.
Exemple:
- Explore las herramientas que ofrece google drive, por ejemplo, http://learningapps.org/, i
explique brevemente qu funciones utilizara en un trabajo por proyectos o resolucin de problemas en
grupos colaborativos
Qestions que indueixen a la reflexi i lautoavaluaci, que lestudiant ha de contestar al

seu espai personal de la plataforma. Exemple:
Qu aspectos crticos de los contenidos presentados te han costado ms? Crees que se deberan mejorar?
Qu herramientas propondras para mejorarlas?
Altres elements motivadors que contindr lactivitat: vdeos :

aprendizaje cooperativo y colaborativo ; aprendizaje colaborativo: definicin, ventajas;
Aprendizaje colaborativo en entornos virtuales:; Imatges diverses
4.2) Unitat 5: EINES PER A LA COL.LABORACI EN LNIA
Disseny de l'activitat A1 individual i terica sobre els recursos digitals per a la

formaci en lnia que contindr el contingut de la unitat.
En aquesta activitat es presentarn els diferents recursos digitals per a la docncia en lnia, i es
realitzar amb el programa exeLearning i contindr: ( Els continguts s'extrauran de fonts
diverses )
Portada: vdeo sobre el tema i presentacin, Introduccin, Uso de herramientas 2.0 en procesos de
aprendizaje : de comunicacin, de gestin y organizacin del aprendizaje, de construccin del
conocimiento, para compartir recursos..... y finalmente mapa conteptual, enlaces y lecturas de inters.
Cuestiones Propuestas:
1) De qu maneras se puede aplicar el aprendizaje colaborativo en tu especialidad? Justifica cada una de ellas.
Una pista: resolucin de problemas, realizacin de proyectos (hay ms, puedes averiguarlo haciendo una bsqueda
en Internet ).
2) Crees que este tipo de aprendizaje puede tener xito en todos los grupos? Por ejemplo en qu tipo de
actividades?
3) Qu estrategias utilizaras para saber si el aprendizaje colaborativo tendr xito?
Elements motivadors :
vdeos:
- sobre la wiki: http://www.youtube.com/watch?v=1P2Bv1dWzMs
- Sobre blogs http://www.youtube.com/watch?v=sVTJF90raE8
- Herramientas web 2.0 http://www.youtube.com/watch?v=MamQb_f_n5o
88
Prctiques Externes
Imatges: - Mapa conceptual - Imatges diverses a cada pgina i activitats
Qestionari dunica resposta ( autoavaluaci)

Reflexi sobre lactivitat amb una retroalimentaci.
Actividad A2: Objetos de aprendizaje: breve descripcin. Repositorios y

Reutilizacin. (Activitat de lectura )
Qestions per implementar en aquesta activitat:

1) Busca en el repositorio ...... algn objeto de aprendizaje que puedas reutilizar en alguna actividad en
lnea, indicando los contenidos y objetivos de dicha actividad 2) Investiga otros repositorios que
contengan objetos de aprendizaje tiles para tus propuestas en lnea ( lista de enlaces con breve explicacin
)
Activitat A3: Actividad sobre webquests: la webquest como objetos de

aprendizaje
En aquesta activitat sorientar als docents a elaborar una webquest. El format daquesta
activitat s el duna webquest que desenvoluparan amb eines 2.0 en lnia com google sites, o b
amb programes en lnia com http://phpwebquest.org/
Per aix es facilitaran els tutorials que hi ha a disposici a la xarxa.
Activitat al moodle:
Construyamos una webquest : Activitat amb estructura de webquest, en format

html, i implementada en moodle: Els estudiants hauran de construir una
webquest a partir d'un tema concret triat, utilitzant com a mnim 4 recursos i
estratgies per l'aprenentatge collaboratiu.
DEBATS : Qestions que l'instructor pot fer servir per a encetar el debat entre els
estudiants:
Unitat 1 , debat inicial:
1. Cmo definiras el aprendizaje colaborativo?
2. Qu son las comunidades virtuales ?
3. Has realizado alguna vez actividades presenciales con grupos colaborativos o cooperativos?
4. Cooperacin y colaboracin son la misma cosa?

Unitat 3: Sobre les avantatges i desavantatges de l'aprenentatge collaboratiu:
1. Cules creeis que son las ventajas de emplear el aprendizaje coolaborativo? Y sus desventajas?
2. La sociedad actual es altamente competitiva y esta metodologa hace nfasis en las habilidades de
cooperacin y colaboracin... no creeis que hay contradiccin si queremos educar para la vida, para
avanzar en un nuevo modelo de sociedad ms equitativo, ms justo?
89
Unitat 4 : Debat sobre l'acci docent en la dinamitzaci collaborativa amb l'ajuda

d'eines de comunicaci
Pensad en vuestra prctica docente y reflexionad sobre las estrategias que se deberais aplicar para el
llevar a cabo exitosamente, el aprendizaje colaborativo. En qu sentido cambia la situacin si
extrapolamos estas prcticas al mundo virtual ?
3 Viabilitat de la proposta
Aquest curs est emmarcat dins un programa de formaci que t el suport d'institucions
amb fora experincia en la formaci en lnia, i que compta amb tot el personal necessari per
portar a terme aquest projecte: experts de continguts, equip informtic, equip pedaggic,
dissenyadors tecnopedaggics, dissenyadors grfics. Tot el material proposat es flexible, en el
sentit que qualsevol expert en continguts amb el suport dels experts en disseny grfic, poden
canviar els continguts d'aquests materials, ampliar-los, enriquir-los.... Per tant, l'xit en la
implantaci d'aquest curs est assegurada, mentre existeixi la infraestructura necessria per a
realitzar-lo .
4 Conclusions:
Com podem observar hi ha alguns aspectes en la proposta que no apareixen i que cal ms
endavant tenir-los en compte: les referncies als materials no sn completes, les activitats no
tenen recapitulaci, i alguns materials s'han encara d'examinar a fons, per tal que siguin
atractius per als estudiants.
Tenint en compte que aquesta fase s una proposta, hi ha aspectes que es completaran i
milloraran en la fase de desenvolupament, on es podran ampliar algunes activitats, canviar algun
material per un altre ms motivador i atractiu, ampliar la bibliografia recomanada i
complementria, i en general anar afegint elements motivadors com per exemple frases, vdeos,
imatges, que presentin cada unitat del moodle i que provoquin certa resposta en els estudiants.
90
Prctiques Externes
ANNEX IV : UNITATS DIDCTIQUES DEL CURS
MDUL 1 : BENVINGUDA, PRESENTACI DEL CURS I AVALUACI INICIAL

Temporitzaci Competncie
Objectius Continguts Activitats
Etapa s
Conixer Presentaci personal

la plataforma on dels estudiants en el
s'imparteix el curs frum de la plataforma
Presentaci del curs i
Interactua Debat inicial sobre
guia didctica
r amb els altres l'aprenentatge
1era. setmana L'espai virtual del curs
estudiants Competncia collaboratiu per a
Debat inicial
Promoure comunicativa explorar els
5 hores
l'intercanvi de coneixements previs
coneixements i Formaci dels grups de
experincies en els treball per les futures
estudiants. activitats prctiques
Qestionari inicial
d'avaluaci reflexiva
La presentaci del curs es far dins la plataforma moodle: el tutor del curs donar la benvinguda
dins l'espai del frum i donar les primeres instruccions : descrrega de la guia didctica, i una guia
de tots els elements que conformen la plataforma. A continuaci els estudiants hauran de fer la seva
METODOLOGI presentaci, completar les seves dades personals a la plataforma i realitzar un debat proposat per
A l'instructor, on participaran tots i servir per a explorar els coneixements previs.
Finalment es proposar la formaci dels grups collaboratoris que realitzaran posteriorment les
prctiques a cada mdul.
MATERIALS Guia didctica. Guia d'utilitzaci de la plataforma, i elements que la componen

Tauler d'anuncis. Frum de presentacions. Frum de debats, vdeo de presentaci pels debats sobre
RECURSOS
la collaboraci en lnia.
TECNOLGICS
Frum d'ajuda sobre l's de la plataforma.
L'avaluaci inicial tindr lloc a l'espai personal de la plataforma i ser bsicament una avaluaci
reflexiva. L'estudiant haur de respondre a les qestions segents:
Quines expectatives tens sobre aquest curs?

AVALUACI
Quines fortaleses penses que pots tenir i que et poden servir per afrontar el curs de forma
exitosa?
Quines mancances pots superar amb el curs?
Escriu dos o tres objectius que creus que has d'assolir en acabar aquest curs:
91
MDUL 2 : FONAMENTS I OBJECTIUS DE L'E-PORTFOLI

Temporitzaci Objectius Competncies Continguts Activitats
Comprendre
el concepte d'e-
portafolis acadmic
Portafolis acadmic: concepte A1) Lectura del
Competncia
Valorar l'e- Portafolis acadmic d'equip: material proposat,
digital: construir
portafolis com una quins elements el componen? qestionaris.
un e-portfolis en
5 hores eina d'avaluaci
lnia El portafolis com a eina
reflexiva, sumativa i d'avaluaci reflexiva A2) Elaboraci d'un
2ona. setmana formativa e-portfolis d'equip
Competncia
Treballar en
comunicativa
equip a la xarxa per a
compartir
coneixements
A partir de la lectura proposada, els estudiants hauran de respondre un qestionari individual. Aquesta activitat
s terica i es far a la plataforma. Es proposaran eines que els estudiants han de triar per l'elaboraci d'un
METODOLOGI portafolis grupal en lnia: manuals sobre wordpess, i google sites, i instruccions per a l'estructura de l'e-portafolis.
A Per a realitzar els acords de grup, es proposaran eines com google docs ( drive ) o la mateixa wiki de la
plataforma.
Lectura sobre els fonaments dels e-portfolis

RECURSOS Activitats de la plataforma: vdeos, llibres electrnics , qestions individuals sobre el tema. Etc.
Manuals en pdf sobre creaci de blocs
Per superar aquest mdul, l'estudiant ha de resoldre totes les qestions plantejades a la primera activitat A1 i
tenir el bloc dissenyat i preparat per comenar a documentar les tasques realitzades en grup de manera crtica i
reflexiva. El portafolis haur de contenir , al menys: els seus objectius, una presentaci del grup, i l'enlla a la
CRITERIS
secci de competncies, com a mnim.
D'AVALUACI
Qalificaci : 3 Si estan totes les activitats realitzades i sn correctes. 2 si s'han realitzat la meitat d'activitats
proposades o b algunes sn incorrectes en la seva argumentaci o conceptualment, i 1 si s'han realitzat menys
de la meitat o b ms de la meitad sn incorrectes , 0 si no se ha contestat a cap pregunta
MDUL 3 : FONAMENTS DE LA COLLABORACI EN LNIA

- Competncia
Treballar en comunicativa:
Intercanvi de A1) Lectura i cerca
equip a la xarxa per a L'aprenentatge
coneixements d'informaci, qestionaris
compartir collaboratiu: conceptes,
aportant dosi de
coneixements i avantatges, reptes i
discussi A2) Debat al frum :
experincies sobre el implicacions
constructiva i l'aprenentatge collaboratiu en
procs d'aprenentatge Dinmica de grups. Suport
sociocrtica. lnia: implicacions,
10 hores en lnia. per al treball en grup avantatges i possibles
Reconixer
- Competncia desavantatges
3a. setmana les caracterstiques, digital i Gesti de
beneficis i reptes de la informaci A3) Elaboraci d'un mapa
l'aprenentatge per conceptual de l'activitat
projectes - Capacitat
collaboratoris en lnia d'anlisi i sntesi
metacognici
avaluativa
METODOLOGI
A Les activitats A1 i A2 es faran simultniament i sn individuals. L'activitat A1 (terica) consisteix a realitzar
qestionaris a partir de la lectura proposada i un tutorial . L'activitat A2 consisteix en un debat on els estudiants
92
Prctiques Externes
hauran d'analitzar les estratgies i implicacions de l'aprenentatge collaboratiu en lnia.

Activitat A3: ( en grup ) Es proposaran eines que els estudiants han de triar per l'elaboraci d'un mapa
conceptual en lnia ( cmaps-tools, mind mapping, etc. ). Les activitats relacionades amb la cerca d'eines,
metodologia per realitzar el mapa conceptual, bibliografia comentada, etc, es presentaran a l'e-portafolis. Per
l'intercanvi d'idees, rols de cada participant, etc., s'utilitzar la wiki de la plataforma.
Lectura sobre l'aprenentatge collaboratiu (wikilibros : Aprendizaje colaborativo ).

Una gua para el profesor virtual
Manual del docente en lnea
Bibliografia complementaria: Integracin Virtual y aprendizaje colaborativo mediado por las TIC ( P.
Romn Gavn Universidad de Sevilla ).
RECURSOS
Activitats iplementades a la plataforma, vdeos tutorials, lectures, qestionaris, etc.
Frum de debat,, portafolis digital, wiki
Eines per fer mapes conceptuals com cmaps.
Vdeos sobre l'aprenentatge collaboratiu: http://youtu.be/rV4Npc91fPA ,
Aprendizajes,conexiones y artefactos. Begoa Gros
Activitat A1: s la puntuaci aconseguida a la plataforma (qestionari ) 100 % = totes les qestions
contestades
Activitat A2: Es valorar cada rbrica segons una escala de 0 al 3
1-Sense participaci : 0 punt. ( Si a les primeres sessions l'estudiant no ha participat al frum, l'instructor ha de
donar aquesta qualificaci amb un missatge de motivaci, perqu es posi al dia i intervingui activament )
1. Participaci mnima : 1 punt ( l'estudiant ha fet una o ms intervencions que no aporten a la discussi,
o b ha ingressat l'ltim dia del debat, amb la qual cosa la interacci amb els companys s inexistent )
2. Participaci bsica: 2 punts ( l'estudiant ha fet una o ms intervencions que aporten al debat, per
sense prendre en consideraci la participaci d'altres companys )
3. Participaci enriquidora i coherent: 3 punts ( l'estudiant fa ms de dues intervencions aportant al
debat i tenint en compte altres aportacions, genera debat, o explora respostes a interrogants )
Activitat A3 : Criteris d'avaluaci i puntuaci del mapa conceptual:
Jerarquia: Presenta el mapa una estructura jerrquica vlida: Cada concepte subordinat s ms
especfic i menys general que el concepte superior: 5 punts per cada nivell jerrquic vlid
Proposicions: S'indica la relaci de significat entre dos conceptes mitjanant una lnia que els uneix i
AVALUACI mitjanant paraules d'enlla corresponent, essent vlida aquesta relaci: 1 punt per cada proposici vlida i
significativa que aparegui.
Connexions creuades: el mapa mostra connexions significatives entre diferents segments de jerarquia
conceptual; la relaci s vlida i significativa: 10 punts per cada connexi creuada vlida i significativa i 2 punts
per cada connexi creuada que sigui vlida per que no mostri cap sntesi entre grups relacionats de proposicions
o conceptes.
Si existeix alguna connexi creuada que sigui creativa pot rebre una puntuaci addicional.
Exemples: si sn vlids , es pot afegir un punt per cadasc. ( no es poden enquadrar de la mateixa
manera que un concepte )
Avaluaci reflexiva dels estudiants : Els participants del grup, han de realitzar una autoavaluaci
reflexiva i crtica, a la secci Avaluaci del portafolis, on l'instructor els orientar a partir de les qestions
segents, presentades al tauler d'anuncis de la plataforma:
1) Qu penses que ha estat ms satisfactori d'aquest mdul i dels resultats? Per qu ?

4) Quins han sigut les majors dificultats i com s'han resolt ?
5) Quins objectius creus que s'han complert?
6) Qu s necessari millorar en el futur?
Qualificaci: 20 % de l'activitat A1 , 30 % de l'activitat A2 i 50 % de l'activitat A3
UNITAT 4 : L'ACCI DOCENT I ESTRATGIES DE DINAMITZACI COLLABORATIVA

15 hores Dinamitzar C. comunicativa: Tcniques de motivaci
93
A1: Activitat
terica amb
qestions per a
Intercanvi de respondre i
coneixements aportant avaluar a la
dosi de discussi plataforma.
grups en el context de
l'aprenentatge en lnia constructiva i Debat sobre
Adquirir sociocrtica. l'acci docent
Capacitat d'anlisi de i dinamitzaci de grups. en la
estratgies de
necessitats per a Estratgies en la tutoria dinamitzaci
comunicaci en la web
situacions i contextos virtual collaborativa
per a fomentar el treball
concrets. Eines de comunicaci amb l'ajuda
collaboratiu
Actitud crtica y per a la instrucci d'eines de
Identificar,
comproms amb el virtual basada en la comunicaci
experimentar i
treball collaboraci en lnia A2:Disseny
seleccionar aplicacions i
Treball en equip d'una acci
eines per a la
educativa
comunicaci en la xarxa. Capacitat de lideratge
sustentada en
i gesti de comunitats
les eines de
d'aprenentatge
comunicaci
Avaluaci en la
collaboraci
en lnia
A1: Disseny d'una acci educativa fonamentada en la collaboraci en lnia: l'instructor presentar una proposta
concreta per tal d'orientar els grups, encara que aquests poden decidir treballar amb una proposta coneguda o basada
METODOLOGIA en una experincia real concreta. ( en aquest cas el consultor la validar ). El document d'acords i propostes de
material, etc, es faran a la wiki.
Finalment , cada grup elaborar una presentaci ( amb power point, prezzi, etc ) sobre l'activitat i la presentar en el
portafolis
Dinmica de grupos: tcnicas de motivacin y dinamizacin ( Jos Ignacio Villameriel Fernndez.

MATERIALS i
Universidad de Oviedo )
RECURSOS Tcnicas del trabajo colaborativo
TECNOLGICS Guia didctica ( mdul 4 )
Aplicacions per a realitzar presentacions ( power point, prezzi, impress d'open office , drive, etc )
Frum, wiki de la plataforma, portafolis
CRITERIS Activitat 1 (avaluaci individual) Es valorar cada rbrica segons una escala del 0 al 3: 100 % = 3 punts :
D'AVALUACI i
QUALIFICACI Sense participaci : 0 punt. ( Si a les primeres sessions l'estudiant no ha participat al frum,
l'instructor ha de donar aquesta qualificaci amb un missatge de motivaci, perqu es posi al
dia i intervingui activament )
Participaci mnima : 1 punt ( l'estudiant ha fet una o ms intervencions que no aporten a la discussi, o
b ha ingressat l'ltim dia del debat, amb la qual cosa la interacci amb els companys s inexistent )
Participaci bsica: 2 punts ( l'estudiant ha fet una o ms intervencions que aporten al debat, per sense
prendre en consideraci la participaci d'altres companys )
Participaci enriquidora i coherent: 3 punts ( l'estudiant fa ms de dues intervencions aportant al debat i
tenint en compte altres aportacions, genera debat, o explora respostes a interrogants )
Activitat 2 : Es valora cada rbrica en l'escala de l'1 al 3 ( 1: cal millorar , 2: acceptable , i 3 : admirable ) .
( mxim: 24 punts =100%)
Rbriques: GRUP Cal millorar (1) Acceptable (2) Admirable (3)

PARTICIPACI GRUPAL Escassa participaci i Al menys dos estudiants Tots participen activament i
noms un estudiant presenten idees prpies presenten idees prpies
presenta idees prpies.
94
Prctiques Externes
RESPONSABILITAT La responsabilitat recau La responsabilitat s Tots comparteixen per igual

COMPARTIDA sobre una sola persona compartida al menys per la responsabilitat sobre les
dos estudiants tasques
QUALITAT DE LA Escassa interacci: Hi ha algunes evidncies de Els estudiants mostren estar
INTERACCI conversacions breus, no es discussions o plantejament versats en la interacci, es
demostra inters per part d'alternatives. condueixen discussions
d'alguns estudiants animades i centrades en
l'activitat
ROLS No hi ha cap esfor Hi ha rols assignats als Cada estudiant t un rol
d'assignar rols als membres estudiants, per no acaben assignat i est clarament
del grup d'adherir-s'hi de forma definit, amb acompliment
consistent efectiu.
Rbriques de Cal millorar (1) Acceptable(2) Admirable(3)
CONTINGUTS
Presentaci : fil temtic i La lectura s incmoda, no De vegades no s'observa un El tema es presenta de
relacions s'observa un fil temtic en fil temtic, falten algunes manera clara, i s'observa un
les diapositives relacionant relacions fil temtic en les
idees diapositives, relacionant les
idees
La seqncia de les Hi ha molts errors en la Hi ha alguns errors La seqncia s adequada
diapositives seqncia
Utilitzaci de recursos: Molt carregat de text Al menys la meitat de En gaireb totes les
imatges, esquemes, diapositives ofereixen diapositives
grfics... grfics, imatges
Cita fonts d'autors o Mai En algunes s, i altres no. Cita totes les fonts all on
enllaos d'Internet es calgui
Conceptualitzaci i No es presenten exemples Alguns exemples Tots els conceptes crtics
exemples sn contextualitzats, amb
exemples
Interactivitat: se sollicita la En cap diapositiva En una o dos diapositives Hi ha molta interactivitat
participaci dels
espectadors
Activitat 3: Avaluaci de les co-avaluaci entre grups: S'avalua en una escala de l'1 al 3 .
Rbriques: 1 2 3
Coherncia en l'exposici En la majoria d'aspectes En al menys 3 aspectes, Tots els aspectes avaluats
dels aspectes que cal avaluats no hi ha l'avaluaci es correspon demostren un bon domini
millorar i aspectes coherncia ni objectivitat , amb la realitat, i demostren sobre el tema
enriquidors, positius. demostrant que no s'entn coneixements sobre el tema
el que s'est avaluant. abordat.
Argumentaci en totes i S'avaluen la majoria Es donen explicacions al Totes les avaluacions estan
cadascuna de les d'elements per sense donar menys en tres aspectes argumentades indicant un
observacions explicacions bon domini sobre el tema
El grup co-avaluat participa Hi ha conflicte o b En, al menys, la meitat La rplica genera un debat
replicant de manera l'argumentaci s pobre o d'aspectes avaluats, no es enriquidor que aporta
coherent, generant debat subjectiva per part del grup dna una argumentaci elements nous
sobre els aspectes avaluats avaluat convincent i objectiva
per l'altre grup
Avaluaci reflexiva : Cada grup haur de reflexionar sobre aquesta prctica contestant a les segents qestions:
1) Qu penses que ha estat ms satisfactori d'aquest mdul i dels resultats? Per qu ?

4) Quins han sigut les majors dificultats i com s'han resolt ?
5) Quins objectius creus que s'han complert?
6) Qu s necessari millorar ?
95
Qualificaci: 25 % de A1 , 50 % de A2 i 25 % de A3
MDUL 5 : ORGANITZACI DE RECURSOS EN LNIA

Utilitzar 1. - Activitat individual terica

eines collaboratives. Organitzaci i disseny de sobre els recursos digitals
Dissenyar Gesti de la informaci recursos per al treball per a la formaci en lnia
entorns collaboratiu promovent la
d'aprenentatge basats
( cerca, selecci i integraci)
construcci del coneixement2.
Capacitat d'anlisi de
en aplicacions necessitats per a situacions i
en lnia: 3. -Disseny i creaci d'una
gratutes i fcils contextos concrets. activitat basada en la
d'utilitzar 1) Els objectes d'aprenentatge collaboraci en lnia,
Argumentaci en les
15 hores Crear i repositoris. Les webquests utilitzant recursos digitals
decisions preses.
propostes educatives com a OA adients
Actitud crtica y
a partir de la
reutilitzaci
comproms amb el treball 2) Altres eines 2.0: 4.
Treball en equip
d'objectes i/o
Avaluaci
5. - Co-evaluaci cclica entre
materials els grups
d'aprenentatge.
Activitat A1 ( terica i individual ): lectura recomanada, la investigaci en lnia sobre els diversos recursos
tecnolgics per al disseny d'activitats collaboratives i respondre a les qestions presentades.
Activitat A2: ( prctica grupal ): Es proposar el disseny d'un prototip utilitzant recursos tecnolgics digitals de
collaboraci en lnia estudiats en A1. Les dues activitats es portaran a terme dins un OA en la plataforma moodle.
Cada grup haur de realitzar els debats en la wiki de la plataforma, i presentar el treball final en l'apartat
METODOLOGIA
corresponent del portfolis ( tan esborrany com definitiu ).
Activitat A3 : Co-avaluaci cclica dels grups: Un grup avaluar a l'altre indicant 3 aspectes a millorar i 3 aspectes
positius de l'activitat A3. Finalment, en acabar
el mdul, es realitza la coevaluaci cclica de l'e-portafolis.
http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/docs/Bernabe_Adell_Moodle_WQ.pdf
http://www.youtube.com/watch?v=BXSSur-bypE
http://www.uv.es/bellochc/pedagogia/EVA7.wiki?14
MATERIALS i http://www.juntadeandalucia.es/agenciadecalidadsanitaria/acsa_formacion/html/Ficheros/Guia_de_Metodos_y_Tecni
RECURSOS cas_Didacticas.pdf
TECNOLGICS
WIKI de la plataforma
Objecte d'aprenentatge dissenyat per aquest mdul, amb les activitats A1 i A2. implementat al moodle que
contindr: objectius, continguts, competncies, vdeo, qestionaris o una autoavaluaci, material de lectura i totes les
instruccions necessries per la UD.
CRITERIS Activitat 1: Rbrica per a la qalificaci d'activitats i qestionaris
D'AVALUACI I 3 punts: Les respostes sn coherents amb la prctica real docent, i argumentades. Aporta elements innovadors,
QUALIFICACI enriquidors. Demostra un bon domini sobre la utilitzaci de les eines investigades.
2 punts: Les respostes sn coherents, per no aporta elements originals i enriquidors
1 punt: Respon el mnim, per tal de complir amb la feina proposada, sense demostrar inters en l'activitat.
0 punt: No presenta l'activitat
Activitat 2 :
GRUP Cal millorar (1) Acceptable (2) Admirable (3)

PARTICIPACI Escassa participaci i noms Al menys dos estudiants Tots participen
96
Prctiques Externes
GRUPAL un estudiant presenta idees presenten idees prpies activament i presenten

prpies. idees prpies
RESPONSABILITAT La responsabilitat recau sobre La responsabilitat s Tots comparteixen per
COMPARTIDA una sola persona compartida al menys per igual la responsabilitat
dos estudiants sobre les tasques
QUALITAT DE LA Escassa interacci: Hi ha algunes evidncies Els estudiants mostren
INTERACCI conversacions breus, no es de discussions o estar versats en la
demostra inters per part plantejament interacci, es
d'alguns estudiants d'alternatives. condueixen discussions
animades i centrades
en l'activitat
ROLS No hi ha cap esfor d'assignar Hi ha rols assignats als Cada estudiant t un
rols als membres del grup estudiants, per no acaben rol assignat i est
d'adherir-s'hi de forma clarament definit, amb
consistent acompliment efectiu.
CONTINGUTS Cal millorar (1) Acceptable (2) Admirable (3)
Els materials Sempre utilitza els mateixos Hi ha alguna varietat Sn variats i
d'aprenentatge enriquidors, fomenten
reutilitzats : la interacci entre
usuaris
interacci amb els Les activitats no tenen gaireb El nivell d'interactivitat s Molta interactivitat. La
usuaris interactivitat acceptable Promou de manera
eficient
S'argumenten les Poques vegades o cap En al menys la meitat de Sempre que cal
decisions i idees decisions o idees
exposades exposades
Capacitat d'anlisi
Carcter constructiu
de les aportacions
Presentaci: Hi ha massa text, i pocs Disseny minimalista, o b el disseny s atractiu i
elements grfics. La lectura es es troba a faltar alguns cont tots els recursos
fa pesada. recursos grfics que fan grfics necessaris
ms amena la seva lectura
Avaluaci reflexiva del grup final : En una taula, cada membre ha d'escriure tots els aspectes positius del curs:
aportacions, utilitat, habilitats per relacionar-se en grup; aix com els negatius: si s'ha produt algun conflicte en la
interpretaci d'alguns conceptes, quins aspectes de la metodologia que est emprant actualment cal millorar amb les
aportacions d'aquest curs....
Respecte al portafoli: Com penseu que us avaluaria un usuari extern, si feu pblics els projectes de les activitats
proposades?
En quins aspectes millorareu el portafolis?
Penseu a elaborar la mateixa eina amb els vostres alumnes, en un curs en lnia. Com l'estructurarieu ?
Qualificaci: 25 % de A1 , 50 % de A2 i 25 % de A3
La segent taula mostra l'avaluaci del portafolis digital.
AVALUACI DEL PORTAFOLIS D'EQUIP

Criteris Indicadors
3 2 1
Estructura: El portafolis s fcil de llegir El portafolis es pot llegir amb una El portafolis s difcil de llegir amb
Claredat, Ortografia i amb una organitzaci visual organitzaci visual apropiada usant una organitzaci visual inapropiada,
gramtica, apropiada, usant les fonts les fonts i colors adequats. Es fonts i colors no adequats.
navegabilitat,enllaos.. adequades. Els colors realcen el troben alguns error d'ortografia i Cont molts errors en els enllaos i
text sintaxi i/o existeixen enllaos la redacci s'hauria de millorar
trencats o amb errors.
97
Puntualitat en la Els treballs es colloquen en els Alguns treballs no s'han collocat La majoria de treballs no s'han
collocaci del treballs terminis fixats en els terminis fixats collocat en els terminis fixats
Organitzaci El grup integra tots els segents El grup integra la majoria dels El grup integra noms alguns dels
elements: elements descrits anteriorment: segents elements:
Portada amb fotos i Portada amb fotos i Portada amb fotos i
presentaci del grup presentaci del grup presentaci del grup
Documents, Documents, Documents,
presentacions, etc. presentacions, etc presentacions, etc ( versi
( versi sense corregir ( versi sense corregir i sense corregir i
i corregida ) corregida ) corregida )
Reflexions, Reflexions, Reflexions,
coavaluacions, coavaluacions, coavaluacions,
autoavaluacions autoavaluacions autoavaluacions
Glossari Glossari Glossari
Objectius del Objectius del portafolis Objectius del portafolis
portafolis Material complementari Material complementari
Material ndex ndex
complementari
ndex
Qualitat del treball i El treball s d'una alta qualitat i La majoria de treballs sn de El treball t poca qualitat i no hi ha
precisi en les totes les definicions i qualitat i la majoria de definicions i claredat i precisi en les definicions.
definicions aportacions sn clares i precises aportacions sn clares i precises.
Reflexi El grup emet opinions sobre el El grup descriu el desenvolupament El grup fa una descripci sobre el
desenvolupament de les de l'activitat i emet opinions sobre desenvolupament de l'activitat com
activitats i porta a terme una els aspectes positius i negatius de la a observador extern
auto-reflexi sobre el seu mateixa.
aprenentatge a partir dels
continguts estudiats i realitzats a
les activitats.
Creativitat i originalitat Idees creatives i originals que Algunes idees sn creatives i No existeix creativitat ni originalitat
milloren el contingut del originals en la proposta del portafolis
portafolis de manera innovadora
Presentaci del El grup porta a terme una anlisi El grup fa una descripci sobre el El grup descriu el contingut del seu
Portafils sobre el procs d'integraci del seu portafolis, indicant l'objectiu, la portafolis indicant l'objectiu i
seu portafolis, determinant el forma en la qual ha organitzat el contingut del mateix.
perqu de la selecci i contingut i els motius per aquesta
organitzaci dels elements que selecci .
el formen i arribant a una
avaluaci del progrs en
l'aprenentatge.
Estructura del portafolis: Hi ha un fil conductor explcit i Es visualitza alguna relaci entre Sense estructura. Els elements que
existeix un fil conductor es visualitza en el context del les parts que incorpora com a l'integren estan allats entre s, com
que li dna coherncia treball. evidncies per no est explcita compartiments estancs.
Diversitat i varietat dels Els documents que presenta Incorpora documents diversos que Escassetat de documents presentats i
elements documentals tenen coherncia amb mostren la integraci que realitza noms referits a all treballat a les
presentats i la seva l'estructura i el fil conductor entre els continguts i les activitats proposades
coherncia amb la plantejat, i representen experincies i continguts en els
proposta evidncies dels significats quals es participa
construts en el curs.
ANNEX V : TAULA D'INDICADORS PER L'AVALUACI DEL

PROJECTE
98
Prctiques Externes
indicadors
CONTEXT
1 3 5
El curs s promogut per institucions o organismes rellevants i reconeguts en el
camp de la formaci docent
Les metes generals del programa de formaci estan
compromeses amb la millora de la qualitat de l'aprenentatge dels docents
universitaris en societat del coneixement
S'assumeix en el curs, un model d'instructor com a professional reflexiu, crtic i
innovador, i de la instituci client, com futur entorn de formaci.
El programa promou la collaboraci entre grups de docents de la mateixa o
diferent instituci per la configuraci de comunitats d'aprenentatge de docents?
El programa s'insereix dins d'un pla ms ampli que ofereix als docents
universitaris una diversitat d'accions formatives que puguin arribar a configurar
diferents itineraris formatius , en el modalitat d' e-learning
El curs assumeix la diversitat de contextos professionals ( diversitat )
El curs de formaci respon a necessitats
formatives fonamentades en estudis i anlisis avaluatives,
en la identificaci de les quals ha participat activament
el professorat destinatari i que estan
relacionades directament amb la qualitat de l'aprenentatge dels estudiants
universitaris
El curs de formaci compta amb recursos humans, econmics, tcnics,

infraestructura ) suficients per a garantitzar la qualitat del seu desenvolupament
DISSENY : objectius
Els objectius especifiquen adequadament les competncies docents a adquirir pel
professorat participant ( estudiants del curs )
Els objectius sn rellevants i estan vinculats amb les necessitats de la instituci

davant de la societat del coneixement.
Els objectius promouen la integraci de les TIC ( eines 2.0, etc ) en les diferents
fases del procs d'ensenyament-aprenentatge.
Els objectius del programa estan oberts a modificacions.
El disseny del curs proposa diferents itineraris d'aprenentatge flexibles en funci
dels diferents interessos i estils d'aprenentatge dels docents
El disseny del curs preveu continguts i estratgies adaptades al professorat amb
diferent coneixement i prctica pedaggica: principiants i experimentats
El disseny del curs preveu diferents nivells de competncies en l's de les TIC
per part del professorat principiant
El disseny del curs pren en consideraci els diferents rols que els docents poden
tenir en la seva tasca professional: docent, tutor, director...
El disseny del curs pren en consideraci el temps que els docents poden dedicar
al curs
Disseny: CONTINGUTS
Els continguts presenten mltiples perspectives d'anlisi i es fonamenten en la
investigaci educativa.
Els continguts s'organitzen en torn a exemples i casos per afavorir una

comprensi prctica dels mateixos.
99
Els continguts es presenten oberts i faciliten que els docents aprofundeixin

segons els seus interessos i collaborin per a construir el coneixement.
Els continguts del curs inclouen de manera equilibrada coneixements, habilitats i

actituds.
Prevenen als instructors sobre les possibles dificultats d'adaptaci que els
alumnes poden trobar-se.
Estan actualitzats i sn coherents amb els estndars educatius en l'e-learnings
Promouen la reflexi, l'anlisi crtic per part de l'alumnat
La seqenciaci de continguts s adequada : la distribuci d'unitats i temes o

activitats es mostren de forma coherent i equilibrada.
Respecten la normativa i usos corresponents a drets d'autor i de propietat
intellectual dels materials utilitzats.
Disseny: ESTRATGIES
El disseny del curs promou estratgies d'aprenentatge assimilatives, basades en
accions de llegir, escoltar, observar i reflexionar per part dels docents
El disseny del curs promou la utilitzaci d'estratgies d'aprenentatge basades en
la recerca, maneig i gesti de la informaci per part dels docents
Promou l'intercanvi d'idees, compartir arguments sobre els aspectes crtics dels
continguts.
El disseny del curs promou formes d'interacci variades i flexibles entre els
alumnes i entre alumnes instructor
Disseny :RECURSOS
El disseny del curs identifica adequadament els perfils i caracterstiques del
personal tcnic de suport al programa i al professorat.
El disseny del curs especifica adequadament les necessitats de hardware i
software, aix com d'infraestructures que es requeriran per al desenvolupament
del curs.
El disseny del curs especifica i detalla adequadament el pressupost, incloent-hi

tant les aportacions individuals ( matrculles ), i les econmiques per part
d'institucions externes
Disseny: PLATAFORMA TECNOLGICA
La plataforma permet la personalitzaci de l'ambient d'aprenentatge per part de
l'alumnat: colors, calendari, eines, etc..
La plataforma posa a disposici eines estndars de comunicaci : sncrones i
asncrones.
L'accs dels estudiants a la plataforma s fcil incls per aquells amb menors
habilitats tecnolgiques ( aqu pot ser molt subjectiva la resposta, es podria ficar
les causes d'un possible abandonament per aquesta causa )
La plataforma posa a disposici eines de gesti i seguiment del seu propi progrs
La plataforma permet la reutilitzaci de continguts estndars com SCORM.

La plataforma permet l'accs obert als recursos externs ( articles, documents en
xarxa ) que s'utilitzin en el curs i que siguin open access.
La plataforma disposa de recursos per a la creaci de repositoris que permetin
compartir documents i materials elaborats.
La plataforma posa a disposici el treball en grup i de collaboraci.
100
Prctiques Externes
La plataforma incorpora diferents eines d'avaluaci : autoavaluaci , tasques

individuals i grupals, aix com intervencions en frums, xats
La plataforma posa a disposici eines personals: blogs, portafoli.
La plataforma permet l'establiment de contactes en lnia entre professors i

alumnes i entre alumnes.
Disseny : INTERFCIE D'USUARI

Permet flexibilitat d'acomodaci de l'accs i navegaci en funci de diferents
estils d'aprenentatge
Es caracteritza per la claretat, facilitat de comprensi i coherncia amb els
objectius i continguts del curs.
Proporciona a l'alumnat la guia didctica del curs
Facilita correu electrnic als docents i alumnes
El format triat per al disseny dels continguts permet la interactivitat a travs
d'una navegaci autnoma, podent l'alumnat triar el men de navegaci, aix com
imprimir els continguts seleccionats
L'estil de presentaci dels continguts promou la reflexi, el dileg i no sn
merament informatius
El llenguatge usat per al desenvolupament dels continguts s adequat, s clar i
directe, utilitza oracions curtes i directes, pargrafs breus i els termes s'usen
correctament
El contingut textual, grfic i multimdia no provoca discriminaci en relaci al
sexe, cultura, religi.
En la redacci dels textos s'utilizen colors o negreta per a destacar paraules clau
Els hiperenllaos del programa funcionen correctament
Les imatges, audios, i vdeos del curs estan ben insertats i no existeix dificultat
per a la correcta audici i visualitzaci
Les imatges , audio i vdeo usats sn de qualitat i coherents amb el contingut
textual i serveixen per a facilitar la seva comprensi.
Les imatges, vdeo , udio...afegeixen elements significatius per a la comprensi
i l'aprenentatge del contingut que es pretn aconseguir
Disseny: ACCESSIBILITAT
L'interfcie d'usuari compleix amb les normatives d'accessibilitat en lnia amb x
l'establert pel document Europe 2002: Accessibilitat dels llocs web pblics i del
seu contingut
En les taules, les dades es presenten seguint una estructura lgica i ordenada
Les pgines proporcionen adequada informaci de context i orientaci al
professorat
Totes les pgines del programa poden ser identificades a travs del ttol
Als estudiants se li propociona informaci ( ja sigui a travs d'un text o imatge )
sobre el format dels arxius que descarregar
L'accs a l'ambient d'aprenentatge es pot realitzar des de qualsevol navegador:
internet explorer, mozilla firefox, chrome, pera...
Es disposa de mitjans alternatius per a la publicaci de continguts ( cd, material
impres) per als alumnes que no disposin de l'accs permanent a internet
IMPLEMENTACI
La difusi del programa de formaci es realitza usant els mitjans d'informaci
101
ms propers als docents

Es proporciona adequada informaci sobre els formadors del programa: titulaci,
experincia, tipus de tutories al llarg del curs..
Es proporciona informaci al professorat sobre la data d'inici i finalitzaci del
curs
Es proporciona informaci al professorat sobre el tipus d'avaluaci que es
realitzar en el curs: treballs individuals , grupals, exmens, treball o projecte
final, etc..
Es proporciona informaci al professorat sobre possibilitats de continuaci del
programa si no es pot concloure en el temps previst
Es proporciona informaci clara i concisa sobre el curs: continguts, duraci...
Es proporciona informaci al professorat sobre possibilitats de financiaci del
cost del programa, de fraccionament de pagaments, etc
Es proporciona adequada informaci sobre subvencions o recursos econmics,
humans o materials a disposici del professorat o centres participants
Es proporciona informaci al professorat informaci sobre nombre d'hores de
dedicaci diria/setmanal que requereix el seguiment adequat del curs, ax com
orientaci sobre com organitzar el treball per a un major aprofitament de l'esfor
Es posa a disposici del professorat un accs lliure a una demo del curs
mitjanant la qual els professors poden tenir una idea general de l'ambient
d'aprenentatge, la seva estructura, tipus d'eines...
L'organitzaci responsable del curs de formaci fa pblic el comproms de
qualitat amb el professorat
Existeix informaci a disposici del professorat sobre reclamacions que es poden
presentar: a qui i com recrrer.
Els processos d'inscripci al curs sn clars per al professorat i alumnes
Es proporciona informaci als alumnes sobre el procs d'acreditraci del curs si
existeix, aix com trmits a realitzar
Es proporciona orientaci i formaci inicial adequada per a facilitar el
seguiment del curs
S'ofereix informaci adequada sobre requisits necessaris per a seguir el
programa: tipus d'ordinador, navegador, connexi i software necessari
S'informa sobre els coneixements i habilitats informtiques necessries per a
seguir el curs
Es proporciona formaci tecnolgica prvia a qui la necessiti ( b amb manuals,
demostracions en lnia sobre el funcionament de l'ambient virtual )
Els formadors del curs compten amb una formaci adequada en processos
d'aprenentatge adult en escenaris oberts i a distncia, i coneixen les
caracterstiques de l'e-learning
Els formadors del curs tenen experincia demostrada en el desenvolupament i
gesti de projectes d'innovaci educativa
Els formadors del curs posseeixen un adequat nivell de competncia prctica en
relaci amb els continguts de la formaci
La ratio s adequada en funci de necessitats i caracterstiques del curs (Indicar
quina s la rtio que consideren adequada per la seva modalitat de formaci i en
particular quina s la rtio del seu programa de formaci )
Els instructors ( o formadors ) destaquen per la seva qualitat de les respostes
individuals que realitzen a les preguntes i dubtues realitzades pels estudiants, i no
triguen ms de 24 hores a respondre la consulta: en un 80 % dels casos( nivell alt
); en un 40 % ( mig ) , i menor, nivell baix.
El programa proporciona als alumnes una tutoria tcnica per a resoldre
problemes vinculats a l'utilitzaci de software o hardware
102
Prctiques Externes
Els formadors poden realitzar seguiment dels alumnes: temps d'accs, pgines
visitades, participaci frums, motivant aquells alumnes que per diverses raons
hi hagin redut la seva participaci
S'afavoreix la participaci de l'alumnat permetent-li realitzar propostes en relaci
amb les activitats d'aprenentatge on s' implica
Les situacions d'aprenentatge promouen que l'alumnat apliqui els continguts del
programa a la seva prpia realitat professional docent o personal
A travs del curs s'estimula que l'alumnat investigui, indagui , usant les TIC en
relaci als continguts de la formaci
Es promou una variada comunicaci, interacci entre alumnat i d'aquest amb els
formadors, a travs de frum, correu, vdeo, blog, wiki
El curs promou oportunitats de treball collaboratiu sincrnic i asncron dels
alumnes perqu els formadors aportin un adequat i puntual feedback constructiu.
El curs promou de manera intencionada situacions que condueixen a la reflexi
individual i social per part dels alumnes en relaci a la seva prctica docent.
El programa busca intencionadament que el professorat arribi a desenvolupar una
comprensi profunda i no superficial del contingut formatiu
El programa promou, des-de l'inici, situacions que afavoreixen la creaci de
sentit de pertinena a un grup per part de l'alumnat. Aix suposa la realitzaci
d'activitats iniclals per a trencar el gel , per a que el professorat es reconeixi, es
crein espais socials, es crein pgines personals, etc
El desenvolupament del programa promou la utilitzaci d'estratgies

d'aprenentatge adaptatiu, mitjanant les quals el professorat observa models,
exemples de bones prctiques, que han de conixer, comprendre i simullar en
l'aula virtual
El desenvolupament del programa promou la utilitzaci d'estratgies
d'aprenentatge basades en la innovaci, mitjanant les quals el professorat
s'implica en el disseny, creaci i publicaci d'algun recurs, mitj, prctica o
projecte educatiu innovador
AVALUACI
Es realitza a l'inici del curs un diagnstic sobre la situaci de partida en relaci a
la instituci com a organitzaci, sobre els objectius i continguts del programa
A l'inici es promou que els alumnes exposin les seves motivacions i expectatives
en relaci amb el programa
Es realitza a l'inici del curs un diagnstic sobre la situaci de partida en relaci a
l'alfabetitzaci tecnolgica i tecno-pedaggica del professorat
La informaci recullida en el diagnstic inicial serveix als dissenyadors del curs i
als formadors per a prendre decisions en relaci amb el nivell dels continguts,
agrupaments, ritmes, etc
Al llarg del curs ( per la meitat del desenvolupament ) es sollicita expressament
als alumnes que valorin la qualitat del programa de formaci ( continguts,
tasques, formadors.. )
Al llarg del curs se sollicita als alumnes i professor que plantegin propostes i
recomanacions de millora
La informaci recullida serveix per a l'avaluaci formativa s'utilitza per a prendre
decisions d'acord amb la qualitat del programa de formaci
Els formadors participen activament en l'avaluaci formativa del programa de
formaci
L'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes es realitza utilitzant varietat de fonts
d'informaci
L'avaluaci del programa indaga el grau d'adquisici de competncies per part
dels estudiants
S'utilitzen adequadament les eines disponibles en la plataforma per a l'avaluaci
de l'aprenentatge dels estudiants
103
Existeix coherncia entre continguts i instruments i procediments d'avaluaci

utilitzats.
En finalitzar el programa de formaci , el professorat t l'oportunitat d'expressar
la seva satisfacci amb la qualitat del curs en qu ha participat. Aquesta
avaluaci inclou tant els aspectes tecnolgics , pedaggics, organitzatius i
tutorials.
En finalitzar el curs s'avalua el grau d'aprenentatge de l'alumnat en relaci amb
els continguts , utilitzant diverses tcniques avaluatives
En finalitzar el curs s'avalua el grau d'aplicaci dels aprenentatges desenvolupats
per l'alumnat al llarg del curs
En finalitzar el curs s'avalua l'efecte del programa en la qualitat dels
aprenentatges de l'alumnat en relaci amb els continguts del curs
ANNEX VI: ENQUESTA REALITZADA ALS ESTUDIANTS I

INSTRUCTORS
ENCUESTA A ALUMNOS
Aspectos didcticos de los puntuacin Observaciones
materiales
5 3 1
Contenidos de la unidad Didcticos y Adecuados Poco comprensibles
didctica claros
La bibliografa propuesta es: adecuada a la excesiva escasa
materia
Le aport conocimientos Mucho Poco Nada
nuevos?
Los contenidos son de gran Siempre En algunas En prcticamente
utilidad en mi prctica docente actividades ninguna actividad
Los contenidos
El diseo de las actividades es En todas En algunas En ninguna
atractivo, con contenidos que
fomentan la interaccin entre
alumnos
Relevancia- Pensamiento
reflexivo
lo que aprendo es importante En la mayor parte En algunas En ninguna actividad
para mi prctica profesional de actividades actividades
aprendo cmo mejorar mi En la mayor parte En algunas En ninguna actividad
prctica profesional de actividades actividades
lo que aprendo tiene relacin En la mayor parte En algunas En ninguna actividad
con mi prctica profesional de actividades actividades
Pienso crticamente sobre las Siempre A veces Casi nunca
ideas que leo
Pienso crticamente sobre Siempre A veces Casi nunca
cmo aprendo.
Pienso crticamente sobre la Siempre A veces Casi nunca
104
Prctiques Externes
ideas de otros estudiantes.
Interaccin con los compaeros e instructor

el instructor me estimula a Siempre o casi A veces Casi nunca
reflexionar siempre
el instructor me anima a Siempre o casi A veces Casi nunca
participar siempre
el instructor ejemplifica las Siempre o casi A veces Casi nunca
buenas disertaciones siempre
Los mensajes del instructor son Siempre o casi A veces Casi nunca
claros y concisos siempre
La comunicacin con mis Muy buena y Buena en la Mala: no se
compaeros de grupo ha sido: enriquecedora en mayor parte de demostraba inters en
la mayor parte de las actividades la mayora de
las actividades actividades
Diseo tecnolgico del curso:
La interfaz de usuario :
Es clara, facilita la S Hay elementos Incoherencia entre
comprensin y es coherente que entorpecen la algunos elementos de la
con los objetivos y contenidos visualizacin de pgina y los contenidos
del curso las actividades y objetivos
Facilita la gua didctica del S S, pero tiene No
curso aspectos no bien
explicados
Facilita correo electrnico a S En algunos casos No
los usuarios y profesores no se visualiza
El formato elegido para el En todas las En algunas En ninguna
diseo de contenidos permite la actividades
interactividad a travs de una
navegacin autnoma,
pudiendo el alumnado escoger
el men de navegacin,
imprimir contenidos
seleccionados.
Los hiper enlaces funcionan Todos Algunos enlaces Muchos enlaces rotos
correctamente estn rotos o no
actualizads
Las imagenes, audios y vdeos En todas las En algunas hay Es habitual encontrarse
estn bien insertados y actividades errores con algn error
permiten una visualizacin y
audiicin correcta
Las imgenes , audio y vdeo En todas las En algunas En muchas actividades,
son coherentes con los actividades actividades no no hay coherencia
contenidos y facilitan la
comprensin
ENCUESTA A INSTRUCTOR
Material didctico
Unidad didctica ( mdulo de Didcticos y Adecuados Poco comprensibles
estudio ) claros
La bibliografa propuesta es: adecuada a la excesiva escasa
materia
Me aporta conocimientos Mucho Poco Nada
nuevos?
El diseo de las actividades es En todas En algunas En ninguna
atractivo, con contenidos que
105
fomentan la interaccin entre

estudiantes
Comunicacin
Su comunicacin con los En tiempo Adecuada Con demoras
alumnos ha sido:
La interaccin con los alumnos En tiempo Adecuada Con demoras
ha sido:
Participacin de los alumnos Pertinentes al Poco pertinentes Nada pertinentes al
en foros fue: curso al curso curso
El curso cumpli sus Muy satisfactoria Satisfactoria Poco satisfactoria
expectativas de manera:
La interaccin entre alumnos Intensa Frecuente Escasa o nula
cree que ha sido
Cree que ayud en el proceso Mucho Poco Nada
de aprendizaje?
Propuso el uso del chat o video Siempre que fue En pocas En ninguna actividad
conferencias necesario ocasiones
Cree que motiv la Siempre No siempre Nunca
participacin de los alumnos?
ANNEX VII: AVALUACI DE LA IMPLEMENTACI I AVALUACI
IMPLEMENTACI
La difusi del programa de formaci es realitza usant els mitjans x
d'informaci ms propers als docents
Es proporciona adequada informaci sobre els formadors del x
programa: titulaci, experincia, tipus de tutories al llarg del curs..
Es proporciona informaci al professorat sobre la data d'inici i x
finalitzaci del curs
Es proporciona informaci al professorat sobre el tipus x
d'avaluaci que es realitzar en el curs: treballs individuals ,
grupals, exmens, treball o projecte final, etc..
Es proporciona informaci al professorat sobre possibilitats de x
continuaci del programa si no es pot concloure en el temps
previst
Es proporciona informaci clara i concisa sobre el curs: x
continguts, duraci...
Es proporciona informaci al professorat sobre possibilitats de x
financiaci del cost del programa, de fraccionament de pagaments,
etc
Es proporciona informaci al professorat sobre el nombre d'hores x
de dedicaci diria/setmanal que requereix el seguiment adequat
106
Prctiques Externes
del curs, ax com orientaci sobre com organitzar el treball per a

un major aprofitament de l'esfor
Es posa a disposici del professorat un accs lliure a una demo x
del curs mitjanant la qual els professors poden tenir una idea
general de l'ambient d'aprenentatge, la seva estructura, tipus
d'eines...
L'organitzaci responsable del curs de formaci fa pblic el x
comproms de qualitat amb el professorat
Existeix informaci a disposici del professorat sobre x
reclamacions que es poden presentar: a qui i com recrrer.
Els processos d'inscripci al curs sn clars per al professorat i x
alumnes
Es proporciona informaci als alumnes sobre el procs x
d'acreditraci del curs si existeix, aix com trmits a realitzar
Es proporciona orientaci i formaci inicial adequada per a x
facilitar el seguiment del curs
S'ofereix informaci adequada sobre requisits necessaris per a x
seguir el programa: tipus d'ordinador, navegador, connexi i
software necessari
S'informa sobre els coneixements i habilitats informtiques x
necessries per a seguir el curs
Es proporciona formaci tecnolgica prvia a qui la necessiti ( b x
amb manuals, demostracions en lnia sobre el funcionament de
l'ambient virtual )
Els formadors del curs compten amb una formaci adequada en x
processos d'aprenentatge adult en escenaris oberts i a distncia, i
coneixen les caracterstiques de l'e-learning
Els formadors del curs tenen experincia demostrada en el x
desenvolupament i gesti de projectes d'innovaci educativa
Els formadors del curs posseeixen un adequat nivell de x
competncia prctica en relaci amb els continguts de la formaci
La ratio s adequada en funci de necessitats i caracterstiques del x
curs (Indicar quina s la rtio que consideren adequada per la seva
modalitat de formaci i en particular quina s la rtio del seu
programa de formaci )
L'instructo destaca per la seva qualitat de les respostes individuals x
que realitzen a les preguntes i dubtues realitzades pels estudiants, i
no triguen ms de 24 hores a respondre la consulta: en un 80 %
dels casos( nivell alt ); en un 40 % ( mig ) , i menor, nivell baix.
El curs proporciona als alumnes una tutoria tcnica per a resoldre x
problemes vinculats a l'utilitzaci de software o hardware
Els formadors poden realitzar seguiment dels alumnes: temps x
d'accs, pgines visitades, participaci frums, motivant aquells
alumnes que per diverses raons hi hagin redut la seva participaci
S'afavoreix la participaci de l'alumnat permetent-li realitzar x
propostes en relaci amb les activitats d'aprenentatge on s' implica
Les situacions d'aprenentatge promouen que l'alumnat apliqui els x
continguts del programa a la seva prpia realitat professional
docent o personal
A travs del curs s'estimula que l'alumnat investigui, indagui , x
107
usant les TIC en relaci als continguts de la formaci

Es promou una variada comunicaci, interacci entre alumnat i x
d'aquest amb els formadors, a travs de frum, correu, vdeo, blog,
wiki
El curs promou oportunitats de treball collaboratiu sincrnic i x
asncron dels alumnes perqu els formadors aportin un adequat i
puntual feedback constructiu.
El curs promou de manera intencionada situacions que condueixen x
a la reflexi individual i social per part dels alumnes en relaci a
la seva prctica docent.
El programa busca intencionadament que el professorat arribi a x
desenvolupar una comprensi profunda i no superficial del
contingut formatiu
El programa promou, des-de l'inici, situacions que afavoreixen la x
creaci de sentit de pertinena a un grup per part de l'alumnat.
Aix suposa la realitzaci d'activitats iniclals per a trencar el gel
, per a que el professorat es reconeixi, es crein espais socials, es
crein pgines personals, etc
El desenvolupament del programa promou la utilitzaci x

d'estratgies d'aprenentatge adaptatiu, mitjanant les quals el
professorat observa models, exemples de bones prctiques, que
han de conixer, comprendre i simullar en l'aula virtual
El desenvolupament del curs promou la utilitzaci d'estratgies x
d'aprenentatge basades en la innovaci, mitjanant les quals el
professorat s'implica en el disseny, creaci i publicaci d'algun
recurs, mitj, prctica o projecte educatiu innovador
AVALUACI
Es realitza a l'inici del curs un diagnstic sobre la situaci de x
partida en relaci a la instituci com a organitzaci, sobre els
objectius i continguts del programa
A l'inici es promou que els alumnes exposin les seves motivacions x
i expectatives en relaci amb el programa
Es realitza a l'inici del curs un diagnstic sobre la situaci de x
partida en relaci a l'alfabetitzaci tecnolgica i tecno-pedaggica
del professorat
La informaci recullida en el diagnstic inicial serveix als x
dissenyadors del curs i als formadors per a prendre decisions en
relaci amb el nivell dels continguts, agrupaments, ritmes, etc
Al llarg del curs ( per la meitat del desenvolupament ) es sollicita x
expressament als alumnes que valorin la qualitat del programa de
formaci ( continguts, tasques, formadors.. )
Al llarg del curs se sollicita als alumnes i professor que plantegin x
propostes i recomanacions de millora
La informaci recullida serveix per a l'avaluaci formativa x
s'utilitza per a prendre decisions d'acord amb la qualitat del
programa de formaci
Els formadors participen activament en l'avaluaci formativa del x
programa de formaci
108
Prctiques Externes
L'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes es realitza utilitzant x

varietat de fonts d'informaci
L'avaluaci del programa indaga el grau d'adquisici de x
competncies per part dels estudiants
S'utilitzen adequadament les eines disponibles en la plataforma x
per a l'avaluaci de l'aprenentatge dels estudiants
Existeix coherncia entre continguts i instruments i procediments
d'avaluaci utilitzats.
En finalitzar el programa de formaci , el professorat t x
l'oportunitat d'expressar la seva satisfacci amb la qualitat del curs
en qu ha participat. Aquesta avaluaci inclou tant els aspectes
tecnolgics , pedaggics, organitzatius
En finalitzar el curs s'avalua el grau d'aprenentatge de l'alumnat en x
relaci amb els continguts , utilitzant diverses tcniques
avaluatives
En finalitzar el curs s'avalua el grau d'aplicaci dels aprenentatges x
desenvolupats per l'alumnat al llarg del curs
109

Memòria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Memòria

Uploaded by

Copyright:

L'avaluaci dels aprenentatges

mitjanant l'e-Portfoli en el marc

Cludia Bentez i Enrich

8.2 Avaluaci del procs...............................................................................................................68

L'escenari d'actuaci s la instituci llatinoamericana Universidad Futuro y

La Universidad Futuro y Progreso compta amb una important i qualificada plantilla

En resposta al sollicitat per aquesta instituci llatinoamericana, la U.O.C. - a travs

destinades a l'ensenyament en lnia, d'acord amb les normes internacionals de la

Aquest programa de formaci comprn tres accions formatives:

Acci Formativa 2: Planificaci i avaluaci en la docncia en lnia (2 ECTS)

Acci Formativa 3: Disseny de recursos i xarxes de treball collaboratiu (2 ECTS)

La present proposta de formaci se centrar en l'acci formativa 3, i concretament ,

Quant a la instituci Universidad Futuro y Progreso

Es tracta d'una instituci on predomina la formaci tradicional presencial, per des

La instituci t com a missi : Formar ciudadanos competentes para realizar

Quant al perfil de l'alumnat

El perfil dels docents universitaris s molt variat, ja qu les carreres professionals

La proposta formativa d'aquest projecte ser orientada a professors que es

3 JUSTIFICACI DEL PROJECTE

En el moment actual, la convergncia cap al Espai Europeu d'Educaci Superior

Les universitats estan adaptant el seu sistema d'ensenyament a la iniciativa

s a dir, des d'aquest context haurem de passar del protagonisme centrat en

Una docncia centrada en l'estudiant, requereix capacitar-lo per l'aprenentatge

Una organitzaci de la informaci orientada a la consecuci de competncies

Canvis en l'organitzaci dels aprenentatges: una perspectiva curricular del

En la realitat actual, l'activitat dels docents ha d'anar ms enll de la mera

La instituci llatinoamericana Universidad Futuro y Progreso es preocupa

4 OBJECTIUS DEL PROJECTE

4.1 Objectius generals

1. Disseny tecno-pedaggic del curs dins una plataforma LSM on

4.2 Objectius especfics

1. Organitzaci de recursos en lnia per al treball collaboratiu que promoguin

5 MODEL DE TREBALL DE REFERNCIA ESCOLLIT

Figura 1: Model ADDIE

El model ADDIE s un procs de disseny instruccional interactiu, on els resultats de

Fase 2: Disseny. Es desenvolupa un programa del curs d'acord a l'enfoc pedaggic i

Fase 3: Desenvolupament. La creaci real ( producci ) dels continguts i materials

Fase 4: Implementaci. Execuci i posada en prctica de l'acci formativa amb la

Fase 5: Avaluaci. Aquesta fase consisteix a portar a terme l'avaluaci formativa de

especfiques per a analitzar els resultats de l'acci formativa.

L'aplicaci concreta d'aquest model instruccional en el present projecte es pot es pot

6.1 Descripci i justificaci de criteris

Alumnat : docents universitaris de diverses especialitats, als quals es realitzaran

Un cop que es coneixen aquestes caracterstiques i es detecten les necessitats,

enquestes ( qestionaris d'nica resposta ) destinats als alumnes que participaran

anlisi DAFO que contempla els aspectes segents:

Resumint, els instruments d'anlisi sn:

Taules d'informaci i recollida de dades

Enquestes realitzades a estudiants ( docents universitaris ) kdestinataris del curs

Dades obtingudes de la UNIVERSIDAD FUTURO Y PROGRESO des de l'e-learn Center,

6.2 Anlisi DAFO

La taula segent es resumeixen les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats

Potenciar les fortaleses: Proposar activitats que fomentin el treball

Augmentar les oportunitats: Aprofitar al mxim els recursos tecnolgics que

6.3 Recull d'informaci

6.3.2 Anlisi dels resultats de les enquestes als estudiants

La informaci obtinguda a partir de les enquestes als estudiants, s'organitzen en

Dades personals i acadmiques

Eines tecnolgiques d's freqent

Sensibilitzaci davant l's de les TIC

Accs a l'equip tecnolgic

s de plataformes i eines collaboratives

Dades acadmiques i personals:

Noms el 10 % de la poblaci participant s'ubica en el rang de menors de 35 anys

docents ), i un 17 % sn majors de 55 anys. Podem concloure doncs, que el 37 %

Experincia en docncia presencial:Quant als anys de servei en la docncia

Experincia en docncia en lnia:Com s'observa en el grfic, la totalitat dels