4associacionslgtbbcn 530

Les associacions LGTB a Barcelona
PRESENTACI
Les associacions
LGTB a Barcelona
Una aportaci al Pla municipal
per al collectiu LGTB
Juliol del 2009
Redacci: icc consultors
1
PRESENTACI
ndex
1. Presentaci ......................................................................................................3
2. Aproximaci interpretativa a la realitat associativa LGTB de Barcelona.....5
2.1. Una mirada unitria en una realitat diversa..........................................6
2.2. Marc conceptual dactuaci de les associacions..................................7
2.2.1. Enfocament del fet LGTB ......................................................7
2.2.2. Noves mirades per a noves realitats .....................................9
2.3. Estructuraci del mapa associatiu LGTB ...........................................11
2.4. Eixos de debat en lassociacionisme LGTB .......................................15
2.4.1. Les relacions amb lAdministraci .......................................15
2.4.2. Els avenos legals...............................................................17
2.4.3. Els locals comercials dambient...........................................18
2.4.4. Lestructura participativa i la professionalitzaci de les
associacions .................................................................................20
3. Les visions del teixit associatiu LGTB .........................................................23
3.1. Visions amb relaci a les autopercepcions de les entitats .................24
3.2. Visions amb relaci a la percepci de la realitat LGTB a Barcelona ..26
3.3. Visions amb relaci a les poltiques municipals especfiques per al
collectiu LGTB .........................................................................................31
3.4. Anlisi transversal de les poltiques municipals des del punt de
vista del collectiu LGTB ...........................................................................34
Annex .................................................................................................................40
2
PRESENTACI
1. Presentaci
Aquest estudi semmarca en lelaboraci del Pla municipal per al collectiu lesbi, gai,
transsexual i bisexual (LGTB) de la Regidoria de Drets Civils de lAjuntament de
Barcelona, un instrument de planificaci poltica que ha de permetre conixer amb ms
fidelitat quina s la realitat de les persones LGTB de la ciutat com a base per impulsar
poltiques municipals per a la promoci i la defensa dels drets humans i digualtat per a
la seva plena normalitzaci social.
El document s un diagnstic construt a partir de la interpretaci de les reflexions

fetes per un conjunt dassociacions LGTB de la ciutat, que shan entrevistat de manera
individual.1 En aquest sentit, i per enriquir el ventall de mirades i percepcions, sha ofert
la possibilitat de fer les entrevistes tant a les entitats que formen part del Consell
Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals, com a les que no en
formen part per que es mostren actives a la ciutat de Barcelona. Per tant, es tracta
duna aproximaci feta de la suma de diferents subjectivitats i que t la pretensi
daportar qestions al diagnstic del Pla municipal per al collectiu LGTB, que sense el
coneixement de la realitat daquestes associacions no es podrien analitzar en
profunditat.
Partint daquesta premissa, fem una aproximaci en la qual linters se situa en les
percepcions, els discursos dominants i els perifrics. Per aquest motiu sha maximitzat
la possibilitat de recollir aportacions dassociacions de perfils diferents, que puguin
aportar mirades i matisos diversos sobre una mateixa realitat. Val a dir que hem fet
una lectura transversal de les entrevistes i les aportacions recollides, mirant de
detectar aquelles qestions que tenen ms pes i rellevncia entre els participants.
El diagnstic associatiu lhem estructurat a partir de dos grans apartats:
1. Laproximaci interpretativa a la realitat associativa LGTB de Barcelona,

en qu es fa referncia al marc conceptual dactuaci, a ms duna anlisi de
quines sn les caracterstiques del teixit associatiu LGTB de la ciutat des del
punt de vista de la tipologia dorganitzacions, dels discursos poltics existents i
dels eixos de debat, de consens i denfrontament.
1
La llista de les associacions entrevistades es troba en lannex.
3
PRESENTACI
2. El recull de visions de les associacions LGTB, que sistematitza les

opinions recollides en les entrevistes al voltant de quatre grans eixos temtics:
Les autopercepcions de les entitats

La percepci de la realitat LGTB a Barcelona
Les poltiques municipals especfiques per al collectiu LGTB
Lanlisi transversal de les poltiques municipals des del punt de vista
del collectiu LGTB i els seus principals reptes de futur
4
APROXIMACI INTERPRETATIVA A LA REALITAT ASSOCIATIVA LGTB DE BARCELONA
2. Aproximaci interpretativa
a la realitat associativa
LGTB de Barcelona
5
2.1. Una mirada unitria en una realitat diversa
Fer una anlisi del teixit associatiu LGTB de Barcelona presenta una doble dificultat.
Duna banda, per lelevat nombre dentitats existents i per la complexitat de relacions i
de discursos que es produeixen entre si, que, com veurem, sn dos elements que
condicionen els posicionaments a lentorn dels eixos de debat. De laltra, per la pluralitat
de realitats, situacions i necessitats incloses dins letiqueta LGTB, un fet que obliga a
combinar plantejaments globals de tot el collectiu amb altres despecfics per a
persones gais, lesbianes, transsexuals, bisexuals o intersexuals.
La mirada que ha orientat lestudi parteix daquesta dualitat denfocaments, i pren com
a objecte danlisi el collectiu LGTB per intenta a la vegada recollir les situacions i els
elements discursius particulars interns que passen ms desapercebuts o sn menys
visibles en una lgica dabstracci.
6
2.2. Marc conceptual dactuaci de les associacions
2.2.1. Enfocament del fet LGTB
Lenfocament del fet LGTB que prenen les associacions actua com a condicionant de
les seves estratgies i en determina en gran mesura els posicionaments en cadascun
dels eixos de debat existents, que sn objecte danlisi en el punt 4. Analticament,
podem distingir tres grans lnies de pensament en el moviment associatiu LGTB de
Barcelona (Coll-Planas, 2006):2
Posicions normalitzadores o integradores, amb un discurs basat en la

voluntat dintegraci, que reivindica la normalitat de persones lesbianes i
gais i posa mfasi en lequiparaci de drets. No consideren que la
normalitzaci saconsegueixi amb lassumpci dels valors heterosexistes i
posen mfasi en la necessitat de generar canvis en el marc duna societat
diversa que permetin la realitzaci plena de les persones.
La seva estratgia s de tipus moderat, basada en la lluita contra

lhomofbia i orientada a la desaparici de persones lesbianes i gais com a
subjectes poltics. En aquest sentit, les actituds discriminatries cap a les
persones LGTB es conceben des de la lgica individualista de lindividu amb
relaci a lmbit cultural propi.
Posicions transformadores, que engloben sectors associatius vinculats al

feminisme lsbic i a lalliberament gai, i es caracteritzen per un discurs no
integracionista, basat en la defensa de les llibertats i la no-discriminaci.
Lestratgia emprada acostuma a basar-se en lacci poltica de tipus
llibertari i es consideren necessaris canvis socials ms enll de la
desaparici de lhomofbia perqu les persones gais i lesbianes
desapareguin com a subjectes poltics.
A diferncia de les posicions normalitzadores, la discriminaci envers les

persones LGTB es defineix per parmetres de tipus estructural, amb una
relaci directa amb els elements culturals, econmics i dorganitzaci social
imperants en la nostra societat. En aquest sentit, les entitats que salineen
2
COLL-PLANAS, Gerard. El moviment lsbic i gai catal: una proposta analtica de posicions poltiques. Memria de
recerca, setembre del 2006.
7
en aquesta direcci focalitzen la seva estratgia a travs daccions de

carcter proactiu (tallers dautodefensa, oficina discriminatria, campanyes
de resposta...), amb una visi crtica dels mecanismes municipals existents.
Posicions queer, que vertebren el seu discurs cap a la destrucci de les

identitats de gnere i sexuals i, per tant, tamb davant la seva articulaci
poltica. En aquesta posici es parteix duna aproximaci a lhomofbia de
tipus estructural, com en el cas anterior.
A Barcelona, lassociacionisme queer integra organitzacions o grups dacci

(no constituts legalment com a associacions) de nova aparici que han
contribut a enriquir i a rejovenir el teixit social LGTB. Aquest tipus dentitats
planteja discursos que tamb tenen influncies transformadores, amb una
lgica de treball que combina la reflexi (a travs de plantejaments
trans/intersexuals) amb lacci social i de denncia, amb una crtica a la
segregaci que pateixen les persones lesbianes, transsexuals i intersexuals
dins les poltiques i lassociacionisme LGTB.
Certament, cadascuna daquestes tres lnies de pensament funciona com un marc de

referncia ideolgica per a les organitzacions, per en cap cas no es tracta de
categories estanques o excloents. Aix, en molts casos una mateixa organitzaci pot
optar per la combinaci de posicions.
De la mateixa manera, algunes de les entitats LGTB que focalitzen lactivitat en la

prestaci de serveis o en la creaci despais i activitats doci i de relaci sn difcilment
classificables en aquestes categories, ja que el posicionament i la lluita poltiques no
acostumen a constituir un element central de lorganitzaci i aquestes queden
circumscrites a les opinions personals dels seus socis i scies.
8
2.2.2. Noves mirades per a noves realitats
Parallelament a lexistncia dun clar distanciament entre posicions normalitzadores i

transformadores, durant els ltims anys han aparegut noves organitzacions que han
enriquit el teixit associatiu LGTB. En alguns casos es tracta de grups preexistents dins
daltres organitzacions que han optat per una escissi per desacords o per fer del seu
mbit de treball lobjectiu principal de la seva tasca, tot i que tamb shan creat noves
entitats per persones no associades.
En tot cas, aquest aflorament associatiu ha determinat que el nombre dactors en

termes absoluts hagi crescut, un aspecte que, com veurem, aporta riquesa al teixit
associatiu, per tamb complexitat. Laugment del nombre dorganitzacions LGTB a la
ciutat sha produt per un doble procs, que conv tenir en compte:
La incorporaci de nous discursos: durant els ltims anys shan creat

noves organitzacions a lentorn de la lluita trans/intersexual, que han
contribut a aportar noves propostes discursives i elements de debat en el
teixit associatiu LGTB a lentorn de les identitats de gnere.
A ms, aquests posicionaments provinents de la teoria queer han tingut un

impacte especial en el moviment associatiu transsexual existent fins
aleshores, basat especialment en la demanda de serveis datenci
especfics i en la no-discriminaci. Certament, largumentari ideolgic
dalgunes daquestes noves associacions confronta aquesta visi trans-
normativa i incorpora noves reflexions a partir del desacord amb la
patologitzaci de les identitats trans i la defensa de noves formes
alternatives dentendre i construir el cos, contraposades a la intervenci
mdica i a un sistema de gneres binmic.
Com a resposta a noves necessitats i mbits de treball: un segon

determinant de la creaci de noves organitzacions ha estat sens dubte
laprovaci del matrimoni entre persones del mateix sexe i el reconeixement
de drets a les persones LGTB. Aquests avenos legals han contribut a
introduir en lagenda poltica del collectiu LGTB noves necessitats de la
poblaci, com ara les qestions de tipus familiar.
9
Finalment, dins daquesta lgica tamb cal incloure-hi les associacions

sorgides per canvis en la realitat social, que shan reflectit en respostes del
teixit LGTB. Aquest s el cas de latenci a les persones de la tercera edat i
a la poblaci immigrant o a la generaci de respostes des de lmbit
educatiu o estudiantil, tres nous espais de treball especfic de noves
organitzacions que cal tenir ben en compte a lhora de plantejar actuacions
per a les persones LGTB.
10
2.3. Estructuraci del mapa associatiu LGTB
Ms enll de lexistncia de diferents enfocaments del fet LGTB i de mltiples discursos

i posicionaments a lentorn dels eixos de debat que es presenten en el punt segent, el
teixit associatiu LGTB de Barcelona s extens i divers, tant pel que fa al nombre
dentitats o grups com amb relaci a les seves caracterstiques.
A Barcelona coexisteixen entitats histriques que tenen els seus orgens en la lluita
durant el franquisme tard, organitzacions amb ms duna dcada de trajectria i
daltres de creaci recent, associacions amb un volum important de recursos i daltres
de dimensions molt ms redudes, organitzacions mixtes amb vocaci de representaci
unitria de les persones LGTB i daltres enfocades nicament a persones gais,
lesbianes o transsexuals. Per tant, situacions que incideixen en les possibilitats de
treball i dactuaci de cada entitat i que els confereixen un carcter i idiosincrsia
propis.
Com a caracterstica general del teixit associatiu, hem de parlar dun dinamisme
important pel que fa a la creaci i el sorgiment de noves organitzacions LGTB a
Barcelona, una caracterstica que, com veurem al llarg del document, parteix en molts
casos duna dinmica de creixement per escissions, per que tamb t a veure amb la
resposta associativa de noves necessitats de les persones LGTB.
La voluntat daquest punt danlisi no s la de recollir les caracterstiques particulars de

cadascuna de les entitats, sin la daportar una mirada general a larticulaci del mapa
associatiu LGTB des del punt de vista funcional. Per tant, pretenem aportar un marc de
referncia previ a lanlisi dels eixos de debat, que sigui capa didentificar tant els
actors que formen el panorama associatiu com els seus principals espais de treball i de
contingncia.
En aquest sentit, i si b s cert que moltes de les organitzacions fan actuacions en ms

dun dels camps que sexposen a continuaci, la classificaci que presentem sha basat
en els seus objectius fundacionals i en la detecci del seu mbit de treball principal. A
travs daquests trets dactuaci, distingim quatre grans tipologies dentitats:
1. Entitats paraigua. Sn entitats que tenen perfil dactuaci prpia, per que
en el seu interior integren associacions que actuen com a unitats federades
11
o constituents, amb capacitat darticulaci i dincidncia en el discurs global.

La Coordinadora Gai-Lesbiana i el Casal Lambda sn els dos exponents
daquesta dinmica organitzativa, que condiciona que el discurs i els espais
de treball siguin de carcter ampli.
2. Entitats de reflexi i lluita poltica. Es tracta dentitats que vertebren la

seva acci en elements de construcci i reflexi terica, aix com en la lluita
poltica, principalment a travs de campanyes de denncia, informaci i
conscienciaci. Formen part daquest grup el Front dAlliberament Gai de
Catalunya, el Collectiu Gai de Barcelona, el Grup de Lesbianes Feministes
de Barcelona, la Xarxa dAcci Trans-Intersex de Barcelona, la Plataforma
dActivistes Sin Vergenza i la Guerrilla Travolaka.
3. Entitats de prestaci de serveis i de recursos. Un tercer mbit de treball

associatiu t a veure amb la prestaci de serveis i la generaci i posada a
disposici de recursos per a les persones LGTB. Els eixos de treball en
aquest cas sn fora diversos, de manera que podem diferenciar cinc grans
sectors en qu actuen aquestes organitzacions:
mbit sociosanitari: entitats focalitzades principalment en la

prevenci i detecci del virus de la immunodeficincia humana (VIH) i
altres infeccions de transmissi sexual (ITS). Prenen aquest camp
dactuaci Stop Sida i Hispanosida (BCN Checkpoint Projecte dels
Noms), dues entitats amb perfils dactuaci i de composici
clarament diferenciats, per que formen part de la coordinadora
estatal CESIDA i que ofereixen el servei gratut de prova rpida.
Tamb sinclou en aquest camp Gais Positius, que ofereix serveis per
a persones seropositives amb un major enfocament cap als socis i
amb un vessant sanitari i relacional.
mbit educatiu: en el camp educatiu hi ha dues entitats que generen

actuacions des de la perspectiva de lalumnat (Sin Vergenza) i del
professorat (Inclou: Gais i Lesbianes en lEducaci). En el primer cas
els recursos es focalitzen en la lluita contra lhomofbia, mentre que
en el segon el treball sorienta cap a la diversitat afectiva i sexual a
les aules a travs de recursos pedaggics.
12
mbit familiar: des de lmbit familiar, lAssociaci de Pares i Mares

de Gais i Lesbianes fa una tasca contra la discriminaci basada en
una doble lgica de treball: interna (a travs de lassessorament i la
generaci despais de trobada) i externa (mitjanant campanyes de
sensibilitzaci i informaci, que en molts casos posen un accent
especial en el pla educatiu).
Tamb treballa amb una lgica familiar, per enfocada a mares

lesbianes i pares gais, lAssociaci de Famlies Lesbianes i Gais, que
treballa per la igualtat de drets, la visibilitzaci i la generaci despais
on siguin presents els models familiars LGTB.
mbit dassessorament: a lentorn de lassessorament existeix un

volum important dentitats que ofereixen atenci personalitzada
dajuda. Aquest s el cas dAcord (Assessorament, Counselling,
Orientaci i Recursos per a Dones LBT) en lmbit municipalista,
dATC Libertad i dEspai Obert Trans-Intersex per a persones
transsexuals, o de lAssociaci Catalana per a la Integraci
dHomosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants, amb una
lgica dacollida i de xarxa relacional per a les persones LGTB
immigrades.
Altres serveis: altres mbits de treball que tenen entitats especfiques

en el teixit associatiu de Barcelona sn el sociosanitari (Fundaci
Enlla, adreada a la prestaci de serveis datenci a la dependncia
per a persones LGTB).
4. Entitats generadores despais de trobada. Finalment, dins el panorama

associatiu LGTB hi ha un nucli dassociacions que fonamenten la seva
activitat en la generaci despais de trobada per a persones LGTB. En
aquest mbit, existeixen dues lgiques:
Amb ofertes doci per als seus associats: organitzacions que

contribueixen a possibilitar espais de relaci entre persones LGTB a
travs de lesport (Panteres Grogues) o dactivitats ldiques (Grup
dAmics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals i BEARCELONA).
13
A lentorn dinteressos comuns: lmbit religis (Associaci Cristiana

de Gais i Lesbianes) i el corporativista (Associaci de Policies Gais i
Lesbianes) sn dos eixos que centren lactuaci daquestes entitats,
que a ms de suposar espais de trobada i relaci generen
campanyes i activitats prpies.
14
2.4. Eixos de debat en lassociacionisme LGTB
El teixit associatiu LGTB de Barcelona s heterogeni i divers, fruit de lexistncia de

mltiples eixos darticulaci i de debat. Lobjectiu daquest apartat no s fer una
descripci acurada del discurs o el bagatge de cadascuna de les entitats que el formen,
sin posar de manifest quins sn els mbits de debat que en determinen la situaci
actual i les perspectives de futur.
Per fer-ho, presentem els principals discursos, posicions i situacions existents dins el
teixit associatiu amb relaci a quatre grans eixos:
1. Les relacions amb lAdministraci

2. Els avenos legals
3. Els locals comercials dambient
4. Lestructura participativa i la professionalitzaci de les associacions
Per a cadascun sha intentat construir agrupacions o tipologies segons similituds i

casustiques comunes entre entitats entrevistades.
2.4.1. Les relacions amb lAdministraci
La tipologia de relacions que les associacions mantenen amb lAdministraci s tamb

un important eix de debat fluctuant que condiciona el teixit associatiu LGTB. De manera
general, distingim tres grans posicions que tenen correspondncia amb els
enfocaments del fet LGTB:
Collaboraci institucional: hi ha un grup majoritari dassociacions que es

basen en un discurs de no confrontar-se pblicament amb lAdministraci.
Mantenen un dileg estable amb lAjuntament i participen activament al
Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals. Es
tracta dentitats que en la majoria dels casos focalitzen la seva actuaci
envers la prestaci de serveis, lorganitzaci dactivitats o la generaci
despais de trobada i de relaci per a les persones LGTB. Reben
subvencions pbliques, que la majoria de vegades suposen la font
majoritria del seu finanament.
15
Collaboraci crtica: un segon grup dassociacions, fonamentalment

constitut per entitats que defensen posicions transformadores o queer, es
caracteritza per una estratgia basada en plantejaments de treball llibertaris i
per una visi crtica amb lactuaci de lAdministraci, cosa que durant molts
anys va comportar la voluntat de no relacionar-shi.
Lobtenci de recursos a travs de subvencions pbliques es percep com un

mecanisme generador de dependncia que qestiona la possibilitat de
mantenir un discurs crtic i independent, de manera que les organitzacions
shi acostumen a mostrar contrries com a garantia dautonomia, tot i que les
necessitats econmiques han provocat un major pragmatisme. Igualment, en
lmbit poltic hi ha hagut cert acostament pel que fa a la participaci
dalgunes daquestes entitats al Consell Municipal de Gais, Lesbianes i
Homes i Dones Transsexuals, tot i que, com veurem en lapartat de visions,
es dna una valoraci crtica del seu funcionament.
Certament, el fet que aquest tipus dentitats siguin grups de reflexi i dacci
poltica favorables a una transformaci del sistema actual contribueix a
generar ms elements de dissensi que en el cas anterior.
No-collaboraci: finalment, cal recollir lexistncia dun tercer grup molt

minoritari dentitats que no mantenen cap dileg formal amb lAjuntament ni
reben subvencions municipals, tot i que s que hi existeixen alguns contactes
informals.
16
2.4.2. Els avenos legals
Les demandes digualtat legal van ser un dels detonants de lestructuraci associativa i
de lluita poltica de gran part del moviment LGTB, de manera que els avenos legals
produts durant els ltims anys (fonamentalment el dret al matrimoni entre persones del
mateix sexe) ha suposat una redefinici del seu paper i dels seus objectius.
Novament, en aquest aspecte, coexisteixen dos discursos diferenciats:
La necessitat dimpulsar un treball derivat daquesta nova realitat: des

de lenfocament normalitzador, que situava el reconeixement de drets
collectius com una part central estructuradora de la seva activitat associativa,
el dret de les parelles homosexuals al matrimoni i a ladopci ha obligat a fer
un viratge dels camps dactuaci. Actualment, es posa especial mfasi en la
necessitat dimpulsar un treball pedaggic i educatiu deradicaci de
lhomofbia, juntament amb la necessitat dimpulsar noves lnies de treball en
lmbit familiar.
Crtica a la instituci matrimonial: des dels enfocaments transformadors,

es critica laprovaci del matrimoni entre persones del mateix sexe perqu es
considera que contribueix a perpetuar un model dorganitzaci familiar
capitalista i patriarcal. De la mateixa manera, es fa un qestionament del
gnere i saposta per diferents formes de viure les relacions de parella i per
un discurs ms obert sobre la sexualitat i els drets individuals.
Des daquesta lnia discursiva existeix un escepticisme respecte a les

demandes associatives de tipus familiar i, com veurem en lapartat de visions,
laprovaci del dret al matrimoni entre persones del mateix sexe es qualifica
com un element contraproduent per a lactivisme LGTB, ja que genera
desmobilitzaci i una imatge de mxims assolits. Amb tot, tamb es coincideix
a reconixer que ha contribut a una major visibilitzaci i a la generaci dun
debat social.
17
2.4.3. Els locals comercials dambient
Un altre dels eixos de dissensi en el teixit associatiu s la visi que les entitats tenen
dels locals comercials dambient. Novament, es tracta dun debat en qu els
enfocaments poltics del fet LGTB tenen un paper important, i hi podem diferenciar dos
grans discursos:
Percepci com a espais de relaci positius: les visions amb relaci a

lempresariat dels locals dambient des de sectors associatius normalitzadors
no sn uniformes i han anat variant al llarg del temps, tot i que de manera
general es tendeix a concebre els locals com a espais positius i necessaris de
relaci entre persones LGTB a causa de lhomofbia i de lheterosexisme
social.
Des daquest punt de vista existeixen dinmiques de collaboraci i de bona

entesa, amb alguns mbits de reforament mutu entre locals i associacions
que es perceben com a estratgics i beneficiosos (publicitat, campanyes als
locals, difusi associativa, etc.). Amb tot, cal remarcar lexistncia dalgunes
crtiques envers la reproducci de models esttics i culturals elitistes o
excloents dalguns locals dambient.
Crtica a la mercantilitzaci: des de les associacions properes a

lenfocament transformador i queer es mant un posicionament discursiu de
tipus anticapitalista, caracteritzat per una posici de rebuig a loferta comercial
del Gaixample (que es qualifica de gueto) i per la denncia a la
mercantilitzaci de les identitats i a la generaci dun model normatiu de gai
consumista.
En aquest sentit, es critiquen les associacions de normalitzaci per la defensa

dun model classista que segrega la part ms marginal de persones LGTB.
Com a resposta, aquests espais del teixit associatiu transformador intenten
desenvolupar espais doci alternatius, amb resultats ms o menys reeixits. De
fet, un dels nuclis de treball daquest tipus de grups va ser el moviment
ocupa, en qu es van poder trobar espais per dur a terme accions i activitats.
18
Un dels elements que mostra ms clarament aquesta divergncia de posicions sn els

desacords sobre el model de manifestaci del 28 de juny, dia internacional de gais,
lesbianes i homes i dones transsexuals, una divergncia que t a veure tant amb el
nom de la jornada com amb la participaci dempresaris i forces poltiques, i que ha
condut a lorganitzaci de dues celebracions amb perfils clarament diferenciats.
19
2.4.4. Lestructura participativa i la professionalitzaci de les associacions
Des del punt de vista del funcionament i de lorganitzaci funcional de les associacions,
en el teixit associatiu LGTB de Barcelona coexisteixen situacions diverses pel que fa al
paper que desenvolupen les persones militants/scies i lexistncia de personal
contractat o no. Tenint en compte aquests dos parmetres, es poden distingir quatre
grans models organitzatius:
Organitzacions jerrquiques amb professionalitzaci: amb una junta o

comissi permanent, que s el centre de decisi de lentitat, i un president/a
o secretari/a general que actua com a representant. Es caracteritzen per una
clara divisi funcional i organitzativa de les tasques o rees de treball, que
acostumen a tenir persones responsables designades per a aix.
Acostumen a disposar dun volum important de persones scies amb poca

vinculaci quotidiana a lassociaci, a ms dun grup redut de persones
voluntries que fan tasques de forma puntual. En la majoria dels casos, la
necessitat de gestionar serveis ha condut aquestes associacions a apostar
per una professionalitzaci de la seva estructura mitjanant la contractaci
de personal de gesti o datenci, que desenvolupa tasques que requereixen
qualificaci o formaci ad hoc.
Organitzacions jerrquiques de base voluntria: un segon model s el

format per associacions de dimensions ms redudes que les anteriors que
tenen una estructura basada nicament en el treball voluntari de les
persones associades i disposen duna junta i un crrec de representaci. En
molts daquests casos, la inexistncia de personal contractat s
conseqncia ms duna manca de recursos que no pas dun posicionament
poltic contrari a la professionalitzaci.
Les associacions que prenen aquest model organitzatiu acostumen a

caracteritzar-se per una menor base social que en el cas anterior, fet que es
compensa mitjanant una major proximitat, implicaci i capacitat dincidncia
de les persones associades en la presa de decisions que afecten
lorganitzaci.
20
Organitzacions assembleries: un tercer model de funcionament s el del

grup dassociacions que funcionen a travs duna lgica assembleria. Tant
en les associacions constitudes formalment com en els grups dactivisme
informal, aquest mecanisme dorganitzaci s fruit duna aposta poltica pel
treball de base voluntria, que rebutja la professionalitzaci de lactivisme i
lexistncia de crrecs dirigents.
El denominador com daquest tipus dassociacions s lexistncia duna

base social molt activa, per reduda, que actua com a centre de presa de
decisions. Les tasques que desenvolupen les persones militants estan
clarament menys definides que en el cas anterior, que acostumen a treballar
amb una lgica concreta per a cada projecte o acci i es disposa duna
xarxa de persones que fan collaboracions puntuals.
A diferncia dels dos models anteriors, en qu les organitzacions es

caracteritzen per disposar de posicionaments clarament definits amb relaci
als eixos de debat (de tipus fundacional o directriu), pel que fa a les
organitzacions assembleries hi ha ms fluctuaci a causa del pes de les
opinions de les persones militants en cada moment.
El principal element de debat en el camp participatiu t a veure amb el paper que tenen
les persones que integren la base social de les organitzacions i amb la
professionalitzaci de les tasques de gesti o de prestaci de serveis. En aquest sentit,
i ms enll de les caracterstiques organitzatives de cada entitat (que en la majoria dels
casos estan determinades per la quantitat de recursos que es poden dedicar a aix) s
que existeix una divergncia poltica i ideolgica amb relaci al pes de la
professionalitzaci de les seves estructures.
Des de les organitzacions de pensament transformador, que sn les que acostumen a

apostar per lgiques assembleries, la contractaci de personal de gesti i en especial
lexistncia de crrecs representatius es perceben com un factor que actua en contra
de la lgica militant i de lluita poltica, cosa que genera una dependncia respecte de
lAdministraci.
En canvi, les associacions que han adoptat estructures de treball jerrquiques i

especialitzades (amb professionalitzaci o sense) creuen que la menor implicaci de
les persones associades en el dia a dia de lentitat s un fet inherent a laugment
21
dimportncia de la prestaci de serveis i recursos i a la reducci del component poltic i

reivindicatiu de les entitats.
22
LES VISIONS DEL TEIXIT ASSOCIATIU LGTB
3. Les visions del teixit

associatiu LGTB
23
3.1. Visions amb relaci a les autopercepcions de les entitats
La demanda de recursos, un lloc com
La totalitat dorganitzacions entrevistades fa referncia a la necessitat de disposar

duna dotaci econmica ms elevada per poder millorar els serveis i el volum
dactivitats dutes a terme, tot i que en molts casos es reconeix lexistncia duna
dependncia respecte a les subvencions de lAdministraci per al manteniment del
funcionament de lentitat.
Aix mateix, es reconeix que el fet de disposar dun espai o local de reuni i datenci
s un factor que condiciona clarament el coneixement de les organitzacions per la
societat no organitzada i permet ms estabilitat i capacitat de treball. Daquesta
manera, les organitzacions que no en disposen estan obligades a mantenir una
dinmica de funcionament informal, poc visible i accessible per a potencials persones
scies, militants o usuries.
Aix mateix, pel que fa als recursos humans que estan a disposici de les
organitzacions, coexisteixen dos grans models de funcionament i dactuaci: les
entitats amb base militant/social, que tenen personal laboral contractat per a tasques
de gesti o de servei, que requereixen duna qualificaci determinada i, en
contraposici, les associacions de carcter nicament voluntari, en qu la totalitat de
les tasques sn assumides per persones scies activistes. Certament, en el primer
dels casos s possible mantenir un volum dactivitat intensiu que el funcionament
estrictament comunitari dificulta.
Les relacions entre associacions, condicionades per les diferncies de discurs
La majoria dentitats qualifiquen com a positives les relacions amb la resta

dorganitzacions LGTB, tot i que les collaboracions i les campanyes conjuntes
sacostumen a fer de forma puntual, a excepci de les entitats amb estructures de
treball federatives o espais compartits.
De forma majoritria, es coincideix a afirmar que les dinmiques de relaci i de

funcionament entre els diferents agents del teixit associatiu LGTB estan fortament
determinades per les diferncies ideolgiques, les trajectries histriques o les
relacions personals dels dirigents de les entitats, un fet que en molts casos ha propiciat
24
la creaci i consolidaci de parallelismes dactuaci, dexcessius apriorismes en

ladopci de postures davant temes de debat i de camps estancs de treball.
Internet, el canal principal de comunicaci
Tot i que la diferenciaci dobjectius de les organitzacions condiciona en bona manera

la importncia i necessitat de disposar duna base social ms o menys slida, la gran
majoria dentitats fan referncia a Internet com el canal principal de coneixement i
difusi que ha perms superar algunes barreres de latenci presencial, especialment
amb relaci a consultes o demanda dinformaci. La comunicaci a travs de
campanyes, serveis o accions de les organitzacions continua sent laltra principal via
de coneixement i dentrada.
25
3.2. Visions amb relaci a la percepci de la realitat LGTB a

Barcelona
Una gran cultura associativa i una realitat atomitzada
La majoria de les entitats defineixen el panorama associatiu LGTB de Barcelona en

termes datomitzaci, tot i que en reconeixen la vitalitat histrica i la presncia de
lideratges potents. Es creu que existeixen divisions ideolgiques histriques que
contribueixen a la creaci dmbits de treball marcats, fora especialitzats i estancs,
que dificulten el treball en xarxa i generen una competncia pels recursos pblics.
En aquest sentit, a les entitats conflueixen visions autocrtiques amb el conjunt del
teixit associatiu LGTB que fan referncia a la manca de relleu generacional, a la
inexistncia dun coneixement mutu pel que fa als projectes i possibles espais de
collaboraci entre entitats i a la tendncia a la creaci de noves associacions ms per
desacords amb les existents que no pas per noves necessitats, fet que genera
parallelismes.
Des dun determinat sector (fonamentalment constitut per les entitats prestadores de
serveis) es reclama que lAjuntament discrimini i prioritzi ms a lhora de prestar suport
econmic a les entitats a favor daquelles que desenvolupen projectes i serveis en
benefici de les persones LGTB de Barcelona, i no exclusivament a les persones scies
o afiliades. Tot i aix, aquesta postura xoca amb un corrent de pensament
transformador que es mostra contrari a la professionalitzaci i burocratitzaci de les
organitzacions, i reclama una prdua de la influncia poltica en el mn LGTB.
Lexcessiva divisi a lentorn deixos de posicionament ideolgic i dactivitat que sha

vist en laproximaci interpretativa es percep com un factor estructural del moviment
LGTB barcelon i catal, que si b contribueix al manteniment dun teixit associatiu ric i
plural, tamb en condiciona una certa debilitat a lhora de construir posicionaments
comuns i visibilitzar les reivindicacions LGTB de forma unitria.
Amb relaci a levoluci associativa, es coincideix a afirmar que els guanys legals dels
ltims anys han contribut a generar cert conformisme que ha restat fora al moviment
LGTB, i que la creixent especialitzaci o parcellaci funcional dalgunes associacions
en mbits dactuaci molt concrets ha fet restar visi i coneixement global. Pel que fa
26
al relleu generacional, existeix una mirada contradictria entre les entitats amb
recorregut histric, que troben a faltar ms implicaci de les persones joves, i la visi
dalgunes de les entitats joves, que troben a faltar un relleu a les cpules i denuncien
cert paternalisme envers les persones joves associades.
De la persona militant a la usuria
Amb referncia a les persones LGTB no associades, que sn la majoria, existeix

lopini mpliament acceptada que cada cop ms acudeixen a les entitats nicament
davant problemes o necessitats puntuals, amb finalitats clarament instrumentals. El
perfil de la persona militant i activa ha anat replegant-se a poc a poc i es mant
nicament en els crrecs de responsabilitat de les entitats, que, per contra, han vist
que el perfil de la persona que s scia de base (ms o menys collaboradora) sha
substitut cada cop ms per una lgica de persona usuria.
De manera parallela, algunes de les opinions expliquen la davallada de

lassociacionisme per manca de necessitat, per la voluntat danonimat o per visions
negatives de les entitats (excessivament polititzades o anacrniques). Es coincideix en
la necessitat de fer una autocrtica amb relaci als canals dentrada i de difusi de
lactivitat de les associacions LGTB de la ciutat. En aquest sentit, es considera
necessari que lAjuntament sinvolucri en aquesta direcci, per exemple a travs
denllaos a la web municipal o mitjanant lagenda dactivitats.
Cam per crrer en les noves formes de discriminaci
Les visions pel que fa a lexistncia de comportaments discriminatoris coincideixen en

la idea general que Barcelona t un tarann ms obert i tolerant que la resta de
Catalunya o altres ciutats europees. Tot i aix, moltes de les associacions
entrevistades afirmen que hi ha un psit homfob ms o menys evident en molts dels
mbits de la vida a la ciutat.
Sota aquesta mirada, els avenos legals que shan produt durant lltima dcada no
shan vist correspostos de la mateixa manera en el pla social, en qu el llenguatge
polticament correcte ha contribut a la reducci de comportaments homfobs explcits
per ha provocat laparici duna homofbia amable, menys evident per igualment
discriminatria.
27
Aix, des del punt de vista de lespai pblic, es t la percepci que si b les agressions
fsiques han disminut, existeixen encara molts comportaments discriminatoris a travs
dagressions verbals o psicolgiques, que per definici sn ms subjectives i menys
denunciables. A ms, es coincideix a apuntar lexistncia de nivells de discriminaci
diferenciats segons els barris de la ciutat, on el centre i el Gaixample sn dos espais
de seguretat emocional clarament diferenciats de la realitat daltres zones
barcelonines.
En el camp laboral, en latenci de lAdministraci i en lmbit educatiu s on encara hi

ha ms nombre de discriminacions cap a les persones LGTB. Precisament, el bullying
homfob s una de les qestions que ms preocupa les organitzacions, que denuncien
una manca de discurs i de respostes de lAdministraci en aquest sentit.
Mltiples associacions creuen convenient posar un accent especial a lhora de tractar

la discriminaci que pateixen les persones transsexuals, amb comportaments
intolerants molt ms quotidians, evidents i durs que la que pateixen les persones gais
o lesbianes, i que sn especialment preocupants en lmbit laboral i sanitari.
Finalment, i en una mirada interna cap al collectiu LGTB, algunes associacions de

carcter transformador i normalitzador subratllen lexistncia de discriminacions envers
les lesbianes i les persones transsexuals dins lmbit associatiu i loferta comercial.
Des daquest punt de vista, es critica que algunes de les associacions denominades
LGTB focalitzin el seu discurs i la seva acci nicament en la poblaci gai sense tenir
en compte la resta de grups, i es qestiona el dret dentrada selectiu i restrictiu de
determinats locals dambient LGTB.
28
Lambient, entre la mercantilitzaci i la garantia de seguretat
Loferta comercial LGTB genera contraposicions dopinions entre el mn associatiu.

Algunes de les entitats creuen que aquest tipus doferta s el vehicle tradicional de
relaci necessari davant les discriminacions que hi ha als locals generalistes, i
consideren el Gaixample un espai cmode i segur que actua de referncia, tot i que
loferta actual sigui inferior a la daltres ciutats europees.
En canvi, des de posicions transformadores es critica lexistncia de locals only, i es

denuncia la discriminaci de dones i persones trans en loci nocturn (fonamentalment
gai). Aquest mateix grup dopinions fa referncia a la necessitat dapostar per locals
mixtos amb garanties de no-discriminaci que suposin mbits de seguretat i llibertat
per a les persones LGTB. A ms, des de posicions similars es fa una crtica a la
mercantilitzaci de loci LGTB i es veu lexcessiva normativitzaci (Ordenana de
civisme), junt amb la impossibilitat daccedir a la utilitzaci despais i equipaments
pblics per a lorganitzaci dactes no comercials, com la principal trava que cal
superar.
De manera general, es reconeix limportant paper que t Internet com a vehicle de

relaci entre persones LGTB, una funci que tradicionalment desenvolupaven
majoritriament els locals dambient. En aquest sentit, i tot i que de manera informal, la
xarxa ha perms constituir alternatives doci no nocturnes a travs dactivitats
associatives o interpersonals.
De levoluci positiva als nous reptes de futur
Pel que fa a levoluci de les persones LGTB a la ciutat durant els ltims anys i les
perspectives de futur, es coincideix a afirmar de forma general que hi ha hagut un
progressiu canvi favorable tant pel que fa a la millora de drets com amb relaci a la
incorporaci de les poltiques LGTB a lagenda poltica i a lacceptaci social de la
diversitat sexual. Aquests elements han contribut en certa manera al venciment de
lautocontenci i a una major visibilitzaci de lactivitat associativa, que ha trobat a
Internet un valus canal comunicatiu i de difusi.
Amb tot, es remarca la necessitat de continuar impulsant un canvi de mentalitat social

a travs de leducaci que contribueixi a trencar determinats patrons heteronormatius,
junt amb la convenincia de contribuir a la visibilitzaci de les demandes i les
29
necessitats de persones lesbianes i transsexuals, sovint poc presents dins el conjunt

LGTB.
Les expectatives devoluci sn favorables per a la majoria dentitats, que confien en

limpuls de poltiques pbliques LGTB de base de lAdministraci i remarquen la
necessitat de posar un accent especial en el treball envers la poblaci nouvinguda.
Tamb sentreveu molt positiva la irrupci al mn associatiu de noves generacions
joves formades i capaces de rellevar i donar un nou impuls, tot i que cal crear les
condicions per fer-ho possible.
Finalment, el sector dentitats menys af a la demanda de subvencions creu que

levoluci del teixit associatiu LGTB ha de tenir necessriament ms esperit crtic i ha
de reduir la dependncia envers lAdministraci.
Singularitats i desacords amb relaci al model de ciutat
Les entitats no tenen una opini coincident sobre el model de ciutat des del punt de
vista LGTB, per s que de forma absoluta es coincideix a afirmar que Barcelona
representa un espai de llibertat i de tolerncia amb personalitat prpia que actua com a
referent per a lexterior. En aquest sentit, laposta poltica i la relaci institucional amb
el teixit associatiu, junt amb la vitalitat de les associacions i el seu carcter pioner, es
valoren com a factors diferencials respecte daltres ciutats europees o de lEstat.
Tot i aix, hi ha un sector dassociacions de carcter transformador que des del punt
de vista del model poltic shi mostren crtiques. En especial, es fa referncia a una
excessiva concentraci desforos i daposta pblica en termes comercials, doci i de
projecci turstica, i es posa mfasi en la necessitat de prestar ms atenci a les
poltiques socials i datenci a la ciutadania.
Finalment, i pel que fa als espais de referncia per a les persones LGTB, hi ha un
sector de les associacions que critiquen el carcter marcadament comercial del
Gaixample en termes deuro rosa i la manca despais pblics o associatius de
referncia (casals dentitats, equipaments per a activitats o serveis...). Amb tot, lmplia
majoria dentitats consideren molt positiu que lactivitat associativa i bona part de
lactivitat comercial es distribueixin de forma ms o menys descentralitzada als barris
de la ciutat, al contrari del que succeeix en altres nuclis urbans.
30
3.3. Visions amb relaci a les poltiques municipals

especfiques per al collectiu LGTB
El primer que es constata pel que fa a les valoracions que les entitats entrevistades fan
de les poltiques LGTB s que un nombre important dorganitzacions creu que
lAjuntament no ha implantat poltiques executives datenci a la comunitat LGTB ms
enll de la creaci de canals de participaci i de suport a lassociacionisme.
Les principals opinions amb relaci a lactuaci municipal sn:
Es valora de forma molt positiva lexistncia duna sensibilitat institucional

per part del consistori envers les persones LGTB. Tot i aix, la sensaci
majoritria s que manquen poltiques executives de creaci de serveis o
de programes datenci, especialment en lmbit social. Des dalgunes
posicions safirma que lAjuntament ha desenvolupat una excessiva
delegaci de tasques al teixit social, en lloc doptar per la creaci
destructures municipals.
Es coincideix en la idea que les actuacions que lAjuntament ha

desenvolupat sn poc conegudes, tant pel teixit associatiu LGTB com per la
ciutadania en general, de manera que cal fer-ne ms difusi. Lexistncia
del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals, de
les poltiques de detecci i prevenci de la sida de lAgncia de Salut
Pblica o de lOficina per la No-Discriminaci s coneguda per la majoria de
les associacions, per de manera molt genrica.
Tot i que el suport a les entitats per part de lAjuntament sentreveu positiu
(especialment pel que fa a laspecte econmic) hi ha posicions divergents
dins el conjunt dentitats amb relaci a latorgament de subvencions i
collaboracions. Hi ha un sector de petites organitzacions que es mostra
crtic envers les relacions de lAjuntament amb algunes de les grans entitats
histriques i, parallelament, reclama un canvi en els criteris de dotaci de
recursos que prioritzi la prestaci de serveis a la ciutadania (activitat) per
davant de criteris destructura.
31
De manera general, es considera que les subvencions que atorga el

consistori per posar en marxa o mantenir campanyes o serveis sn
insuficients, i que manca un coneixement de quins sn els criteris de
valoraci dels projectes, i ms seguiment de lAjuntament de com es
desenvolupen i savaluen.
Les entitats reconeixen que hi ha una gran asimetria entre les associacions
que disposen dun espai per al desenvolupament de les seves funcions i les
que no. Es demana en aquest sentit poder disposar de locals municipals
cedits i compartits amb altres associacions de la ciutat que permetin vncer
aquest dficit davant la impossibilitat dassumir les despeses dels preus del
mercat immobiliari.
Lexistncia de lOficina per la No-Discriminaci (OND) es valora de forma

generalment positiva, per al mateix temps hi ha un grup important
dentitats que reconeix que cal fer ms difusi daquest servei i coordinar-lo
perqu les associacions puguin fer derivacions i orientacions quan alguna
persona hi acut per denunciar.
Pel que fa a latenci rebuda en els casos de discriminaci homfoba o

transfbica, es considera que lOficina hauria de combinar la mediaci amb
la disposici dun servei dassessoria jurdica gratut que ofers ms
seguiment i ms resoluci dels casos presentats. En aquest sentit, les
principals crtiques cap al servei fan referncia a la necessitat dadoptar un
paper ms proactiu ms enll de la recepci de casos, i a la convenincia
de tenir un equip de professionals datenci amb perfils diversificats
(advocats, psiclegs...).
Finalment, pel que fa al paper del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i

Homes i Dones Transsexuals hi ha una divergncia dopinions entorn de la
seva funci i la seva operativitat. De manera general, es valora positivament
la seva existncia com a marc de relaci entre les entitats LGTB de la ciutat
i lAjuntament, un marc que contribueix a la visibilitzaci i al coneixement
mutu entre les parts, per que tamb genera elements que sn percebuts
negativament.
32
En primer terme, es constata que les expectatives que la creaci del

Consell lany 2003 va generar entre les associacions shan convertit avui en
dia en un cert desencs pel que fa al Consell, almenys per a la majoria
daquestes associacions. Certament, el fet que agrupi gran part de les
associacions LGTB de la ciutat fa que es reprodueixin en el seu si les
confrontacions que hi ha en el moviment, un fet que es percep com la
principal dificultat de treball.
Entre les entitats entrevistades no hi ha un consens clar sobre quina hauria

de ser la missi i el funcionament del Consell. En aquest sentit, hi ha qui
creu que el seu paper hauria de ser nicament el dun frum participatiu i
deliberatiu, en qu les entitats exposessin a lAjuntament les idees i les
necessitats de les persones LGTB de la ciutat. La visi majoritria, en canvi,
concep el Consell com un mbit executiu i de treball que ha de contribuir a
crear noves poltiques municipals. Des daquest punt de vista es critica amb
duresa la manca de regularitat de les sessions, lexistncia dexcessives
estructures paralleles de treball i lenquistament del debat a lentorn de
qestions excessivament teriques.
A parer daquest grup dentitats, la manera de desencallar la situaci actual

s aparcar els debats ideolgics i treballar en projectes concrets, dotant el
Consell de recursos econmics propis per a limpuls de poltiques i canviant
lactual naturalesa consultiva de les seves decisions per la vinculant. On s
que existeix un discurs coincident en la globalitat dentitats s en la
necessitat que es faci ms divulgaci del Consell i de la seva tasca de cara
a la ciutadania.
Finalment, una altra crtica que algunes entitats fan del funcionament actual
s la baixa representaci i visibilitzaci de les persones lesbianes i
transsexuals al Consell (tant pel que fa als temes de debat com amb relaci
als seus crrecs de representaci). Aix mateix, es planteja la necessitat de
coordinar-lo amb el Consell Nacional per possibilitar accions i poltiques
conjuntes.
33
3.4. Anlisi transversal de les poltiques municipals des del

punt de vista del collectiu LGTB
En aquest darrer punt recollim quines sn les valoracions amb relaci a latenci de la
realitat LGTB que es desenvolupa des de les poltiques municipals no especfiques. En
aquest sentit, es t la sensaci que latenci a les necessitats de les persones LGTB
no es fa de manera transversal a travs duna cooperaci interdepartamental slida
que nasseguri la mirada en tots els plans i programes de la ciutat. Al contrari,
lactuaci actual es caracteritza a lentorn de plans o programes especfics i allats en
determinades regidories, lluny de la globalitat desitjada.
Amb tot, les entitats es mostren confiades en el fet que lelaboraci daquest Pla
Municipal per al Collectiu LGTB pugui representar un punt dinflexi en aquest
aspecte, tot i que sn conscients que molts dels problemes i de les necessitats
detectats sn difcilment abordables tan sols des duna actuaci i una aproximaci
municipalistes. Segons les opinions recollides, els marges importants de millora es
concentren en els mbits segents:
Educaci: les intervencions en matria educativa sn les que necessiten ms

esforos, segons la gran majoria dentitats entrevistades. En aquest sentit, es
distingeixen dos elements que haurien de ser objecte dun treball especfic i
coordinat entre lAdministraci pblica, les entitats LGTB i la comunitat
educativa:
o En primer terme, es troba a faltar el tractament de la diversitat sexual i

familiar als centres escolars tant pel que fa al temari i els suports
curriculars com amb relaci als projectes educatius dels centres. Aix
mateix, es posa de manifest la manca destructures datenci i
dinformaci a les famlies en matria LGTB, ms enll de les respostes
associatives.
o En segon lloc, per estretament relacionat amb el primer terme, des de

lmbit associatiu es reclamen ms esforos per a la lluita contra les
discriminacions homofbiques a les aules.
34
En tots dos casos, les entitats perceben una important manca de recursos
davant la situaci actual i consideren que lAdministraci no t respostes ni
mecanismes establerts de treball estructural davant situacions dhomofbia en
lmbit escolar, ms enll dactuacions concretes per a cada cas.
Davant aquesta situaci, des de diverses associacions es planteja la

convenincia dobrir canals de participaci de les entitats LGTB per fer
activitats pedaggiques relacionades amb leducaci emocional i la diversitat
sexual als centres escolars, una via a travs de la qual es podria incidir en la
prevenci de lhomofbia mitjanant un treball constant que superi lactual
lgica dactuaci reactiva davant dagressions de bullying homfob.
Formaci del funcionariat i adaptaci dels serveis datenci: es t la

percepci que el personal datenci de lAdministraci pblica no disposa del
coneixement suficient sobre la realitat LGTB. Sota aquesta realitat,
coexisteixen visions diferenciades que fan referncia tant a la desinformaci i
al tracte homfob (especialment pel que fa al personal de registres i Gurdia
Urbana, i molt especialment amb relaci a persones transsexuals), com a la
manca de formaci i de protocols datenci (especialment en el camp sanitari i,
ms concretament, en lmbit ginecolgic per a persones lesbianes o
transsexuals).
En aquest mateix sentit, algunes associacions fan referncia a la manca

dadaptaci de protocols i formularis pblics, que encara no recullen els
models de diversitat familiar o les parelles del mateix sexe. Finalment, i des de
les associacions que engloben persones transsexuals i intersexuals, es
reclama un espai informatiu i dassessorament de carcter pblic i obert, aix
com el rebuig de la psiquiatritzaci.
VIH i altres malalties de transmissi sexual: pel que fa a la lluita contra la

sida i altres malalties de transmissi sexual, el teixit associatiu
(fonamentalment les entitats de persones gais) creu que cal augmentar
latenci i els recursos destinats a aix a travs de la millora de les condicions
datenci dins la xarxa sanitria pblica, limpuls de ms programes de
sensibilitzaci i deducaci especialment adreats a la poblaci jove (i, per
tant, amb un replantejament dels missatges i dels mecanismes de
comunicaci tradicionals) i laposta per una intervenci sociosanitria (i no
35
nicament mdica) que tingui en compte les necessitats socials de les

persones afectades pel virus de forma integral.
Com ha quedat pals en el punt anterior, les accions que lAjuntament

desenvolupa actualment a travs de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona i
el seu programa de vigilncia i control de la sida/VIH i lhepatitis sn valorades
positivament per la majoria de les associacions. Tot i aix, algunes de les
crtiques que apunten a la necessitat del replantejament i la millora daquestes
poltiques provenen precisament dentitats que fan de la prevenci, la detecci
i la lluita contra la sida el seu objectiu principal de treball.
Tot i que cal partir de lexistncia denfocaments diversos sobre el criteri

dactuaci en matria de VIH entre algunes daquestes associacions, es
considera que hi ha hagut una creixent i preocupant desaparici de la sida en
el discurs de les organitzacions LGTB i en lagenda poltica. Aix mateix, es
qestionen algunes de les campanyes engegades per lAgncia de Salut
Pblica per la prioritzaci de la detecci per sobre de la prevenci.
Poltiques socials: des del punt de vista associatiu, es considera

imprescindible que les poltiques municipals contra lexclusi social i a favor de
la qualitat de vida de les persones tinguin en compte les necessitats
especfiques dalgunes persones LGTB i duguin a terme programes datenci
a problemtiques actualment no resoltes. En aquest sentit, els mbits que les
associacions consideren de ms incidncia sn:
o La inserci laboral i la regulaci de la prostituci: des de lmbit

associatiu es creu majoritriament que laprovaci de lOrdenana de
mesures per fomentar i garantir la convivncia ciutadana a lespai pblic
de Barcelona (ms coneguda com a Ordenana de civisme) ha
contribut a precaritzar i augmentar la vulnerabilitat de les persones
transsexuals que exerceixen la prostituci a la via pblica.
Les visions en aquest sentit fan referncia a la necessitat dactuar

davant daquesta situaci, mitjanant una regulaci de la prostituci i la
implantaci de programes dinserci laboral i contra lexclusi social que
tinguin especialment en compte la situaci de les treballadores sexuals
transsexuals, algunes de les quals estan en situaci irregular.
36
o Latenci a persones grans o dependents: latenci a les persones

LGTB de la tercera edat o amb dependncia s un aspecte que
preocupa al teixit associatiu de la ciutat. En aquest sentit, es creu
necessari impulsar accions que garanteixin el respecte a la diversitat
sexual per evitar que les persones LGTB es vegin obligades a retornar
a larmari quan sn ateses en centres geritrics. La majoria de les
entitats es mostren contrries a la creaci de circuits datenci parallels
i veuen la formaci dels cuidadors i del personal dels centres, latenci
domiciliria que maximitzi lautonomia personal i la creaci de pisos
compartits com les lnies dactuaci prioritries.
o Les poltiques dacollida per a persones immigrants: un altre dels eixos

dactuaci en termes socials que ms reptes planteja segons les entitats
s el de lacollida i la integraci de persones nouvingudes. Certament,
aquest s un fet extrapolable al conjunt de la societat, i no pas restringit
nicament a qestions LGTB, per que genera dos discursos ben
diferenciats:
Duna banda, un nombre important dentitats fa referncia a la

necessitat de fer un treball de transmissi de valors cvics i de tolerncia
envers les persones LGTB com a element constituent de la cultura
pblica de la societat dacollida. En alguns casos, el pes que les
religions homfobes tenen als pasos dacollida de les persones
immigrants es percep com un potencial factor de risc per a la
reproducci de comportaments discriminatoris que cal evitar.
Daltra banda, larribada a Barcelona de persones LGTB procedents de

pasos en qu lhomosexualitat o la transsexualitat sn perseguides s
una realitat que cal tenir en compte i davant la qual les entitats
consideren que cal una xarxa dacollida pblica, i no nicament
associativa.
o No-discriminaci: les entitats, tot i valorar positivament lacci de

lAjuntament contra la discriminaci a travs de lOND, creuen que cal
acompanyar els recursos actuals de serveis dassessorament jurdic
propis que facilitin la resoluci dels casos per via judicial quan sigui
37
necessari. Aix mateix, es reclama una actuaci decidida de la Gurdia

Urbana a lhora de denunciar comportaments homfobs a la via pblica
o en locals doci privats.
Turisme: les poltiques de projecci exterior de la ciutat i datracci de

visitants a Barcelona s un dels mbits dactuaci municipal que genera ms
controvrsia entre les entitats LGTB, com ha quedat pals en el punt 2.
Si b la valoraci de la imatge de la ciutat a lestranger acostuma a ser

positiva, les opinions de les persones entrevistades es divideixen entre les que
consideren que cal treballar ms activament en aquest mbit (que inclou a
ms la visibilitzaci del treball associatiu com a factor caracterstic del cas
barcelon) i les dun sector dorganitzacions que consideren que la promoci
del turisme LGTB i el suport al sector hoteler i doci haurien destar
condicionats a lexistncia de poltiques ms decidides datenci a les
persones LGTB de Barcelona.
Cooperaci internacional: de manera parallela a la visualitzaci de

Barcelona com a ciutat referent i compromesa amb els drets de les persones
LGTB, algunes de les entitats entrevistades reclamen ms atenci en aquest
mbit en les poltiques de cooperaci internacional i solidaritat del consistori
barcelon.
En aquest sentit, es reclama que Barcelona abanderi a escala mundial la lluita

contra lhomofbia a travs de poltiques declaratives i daposta poltica contra
la discriminaci (dia mundial, creaci de xarxa de ciutats...), aix com limpuls
de programes i serveis especfics (xarxa dacollida per a persones LGTB
refugiades, impuls de programes de cooperaci en origen...).
Esport: si b s cert que el camp esportiu s un dels menys esmentats a

lhora de valorar els mbits poltics dintervenci estratgica en matria LGTB,
s que cal remarcar que algunes de les associacions denuncien que encara hi
ha un grau molt elevat dhomofbia en algunes disciplines, i molt especialment
en el mn futbolstic. En aquest sentit, es coincideix que calen actuacions que
vagin ms enll de lmbit municipal i que contribueixin a eradicar patrons i
insults homfobs socialment acceptats en moltes installacions esportives.
38
Cultura i imatge pblica: les associacions fan una valoraci generalment

positiva de laugment de la presncia dactes LGTB en lactivitat cultural de la
ciutat. Des del punt de vista de les poltiques municipals, es detecta com a
dficit principal la manca de recursos informatius i bibliogrfics de temtica
LGTB a les biblioteques pbliques, uns recursos que es consideren necessaris
amb independncia de la posada en marxa dun centre especfic de recursos
documentals LGTB.
Des del punt de vista de la imatge pblica de lAjuntament, les entitats troben a
faltar ms difusi de les poltiques LGTB que shan emprs envers les entitats,
per tamb amb relaci a la ciutadania en general. A ms, algunes de les
opinions incideixen en la necessitat dincorporar les persones LGTB i la
diversitat de models familiars en les campanyes municipals publicitries i de
comunicaci en qu apareguin imatges de ciutadanes i ciutadans barcelonins.
Es creu que daquesta manera es pot contribuir positivament a visibilitzar la
diversitat existent.
Certament, cal remarcar que lmplia majoria dentitats es mostra a favor de la millora
de les poltiques municipals existents mitjanant la incorporaci de la mirada LGTB de
forma transversal. En aquest sentit, la lgica allada de creaci de serveis especfics
s rebutjada de manera quasi unitria.
39
ANNEX
Annex
Relaci de persones i entitats entrevistades:
ngel Llorent (Associaci Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya)

Antonio Guirado (Coordinadora Gai-Lesbiana)
Carme Rabad i Albert Arcarons (Associaci de Pares i Mares de Gais i
Lesbianes)
Elisabet Vendrell (Associaci de Famlies Lesbianes i Gais)
Eugeni Rodrguez (Front dAlliberament Gai de Catalunya)
Ferran Pujol (Projecte dels Noms Hispanosida BCN Checkpoint)
Gemma Snchez i Maria Eugnia Ruiz (Assessorament, Counselling,
Orientaci i Recursos per a Dones LTB)
Gina Serra (ATC Libertad)
Ignasi Pujades (Fundaci Enlla)
Joan Alemany (Sin Vergenza, associaci universitria de joves gais,
lesbianes, bisexuals, transsexuals i heterosexuals)
Joan M. Mir (Panteres Grogues)
Joaquim Roqueta (Gais Positius)
Jos Benito (Grup dAmics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals)
Josep Ribes (BEARCELONA)
Katy Zaragoza (Stop Sida)
Llus Parera (Collectiu Gai de Barcelona)
Marina Collell (Xarxa dAcci Trans-Intersex de Barcelona)
Marina Sanz (Plataforma dActivistes Sin Vergenza)
Miquel Miss (Guerrilla Travolaka)
Pol Galofre (Espai Obert Trans-Intersex)
Rodrigo Araneda (Associaci Catalana per a la Integraci dHomosexuals,
Bisexuals i Transsexuals Immigrants)
Santos Flix (Casal Lambda)
Vctor Argelaguet (Associaci de Policies Gais i Lesbianes)
Vctor Escarr (Inclou: Gais i Lesbianes en lEducaci)
40

4associacionslgtbbcn 530

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

4associacionslgtbbcn 530

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Les associacions LGTB a Barcelona

Juliol del 2009

Redacci: icc consultors

El document s un diagnstic construt a partir de la interpretaci de les reflexions

El diagnstic associatiu lhem estructurat a partir de dos grans apartats:

1. Laproximaci interpretativa a la realitat associativa LGTB de Barcelona,

2. El recull de visions de les associacions LGTB, que sistematitza les

Les autopercepcions de les entitats

2.1. Una mirada unitria en una realitat diversa

2.2. Marc conceptual dactuaci de les associacions

2.2.1. Enfocament del fet LGTB

Posicions normalitzadores o integradores, amb un discurs basat en la

La seva estratgia s de tipus moderat, basada en la lluita contra

Posicions transformadores, que engloben sectors associatius vinculats al

A diferncia de les posicions normalitzadores, la discriminaci envers les

en aquesta direcci focalitzen la seva estratgia a travs daccions de

Posicions queer, que vertebren el seu discurs cap a la destrucci de les

A Barcelona, lassociacionisme queer integra organitzacions o grups dacci

Certament, cadascuna daquestes tres lnies de pensament funciona com un marc de

De la mateixa manera, algunes de les entitats LGTB que focalitzen lactivitat en la

2.2.2. Noves mirades per a noves realitats

Parallelament a lexistncia dun clar distanciament entre posicions normalitzadores i

En tot cas, aquest aflorament associatiu ha determinat que el nombre dactors en

La incorporaci de nous discursos: durant els ltims anys shan creat

A ms, aquests posicionaments provinents de la teoria queer han tingut un

Com a resposta a noves necessitats i mbits de treball: un segon

Finalment, dins daquesta lgica tamb cal incloure-hi les associacions

2.3. Estructuraci del mapa associatiu LGTB

Ms enll de lexistncia de diferents enfocaments del fet LGTB i de mltiples discursos

La voluntat daquest punt danlisi no s la de recollir les caracterstiques particulars de

En aquest sentit, i si b s cert que moltes de les organitzacions fan actuacions en ms

o constituents, amb capacitat darticulaci i dincidncia en el discurs global.

2. Entitats de reflexi i lluita poltica. Es tracta dentitats que vertebren la

3. Entitats de prestaci de serveis i de recursos. Un tercer mbit de treball

mbit sociosanitari: entitats focalitzades principalment en la

mbit educatiu: en el camp educatiu hi ha dues entitats que generen

mbit familiar: des de lmbit familiar, lAssociaci de Pares i Mares

Tamb treballa amb una lgica familiar, per enfocada a mares

mbit dassessorament: a lentorn de lassessorament existeix un

Altres serveis: altres mbits de treball que tenen entitats especfiques

4. Entitats generadores despais de trobada. Finalment, dins el panorama

Amb ofertes doci per als seus associats: organitzacions que

A lentorn dinteressos comuns: lmbit religis (Associaci Cristiana

2.4. Eixos de debat en lassociacionisme LGTB

El teixit associatiu LGTB de Barcelona s heterogeni i divers, fruit de lexistncia de

1. Les relacions amb lAdministraci

Per a cadascun sha intentat construir agrupacions o tipologies segons similituds i

2.4.1. Les relacions amb lAdministraci

La tipologia de relacions que les associacions mantenen amb lAdministraci s tamb

Collaboraci institucional: hi ha un grup majoritari dassociacions que es

Collaboraci crtica: un segon grup dassociacions, fonamentalment

Lobtenci de recursos a travs de subvencions pbliques es percep com un

No-collaboraci: finalment, cal recollir lexistncia dun tercer grup molt

2.4.2. Els avenos legals

Novament, en aquest aspecte, coexisteixen dos discursos diferenciats:

La necessitat dimpulsar un treball derivat daquesta nova realitat: des

Crtica a la instituci matrimonial: des dels enfocaments transformadors,

Des daquesta lnia discursiva existeix un escepticisme respecte a les

2.4.3. Els locals comercials dambient

Percepci com a espais de relaci positius: les visions amb relaci a

Des daquest punt de vista existeixen dinmiques de collaboraci i de bona

Crtica a la mercantilitzaci: des de les associacions properes a

En aquest sentit, es critiquen les associacions de normalitzaci per la defensa