INTRODUCCI TERICA

- LESTRUCTURA URBANA. LESTRATGIA

- LA FORMA URBANA. ORDENACI I IDENTITAT

DOS PROJECTES DE VORA DE CIUTAT

- CENTRE DIRECCIONAL EL PRAT NORD. PRAT DE LLOBREGAT

- PARC TERRITORIAL DE LAGULLA. MANRESA I SANT FRUITS DE BAGES

- mbit de partida de 150ha - mbit de partida de 150ha a cavall entre els dos municipis
- Incidncia al territori molt ms amplia, posici estratgica. - Posici central i estratgica dins la comaca del bages i la
- Municipi darticulaci i equilibri territorial i ambiental. Catalunya Central

OBJECTIUS OBJECTIUS
- Centre direccional de noves oportunitats, nova extenci de - Ampliar el parc existents de lAgulla
ciutat, mixta i sostenible. - Protecci dels usos agrcoles
- Ordenaci urbana, de transformaci i incorporaci al sistema - Localitzaci dequipaments Intermunicipals
de ciutat atual - Integraci del Parc Tecnolgic previst i les vores de ciutat
LESTRUCTURA URBANA
QU S?
- LESTRUCTURA S LA BASE DEL PROJECTE

- S EL SUPORT DE LA DIMENSI CVICA DE LA CIUTAT

- S LA IDENTITAT DE LA CIUTAT

- S LA COMPRENSI GLOBAL DE LA CIUTAT

- UNA BONA ESTRUCTURA URBANA ASSEGURA EL BON FUNCIONAMENT DE LA CIUTAT

- SENSE ESTRUCTURA NO HI HA CIUTAT I NO HI HA PROJECTE

COM LA DETECTEM?
- ANLISI I INTERPRETACI DE LES CAPES DE LA CIUTAT COM A PUNT DE PARTIDA

- ELS SISTEMES, SN LA PART ESSENCIAL DAQUESTA ESTRUCTURA

- COMBINACI I ARTICULACI DE SISTEMES, DONEN LA DIMENSI CVICA DE LA CIUTAT I PER TANT,

LESTRUCTURA DAQUESTA.

CONSTRUIR LA NOVA ESTRUCTURA

- SNTESI INTENCIONADA A PARTIR DE LMBIT DE PROJECTE

- DEFINICI DE DIRECTRIUS I ESTRATGIES DINCIDNCIA I CONTINUTAT DE LESTRUCTURA

SNTESI

- DISSENYAR LA CIUTAT SENSE DISSENYAR EDIFICIS

- DEFINICI DEL QUE S ESSENCIAL PER LA CIUTAT, LESTRATGIA URBANA

LA FORMA URBANA
QU S?

- TENIM LESTRUCTURA URBANA DEL PROJECTE I PER TANT LESTRATGIA

- PODEM ARA DEFINIR LORDENACI DE LA CIUTAT

- SER UNA ORDENACI CONSEQENT AMB LESTRUCTURA DETERMINADA

- PODEM DIR QUE TREBALLEM LA FORMA URBANA, LA FORMA DE LESTRUCTURA.

- EN DEFINITIVA, LIDENTITAT DE LA CIUTAT

CONCLUSI

- LESTRUCTURA S PRESENT A TOTES LES ESCALES DE CIUTAT, DES DE LA GRAN ESTRATGIA TERRITORIAL,
A LA DEFINICI TIPOLGICA DEDIFICIS O URBANITZACI DESPAIS LLIURES

- UNA BONA ESTRUCTURA ASSEGURA EL BON FUNCIONAMENT DE LA CIUTAT I DEL PROJECTE

ANLISI I SNTESI

1. Contextualitzaci
territorial

- infraestructures de
mobilitat
1957 ANLISI I SNTESI

1. Contextualitzaci
territorial

- infraestructures de
mobilitat
1957 ANLISI I SNTESI

1. Contextualitzaci
territorial

- infraestructures de
mobilitat

2000
ANLISI I SNTESI

1. Contextualitzaci
territorial

- infraestructures de
mobilitat

- infraestructures de
transport i nous projectes
previstos
ANLISI I SNTESI

2. Contextualitzaci
urbana

- sistema viari local

ANLISI I SNTESI

2. Contextualitzaci
urbana

- sistema viari local

- sistema dequipaments i
espais lliures
ANLISI I SNTESI

2. Contextualitzaci
urbana

- sistema viari local

- sistema dequipaments i
espais lliures

- els equipaments. Usos

ANLISI I SNTESI

2. Contextualitzaci
urbana

- sistema viari local

- sistema dequipaments i
espais lliures

- els equipaments. Usos

- els espais lliures. Tipus

ANLISI I SNTESI

2. Contextualitzaci
urbana

- sistema viari local

- sistema dequipaments i
espais lliures

- els equipaments. Usos

- els espais lliures. Tipus

- alimetria de ledificaci
ANLISI I SNTESI

2. Contextualitzaci
urbana

- sistema viari local

- sistema dequipaments i
espais lliures

- els equipaments. Usos

- els espais lliures. Tipus

- alimetria

- tipologia i forma edificada

ANLISI I SNTESI

2. Contextualitzaci
urbana

- sistema viari local

- sistema dequipaments i
espais lliures

- els equipaments. Usos

- els espais lliures. Tipus

- alimetria

- tipologia i forma edificada

- indstries i usos comercials

ANLISI I SNTESI

3. Contextualitzaci
paisatgstica

- preexistncies
ANLISI I SNTESI

3. Contextualitzaci
paisatgstica

- preexistncies

- lmits
ANLISI I SNTESI

3. Contextualitzaci
paisatgstica

- preexistncies

- lmits

- el delta del llobregat

ANLISI I SNTESI

3. Contextualitzaci
paisatgstica

- preexistncies

- lmits

- el delta del llobregat

- aigua
 Descripci general de la hidrogeologia ANLISI I SNTESI
Una sntesi de la informaci geolgica i hidrogeolgica queda recollida en el
Mapa hidrogeolgic del tram baix del Llobregat i el seu delta a escala 1:30.000, 3. Contextualitzaci
publicat lany 2006 per lInstitut Cartogrfic de Catalunya.
paisatgstica

- preexistncies

- lmitsdel delta del Llobregat

Tall general esquemtic

Els materials que afloren a la zona- delel delta del llobregat

Prat Nord sn sorres i llims d
configuren laqfer superficial o lliure del delta del Llobregat.
- aigua
En la zona de Prat Nord laqfer superficial (tamb denominat super
codi 4051A15) aniria des de la superfcie del terreny fins a uns 15-18
profunditat, assolint aquesta base -una
subsl
cota absoluta aproximada de
msnm. Es tracta un aqfer lliure. Aix significa que el nivell fretic (
on es comenaria a trobar aigua) podria variar entre els 3 i els 10
profunditat, depenent del lloc, de lpoca de lany i dels rgims de
dexplotacions. La qualitat de laigua de laqfer superficial s no
baixa i en general no sempra per a usos dabastament.

Per sota de laqfer superficial es troba una capa de

predominantment llimosos, i a vegades amb component argilosa
permeabilitat (escassa capacitat de deixar circular laigua a travs
gruix duns 18-20 metres en la zona que ens ocupa, assolint la seva
cota absoluta aproximada -30 msnm.

Per sota daquesta fondria hi ha lanomenat aqfer principal o pro

4051A14). En la zona de Prat Nord aquest t un gruix que pot supe
15 metres. Aquest aqfer sexplota massivament mitjanant pous o
subterrnies, per a abastament pblic urb i per a abastaments
principalment. s un aqfer de carcter confinat, pel fet de que pe

PANELLS I LMINES
Gaireb al llarg de tot el delta del Llobregat, i tamb a la zona de Prat Nord, en mateix es troba la capa poc permeable de llims. La qualitat de
el subsl es poden trobar dos aqfers superposats, separats per una capa de laqfer principal s generalment bona, encara que t afeccions per
en les zones ms properes a la costa. Aquest, s un aqfer protegit
llims poc permeable.
per lorganisme amb competncies en matria daigua, la Agncia C
lAigua (Decret 328/1988).
Prat Nord

Aqfer
Llims
Aqfer

-150 msnm

Tall general esquemtic del delta del Llobregat Tall de detall de la zona de Prat Nord
ANLISI I SNTESI

DETECTANT
LESTRUCTURA DE LA
CIUTAT EXISTENT
ANLISI I SNTESI

DETECTANT
LESTRUCTURA DE LA
CIUTAT EXISTENT

DEFINICI DOBJECTIUS
I ESTRATGIES DE
PROJECTE

CONSTRUNT LA NOVA
ESTRUCTURA DE LA
CIUTAT
2030 ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT

1. Contextualitzaci
territorial

- Nova urbanitat de la
infraestructura
2030 ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT

1. Contextualitzaci
territorial

- Nova urbanitat de la
infraestructura

- Nous referents al territori

litzaci territorial
nes, la imatge i la representaci que la posici central del Prat al bell mig del Delta del Llobregat requereix i mereix.

IDENTIT
riesLES PORTES
pel Prat, aix AL
comPRAT
facilitar el reconeixement dels referents urbans que incideixin sobre el valor nodal i central del Prat i ORDENACI, FORMA
de referents al territori i un nou centre del Prat: les portes i leix del Parc Central URBANA I IDENTITAT
cessos al Prat resulten poc clars i amb escassa representativitat de la imatge de la ciutat. La gran quantitat dinfraestructures que envolten el Prat i la seva relaci
1. Contextualitzaci

IDENTITAT
an daquestes grans barreres fsiques i visuals des de i cap el territori del Parc Agrari, el Llobregat o el propi nucli del Prat. Aquestes infraestructures aporten una
qualitativa de laccessibilitat, les faanes, la imatge i la representaci que la posici central del Prat al bell mig del Delta del Llobregat requereix i mereix.
epresentatives, signicatives i identitries pel Prat, aix com facilitar el reconeixement dels referents urbans que incideixin sobre el valor nodal i central del Prat i
territorial
ts estructurants de la ciutat.
- Nova urbanitat de la
infraestructura

rta corresponents a dos dels accessos

- Nous referents al territori
e se situen a lmbit.
riu, la Porta Llobregat. En aquest punt
aris amb la Gran Via i els accessos al
de llevant. La localitzaci duna de les
regat, la presncia duna potent pea

DIVERSITAT
un element torre fan daquest punt un
relaci a lHospitalet i la faana del

DIVERSITAT
l Parc Agrari. En aquest cas els usos
duna altra potent pea dequipaments
i i el Parc Agrari. Els usos terciaris
permeten construir una faana a la
skyline des del Parc Agrari. Aquesta
nfraestructura amb el ritme i al Parc
ontalitat.

Les portes del Prat

Les portes del Prat

SOSTENIBILITAT
SOSTENIBILITAT
Nova faana de la Gran Via

Nova faana de la Gran Via

l Prat, aix com facilitar el reconeixement dels referents urbans que incideixin sobre el valor nodal i central del Prat i

IDENT
LEIX DEL PARC CENTRAL: DE LA VIA ESPECIALITZADA A LEIX URB DESCALA LOCAL I METROPOLITANA ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT

1. Contextualitzaci
territorial

- Nova urbanitat de la
infraestructura

- Nous referents al territori

DIVERSITAT
Una nova porta al Prat: de la via especialitzada a LEix Central La construcci dels lmits dels espais collectius

SOSTENIBILITAT
Lactivitat a lEix del Parc Central Composici tes i visuals
 LES VORES, FORMA I ESCALA METROPOLITANA ORDENACI, FORMA

IDE
URBANA I IDENTITAT
ales
1. Contextualitzaci
les territorial
ons
sn
- Nova urbanitat de la
sta infraestructura
de
Prat - Nous referents al territori

DIVERSITAT
tud
que

SOSTENIBILITAT
Infraestructura, forma i escala metropolitana

8
ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT

2. Contextualitzaci
urbana

- Trama urbana en relaci al

teixit existent
coherent de dotacions i espais lliures que al llarg de gaireb dos

DIVERSI
kilmetres relliga les parts de la ciutat, partint de lavinguda Apel.les
ARTICULACI I CONTINUTAT AMB TEIXIT EXISTENT
Mestres ns a laccs al Parc Fluvial. ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT

2. Contextualitzaci
urbana

- Trama urbana en relaci al

teixit existent

SOSTENIBILITAT
- Contribuci respecte a la
localitzaci dequipaments i
espais lliures

13
coherent de dotacions i espais lliures que al llarg de gaireb dos

DIVERSI
kilmetres relliga les parts de la ciutat, partint de lavinguda Apel.les
ARTICULACI I CONTINUTAT AMB TEIXIT EXISTENT
Mestres ns a laccs al Parc Fluvial. ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT
3. Contextualitzaci urbana
2. Contextualitzaci
3.3 La contribuci respecte a la localitzaci dequipaments i espais lliures
urbana
El sistema despais lliures i equipaments esdevindr al Prat un instrument essencial per tal de cohesionar socialment el nou sector de lEixample Nord amb el nucli actual. Lordenaci dels

IDENTITAT
nous equipaments i espais lliures del sector cerca lequilibri social, la justa distribuci, la continutat fsica del sistema i la seva localitzaci estratgica respecte lescala metropolitana. - Trama urbana en relaci al
teixit existent

DIVERSITAT SOSTENIBILITAT
- Contribuci respecte a la
B. Vinculaci amb els valors ambientals i paisatgstics del Delta localitzaci dequipaments i
espais lliures
A ms de larticulaci dels equipaments amb el nucli urb ...+ Prat ha
cercat integrar els valors ambientals i paisatgstics del delta en el sistema
despais lliures. Lactuaci ms destacada per tal daconseguir-ho ha
estat la ordenaci duna topograa articial per sobre de la Ronda de
Llevant, per tal dintroduir el Parc Fluvial del Llobregat en linterior de la
proposta. La presncia dun curs daigua amb cabal constant al llarg de
tot el sistema despais lliures de la proposta (veure captol sobre el cicle
de laigua de la present memria) possibilita les condicions ambientals
necessries per a la pervivncia despcies vegetals i animals prpies
dels paisatges uvials. Per altra banda, la reserva despais destinats a 13
hortes urbanes introdueix un tipus dactivitat molt arrelat culturalment i
paisatgstica en lentorn deltaic.

VINCULACI AMB ELS VALORS AMBIENTALS I PAISAGSTICS DEL DELTA

SOSTENIBILITAT
14
 ID
ORDENACI, FORMA
r- URBANA I IDENTITAT
la
u,
b 2. Contextualitzaci
er urbana
n,
an
de
- Trama urbana en relaci al
or teixit existent

DIVERSITAT
la - Contribuci respecte a la
localitzaci dequipaments i
espais lliures
le
nt
ra - Localitzaci usos proposats

ra
i
ix
ns

t
git

SOSTENIBILITAT
la
l
de
i

es
at
ts
da
la
xo Distribuci dusos al 2000 +Prat model de ciutat al 2030

12
 ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT

2. Contextualitzaci
urbana

DIVERSITAT
DIVERSITAT
- Trama urbana en relaci al
teixit existent

- Contribuci respecte a la
localitzaci dequipaments i
Illa Prat suburb
Illa Prat suburb
espais lliures
Illa La Seda Illa La Seda

- Localitzaci usos proposats

- Reinterpretaci tipologica

Illa Prat Eixample

Illa Prat Eixample

SOSTENIBILITAT
SOSTENIBILITAT
Illa +Prat Illa +Prat

Evoluci de
Evoluci
la forma
deurbana
la forma
delurbana
Prat de
del
Llobregat
Prat de Llobregat

11 11
ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT

3. Contextualitzaci
paisatgstica

- El paisatge de laigua i
lestructura despais lliures
- Minimitzaci accions
sobre el subsl
- Topografia i paisatge de
laigua
 de lesfera privada.
DIVERSITAT
lectiva
1. Diversitat en lesfera
urbanitat collectiva
a fet, histricament, al llarg de carrers. Tant aquelles traces que han marcat els lmits de les diverses fases de creixement del nucli - Els carrers

IDENTITAT
Setembre) com aquelles que donen continutat al nucli i el vinculen amb el territori (Major/Frederic Soler o Marina / Joan Maragall)
m a denidor de la identitat urbana. La caracteritzaci dels diversos mbits de proposta vindr donada per la diversitat de solucions

Secci C S

aixa D. Viaris de carcter local

ple El control de laccs amb vehicle privat s un tema de creixent vigncia
de en les nostres ciutats. La pacicaci del trnsit en les rees residencials
una s un dels temes prioritaris de la proposta i a aquest efecte el teixit
urb sorganitza mitjanant la denici drees ambientals (veure Secci I
punt de mobilitat ecient de la present memria). Aquestes illes, amb Secci G
rees no inferiors a 20.000 m de superfcie, deneixen sub-illes duns Secci E
5.000/6.000 m2 de superfcie. Daquesta manera, el permetre de les
xos rees ambientals es deneix per viaris ms de 20 m. de caixa i en Secci C
Secci A Secci F
itat el que es concentra el trnsit ms pesant (secci tipus G). A linterior Secci F
marcat els lmits
ci. noms de les diverses
hi accedeixen fases invertida
viaris de prioritat de creixement del nucli
(secci tipus E)

DIVERSITAT
Secci D

IDENTITAT
mb
e la el La
marcat territori
els (Major/Frederic
delmits
nici dels carrers
de les Soler
i el seu
diverses o Marina
carcter
fases / Joan
dehacreixement
estat Maragall)
determinant a lhora
del nucli Secci D
destablir els criteris
vindrdordenaci de ledi caci. Partint de lestructura

IDENTITAT
mbits
mb elde proposta
territori (Major/Fredericdonada per
Soler olaMarina
diversitat de Maragall)
/ Joan solucions Secci H
de la trama viria i del carcter de cadascun dels carrers, shan denit
mbits de Secci H
les proposta
condicions vindr
que elsdonada peredi
seus fronts la diversitat
cats haviende desolucions
complir i, per
agregaci, les condicions de les illes. Es dna, per tant, una molt
estreta vinculaci entre
Seccilespai
A carrer i els criteris de composici de les Secci B
ntre illes edicades, ms desenvolupats en el captol destinat a la diversitat Secci B Secci B Secci G
Secci B
disa de lesfera privada.
rb
B )a Seccions tipus de viari Secci E
ana
bre
pais

Secci A Secci F
Secci C Secci H Secci H

STENIBILITAT
Via, Secci A Secci F
DIVERSITAT

ana
ria
IVERSITAT

ria
Secci I
cals Secci G
eva Secci E

era Secci C
Secci F
del Secci B Secci B Secci G
mb Secci D
Secci D Secci I
Secci B Secci B Secci G
Secci H
Secci H
 IDEN
DIVERSITAT

1. Diversitat en lesfera
collectiva

- Els carrers

- Els equipaments

DIVERSITAT
Distribuci per fases de les dotacions pbliques

SOSTENIBILITAT
Condicions de les dotacions pbliques

17
 Lesfera collectiva de la nostra ciutat contempornia ja no es dona nicament en els mbits de titularitat pblica (espais lliures, equipaments i carrers). Laparici de nous hbits de consum

IDENTITAT
i entreteniment fan pertinent la reexi sobre aquests nous mbits, formats pels espais comercials i doci.

ID
e DIVERSITAT
l
t
C. La potenciaci dun espai comercial dispers, urb i de petita
,
s
superfcie
1. Diversitat en lesfera
x En el nostre entorn cultural no s possible la construcci dun espai
e
s
fortament urb sense conar en el carrer com a aglutinador de lactivitat
econmica. s per aquest motiu que, ms enll de la denici despais
comercials localitzats i de gran intensitat urbana, cal preveure la
collectiva
localitzaci dactivitat comercial en planta baixa del teixit residencial.

DIVERSITAT
Lluny de dispersar aquesta estratgia per tota la proposta, es deneixen
a

ra collectiva - Els carrers

eixos prioritaris de localitzaci dactivitat comercial en planta baixa,
a majoritriament en els carrers de seccions tipus B, C, G. Com a criteri

DIVERSITAT
a general sha considerat una reserva per a usos comercials al voltant
del 10% del sostre total de les illes que donen faana a aquests eixos.
x
e
a - Els equipaments
s
a
o
i
- Els espais de loci
cpornia ja no es dona nicament en els mbits de titularitat pblica (espais lliures, equipaments i carrers). Laparici de nous hbits de consum

IDENTITAT
aquests nous mbits, formats pels espais comercials i doci.
c
t
a
4. Diversitat en lesfera collectiva

SOSTENIBILITAT
s

SOSTENIBILITAT
4.3 Espais collectius doci
Lesfera collectiva de la nostra ciutat contempornia ja no es dona nicament en els mbits de titularitat pblica (espais lliures, equipaments i carrers). Laparici de nous hbits de consum
diversos criteris, fan pertinent la reexi sobre aquests nous mbits, formats pels espais comercials i doci.

IDENTITAT
i entreteniment s terciari: comercial/productiu
s comercial de petit format (abast local)

i els seu carcter s comercial de gran format (abast metropolit)

denit mbits de La potenciaci dun espai comercial metropolit, urb i de petita superfcie

de larquitectura
collectius. Sn 20

La localitzaci dels nous espais collectius ha seguit diversos criteris,

Leix del Parc Central
tals com laccessibilitat metropolitana, el context urb i els seu carcter
estructurador a la proposta. Daquesta manera shan denit mbits de
major intensitat urbana, amb una ms alta signicaci de larquitectura
nt urb,
sobreamb dos es localitzen aquests nous espais collectius. Sn
els quals 19
bsicament
territori: dos:
la Porta

DIVERSITAT
eixenA.aquest
La faana nou
urbana del cobriment de la C-31
amb una reserva
s comercials i una
El nou front de la Gran Via t un carcter marcadament urb, amb dos
pols de gran intensitat que el posen en relaci amb el territori: la Porta
lita laLlobregat
localitzaci

DIVERSITAT
i la Porta Parc Agrari. Les illes que deneixen aquest nou
urbana aquesta
front urb tenen una marcada component comercial, amb una reserva
seccidunporticada,
20% del seu sostre destinat exclusivament a usos comercials i una
planta baixa de 30 metres de profunditat que possibilita la localitzaci
plada amb lnies
de comer de tamany mitj. A efectes de signicaci urbana aquesta
eix cvic, central
planta baixa es congura com a scol continu amb una secci porticada,
activitats
situadaque shi sud duna rambla de 25 m. damplada amb lnies
a faana
dautobs
r el Prat intermunicipal. Es tracta, per tant, dun nou eix cvic, central
existent
amb la seva posici i que, per lalta atractivitat de les activitats que shi
ana amb lescala
situen, ha desdevenir un element capa de vincular el Prat existent
amb el nou eixample de Nord, des de lescala urbana amb lescala
metropolitana.

SOSTENIBILITAT
STENIBILITAT
La faana urbana del cobriment de la C-31
arc Agrari que, a partir de laccs al
mitjanant el Cam del Sorral relligui DIVERSITAT
Cal Parellada i Can Comas) i camps
mbit que, a partir de la cota elevada 1. Diversitat en lesfera
lespai uvial del riu Llobregat. collectiva

DIVERSITAT
al de la Dreta, entesos com a verds - Els carrers
ua. Aquests dos grans parcs lineals
lectiva
- Els equipaments
ees de dotacions collectives, petits
diverses zones habilitades com a - Els espais de loci
rees dhorta es situen en paquets
- Els espais lliures
s homogniament per la proposta i
tm.
unaEs tracta peressencial.
caracterstica tant dunMs
sistema
enll duna reserva despais lliures continus es proposa la sistematitzaci duna gran diversitat

IDENTITAT
aiar i a laamb
escala, proximitat
funcionsapotencials
lusuari. concretes associades i amb relacions determinades amb el seu entorn urb especc.

sordenen dacord amb els eixos de carcter local del nou eixample
proposat. Des daquesta rea, entesa com a parking disuasori,
ts saccedeix a peu o en bicicleta al parc Fluvial.

El Parc Fluvial s ents amb una doble lectura: en primer lloc,

de com un espai dinterpretaci del Parc Agrari que, a partir de laccs al

SOSTENIBILITAT
en sector des del parking disuasori i mitjanant el Cam del Sorral relligui
lestructura de masies (Cal Misses, Cal Parellada i Can Comas) i camps
de cultiu. En segon lloc, com un mbit que, a partir de la cota elevada
s de la Mota, permeti una lectura de lespai uvial del riu Llobregat.
ot

DIVERSITAT
es Els parcs lineals del Canal de la Dreta, entesos com a verds
l, lineals relligats pels cursos daigua. Aquests dos grans parcs lineals
estructuren i relliguen diverses rees de dotacions collectives, petits
espais lliures de carcter local i diverses zones habilitades com a
ix zones dhortes urbanes. Aquestes rees dhorta es situen en paquets
te no majors de 4.000 m, distributs homogniament per la proposta i
de amb parcelles no majors de 600 m. Es tracta per tant dun sistema
despais molt vinculats a loci familiar i a la proximitat a lusuari.

all
n:

de
un Estructura dels grans espais lliures
nt
re
 IDENT
DIVERSITAT

1. Diversitat en lesfera
collectiva

- Els carrers

- Els equipaments

- Els espais de loci

- Els espais lliures

DIVERSITAT
2. Diversitat en lesfera
privada

- Tipologia i forma edificada

- Equilibri dusos i activitats

SOSTENIBILITAT
Carrer, illa, eixample. Diversitat morfolgica

23
 I
DIVERSITAT

1. Diversitat en lesfera
collectiva

- Els carrers

- Els equipaments

DIVERSITAT
- Els espais de loci

- Els espais lliures

2. Diversitat en lesfera
privada

- Tipologia i forma edificada

- Equilibri dusos i activitats

SOSTENIBILITAT
Punts xes, volums exibles en alada, volums exibles en posici
 IDENTI
DIVERSITAT

1. Diversitat en lesfera
collectiva
ixit
ctiu
nen - Els carrers

la - Els equipaments
i el
dal
itat - Els espais de loci
ent

DIVERSITAT
- Els espais lliures

2. Diversitat en lesfera
privada

- Tipologia i forma edificada

- Equilibri dusos i activitats

SOSTENIBILITAT
Diversitat funcional

26
 conmica i els usos que el sector pot oferir.

IDENTITA
mplia oferta dels mbits que, lligats a la mateixa xarxa territorial i dinfraestructures, es troben en desenvolupament en lactualitat. DIVERSITAT

1. Diversitat en lesfera
collectiva
structura
- Els carrers
litzaci dels
t i aprotant
- Els equipaments
un sector de
s predomina - Els espais de loci
resncia de
tipolgica
localitzaci
- Els espais lliures
innovaci i

DIVERSITAT
2. Diversitat en lesfera
privada
exibles que - Tipologia i forma edificada
cie junt amb

el Mas Blau,
- Equilibri dusos i activitats
s productiu

dencials i els
s productiu
(20-40%).

SOSTENIBILITAT
27
SOSTENIBILITAT

1. Contribuci ambiental
- El cicle de laigua

-Producci i distribuci de
lenergia

- Gesti de residus
 SOSTENIBILITAT

1. Contribuci ambiental
- El cicle de laigua

-Producci i distribuci de
lenergia

- Gesti de residus

2. Control
7. Contribuci ambiental mediambiental des de
7. Contribuci ambiental
7.4 Control mediambiental des de larquitectura larquitectura
7.4 Control mediambiental des de larquitectura
Orientar, ventilar i protegir les arquitectures per incrementar
Orientar,el potencial
ventilar destalvi
i protegir energtic
les arquitectures per incrementar el potencial destalvi energtic
a

IDENTITAT
Per tal daconseguir una major ecincia energtica i una protecci activa deluna medi ambient s necessari incidir activa
en ladel
forma
medi construda de la ciutat.

IDENTITAT
Per tal daconseguir major e cincia energtica i una protecci ambient s necessari incidir en la forma construda de la ciutat.
Cal pensar tamb les arquitectures, la seva posici i les Cal sevespensar tamb de
formes les manera
arquitectures,
quela potencin
seva posicilesi lesaportacions
seves formes solars,
de manera que potencin
minimitzin leslesprdues
aportacions solars, minimitzin
energtiques, esles prdueslaenergtiques,
fomenti ventilaci es
i fomenti la ventilaci i
refrigeraci natural, i es redueixi la contaminaci acstica.
otencial refrigeraci natural, i es redueixi la contaminaci acstica.
destalvi energtic

IDENTITAT
ctiva del medi ambient s necessari incidir en la forma construda de la ciutat.
mes de manera que potencin les aportacions solars, minimitzin les prdues energtiques, es fomenti la ventilaci i
E. Gesti inteligent dels recursos naturals

A. Orientaci i aprotament solar El projecte incorpora la necessitat del reciclatge de les aiges de pluja

Faanes amb component sud, ventilaci creuada i vents dominants Plans i faanes captadores
a les arquitectures. Lemmagatzematge de les aiges pluvials permet
la seva reutilitzaci i destinar-les al reg dels espais lliures aix com pels
Les faanes amb component sud sn aquelles que es situen entredipsits dinodors.
-90 i 90, respecte aquesta orientaci, mentre que les situades entreEs preveu la incorporaci a les arquitectures de sistemes de captaci
-30 a 30 sn les de ms alta ecincia energtica. En aquest sentitdenergia solar tant en coberta com en faana, especialment per les
el projecte, per tal doptimitzar laprotament solar que suposa aquestaedicacions dus terciari. Aix mateix es preveuen sistemes de recollida
pneumtica de residus i descalfament daigua per energia trmica.
orientaci, disposa les edicacions de forma que sassegura que el 65%

DIVERSITAT
de les faanes tenen aquesta component.
Lexposici de les arquitectures a sud haur dincorporar elements de
control ambiental i de transici entre els espais exteriors i interiors, com
sn les galeries, les tribunes o els porxos, tal com es proposa per a la

DIVERSITAT
secci de la Gran Via.
Las tipologies de gran fondria, com les proposades pels sectors DIVERSITAT
terciaris de lEix del Parc Central, incorporen els atris com a elements
dintercanvi lumnic, trmic i de control climtic.
Pel que fa a les ombres, lordenaci proposada assegura una cota
mxima dombres permanents pels espais lliures. Daquesta manera
saconsegueix que els espais lliures tinguin assegurat el seu assoleig en
un percentatge ms que notable, tal com sindica al quadre segent.
ILLES TRADISA ILLES GRAN VA

SOSTENIBILITAT
ESTIU HIVERN ESTIU HIVERN
23% de la superfcie 13% de la superfcie 21% de la superfcie 13% de la superfcie
amb 10 hores de sol amb 10 hores de sol amb 10 hores de sol amb 10 hores de sol
al dia al dia al dia al dia

78% de la superfcie 66% de la superfcie 74% de la superfcie 55% de la superfcie

amb 6 hores de sol amb 6 hores de sol amb 6 hores de sol amb 6 hores de sol
al dia al dia al dia al dia

Degut a que lordenaci proposada s de caire exible, el pla dombra

SOSTENIBILITAT
Faanes amb component sud, ventilaci creuada i vents dominants
representa un comproms dassoleig per les possibles variacions de
SOSTENIBILITAT

Faanes amb component sud, ventilaci creuada i vents dominants

lordenaci. No obstant, la separaci entre les edicacions assegura Plans i faanes captadores
Orientaci i aprofitament
laccs del sol solar
a la totalitat dels habitatges. Orientaci i aprotament solar
Orientaci i aprotament solar

39

ILLA TRADISA ESTIU ILLA TRADISA HIVERN ILLA CARREFOUR ESTIU ILLA CARREFOUR HIVERN
ILLA TRADISA HIVERN ILLA CARREFOUR ESTIU ILLA CARREFOUR HIVERN
 desplaaments urbans a peu oen bicicleta.
Millorar i connectar la xarxa despais lliures per afavorir els desplaaments urbans a peu o en bicicleta.

I
SOSTENIBILITAT
biental
C. Localitzar activitats a prop dels nodes de transport

Amb lobjectiu de millorar la mobilitat interna del sector, la proposta

dordenaci localitza els desenvolupaments, els grans equipaments i
les activitats de major intensitat ds a prop del metro, evitant que els
recorreguts de vianants siguin superiors a 500 metres.
Pel que fa a lautobs, la distribuci de les parades proposada per a les
1. Contribuci ambiental
dues noves lnies permet que els recorreguts de vianants siguin sempre

DIVERSITAT

DIVERSITAT
inferiors a 300 metres.

D. Articular les xarxes dautobus, metro i tren: afavorir la - El cicle de laigua

ema urb cal minimitzar lsdeldel
intermodalitat transport privat i incrementar loferta de transport pblic (metro, bus, tren) aix com dels sistemes despais pblics que
transport

IDENTITAT
a peu. La proposta planteja la possibilitat darticulaci entre la xarxa
dautobusos, el metro i la xarxa ferroviria. En aquest sentit apareix el -Producci i distribuci de
sit en vehicle privatnouanode
la axarxa bsica permet millorar les condicions acstiques als carrers ms locals, incrementant la qualitat urbana daquestes
lestaci dalta velocitat del Prat, on safavoreix lintercanvi
entre autobs urb, interurb, metro, tren de rodalies i alta velocitat. lenergia
Es proposen tamb tres nodes dintercanvi modal entre metro, autobs
urb, interurb i vehicle privat:

A la porta cap el Parc Agrari (metro L-1-bus-bus interurb- - Gesti de residus

icle privat enfront dels
cotxe) altres modes de transport.
Jerarquia viria

per tal dafavorir els desplaaments urbans

Porta del Llobregat (metro L-9-bus-bus iinterurb-cotxe)
interurbans en aquest tipus de transport Accesibilitat al transport pblic des dels teixits
2. Control

SOSTENIBILITAT
espais lliures per afavorir elsParcdesplaaments urbans a peu o en bicicleta.

SOSTENIBILITAT
Eix del Central (metro L-1-bus-bus interurb-cotxe)

Per altra banda es proposa larticulaci entre el vehicle privat i el mediambiental des de
larquitectura
transport pblic i bicicletes amb la localitzaci de bosses daparcament
accessibilitat als espais
sobre el traat de la ronda de llevant i ponent, junt als sectors terciaris
i dequipament. Aquests espais daparcament han de donar servei als
usos que els acompanyen alhora que permeten lintercanvi de sistema
de transport amb el metro, lautobs o la bici.

s es construeix segons un 3. Mobilitat eficient

xa secundria i el sistema

rees ambientals
elaci dels recorreguts del
rd, i de laltre, el vincle amb 40 Nodes dintercanvi nodal

DIVERSITAT
el Parc Agrari, les platges o 42

Xarxa de vianants i espais pblics

SOSTENIBILITAT
Xarxa de vianants i espais pblics
1960-1970 EL TERRITORI AGRCOLA DEL PLA DEL BAGES ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla
1960-1970 EL TERRITORI AGRCOLA DEL PLA DEL BAGES ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

1970-1980 EL NAIXEMENT DE LAGULLA

1980-2000 EL TALL DE LES INFRAESTRUCTURES ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla
1980-2000 EL TALL DE LES INFRAESTRUCTURES ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

2000-2010 LES CIUTATS EXTENEN CAP AL PARC

ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

- Suport fsic
- El territori de lAgulla
ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

- Suport fsic
- El territori de lAgulla
- Terres i aiges, visuals
ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

- Suport fsic
- El territori de lAgulla
- Terres i aiges, visuals
- Entorn natural, paisatge i
usos del sl
ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

- Suport fsic
- El territori de lAgulla
- Terres i aiges, visuals
- Entorn natural, paisatge i
usos del sl

- Mobilitat i Accessibilitat
- Infraestructures, vies i
carrers
ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

- Suport fsic
- El territori de lAgulla
- Terres i aiges, visuals
- Entorn natural, paisatge i
usos del sl

- Mobilitat i Accessibilitat
- Infraestructures, vies i
carrers
- Camins i dreceres
ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

- Suport fsic
- El territori de lAgulla
- Terres i aiges, visuals
- Entorn natural, paisatge i
usos del sl

- Mobilitat i Accessibilitat
- Infraestructures, vies i
carrers
- Camins i dreceres
- El carcter dels camins i
recorreguts
ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

- Suport fsic
- El territori de lAgulla
- Terres i aiges, visuals
- Entorn natural, paisatge i
usos del sl

- Mobilitat i Accessibilitat
- Infraestructures, vies i
carrers
- Camins i dreceres
- El carcter dels camins i
recorreguts

- Estructura Territorial i
Urbana
- LAgulla i el Territori
ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

- Suport fsic
- El territori de lAgulla
- Terres i aiges, visuals
- Entorn natural, paisatge i
usos del sl

- Mobilitat i Accessibilitat
- Infraestructures, vies i
carrers
- Camins i dreceres
- El carcter dels camins i
recorreguts

- Estructura Territorial i
Urbana
- LAgulla i el Territori
- LAgulla i els Nuclis
ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

- Suport fsic
- El territori de lAgulla
- Terres i aiges, visuals
- Entorn natural, paisatge i
usos del sl

- Mobilitat i Accessibilitat
- Infraestructures, vies i
carrers
- Camins i dreceres
- El carcter dels camins i
recorreguts

- Estructura Territorial i
Urbana
- LAgulla i el Territori
- LAgulla i els Nuclis

- mbits dactivitat en relaci

al Parc
ANLISI I SNTESI

- La construcci del territori

de lAgulla

- Suport fsic
- El territori de lAgulla
- Terres i aiges, visuals
- Entorn natural, paisatge i
usos del sl

- Mobilitat i Accessibilitat
- Infraestructures, vies i
carrers
- Camins i dreceres
- El carcter dels camins i
recorreguts

- Estructura Territorial i
Urbana
- LAgulla i el Territori
- LAgulla i els Nuclis

- mbits dactivitat en relaci

al Parc

- Elements culturals i dinters

Patrimonial
ANLISI I SNTESI

DETECTANT
LESTRUCTURA DE LA
CIUTAT EXISTENT

DEFINICI DOBJECTIUS
I ESTRATGIES DE
PROJECTE
ANLISI I SNTESI

DETECTANT
LESTRUCTURA DE LA
CIUTAT EXISTENT

DEFINICI DOBJECTIUS
I ESTRATGIES DE
PROJECTE
ANLISI I SNTESI

DETECTANT
LESTRUCTURA DE LA
CIUTAT EXISTENT

DEFINICI DOBJECTIUS
I ESTRATGIES DE
PROJECTE
ANLISI I SNTESI

DETECTANT
LESTRUCTURA DE LA
CIUTAT EXISTENT

DEFINICI DOBJECTIUS
I ESTRATGIES DE
PROJECTE

CONSTRUINT LA NOVA
ESTRUCTURA DE LA
CIUTAT
ANLISI I SNTESI

DETECTANT
LESTRUCTURA DE LA
CIUTAT EXISTENT

DEFINICI DOBJECTIUS
I ESTRATGIES DE
PROJECTE

CONSTRUINT LA NOVA
ESTRUCTURA DE LA
CIUTAT

RESULTAT FORMAL

LESTRUCTURA DE LA
ORDENACI

LA FORMA URBANA

LA IDENTITAT
ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT
1. CONTINUTAT TERRITORIAL

- Infraestructures i camins
- Accessos, portes i
aparcaments
- Xarxa de camins de
bicicletes i transport
pblic
- Xarxa de camins interns
del Parc
ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT
1. CONTINUTAT TERRITORIAL

- Infraestructures i camins
- Accessos, portes i
aparcaments
- Xarxa de camins de
bicicletes i transport
pblic
- Xarxa de camins interns
del Parc

2. CONTINUTAT NATURAL

- Espais lliures i agrcoles

- Espai lliure agrcola
- Espai lliure ciutad
- Estructura funcional de
lepai lliure
- Passos i continutats
ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT
1. CONTINUTAT TERRITORIAL

- Infraestructures i camins
- Accessos, portes i
aparcaments
- Xarxa de camins de
bicicletes i transport
pblic
- Xarxa de camins interns
del Parc

2. CONTINUTAT NATURAL

- Espais lliures i agrcoles

- Espai lliure agrcola
- Espai lliure ciutad
- Estructura funcional de
lepai lliure
- Passos i continutats

3. CONTINUTAT CIUTADANA

- Els espais durbanitat

ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT
1. CONTINUTAT TERRITORIAL

- Infraestructures i camins
- Accessos, portes i
aparcaments
- Xarxa de camins de
bicicletes i transport
pblic
- Xarxa de camins interns
del Parc

2. CONTINUTAT NATURAL

- Espais lliures i agrcoles

- Espai lliure agrcola
- Espai lliure ciutad
- Estructura funcional de
lepai lliure
- Passos i continutats

3. CONTINUTAT CIUTADANA

- Els espais durbanitat

- Treball sobre els tres eixos
- Eix del lleure
ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT
1. CONTINUTAT TERRITORIAL

- Infraestructures i camins
- Accessos, portes i
aparcaments
- Xarxa de camins de
bicicletes i transport
pblic
- Xarxa de camins interns
del Parc

2. CONTINUTAT NATURAL

- Espais lliures i agrcoles

- Espai lliure agrcola
- Espai lliure ciutad
- Estructura funcional de
lepai lliure
- Passos i continutats

3. CONTINUTAT CIUTADANA

- Els espais durbanitat

- Treball sobre els tres eixos
- Eix del lleure
- Eix de la cultura
ORDENACI, FORMA
URBANA I IDENTITAT
1. CONTINUTAT TERRITORIAL

- Infraestructures i camins
- Accessos, portes i
aparcaments
- Xarxa de camins de
bicicletes i transport
pblic
- Xarxa de camins interns
del Parc

2. CONTINUTAT NATURAL

- Espais lliures i agrcoles

- Espai lliure agrcola
- Espai lliure ciutad
- Estructura funcional de
lepai lliure
- Passos i continutats

3. CONTINUTAT CIUTADANA

- Els espais durbanitat

- Treball sobre els tres eixos
- Eix del lleure
- Eix de la cultura
- Eix Tecnolgic
CRITERIS I DIRECTRIUS
DE PROJECTE
1. CONTINUTAT TERRITORIAL
CRITERIS I DIRECTRIUS
DE PROJECTE
1. CONTINUTAT TERRITORIAL
CRITERIS I DIRECTRIUS
DE PROJECTE
1. CONTINUTAT TERRITORIAL
CRITERIS I DIRECTRIUS
DE PROJECTE
1. CONTINUTAT TERRITORIAL

2. CONTINUTAT NATURAL
CRITERIS I DIRECTRIUS
DE PROJECTE
1. CONTINUTAT TERRITORIAL

2. CONTINUTAT NATURAL

3. CONTINUTAT CIUTADANA