UNITAT 5.

LESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES

1. La biosfera, lecosfera i els ecosistemes

El conjunt de tots els ssers vius que habiten la Terra es coneix com a
BIOSFERA.
Els ssers vius que constitum la biosfera, tant els unicellulars com els
pluricellulars, depenem els uns dels altres.

No sabem quants grups dssers vius diferents, s a dir, quantes ESPCIES, formen la
biosfera, tot i que actualment se'n coneixen i se n'han classificat ms de dos milions.

ESPCIE: Grup d'ssers vius que tenen unes caracterstiques comunes i als quals es dna
un mateix nom.

Un ECOSISTEMA s:
el conjunt d'ssers vius que habiten (viuen) en un lloc determinat,
les relacions que estableixen entre ells, i
les caracterstiques fsiques del lloc on viuen i
les relacions entre el medi i els organismes.

ECOSFERA: s el conjunt de tots els ecosistemes de la Terra, que estan connectats entre
ells.

La BIOSFERA s la part viva de l ECOSFERA

BIOMES: Sn els ecosistemes terrestres que ocupen grans extensions en el planeta amb
una vegetaci caracterstica.
2. Els components de lecosistema
En qualsevol ecosistema, tant terrestre com aqutic, podem identificar dos components:
la biocenosi i el bitop
La biocenosi
s el conjunt dels ssers vius de l'ecosistema: animals, plantes, fongs i tots els
organismes.
Per descriure-la hem de saber:
La llista d'ssers vius de l'ecosistema i el percentatge que ocupa cada espcie en la
biocenosi.
Les relacions que s'estableixen entre tots aquests ssers vius. Hi ha relacions trfiques o
alimentries, per tamb n'hi ha d'altres tipus.
Els factors bitics sn les relacions que sestableixen entre els ssers vius dun
ecosistema i que condicionen la seva existncia.
El bitop
s la part inorgnica de l'ecosistema. Est format per les roques, l'aire, l'aigua, les sals
dissoltes, la sorra, etc.

Per descriure'l necessitem:

La descripci del tipus d'ecosistema: una bassa, un parc, un conreu de cereals, una zona
del fons mar, etc.
 Una relaci de les caracterstiques fsiques i qumiques que el caracteritzen, com ara el
tipus de sl, la quantitat de llum, les temperatures, etc.
Les variables fisicoqumiques del medi, que influeixen en la vida dels organismes, es
coneixen com a factors abitics.

La cincia que estudia la composici i el funcionament dels ecosistemes s

l'ecologia, que s una part de la biologia.

5. Lhbitat i el nnxol ecolgic

En els ecosistemes, els ssers vius ocupen un hbitat i un nnxol ecolgic, dos conceptes
diferents, per molt relacionats.

Hbitat
s el lloc fsic d'un ecosistema on viuen els individus d'una espcie determinada.
L'hbitat d'un sser viu t les condicions naturals necessries per permetre la vida de la
seva espcie.

Nnxol ecolgic
s el qu fa una espcie en l'ecosistema, i inclou molts aspectes:
1. el comportament,
2. el tipus d'aliment que consumeix,
3. els llocs on troba aquest aliment,
4. els depredadors que se n'alimenten,
5. la manera d'utilitzar els recursos disponibles o
6. els efectes que t sobre altres espcies de l'ecosistema...

Dues espcies poden compartir el mateix hbitat, per normalment no

comparteixen el mateix nnxol ecolgic:
Si totes dues mengen el mateix aliment, necessiten la mateixa temperatura, humitat...
s'estableix una competncia, i una de les dues espcies, la ms ben adaptada, acabar
eliminant l'altra.

Per exemple, si en un ecosistema on habiten conills introdum una poblaci de llebres,

totes dues espcies entraran en competncia per l'aliment, i la pitjor adaptada acabar
desapareixent.

El nnxol ecolgic d'un organisme s el resultat de l'adaptaci d'aquest organisme a

l'ambient on viu.

7. Lalimentaci dels ssers vius en els ecosistemes

Tots els ssers vius necessiten energia, que obtenen dels aliments.
El conjunt d'organismes d'un ecosistema que obt els aliments de la mateixa manera rep el
nom de nivell trfic.
Cadena trfica
Els ssers vius es poden classificar en els nivells trfics segents:
Els PRODUCTORS fabriquen la seva prpia matria orgnica a partir de dixid de carboni, aigua i
sals minerals.
Per aconseguir-ho, fan la fotosntesi utilitzant l'energia del Sol.
Les plantes, les algues i alguns bacteris sn els productors en els ecosistemes
 Els CONSUMIDORS s'alimenten d'altres ssers vius.
N'hi ha de tres tipus:
PRIMARIS: sn HERVBORS, com ara les ovelles, els saltamartins i molts altres animals:
s'alimenten de vegetals.
SECUNDARIS: sn CARNVORS, com ara els llops, les musaranyes i molts d'altres:
s'alimenten dels herbvors.
Alguns sn OMNVORS, s a dir, inclouen vegetals en la dieta.
TERCIARIS: salimenten daltres animals, tant herbvors com carnvors, com ara els
taurons, les serps o l'liga.
Tamb reben el nom de SUPERCARNVORS.
Els DESCOMPONEDORS salimenten descomponent la matria orgnica i produint com a resultat
substncies inorgniques, que desprs utilitzaran els productors en la fotosntesi.
Les relacions trfiques
Les relacions trfiques sn les que s'estableixen entre els ssers vius que s'alimenten els uns dels
altres.
Les relacions trfiques que hi ha entre diversos ssers vius es poden presentar en forma de:
Cadenes, on observem una nica relaci trfica
Xarxes trfiques, sn el conjunt de cadenes trfiques dun ecosistema
Pirmides ecolgiques, s lorganitzaci per nivells trfics

6. La matria i lenergia en els ecosistemes

En els ecosistemes, la matria i l'energia es transmeten per mitj de les relacions alimentries
(trfiques) que s'estableixen entre els organismes.
En tots els ecosistemes tenen lloc dos processos de manera simultnia:
1. un flux d'energia, obert
2. un cicle de matria, tancat.
El flux denergia (obert)
El flux d'energia en l'ecosistema s'inicia amb la fotosntesi.
L' energia entra a l'ecosistema com a energia lumnica, procedent del Sol
Els organismes fotosinttics (productors) la transformen en energia qumica, que s'emmagatzema
en la matria orgnica dels productors
Desprs, passa d'uns nivells trfics a uns altres.
En passar per diferents nivells trfics, l'energia segueix un flux unidireccional.
En cada transferncia energtica, d'un nivell trfic a un altre, noms s'aprofita una part de
l'energia per al manteniment de les funcions vitals, mentre que una altra part es perd amb la
respiraci en forma de calor. Aquesta calor se cedeix al medi i no es reutilitza.
El cicle de la matria (tancat)
Al contrari del que passa amb l'energia, la matria es recicla i no es perd, sin que circula
per l'ecosistema de manera cclica.
Els organismes productors consumeixen matria inorgnica i la transformen en matria
orgnica, que va passant pels diferents nivells de consumidors.
Quan els productors i els consumidors moren, les seves restes sn transformades en matria
inorgnica pels organismes descomponedors.
Desprs del treball dels descomponedors, les substncies inorgniques s'alliberen al medi
(sl o aigua), des don poden passar de nou als productors.

8. Les pirmides ecolgiques

CONSUMIDORS TERCIARIS (sper carnvors)
CONSUMIDORS SECUNDARIS (animals carnvors i omnvors)
CONSUMIDORS PRIMARIS (animals herbvors)
PRODUCTORS (plantes, algues i alguns bacteris)
10. Les relacions bitiques
Els ssers vius, en la naturalesa, es relacionen els uns amb els altres.
Les relacions sn:

INTRAESPECFIQUES, si tenen lloc entre individus de la mateixa espcie

Associacions gregries
Grups d'individus, no necessriament emparentats, que viuen junts durant un
perode ms o menys llarg, amb l'objectiu d'ajudar-se mtuament (defensa,
cerca d'aliment, migracions, etc.).
Per exemple, un esbart d'ocells migrant.
Associacions colonials
Conjunts d'individus que es mantenen units i que provenen d'un mateix
progenitor.
Per exemple, els coralls.
Associacions socials
Conjunts d'individus jerarquitzats entre ells i amb distribuci del treball.
Els individus tenen diferncies anatmiques i fisiolgiques.
Per exemple, un rusc d'abelles.
Associacions familiars
Grups d'individus emparentats (sn famlia) entre si,
El seu objectiu s la procreaci i la protecci de les cries.
Per exemple, una famlia de lmurs.

INTERESPECFIQUES, si s'estableixen entre organismes d'espcies diferents.

Mutualisme
Dos o ms individus d'espcies diferents s'associen per beneficiar-se
mtuament.
Per exemple, els esplugabous s'alimenten dels parsits dels bous.
Si la relaci de dependncia s molt forta i els organismes no poden viure
per separat, es parla de simbiosi.
Comensalisme
Un individu (comensal) s'alimenta de les restes de menjar o dels productes
alliberats per un altre organisme, i a aquest li s igual.
Per exemple, els escarabats que s'alimenten d'excrements de mamfers.
Inquilinisme
Un individu (inquil) es refugia en el cos (o en alguna resta) d'un altre sser
viu, sense perjudicar-lo.
Per exemple, el bernat ermit que viu a les closques buides de caragols.
Parasitisme
Un individu (parsit) viu a costa d'un altre (hoste), al qual perjudica, per
sense causar-li la mort.
Per exemple, la cotxinilla s parsita de la figuera de moro.
Depredaci
Un individu (depredador) en mata un altre (presa) i el consumeix totalment
o parcialment per alimentar-se'n.
Per exemple, el lleopard i la gasela.