Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

GUIA DESTUDI 1

Mdul 1. Nombres ndexs

1.1 Introducci
1.2 ndexs simples
1.3 ndexs compostos
1.4 ndexs de preus
1.5 ndexs de producci i de valor
1.6 Operacions amb ndexs

Comentari general dels continguts

Introducci
ndexs simples
ndexs complexos
En aquests apartats estudiem el concepte de nombre ndex i la tipologia dndexs (simples,
complexos, ponderats i no ponderats).

ndexs de preus
ndexs de producci i de valor
En aquests apartats aprendrem a aplicar els ndexs complexos en el clcul de la variaci
dels preus dels productes, aix com de la quantitat produda o venuda. Estudiarem els
ndexs de preus i quantitats ms utilitzats: Laspeyres i Paasche.

Operacions amb ndexs

En aquest darrer apartat estudiem algunes propietats importants (reversibilitat, circularitat,
encadenament) que han de complir els nombres ndexs per poder operar amb ells. A ms,
sestudia el concepte de canvi de base i de deflaci duna srie.

1
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

Ritme destudi
Per comenar us suggerim que realitzeu una primera lectura del tema sencer posant especial
mfasi en els punts essencials descrits a continuaci.

Us proposem el segent pla destudi:

Apartat Punts essencials1 Temps2

1.1. Introducci Definici i interpretaci de nombre ndex.

1.2. ndexs simples Taxa de variaci. Tipologia ndexs.
1.3 ndexs complexos 1 hora i

1.4. ndexs de preus Definici i construcci dels diferents ndexs.

1.5. ndexs de producci i ndex de Laspeyres. ndex de Paasche. ndex
de valor dEdgeworth. 2 hores

Reversibilitat, circularitat, encadenament.

1.6. Operacions amb ndexs 2 hores
Canvi de base. Deflaci duna srie.

1
La columna Punts essencials es refereix a aquells conceptes que haureu de conixer
2
La columna Temps fa referncia al temps aproximat que haureu de necessitar per assimilar els conceptes
inclosos en els apartats, sense incloure la realitzaci de les activitats

2
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

Explicacions complementries
CONCEPTE I TIPOLOGIA DE NOMBRES NDEXS

Nombre ndex:
s una mesura estadstica que permet estudiar els canvis que es produeixen en una
magnitud simple (per exemple, el preu de la llet) o complexa (per exemple, el preu dun
conjunt de productes lactis) respecte al temps o lespai, s a dir, permet comparar dues
situacions sent una delles de referncia.
Normalment les magnituds (o variables) fan referncia a dos moments diferents en el
temps per no ha de ser aix necessriament. Per exemple, podem estar interessats a
comparar els valors d'una variable en dues regions; en aquest cas l'ndex tindria un
carcter espaial i no temporal.
La interpretaci d'un nombre ndex s molt directa ja que simplement ens informa de la
relaci entre dues magnituds d'una mateixa variable.
Es defineix com el quocient entre el valor de la variable en una situaci qualsevol (en el
numerador) i el seu valor en una situaci de referncia (en el denominador). Si el primer s
superior tindrem un ndex superior a 1 (o 100) i per tant un increment de la variable entre el
dos perodes (o llocs). Si lndex s inferior a 1 (o 100) sha produt una disminuci.

Tipologia de nombres ndexs:

Classifiquem els nombres ndexs segons el nombre de conceptes que mesura lndex i, a
ms, segons tingui o no en compte la importncia relativa dels diferents conceptes que
intervenen en el clcul de lndex.

Atenent al nombre de magnituds que intervenen es diferencien:

ndexs simples: proporcionen la variaci duna sola magnitud X entre dos perodes
de temps (o llocs), s a dir, comparen una magnitud en un moment o lloc (m)
respecte la magnitud en el moment (o lloc) base o de referncia (b):

Xm
I bm = (*100)
Xb

El perode inicial que prenem com a referncia b es denomina perode base, mentre
que la situaci que volem comparar m es denomina perode actual o corrent.
Generalment no estem interessats en comparar preus, quantitats o valors dun b
individual sin que es comparen aquestes magnituds per a grups de bns. Aix, la
informaci subministrada pels ndexs simples de cada un dels bns ha de ser
resumida en un nic ndex denominat complex.

ndexs complexos: sintetitzen en un nic nombre ndex la informaci

subministrada per dos o ms nombres ndexs simples i comparen els canvis produts
per al conjunt de conceptes (magnituds) als que estan referits els ndexs simples.
Atenent a la importncia relativa de cada component o concepte es diferencien 2
tipus:

3
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

- ndexs complexos no ponderats: totes les magnituds simples que

intervenen tenen la mateixa importncia relativa dintre del conjunt. Es poden
calcular en base a diversos criteris. Nosaltres considerarem 2 criteris:
Criteri 1: fent la mitjana aritmtica dels ndexs simples de les k magnituds
diferents que intervenen
k
X im
X
i =1
I bm = ib

Criteri 2: agregant les diferents magnituds per a cada perode (o lloc) i fent el
quocient entre la suma de les k magnituds en el perode actual i la suma en el
perode base
k

X im
I m
b = i =1
k

X
i =1
ib

Aquest ltim t linconvenient que ve afectat per la unitat de mesura (si

canviem la unitat dalguna magnitud, variar el valor de lndex).

Aquests 2 ndexs sn fcils de calcular per presenten linconvenient que no tenen

en compte la importncia relativa dels diferents bns en el conjunt total. Aix
equival a considerar, per exemple, que en levoluci del preu dels productes lactis,
t la mateixa importncia una variaci del preu de la llet que una variaci del preu
del iogurt.
Per solucionar aquesta mancana s necessari ponderar cada magnitud simple (s
a dir, cada ndex simple) amb uns pesos wi que mesuren el seu pes relatiu dintre
del conjunt considerat. Obtenim aix els ndexs complexos ponderats.

- ndexs complexos ponderats: cada magnitud t una importncia relativa

diferent.
Les expressions daquests ndexs sn les mateixes de lapartat anterior, en
aquest cas, ponderades. Tenim:
Criteri 1: fent la mitjana aritmtica ponderada dels k ndexs simples de les
magnituds que intervenen obtenim lndex de Sauerbeck
k
X im
X w
i =1
i

S m
= ib
on wi s el pes o ponderaci de cada magnitud.
w
b
i

4
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

Criteri 2: agregant les k magnituds diferents ponderades per a cada perode (o

lloc) obtenim lndex de Bradstreet i Dtot
k

X im wi
BD =m
b
i =1
k
on wi s el pes o ponderaci de cada magnitud.
X
i =1
ib wi

NDEXS DE PREUS, DE PRODUCCI I DE VALOR

En lestudi de les magnituds econmiques s important el clcul de la variaci del preu, la quantitat
produda o el valor. Els principals ndexs de preus, quantitats o valor sn casos particulars de
laplicaci dels ndexs complexos.
Es poden calcular tant ndexs simples com complexos (ponderats o no).
En el cas del clcul dels ndexs complexos ponderats, tant els ndexs de preus com de producci
sn casos particulars de laplicaci dels ndexs complexos de Sauerbeck o de Bradstreet-Dtot.

NDEXS DE PREUS:
Mesuren levoluci de la magnitud preu dun conjunt de bns i serveis.
Els ndexs de preus ponderats ms utilitzats sn lndex de Laspeyres i lndex de Paasche.
- ndex de preus de Laspeyres: si el calculem a partir de lndex Bradstreet-Dtot, les
ponderacions sn les quantitats de lany base qib :

Lmb =
p im qib
p ib qib

Nota: Si el construm a partir de lndex de Sauerbeck, les ponderacions sn el producte del

preu a lany base per la quantitat a lany base pibqib
LIPC s un ndex de preus de Laspeyres.

- ndex de preus de Paasche: si el calculem a partir de lndex Bradstreet-Dtot, les

ponderacions sn les quantitats de lany corrent qim :

Pbm =
p im q im
p ib qim

Nota: Si el construm a partir de lndex de Sauerbeck, les ponderacions sn el producte del

preu a lany base per la quantitat a lany actual pibqim

Aquests ndexs presenten avantatges i inconvenients. Lndex de Laspeyres que utilitza les
quantitats de lany base es poc representatiu per als anys allunyats del corrent per el seu
clcul s immediat ja que no cal esperar la fi de lany per tenir les dades necessries per al
seu clcul. Lndex de Paasche t en compte lestructura de consum per s ms
complicada lobtenci de les dades ja que les ponderacions varien a lafegir un nou
perode.

5
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

- ndex de preus dEdgeworth: si el calculem a partir de lndex Bradstreet-Dtot, les

ponderacions sn les quantitats de lany corrent qib+ qim :

Pbm =
p im (qib + qim )
p ib (qib + qim )

Tamb podem construir lndex de Sigdwick-Drobish i lndex de Fischer com a combinaci

dels dos.

NDEXS DE PRODUCCI:
Les frmules descrites a lapartat anterior per a lobtenci del nombres ndexs de preus es
modifiquen fcilment per al clcul dels ndexs de producci. Ara la variable a comparar
ser la quantitat produda o venuda.
Destaquem els dos ms importants:
- ndex de quantitat de Laspeyres: si el calculem a partir de lndex Bradstreet-Dtot, les
ponderacions sn els preus de lany base pib :

LQbm =
q im pib
q ib pib

Nota: Si el construm a partir de lndex de Sauerbeck, les ponderacions sn el producte de

la quantitat a lany base pel preu a lany base qibpib :

- ndex de Paasche: si el calculem a partir de lndex Bradstreet-Dtot, les ponderacions

sn els preus de lany corrent pim :

PQbm =
q im pim
q ib pim

Nota: Si el construm a partir de lndex de Sauerbeck, les ponderacions sn el producte de

la quantitat a lany base pel preu a lany actual qibpim .

NDEXS DE VALOR:
Es defineix el valor dun b com el producte del seu preu per la quantitat del b. El valor
sexpressa en les mateixes unitats monetries que el preu, per tant est afectat per la
inflaci o deflaci. Aix, per comparar des del punt de vista real i de manera homognia els
valors duna variable en diferents anys shaurn de calcular prviament els valors reals
(vegeu la definici de deflaci duna srie).

6
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

Vbm =
p im qim
p ib qib
Observeu que el numerador expressa el valor de la producci de lany m i el denominador
el de la producci de lany base.

PROPIETATS I OPERACIONS AMB NOMBRES NDEXS

Per poder operar i transformar els nombres ndexs s important que aquests compleixin una srie
de propietats:
PROPORCIONALITAT:
Si tots els preus (o totes les quantitats produdes) varien en la mateixa proporci, lndex
corresponent tamb haur de variar en la mateixa proporci.

REVERSIBILITAT O INVERSI:
Un ndex s reversible si permet capgirar la base, s a dir, el producte dun ndex de lany a
respecte al b multiplicat per lndex de lany b respecte la s igual a 1.

CIRCULARITAT:
Aquesta propietat fa possible el canvi de base. El canvi de base sutilitza quan volem
expressar els nombres ndexs, calculats en base a un perode determinat, en una altra
base.

Per tal de comparar una srie dndexs de valor hem de tenir en compte que els preus en els
diferents perodes estan subjectes al poder adquisitiu de les unitats monetries.
Sovint volem comparar sries econmiques que estan afectades per les fluctuacions del poder
adquisitiu de la moneda. Per tal de poder fer comparacions daquestes sries en termes reals, cal
homogenetzar-les prviament eliminant la influncia de la depreciaci (o apreciaci) de la
moneda, s a dir, cal deflactar la srie.
La deflaci consisteix en passar una srie de valors nominals a la corresponent srie de valors
reals, s a dir, permet expressar-la en termes de poder adquisitiu dun any de referncia. La srie
deflactada o en termes reals sobt dividint la srie original (en termes monetaris o corrents) per un
ndex deflactor. El deflactor utilitzat dependr del tipus de srie. Un deflactor molt utilitzat s lIPC.
(vegeu lactivitat 1.7 resolta a lapartat de Prctiques daquesta GES).

RESOLUCI DETALLADA DE LACTIVITAT 1.5 DEL MATERIAL

Ni lndex de preus de Laspeyres ni el de Paasche presenten la propietat de la circularitat, el que

implica que no s possible fer un canvi de base (situar en una base j per exemple- indicadors que
estaven en una base b) ni tampoc lencadenament (lligar ndexs consecutius per obtenir-ne un de
ms llarg).

Propietat de CIRCULARITAT:
La propietat de la circularitat implica que es compleixi la segent igualtat:

7
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

I bm = I mj * I bj

Vegem, tot seguit, que aquesta igualtat no es dna en cap dels dos ndexs de preus esmentats.

En el cas de Laspeyres shauria de complir la igualtat segent:

Lmb = Lmj * Lbj

Vegem que no s aix:

Lmj * Lbj =
p im * qij
*
p ij * qib

p im * qib
= Lmb
p ij * qij p ib * q ib p ib * q ib

Recordem que en aquest ndex (preus de Laspeyres) les ponderacions sn les quantitats en el
perode base o de referncia.

En el cas de Paasche shauria de complir el segent:

Pbm = Pjm * Pb j
Veiem que tampoc es compleix la igualtat:

Pjm * Pbj =
pim * qim * pij * qij pim * qim = Pbm
pij * qim pib * qij pib * qim
Recordem que en aquest ndex (preus de Paasche) les ponderacions sn les quantitats en el
perode per al qual es calcula lndex.

Propietat dINVERSI:
Aquests ndexs tampoc verifiquen la propietat de la inversi que permet la reversibilitat, s a dir,
1
I bm =
I mb

En el cas de Laspeyres shauria de complir el segent:

1
Lmb =
Lbm
Vegem que no es compleix:

1
=
1
=
p im * qim

p
im * qib
= Lmb
Lbm p ib * qim p ib * qim p ib * q ib
p im * qim

Noteu que linvers de lndex de preus de Lapeyres coincideix amb lndex de preus de Paasche.
Efectivament:

8
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

1
=
pim * qim = Pbm
Lbm pib * qim
En el cas de Paasche shauria de complir el segent:
1
Pbm =
Pmb
Vegem que tampoc es compleix:

1
=
1
=
p im * qib

p im * qim
= Pbm
Pmb p ib * qib p ib * qib p ib * q im
p im * qib

Noteu que linvers de lndex de preus de Paasche coincideix amb lndex de preus de Laspeyres.
Efectivament:

1
=
pim * qib = Lmb
Pmb pib * qib

9
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

Activitats seleccionades
Activitat 1.1 (Clcul i interpretaci ndexs simples. Taxa de variaci)
Activitat 1.3 (Clcul ndexs de Laspeyres i Paasche)
Activitat 1.4 (Clcul ndexs de valor)
Activitat 1.5 (Propietats ndexs Laspeyres i Paasche)
Activitat 1.6 (Propietats dels nombres ndexs. Encadenament)
Activitat 1.7 (Deflaci duna srie)

Nota: Trobareu la soluci dalgunes daquestes activitats proposades en el fitxer dexcel

01075_GES1Act.XLS que trobareu a lapartat Recursos/Eines i elements de suport/Fitxers
dExcel/Minitab associats a les GES.

Exercicis dautoavaluaci seleccionats

Exercici 4 (Exercici sobre clcul dndexs simples, canvi de base i deflaci duna srie)

10
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

Prctiques dExcel
Lexcel, pel seu funcionament i els seus grfics, s una eina molt til per al clcul de nombre
ndexs i la representaci grfica de les sries.
En aquest apartat es presenta la soluci detallada dalgunes activitats i exemples proposats al
material escrit.

Nota: Trobareu la soluci dalgunes de les activitats proposades en el material escrit en el fitxer
dexcel 01075_GES1Act.XLS.

Activitat 1: ndexs simples. Taxa de variaci

Resoluci detallada de lactivitat 1.1 del material en paper.

Enunciat:

Donada la srie corresponent als milers de viatgers que han passat cada mes per la frontera

MES ENTRADES
Gener 48,6
Febrer 50,1
Mar 76,8
Abril 78,2
Maig 108,3
Juny 117,0
Juliol 233,6
Agost 320,5
Setembre 154,4
Octubre 90,4
Novembre 64,4
Desembre 68,0

a) Calculeu sobre la base del mes de gener els ndexs mensuals devoluci de les entrades
de viatgers.
b) Quina ha estat la variaci del mes dabril respecte al gener daquest any? I la del mes
dabril respecte al mes de mar?
c) Si fixssim la mitjana mensual de tot lany com a base, quins serien els ndexs de cada
mes? I com haureu dinterpretar els resultats obtinguts?

Soluci:

a) Shan de calcular els ndexs mensuals sobre la base del mes de gener. Cal dividir els viatgers
de cada mes pels viatgers del mes de gener tal com mostra la columna INDEXS:

11
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

NDEXS
MES ENTRADES (base gener) TAXA VAR.
Gener 48,6 (48,6/48,6)*100 = 100,0 (100-100) = 0,0
Febrer 50,1 (50,1/48,6)*100 = 103,1 (103,1-100) = 3,1
Mar 76,8 (76,8/48,6)*100 = 158,0 (158,1-100) = 58,0
Abril 78,2 (78,2/48,6)*100 = 160,9 (160,9-100) = 60,9
Maig 108,3 (108,3/48,6)*100 = 222,8 122,8
Juny 117,0 (117/48,6)*100 = 240,7 140,7
Juliol 233,6 (233,6/48,6)*100 = 480,7 380,7
Agost 320,5 (320,5/48,6)*100 = 659,5 559,5
Setembre 154,4 (154,4/48,6)*100 = 317,7 217,7
Octubre 90,4 (90,4/48,6)*100 = 186,0 86,0
Novembre 64,4 (64,4/48,6)*100 = 132,5 32,5
Desembre 68,0 (68/48,6)*100 = 139,9 39,9

b) La columna TAXA VAR. cont les taxes de variaci (en %) que ha experimentat cada mes
respecte al mes de gener. Es calculen restant 100 al ndexs calculats a lapartat anterior.
La variaci de la variable (ENTRADES) en el perode que va de gener a abril ha estat
aproximadament dun 61%.

La variaci del mes dabril respecte al mes de mar sobt calculant lndex del mes dabril en base
al mar i restant 100.

78,2
abril
I mar = * 100 = 101,82 (taxa de variaci = 101,82 100 = 1,82% )
76,8

c) En aquest cas cal calcular de nou els ndexs per a cada mes prenent com a referncia la mitjana
mensual de tot lany.
La magnitud de referncia (al denominador) s la mitjana anual de la variable. Com a numerador
de cada ndex hem d'agafar la dada de cada mes.
La mitjana anual s 117,5.

MES ENTRADES NDEXS TAXA VAR.

Gener 48,6 (48,6/117,5)*100 = 41,35 (41,35-100) = -58,65
Febrer 50,1 (50,1/117,5)*100 = 42,63 (42,63-100) = -57,37
Mar 76,8 (76,8/117,5)*100 = 65,35 (65,35-100) = -34,65
Abril 78,2 66,54 -33,46
Maig 108,3 92,15 -7,85
Juny 117,0 99,55 -0,45
Juliol 233,6 198,77 98,77
Agost 320,5 272,71 172,71
Setembre 154,4 131,38 31,38
Octubre 90,4 76,92 -23,08
Novembre 64,4 54,80 -45,20
Desembre 68,0 57,86 -42,14
Mitjana 117,5

12
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

Per tant, el primer ndex (corresponent a gener) ser (48,6/117,5)*100=41,35. Aquest resultat ens
diu que el nombre de viatgers del Gener equival a un 41,35% del nombre mitj de viatgers de l'any
(s a dir, no arriba a la meitat). Una altra forma de dir-ho: la dada de gener s un 58,65% inferior
(41,35-100) a la mitjana anual.
Un altre exemple. L'ndex corresponent a setembre s 131,38 (154,4/117,5)*100. Aquest ndex
indica que el nombre de viatgers del setembre s superior, en un 31,38% (131,38-100) a la dada
mitjana anual.
Un darrer exemple. L'ndex d'agost s 272,71 (320,5/117,5)*100. Aix indica que els viatgers a
l'agost augmenten un 172,71% (272,71-100)*100 respecte a la dada mitjana (bastant ms del
doble que seria un ndex de 200 o una taxa de variaci del 100%).

Activitat 2: Operacions amb ndexs. Encadenament

Resoluci detallada de lactivitat 1.6 del material en paper.

Enunciat:
A partir de les variacions mensuals de les altes enregistrades en una companyia asseguradora
sha de calcular la corresponent variaci anual daquestes altes.

MES Variaci

Gener +6%
Febrer +2%
Mar +4%
Abril -1%
Maig +3%
Juny -2%
Juliol +1%
Agost +1%
Setembre +2%
Octubre -3%
Novembre +6%
Desembre -4%

Soluci:
El primer pas s obtenir els ndexs de variaci dun mes respecte lanterior a partir de les taxes de
variaci mensual que dna lenunciat. Donat que la taxa est expressada en tant per cent (per
exemple 6% per al gener), sha de dividir per 100 (6/100=0,06) i sha de sumar la unitat
(1+0,06=1,06) per obtenir lndex corresponent a la taxa:

ndex (gen,des) = 1,06 ndex (jul , jun) = 1,01

ndex (feb, gen) = 1,02
ndex (mar,feb) = 1,04
ndex (abr,mar) = 0,99
ndex (mai, abr) =1,03
ndex (jun, mai) = 0,98
ndex (ago, jul) = 1,01
ndex (set,ago) = 1,02
ndex (oct, set) = 0,97
ndex (nov, oct) = 1,06
ndex (des,nov) = 0,96

13
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

El segon pas s encadenar els ndexs mensuals (s a dir, multiplicar-los) per obtenir lanual,
ndex (des,gen).
Aix,
ndex (des,gen) = ndex (gen,des) * ndex (feb, gen) * ... * ndex (des,nov) = 1,06 * 1,02 * ... * 0,96 = 1,154
El resultat que sobt s 1,154 que implica un ndex igual a 115,4 (multiplicant per 100) i una taxa
de variaci anual dun 15,4% (restant 100 a lndex).

Activitat 3: Deflaci duna srie

Resoluci detallada de lactivitat 1.7 del material en paper.

Enunciat:
Els ingressos mitjans anuals duna famlia al llarg dels anys 1992 al 1995 i lndex de Preus al
Consum referit a 1987 per als mateixos anys han estat:

IPC
ANY INGRESSOS (base 1987=100)
1992 2.820.000 150
1993 2.880.000 180
1994 3.050.000 205
1995 3.230.000 220

A partir daquestes dades sha de calcular lndex real de variaci dels ingressos daquesta famlia
en el perode indicat i la xifra dingressos en termes de poder adquisitiu de lany 1992.

Soluci:
Els ndexs simples es calculen fent el quocient entre els ingressos del perode que volem comparar
Xm (sent m=1992 a 1995) i el seu valor en el moment base (o perode de referncia) Xb (sent
b=1992).
Aix, Xm
I 92m = (* 100 )
X 92
Aquests ndexs es presenten a la columna 3 (indicat amb (1)) de la propera taula.
Per calcular lndex real de variaci dels ingressos, necessitem expressar el deflactor (IPC) en la
mateixa base que la srie a deflactar. En aquest cas, ha de ser base 92. Per aix hem de fer un
canvi de base de lIPC (base 1987) a lIPC base 1992.
Per fer el canvi de base utilitzem la propietat de circularitat i dinversi dels nombres ndexs.
Dividim cada valor de la srie IPC pel valor en el perode que ha d'esdevenir la base (1992), en
aquest cas pel valor 150 corresponent al perode 1992.

IPC 87m
Amb IPC 92m = m=1992,...,1995
IPC 8792

14
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

La srie de lIPC base 92 es presenta a la columna 5 (indicat amb (2)) de la propera taula.

Un cop tenim lIPC base 1992 deflactem la srie dels ndexs dels ingressos en preus corrents (o
termes monetaris) per obtenir la mateixa srie a preus constants (o termes reals) que s la que
demana lenunciat. Per calcular-los noms hem de dividir cada valor de lndex ingressos pel valor
de lIPC corresponent:
I 92m
ID =
m
92
IPC 92m
La srie ndexs reals de variaci dels ingressos es presenta a la columna 6 (indicat amb (3)) de la
propera taula.

IPC (3)
(1) (base (2) NDEX REAL INGRESSOS
ANY INGRESSOS NDEX INGRESSOS (base 1992) 1987) IPC (base 1992=100) (base 1992)

1992 2.820.000 100,00 150 100 (100/100)*100 = 100

1993 2.880.000 (2.880.000/2.820.000)*100 = 102,13 180 (180/150)*100 = 120 (102,13/120)*100 = 85,11

1994 3.050.000 (3.050.000/2.820.000)*100 = 108,16 205 (205/150)*100 = 136,67 (108,16/136,67)*100 = 79,14

1995 3.230.000 (3.230.000/2.820.000)*100 = 114,54 220 (220/150)*100 = 146,67 (114,54/146,67)*100 = 78,09

Si recordem la definici dndex, el valor 8511 s el quocient entre el valor dels ingressos lany
1993 i el valor dels ingressos lany 1992. En aquest cas, els valors sn en termes reals perqu la
srie dndexs est deflactada:
X deflactada m=1992,...,1995
ID 92m = m
(* 100 )
2 . 820 . 000
Aix, la xifra dingressos (per als anys 92 al 95) en termes de poder adquisitiu de lany 1992 s'obt
multiplicant els ingressos de 1992 pels successius ndexs reals.

INGRESSOS
ANY (preus NDEX REAL INGRESSOS INGRESSOS (preus constants)
corrents) (base 1992)

1992 2.820.000 100 (100*2.820.000)/100 = 2.820.000

1993 2.880.000 85,11 (85,11*2.820.000)/100 = 2.400.000
1994 3.050.000 79,14 (79,14*2.820.000)/100 = 2.231.707
1995 3.230.000 78,09 (78,09*2.820.000)/100 = 2.202.273

Un altre plantejament per al clcul dels ingressos a preus constants del 92:
No s necessari calcular prviament lndex real de variaci dels ingressos. Noms necessitem
lIPC expressat en la base adient (en aquest cas, lany 1992). Aix, doncs, un cop tenim lIPC en la
base corresponent deflactem la srie INGRESSOS preus corrents (o termes monetaris) per obtenir
la mateixa srie a preus constants (o termes reals). Per calcular-los noms hem de dividir cada
valor dels INGRESSOS pel valor de lIPC corresponent:

Xm
Ingressosm deflactada= m
(100)
IPC1992
15
 Estadstica II

GES1: Nombres ndexs

INGRESSOS IPC INGRESSOS

ANY
(preus corrents) (base 1992=100) (preus reals)

1992 2.820.000 100 (2.820.000/100)*100 = 2.820.000

1993 2.880.000 (180/150)*100 = 120 (2.880.000/120)*100 = 2.400.000

1994 3.050.000 (205/150)*100 = 136,67 (3.050.000/136,67)*100 = 2.231.707

1995 3.230.000 (220/150)*100 = 146,67 (3.230.000/146,67)*100 = 2.202.273

16