SRIE 1 PAAU.

LOGSE HISTRIA DEL MN CONTEMPORANI

Trieu una de les dues opcions i feu els exercicis corresponents.

Districte universitari de Catalunya

OPCI A

EXERCICI 1

Observeu el mapa i contesteu les qestions que l'acompanyen.

ELS INICIS DE L'OCUPACI AFRICANA (1870)

Consell Interuniversitari de Catalunya
Coordinaci del COU i de les PAAU
Generalitat de Catalunya

Font: GARCA, M. i GATELL, C. Temps. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 1994

Qestions

1. Descriviu la informaci que proporciona aquest mapa i indiqueu com evoluciona la

situaci que shi representa. [1 punt]
2. Expliqueu els factors que van impulsar les grans potncies europees a ocupar el
continent afric i altres territoris del mn. [2 punts]
3. La rivalitat per l'ocupaci i l'explotaci de territoris d'frica i/o d'altres continents va
ocasionar tensions i conflictes armats entre les grans potncies. Indiqueu-ne i
comenteu-ne algun dels ms importants. [2 punts]
EXERCICI 2

Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que l'acompanyen.

TRACTAT DE ROMA, 1957

Art. 2. La Comunitat t com a missi, per tal d'arribar a un mercat com i a un apropament
progressiu de les poltiques econmiques dels Estats membres, promoure un desenvolupament
harmonis de les activitats econmiques dins el conjunt de la Comunitat, una expansi cont-
nua i equilibrada, una estabilitat creixent, una acceleraci de la millora del nivell de vida i rela-
cions ms estretes entre els Estats que aplega.

Art. 3. Amb les finalitats anunciades a l'article precedent, l'acci de la Comunitat compor-
ta, segons les condicions i els ritmes previstos en el present tractat:
a) L'eliminaci entre els Estats membres dels drets de duana i de les restriccions quantita-
tives a l'entrada i a la sortida de mercaderies, aix com qualssevol altres mesures defec-
te equivalent.
b) L'establiment d'una tarifa duanera comuna i d'una poltica comercial comuna envers els
Estats tercers.
c) L'abolici, entre els Estats membres, dels obstacles per a la lliure circulaci de persones,
de serveis i de capital.
d) La instauraci d'una poltica comuna en el terreny de l'agricultura.
e) La instauraci d'una poltica comuna en el terreny dels transports.
h) L'apropament de les legislacions nacionals en la mesura necessria per al funcionament
del mercat com.
i) La creaci d'un fons social europeu per tal de millorar les possibilitats de treball dels
obrers i contribuir a l'augment del seu nivell de vida.
j) La instituci d'un banc europeu d'inversions, destinat a facilitar l'expansi econmica de
la Comunitat mitjanant la creaci de nous recursos.

Qestions

1. Resumiu les idees principals d'aquest text i expliqueu els motius que van impulsar
alguns Estats europeus a constituir un mercat com europeu. [1,5 punts]
2. En el Tractat de Roma es van fixar les bases del que posteriorment seria la Uni
Europea. Quins acords shi van prendre? Quins pasos el van signar? Des d'aquell
moment i fins a l'actualitat, quins altres passos s'han fet per tal d'assolir l'objectiu
inicial de la creaci d'un mercat com europeu? [2 punts]
3. Indiqueu les institucions actuals de la Uni Europea i expliqueu la seva funci.
Quins sn els reptes de futur amb qu s'enfronta la Uni Europea? [1,5 punts]
OPCI B

EXERCICI 1

Observeu aquest grfic i contesteu les preguntes que l'acompanyen.

NDEXS DE LA PRODUCCI MANUFACTURADA

ESTATS UNITS

FRANA

ALEMANYA

GRAN BRETANYA

Font: GONZLEZ, J. i RAMREZ, G. Historia del mundo contemporneo

a travs de sus documentos. Ed. Teide. Barcelona, 1990

Qestions

1. Descriviu la informaci que proporciona aquest grfic i situeu-lo en el context hist-

ric. [1 punt]
2. Expliqueu els factors que van determinar aquesta evoluci de la producci manu-
facturera. Comenteu les diferncies que s'observen entre els pasos. [2 punts]
3. Quines repercussions poltiques i econmiques va tenir la gran davallada produc-
tiva dels inicis dels anys 30? [2 punts]
EXERCICI 2

Llegiu el text segent i contesteu les preguntes que l'acompanyen.

ELS ACORDS DE JALTA, febrer 1945

Ha estat aprovada la declaraci segent:

El premier de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques, el primer ministre del Regne

Unit i el president dels Estats Units d'Amrica seran consultats en l'inters com dels pobles
dels seus pasos respectius i dels de l'Europa alliberada. Afirmen conjuntament el seu acord per
determinar una poltica comuna dels seus tres governs durant el perode temporal d'inestabili-
tat de l'Europa alliberada, amb la finalitat d'ajudar els pobles d'Europa alliberats de la domi-
naci de l'Alemanya nazi, i els pobles dels antics Estats satllits de l'Eix, a resoldre a travs
de mitjans democrtics els seus problemes poltics i econmics ms urgents.
L'establiment de l'ordre a Europa i la reconstrucci de les economies nacionals han de rea-
litzar-se mitjanant procediments que permetin als pobles alliberats destruir els ltims vestigis
del nazisme i del feixisme i establir les institucions democrtiques de la seva elecci. [...]
El Regne Unit, els Estats Units d'Amrica i la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques
tindran l'autoritat suprema en tot el que faci referncia a Alemanya. En l'exercici d'aquesta
autoritat prendran les mesures que considerin pertinents per a la pau futura i la seguretat [...].

Font: MESA, R. La sociedad internacional contempornea. Taurus. Madrid, 1982

Qestions

1. Resumiu les idees principals del text i expliqueu el context histric en qu es va

redactar. [1 punt]
2. Quins poltics es van reunir a Jalta en representaci de lURSS, del Regne Unit i
dels EUA? Expliqueu les mesures que es van prendre en relaci amb Alemanya
per tal de garantir la pau futura i la seguretat. Indiqueu, tamb, altres acords de
la Conferncia de Jalta. [2 punts]
3. Com va evolucionar posteriorment la relaci entre els pasos reunits a Jalta? Van
mantenir, durant els anys segents, una poltica de cooperaci? Des d'aquell
moment i fins a l'actualitat ha canviat molt la situaci interna d'aquests pasos i
d'Alemanya? Comenteu-ho. [2 punts]
 SRIE 4 PAAU. LOGSE HISTRIA DEL MN CONTEMPORANI

Trieu una de les dues opcions i feu els exercicis corresponents.

Districte universitari de Catalunya

OPCI A

EXERCICI 1

Llegiu el text i contesteu les preguntes que l'acompanyen.

UN EXEMPLE DEL NOU CAPITALISME MONOPOLISTA

Tothom coneix la importncia del monopoli de la Standard Oil [...]. A l'ltima sessi
pblica del febrer de 1898 han adms que compten almenys amb 20 societats, amb un capital
total de 102.233.700 dlars [...]. Durant els deu primers anys del trust del 1882 al 1892 han
pagat en dividends ms de dues vegades el capital que posseen el 1888. Des del mar de 1892
han distribut 30 dividens trimestrals del 3%, o sigui un 90%, a ms a ms d'un 77% en divi-
dends especials, en total un 167%.
Mentre aquest trust acumulava enormes dividends, no hi havia ni una sola refineria inde-
pendent que pogus donar-ne. Des de fa anys ning no ha construt una refineria en aquest pas
[...] i les antigues refineries no han estat pas engrandides. El refinador independent lluita sim-
plement per sobreviure, esperant que la divina providncia el salvar.
Ara el trust Standard Oil posseeix les nou desenes parts dels oleoductes de les regions pro-
ductores, per la qual cosa controla el 90% del petroli produt: imposa els preus en el mercat
d'aquest gran producte, dictant al productor el preu de venda del seu petroli i al consumidor el
preu de compra, i encara escull el tipus de petroli que comercialitzar. Aquest monopoli gover-
na la producci segons les seves necessitats, incrementant el preu quan la demanda del petro-
li augmenta, i disminuint-lo quan la demanda disminueix [...].
La Standard Oil dicta els preus a les companyies ferroviries, imposa als seus competidors
tarifes elevades, mentre que el seu petroli s transportat a preu de cost [...].
Consell Interuniversitari de Catalunya
Coordinaci del COU i de les PAAU

VARELA, J.R. Introducci a la histria contempornia. Ed. Columna. 1989

Generalitat de Catalunya

Qestions

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el context histric. [1 punt]
2. Expliqueu les formes de concentraci empresarial. Comenteu alguna de les con-
seqncies que va tenir en l'estructura social i econmica d'Europa. [2 punts]
3. Es pot relacionar aquest desenvolupament de l'economia amb l'imperialisme?
Expliqueu-ho. [2 punts]
EXERCICI 2

Observeu el mapa i constesteu les qestions que l'acompanyen.

LA DIVISI D'EUROPA EN BLOCS

Garca, M. Histria de les civilitzacions. Ed. Barcanova. Barcelona, 1986

Qestions

1. Descriviu el mapa i situeu-lo en el context histric. [1 punt]

2. Comenteu les caracterstiques poltiques i econmiques de cada un dels blocs.
Comenteu breument les organitzacions que els vertebren. [2 punts]
3. Comenteu el procs de desintegraci del bloc sovitic. [2 punts]
OPCI B

EXERCICI 1

Observeu aquest grfic i contesteu les preguntes que l'acompanyen.

LES ELECCIONS ALEMANYES DEL 1919 AL 1933

Escons i partits al Reichstag (1928-1932)

IV Reichstag V Reichstag VI Reichstag VII Reichstag

(20-V-1928) (14-IX-1930) (31-VII-1932) (6-XI-1932)
Participaci Participaci Participaci Participaci
electoral: 74,6% electoral: 82% electoral: 84,1% electoral: 80,6%

% Escons % Escons % Escons % Escons

Partit Comunista 10,6 54 13,1 77 14,3 89 16,9 100

Partit Socialdemcrata 29,8 153 24,6 143 21,6 133 20,0 121
Partit Popular Bavars 16 19 22 20
Centre Catlic { 15,0 62 { 14,8 68
{ 15,9 75
{15,0 70
Partir Demcrata Alemany 3,8 20 3,8 25 1,1 5 1,3 8
Partit Popular Alemany 8,7 45 4,5 30 1,2 7 1,9 11
Partit Popular Nacional Alemany 15,1 78 7,0 41 5,9 37 8,8 52
Partir Nacionalsocialista 2,6 12 18,3 107 37,3 230 33,1 196
Altres grups 14,3 51 13,9 67 2,7 10 3,0 9

X. HERNNDEZ i altres. Histria del mn contemporani. Ed. Barcanova. Barcelona, 1990

Qestions

1. Analitzeu l'evoluci del vot segons el quadre adjunt. [1 punt]

2. Comenteu les causes econmiques i socials que van fer possible aquesta evoluci
del vot. Com creieu que ha pogut incidir l'actitud de socialistes i comunistes durant
aquest perode en l'ascens del Partit Nacionalsocialista? [2 punts]
3. Comenteu alguns dels canvis que es produeixen amb l'arribada de Hitler al poder
en els mbits poltics i econmics de l'Alemanya dels anys 30. [2 punts]
EXERCICI 2

Llegiu els dos textos i contesteu les preguntes que els acompanyen.

L'ONU I LA INDEPENDNCIA DELS POBLES COLONITZATS

Els Estats membres de l'organitzaci han de reconixer i afavorir la realitzaci, pel que fa
a les poblacions dels territoris no autnoms i als territoris sota tutela situats en llur adminis-
traci, del dret dels pobles a disposar d'ells mateixos i han de facilitar l'exercici d'aquest dret
als pobles d'aquests territoris, tenint en compte els principis i l'esperit de la Carta de les
Nacions Unides en all que fa referncia a cada territori i a la voluntat lliurement expressada
de les poblacions interessades; la voluntat de la poblaci determinada per la veu del plebiscit
o per d'altres mitjans democrtics reconeguts, de preferncia sota l'gida de les Nacions
Unides [...].
Font: Resoluci de l'ONU 636/VIII (16-12-1952)

EL DESIG DE TRENCAMENT AMB LA METRPOLI

Preferim la pobresa en la llibertat a la riquesa en l'esclavatge. Hem de conixer les exign-

cies de les nostres poblacions a fi de cercar les millors vies de llur emancipaci total [...]. No
renunciarem pas al nostre dret legtim a la independncia. Aquest anhel d'igualtat i de justcia,
nosaltres el portem des del moment que frem sotmesos a la injustcia i a la desigualtat.
Nosaltres tenim un primer i indiscutible anhel: el de la nostra dignitat. Aix doncs no hi ha dig-
nitat sense llibertat.

Font: Discurs de Skou Tour al general De Gaulle el 1958

Qestions

1. Resumiu les idees principals dels dos textos i situeu-los en el context histric.
[1 punt]
2. Comenteu les causes que van fer posible el procs descolonitzador. [2 punts]
3. Expliqueu algunes de les conseqncies que han patit els pasos colonitzats. A
quins nous reptes han de fer front aquests nous pasos? Comenteu-los. [2 punts]