Histria Contempornia

Pgina 1 de 4

Proves daccs a la Universitat per a ms grans de 25 anys

Maig 2010

Criteris davaluaci

SRIE 3

La finalitat dels exmens per a majors de vint-i-cinc anys s comprovar, duna banda,
el grau de coneixement sobre una matria, en aquest cas histria, i, de laltra, la
competncia i destresa en les capacitats de raonament, dexposici, de sntesi, de
redacci i totes aquelles que sn necessries per comenar una carrera universitria.

La correcci de lexamen, per tant, ha de tenir en compte aquests dos parmetres:

incloure com a criteris de valoraci tant el coneixement del que es pregunta com la
manera com es respon i sexposa, no valorant-ho per separat, sin en conjunt, lligat,
de manera harmnica. En definitiva, comprovar quin grau de maduresa intellectual t
la persona que sexamina i corregir la prova en funci daquest fet.

Pel que fa al coneixement histric, el corrector ha de valorar, segons el seu criteri i

com a expert, de quina manera lexaminand respon uns quants elements que
caracteritzen el fet histric que es demana, com el situa cronolgicament, com
nexposa els trets principals i com sap descobrir el joc de les causalitats i la lgica dels
esdeveniments.

Per, a ms, ha de valorar, alhora, si lexaminand ha ents el que se li pregunta, de

quina manera expositiva i raonada respon i quin grau t de coherent, clar i concs
lexamen com a text.

Per tant, i com a criteris de correcci, volem apellar a la reconeguda capacitat de

lexaminador per actuar duna manera lliure per tal de ponderar tots aquestes
reflexions i plasmar-ho en la valoraci que faci de cada un dels exmens.

Recordeu que la prova t dues parts. La primera part parteix dun fet contemporani i
cal que respongui les preguntes que es fan. El criteri s que conegui un tema actual i
la seva base histrica. La segona part lexaminand noms pot contestar tres de les
cinc preguntes de lexamen. En cap cas heu de corregir i valorar si nhagus resps
ms de tres. Creiem que com a criteri a seguir, en aquest cas, seria la danar corregint
fins arribar a la tercera i deixar les altres dues o una de ms sense nota.

Seguidament, donarem una pinzellada de cada pregunta perqu serveixi de

recordatori dalgun element histric que es pregunta en el ben ents que el corrector
sap molt b de quins elements es servir per valorar els exmens.
 Histria Contempornia

Pgina 2 de 4

Proves daccs a la Universitat per a ms grans de 25 anys

Maig 2010

Criteris davaluaci

PRIMERA PART

Llegeixi aquests documents i respongui les preguntes (4 punts)

1) Relacioni el text A amb el B i digui a quin procs histric es refereix. (1 punt)

Es refereix al fet histric de la construcci europea. Mentre el text A s una

conferncia de Churchill de marcat carcter europeista, el text B s lhistric Tractat de
Roma mitjanant el qual es posen les bases del Mercat Com europeu.

2) Expliqui quina s la finalitat ms rellevant del Tractat de Maastricht a qu es refereix

el text C.(1 punt)

Tot i que el Tractat de Maastricht comporta un seguit dacords per avanar en la

formaci no noms econmica de la Uni Europea, s ms rellevant per determinar
ladopci duna moneda nica, leuro, i de tot unes mesures de convergncia
econmica a nivell europeu.

3) Expliqui breument la histria de la formaci de la Uni Europea ( 2 punts)

La Uni Europea va nixer amb l'anhel d'acabar amb els freqents i cruents conflictes
entre vens que havien culminat en la Segona Guerra Mundial. En els anys 50, la
Comunitat Europea del Carb i de l'Acer s el primer pas d'una uni econmica i
poltica dels pasos europeus per a assolir una pau duradora. Els seus sis fundadors
sn Alemanya, Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos. En 1957 se
signa el Tractat de Roma, pel qual es constitueix la Comunitat Econmica Europea
(CEE) o mercat com. El 1 de gener de 1973 Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit
entren a formar part de la Uni Europea, amb el que el nombre d'Estats membres
augmenta a nou. Amb la caiguda del rgim de Salazar a Portugal en 1974 i la mort de
Franco a Espanya en 1975 desapareixen les ltimes dictadures darrel feixista
d'Europa. En 1981 Grcia passa a ser el des membre de la UE, i, cinc anys ms tard,
se sumen Espanya i Portugal. En 1986 se signa l'Acta nica Europea, tractat que
constitueix la base d'un ampli programa de sis anys, destinat a eliminar les traves a la
lliure circulaci de mercaderies a travs de les fronteres de la UE, i que dna origen,
per aix, al mercat nic. El 9 de novembre de 1989 es produeix un canvi poltic
important quan es derroca el mur de Berln i, per primera vegada en 28 anys, s'obre la
frontera entre les dues Alemanyes, que es reuneixen aviat en un sol pas. En 1993
culmina la creaci del mercat nic amb les quatre llibertats de circulaci:
mercaderies, serveis, persones i capitals. La dcada dels noranta s tamb la de dos
Tractats: el de Maastricht, de la Uni Europea, de 1993, i el d'Amsterdam de 1999. En
1995 ingressen en la UE tres pasos ms, ustria, Finlndia i Sucia. Els acords
signats en Schengen, petita localitat de Luxemburg, permeten gradualment al ciutad
viatjar sense haver de presentar el passaport en les fronteres. L'euro s la nova
moneda de molts europeus. En 2004, deu nous pasos ingressen en la UE, les
 Histria Contempornia

Pgina 3 de 4

Proves daccs a la Universitat per a ms grans de 25 anys

Maig 2010

Criteris davaluaci

divisions poltiques entre l'Europa de l'est i de l'oest es donen per resoltes

definitivament. Actualment la Uni Europea es mou entre, duna banda, lampliaci a
daltres pasos entre els quals Turquia s el ms rellevant i, de laltra, el poder avanar
en la uni poltica de la qual laprovaci duna Constituci ns una pea clau, cosa
difcil, per el primer pas de la qual sha donat amb la ratificaci per tots els pasos
actuals de la Uni de Lisboa.

SEGONA PART

Contesti TRES preguntes de les cinc plantejades. (6 punts; 2 punts cada una)

PRIMERA PREGUNTA
Digueu qu sentn per la revoluci dels transports enmig de tot el procs de revoluci
industrial i enumereu tres punts on destacareu la seva importncia

Aqu sentraria a valorar tot el que representa la millora o creaci de noves vies de
comunicaci i de mitjans de transport. Quant a vies ens referim a millora de camins,
noves carreteres, canals fluvials, construcci de nous canals dintercomunicaci i
xarxes ferroviries. Pel que fa als mitjans de transport, valorar els nous a vapor com el
ferrocarril o el vaixell amb el que suposen de regularitat, seguretat en el transport,
augment de tonatge i estmul de la producci siderrgica i mecnica. Per ho hem
doblidar daltres elements de comunicaci que van acompanyar la revoluci dels
transports com la telegrafia i la generalitzaci dels correus per part dels estats.
Com que la descripci daquests processos s molt mplia hem fet la concreci que
enumeressin els tres punts que destacarien.

SEGONA PREGUNTA
Qu va significar la I Internacional en la histria del moviment obrer?

La internacionalitzaci organitzativa del moviment obrer. Si el capitalisme esdevenia

un sistema econmic mundial la manera de lluitar contra ell seria, tamb, la
internacionalitzaci. Rellevant de la Primera internacional s el protagonisme de Marx i
la discussi entre aquest i el lder anarquista Bakunin.
 Histria Contempornia

Pgina 4 de 4

Proves daccs a la Universitat per a ms grans de 25 anys

Maig 2010

Criteris davaluaci

TERCERA PREGUNTA
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va fer que canviessin moltes coses. Dels
efectes humans, econmics, territorials, poltics i de lideratge mundial que va
comportar, enumereu-ne tres que considereu ms importants.

Pregunta que seria molt dispersa si no hagussim escrit una llista-guia per anar
escrivint els efectes. Aix com a efectes humans hi ha els morts, ferits, invlids, etc.,
com a efectes econmics hi trobarem les destruccions dinfraestructures i
installacions industrials, a part de lendeutament per la guerra. Com a efectes
territorials, tots els canvis en les fronteres europees i de domini colonial. No cal que
anem a fer un inventari per si lexaminand les posa totes, noms que se nhi
reflecteixin algunes que podem considerar importants: Alscia-Lorena,
desmembrament de lImperi austrac, aparici de nous pasos, entre ells els bltics, i
tants daltres canvis. Com a efectes poltics, cal considerar la desaparici de tres
imperis: lalemany, laustrac i el rus i laparici de la URSS. I, finalment, el
protagonisme que agafen a partir daquell moment els Estats Units dAmrica que es
converteixen en la primera potncia mundial.

QUARTA PREGUNTA
Podria dir qu s lOTAN i en quin context histric es va crear?

Amb linici de la Guerra Freda i lenfrontament entre les potncies guanyadores de la

Segona Guerra Mundial es va donar pas a la formaci de dos blocs entorn dels quals
sorganitzaran les relacions internacionals durant quaranta anys. La creaci de la
OTAN, mitjanant la signatura del Tractat de Washington (4 dabril de 1949), ser un
pas fonamental en la construcci del bloc occidental. LOTAN s una aliana militar en
el qual els Estats Units dAmrica refermen el seu domini poltic de gran potncia a
occident enfront la Uni Sovitica que acabar creant el Pacte de Varsvia

CINQUENA PREGUNTA
Qu vol dir el concepte de neocolonianisme en la histria de la segona meitat del segle
XX.

El concepte de neocolonialisme significa la persistncia del domini colonial de les

antigues metrpolis sobre les antigues colnies un cop aquestes shan descolonitzat.
Sabandona el domini directe territorial i s substitueix pel domini a travs de la
tecnologia, el comer, la propietat dexplotacions agrcoles, el crdit que esdev deute,
la compra darmes i el subministrament als joves exrcits, etc.