Histria contempornia

Pgina 1 de 3

Proves daccs a la Universitat per a ms grans de 25 anys

Maig 2010

Criteris davaluaci

SRIE 2

CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE LA CORRECCI

La finalitat daquesta prova s comprovar, duna banda, el grau de coneixement sobre la

matria dhistria, i, de laltra, la competncia i destresa en les capacitats de raonament,
dexposici, de sntesi, de redacci i totes aquelles que sn necessries per comenar una
carrera universitria.
La correcci de lexamen, per tant, ha de tenir en compte aquests dos parmetres: incloure
com a criteris de valoraci tant el coneixement dall que es pregunta com la manera com es
respon i sexposa, no valorant-ho per separat, sin en conjunt, lligat, de manera harmnica.
En definitiva, comprovar quin grau de maduresa intellectual t la persona que sexamina i
corregir la prova en funci daquest fet.
Pel que fa al coneixement histric, el corrector ha de valorar, segons el seu criteri i com a
expert, de quina manera lexaminand respon uns quants elements que caracteritzen el fet
histric que es demana, com el situa cronolgicament, com nexposa els trets principals i
com sap descobrir el joc de les causalitats i la lgica dels esdeveniments.
Per, a ms, ha de valorar, alhora, si lexaminand ha ents el que se li pregunta, de quina
manera expositiva i raonada respon i quin grau t de coherent, clar i concs lexamen com a
text.
Per tant, i com a criteris de correcci, volem apellar a la reconeguda capacitat de
lexaminador per actuar duna manera lliure per tal de ponderar tots aquestes reflexions i
plasmar-ho en la valoraci que faci de cada un dels exmens.

La prova t dues parts.

La primera part parteix dun fet contemporani i cal respondre les preguntes que shi
relacionen. El criteri s que es demostri en la resposta que es coneix un tema actual i la
seva base histrica.
En la segona part shan de respondre tres de les cinc preguntes formulades.
En cap cas shan de corregir ni valorar si nhi hagus respostes ms de tres. Com a criteri
general, en aquest cas, caldria anar corregint fins arribar a la tercera i deixar les altres dues
o una de ms sense nota.
Seguidament, es dna una pinzellada de cada pregunta perqu serveixi de recordatori
dalgun element histric que es pregunta en el benents que el corrector sap molt b de
quins elements es servir per valorar els exmens.
 Histria contempornia
Pgina 2 de 3

Proves daccs a la Universitat per a ms grans de 25 anys

Maig 2010

Criteris davaluaci

PRIMERA PART

Llegiu els textos A i B i responeu a les tres preguntes segents (4 punts)

1) Expliqueu la diferncia fonamental que hi ha entre la poltica econmica del

keynesianisme i la del neoliberalisme econmic, segons el que es dedueix dels textos.
(1 punt)
La diferncia essencial radicaria en la intervenci de lestat com a regulador econmic.
Lexaminand pot argumentar-ho de maneres diverses

2) Expliqueu raonadament si la poltica econmica neoliberal, de qu es parla en el

text B, va desencadenar la crisi econmica actual. (1 punt)
Actualment els defensors del neoliberalisme econmic argumenten que no fou aquesta
doctrina la culpable de lorigen de la crisis actual, sin lespeculaci bancria en els Estats
Units, mentre que hi ha laltre corrent dopini que pensa que fou el poc control dels estats,
amarats de neoliberalisme, el que va portar precisament al desordre financer. La resposta a
aquesta pregunta, per, no depn tant de la posici que es defensi, sin que es pugui
valorar si lexaminand s capa de parlar de la crisi, o del conjunt de crisis del capitalisme,
tenint present el debat, ja histric, que ha caracteritzat la poltica econmica i el paper de
lestat en els pasos capitalistes durant bona part del segle XX.

3) Expliqueu qu fou el crac del 1929 i en qu va consistir la poltica basada en les

idees de Keynes per a superar la crisi econmica dels anys trenta. (2 punts)
El setembre de 1929 es va desplomar la borsa de Nova York. Els efectes es van propagar
rpidament, moltes persones amb problemes financers van precipitar la caiguda dels bancs
al voler retirar els dipsits. Va caure la demanda de productes la qual cosa precipit en una
crisi industrial i laparici dun atur sense precedents. El consum es va anar enfonsant i els
Estats Units entraren en una depressi econmica sense precedents que aviat influ a
daltres pasos convertint-se en una crisi econmica internacional. La poltica del president
Hoover no va tenir efecte sobre la depressi cosa que fou determinant perqu Roosevelt
guanys les eleccions de 1932. El New Deal fou la resposta del nou president, que va
comenar a aplicar solucions keynessianes consistents en la intervenci estatal com a
revulsiu econmic i en moltes daltres mesures que anaven des de la reglamentaci
bancria fins a la inversi en obres pbliques, cosa que va servir de motor per a daltres
sectors.

SEGONA PART

Responeu a TRES de les cinc qestions segents. (6 punts; 2 punts cada una)

1. Expliqueu qu sentn per Segona Revoluci Industrial.

La segona revoluci industrial sol ser la caracteritzada per les transformacions econmiques
de finals del XIX i principis del XX, tot i que depn dels pasos, i que va significar la
diversificaci industrial cap a daltres sectors com sn la indstria pesant i la qumica, entre
daltres, a part dels canvis energtics com la lelectrificaci i la utilitzaci del petroli.
 Histria contempornia
Pgina 3 de 3

Proves daccs a la Universitat per a ms grans de 25 anys

Maig 2010

Criteris davaluaci

2. Expliqueu qu fou latemptat de Sarajevo i a qu va donar origen.

Latemptat de Sarajevo fou la mort de lhereu de la corona austraca Francesc Ferran i el
desencadenant de la Primera Guerra Mundial. El joc daliances va portar que, a resultes de
lultimtum austrac a Srbia, a qui es va acusar destar al darrere de latemptat, sans
entrant en una escalada de provocacions que van desencadenar en linici de la guerra. Una
guerra entre uns contendents que es van agrupar en dos blocs la composici dels quals
tamb lexaminand podria posar.

3. Enumereu cinc caracterstiques del rgim poltic nazi de Hitler.

Lexaminand pot enfocar-ho assenyalant elements que caracteritzen el rgim nazi: culte a la
personalitat, repressi, estat autoritari, creaci dun entramat institucional i de lleure seguidor
de la cultura nazi; paper central del partit nacional-socialista; antisemitisme; anticomunisme i
tants daltres. O pot enfocar-ho a nivell ms ideolgic ressaltant que com a rgim poltic
trenca amb el sistema democrtic representatiu i parlamentari, mitjanant ls de
formulacions corporativistes i estatistes; que lEstat com a representaci de la Naci interv i
configura leconomia, la poltica i la vida social; que apareix una jerarquitzaci de dalt a baix
que parteix de la preeminncia del lder, del fhrer; que com a filosofia poltica, pretn la
superaci del conflicte de classes, aix com del debat entre capitalisme i socialisme; que es
tracta dun pensament totalitari que situa lindividu explcitament sotms a una moral i una
actuaci collectives, que es justifiquen com a destillaci de la vertadera nima del poble
nacional i la seva missi a complir al mn; que la identitat nacional tendeix a construir-se des
de consideracions racials i una voluntat dafirmaci envers els elements febles de la prpia
nacionalitat o, ms encara, front els pobles vens, considerats inferiors i enemics. Tamb pot
valorar lexaminand com a caracterstiques del rgim hitleri aspectes de la Segona Guerra
Mundial com lholocaust, per exemple.

4. Ordeneu cronolgicament els lders de la Uni Sovitica segents: Iossif Stalin,

Mikhal Gorbatxov, Nikita Khrusxov, Vladmir Lenin, Leonid Brjnev.
Lenin, Stalin, Kruschev, Breznev, Gorbachov

Lenumeraci correcta dels lders serien els dos punts i amb un dequivocat seria un punt. A
partir daqu no es valoraria la pregunta

5. Enumereu quatre conseqncies de la caiguda del mur de Berln el 1989 en la

histria recent del mn.
La caiguda del Mur de Berln sol ser lemblema de la fi de la guerra freda i en la poltica
internacional va produir la fi del rgims poltics dels pasos de lest, satllits de la Uni
Sovitica que tamb va desaparixer. Va obrir la porta a la unificaci alemanya amb la
desaparici de la Repblica Democrtica Alemanya. Aix signific una ampliaci de la Uni
europea sense precedents i lampliaci de lOTAN. Un mn que evolucionar cap a la
globalitzaci i laparici de nous pasos ascendents a lsia.