Oficina de Coordinaci i d'Organitzaci de les PAAU a Catalunya Pgina 1 de 5

PAAU 2000
Pautes de correcci LOGSE: Histria del mon contemporani

SRIE 1

OPCI A

A lopci A es proposa la verificaci duna part dels objectius terminals 2, 4, 9, 10, 15 25, 28
que es corresponen amb els continguts conceptuals 2.1, 3.4 i amb els continguts procedimentals
1.4, 2.1, 3.3, 4.1 i 4.4 del currculum dHistria del Mn Contemporani.
Es corresponen tamb amb els enunciats i els epgrafs segents de la concreci del currculum:
enunciat primer (El feixisme itali i el nazisme alemany) del sis epgraf [Evoluci poltica del
perode dentreguerres (1918-1939): els feixismes, lURSS i les relacions internacionals. La
segona guerra mundial (1939-1945)]; i enunciat primer (La revoluci industrial) de lepgraf
primer [Panormica general de la primera revoluci industrial i de les revolucions liberals i de
les seves conseqncies].

Exercici 1. Alguns punts del Programa nacionalsocialista

L'exercici 1 es valorar globalment a ra de 5 punts que es distribuiran de la manera segent:

1) 1 punt

A la primera qesti l'alumnat ha de resumir les idees principals del programa nacionalsocialista:
Punt 1: voluntat de crear la Gran Alemanya; punt 2: demanda dabolici dels tractats de pau
posteriors a la Primera Guerra Mundial (ressentiment). Punt 3: exigncia despai i territori a
costa dels altres (expansionisme); punt 4: exigncia de puresa de sang i antijudaisme
(antisemitisme); punt 8: proposta dexpulsi dels no aris immigrats a Alemanya des del 1914
(racisme) [0,5 punts]. A la segona part de la pregunta ha de situar el text en el context histric, s
a dir, ha de referir-se a laparici, cap lany 1920, del Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany
en el marc de la postguerra.[0, 5 punts]

2) 2 punts

A la segona pregunta lalumne/a ha dassenyalar el punt 3 i el punt 4 com a clarament

expansionista i antisemita respectivament. Les conseqncies que van comportar aquestes
poltiques varen ser, duna banda, lexpansionisme que va suposar locupaci per part de Hitler
dels pasos vens: de lAnchluss, s a dir ustria, i posterior annexi al Reich desprs dun
referendum; dels Sudets i de Polnia. Aquesta poltica expansionista va portar a la Segona
Guerra Mundial [1 punt]. I daltra banda lantisemitisme que va comportar la persecuci dels
jueus i la poltica dextermini a travs dels camps de concentraci, lholocaust [1 punt].

3) 2 punts

A la tercera pregunta, com a factors que van influir en lascens del nazisme, lalumne/a ha de
referir-se: al sentiment dhumiliaci que els tractats finals de la Primera Guerra Mundial havien
provocat a Alemanya, al desig de revenja [0,5 punts], a la difcil situaci econmica i social
derivada de la guerra i del crac del 29, a laugment de latur [0,5 punts], a la por dalguns sectors
Oficina de Coordinaci i d'Organitzaci de les PAAU a Catalunya Pgina 2 de 5
PAAU 2000
Pautes de correcci LOGSE: Histria del mon contemporani

socials a lexpansi del comunisme i a la revoluci social, al recolzament i lajut econmic

dalguns grans empresaris al partit nazi [0,5 punts], a la feblesa de la repblica de Weimar ... [0,5
punts]

Exercici 2 . Grfic sobre lEvoluci de les taxes de natalitat i mortalitat a Anglaterra (1700-
1840)

Aquest exercici es valorar globalment a ra de 5 punts que es distribuiran de la manera segent:

1) 1 punt

En la primera pregunta lalumnat ha danalitzar el grfic que se li proposa, ha de dir que es tracta
dun grfic que proporciona informaci sobre levoluci de la poblaci dAnglaterra entre els
anys 1700 i 1840, perode que coincideix amb la Revoluci Industrial. Per tant, el context
histric del grfic s la primera revoluci industrial, perode en el qual sesdevenen canvis
transcendentals en leconomia i les formes de vida de les persones [0,5 punts] En el grfic
apareixen dues variables: naixements i defuncions. La taxa de natalitat oscilla entre el 32 per
mil i el 34 per mil i es mant fora constant al llarg dels 140 anys. La punta de natalitat ms
baixa es dna cap a lany 1710 i la ms elevada al voltant del 1790. La taxa de mortalitat oscilla
entre el 26 per mil lany 1700 i aproximadament el 20 per mil desprs de lany 1800. La punta
ms alta es dna cap al 1725. En tot cas sobserva una tendncia clara al descens. Com a
conclusi es pot indicar que la davallada de la mortalitat i el manteniment de la natalitat
comportar un creixement de la poblaci que ser una de les bases de la revoluci industrial a
Anglaterra. [0,5]

2) 1,5 punts

A la segona pregunta, lalumne/a ha desmentar com a causes de la disminuci de la taxa de

mortalitat: la desaparici de les fams peridiques -com a resultat de laugment de la producci
daliments derivat de la revoluci agrcola-, la disminuci depidmies i la introducci de
prctiques higiniques ms saludables. Ha dexplicar que la natalitat es va mantenir alta per un
increment de la demanda de m d'obra i una major possibilitat de trobar feina que va rebaixar
l'edat nupcial i va incrementar el nombre de fills. [1 punt].
Ha dindicar tamb que la revoluci demogrfica va ser decisiva per a limpuls de la revoluci
industrial perqu laugment de la poblaci va proporcionar duna banda m dobra abundant per
a la indstria i, per laltra, va fer crixer el nombre de compradors de productes agrcoles i
industrials. [0,5 punts].
Oficina de Coordinaci i d'Organitzaci de les PAAU a Catalunya Pgina 3 de 5
PAAU 2000
Pautes de correcci LOGSE: Histria del mon contemporani

3) 2,5 punts

A la darrera pregunta lalumne/a ha dindicar que a ms de lincrement demogrfic, la primera

revoluci industrial va ser possible a Anglaterra grcies a la conjunci de diversos factors: les
transformacions agrcoles, lacumulaci de capital (comercial i agrari), lexpansi de la demanda
externa, la fora del mercat intern, el perfeccionament de les comunicacions, la innovaci
tecnolgica (fonts denergia i mquines)... [1, 5 punts].
Quant a les transformacions econmiques i socials, lalumnat ha de referir-se a la consolidaci
del capitalisme industrial com a sistema econmic i a laparici duna nova estructura social: la
societat de classes (burgesia i proletariat). [1 punt]

El corrector/a valorar positivament laplicaci del vocabulari histric correcte i precs i la

claredat en lexposici. Tot i les indicacions anteriors, tindr ms en compte i valorar
positivament all que lalumne/a aporta, ms que no pas all que es deixa de dir.

OPCI B

En aquesta opci es proposa la verificaci duna part dels objectius terminals 2, 15, 17, 22, 25, i
28 que es corresponen amb els blocs conceptuals 4.3 i 5.2 i el procedimentals 2.1, 3.3, 4.1 i 4.4
del currculum dHistria del Mn Contemporani.
Es corresponen tamb amb els enunciats i els epgrafs segents de la concreci del currculum:
enunciat tercer (Evoluci poltica i econmica del mn capitalista: els EUA, Europa occidental
(CEE) i el Jap) de lepgraf vuit (La descolonitzaci i el Tercer Mn. Evoluci interna dels
blocs sins el 1985); i enunciat primer (Conseqncies econmiques i poltiques de la segona guerra
mundial. La fundaci de lONU) de lepgraf set (La guerra freda: les relacions internacionals
fins el 1985).

Exercici 1. Text sobre La societat de lopulncia

Lexercici 2 es valorar globalment a ra de 5 punts que es distribuiran de la manera segent:

1) 1,5 punts

A la primera pregunta es valorar bsicament la comprensi per part de lalumnat de les idees
principals del text i que se sintetitzin ordenadament i sense copiar de manera textual. Lalumne/a
ha de referir-se a laugment del nombre de televisors a la societat nord-americana entre 1947 i
1965; a les mplies possibilitats culturals de la televisi i com malgrat aix la programaci s
molt pobre en contingut; a com la publicitat ha creat noves necessitats i ha uniformitzat els
costums, ... [0,75 punts]
En relaci al context histric, lalumnat ha de referir-se a la societat dels seixanta, anys de gran
prosperitat econmica als pasos capitalistes. [0,75 punts]

2) 2 punts

A la segona qesti lalumnat ha dassenyalar:

- lhegemonia econmica dels Estats Units;
Oficina de Coordinaci i d'Organitzaci de les PAAU a Catalunya Pgina 4 de 5
PAAU 2000
Pautes de correcci LOGSE: Histria del mon contemporani

- el creixement econmic europeu, que va comptar amb lajut econmic dels EUA i que fou
espectacular, tant dels pasos vencedors de la guerra com dels venuts. Aquest creixement no
es va detenir fins el 1973 i va ser anomenat el miracle econmic europeu.
- la situaci del Jap que tamb va comptar amb lajut americ i que a partir de 1953 va
experimentar un gran impuls econmic que el va convertir en un dels productors ms
importants del mn.
- els signes ms evidents daquesta prosperitat: creixement sense precedents en la producci,
alt grau docupaci, extensi i una popularitzaci del consum, un gran aven en el camp
cientfic i expansi del comer exterior.
[1,5 punts]
Lalumne/a ha dindicar, tamb, que una caracterstica destacada daquesta poca de creixement
econmic va ser la intervenci de lEstat en les activitats econmiques i tamb en mltiples
camps de la vida . [0,5 punts]

3) 1,5 punts

A la tercera qesti lalumnat ha de fer referncia a les conseqncies socials daquesta etapa
dexpansi: moviments migratoris del camp a la ciutat, gran ritme de creixement de les ciutats,
popularitzaci de lensenyament primari per tamb secundari i universitari, entrada massiva de
les dones en el mercat laboral, canvi de la vida quotidiana pel fet de fer-se assequibles molta
varietat de productes: autombils, neveres, rentadores, telfons, transistors, etc. En definitiva, la
societat de consum. [0,75 punts]
Ha dindicar que lEstat del Benestar s el sistema en el qual el govern es fa responsable de
mantenir uns nivells suficients de benestar als ciutadans. s una expresi anglosaxona que es
desenvolupa a Occident a partir de 1945. LEstat del Benestar havia de garantir uns drets a
lindividu que es consideraven bsics com eren el dret a leducaci, a la sanitat, al treball o a una
jubilaci digna. Els serveis que lEstat oferia implicaven uns costos que eren satisfets a travs del
pagament dimpostos per part dels ciutadans, en funci de la seva riquesa.[0,75 punts]

Exercici 2. Organigrama del funcionament de lONU

Els 5 punts de lexercici 2 es distribuiran de de la manera segent:

1) 1 punt

A la primera qesti lalumnat ha de descriure lorganigrama amb els principals organismes. [0,5
punts] Cal que situi la fundaci de lONU al final de la Segona Guerra Mundial i amb lobjectiu
de fer-ne una eina de seguretat mundial. [0,5 punts]

2) 2 punts

A la segona qesti lalumne/a ha dindicar que lONU es va crear lany 1945 amb la
promulgaci de la Carta de San Francisco i amb la finalitat de resoldre els conflictes
internacionals per la via pacfica i a travs de la negociaci. Els principals objectius eren:
igualtat sobirana de tots els estats, no ingerncia en els afers interiors de cada naci, dret dels
Oficina de Coordinaci i d'Organitzaci de les PAAU a Catalunya Pgina 5 de 5
PAAU 2000
Pautes de correcci LOGSE: Histria del mon contemporani

pobles a disposar dells mateixos i reglamentaci pacfica dels conflictes entre els pasos. Des del
primer moment van formar-ne part 46 pasos.[0,75 punts]
Respecte del seu funcionament, lalumnat ha dassenyalar els organismes essencials: El Consell
de Seguretat, el Consell Econmic i Social i lAssemblea General. Ha de comentar que aquesta
est composta per les representacions de tots els estats membres i que els cinc grans (EUA,
URSS, Anglaterra, Frana i Xina) tenen dret a vetar-ne les resolucions. Finalment, lalumne/a
pot fer esment dalguns dels organismes especialitzats de lONU com la UNICEF, lUNESCO,
... [0,75 punts].
Lalumnat ha de referir-se a la Societat de Nacions com lorganisme que va tenir la mateixa
finalitat en acabar la Primera Guerra Mundial. [0,50 punts]

3) 2 punts

A la tercera qesti lalumne/a ha de resumir les conseqncies de la segona guerra mundial:

- enormes prdues humanes pels bombardejos i per les morts en els camps de
concentraci i dextermini (ms de 50 milions de persones mortes i gran quantitat de
ferits i de mutilats);
- enormes destruccions materials (destrucci de ciutats, dindstries de vies de
comunicaci), especialment a la Uni Sovitica, a Polnia, A Alermanya, a Jap, a
Frana...;
- modificacions en les fronteres dalguns estats i desplaaments de poblaci;
[1 punt]
- decadncia econmica dEuropa i prdua dhegemonia mundial;
- consolidaci dEstats Units i de la Uni Sovitica com a grans potncies mundials;
- Bipolaritzaci del mn al voltant de les dues grans potncies mundials;
- feblesa de les potncies colonials davant les colnies, la qual cosa afavorir el procs
de descolonitzaci;
- ...
[1 punt]
El corrector/a valorar positivament laplicaci del vocabulari histric correcte i precs i la
claredat en lexposici. Tot i les indicacions anteriors, tindr ms en compte i valorar
positivament all que lalumne/a aporta, ms que no pas all que es deixa de dir.