S

2a edici
Seminari
(re)pensem
Sabadell

Seminari
(re)pensem lurbanisme i lespai pblic
per un projecte de ciutat i de territori
Presentaci de conclusions
3 de maig de 2017
 DOCUMENT DE CONCLUSIONS DEL SEMINARI
(re)pensem lurbanisme i lespai pblic
1 2 , 19, 26 dabril i 3 de maig de 2017

Objectiu del SEMINARI

1. El seminari pretn ser un marc per reflexionar sobre els reptes ms
importants que t Sabadell com a ciutat i com a part important del Valls.
2. Adreat a: totes aquelles persones i entitats que treballen per anar
avanat cap a una societat on la ciutadania es converteixi progressivament
en subjecte actiu de la vida pblica.
3. Entitats participants: Ajuntament de Sabadell; rea de Territori i Sostenibilitat
dUrbanisme i Espai pblic, Federaci dAssociacions de Vens (FAV), Fundaci Bosch i
Cardellach, Observatori Ciutad Municipal (OCM), Plataforma pel soterrament dels FGC,
Universitat Popular de Sabadell (UPS), Via Valls

Organitza
 METODOLOGIA
FASE-1
3. Identificaci dels experts
2. Recerca dinformaci i consulta a
1. Selecci temes dinters
experts 4. Identificaci dentitats i de
persones a convidar
FASE-2

5. CELEBRACI DEL SEMINARI 6. Elaboraci i tramesa de

documents de SNTESI de
Bloc-1: Espai pblic i mobilitat cada bloc 7. Recollida desmenes de cada bloc

Bloc-2: Sabadell 2050 8. Elaboraci i tramesa de 9. Recollida desmenes de les

documents amb conclusions provisionals
Bloc-3: El Valls, una comunitat per CONCLUSIONS
construir
provisionals

10. RESULTATS I PRINCIPALS CONCLUSIONS,

TRAMESA A LES ENTITATS I PERSONES PARTICIPANTS
 1. Espai pblic i mobilitat. Pau Avellaneda
Gegraf urbanista

1. Actualment tenim un model de ciutat pensat fonamentalment per als desplaaments en cotxe (els carrers estan
orientats al cotxe), mentre que les tendncies van canviant. La recuperaci de lespai pblic comporta la tendncia de
menys cotxes ms transport pblic eficient.
CONCLUSIONS PROVISIONALS

Sabadell t 2/3 parts de lespai pblic dedicades a la mobilitat motoritzada.

Prioritzar lespai pblic a ms dafavorir una ciutat ms sostenible, t avantatges de salut i socials innegables.
2. CAL REPENSAR EL MODEL DE CIUTAT per Sabadell: pensar primer en lespai pblic de qualitat i desprs en la mobilitat.
Fer barris caminables. Canviar el model de carrer per passar (pensat per als desplaaments) pel model de carrer per
estar (pensat com espai relacional). Carrers agradables, sense soroll, sense polluci. Invertir lamplada de les voreres
(ara estretes) i la dels carrers (amples) perqu es puguin fer els desplaament a peu.
Barrialitzar les ciutats. Revertit el model actual. Redimensionar la ciutat de manera que els carrers per a vianants i les
places afavoreixen laugment de les activitats socials, la interacci, i la cohesi social.
Pacificar lEix central, lautobs podria parar a la plaa Marcet i dall anar a peu.
3. LES CIUTATS INTELLIGENTS SN LES QUE CAMINEN

CAL MILLORAR EL TRANSPORT PBLIC, HA DE SER MS EFICIENT I DE MS QUALITAT. EL COTXE ELCTRIC NO S LA SOLUCI.
Debat

HI HA BARRIS, POBLES ON EL COTXE S ENCARA IMPRESCINDIBLE.

 2. Sabadell 2050. Manel Larrosa
Arquitecte, urbanista
1. Sabadell est en franca decadncia respecte al patrimoni, a la identitat, i a lespai pblic. Sabadell t una gran feblesa de
llegat arquitectnic. La ciutat ha quedat molt relegada respecte a ciutats similars com Terrassa, Sant Cugat, Granollers.
2. CAL UN NOU PROJECTE DE CIUTAT emblemtic i amb rigor formal ents com a conjunt de lactivitat productiva,
lassentament residencial, la mobilitat, la xarxa viria i el patrimoni:
CONCLUSIONS PROVISIONALS

Cal redibuixar la ciutat a partir dun sistema de RONDES que en configurin la faana/muralla: Ronda nord, Ronda est,
Ronda oest i Ronda sud. Cal construir una Ronda urbana que dibuixi una ciutat compacta. Si construm un bons
sistema de rondes podem pacificar la carretera de Matadepera i, fins i tot, la de Terrassa a Castellar. Aix
possibilitaria apropar el preparc de Sant Lloren fins Ca nOriac.
XARXA VIRIA: no es pot pensar el nou model de ciutat sense pensar en la mobilitat, prioritari reestructurar la xarxa
viria: transport pblic; ms estacions de tren (Can Llong, Taul, Rambleta) que connectin barris i centre. Cal que el
tren arribi fins a Castellar i ms endavant fins la Garriga, Granollers....
EIX CENTRAL NORD-SUD: falta definir un eix nord-sud que travessi la ciutat. Cal pacificar radicalment la Gran Via. Cal
resoldre el conflicte entre passejar i desplaar-se.
EL RIPOLL: cal equilibrar les cornises, facilitar la integraci de la ciutat-est
SKY LINE I HABITATGE SOCIAL de lloguer pblic. Falta habitatge social vertical de lloguer pblic
3. Cal repensar el model de ciutat per a Sabadell. Definir aquest model s competncia pblica. Caldria fer-ho amb Taules
de cooperaci entre ladministraci i la ciutat organitzada.

Debat SABADELL 2050 S MASSA LLUNY CAL FER ACTUACIONS ABANS ENCARA QUE SIGUIN MS PETITES ABANS
 3. El Valls, una comunitat per construir. Manel Cunill
Ambientleg

1. El Valls s lespai i entorn vital de la ciutat. Lactual divisi entre el Valls Occidental i el Valls Oriental respon noms a
criteris administratius obsolets. Cal configurar una gran rea Metropolitana del Valls (AMV) en igualtat de condicions
que lrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
2. El VALLS, UNA BIOREGI: la bioregi s un territori definit per caracterstiques geogrfiques, naturals. Un territori habitat
CONCLUSIONS PROVISIONALS

per comunitats vegetals i animals (entre elles la humana).

El Valls t 37 mil Ha despai urbanitzat, 85 mil despai forestal, 19 mil dagrari, 270Km de riu al llarg de 49 municipis.
Caldria repensar, reorganitzar, i invertir, en una nova estructura de carreteres que haurien de tenir tres usos bsics:
poder anar a peu, amb bicicleta i amb cotxe
3. MS ENLL DEL MUNICIPI-FRONTERA: el Sabadell de finals de sXIX i sXX seguia un model de ciutat on viure i treballar-
hi, on competir pels recursos amb altres ciutats limtrofes. Ara, cal superar el municipi-frontera i construir una rea
metropolitana del Valls (AMV) amb un lideratge compartit per gestionar: lentorn, laigua, els aliments, lhbitat urb,
la mobilitat, locupabilitat, la formaci, la cultura, el lleure i lequitat social.
4. UNA NOVA GOVERNANA PELS VALLESOS: cal superar el model actual de territori trossejat en dos vallesos i de cocapitalitat
ms propi del sXX que est caducat. Cal generar projectes compartits entre els poders pblics i la societat organitzada,
no es pot oblidar que els diners pblics no sn de les administracions sin que els tenen en dipsit per tant caldria
collaborar i compartir la redefinici del model de comarca.

Debat ELS GRANS CANVIS COMPORTEN CANVIS DE MENTALITAT, PER S MOLT DIFCIL CANVIAR EL COMPETIR I PEL COLLABORAR. CALDRIA
COMENAR PER COSES PETITES, FCILs
 EN DEFINITIVA
1. CAL REPENSAR EL MODEL DE CIUTAT per Sabadell: pensar primer en lespai pblic de qualitat i desprs en la mobilitat
fer barris caminables al servei de les persones.
redimensionar la ciutat de manera que safavoreixi laugment de les activitats socials, la interacci, i la cohesi social.
2. CAL UN NOU PROJECTE DE CIUTAT EMBLEMTIC i amb rigor formal ents com a conjunt de lactivitat productiva,
CONCLUSIONS PROVISIONALS

lassentament residencial, la mobilitat, la xarxa viria i el patrimoni.

redibuixar la ciutat a partir dun sistema de RONDES que configurin la faana/muralla de Sabadell
reestructurar la xarxa viria: transport pblic i ms estacions de tren
falta definir un eix nord-sud que travessi la ciutat. Cal pacificar radicalment la Gran Via i resoldre el conflicte entre
passejar i desplaar-se.
3. REDEFINIR EL MODEL DE COMARCA. Una nova governana pels vallesos: cal superar el model actual de territori trossejat en
dos vallesos i de cocapitalitat ms propi del sXX que est caducat.
superar la idea del MUNICIPI-FRONTERA: construir una rea metropolitana del Valls (AMV) amb un lideratge
compartit per gestionar: lentorn, laigua, els aliments, lhbitat urb, la mobilitat, locupabilitat, la formaci, la
cultura, el lleure i lequitat social.
generar projectes compartits entre els poders pblics i la societat organitzada, no es pot oblidar que els diners
pblics no sn de les administracions sin que els tenen en dipsit , per tant caldria collaborar i compartir la
redefinici del model de comarca.
 AGRAMENTS
ENTITATS PARTICIPANTS PONENTS
Ajuntament de Sabadell, Pau Avellaneda
rea de Territori i Sostenibilitat i rea dUrbanisme i Espai pblic Gegraf urbanista

Federaci dAssociacions de Vens (FAV)

Manel Larrosa
Arquitecte-Urbanista
Fundaci Bosch i Cardellach

Observatori Ciutad Municipal (OCM) Manel Cunill

Ambientleg
Plataforma pel soterrament dels FGC
Maties Serracant
Universitat Popular de Sabadell (UPS) Gegraf. Tinent dalcalde de lrea de territori i sostenibilitat

Via Valls

Organitza