HOMES IL-LUSTRES HAN DEDICAT ESTONES A L’OCI, PERQUE ES BO PER REFER-SE, (Cum puerulis Socrates ludere non erubescebat, et Cato uino laxabat animum curis publicis fatigatum, et Scipio militare suum corpus mouebat ad numeros.* Ex adsiduitate laborum nascitur animorum hebetatio quaedam. Nam somnus refectioni necessarius est; si hunc tamen semper diem noctemque continues, mors erit, (Extret de StNEcA, La tranguil-litat de l'esperit, 17,4-6.) * Ad numer : al compas de 1a musica, LEXIC (per ordre alfabatic) Cato, -onis: Cato continuo (1): allargat erubesco, erubui, —— (3): avergonyi-se hebetatio, -onis (f.) afebliment Jaxo (1): relaxar militaris,-e (adj.): acostumat a les armes (COSTUMS NOCTURNS DE NERO A ROMA ‘Nero petulantiam, luxuriam, auaritiam, crudelitatem exercuit, Post crepusculum popinas inibat! circumque uicos uagabatur; redeuntes* a cena uerberare ac uulnerare cloacisque demergere solebat, tabernas etiam expilare. Saepe in ejus modi rixis periculum uitae adiit?: prope ad necem caesus est a senatore, cuius uxorem attrectauerat. (SUETONI, Vida dels dotze césars. Nerd, 26) 1 Es el pretérit imperfet ¢’indicatiu del verb ineo. 2 Fixeu-vos en el significat d’aquest mot que us donem en el Iexic. *s el pretarit perfet d’indicatiu del verb adeo. LEXIC (per ordre alfabatic) ‘adeo, adit, aditum: afrontar. attrecto (1): grapejar. caedo, cecidi, caesum (3): colpejar. exerceo, exercui, exercitum (2): practicar. Nero, Neronis (m.): Net6. rediens, redeuntis (m.): el que tomnava [d"un Hoc] taberna, -ae (1): botiga.Hs reis acorden que Iluitin els Horacis i els Curiacis In duobus exercitibus erant trigemini fratres, Horatii Curiatiique. Cum trigeminis agunt reges, ut pro sua patria quisque dimicet ferro. Foedere icto, trigemini arma capiunt et in medium inter duas acies procedunt. Datur signum et terni iuuenes concurrunt, Cum arma primo concursu increpuerunt, horror spectantes perstringit. Tr Livi, Histéria de Roma, 1, 24,1; 1,25, 113-4 Laxic (per ordre alfabetic): ago, eg, actum (3a): parlar. concurro, -rri, sum (3a): ‘entaular combat’. concursus, -us (mascull): ‘escomese’ ferrum, -i (neutre): ‘espasa’ ‘foedus, -eris (neutre): ‘pacte’ ico, ici, ictumt (3a): ‘signar’ perstringo, -nxi, -ctum (3a): ‘sobreprendre. pro (preposici6):‘en favor de’ spectans, -tis (mascull i fement): espectador’ terni, -ae, -a (adjectiu plural): ‘grups de tres Guerra del rei Tul-lus Hostili contra els albans Excipit Numem Pompilium Tullus Hostilius, cui in honorem uirtutis regnum ultro datum est. Hic omnem militarem disciplinam artemque belli condidit. Itaque exercita juuentute in mirum modum, prouocauit Albanos. Viriusque populi fata permissa sunt Horatiis Curiatiisque, trigeminis fratribus. Anceps, pulchra et mirabilis contentio fuit. Luct ANNEU FLORUS, Epitom de la historia de Tit Livi, 1,3 Laxic (per ordre alfabetic): condo, -didi, -ditum (3: contentio, -onis (fement excipio, -cepi, -ceptum (3a): ‘succeir 2. exerceo, -ui-itum (2a): fentrenar. {fatum, i (neutre): ‘destt. ipermitto, -misi, -missum (2a): ‘confias’ prouoco (1a): ‘desafiar. uterque, utraque, urrumgue (adjectiu indefinit): ‘tots dos.Exercici 2 (5 punts] Observeu la taula segiient i responeu a les qiiestions plantejades, Fluxos d’inversié estrangera directa (en milions de délars) 2007 2008 2009 2010 201 BUA 215.952 306,366 143.604 197.905 226.937 Regne Unit 196390 91.489 71.140 50.604 53.949 Alemanya 80.208 8.109 24.156 46,860 40.402 Espanya 64.264 76,992 10.406 40.761 29.476 Japs 22550 4.426 11938 1.252 -1758 Xina 140.167 170.523 148.252 188.632 211.506 Brasil 34.585 45.058 25.949 48.506 66.660 India 25506 43.406 35.596 24.159 31554 Maxic 31.492 27.140 16.119 20.708 19.554 Fowr: Conferéncia de les Nacions Unides sobre Comerg i Desenvolupament (CNUCID 0 UNCTAD), 2012 [en linia). 1. Descriviu la informacié representada en la taula. 11 puna 2. Definiu els termes pais emergent i deslocalitzacié industrial. (1 pung 3. Identifiqueu els elements propis del procés de globalitzacié econdmica que reflecteixen les dades de la taula. 11.5 punts} 4, a) Quines s6n les causes de la deslocalitzacié industrial? b) Quins efectes pot tenir la deslocalitzacié industrial sobre "economia d'un pais? (1.5 punts}Exercici 1 [S punts) Observeu el mapa segtient i responeu a les qitestions plantejades. Nombre de persones ocupades en Pagriculturra A Menys de 600 HB be 501 a 1.000 MME De 1.00% 2000 HBB de 2.001 25.000 ao ME Mes de 5.000 Elaboracié propia a partir de dades del IDESCAT, 2007,1. Descriviu la informacié representada en el mapa. (1 punt) 2. Definiu els eonceptes agricultura extensiva i rotacié de conreus. 11 punt] 3. Exposeu breument quins s6n els principals productes agricoles que es produeixen a Catalunya i indiqueu a quina area geografica s'obtenen. Expliqueu per qué el Segrit, 6s la comarea que té el nombre més gran de persones ocupades en Vagricultura. 118 punts} 4, Expliqueu les caracteristiques segtients de agrieultura a Catalunya: a) Superficie de les explotacions. 5) Relaci6 entre el sector agricola i el sector ramader. c) Problemes ambientals derivats de Pactivitat agricola, 11.5 punts} Exercici 2 {S punts) Observeu la taula segtient i responcu a les qiiestions plantejades. Index de desenvolupament huma (2007) DH EV aA ME PIBIC ‘Noruega 0971 805 = 986 53.433 Estats Units 0,956 71 - 924 45,592 Espanya 0,955 80,7 97,9 96,5 31.560 Emirats Arabs Units 0,903 73 30,0 ne 54.626 Polonia 0,880 55 99,3 a7 Gaba 0,863 785 99,8 100.8 Mexic 0,854 760 92,8 802 Costa Rica, 0,854 78,7 95,9 z Kina 0,772 ne 93,3 68,7 Bolivia 0,729 654 90,7 86,0. 4.206 Vietnam 0,725 43 90,3 a3 2.600, Nicaragua, 0,699 nz 78,0 Ra 2.570 ‘Cambodja 0,593 co6 16,3 585 1.802 Bangla Desh 0543 037 53,5 52,1 1241 Hitt 0,532 610 621 : 1.155 Liberia 0,442 579 55,5 576 362 Etidpia oye 547 35,9 9.0 79 Rep. Dem. del Congo: 0,389 76 7,2 483 298 Niger 0,340 50,8 28,7 272 er IDH: index de desenvolupament huma, EV: esperanca de vida en néixer (anys). AA: taxa d’alfabetitzaci6 d’adults (%). ME: taxa bruta combinada de matriculaci6 en educaci6 (94). PIBIC: producte interior brut per capita ($). Font: Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo. informe sobre desarrollo hhumano 2009.Resumiu Ja informaci6 que proporeiona la taula. TT punt) 2. Definiu els conceptes esperanga de vida i producte interior brut. Tt punt} 3. a) Expliqueu el fet que alguns paisos, com per exemple Cuba, tinguin un IDH més gran que altres paisos que presenten un PIB superior. b) Analitzeu IDH d’Espanya. 115 punts] . A quines arces geogrAfiques pertanyen els paisos que tenen els IDH més baixos (< 0,700)? Expliqueu breument les causes de la baixa esperanga de vida que presen- ten aquests paisas. [1.5 punts} ‘Observe que entre la ment i el cos hi ha una gran difertncia en el fet que el cos per la seva naturalesa és divisible, i la ment é completament indivisible. En efecte, quan considero la ment, és 2 dir, a mi matebc només com una cosa que pensa, no en puc distingir cap part, sino que em concebo com uns cosa tinica i integra. I encara que sembla que tota la ment est® unida a tot el cos, si perdés un peu, un brag o qualsevol altra part del cos, sé que no per aixd se supri- maria cap part de la ment. I de les facultats de voler, de sentir, d'entendre, etc., no se'n pot dir propiament parts, perqué és una ila mateixa ment la que vol, sent, entén, etc, Perd amb les coses materials o extenses passa tot el contraris ja que no n’hi ha cap que no es pugui dividir facil- ment en parts amb el pensament, i per aixd entenc que és divisible. [ aixd bastaria per a ense- nyar-me que la ment és del tat diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans. René Descanres. Meditacions metafisiques, V1 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i -com hi apareixen relacionades, ‘(2 punts) 2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions segiients: [1 punt] a) «ment b) «coses materials 0 extenses»3. Expliqueu i justifiqueu per qué afirma René Descartes en el text: al aixo bastaria per aensenyar-me que la ment és del tot diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin per- tinents, encara que no apareguin explicitament en el text.) [3 punts) Compareu Ia coneepeié de I'ésser huma de Descartes amb una altra concepei6 de Pésser huma que es pugui trobar en la historia de la filosofia occidental. [2 punts} Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb Vafirmacis segiient: «Una persona és idéntica al seu cos», Responeu d'una manera raonada. [eit]&s injustificat castigar alga simplement perqué estigui ebri; perd, en canvi, cal cas- tigar el soldat o el policia que s'embriagui estant de servei. En suma, sempre que exis- teix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la coblectivitat, el cas ja no cau dins |'ambit de la llibertat i entra de ple dins l'ambit de la moralitat o del dret. Perd, en relacié amb el dany merament contingent 0, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuacié que no viola un deure espe- cific envers la col lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre's de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana. J.8. Mat, Sobre la Ilibertat, ev 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). (2 punts) 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions segiients (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) «ambit de la libertat» 6) «ambit de la moralitat» 3. Per qué diu Mill que, en certs casos en qué algi tria fer-se mal a si mateix, «aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre's de patir per preservar el bé superior de la llibertat humanan? Feu referéncia als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explicitament en cl text. (8 punts] 4. Compareu la concepcié que té Mill de la funcié de PEstat amb una altra concepeié d aquesta funci6 que es pugui trobar en la histdria del pensament. (2 punts) 5. Suposem que algit decideix no cordar-se el cinturé de seguretat quan ha de conduir. Creieu que és correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ning més no pot ser afectat per la decisi6, la societat no hadintervenir? Raoneu la resposta. (2 punts)