DEURES D'ESTIU 4t-VALENCIÀ PDF

Comprensi lectora
Entendre b el que es llig s un requeriment bsic en

laprenentatge de qualsevol matria. Per aix, oferim a
continuaci dotze textos per a treballar la comprensi
lectora.
Els textos seleccionats tenen una caracterstica comuna:
sn textos expositius en els quals sinforma dalguna cosa,
generalment dalguna curiositat que pot cridar latenci de
lalumnat.
Deliberadament hem deixat de banda uns altres tipus de
textos, narratius, potics, descriptius o dramtics, per a
atendre exclusivament les carncies que poden presentar
molts escolars en la comprensi de textos no literaris.
LLENGUA CL
Comprensi lectora 1
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina
dactivitats.
Els ponts
Els rius, sobretot si sn cabalosos, han estat sempre un obstacle per al pas
de persones i de vehicles. De vegades, cal recrrer molts quilmetres fins
a trobar un pas natural pel qual poder travessar-los.
Per aix, des de fa segles, els humans han aprs a construir ponts. Els
primers estaven fets de troncs de fusta i hi passaven persones i animals.
Desprs, es varen utilitzar altres materials ms resistents, com la pedra.
Hui dia, els ponts es fabriquen amb acer i formig, i sn tan resistents que
hi passen persones, vehicles grans, i fins i tot trens. Alguns tenen ms dun
quilmetre de llarg. I de vegades, pel seu interior es conduxen canonades
daigua o lnies delectricitat.
A ms, existixen ponts especials:
Els que porten conduccions daigua es diuen aqeductes.
E
ls construts sobre terrenys secs, per a salvar desnivells, es diuen via-
ductes.
Els construts sobre autopistes es diuen passos elevats.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.
Adaptat de Coneixement del medi 4. Ed. Anaya.
40
CL1
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Per qu els humans construxen ponts des de fa segles?
2 Anota, per ordre dantiguitat, els materials que shan fet servir per a construir ponts.
3 En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.
4 A ms de persones i vehicles, qu es pot conduir per linterior dels ponts?
5 Relaciona les columnes.
aqeducte es construx sobre autopistes.

viaducte porta conduccions daigua.
pas elevat es construx sobre terrenys secs per a salvar desnivells.
6 Hi ha cap pont a la teua localitat? Si nhi ha explica com s i de quin material est fet.
7 Explica quins usos tenen els ponts que has esmentat en lactivitat anterior.
Pensa un poc ms
Per qu creus que en cas de guerra es destruxen els ponts?
41
LLENGUA CL
Comprensi lectora 2
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
Els arbres
Les plantes primitives eren tan xicotetes que nhaurien calgut dotzenes
per tapar lextrem duna agulla de cap. Aquestes cllules tan menudes
vivien als oceans de lantiga Terra, i lnica cosa que permet classifi-
car-les com a plantes s que necessitaven la llum del sol per a crixer.
A partir daquests comenaments tan humils, el regne de les plantes ha
evolucionat fins a ser com el coneixem hui.
Moltes plantes van quedar-se a laigua, per daltres van colonitzar
la Terra. Per aconseguir-ho els calia alguna cosa que les ajudara a
suportar el propi pes i daquesta manera algunes plantes van anar
desenvolupant un material anomenat lignina, que els va fer les tiges
resistents i llenyoses i els va permetre crixer.
Com que totes les plantes necessiten llum, les ms altes van reeixir i en
canvi les menudes no, ja que havien de sobreviure a lombra de les
grans. Desprs van aparixer les plantes amb un sol tronc gran: van
ser els primers arbres. Els arbres grans, com les sequoies gegants de
Califrnia, poden pesar ms de sis mil tones, cosa que fa que siguen la
matria viva ms pesada que haja existit mai a la Terra.
El tronc de la majoria dels arbres adults augmenta aproximadament
dos centmetres i mig cada any. En climes temperats, el creixement sol
produir-se noms a la primavera i a lestiu. El cmbium creix cap a
fora i les noves cllules que genera formen anelles visibles, una cada
any. Si es compten aquestes anelles, es pot determinar ledat de lar-
bre.
Adaptat de Larbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.
Cllula: unitat microscpica de la qual estan formats els ssers vius. Lignina:
substncia aromtica natural que forma part de la paret de moles cllules
vegetals a les quals dna duresa i resistncia. Cmbium: teixit que permet el
creixement de les tiges i les arrels dels vegetals que en tenen.
42
CL2
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 On vivien les plantes primitives?
2 Quina grandria tenien aquestes plantes?
3 Qu s el que permet classificar-les com a plantes?
4 Qu va permetre crixer les plantes?
Fulles enfiladisses.
Tiges resistents i llenyoses.
Els boscos tropicals.
5 Quin arbre gegant sanomena en la lectura?
6 Don sn aquests arbres?

7 Escriu el nom dalguns arbres que conegues.
Pensa un poc ms
Unix cada frase feta, relacionada amb el mn vegetal, amb el seu significat.
Ser de bona fusta. Responsabilitzar-se.
Tindre molts pinyons. Ser robust.
Traure les castanyes del foc. Ser ric.
43
LLENGUA CL
Comprensi lectora 3
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
Paisatges illencs
Menorca. Vent de ponent

A la costa oest de Menorca, entre Ciutadella i el cap dArtrutx, trobem
cala Blanca i el seu entorn rocs. s precisament en aquests penya-segats
on rompen les ones empeses pel vent de ponent. Grans ones enfurismades
descuma blanca es llancen contra la costa alta i rocosa de cala Blanca,
alant nvols que el vent escampa com una pluja fina contra els penya-
segats.
Un horitz tenyit dun rosa pllid separa el blau intens de la mar dun cel
blanc.
Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplin la imatge amb diferents
intensitats de daurat.
Mallorca. Sller
Quasi amagat entre els cims de la serra de Tramuntana a lilla de Mallor-
ca, hi trobem el poble de Sller, que ompli una vall menuda i senfila per
les faldes de les muntanyes dels voltants.
Una vegetaci abundant de cultiu envolta el poble. Cases senzilles que
guaiten tmidament dentre els diferents verds que cobrixen la localitat.
Lemplaament daquest poble ens permet admirar a lhoritz alguns dels
cims ms alts de la serra de Tramuntana, com ara el Puig Major que amb
1 443 metres s el ms alt de lilla.
44
CL3
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?
2 Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.
Formentera Cabrera Tenerife

Lanzarote Eivissa La Gomera
3 Quin daquests vents bufa a Menorca segons el text?
Gregal Tramuntana Ponent
4 On est situada cala Blanca?
5 Qu s un penya-segat?
Costa formada per roques de gran altura.

Pedra gran i allada.
Roques i minerals.
6 A quina serra pertany el Puig Major?

7 Quin poble es descriu a lilla de Mallorca?
Pensa un poc ms
Descriu la teua localitat.
45
LLENGUA CL
Comprensi lectora 4
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
La mel
La mel s un fluid dol i viscs produt per les abelles i daltres insectes a
partir del nctar de les flors. El seu gust i color depn del tipus de flors de
les quals sen recull el nctar.
La mel s el producte alimentari que ms temps es pot guardar sense fer-se
malb. De fet, els arquelegs que van entrar a les pirmides dEgipte van
trobar-hi mel preservada en bon estat.
Es creu que els humans van comenar a collir la mel dels ruscs fa ms de
10 000 anys, segons unes pintures trobades a la cova de lAranya, a Bi-
corb (Valncia). Hipcrates, el pare de la medicina grega, la va fer servir
per a guarir diverses afeccions de la pell, i per a alleujar el dolor en ge-
neral. Els egipcis la van fer servir per a tractar les cataractes, nafres, talls i
cremades. A lantiga Roma, els metges la usaven per a ajudar els pacients
a adormir-se. Tamb servia com a moneda de canvi.
Els usos primaris de la mel sn la cuina, la pastisseria, com a acompa
nyament del pa (com o torrat, generalment durant lesmorzar) o begudes
com el te. Per tamb sutilitza per a guarir algunes malalties o afeccions
de la pell, en cremes i suavitzants i per a combatre els refredats: un tass
de llet o una infusi calenta amb una cullerada de mel ns un bon remei.
Tipus de mel GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.
Mel de flors: s la que produxen les abelles a partir del nctar de les flors.
Pot ser dun sol tipus de flor (castanyer, roman, farigola, bruc, taronger
o flor de taronger, tiller, accia, eucaliptus, etc.) o de diversos (mil flors).
Aquest tipus de mel s transparent i se solidifica amb el temps.
Mel de rosada o mel de bosc: s la que produxen les abelles a partir de les
secrecions dolces de pugons, cotxinilles i altres insectes xucladors de saba,
normalment de pi, avet, alzina, surera, etc. Sol ser menys dola, de color
ms fosc, se solidifica amb dificultat i pot tindre una olor i un gust especiats
i resinosos.
Adaptat de <http://ca.wikipedia.org/wiki/Mel>
46
CL4
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Qu s la mel?
2 Quan van comenar a recollir la mel els humans?
3 Quins altres pobles, a ms dHipcrates, usaven la mel com a medicina?
4 Quins tipus de mel hi ha?
5 Explica com es produx la mel de flors.
6 Tagrada la mel? Si la resposta s afirmativa explica com la fas servir.

7 Marca vertader o fals, segons corresponga. V F
La mel es fa malb de seguida.

El gust de la mel s sempre el mateix.
La mel sols sutilitza a la cuina.
La mel s bona per a combatre els refredats.
Pensa un poc ms
Saps qu s lapicultura? Pensa un poc i explica-ho.
47
LLENGUA CL
Comprensi lectora 5
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
Els dofins
El dof s un mamfer aqutic, que fa uns 2 m de llargria. T el cos esvelt
en forma de fus.
El cap s menut i acaba en un musell en forma de bec. La mandbula t de
80 a 90 dentetes. Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en
forma de cor. Al costat hi ha les obertures auriculars. Els dofins produxen
uns sons caracterstics per a comunicar-se.
Tenen quatre aletes: la dorsal, que s punxeguda i de mida reduda, les
pectorals, que sn ms amples que llargues, i laleta cabal, que s la ms
grossa.
Els dofins salimenten bsicament de peixos.
Classes de dofins
Hi ha moltes classes de dofins, per segons el lloc on viuen els podem clas-
sificar en: dofins marins i dofins fluvials.
Els dofins marins viuen dins la mar. Sn de color negre blavs per la part
superior, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses. Viuen i cacen en
grup. Les femelles noms tenen un dof cada dos o tres anys, perqu la lac-
tncia de la cria dura dun any i mig a dos anys. A partir dels cinc o sis anys
un dof es torna adult i pot crear la seua prpia famlia.
Les amenaces ms freqents que han de patir aquests animals dins el seu
medi sn: les xarxes dels pescadors, la contaminaci de les aiges costane-
res i els trastorns acstics produts per embarcacions.
Els dofins fluvials sn de color ms clar que els ma-
rins. Quasi han perdut el sentit de
la vista i noms sn
capaos de dife-
renciar el dia de la
nit. Aix s pel fang
que hi ha a la desem-
bocadura dels rius on viuen.
48
CL5
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Quina classe danimal sn els dofins?
2 Explica breument com s el dof.
3 Quantes dents tenen els dofins?
De 20 a 30 De 30 a 60 De 80 a 90
4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua caracterstica.
dorsal s la ms grossa
pectorals s punxeguda i de mida reduda
cabal sn ms amples que llargues
5 De qu salimenten els dofins?
6 Quines classes de dofins hi ha?
7 Quines amenaces patixen els dofins?

8 Per qu els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista?
Pensa un poc ms
Qu es podria fer per a protegir els dofins?
49
LLENGUA CL
Comprensi lectora 6
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
Els instruments musicals

Els instruments musicals, que, com sabeu, sn objectes emprats per a
produir sons, poden agrupar-se seguint criteris diversos. Tanmateix, si
ens fixem en determinades caracterstiques fsiques, en la manera de fer-
los sonar i en els mecanismes dobtenci dels sons, solen agrupar-se en
instruments de corda, de vent i de percussi. s la divisi ms tradicional,
si b no lnica.
En els instruments de corda el so es produx per vibraci duna corda o
ms. El nombre de cordes varia segons linstrument. El viol, posem per
cas, en t quatre, la guitarra, generalment sis, i el piano, moltes ms.
En els instruments de vent la sonoritat sobt de la vibraci duna colum-
na daire insuflat per linstrumentista. La flauta, la trompeta i lorgue, per
exemple, pertanyen a aquest grup.
Finalment, en els instruments de percussi la vibraci sonora sobt col-
pint-los amb mans, martells, maces... Daquests instruments, en desta-
quem la campana, el timbal, la pandereta, el triangle...
Els instruments i lorquestra
Les orquestres sn formades per instruments diversos, que han variat en
modalitat i nombre amb el pas del temps. Les orquestres actuals solen tin-
dre duna huitantena a un centenar dinstruments, de vent, de percussi
i de corda, amb predomini daquests darrers.
50
CL6
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Com se solen agrupar els instruments musicals?
2 Marca vertader (V) o fals (F). V F
En els instruments de corda el so es produx per la vibraci

duna corda o ms.
Tots els instruments de corda tenen el mateix nombre de cordes.
El piano s un instrument de corda.
En els instruments de vent el so es produx per laire que insufla
qui el toca.
En una orquestra no hi ha instruments de percussi.
Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments.
3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe.
De corda:
De vent:
De percussi:
4 Has anat mai a un concert? Quins instruments recordes haver escoltat?

5 Saps quines sn les notes de lescala musical? Escriu-ne el nom.
Pensa un poc ms
Al llarg de la histria hi ha hagut grans msics i compositors. En recordes cap? Escriu el
nom i si recordes el ttol dalguna obra seua.
51
LLENGUA CL
Comprensi lectora 7
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
Les molses
Sn plantes molt menudes, mai no despassen els 10 centmetres daltura

i algunes ni tan sols arriben als 10 millmetres. Viuen distribudes per tot
el mn en llocs on hi ha molta humitat: sobre el tronc dels arbres, a les
roques, a les teulades, a la vora de rius i rierols, i mai no es troben en
aigua salada.
Les falgueres
Fa molts milers danys, la superfcie de la Terra estava coberta de bos-

cos de falgueres que feien fins a 20 o 30 metres dalria. No hi havia
encara arbres com els actuals, i labsncia daltres plantes que els feren
la competncia o danimals que se les menjaren va permetre que, durant
un temps, dominaren la terra ferma.
A poc a poc el clima de la Terra va canviar i hui les falgueres noms es
troben a zones humides, boscos i rees tropicals.
Adaptat dEl mn vegetal.
52
CL7
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 De quin dos tipus de plantes parla la lectura?
2 Marca les respostes correctes.
Les molses sn plantes molt menudes.

Les molses sn plantes molt grans.
Viuen per tot el mn en llocs on no hi ha molta humitat.
Viuen per tot el mn en llocs on hi ha molta humitat.
3 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.
4 Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?
5 Quants metres dalria podien arribar a tindre?
6 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.

7 Escriu el nom daltres plantes que tu conegues.
Pensa un poc ms
Creus que la pujada de temperatures a causa del canvi climtic pot afectar les plantes? Com?
53
LLENGUA CL
Comprensi lectora 8
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
Des de quan se sap comptar?
En temps remots, quan els ssers humans encara recollectaven plantes

i caaven animals, no feien falta els nmeros.
La necessitat daquests va sorgir quan van comenar a domesticar el
bestiar i a conrear cereals. Per fer-ho era necessari saber quin dia de
lany era adequat per a la sembra o si a la nit tots els animals havien
tornat del prat.
Per aix comptaven la quantitat danimals amb el nombre de mosses
que tallaven en un os o pal: una mossa per un animal, dues mosses per
dos, i aix successivament.
Tamb recordaven certs dies de lany duna manera semblant, com en
un calendari. Empraven cudols, petxines, palets o ossos per a compa-
rar quantitats.
Els sumeris, a Orient, van tindre la idea de substituir els cudols per
boletes dargila que feien de rebut. Les guardaven dins dun recipient
dargila, la butla, i les marcaven amb el segell de lamo.
Quan els pastors tornaven amb els ramats, lamo podia controlar si
faltava algun animal en trencar la butla i comptar les boletes. Els su-
meris va ser un dels primers pobles que va desenvolupar lescriptura
i les xifres.
Els inques, un poble sud-americ, no sabien llegir ni escriure. Aix no
obstant, podien determinar amb precisi quants habitants tenia el seu
poble, quanta dacsa o quantes crelles collien, quantes llames tenien
i moltes altres coses. Per fer-ho utilitzaven els quipu, uns cordons nuats
de molts colors. Els nusos representaven els nmeros i els colors dels
cordons tenien un altre significat determinat.
Descobrim els nmeros. Elfos edicions.
54
CL8
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Feien falta els nmeros en els temps remots? Raona la resposta.
2 Quan va sorgir la necessitat dels nmeros? Per qu?
3 Com es comptaven, en un principi els animals?
4 Quina idea van tindre els sumeris?
5 Qu era la butla?
6 Com sho feien els inques per a comptar?

Pensa un poc ms
Escriu cinc o sis coses que fas habitualment i que no podries fer sense els nmeros.
55
LLENGUA CL
Comprensi lectora 9
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
Les flors
Totes les plantes necessiten llum per a crixer, per els boscos solen ser
ombrvols. Qu fan, doncs, les flors del bosc per a sobreviure?
Als boscos on els arbres perden les fulles a la tardor, moltes plantes
creixen i florixen abans que els arbres traguen les fulles de nou a la
primavera. Les plantes recullen aix tota la llum que poden abans que
els arbres els la tapen. En uns altres casos, com als boscos tropicals,
hi ha unes espcies dorqudies que no viuen a terra, sin que viuen
enfilades a les branques i als troncs dels arbres. Aquestes flors no fan
cap mal als arbres i en canvi com ms amunt estan ms llum reben.
Si passeges pel camp encara pots trobar flors silvestres a les vores
dels camins, als marges dels camps i als espadats o els pendents. Els
herbassars normalment estan plens de flors silvestres. Lhome, amb
ls prolongat de tractors i dherbicides, ha fet desaparixer moltes
daquestes flors i ha convertit els herbassars en pastures. Aix i tot, hi
ha plantes de prat, com ara la milfulles, molt resistents que poden so-
breviure encara que les haja tallades una mquina de segar i tamb
poden crixer al marge de les carreteres.
Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Crulla. GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.
56
CL9
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Segons el text, qu fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la resposta cor-
recta.
Traure moltes flors alhora.

Sobreviure desprs de ser tallades per una segadora.
Florir abans que els arbres traguen les fulles.
Fer olor perqu acudisquen els insectes.
2 Com obtenen llum algunes espcies dorqudies als boscos tropicals?
3 Relaciona aquestes frases segons que pertanyen al primer pargraf o al segon.
Algunes florixen abans que els arbres traguen les fulles.

Lhome ha transformat els herbassars en pastures. 1r pargraf
Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.
Altres viuen enfilades als arbres. 2n pargraf
Pel camp hi ha moltes flors silvestres.
4 Quines daquestes caracterstiques t la planta milfulles? Marca-les.
Viu enfilada als arbres.

s una planta de prat molt resistent.
Florix abans que els arbres traguen fulles.

Pot sobreviure encara que lhaja tallada una segadora.
Pot crixer al marge de les carreteres.
Viu en boscos ombrvols.
Pensa un poc ms
Teniu plantes a casa? Com les cuideu?
57
LLENGUA CL
Comprensi lectora 10
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
El foc
Abans de conixer el foc, els ssers humans eren com animals.

Cada mat buscaven aliment per a ells i per als membres de la
comunitat. Per quan el sol samagava noms tenien lopci de
tornar a dormir.
Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollien
les brases que quedaven desprs dels incendis naturals o la
caiguda de rajos. Per el problema ms gran era mantindre el
foc encs.
Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc va ser la rotaci
duna punta de pal sobre una fusta seca.
El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostres
avantpassats:
L a cocci dels aliments va significar un aven important per-
qu permetia fer digeribles algunes parts dels animals
que caaven.
E
l manteniment de les fogueres els proporciona-
va calor a linterior de les coves en els freds
hiverns.
T amb es va convertir en un mecanisme de
protecci contra els animals perillosos.
E
l manteniment duna foguera encesa
va significar tindre llum. Artificial-
ment, els humans havien allargat la
duraci del dia i aix va permetre
les relacions socials entre els mem-
bres de la comunitat. El foc va facili-
tar les primeres converses i lintercanvi dexperincies.
58
CL10
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Segons el text, qu feien els humans abans de conixer el foc? Marca la resposta
correcta.
Buscar aliment i dormir.

Buscar aliment i parlar.
Buscar animals perillosos.
2 Al principi, com aconseguien foc els humans?
3 Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.
4 Marca vertader (V) o fals (F). V F
Amb el foc es cremaven els aliments.

Amb el foc es van poder coure els aliments.
El foc va proporcionar fred a linterior de les coves.
El foc va servir perqu els animals localitzaren els humans.
El foc va servir de protecci contra els animals perillosos.
El foc va facilitar les primeres converses.
Pensa un poc ms
Quin dels avenos pel descobriment del foc consideres que s ms important per a lsser
hum? Raona la resposta.
59
LLENGUA CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
Ls polar en perill dextinci
Els ssos polars sn lespcie ms gran ds, i, com el seu nom indica,
noms viuen per sobre del Cercle Polar rtic, en pasos com el Canad,
Noruega i Rssia o a Grenlndia (Dinamarca). Els ltims estudis demos-
tren que cada vegada nhi ha menys: en deu anys, el nombre sha redut
un 14%, o siga que, si fa deu anys hi havia, per exemple, cent ssos
polars, ara nhi ha huitanta-sis.
Segons els cientfics, el culpable daix s lescalfament del planeta, que
fa que el gel de lrtic sestiga desfent. Aquest escalfament est provocat
per la contaminaci que causen els cotxes, els camions o algunes fbri-
ques. I els Estats Units sn el pas que ms contamina. Per aix, Greenpe-
ace, el Centre per a la Diversitat Biolgica i lAssociaci de Defensa dels
Recursos Naturals volen que els ssos polars, a ms destar inclosos en la
llista danimals en perill dextinci, figuren tamb com animals amena-
ats pels Estats Units.
Un estudi de la NASA i la Universitat de Colorado ha demostrat que la
capa de gel de lrtic ha disminut un 20% des de lany 1979. Els estudis,
fets per ms de tres-cents cientfics americans, preveuen que les tempe-
ratures en aquella part del planeta poden pujar tant que a final daquest
segle shaur desfet tot el gel de lrtic.
Els ssos polars necessiten el gel per a caar. A mesura que es desf,
tenen menys espais on trobar menjar, i per aix ja han anat desaparei-
xent de molts llocs on abans eren habituals, com la badia de Hudson,
al Canad. El seu aliment principal sn les foques, que tamb viuen en
aquest mateix hbitat.
En general, per, tots podem ajudar perqu hi haja menys contaminaci,
ja que a aquest ritme els ssos polars es poden extingir i aleshores potser
noms els podrem veure als zoos.
Adaptat de <http://www.tvcatalunya.com/>
60
CL11
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 En quins daquests pasos viuen els ssos polars?
Colmbia Holanda
Canad Rssia
Camerun Alemania
Dinamarca Noruega
2 Per qu, segons els cientfics, el culpable que cada vegada hi haja menys ssos polars
s lescalfament del planeta?
3 Qu produx lescalfament?
4 Quin s, segons el text, el pas que ms contamina?
5 Quin s laliment principal dels ssos polars?
6 Marca la resposta correcta.
Els ssos han desaparegut de molts llocs on eren habituals per qu...
a mesura que es desf el gel tenen menys espai on trobar menjar.
han preferit marxar dall perqu feia massa fred.
Pensa un poc ms
Explica quins altres efectes pot tindre que el gel dels pols es desfaa.
61
LLENGUA CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
dactivitats.
Els mapes
Un mapa s una representaci grfica de la superfcie de la Terra, siga
de tota o duna part. Normalment es fa sobre una superfcie plana, mal-
grat que el nostre planeta t una forma quasi esfrica.
Quins tipus de mapa hi ha?

De mapes nhi ha de molts tipus, i nemprarem uns o altres segons all
que hi vulguem representar.
Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra.
Mapes continentals, on shi representa un continent.
Mapes estatals, que representen un estat.
Mapes topogrfics, que representen comarques o una part daquestes.
Mapes a gran escala, que servixen per representar rees metropolita-
nes o urbanes, municipis, barris.
Segons el tema dels mapes podem distingir entre daltres:
Mapes fsics, que representen els accidents geogrfics principals
(muntanyes, rius, llacs...).
Mapes climtics, on es poden veure els diferents climes de la Terra o
dalguna part concreta.
Mapes botnics, amb la vegetaci dun lloc.
Mapes geolgics, que presenten els tipus de roques i lpoca de for-
maci.
Mapes edafolgics, amb els diversos tipus de sls.
Mapes econmics, on podem trobar les activitats econmiques dun
territori.
Mapes de comunicacions, que indiquen les carreteres, les autopistes,
els ferrocarrils...
Mapes de poblaci, que indiquen la densitat de poblaci.
Mapes lingstics, que representen les llenges parlades en un territori.
Adaptat de <http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/>
62
CL12
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Explica qu s un mapa.
2 Quina forma t el nostre planeta? Quina forma tenen els mapes?
3 Relaciona cada tipus de mapa amb all que shi representa.
Mapamundi un continent
Climtic les activitats econmiques dun lloc
Continental la totalitat de la Terra
Econmic els climes de la Terra o dun lloc concret
4 Quin altre nom reben els mapamundis?
5 Anota el tipus de mapa que faries servir per a representar el que sindica en cada cas.
Les llenges que es parlen a lEstat espanyol.
Les carreteres de la Comunitat Valenciana.

Pensa un poc ms
Quina diferncia creus que hi ha en la manera en qu es realitzaven els mapes fsics en
lantiguitat i la manera en qu es fan actualment?
63
LLENGUA CL1
CL
Comprensi lectora 1 Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Per qu els humans construxen ponts des de fa segles?
Per a poder travessar els rius.

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina 2 Anota, per ordre dantiguitat, els materials que shan fet servir per a construir ponts.
dactivitats.
Fusta, pedra, acer, formig.
3 En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.
Els ponts No podien passar vehicles perqu probablement la fusta no

Els rius, sobretot si sn cabalosos, han estat sempre un obstacle per al pas
hauria resistit el pes daquests.
de persones i de vehicles. De vegades, cal recrrer molts quilmetres fins
4 A ms de persones i vehicles, qu es pot conduir per linterior dels ponts?
a trobar un pas natural pel qual poder travessar-los.
Per aix, des de fa segles, els humans han aprs a construir ponts. Els Es poden conduir canonades daigua o lnies delectricitat.
primers estaven fets de troncs de fusta i hi passaven persones i animals.
Desprs, es varen utilitzar altres materials ms resistents, com la pedra.
Hui dia, els ponts es fabriquen amb acer i formig, i sn tan resistents que
5 Relaciona les columnes.
hi passen persones, vehicles grans, i fins i tot trens. Alguns tenen ms dun
quilmetre de llarg. I de vegades, pel seu interior es conduxen canonades aqeducte es construx sobre autopistes.
daigua o lnies delectricitat.
viaducte porta conduccions daigua.
A ms, existixen ponts especials:
pas elevat es construx sobre terrenys secs per a salvar desnivells.
Els que porten conduccions daigua es diuen aqeductes.
Els construts sobre terrenys secs, per a salvar desnivells, es diuen via- 6 Hi ha cap pont a la teua localitat? Si nhi ha explica com s i de quin material est fet.
ductes.
Els construts sobre autopistes es diuen passos elevats.
Resposta oberta.
Adaptat de Coneixement del medi 4. Ed. Anaya.
7 Explica quins usos tenen els ponts que has esmentat en lactivitat anterior.
Resposta oberta.
Pensa un poc ms
Per qu creus que en cas de guerra es destruxen els ponts?
Per a trencar les comunicacions entre una banda i laltra

del riu.
40 41
LLENGUA CL2
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 On vivien les plantes primitives?
Vivien als oceans de lantiga Terra.

2 Quina grandria tenien aquestes plantes?
dactivitats.
Eren tan menudes que nhaurien calgut dotzenes per tapar
lextrem duna agulla de cap.
3 Qu s el que permet classificar-les com a plantes?
Els arbres
Les plantes primitives eren tan xicotetes que nhaurien calgut dotzenes
Necessiten la llum del sol per a crixer.
per tapar lextrem duna agulla de cap. Aquestes cllules tan menudes
vivien als oceans de lantiga Terra, i lnica cosa que permet classifi- 4 Qu va permetre crixer les plantes?
car-les com a plantes s que necessitaven la llum del sol per a crixer.
A partir daquests comenaments tan humils, el regne de les plantes ha Fulles enfiladisses.
evolucionat fins a ser com el coneixem hui. X Tiges resistents i llenyoses.
Moltes plantes van quedar-se a laigua, per daltres van colonitzar
Els boscos tropicals.
la Terra. Per aconseguir-ho els calia alguna cosa que les ajudara a
suportar el propi pes i daquesta manera algunes plantes van anar
desenvolupant un material anomenat lignina, que els va fer les tiges 5 Quin arbre gegant sanomena en la lectura?
resistents i llenyoses i els va permetre crixer.
Com que totes les plantes necessiten llum, les ms altes van reeixir i en
La sequoia.
canvi les menudes no, ja que havien de sobreviure a lombra de les
grans. Desprs van aparixer les plantes amb un sol tronc gran: van 6 Don sn aquests arbres?
ser els primers arbres. Els arbres grans, com les sequoies gegants de
Califrnia, poden pesar ms de sis mil tones, cosa que fa que siguen la Sn de Califrnia.
matria viva ms pesada que haja existit mai a la Terra.
El tronc de la majoria dels arbres adults augmenta aproximadament 7 Escriu el nom dalguns arbres que conegues.
dos centmetres i mig cada any. En climes temperats, el creixement sol
produir-se noms a la primavera i a lestiu. El cmbium creix cap a Resposta oberta.
fora i les noves cllules que genera formen anelles visibles, una cada
any. Si es compten aquestes anelles, es pot determinar ledat de lar-
bre.

Adaptat de Larbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.
Pensa un poc ms
Cllula: unitat microscpica de la qual estan formats els ssers vius. Lignina: Unix cada frase feta, relacionada amb el mn vegetal, amb el seu significat.
substncia aromtica natural que forma part de la paret de moles cllules
vegetals a les quals dna duresa i resistncia. Cmbium: teixit que permet el Ser de bona fusta. Responsabilitzar-se.
creixement de les tiges i les arrels dels vegetals que en tenen. Tindre molts pinyons. Ser robust.
Traure les castanyes del foc. Ser ric.
42 43
64
LLENGUA CL3
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?
A Menorca i Mallorca.
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina 2 Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.
dactivitats.
Formentera Cabrera Tenerife
Lanzarote Eivissa La Gomera
Paisatges illencs
3 Quin daquests vents bufa a Menorca segons el text?
Menorca. Vent de ponent Gregal Tramuntana X Ponent

A la costa oest de Menorca, entre Ciutadella i el cap dArtrutx, trobem
cala Blanca i el seu entorn rocs. s precisament en aquests penya-segats 4 On est situada cala Blanca?
on rompen les ones empeses pel vent de ponent. Grans ones enfurismades
descuma blanca es llancen contra la costa alta i rocosa de cala Blanca, Est situada entre Ciutadella i el cap dArtrutx.
alant nvols que el vent escampa com una pluja fina contra els penya-
segats. 5 Qu s un penya-segat?
Un horitz tenyit dun rosa pllid separa el blau intens de la mar dun cel
blanc. X Costa formada per roques de gran altura.
Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplin la imatge amb diferents Pedra gran i allada.
intensitats de daurat.
Roques i minerals.
Mallorca. Sller 6 A quina serra pertany el Puig Major?

Quasi amagat entre els cims de la serra de Tramuntana a lilla de Mallor-
ca, hi trobem el poble de Sller, que ompli una vall menuda i senfila per
Pertany a la serra de Tramuntana.
les faldes de les muntanyes dels voltants.
7 Quin poble es descriu a lilla de Mallorca?
Una vegetaci abundant de cultiu envolta el poble. Cases senzilles que
guaiten tmidament dentre els diferents verds que cobrixen la localitat. Es descriu el poble de Sller.
Lemplaament daquest poble ens permet admirar a lhoritz alguns dels

cims ms alts de la serra de Tramuntana, com ara el Puig Major que amb
1 443 metres s el ms alt de lilla.
Pensa un poc ms
Descriu la teua localitat.
Resposta oberta.
44 45
LLENGUA CL4
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Qu s la mel? La mel s un fluid dol i viscs produt
per les abelles i daltres insectes a partir del nctar
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina de les flors.
dactivitats.
2 Quan van comenar a recollir la mel els humans?
Fa ms de 10000 anys.
La mel
3 Quins altres pobles, a ms dHipcrates, usaven la mel com a medicina?
La mel s un fluid dol i viscs produt per les abelles i daltres insectes a
partir del nctar de les flors. El seu gust i color depn del tipus de flors de Els egipcis i els romans.
les quals sen recull el nctar.
La mel s el producte alimentari que ms temps es pot guardar sense fer-se 4 Quins tipus de mel hi ha?
malb. De fet, els arquelegs que van entrar a les pirmides dEgipte van
trobar-hi mel preservada en bon estat. Mel de flors i mel de rosada o de bosc.
Es creu que els humans van comenar a collir la mel dels ruscs fa ms de
10 000 anys, segons unes pintures trobades a la cova de lAranya, a Bi- 5 Explica com es produx la mel de flors.
corb (Valncia). Hipcrates, el pare de la medicina grega, la va fer servir
per a guarir diverses afeccions de la pell, i per a alleujar el dolor en ge-
La mel de flors s la que produxen les abelles a partir
neral. Els egipcis la van fer servir per a tractar les cataractes, nafres, talls i del nctar de les flors. s transparent i se solidifica amb
cremades. A lantiga Roma, els metges la usaven per a ajudar els pacients
a adormir-se. Tamb servia com a moneda de canvi. el temps.
Els usos primaris de la mel sn la cuina, la pastisseria, com a acompa-
nyament del pa (com o torrat, generalment durant lesmorzar) o begudes 6 Tagrada la mel? Si la resposta s afirmativa explica com la fas servir.
com el te. Per tamb sutilitza per a guarir algunes malalties o afeccions
de la pell, en cremes i suavitzants i per a combatre els refredats: un tass Resposta oberta.
de llet o una infusi calenta amb una cullerada de mel ns un bon remei.
7 Marca vertader o fals, segons corresponga. V F

Tipus de mel
Mel de flors: s la que produxen les abelles a partir del nctar de les flors.
La mel es fa malb de seguida. X
Pot ser dun sol tipus de flor (castanyer, roman, farigola, bruc, taronger El gust de la mel s sempre el mateix. X
o flor de taronger, tiller, accia, eucaliptus, etc.) o de diversos (mil flors). La mel sols sutilitza a la cuina. X
Aquest tipus de mel s transparent i se solidifica amb el temps.
Mel de rosada o mel de bosc: s la que produxen les abelles a partir de les
La mel s bona per a combatre els refredats. X

secrecions dolces de pugons, cotxinilles i altres insectes xucladors de saba,
normalment de pi, avet, alzina, surera, etc. Sol ser menys dola, de color Pensa un poc ms
ms fosc, se solidifica amb dificultat i pot tindre una olor i un gust especiats Saps qu s lapicultura? Pensa un poc i explica-ho.
i resinosos.
Adaptat de <http://ca.wikipedia.org/wiki/Mel> Lapicultura s lart de la cria dabelles a fi daprofitar-ne la
mel i la cera.
46 47
65
LLENGUA CL5
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Quina classe danimal sn els dofins?
Els dofins sn mamfers aqutics.

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina 2 Explica breument com s el dof. Fa uns 2 m de llargria. T el cos
dactivitats.
esvelt. El cap s menut i acaba en un musell en forma de bec.
3 Quantes dents tenen els dofins?
Els dofins
El dof s un mamfer aqutic, que fa uns 2 m de llargria. T el cos esvelt De 20 a 30 De 30 a 60 X De 80 a 90
en forma de fus.
El cap s menut i acaba en un musell en forma de bec. La mandbula t de 4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua caracterstica.
80 a 90 dentetes. Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en
dorsal s la ms grossa
forma de cor. Al costat hi ha les obertures auriculars. Els dofins produxen
uns sons caracterstics per a comunicar-se. pectorals s punxeguda i de mida reduda
Tenen quatre aletes: la dorsal, que s punxeguda i de mida reduda, les cabal sn ms amples que llargues
pectorals, que sn ms amples que llargues, i laleta cabal, que s la ms
grossa. 5 De qu salimenten els dofins? Salimenten bsicament de peixos.
Els dofins salimenten bsicament de peixos.
6 Quines classes de dofins hi ha?
Classes de dofins
Hi ha moltes classes de dofins, per segons el lloc on viuen els podem clas- Es podem clasificar en dofins marins i dofins fluvials.
sificar en: dofins marins i dofins fluvials.
Els dofins marins viuen dins la mar. Sn de color negre blavs per la part 7 Quines amenaces patixen els dofins? Les xarxes dels pescadors, la
superior, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses. Viuen i cacen en
grup. Les femelles noms tenen un dof cada dos o tres anys, perqu la lac- contaminaci de les aiges costaneres i els trastorns
tncia de la cria dura dun any i mig a dos anys. A partir dels cinc o sis anys acstics produts per embarcacions.
un dof es torna adult i pot crear la seua prpia famlia.
Les amenaces ms freqents que han de patir aquests animals dins el seu
8 Per qu els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista?
medi sn: les xarxes dels pescadors, la contaminaci de les aiges costane-
res i els trastorns acstics produts per embarcacions. A causa del fang que hi ha als rius on viuen.
Els dofins fluvials sn de color ms clar que els ma-
rins. Quasi han perdut el sentit de

la vista i noms sn
capaos de dife- Pensa un poc ms
renciar el dia de la
nit. Aix s pel fang Qu es podria fer per a protegir els dofins?
que hi ha a la desem-
bocadura dels rius on viuen.
Resposta oberta.
48 49
LLENGUA CL6
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Com se solen agrupar els instruments musicals?
Solen agrupar-se en instruments de corda, de vent i de percussi.

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina 2 Marca vertader (V) o fals (F). V F
dactivitats.
En els instruments de corda el so es produx per la vibraci
duna corda o ms. X
Tots els instruments de corda tenen el mateix nombre de cordes. X
Els instruments musicals
El piano s un instrument de corda. X
Els instruments musicals, que, com sabeu, sn objectes emprats per a
En els instruments de vent el so es produx per laire que insufla
produir sons, poden agrupar-se seguint criteris diversos. Tanmateix, si
ens fixem en determinades caracterstiques fsiques, en la manera de fer-
qui el toca. X
X
los sonar i en els mecanismes dobtenci dels sons, solen agrupar-se en En una orquestra no hi ha instruments de percussi.
instruments de corda, de vent i de percussi. s la divisi ms tradicional, Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments. X
si b no lnica.
En els instruments de corda el so es produx per vibraci duna corda o 3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe. Resposta oberta.
ms. El nombre de cordes varia segons linstrument. El viol, posem per
cas, en t quatre, la guitarra, generalment sis, i el piano, moltes ms. De corda:
En els instruments de vent la sonoritat sobt de la vibraci duna colum- De vent:
na daire insuflat per linstrumentista. La flauta, la trompeta i lorgue, per
exemple, pertanyen a aquest grup. De percussi:
Finalment, en els instruments de percussi la vibraci sonora sobt col-
pint-los amb mans, martells, maces... Daquests instruments, en desta- 4 Has anat mai a un concert? Quins instruments recordes haver escoltat?
quem la campana, el timbal, la pandereta, el triangle...
Resposta oberta.
Els instruments i lorquestra
Les orquestres sn formades per instruments diversos, que han variat en 5 Saps quines sn les notes de lescala musical? Escriu-ne el nom.
modalitat i nombre amb el pas del temps. Les orquestres actuals solen tin-
dre duna huitantena a un centenar dinstruments, de vent, de percussi
Resposta oberta.
i de corda, amb predomini daquests darrers.
Pensa un poc ms
Al llarg de la histria hi ha hagut grans msics i compositors. En recordes cap? Escriu el
nom i si recordes el ttol dalguna obra seua.
Resposta oberta.
50 51
66
LLENGUA CL7
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 De quin dos tipus de plantes parla la lectura?
La lectura parla de les molses i les falgueres.

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina 2 Marca les respostes correctes.
dactivitats.
X Les molses sn plantes molt menudes.
Les molses sn plantes molt grans.
Viuen per tot el mn en llocs on no hi ha molta humitat.
Les molses
X Viuen per tot el mn en llocs on hi ha molta humitat.
Sn plantes molt menudes, mai no despassen els 10 centmetres daltura
i algunes ni tan sols arriben als 10 millmetres. Viuen distribudes per tot 3 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.
el mn en llocs on hi ha molta humitat: sobre el tronc dels arbres, a les
roques, a les teulades, a la vora de rius i rierols, i mai no es troben en Al tronc dels arbres, a les roques, a les teulades, vora rius.
aigua salada.
4 Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?
Les falgueres Boscos de falgueres.

Fa molts milers danys, la superfcie de la Terra estava coberta de bos-
5 Quants metres dalria podien arribar a tindre?
cos de falgueres que feien fins a 20 o 30 metres dalria. No hi havia
encara arbres com els actuals, i labsncia daltres plantes que els feren
la competncia o danimals que se les menjaren va permetre que, durant
Podien arribar a tindre fins a 20 o 30 metres dalria.
un temps, dominaren la terra ferma.
6 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.
A poc a poc el clima de la Terra va canviar i hui les falgueres noms es
troben a zones humides, boscos i rees tropicals. Les falgueres es troben a zones humides, boscos i rees tropicals.
Adaptat dEl mn vegetal.
7 Escriu el nom daltres plantes que tu conegues.
Resposta oberta.
Pensa un poc ms
Creus que la pujada de temperatures a causa del canvi climtic pot afectar les plantes? Com?
Resposta oberta.
52 53
LLENGUA CL8
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Feien falta els nmeros en els temps remots? Raona la resposta.
No feien falta perqu els humans encara no posseen res que

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina hagueren de comptar: no tenien animals propis, ni terres.
dactivitats.
2 Quan va sorgir la necessitat dels nmeros? Per qu?
En el moment en qu van comenar a domesticar el

Des de quan se sap comptar? bestiar i a conrear la terra.
En temps remots, quan els ssers humans encara recollectaven plantes
3 Com es comptaven, en un principi els animals?
i caaven animals, no feien falta els nmeros.

La necessitat daquests va sorgir quan van comenar a domesticar el Fent mosses en un pal o en un os.
bestiar i a conrear cereals. Per fer-ho era necessari saber quin dia de
lany era adequat per a la sembra o si a la nit tots els animals havien
tornat del prat. 4 Quina idea van tindre els sumeris?
Per aix comptaven la quantitat danimals amb el nombre de mosses
que tallaven en un os o pal: una mossa per un animal, dues mosses per
Fer boletes dargila per cada animal que tenien .
dos, i aix successivament.
Tamb recordaven certs dies de lany duna manera semblant, com en 5 Qu era la butla?
un calendari. Empraven cudols, petxines, palets o ossos per a compa-
rar quantitats.
L a butla era el recipient en qu tancaven les boletes
Els sumeris, a Orient, van tindre la idea de substituir els cudols per dargila.
boletes dargila que feien de rebut. Les guardaven dins dun recipient
dargila, la butla, i les marcaven amb el segell de lamo.
6 Com sho feien els inques per a comptar?
Quan els pastors tornaven amb els ramats, lamo podia controlar si
faltava algun animal en trencar la butla i comptar les boletes. Els su- Mitjanant els quipu, uns cordons nuats de molts colors.
meris va ser un dels primers pobles que va desenvolupar lescriptura
i les xifres.
Els inques, un poble sud-americ, no sabien llegir ni escriure. Aix no

obstant, podien determinar amb precisi quants habitants tenia el seu
poble, quanta dacsa o quantes crelles collien, quantes llames tenien Pensa un poc ms
i moltes altres coses. Per fer-ho utilitzaven els quipu, uns cordons nuats
Escriu cinc o sis coses que fas habitualment i que no podries fer sense els nmeros.
de molts colors. Els nusos representaven els nmeros i els colors dels
cordons tenien un altre significat determinat. Resposta model. Anar al quiosc a comprar llepolies, saber lhora
Descobrim els nmeros. Elfos edicions.
que s, comptar els dies que falten per a una data determinada,
comptar diners, saber el que pesem i fem dalada, etc.
54 55
67
LLENGUA CL9
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Segons el text, qu fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la resposta cor-
recta.
Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a Traure moltes flors alhora.
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina Sobreviure desprs de ser tallades per una segadora.
dactivitats.
X Florir abans que els arbres traguen les fulles.
Fer olor perqu acudisquen els insectes.
Les flors 2 Com obtenen llum algunes espcies dorqudies als boscos tropicals?
Totes les plantes necessiten llum per a crixer, per els boscos solen ser Viuen enfilades a les branques i als troncs dels arbres.
ombrvols. Qu fan, doncs, les flors del bosc per a sobreviure?
Als boscos on els arbres perden les fulles a la tardor, moltes plantes
creixen i florixen abans que els arbres traguen les fulles de nou a la 3 Relaciona aquestes frases segons que pertanyen al primer pargraf o al segon.
primavera. Les plantes recullen aix tota la llum que poden abans que
els arbres els la tapen. En uns altres casos, com als boscos tropicals, Algunes florixen abans que els arbres traguen les fulles.
hi ha unes espcies dorqudies que no viuen a terra, sin que viuen
Lhome ha transformat els herbassars en pastures. 1r pargraf
enfilades a les branques i als troncs dels arbres. Aquestes flors no fan
cap mal als arbres i en canvi com ms amunt estan ms llum reben. Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.
Si passeges pel camp encara pots trobar flors silvestres a les vores Altres viuen enfilades als arbres. 2n pargraf
dels camins, als marges dels camps i als espadats o els pendents. Els Pel camp hi ha moltes flors silvestres.
herbassars normalment estan plens de flors silvestres. Lhome, amb
ls prolongat de tractors i dherbicides, ha fet desaparixer moltes
4 Quines daquestes caracterstiques t la planta milfulles? Marca-les.
daquestes flors i ha convertit els herbassars en pastures. Aix i tot, hi
ha plantes de prat, com ara la milfulles, molt resistents que poden so- Viu enfilada als arbres.
breviure encara que les haja tallades una mquina de segar i tamb
poden crixer al marge de les carreteres.
X s una planta de prat molt resistent.
Florix abans que els arbres traguen fulles.
Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Crulla.
X Pot sobreviure encara que lhaja tallada una segadora.
X Pot crixer al marge de les carreteres.
Viu en boscos ombrvols.
Pensa un poc ms
Teniu plantes a casa? Com les cuideu?
Resposta oberta.
56 57
LLENGUA CL10
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Segons el text, qu feien els humans abans de conixer el foc? Marca la resposta
correcta.
Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a X Buscar aliment i dormir.
Buscar aliment i parlar.
dactivitats.
Buscar animals perillosos.
2 Al principi, com aconseguien foc els humans?
El foc Al principi recollien les brases que quedaven desprs dels

Abans de conixer el foc, els ssers humans eren com animals. incendis naturals o la caiguda de rajos.
Cada mat buscaven aliment per a ells i per als membres de la
comunitat. Per quan el sol samagava noms tenien lopci de
3 Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.
tornar a dormir.
Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollien Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc va ser la
les brases que quedaven desprs dels incendis naturals o la
caiguda de rajos. Per el problema ms gran era mantindre el rotaci duna punta de pal sobre una fusta seca.
foc encs.
Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc va ser la rotaci 4 Marca vertader (V) o fals (F). V F
duna punta de pal sobre una fusta seca.
El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostres Amb el foc es cremaven els aliments. X
avantpassats: Amb el foc es van poder coure els aliments. X
La cocci dels aliments va significar un aven important per-
qu permetia fer digeribles algunes parts dels animals
El foc va proporcionar fred a linterior de les coves. X
que caaven. El foc va servir perqu els animals localitzaren els humans. X
El manteniment de les fogueres els proporciona- El foc va servir de protecci contra els animals perillosos. X
va calor a linterior de les coves en els freds

hiverns. El foc va facilitar les primeres converses. X
Tamb es va convertir en un mecanisme de
protecci contra els animals perillosos.
El manteniment duna foguera encesa
va significar tindre llum. Artificial-
ment, els humans havien allargat la
duraci del dia i aix va permetre
Pensa un poc ms
Quin dels avenos pel descobriment del foc consideres que s ms important per a lsser
hum? Raona la resposta.
les relacions socials entre els mem-
bres de la comunitat. El foc va facili- Resposta oberta.
tar les primeres converses i lintercanvi dexperincies.
58 59
68
LLENGUA CL11
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 En quins daquests pasos viuen els ssos polars?
Colmbia Holanda
X Canad X Rssia
dactivitats.
Camerun Alemania
X Dinamarca X Noruega
Ls polar en perill dextinci 2 Per qu, segons els cientfics, el culpable que cada vegada hi haja menys ssos polars
s lescalfament del planeta?
Els ssos polars sn lespcie ms gran ds, i, com el seu nom indica,
noms viuen per sobre del Cercle Polar rtic, en pasos com el Canad, Perqu fa que en augmentar la temperatura es desfaa el
Noruega i Rssia o a Grenlndia (Dinamarca). Els ltims estudis demos-
tren que cada vegada nhi ha menys: en deu anys, el nombre sha redut
gel del Cercle Polar rtic.
un 14%, o siga que, si fa deu anys hi havia, per exemple, cent ssos
polars, ara nhi ha huitanta-sis. 3 Qu produx lescalfament? La contaminaci que causen els cotxes,
Segons els cientfics, el culpable daix s lescalfament del planeta, que els camions o algunes fbriques.
fa que el gel de lrtic sestiga desfent. Aquest escalfament est provocat
per la contaminaci que causen els cotxes, els camions o algunes fbri-
4 Quin s, segons el text, el pas que ms contamina? Els Estats Units.
ques. I els Estats Units sn el pas que ms contamina. Per aix, Greenpe-
ace, el Centre per a la Diversitat Biolgica i lAssociaci de Defensa dels
Recursos Naturals volen que els ssos polars, a ms destar inclosos en la s laliment principal dels ssos polars? Les foques, amb les
5 Quin
llista danimals en perill dextinci, figuren tamb com animals amena-
ats pels Estats Units.
quals compartixen el territori.
Un estudi de la NASA i la Universitat de Colorado ha demostrat que la
6 Marca la resposta correcta.
capa de gel de lrtic ha disminut un 20% des de lany 1979. Els estudis,
fets per ms de tres-cents cientfics americans, preveuen que les tempe- Els ssos han desaparegut de molts llocs on eren habituals per qu...
ratures en aquella part del planeta poden pujar tant que a final daquest
segle shaur desfet tot el gel de lrtic. X a mesura que es desf el gel tenen menys espai on trobar menjar.
Els ssos polars necessiten el gel per a caar. A mesura que es desf, han preferit marxar dall perqu feia massa fred.
tenen menys espais on trobar menjar, i per aix ja han anat desaparei-
xent de molts llocs on abans eren habituals, com la badia de Hudson,

al Canad. El seu aliment principal sn les foques, que tamb viuen en
aquest mateix hbitat.
Pensa un poc ms
En general, per, tots podem ajudar perqu hi haja menys contaminaci,
ja que a aquest ritme els ssos polars es poden extingir i aleshores potser Explica quins altres efectes pot tindre que el gel dels pols es desfaa.
noms els podrem veure als zoos.
Adaptat de <http://www.tvcatalunya.com/>
Resposta model. A ms del fet que molts animals es queda-
rien sense llocs per viure i sense alimentaci, augmentaria el
60
nivell del mar i, per tant, hi hauria zones del planeta, que61
sinundarien o se submergirien.
LLENGUA CL12
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Explica qu s un mapa.
Un mapa s una representaci grfica de la superfcie de

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina la Terra, siga de tota o duna part.
dactivitats.
2 Quina forma t el nostre planeta? Quina forma tenen els mapes?
El nostre planeta t una forma quasi esfrica, per es

Els mapes
Un mapa s una representaci grfica de la superfcie de la Terra, siga
representa en els mapes en una superfcie plana.
de tota o duna part. Normalment es fa sobre una superfcie plana, mal-
grat que el nostre planeta t una forma quasi esfrica. 3 Relaciona cada tipus de mapa amb all que shi representa.
Mapamundi un continent
Quins tipus de mapa hi ha?
De mapes nhi ha de molts tipus, i nemprarem uns o altres segons all Climtic les activitats econmiques dun lloc
que hi vulguem representar. Continental la totalitat de la Terra
Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra. Econmic els climes de la Terra o dun lloc concret
Mapes continentals, on shi representa un continent.
Mapes estatals, que representen un estat. 4 Quin altre nom reben els mapamundis? Planisferis.
Mapes topogrfics, que representen comarques o una part daquestes.
Mapes a gran escala, que servixen per representar rees metropolita- 5 Anota el tipus de mapa que faries servir per a representar el que sindica en cada cas.
nes o urbanes, municipis, barris.
Segons el tema dels mapes podem distingir entre daltres: Les llenges que es parlen a lEstat espanyol.
Mapes fsics, que representen els accidents geogrfics principals
(muntanyes, rius, llacs...).
Mapa lingstic.
Mapes climtics, on es poden veure els diferents climes de la Terra o Les carreteres de la Comunitat Valenciana.
dalguna part concreta.

Mapes botnics, amb la vegetaci dun lloc. Mapa de comunicacions.
Mapes geolgics, que presenten els tipus de roques i lpoca de for-

maci.
Mapes edafolgics, amb els diversos tipus de sls.
Pensa un poc ms
Mapes econmics, on podem trobar les activitats econmiques dun
territori. Quina diferncia creus que hi ha en la manera en qu es realitzaven els mapes fsics en
lantiguitat i la manera en qu es fan actualment?
Mapes de comunicacions, que indiquen les carreteres, les autopistes,
els ferrocarrils...
Mapes de poblaci, que indiquen la densitat de poblaci. En lantiguitat calia recrrer una zona per anar dibuixant-ne
Mapes lingstics, que representen les llenges parlades en un territori.
el relleu. Actualment es poden fer des de la distncia grcies a
Adaptat de <http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/>
les imatges que envien els satllits.
62 63
69

DEURES D'ESTIU 4t-VALENCIÀ PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

DEURES D'ESTIU 4t-VALENCIÀ PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Comprensi lectora

Entendre b el que es llig s un requeriment bsic en

1 Per qu els humans construxen ponts des de fa segles?

3 En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.

4 A ms de persones i vehicles, qu es pot conduir per linterior dels ponts?

5 Relaciona les columnes.

aqeducte es construx sobre autopistes.

1 On vivien les plantes primitives?

2 Quina grandria tenien aquestes plantes?

3 Qu s el que permet classificar-les com a plantes?

4 Qu va permetre crixer les plantes?

5 Quin arbre gegant sanomena en la lectura?

6 Don sn aquests arbres?

7 Escriu el nom dalguns arbres que conegues.

Menorca. Vent de ponent

1 En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?

2 Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.

Formentera Cabrera Tenerife

3 Quin daquests vents bufa a Menorca segons el text?

Gregal Tramuntana Ponent

4 On est situada cala Blanca?

Costa formada per roques de gran altura.

6 A quina serra pertany el Puig Major?

7 Quin poble es descriu a lilla de Mallorca?

2 Quan van comenar a recollir la mel els humans?

3 Quins altres pobles, a ms dHipcrates, usaven la mel com a medicina?

4 Quins tipus de mel hi ha?

5 Explica com es produx la mel de flors.

6 Tagrada la mel? Si la resposta s afirmativa explica com la fas servir.

7 Marca vertader o fals, segons corresponga. V F

La mel es fa malb de seguida.

1 Quina classe danimal sn els dofins?

2 Explica breument com s el dof.

3 Quantes dents tenen els dofins?

4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua caracterstica.

5 De qu salimenten els dofins?

6 Quines classes de dofins hi ha?

7 Quines amenaces patixen els dofins?

8 Per qu els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista?

Els instruments musicals

Els instruments i lorquestra

1 Com se solen agrupar els instruments musicals?

2 Marca vertader (V) o fals (F). V F

En els instruments de corda el so es produx per la vibraci

3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe.

4 Has anat mai a un concert? Quins instruments recordes haver escoltat?

5 Saps quines sn les notes de lescala musical? Escriu-ne el nom.

Sn plantes molt menudes, mai no despassen els 10 centmetres daltura

Fa molts milers danys, la superfcie de la Terra estava coberta de bos-

1 De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

2 Marca les respostes correctes.

Les molses sn plantes molt menudes.

3 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.

4 Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?

5 Quants metres dalria podien arribar a tindre?

6 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.

7 Escriu el nom daltres plantes que tu conegues.

Des de quan se sap comptar?

En temps remots, quan els ssers humans encara recollectaven plantes

1 Feien falta els nmeros en els temps remots? Raona la resposta.

2 Quan va sorgir la necessitat dels nmeros? Per qu?

3 Com es comptaven, en un principi els animals?

4 Quina idea van tindre els sumeris?

En els instruments de corda el so es produx per la vibraci