Algunes reflexions sobre les TIC a leducaci des de la

perspectiva de Paulo Freire i, una actuaci concreta

Jordi Quintana
Universitat de Barcelona, DOE
Ednilson Guioti
Pontificia Universidade Catlica de So Paulo Brasil

Penso que leducaci no es pot reduir a la

tcnica, per que sense ella no es fa
educaci. No s possible, des del meu
punt de vista, comenar un nou segle
sense acabar aquest. Crec que ls
dordinadors en el procs densenyament-
aprenentatge, en lloc reduir, pot expandir
la capacitat crtica i creativa dels nostres
nenes i nenes. Depn de qui els fa servir,
a favor de qu i, de qui i per a qu

Paulo Freire (1999)

Introducci
En un moment en el qual els equipaments informtics i les connexions
ja formen part ms o menys normalitzada dels centres educatius i, la
formaci inicial i permanent del professorat ha anat incorporant les
Tecnologies de la Informaci i de la Comunicaci (TIC) tant com a
objecte de formaci, com a recurs integrat, proposem fer una aturada
per reflexionar, des de la perspectiva de Paulo Freire, sobre les seves
funcions i usos de les TIC a leducaci i, sobre el comproms del
professorat en relaci a aquests usos i als canvis que comporten en el
fer de mestres.
Si canvien els mitjans, els codis, les notacions, etc., tamb canvien les
maneres daprendre i, per tant, cal repensar els contextos
daprenentatge, les estratgies i els recursos i, el propi paper del
professorat, que, en nostre cas ho fem des de la perspectiva freiriana.
En la formaci inicial del professorat de primria, que s don som
docents, no es pot oblidar aquesta perspectiva i reflexi, ja que els i
les estudiants davui sn els mestres de dem.

Fonaments duna acci

s bsic que el professorat es comprometi en el procs dintegraci
curricular1 de les TIC, sobretot en els mbits de lEducaci en
Comunicaci i lEducaci en Gesti de la Informaci, un comproms que
comporti tant el refs de la introducci de les tecnologies des duna
perspectiva exclusivament tecnolgica (aprendre de o sobre TIC 2),
com lacceptaci i la potenciaci que aquestes tecnologies siguin
introdudes des duna perspectiva pedaggica, socialment i ticament
compromesa (aprendre amb les TIC 3 i aprendre per a les TIC 4). Saber
utilitzar les tecnologies s quelcom relativament fcil, ja que noms
implica dominar un conjunt de procediments. Per saber com utilitzar
les tecnologies com un recurs per a aprendre i per a potenciar la
reflexi i la construcci de coneixement, comporta del professorat
comproms, atenci, formaci i constncia.
Les TIC poden millorar els processos densenyament i daprenentatge
ja que, entre altres, tenen com a caracterstica prpia la inestabilitat,
sobretot en relaci al professorat. La introducci de les TIC a les
escoles, pot generar inestabilitat i, per tant, fer qestionar el paper i
les funcions dels educadors i educadores, sobretot en relaci a la
rutina i a la comoditat i, per tant, poden portar cap a un
replantejament de tasques i a aprendre del que s nou. Tota
inestabilitat, tota acci mitjanat el que s nou i desconegut, implica
un aprendre de nou i, una nova reflexi. Aix, en introduir les TIC a
lescola de forma adequada, es podr proporcionar al professorat
situacions per al perfeccionament i la reflexi sobre la seva prctica
pedaggica (Guioti i Arnt, 2002).

1 Per integraci curricular podem entendre ls quotidi i normalitzat i, al mateix

temps tic, sostenible, responsable, no discriminatori i potenciador de
laccessibilitat i de la igualtat doportunitats, en tots els nivells educatius i rees
curriculars.

2 Adquirir un bagatge audiovisual/comunicatiu (Educaci en Comunicaci) i

informacional/informtic (Educaci en Accs, Gesti i s de la Informaci )

3 Ls de les TIC com a suport a lEnsenyament i, com a suport a lAprenentatge

guiat/mediat i, lautnom.

4 Una formaci de tipus actitudinal, centrada en el desenvolupament dun esperit

crtic davant la informaci i la tecnologia.
Dacord amb Valente (1999) perqu la introducci y integraci de les
TIC a lescola es faci de manera adequada, s del tot necessari un
canvi pedaggic. No es tracta noms de crear les condicions perqu el
professorat domini els ordinadors i el programari associat5, sin que
cal ajudar-lo a desenvolupar coneixement sobre els propis continguts i
sobre com els ordinadors es poden integrar en el desenvolupament
daquestes continguts6.
Estem parlant dun model densenyament i aprenentatge significatiu on
els constructivisme i el pensament reflexiu es complementen i
sintegren. En el contructivisme els i les aprenents estan compromesos
en la construcci dun producte significatiu i contextualitzat, mediat
per les TIC (Valente, 1999). I el pensament reflexiu contribueix amb
dos eixos diferents per complementaris: el de la reflexi en lacci,
que principalment es desenvolupa per mitj del dileg entre el
pensament i la realitat, i el de la reflexi sobre lacci, que es
desenvolupa en lanlisi de lacci sobre lobjecte (Schn, 1992).
Ensenyar amb les TIC implica una important reflexi per part del
professorat, ja que es corre el perill de fer servir aquestes tecnologies
com a instruments per a transmetre informacions i continguts basats
en la memoritzaci, la repetici i lexercitaci, sense cap mena de
qestionament. Aquest enfocament es pot comprar amb el model
dEducaci Bancria tantes vegades denunciar per Freire (1995),
segons la qual el professorat diposita a lalumnat la informaci que
creu que necessita memoritzar, sense cap mena de qestionament .
En aquest model, lalumnat es vist com un sser passiu, sense
coneixement ni criteris, que ha de ser omplert de saber, i la
metodologia s esttica i amb molt baix nivell dinteracci
interpersonal (King, Quintana y Vivancos, 1992).
Vegeu en la segent imatge la representaci que Valente fa daquest
model instruccionista i transmissor .

5
Competncies tecnolgiques.

6
Competncies informacionals: Capacitats cognitives (aspectes verbals, factuals i
cognitius del coneixement); Capacitats procedimentals i instrumentals (les
destreses); Capacitats actitudinals, comunicacionals i de relaci social.
Instruccionisme. Font: Valente (1999)

Contrriament a aquest enfocament, que malauradament avui en dia

encara es molt utilitzat per algun professorat i, fins i tot potenciat per
algunes institucions i administracions educatives, en trobem un altre,
anomenat per Valente (1999) constructivisme7 contextualitzat, en el
qual, amb lajut i mediaci les TIC es promou repensar els papers que
desenvolupen els agents implicats en els processos densenyament i
daprenentatge en el marc de lescola: lalumnat, el professorat i les
matries.
En aquest enfocament lalumnat assumeix una altra postura, s un
participant actiu en els processos de construcci del coneixement i per
tant s protagonista del seu propi aprenentatge; i la metodologia s
variada, i amb un alt nivell dinteracci interpersonal i treball en
equip.
Vegeu en la segent imatge la representaci que Valente fa daquest
model de constructivisme contextualitzat.

7
De fet, Valente parla de construccionisme, per en el nostre context lanomenem
constructivisme en un sentit ampli.
Constructivisme contextualitzat. Font: Valente (1999)

En aquest context, ensenyar, guiar o facilitar laprenentatge amb ls

de TIC composta preparaci, comporta nous aprenentatges i tamb un
comproms constant de reflexi i de no reproducci. El control del
procs educatiu deixa destar en mans exclusives del professorat, i
passa a ser del grup (professor/ra-alumnat), i est mediat per les
seves relacions, pel context i pels mitjans.
Creiem que les contribucions del pensament i les propostes de Freire,
unides al construccionisme de Valente, obren la possibilitat dutilitzar
les TIC com a espai de dileg i com a espai de construcci del
coneixement de manera activa, significativa i contextualitzada.
Freire (1999) insisteix que lacte densenyar amb TIC no ha ser fruit ni
de limprovitzaci ni de laventura, sin, de la reflexi i del
coneixement i, de la conscincia que poden expandir les capacitats
cognitives, crtiques i creatives de lalumnat.
Per Freire, lacte densenyar amb o sense TIC tamb implica curiositat,
alegria i esperana. I tamb capacitat professional, seguretat,
comproms i generositat. Ensenyar implica comprendre que leducaci
s una forma dintervenci en el mn i, per tant, que t un component
ideolgic. Ensenyar implica llibertat i autoritat, no lautoritat que
reprimeix i anulla als altres, sin lautoritat compartida. Ensenyar
implica la presa conscient de decisions i, per tant, s necessari saber
escoltar i respectar lautonomia de lalumnat.
Per tant, s necessari prendre conscincia de lerror de ser i actuar
com a a-contemporanis de les tecnologies que ja formen part de la
vida quotidiana i de les escoles, ja que lalumnat conviu diriament
amb elles, i per tant necessita orientaci al respecte, per no simple
orientaci en ls, sin orientaci en ls des de la mirada de Paulo
Freire, i per tant, de ls de les tecnologies com a instruments per a
laprenentatge, el creixement, la comunicaci, lexpressi, la
potenciaci de laccessibilitat i la igualtat doportunitats i, leliminaci
de desigualtats, o sigui, no es pot oblidar mai a favor de qu, de qui, i
per a qu utilitzem les TIC en lescola.

Objectius de lacci realitzada

Reflexionar, des de la perspectiva de Paulo Freire, sobre les funcions i
usos de les TIC a leducaci, i sobre el comproms del professorat en
relaci a aquests usos i, als canvis que comporten en el fer de
mestres.
Fer conixer als i les estudiants de les diferents especialitats dels
estudis Formaci del professorat, les reflexions i propostes de Paulo
Freire en relaci a la integraci educativa de les TIC.

Desenvolupament de lacci
Durant el primer semestre del curs 2005-2006 es van proposar
diverses lectures als estudiants de lassignatura Noves tecnologies
aplicades a leducaci que es va impartir a la Facultat del Formaci del
Professorat de la Universitat de Barcelona, i es va realitzar un
seminari, a partir del qual es van generar diverses reflexions personals
i grupals sobre el tema.

Conclusions
Les conclusions ms rellevants van ser: la satisfacci dels estudiants
en poder conixer i reflexionar sobre la perspectiva freiriana de ls de
les TIC a leducaci i, la qualitat de les aportacions en els debats.

Referncies
Freire, Paulo. (1997). Pedagogia da Autonomia. So Paulo: Paz e
Terra.
Freire, Paulo. (1999). A educao na cidade. So Paulo: Cortez .
Guioti, Ednilson; Arnt, Rosamaria de M. (2002). El trabajo con la
pedagoga de la autonoma en un taller de internet. En: Ana Maria
Saul. (comp.). Paulo Freire y la formaci de educadores: mltiples
miradas. Mxico: Siglo XXI, p. 259-268.
King, David; Quintana, Jordi; Vivancos, Jordi. (1992). L'ordinador a la
Renovaci Pedaggica. Barcelona: ATI-Espiral/PIE.
Quintana, Jordi. (2004). La integracin de las TIC en la educacin
primaria. Aula de Innovacin Educativa, n 135, p. 17-20.
Schn, Donald. (1992). La formacin de los profesionales reflexivos.
Barcelona: Paids; Madrid: MEC
Seymour Papert, Paulo Freire. Una conversa sobre informtica, ensino
e aprendizagem. (1995). So Paulo: TV PUC (Enregistrament
televisiu).
Valente, Jos Armando. (org.). (1999). O Computador na Sociedade
do Conhecimento. Campinas: NID-UNICAMP.