Humans

Raquel Vidagany

Aquests ltims dies quan visitava en la residncia la meua iaia, amb alzheimer, em don
compte que hi havia moltes ms dones que homes, en un percentatge alt.

Qu passa per qu nosaltres arribem a ms edat? Com s possible que el sexe dbil
resistisca ms? Qui va encunyar eixe terme increble?
Se'ls veu tan iguals , iaios i iaias que no recorden, tan desvalguts com quan naixem, i
desprs qu ? La vida, la societat, aconseguix diferenciar-los tant?
He triat unes paraules que ajuden a defendre els ssers humans com aix, no com a
homes i dones, si no tots iguals.
s complicat resumir en unes paraules la diferncia entre homes i dones en la seua
quotidianitat. Recorde que quan la meua iaia em parlava de la seua vida pensava que era

molt diferent a la meua: anar a escola, triar la meua roba, donar la meua opini, anar amb
qui vols No ha passat tant de temps, tanmateix han canviat molt les coses. Per tant
quan veig i escolte algunes notcies a la televisi sembla que el rellotge s'ha dets i que

encara resten moltes coses per millorar.

Important ensenyar i assumir aquestes paraules que he buscat per a reduir eixe temps
que ens aproparia a la paritat amb els homes.
Respecte
El respecte s la consideraci, atenci o deferncia que es deu a una persona. Podem dir
tamb que s el sentiment que porta a reconixer els drets i la dignitat de l'altre.
El respecte cap a un mateix es basa en el respecte que es t a l'altre com a persona. La
nostra dignitat de persones queda situada entre el respecte a nosaltres mateixos i el
respecte als altres.
El respecte als altres s la primera condici per a saber viure i posar les bases a una
autntica convivncia.
Aquest valor es fonamenta en la dignitat de la persona. Dignitat d'igual a igual compartida
per tots.
Igualtat
La idea d'igualtat est sempre relacionada amb la justcia. Es reconeix a l'altre com igual,
s a dir, mereixedor del mateix tracte que cada individu considera merixer. Tota persona
s igualment digna que les altres i per tant ha de tindre
els mateixos drets . Ac apareix una noci de justcia que corre en parallel amb el principi
d'igualtat.

Totes les persones gaudeixen certes llibertats bsiques que sn compatibles amb un
sistema de llibertat per a tots. A significa que cada individu ha de tindre la possibilitat
d'exercir eixes llibertats. Parallelament, eixe exercici ha de respectar les esferes de
llibertat dels altres individus.

A vol dir que tots els individus han d'estar en condicions tals que efectivament puguen
tindre accs a les mateixes oportunitats.

Qui estableix les regles de la igualtat home-dona?

El principi d'igualtat, d'origen illustrat, reconeix les diferncies com un necessari punt de
partida, per rebutja les desigualtats, l'autoritarisme en totes les seues formes i la
dominaci arbitrria.
Feminisme
La teoria feminista ha criticat l'exclusi de les dones tant dels espais de llibertat i igualtat
com dels criteris definitoris d'humanitat. Denise Riley ho planteja amb claredat: les dones

han hagut de transitar de la seua condici de dones a la d' ssers humans, per a tindre
accs a alguns drets. Simone de Beauvoir, en una tnica semblant, assenyala que noms
hi ha dues categories de persones: ssers humans i dones; quan elles demanen i exigixen
la seua humanitat, se les acusa de voler ser homes.

Els reclams d'autonomia de les dones sovint s'interpreten com a amenaa per a rgims
patriarcals, formes d'organitzaci social i comunitria basades en la desigualtat genrica.

Les dones han aconseguit avanos substancials en el reconeixement formal dels seus
drets, el disseny i posada en marxa de poltiques pbliques que incorporen les seues
necessitats, la supressi de preceptes sexistes, etc. A finals del segle XX, va comenar a
obrir-se pas la necessitat de crear un sistema internacional de protecci dels drets
humans. Parallelament, les noves identitats reflectixen l'exigncia d'exercir mltiples rols:
mare, ama de casa, treballadora, militant, etc.

Quin s el rol de la dona en la societat? La resposta siga la que cadasc desitge,

atorgant-li a la dona la capacitat plena de decidir i seguir el rumb que com sser hum,
lliure i autnom li parega, i no al contrari, com ha succet fins ara, haver de cenyir-se al rol

o els rols que dicta l'establishment patriarcal sobre com ha de comportar-se i qu ha de

fer en la seua vida quotidiana.
Encara falta molt per fer realitat aquestes paraules. El respecte i la igualtat de les dones
com un igual no est aconseguit, mentre noms hem de veure que la gran majoria dels
caps, directors, presidents...sn homes.

s cert que, poc a poc, com les formigues, les dones hem anant aconseguint coses que fa
anys pareixien impensables, grcies a aquelles lluitadores que front a tots els elements
conqueriren drets dels que ara gaudim les dones i que hem de lluitar per mantindre'ls i
ampliar. I dic lluitar per mantindre'ls perqu hui en dia, en la meua generaci, sembla que
tornen a haver-hi conductes i actituds masclistes com el control que tenen els xics sobre
les xiques en la roba que han de posar-se, o el control mitjanant les noves tecnologies
per saber amb qui vas, com vas..., i que les xiques permeten pensant-se que aix s
amor.

Espere pel nostre b no tornar a poques com la de la meua iaia, perqu a significaria
una reculada en la nostra llibertat i en la nostra lluita per la igualtat. Per respecte a totes
eixes lluitadores i a nosaltres mateix, espere que noms siga un pas cap a arrere per
agafar impuls i donar molts cap a avant.