Granoller Acció Municipal en El Consum de Drogues 2016-2020

Granollers Acci Municipal_
en el consum de drogues
@sobredrogues
sobredrogues.net
#Document_marc_2016_2020
Servei de Salut Pblica i Consum
Gran parte del trabajo diario del profesional se centra en el detalle, es repetitivo y mortalmente aburrido.
Respecto de la totalidad de las cosas, trabaja nicamente sobre una pequea parcela. Es como un artista
que pinta detalladamente en una pequea hoja. Es inevitable que tarde o temprano reaccione diciendo:
-Qu demonios hago pasndome la vida entera pintando solamente esta pequea hoja? Al diablo con
todo, lo dejo-. Lo que le hace continuar es una borrosa visin de un gran mural donde otros artistas
-compaerxs de lucha- estn pintando sus pequeos trozos, donde cada parte es esencial dentro de la
totalidad del mural.
Saul Alinsky. Tratado para radicales: Manual para revolucionarios pragmticos. Traficantes de Sueos.
2012. (Original 1971)
2
Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues
www.sobredrogues.net
www.facebook.com/sobredrogues
www.twitter.com/sobredrogues
www.slideshare.net/sobredrogues
www.flickr.com/jordibernabeu/sets/72157629288281141/
Document marc 2016-2020

Elaborat, redactat i dissenyat pel
Servei de Salut Pblica i Consum (Ajuntament de Granollers)
Persones de contacte: Jordi Bernabeu Farrs jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Laia Porta Justrib lporta@ajuntament.granollers.cat
3
1. Presentaci 5
2. Anlisi de la realitat 11
3. Diagnstic 28
4. Marc notmatiu 34
5. Reflexi estratgica i marc teric 38
6. rgans de Gesti 51
7. Comunicaci 56
8. Planificaci i Diseny 58
9. Cronograma 77
10. Avaluaci 79
11. Bibliografia 83
4
#1_Presentaci
5
El passat 2007 des del Servei de Salut Pblica vam engegar una estratgia de treball per
abordar, duna manera integral, una intervenci sobre el consum de drogues a la ciutat.
Durant aquest perode shan implementat diferents programes i projectes que han
constitut un marc de treball tcnic revisat i avaluat. Una vegada finalitzat l'ltim
perode dactuaci del pla de drogues 2012-15 ens proposem seguir amb la tasca
iniciada de cara a la propera etapa fins al 2020. Es pretn continuar amb la lnia de
treball establerta, seguint amb la filosofia prpia de lintervenci passada, per
reformulant-se noves lnies dintervenci i posant especial mfasis en la tasca
comunitria.
Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues esdev una iniciativa del Servei de

Salut Pblica i Consum de lAjuntament de Granollers, amb vocaci de coordinar i
estructurar una intervenci per abordar globalment les drogues, i el seu consum, des de
diferents eixos dintervenci. Alhora, planteja treballar conjuntament amb altres rees i
regidories. Sestructura a travs de la proposta tcnica del Servei de Salut Pblica i
Consum, que valora els objectius i accions anuals i incorpora projectes propis per al
desenvolupament de lAcci Municipal. Al mateix temps, disposa de diferents nivells
dorganitzaci poltica i tcnica ms endavant explicats- per al seu correcte
funcionament.
En aquest document sexposa la planificaci per als propers quatre anys. I sestructura
segons lesquema segent:
Un marc de la proposta de treball

Un anlisi de la realitat de la qesti del consum de drogues a Granollers
La proposta de planificaci tcnica a partir del diagnstic realitzat
El desenvolupament de programes i projectes dintervenci.
El disseny de la proposta davaluaci
Parallelament, cada any es realitzen les planificacions anuals pertinents en les que es
detallaran els projectes i iniciatives a desenvolupar. En aquests documents sexplicar,
amb ms concreci, lexposici de motius de tots aquests projectes, a ms del seu procs
davaluaci.
6
Una eina per a la intervenci
Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues pretn ser leina que orienti i

articuli la intervenci municipal en matria de salut- de lAjuntament de Granollers pel
que fa al consum de drogues en els propers quatre anys:
Perqu potenci el comproms, la participaci i la coordinaci d'institucions i

entitats amb responsabilitat en aquest mbit.
Perqu consensu principis i estratgies en matria de prevenci i intervenci.
Per abordar el tema des duna perspectiva transversal i integradora.
Per planificar estratgies i programes que es mantinguin a mig i llarg termini.
Per a qu sigui avaluada al final del perode daplicaci.
La idea principal s desenvolupar les iniciatives pertinents que donin resposta a les
diferents necessitats que el tema presenta: atenci a les persones adolescents i les seves
famlies, el desenvolupament duna proposta de prevenci acurada, la implementaci de
projectes, latenci a realitats emergents i altres problemes i situacions que puguin
presentar-se, mantenir els sistemes danlisi i observaci de la realitat, etc. Perseguim
racionalitat i organitzaci. I una relaci eficient pel que fa a mitjans i recursos. Entenem
que una bona tasca ens permetr proposar intervencions sobre necessitats que influiran
positivament a nivell comunitari.
Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues semmarca en la lgica dun procs

continu i no en activitats allades. Entenem que sha de treballar continuadament i des
de diferents mbits i vessants, evitant les intervencions puntuals (que apareixen i
desapareixen). Els punts de partida metodolgics responen a un plantejament bsic de
planificaci sociosanitria (Riveras, Vilar i Pujol, 2003):
Ens dna una visi de la realitat al territori

Ajusta la intervenci sobre les necessitats detectades
Protocolaritza el treball i el desenvolupa
Es revisa per a futures intervencions
Per tot, ser bsic treballar conjuntament amb serveis, recursos, institucions que tinguin
relaci amb la matria (McGrath, Y. et al.,2006; Roe, E. and Becker, J., 2005; Allot, R.,
Paxton, R. and Leonard, R., 1999). A ms de collaborar en totes aquelles intervencions
que es considerin oportunes, comptant amb la participaci ciutadana com a motor de
moltes intervencions. El programa, dacord amb els seus principis dintervenci, t una
clara orientaci desde la perspectiva de promoci de la salut (Arthur, M.W., Blitz, C. 2000;
Wandersman, A., Florin, P. 2003).
7
Apuntem qestions prpies de la intervenci:
A. El perode de desenvolupament de lAcci Municipal: 2016-2020
Al 2007 es dna el punt de partida oficial al desenvolupament de lAcci Municipal que

aqu sexplica. En cap moment sha doblidar tota la tasca feta prviament. Ans al contrari,
ha estat aquesta la que ha possibilitat arribar a la situaci actual.
Al 2016 hem dut a terme l'avaluaci del Pla anterior (2012-15) que ha donat peu a
restablir els compromisos, reformular les metodologies i repensar els objectius de cara a
la propera versi que emmarca els programes i projectes previstos pel perode 2016-20.
En acabat, tornarem a avaluar retrospectivament la qualitat; l'eficcia i l'eficincia de les
accions empreses per poder resituar-les. Si b, anualment realitzarem avaluacions de
procs que ens permetran reajustar-nos en el cas que sigui oport.
B. Estratgies dactuaci transversal
Els projectes i accions a desenvolupar han de complir amb unes estratgies comunes.
Per tot, hauran de marcar-se com a lnies de treball trasnversal:
1. Impulsar i promoure leducaci per la salut.

2. Aplicar la filosofia de reducci de riscos i danys.
3. mfasi en lentorn 2.0: www.sobredrogues.net com a plataforma
4. Contemplar i transversalitzar la perspectiva de gnere i la multiculturalitat.
5. Treballar en l'oci nocturn i els espais recreatius amb consums de substncies.
6. Vetllar per intervenir en la comunitat i promoure la participaci social.
7. Promoure la investigaci i difusi de coneixements.
8. Sistematitzar la revisi de les accions i la seva avaluaci.
C. Criteris de lAcci Municipal
Proposem un treball que tingui com a pilars de la seva tasca: una forta empremta social,
educativa, comunitria i de promoci de la salut. Per aquest motiu, el Pla dAcci
Municipal ha de respondre als segents criteris:
1. Promoure la sensibilitzaci i el respecte per la temtica.

2. Abordar les drogues globalment tenint en compte les caracterstiques locals.
3. Utilitat
4. Afavorir la participaci i treball conjunt.
5. Innovaci sobretot- amb les Tecnologies dInformaci i Comunicaci.
6. (In)formatiu dins i fora del municipi.
8
D. Dues maneres de treballar
Portes endins. Garantir la informaci oportuna al conjunt drgans poltics

i serveis tcnics sobre la posada en marxa de la iniciativa,
aix com la definici de lorganitzaci i estructura que
afavoreixi el treball conjunt. Haurem de tenir en compte:
Lideratge poltic.
Lideratge tcnic.
Dotaci pressupostria.
Portes enfora. Fer arribar la informaci necessria a la poblaci sobre el

treball desenvolupat: en tant que receptors de la
intervenci prpia i copartceps en el seu
desenvolupament (necessitat de trobar complicitats amb la
comunitat i agents sciocomunitaris).
E. Espais i collectius dintervenci prioritaris
Espais. Escola. Famlia. Espais ldics i doci. Barris i zones conflictives.
Collectius. Adolescents i joves. Consumidors/es amb usos problemtics.

Collectius amb certa vulnerabilitat1. Collectius amb
problemes legals. Comunitat. Dona.
1 Ens referim a aquelles persones que, donades certes caraterstiques personals, familiars i/o socials presenten una alta
probabilitat ds problemtic de drogues i altres conductes de risc.
9
F. Eixos i dintervenci
Un abordatge integral implica un desglossament dels eixos sobre els que shan dactuar.
Per aquest motiu, es treballar sobre la divisi deixos segents:
1) Informaci i comunicaci
2) Prevenci i Reducci de riscs
3) Detecci i intervenci
4) Atenci i seguiment
5) Comunitat
6) Recerca i investigaci
G. Planificaci i classificaci de les accions
Malgrat que anualment saniran realitzant les planificacions de treball i la previsi de

desenvolupament daccions a tirar endavant, pensem que la idiosincrcia prpia de la
temtica el consum de drogues- far que tinguem accions perfectament planificades
com daltres de carcter experimental. Per tot, classifiquem les accions a desenvolupar
segons criteris de classificaci:
Estables. Accions que ja sestan fent danys enrere i que es

mantindran durant lAcci Municipal. Tanmateix, aquelles
accions noves amb vocaci de continutat.
Accions que donaran resposta a situacions no plantejades
Experimentals. en un inici per lAcci Municipal i que, sobretot,
respondran als principis dinnovaci, emergncia i
circumstancialitat.
10
#2_Anlisi_de_la_realitat
Destaquem algunes dades quantitatives i qualitatives de les que disposem a partir dels
diferents mecanismes de recollida dinformaci, anlisi, revisi, valoraci i avaluaci
prpies de la nostra feina. Volem reconixer el que es duu a terme sobre el terreny per la
posterior acci planificada, alhora que determinar la situaci de partida i per definir
posteriorment on volem arribar. Les finalitats sn:
Descriure la situaci real; i fer-ne tamb un judici

Identificar les problemtiques i les oportunitats
Preveure situacions i/o possibles tendncies
Concretar la temtica dintervenci
Plantejar certs pronstics
Els indicadors recollits:
Granollers en xifres
Dades d'atur en l'actualitat
Activitat relacionada amb el consum de drogues a nivell de ciutat
Percepcions prpies a partir de la nostra experincia en la intervenci
Anlisi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO)
Necessitats detectades i prioritats de treball
12
Granollers t enregistrats aproximadament uns 60.100 habitants al 2015. En els darrers
9 anys s'ha produt un canvi de tendncia donant lloc a un estancament en el nombre
total d'habitants de la ciutat. Aquest canvi est motivat sobretot per una important
disminuci en el saldo migratori com a conseqncia de la crisi econmica.
Segons lIDESCAT Segons Padr de

(2015) lajuntament
(2015)
60.104 60.101
29.713 29.712
30.391 30.389
Elaboraci prpia a travs de les dades del padr de lajuntament de Granollers i lIDESCAT 2015.
El saldo natural (la diferncia entre naixement i defuncions) continua sent positiu, per
en menor mesura que anys anteriors, ja que l'any 2014, l'ltim del que es disposen
dades, el nombre de naixements va disminuir fins als 636 infants (334 nens i 302 nenes);
mentre que les defuncions es situaven a 456 persones (234 homes i 222 dones).
Si analitzem l'estructura de la poblaci, aquesta continua mostrant un grup majoritari

d'adults-joves, especialment entre els 35-55 anys. Tamb, destaca que en aquests
mateixos grups hi ha un major percentatge d'homes que dones, producte de la forta
immigraci masculina d'algunes nacionalitats.
El collectiu que ms ha variat sn els habitants de nacionalitat no espanyola. La seva
dinmica ha canviat de tal manera que en els darrers anys est patint una davallada
considerable i constant en valors absoluts i en percentatge. Al 2015, continua superant
els 8.405 habitants i representen el 13,98 % del total de la poblaci, al 2012
representaven el 17,19%. En aquest darrer any, la poblaci ms nombrosa per rees
geogrfiques sn els del Nord d'frica i els d'Amrica Llatina. Si analitzem per pasos, sn
per aquest ordre: Marroc (2.157 persones) ; Senegal (1.225 persones) i Bolvia (899
persones) seguits per Xina, Romania i Gmbia, com es pot veure en el grfic.
POBLACI SEGONS LLOC DE NAIXEMENT
POBLACI NO ESPANYOLA SEGONS NACIONALITAT
Dades respecte al 100 % de la poblaci No Espanyola. Font: Open data ajuntament de Granollers 2015
14
En l'mbit intern de la ciutat, els barris amb ms residents i amb diferncia sn
Granollers-Centre, Sant Miquel i Font Verda amb prop de 8.000 persones cadascun. En
aquest cas, el canvi ms significatiu s una davallada progressiva del barri de Sant Miquel
que l'ha fet perdre el primer lloc que ocupava fins el 2010.
Els resultats d'aquestes xifres en els indicadors demogrfics reflecteixen un augment en la

proporci de gent gran i de l'ndex de sobreenvelliment vinculat a l'augment de la
longevitat de les persones; i una reducci de la proporci d'adults. Al mateix temps,
aquests valors fan que la relaci de dependncia global augmenti directament.
Respecte les dades d'atur, molt rellevants en l'actual moment socioeconmic, la mitjana
anual de persones aturades al 2015 segons l'Idescat s de 5.068,9 (2.416,8 homes i
2.652,2 dones), inferiors als anys ms durs de crisis. Per exemple, al 2012 quan eren de
5933, en total. El sector Serveis s el que ms atur t registrat, amb una mitjana de
3.162,5 a l'any; seguit pel sector indstria amb 845,3 de mitjana. Com podem veure en el
grfic que fa referncia al mes de setembre del 2015, segons les dades de l'Open Data de
l'Ajuntament de Granollers, les dones de totes les edats del municipi estan en major
proporci a l'atur, sent el valor mxim les que tenen entre 35 i 44 anys. Igualment, per,
tots els valors sn alts, i com altres, cal tenir-los en compte per entendre l'actual situaci
en el camp de les drogues.
N d'aturats/des per gnere i edat. Set 2015.

10000
9000
8000
7000
6000 dones
5000 homes
4000
3000
2000
1000
0
16-24 25-34 35-44 45-54 55-67
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades extretes de l'Open Data de Ajuntament de Granollers.
15
Activitat relacionada amb el consum de drogues a nivell de ciutat
Durant lany 2016 hem dut a terme, per tercera vegada, el desenvolupament de
lObservatori Municipal del Consum de Drogues. T com a finalitat convertir-se en un
sistema estable dinformaci que monitoritzi la incidncia i evoluci del consum de
drogues i dels problemes associats. s un instrument de coneixement til per
identificar, prevenir i donar respostes als problemes i necessitats de les persones
consumidores de drogues, de forma individual i collectiva. Al mateix temps, ens ajuda a
(1) disposar dun sistema de informaci estable; (2) generar els indicadors i estudis
necessaris; (3) avaluar els programes d intervenci; i (4) adequar les intervencions a les
necessitats detectades.
Aquest document esdev cabdal pel que fa al desenvolupament daquest pla perqu:
Ens aporta un mapa de tota la informaci realitzada,

Ens serveix per revisar i avaluar part de la tasca realitzada.
Aprofitem, doncs, la seva realitzaci, per exposar els resultats en clau de diagnstic i
motor de la programaci del perode que cal abordar. Les segents conclusions han estat
redactades segons el segent esquema d'indicadors:
1- Sociolgics i patrons de consum

2- D'activitat preventiva
3- De tractament d'activitat assistencial
4- De reducci de danys
5- Sociosanitaris
6- Educatius
7- Policials
8- Mirada qualitativa:
8.1- Els professionals
8.2- Els i les joves
9- Avaluaci pla de drogues 2012-15
A continuaci, exposem un breu un resum de les principals qestions detectades a

l'observatori, per per ms informaci es pot consultar l'OMCD'16 que es pot trobar
al portal www.sobredrogues.net o posant-se en contacte amb nosaltres.
16
1- Patrons de consum
1. L'informe Mundial sobre les Drogues (World Drug Report 2015) posa de manifest que
un total de 246 milions de persones, o una de cada 20 amb edats compreses entre els 15
i 64 anys van consumir drogues illcites durant l'any 2013. Algunes dades indiquen que
ms d'un de cada deu consumidors de drogues s un consumidor problemtic que pateix
trastorns derivats del consum. El cnnabis segueix sent la droga ms consumida a nivell
mundial, seguida per les amfetamines, la cocana i els opiacis. El consum i producci de
marihuana i derivats va en augment.
Respecte a les diferncies entre gneres, els homes sn tres cops ms propensos que les
dones a consumir cnnabis, cocana i amfetamines, mentre que les dones sn ms pro-
penses a abusar dels opioides i ansioltics amb (o sense) prescripci mdica.
2. LObservatori Europeu posa de manifest que cal augmentar l'atenci prestada a la rela-
ci entre les conductes de risc en el pla de les prctiques sexuals i en matria de consum
de drogues. Mentre que l'infecci de SIDA-VIH entre persones consumidores d'herona
decreix, augmenta considerablement el contagi per relacions sexuals no segures quan hi
ha hagut consum de drogues.
La marihuana segueix sent la droga illegal ms consumida a Europa: quasi 1 de cada 4
europeus adults -entre 15 i 64 anys- (23,3% - 78,9 milions) ha consumit cnnabis almenys
una vegada a la seva vida. S'estima que al voltant de 19'3 milions d'europeus adults han
consumit cnnabis en l'ltim any. Si mirem les dades dels adults joves ens trobem amb
que un 11'7% de la poblaci n'ha consumit el darrer mes. Espanya, per molt, s el pas on
es produeixen ms confiscacions de cnnabis de tota Europa. Aix no deixa de suggerir
que Espanya s un lloc de pas de les rutes de comer de cnnabis i que s un pas amb
tradici de consum d'haixixs i marihuana.
Espanya continua, junt al Regne Unit, liderant el consum de cocana per a tots els
intervals d'edat. Tanmateix Espanya continua liderant Europa per ser el pas on ms
cocana es confisca.
3. A Espanya, lEnquesta Domiciliria sobre Alcohol i Drogues 2013-14 (EDADES) infor-

ma que en els ltims anys el consum de substncies tant legals (alcohol, tabac i hipnose-
dants) com illegals (cnnabis, xtasi) es mant aproximadament semblant a les darreres
versions. Les substncies ms consumides sn l'alcohol, el tabac i els hipnosedants, en
aquest ordre. El consum de drogues legals i illegals est ms ests en els homes, excepte
als ansioltics, on la proporci de dones consumidores duplica la dels barons.
Respecte al risc percebut davant el consum de drogues podem veure que hi ha una ten-
dncia a la baixa des del 2011, especialment per algunes drogues com ara el cnnabis,
17
que fins i tot s inferior que la percepci de risc per consum de tabac. Cal dir que les do-
nes perceben major risc que els homes en totes les substncies excepte els ansioltics.
Segons els resultats de lEnquesta Estatal Sobre ls de Drogues en lEnsenyament Se-

cundari de 2012-14 (ESTUDES) hi ha una millora considerable de la situaci dels consums
de drogues en joves (14-18) en relaci a edicions anteriors. Val a dir, que el consum de
drogues illegals est ms ests en els homes, en canvi, el consum de drogues legals s
major en dones. Aix, ens crida l'atenci perqu en l'enquesta EDADES on les edats van
de 15 a 64 anys aix noms succeeix amb els hipnosedants. En termes generals, l'alcohol i
el tabac segueixen sent les drogues ms consumides, seguides d'aprop pel cnnabis i els
ansioltics. El consum d'altres substncies xtasi, allucingens, amfetamines, altres- s
molt inferior. Sobre el tabac, estem en mnims histrics, i tenim una tendncia a la baixa
que es mant, de mitjana es fumen 5,6 cigarretes al dia en aquells/es joves que sn fu-
madors diaris. Respecte de l'alcohol, les prevalences sn elevades i hi ha una tendncia
estable. El 1'7% dels i les joves de 14 a 18 anys han consumit alcohol diriament en els l-
tims 30 dies. Respecte el consum intensiu, s lleugerament inferior que fa dos anys i aug-
menta directament proporcional amb l'edat; el mateix passa amb el botellon.
4. A Catalunya sobserven pocs canvis en els patrons de consum de la poblaci jove en els
darrers anys; i es similar a la descrita a Espanya. Lalcohol, el tabac i el cnnabis continuen
essent les substncies ms valorades, consumides i utilitzades. La cocana, per, redueix
distncies. Daltra banda, continuen les barreges com a pauta integrada en els consums.
Als resultats per l'alumnat catal de l'ESTUDES 2014, com en anys anteriors, les drogues
ms consumides pels estudiants deducaci secundria de 14 a 18 anys van ser lalcohol,
el tabac i el cnnabis. El 78,9% havia consumit begudes alcohliques alguna vegada a la
vida, el 45,5% tabac i el 37,1% cnnabis. El percentatge destudiants que nhavien consu-
mit alguna vegada els trenta dies previs a lenquesta va ser del 68,0%, el 30,8% i el 23,4%,
respectivament.
Una menci a part mereix el consum de tranquillitzants o somnfers (hipnosedants). El
percentatge destudiants que van consumir alguna vegada aquestes substncies (sense
fer consideracions respecte de lexistncia de prescripci/recepta mdica o no) va ser del
18,6%, i el dels que nhavien consumit algun cop a la vida sense recepta mdica, del 9,3%.
El percentatge dels que nhavien consumit en els ltims trenta dies va ser del 7,1% i del
3,5%, respectivament. El consum de la resta de substncies (cocana, xtasi, allucin-
gens, amfetamines, substncies voltils, herona, etc.) estava molt menys ests. La preva-
lena de consum daquestes drogues alguna vegada a la vida es va situar entre l1,0% i el
4,1%, i la prevalena de consum en els ltims trenta dies, entre el 0,4% i l1,9%.
18
2- Activitat preventiva
5. En total, durant el curs 2013-2014 shan realitzat 20 intervencions directament

relacionades amb drogues i un total de 163 amb salut. Al voltant de 2.000 joves i
adolescents han participat en les diferents activitats que el Servei de Salut
Pblica i Consum de lAjuntament de Granollers ha organitzat, realitzat i/o
coordinat als diferents centres densenyament secundari del municipi per a la
prevenci del consum de drogues.
Tamb shan dut a terme actuacions dirigides als pares i mares; a professionals de
diferents mbits (social, lleure, educatiu i sanitari); i a la poblaci general. Existeix
una demanda estable al llarg dels ltims anys pel que fa les sessions i intervencions
sobre consum de drogues. Si b, es percep una disminuci de la preocupaci de la
comunitat educativa vers aquest tema.
6. El Servei Municipal dinformaci i assessorament sobre drogues compta amb un
portal dinternet, www.sobredrogues.net i amb una adrea de correu electrnic in
fo@sobredrogues.net que esdev el canal daccs al personal dAcci Municipal en
el Consum de Drogues. A ms, s'utilitzen els segents portals:
www.youtube.com/sobredrogues
Durant el perode comprs entre 1 de gener de 2012 i 31 de desembre de 2015,

perode de l'ltim pla de drogues, la pgina web www.sobredrogues.net ha tingut
38.023 visites 65.028 pgines vistes-. Al Facebook tenim 640 seguidors/es i a
Twitter 1800.
3- Tractament i activitat assistencial

7. Al llarg de 2014 el Servei Municipal dinformaci i assessorament sobre drogues ha re-
alitzat un seguiment personalitzat a 73 menors dedat, marcant una clara tendncia a l'al-
ta des de la posada en marxa del servei. S'han realitzat 367 visites a joves i les seves fam-
lies, sent 73, primeres visites. Cal tenir en compte que el principal motiu d'accs al servei
s per la demanda d'una familiar o dels centres educatius; seguits per la derivaci d'altres
serveis. Aix ens fa pensar que cal seguir treballant amb famlies i escola per generar
nous discursos que donin resposta a les noves realitats. D'aquests casos, el motiu de la
demanda ha estat, bsicament, el consum de cnnabis.
19
8. Al 2015 s'han ats 481 persones en primeres visites al CAS de Granollers, i s'ha assistit
a un total de 1322 pacients.
En lnies de normalitat, els homes consumeixen ms drogues, el 75% de primeres
visites sn barons. Les franges d'edat ms conflictives detectades al CAS sn dels
35 als 44 anys, malgrat dels 30 als 54 anys es donen el 70,1% de les primeres visi -
tes.
A grans trets, ens adonem que el consum, en general, en els darrers anys presenta
una tendncia a la baixa o a estabilitzar-se. En el cas de l'alcohol; la cocana i els
opiacis la tendncia s clarament a la baixa, si b, respecte les begudes
alcohliques han augmentat lleugerament (32 casos) respecte l'any anterior. Per
contra, els tractaments per consums de cnnabis i benzodiazepines estan
augmentant lleugerament.
EVOLUCI CAS GRANOLLERS 2000-15

350
300
250
200
150
100
50
0
2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011 2014 2015
Alcohol Cocana
Opiacis Cnnabis
Amfetamines Benzodiac.
Disseny Altres
9. Durant lany 2015 han funcionat 14 grups de terpia: 8 grups dusuaris de drogues i 6
grups de familiars. S'han fet un total de 505 sessions. Shan produt 15.160 visites succes-
sives al CAS de Granollers realitzades pels diferents professionals. La droga principal de la
demanda ha estat l'alcohol, tot i que en 8.296 (54.7%) dels casos la droga es desconegu-
da o no est especificada.
20
4- Reducci de danys
10. El Programa dIntercanvi de Xeringues (PIX) funciona a Granollers des del 1995. Al
llarg del 2015 shan dispensat 2.220 xeringues, el 80% a les farmcies i al CAS. El nombre
de xeringues dispensades aquest any ha disminut. Per contra, se n'han recollit uns 800.
11. En els darrers anys el consum de drogues per via parenteral ha anat disminuint, espe-
cialment a partir del 2005. Encara que la tendncia s a la baixa podem veure un petit re-
punt del 2009 al 2011 que es mant fins l'actualitat, en comparaci amb l'any 2008. Per
entendre millor quin s el perfil dels usuaris, podem veure en la segona taula respecte les
vies d'administraci que mentre la via injectada disminueix, creix la pulmonar. Tamb
hem de tenir en compte aquells usuaris, temporalment en abstinncia, que han recaigut
en el consum d'herona.
Taula: Evoluci dels usuaris de drogues per via parenteral, 1998-2014

% 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Usuaris
per via
22,1 30,6 20,3 16,0 18,0 10,0 15,0 6,0 3,4 5,5 3,2 5,7 7,8 15,2 * * 16
parenter
al
Font: Memries CAS 1998-2014. *No es t informaci dels anys 2012 i 2013 perqu s'estava renovant el programa informtic.
Taula: Evoluci de la via ms freqent d'administraci en els inicis de tractament per

herona a Catalunya. (1683 casos notificats)
Font: Informe anual 2015: Sistema d'informaci sobre drogodependncies de Catalunya. Agencia de Salut Pblica.
21
5- Serveis sociosanitaris
12. Resum de les percepcions dels serveis i centres de l'mbit sociosanitari:
Hem tingut seriosos problemes per accedir a algunes dades de caire socio-mdic,
concretament a indicadors de consum de psicofrmacs; atenci als serveis
d'urgncies; nmero de persones amb consums als serveis socials, etc.
En aquesta edici han estat entrevistats responsables de serveis, caps, directors,
gerents o tcnics de diversos de serveis: Salut Pblica; Serveis Socials de l'Ajunta-
ment de Granollers (4 persones de diferents rees); el Centre de Salut Mental In-
fantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ); alguns equips d'Atenci Primria (ABS) (2 per-
sones); el Centre d'Atenci a les Drogodependncies (CAS); el Centre de Salut Men-
tal d'Adults (CSMA); i una farmcia municipal.
Pel que fa al consum de drogues illegals, sobretot cnnabis, es fa cada cop ms vi-
sible i comena a veure's com un fet cada cop ms normalitzat i t associades con-
notacions menys negatives, tot i aix, es percep certa disminuci del consum mal-
grat l'edat d'inici ha disminut, situant-se sobre els 12-14 anys. Trobem menys per-
fils d'addicci i ms policonsums recreatius
Nois i noies consumeixen per igual per hi ha diferncies entre el tipus de drogues i
les prctiques de consum.
Es poden determinar llocs i entorns on es sol consumir habitualment, per estan
en constant moviment en factors de pressions policials. Cal destacar l'espai pblic,
especialment en contextos de festes populars.
Factors socioeconmics i personals (ansietat, depressi, impulsivitat) molt associ-
ats al consum de drogues. La participaci social s un factor de protecci.
Es detecten diverses persones que no es vinculen a cap recurs.
Es detecten problemes associats amb l's de la tecnologia.
6- Incidncia als centres educatius
13. Gaireb tots els centres educatius densenyament secundari pblics i concertats del
municipi han tractat el tema de les drogues com a activitat preventiva durant lltim curs.
En bona part dels centres enquestats (6 de 7) sha revisat al llarg dels dos ltims
anys a nivell de claustre o equip directiu el Codi de Rgim intern pel que fa a les
drogues.
En relaci als problemes relacionats amb el consum de drogues als centres
educatius, dels 7 centres participants, quatre declaren que no hi ha ni cap
22
problema de consum ni trfic al seu centre.
Quatre els 7 centres enquestats refereixen que la percepci sobre prevalena de
consum s baixa en les categories de tabac; alcohol i cnnabis i de desconeixement
sobre altres substncies. En tres dels casos, per, trobem que a partir dels 14 anys i
fins als 18 es percep que el consum augmenta (de baixa a mitja) pel que fa a tabac i
cnnabis i de baixa a alta pel que fa alcohol.
Pel que fa al consum es destaca el coneixement/sospita de consum de tabac;
cnnabis i derivats a 3 centres; i cap fa referncia al consum d'alcohol en les seves
immediateses. Sobretot refereixen que els/les alumnes arriben sota els efectes del
cnnabis al centre, i en alguns casos, es sospita de consum a l'hora del pati als
lavabos o vestuaris. Tamb s menciona alguns casos allats d'alumnes amb gran
consum de marihuana.
Pel que fa al consum a les rodalies dels centres la percepci dels enquestats es
mant, 3 centres manifesten que a les rodalies dels centres es consumeix tabac i/o
cnnabis.
Les percepcions sobre venta o petit trfic sn encara menors i basades en casos
excepcionals.
14. La coordinaci dels centres educatius amb els diferents serveis especialitzats en
latenci del consum de drogues resulta imprescindible de cara a sumar esforos per tal
de prevenir el consum de drogues i els problemes que aquest comporta.
Actualment, en bona part de les escoles es produeix aquesta coordinaci, especial-
ment amb el referent de drogues del Servei de Salut Pblica de lAjuntament de
Granollers. Tots els centres han fet sessions amb el servei de Salut Pblica de
l'Ajuntament.
7- Policials
15. Al llarg del 2015 la Policia Local ha realitzat un total de 584 controls d'alcoholmia en
les vies interurbanes, el 17,81% de les quals han resultat positius (96) i 8 persones shan
negat a sotmetres a la prova. De manera que els resultats dels 480 controls restants
(82,2%), han estat negatius.
L'Oficina de Denncies i Atenci al Client (ODAC) ha registrat, del total de 177 delictes
contra la seguretat viria, 112 fets instruts en relaci a conduir sota els efectes
d'alcohol o altres drogues i 11 negatives a sotmetre's a controls. Tamb s'han registrat
189 faltes administratives relacionades amb el consum i tinena de drogues o
23
abandonament d'estris (segons la llei 189) i 14 faltes per tinena de drogues
relacionades amb dil. Penals.
Pel que fa a fets registrats per la policia administrativa trobem que del total de 2.340
fets registrats, 115 tenen a veure amb actes incvics; 20 amb ocupaci de la via
pblica; 38 amb sorolls a bars/pubs i 202 amb sorolls a la via pblica.
Respecte a l'estudi de l'accidentalitat en el transit, entenent que t relaci amb el

consum d'alcohol i altres substncies, podem veure que en els ltims anys s'han redut
fora els danys.
Grfic: Evoluci accidents de transit nucli urb 2007-2014.
400
350
300
250
200
150
100
50
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
8- Mirada qualitativa
En els segents punts trobarem les percepcions expressades per diferents persones en-
torn als usos de drogues, cal tenir en compte que les percepcions no sn neutres ni ob-
jectives i no sempre sn similars als resultats d'altres investigacions o actors socials.
17. Resum de les aportacions dels/les professionals:

Tothom pot consumir drogues per no s necessriament un problema.
Totes les persones entrevistades estan d'acord amb que les drogues ms
consumides sn el cnnabis (i els seus derivats) i l'alcohol. Si b, no hi ha un
consens tan clar entre qui ocupa el tercer lloc. Mentre que des dels centres
educatius o sociosanitaris es suggereix que els psicofrmacs; els coneixedors/es de
l'oci nocturn jove parlen de cocana o altres drogues sinttiques.
Diferents patrons i pautes de consum. Per cal fixar l'atenci en el jove, desmotivat
i desvinculat de sistemes o institucions.
Hi ha relaci amb diferncies culturals i problemtiques socials.
Absoluta normalitzaci del consum.
24
Diferncies entre gneres.
Hi ha consens absolut respecte als moments de consum. Bsicament s referit el
temps d'oci (especialment en joves, per tamb per adults). Aquest pot
comprendre moments entre setmana, en temps d'esbarjo o abans i desprs de
l'escola; els caps de setmana, associats a un model social concret d'oci nocturn; i
per ltim i en especial, es parla de l'estiu, donant major importncia a les festes
populars, moments en els que el consum a la via pblica s fa ms visible que mai
per la magnitud que agafa a les rodalies dels espais festius, on podem trobar grans
botellons amb poblaci, jove i menor d'edat.
La majoria de professionals entrevistats, no perceben cap efecte positiu associat al
consum de substncies malgrat trobar-ne diversos de negatius. Aix ens fa pensar
en que cal reformular la concepci sobre els consums ja que per apropar-nos a
l'usuari/a, cal reconixer tamb els efectes positius associats.
18. Resum de les aportacions dels i les agents socials:
Normalitzaci del consum d'algunes drogues, especialment marihuana i alcohol. s

un prctica social. No hi ha ms drogues que en el passat i Granollers t una
realitat similar respecte a altres llocs del territori.
El consum de drogues ja no s quelcom exclusiu dels joves sin que tamb es dna
en adults. Els diferents entorns o classes socials; ambients: grups d'amics i/o estils
de msica preferits, tenen a veure amb diferents usos de les drogues, malgrat
tothom pot consumir-ne.
El consum de substncies en si mateix no es percep problemtic, sin que hi ha
maneres de consumir que poden ser-ho.
Percepci de que els joves, en general, no sn addictes sin que estan
experimentant o s una prctica de pas, malgrat s complicat discernir la lnia de
l'addicci.
Els primers consums es donen abans dels 14 anys pel que fa a alcohol i/o cnnabis i
hi ha la creena de que aquestes sn drogues que precedeixen el consum d'altres
substncies ms dures.
No noms hi ha consums ens espais d'oci i festa sin que, en alguns casos, es dna
a les primeres hores del dia per anar a l'escola o a la feina.
Hi ha diferncies de gnere en el consum de drogues. Homes i dones consumeixen
per igual per tant els efectes; com els riscos; com les conseqncies sn diferents.
Ells sn vistos com a potencials agressors; elles com a potencials vctimes. Es
considera que en contextos d'oci nocturn s'incrementen les conductes masclistes.
25
19. Resum de les aportacions dels i les Joves:
Normalitzaci del consum d'algunes drogues, especialment marihuana i alcohol.

Perceben les drogues disponibles i accessibles (la marihuana ms que l'alcohol 2)
El consum de substncies en si mateix no es percep problemtic, sin que hi ha
maneres de consumir que poden ser-ho.
Els diferents entorns o classes socials; ambients: grups d'amics i/o tribus urbanes
tenen a veure amb diferents usos de les drogues, malgrat tothom pot consumir-ne.
Depenent de la zona de la ciutat hi ha ms drogues, especialment, en els barris
perifrics. Els contextos de socialitzaci i distribuci de substncies estan en
moviment.
Els primers consums es donen abans dels 14 anys pel que fa a alcohol i/o cnnabis i
hi ha la creena de que aquestes sn drogues que precedeixen el consum d'altres
substncies ms dures.
No noms hi ha consums ens espais d'oci i festa sin que, sovint, es dna al llarg de
tot el dia, fins i tot per anar a l'escola o a la feina.
Els pares/mares i alguns professors/es sn coneixedors/es del consum; la famlia
no aprova les seves conductes.
Hi ha diferncies de gnere en el consum de drogues. Nois i noies consumeixen
semblant, per est ms mal vist el consum femen.
2 Els joves tenen una percepci augmentada i en funci de com es formula la pregunta tendeixen a respondre afirmativament.
Tamb hi t a veure la desitjabilitat social respecte all grup-classe.
26
20. En l'ltim pla d'acci en drogues (2012-15) es van desenvolupar cinc eixos de treball,
cadascun tenia els seus corresponents objectius de procs que van servir per ajustar,
modificar i adaptar cada acci mentre s'estava duent a terme; i objectius de resultats
amb els seus corresponents indicadors per poder avaluar la utilitat, l'efectivitat i
l'eficincia dels programes, projectes i accions que s'han dut a terme en la lnia del que
anticipava i es comprometia l'anterior pla.
Per a la seva avaluaci, hem analitzat el compliment dels diferents objectius a partir dels
indicadors elaborats i les dades, informes i opinions aportades pels diferents
actors/actrius implicades i grups ms directament afectats per les poltiques pbliques i
que han transitat algun dels serveis i programes dels que disposem. Hem fet un continu
d'avaluaci del 0 al 10 respecte al grau d'assoliment dels objectius plantejats.
Categorialment, considerem els objectius no assolits (del 0% al 49% d'assoliment dels

objectius); baix (del 50% al 64%); mitj (del 65% al 80%) o alt (del 80% al 100%).
1. Informaci i comunicaci: MITJ, ja que s'han realitzat el 75% de les accions

plantejades i qualitativament ha estat d'una forma satisfactria.
2. Prevenci i reducci de riscos: MITJ, ja que s'han realitzat el 65% de les
accions plantejades i qualitativament ha estat d'una forma fora satisfactria.
3. Detecci i intervenci: MITJ, ja que s'han realitzat el 63% de les accions
plantejades i malgrat s'ha fet el possible amb els recursos disponibles cal seguir
dipositant esforos, sobretot pel que fa a la recollecci de dades.
4. Atenci i seguiment: BAIX, ja que noms s'ha pogut realitzar el 55% de les
accions plantejades, sovint perqu l'objectiu no depenia noms del Servei. Si
b, no volem deixar d'anomenar que l'atenci i seguiment de persones s un
dels nostres punts forts.
5. Recerca e investigaci: NO ASSOLIT, ja que s'han pogut realitzat menys del 50%
de les accions plantejades en relaci a les drogues doncs s'ha potenciat l'esfor
en processos de recerca en la lnia de Pantalles i l'Univers 2.0
27
#3_Diagnstic
28
DAFO: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats
Debilitats Fortaleses
Manca de propostes preventives en Un professional de referncia
alguns mbits (laboral i oci nocturn i Una molt bona relaci amb els centres
Festa Major). d'ensenyament amb la consolidaci
Dificultats per arribar al collectiu d'una mplia oferta.
immigrant i collectiu femen Innovaci en la cartera de serveis
La lnia de treball vinculada al 2.0 disponibles (Ex. salut i festa; Mesures
mereix ms atenci. educatives; Servei d'Atenci a
Manca de recursos humans. Adolescents, SobreDrogues.net, etc).
Poca possibilitat per realitzar recerca Hem generat una nova lnia
Poca concreci en el projecte d'intervenci: prevenci de tot l'entorn
preventiu de consum d'alcohol 2.0.
Manca de recollida de dades. Bona relaci amb el sector professional
Poca collaboraci amb altres Serveis. de Granollers.
Presncia arrelada del discurs Bona relaci amb les entitats locals de
purament prohibicionista sobre Granollers
drogues. Bona valoraci per part dels usuaris i
professionals.
LOMCD com una bona eina per al
diagnstic i avaluaci
Incorporaci (temporal) d'una persona
nova que s'ocupa de l'eix comunitari.
Amenaces Oportunitats
Treball per projectes.
La barreja entre la tasca comunitria i SobrePantalles: escenari que permet
l'atenci (clnica). intervenir en un camp poc treballat.
Dispersi en la feina. Assumir personal de prctiques pot
La situaci econmica i la crisi es ajudar-nos a realitzar tasques que ara no
tradueixen en una impossibilitat de podem.
crixer. Treball en xarxa i establir relacions
Tensions amb algunes persones per transversals de treball.
l'estil de treball. Aproximaci terica
Saturaci del Servei Possibilitat de potenciar l'eix comunitari
Dificultat d'accs a certs collectius. amb la nova incorporaci.
Vells estigmes associats a les drogues. Capacitaci de les entitats de joves
municipals com a font de (re)producci
de nous discursos sobre drogues.
Establiment de noves sinergies amb
persones i Serveis.
29
A- Necessitats detectades
Organitzaci del Servei

Limitada capacitat d'atenci reactiva.
Reunions de treball poc operatives amb tercers.
Saturaci del servei.
Coneixement i recerca
Poc coneixement sobre prctiques de consum de poblaci jove (18-25 anys aproxima-
dament).
Manca de dades (intoxicacions per drogues a urgncies; consums detectats a serveis
socials, etc..) que permetin treballar amb coherncia amb la realitat.
Presncia de discursos prohibicionistes o sancionadors.
Poca possibilitat de realitzar recerca.
Manca d'informaci accessible pels ciutadans/es respecte als serveis disponibles.
Usuaris
Problemes de conducta en alguns usuaris, sobretot els ms joves.
Poca intervenci amb persones immigrades.
Poca intervenci amb noies..
Problemtiques psicosocials i destructura familiar importants darrera del consum.
Dificultat d'accs a alguns collectius.
Intervencions
Escassa intervenci en medi obert
Escassa intervenci comunitria en zones detectades com a sensibles (barris, espais
pblics, etc).
Escassa presncia de propostes preventives en l'oci nocturn.
Escassa actualitzaci de l'enton 2.0

Manca (o escassa) participaci civil i de les entitats en les intervencions dutes a terme.
Es duen a terme les coordinacions i derivacions amb serveis i recursos (centres dense-
nyament, justcia juvenil, CSMIJ, CAS) per no sapliquen protocols formalitzats.
Escassa aplicaci prctica de perspectiva de gnere.
Dificultats per a aplicar lavaluaci dels projectes.
30
B- Establiment de prioritats
- Continuar amb la tasca preventiva ja implementada.

- Incorporar facticament perspectiva de gnere.
- Determinar intervencions per a collectiu jove (18-25 anys)
- Potenciaci de l'eix comunitari.
- Potenciaci de la prevenci en els contextos festius.
- Potenciaci del treball participatiu i capacitaci de les entitats en contextos d'oci
nocturn i reducci de danys en consums.
- Manteniment de l'augment de recursos humans per a la realitzaci de noves
intervencions.
- Potenciaci de sinergies amb altres Serveis i recursos (Serveis socials; equip
comunitari; esports; CSMIJ, SRC, CAS, Justcia Juvenil, Serveis Socials, Cossos de
seguretat, Centres dEnsenyament, etc).
- Realitzar intervencions en medi obert (reducci de riscos, detecci i intervenci).
- Treballar amb els clubs cannbics de la ciutat en termes de reducci de riscos i
consum responsable.
- Capacitaci professionals sobre problemtiques conductuals.
- Optimitzaci de la pgina web.
- Potenciaci de l'eix d'investigaci i d'accs, recollida i producci de dades empriques
a travs de diferents mecanismes.
31
Mapa conceptual
32
Granollers Acci Municipal_ en el Consum de Drogues
Lnies estratgiques
1. Transversal
Incorporar transversalment perspectiva de gnere.
Potenciar el discurs del consum responsable
Establiment o potenciaci de sinergies i collaboracions
amb altres Serveis.
Coordinar i realitzar la gesti interna del pla.
Vetllar per coordinaci interdepartamental.
Vetllar per coordinaci i gesti del finanament.
Mantenir projecci externa del pla.
Incrementar la investigaci terica i prctica per
fonamentar el pla a travs de l'OMCD.
Avaluar de les accions
2. Informaci i Seguir amb estratgia 2.0 i actualitzar a noves realitats

comunicaci (SobreDrogues.net)
Potenciar difusi dels Serveis en lmbit de la ciutat
creant una cartera de serveis.
Realitzaci de campanyes prpies de sensibilitzaci,
difusi del servei i prevenci.
3. Prevenci i reducci de Mantenir amb proposta de prevenci als centres

riscos densenyament
Estudiar possibilitats dintervenci en medi obert
Mantenir i potenciar la intervenci en oci nocturn i
capacitar persones i entitats que transitin aquests
espais.
Mantenir i potenciar treball amb consum responsable,
especialment pel que fa a alcohol i cnnabis.
Potenciar intervencions enfocades a problemtiques
psicosocials (estrs, ansietat, depressi).
4. Detecci i intervenci
Formalitzar la coordinaci i detecci amb el medi
educatiu
Millorar l'avaluaci de cassos.
Treballar el medi obert
5. Atenci i tractament Potenciar coordinaci amb altres Centres assistencials.
33
6- Comunitari
Potenciaci del programa salut i festa
Creaci de projectes participatius per entendre,
treballar i millorar el coneixement aplicat sobre
drogues.
Collaboraci amb l'equip comunitari.
Avaluar els programes i projectes
7. Recerca i investigaci
Mantenir cada dos anys la realitzaci dels informes de
lObservatori Municipal de Consum de drogues
(OMCD)
Actualitzar i difondre informaci sobre la investigaci
en el consum de drogues
Millorar l'accs i la recollida de dades.
Promocionar la investigaci local en matria de
consums a travs de certmens.
Generar anualment una nova investigaci interna.
34
#4_Marc_normatiu_i_competencial
35
Bases legislatives i competncies legals

La llei 18/2009, de 22 d'octubre, de Salut Pblica, que crea l'Agncia de Salut Pblica
de Catalunya i mant les competncies autonmiques i dels ens locals. Estableix un
nou marc de collaboraci entre les dues administracions. La Llei de Salut Pblica, en el
seu article 6 defineix les prestacions en matria de salut pblica, entre elles les relacio-
nades amb:
- Punt 3, apartat H) Promoci dels factors de protecci i prevenci dels fac-
tors de risc davant les substncies que poden generar abs, dependncia i
altres
- Punt 3, apartat R) Promoci i protecci de la salut infantil i adolescent i
prevenci dels seus factors de risc
La normativa administrativa vigent a Catalunya reconeix, en lmbit de

ladministraci local, la plena competncia municipal pel desenvolupament de
poltiques de prevenci, serveis i reinserci social, entre les quals es poden incloure
accions formatives en matria de prevenci i intervenci en el consum de drogues.
Normativa que, fonamentalment i per a la qesti que ens ocupa, es troba recollida
en el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 dabril, pel qual saprova el Text Refs de la
Llei Municipal i de Rgim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol, de
prevenci i assistncia en matria de substncies que poden generar dependncia.
El Decret 105/2009, de 7 de juliol, pel qual es crea la comissi interdepartamental

sobre drogues, com a rgan collegiat de coordinaci de les activitats que tenen per
objecte l'abordatge, des de diversos mbits materials, de la prevenci. L'assistncia,
la reducci de danys, la reinserci, la formaci i la recerca en els problemes
relacionats amb el consum de drogues, i de participaci de la ciutadania, institucions
i organitzacions no governamentals implicades en les drogodependncies.
Tamb cal anomenar que al 2008 el Departament de Salut de la Generalitat va

elaborar el Llibre blanc de la Prevenci a Catalunya, on s'estableix l'estratgia
nacional de prevenci en drogues.
El Decret Legislatiu 2/2003 va ser promulgat arran de les modificacions i contnues

reformes de les lleis 8/1987, de 15 dabril, municipal i de rgim local de Catalunya, i
7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local. En aquest sentit sn
fonamentals, pel desenvolupament de mesures de prevenci i assistncia als
drogodependents, els articles 7, 43.1.g), 66.1 i 66.3.k) 245, 247 i segents del ja
indicat Decret Legislatiu 2/2003, on sespecifiquen el rgim de prestaci dels serveis
per part de les entitats locals i les seves formes.
36
Pel que fa a la Llei 20/1985 prioritza i defineix en els seus articles 6, 7 i 8- com a
cabdal i bsica la tasca preventiva que es porti a terme en el origen de la
drogodependncia, i dna una especial rellevncia al paper que les entitats
municipals poden desenvolupar en aquestes tasques preventives. Els municipis
disposen, dacord amb la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenci i assistncia en
matria de substncies que poden generar dependncia i el Decret Legislatiu 2/2003
de 28 dabril, pel qual saprova el Text Refs de la Llei Municipal i de Rgim Local de
Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol, de capacitat i legitimaci normativa pel
desenvolupament de mesures en matria de prevenci i intervenci en el consum
de drogues.La prestaci del servei municipal es troba reglamentada en els articles
245, 247 i segents del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 dabril, pel qual saprova el
Text Refs de la Llei Municipal i de Rgim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25
de juliol. Aquesta competncia s, de dret, qualificada com a prpia pel Decret
Legislatiu 2/2003 de 28 dabril, pel qual saprova el Text Refs de la Llei Municipal i
de Rgim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol, el qual permet la
prestaci de la mateixa pel municipi.
En qualsevol cas, la indicada prestaci pot ser exigida, dacord amb la normativa
esmentada, per la ciutadania i obligatriament complerta pel municipi quan aquest
t una poblaci superior a 20.000 habitants.
Tanmateix, la Llei d'Ordenaci Sanitria de Catalunya -Llei 15/1990, de 9 de juliol- ja

donava competncies als ajuntaments en la "promoci d'activitats i prestaci de
serveis sanitaris necessaris per tal de satisfer les necessitats i les aspiracions de llur
comunitat de vens", aix com en "l'educaci sanitria i l'esport en els termes
establerts en la legislaci que regula el rgim municipal" (DOGC nm. 1324, de 30 de
juliol).
Relaci de projectes i normatives amb vinculaci a lacci

municipal:
Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat ciutada-
na.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions p-
bliques i el procediment administratiu com.
Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal
dels menors.
Llei 4/2003, de 7 dabril, dordenaci dels sistema de seguretat pblica de Ca-
talunya
37
Reial Decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la

Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal
dels menors.
Decret 32/2005, de 8 de mar, on es regula la senyalitzaci de les limitacions
de venda d'alcohol en establiments i mquines expenedores.
Llei 14/2010, de 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infncia i l'ado-
lescncia, que limita la venda d'alcohol i tabac i estableix que han de protegir-
se de la publicitat d'aquests productes
Llei ARSAL (Llei 27/2013), Llei de racionalitzaci i sostenibilitat de
ladministraci local 30/12/2013: Lautonomia municipal per exercir
competncies s supeditada a la prpia sostenibilitat de l'hisenda i a que no
existeixi duplicitat del mateix servei per part dentitats supramunicipals
(Consell Comarcal, Diputaci) o autonmiques (Generalitat). Suposa un major
control financer de la gesti dels municipis que deixen de tenir una carcter
poltic per passar a ser ms un organisme de gesti de serveis.
Pla Municipal dassistncia i protecci del menor de lAjuntament de Grano-
llers.
Programa de reparaci i conciliaci municipal de lAjuntament de Granollers.
Ordenances municipals
38
#5_Reflexi_estratgica
39
Missi
En aquesta pla de treball a quatre anys es presenta la continuaci de lestratgia

municipal Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues, per ser aplicada
durant el perode 2016-2020. Segueix sent una proposta global dabordatge
preventiu i dintervenci en el consum de drogues i altres conductes associades-
al municipi.
Es sistematitza un pla de treball que permeti desenvolupar els segents eixos de

funcionament:
Conixer la realitat del consum de drogues a Granollers.

Protocolitzar i promoure el treball conjunt relacionat amb drogues des de
lmbit professional del municipi.
Sensibilitzar, proposar intervencions i activitats preventives en la matria.
Proposar recursos i serveis tils dorientaci i assessorament a situacions
relacionades amb el consum a qui ho desitgi i/o necessiti.
Els tres grans pilars del treball que es promouran seran els segents:
Potenciar el desenvolupament dels mecanismes de prevenci, informaci i

atenci per poblaci jove i adolescent.
Definir un contingut teric i tcnic que defineixi la filosofia bsica i global de
la intervenci
Promoure una metodologia de treball que afavoreixi el treball conjunt, la
coordinaci de recursos i la participaci comunitria.
Per tot, es seguir amb lestructura organitzativa i de funcionament ja endegada,

alhora que seguir en coordinaci i collaboraci amb altres rees municipals i
institucionals. I amb tota la tasca que sha realitzat i sest realitzant al municipi, al
mateix temps que oferir noves propostes per a la intervenci. En resum, es seguiran
aplicant els segent principis de funcionament:
(1) Coordinar, estructur i revisar la tasca a desenvolupar

(2) Vetllar pel consens professional a lhora dintervenir
(3) Proporcionar noves lnies de treball
(4) Generar dinmiques de participaci, collaboraci i cooperaci
40
Benestar, salutognesis i model biopsicosocial

Diverses autores i investigadors han proposat tot tipus de classificacions i estructures
que s'han construt en parallel en els ltims 60 anys i han anat esdevenint la base
que ens dna aproximacions per entendre el complex fenomen del consum de dro-
gues. Si b no hi ha una sola resposta correcta per resoldre aquesta realitat, sha fet
molt cam per comprendre la salut i sobrepassar la visi biomdica, que la defineix
com labsncia de malaltia. Aix, sha evolucionat lentament cap a una visi holstica
on la salut es concep com el benestar fsic, psicolgic i social de lindividu i de la
collectivitat (...) recurs per a la vida de les persones i comunitats (OMS, 1946).
Des del Servei, ens sentim cmplices d'un model multifactorial, que s'allunyi de lec-
tures moralistes o merament sancionadores.
Cada vegada hi ha major consens sobre lextraordinria sensibilitat de la salut davant
lentorn social (Wilkinson & Marmot, 2003). Es reconeixen alguns determinants com
les condicions de vida, els recursos econmics, els suport social i altres. Una conse-
qncia immediata daplicar aquest model s la creixent interpellaci a daltres
agents socials davant la promoci de la salut, ms enll dels actors sanitaris (Dahl-
gren y Whitehead, 1991).
Apostem doncs, per un model que persegueix la salut i el benestar de forma holsti-
ca, contemplant els factors biopsicosocials i tamb els ms estructurals. Aix, creiem
en un mode comunitari, entenent que cal treballar les diferents esferes que ens em-
bolcallen i sn indissolubles, (1) les caracterstiques individuals; (2) les interperso-
nals; (3) i les socioculturals.
Com podem traduir-ho a la prctica? Implementant mesures orientades a millorar la
qualitat de vida de les persones i afavorint la seva implicaci en el disseny; conceptu-
alitzaci, producci i avaluaci de les respostes. El model requereix l'articulaci de
propostes pbliques des de l'administraci, per tamb civils i comunitries estruc-
turades, per garantir una atenci integral. La vinculaci territorial i la flexibilitat sn
factors imprescindibles per poder vetllar, de veritat, per la qesti de les drogues a
Granollers.
La prevenci com a base per a la responsabilitat, i a la inversa
Conviure amb les drogues o impedir el seu consum? s la msica de fons que tant
confronta a diferents sectors professionals, generant certa desorientaci en tots els
estaments implicats en la seva prevenci. s cert que la prevenci no s una cincia
exacta pel que ser impossible demostrar la seva evidncia cientfica i validar els re-
sultats. Per molt mpetu o interessos de diferents comits cientfics que pretenguin
41
elevar-la a tal nivell. Aix no ha de ser un obstacle per entendre-la com una estrat-
gia o metodologia d'intervenci seriosa, protocolitzada, i de rigor tcnic. De fet,
molts plans estructurats i tcnicament desenvolupats estan considerats com a bones
prctiques en diferents estudis internacionals i programes europeus avaluats i reco-
neguts per lobservatori europeu EMCDDA (European Monitoring Center for Drugs
and Drug Addiction Examples of evaluated practices: EDDRA).
Ms enll de l'evidncia, prevenir consisteix a aplicar, amb ms o menys encert, es-

tratgies i intervencions per treballar amb ciutadans perqu aquests siguin, per
aquest ordre (1) lliures per decidir, (2) sensats per valorar, (3) coneixedors dels riscos
i problemes per poder-los evitar. El que si que s evident s que el nostre posiciona-
ment pel que fa a com intervenim en el consum de drogues no s neutre. Persegueix
el canvi i la transformaci social. Pel que les nostres accions tenen conseqncies. I
s en aquest document on volem expressar amb claredat quin ser el marc i els prin-
cipis que dotaran de contingut teric i subjectiu a la nostra intervenci.
El tema drogues permetr treballar aspectes que van molt ms enll dels efectes de
les substncies i les addiccions. Entenem la prevenci en el consum de drogues com
un mitj i no com una fi per atendre altres aspectes: la responsabilitzaci, el respec-
te, l'acceptaci de lmits, la prudncia, etc. Fomentarem una actitud de prudncia.
Sobretot es treballaran actituds que desprs poden ser tils per a altres coses de la
vida. I potenciarem una postura crtica vers tot all que colloca per alhora descol-
loca (consumisme, publicitat...).
Encara que puguem o vulguem intuir les conseqncies a mitj o llarg termini, treba-
llarem des de situacions quotidianes vinculades al present. Deixar-se portar per la
sensaci d'urgncia no sol presentar resultats favorables. Comenarem per treballar
el ms proper per desprs poder traspassar a substncies i realitats futures o llunya-
nes. O el que s el mateix: per poder treballar substncies llunyanes es necessari ha-
ver prioritzat les properes (per exemple, en el treball amb adolescents, joves parlem
bsicament d'alcohol i porros).
Tot plegat ha de permetre'ns treballar diferents eixos d'intervenci des d'un mateix
collectiu: (1) Individual: oferint serveis d'atenci personalitzada; (2) en grup: inci-
dint en tot el col lectiu; (3) comunitari: sensibilitzant i fomentant cohesi i partici-
paci.
La reducci de riscos com eix central de les intervencions

La reducci de riscos i danys ha de ser el punt de partida de qualsevol intervenci. O
dit d'una altra manera: els projectes de prevenci no poden tenir com a primer i nic
42
objectiu l'abstinncia. Cal allunyar-nos posicionaments paternalistes i postures

neutres. El tema drogues s prou seris per ser tractat de manera adulta i des de la
responsabilitzaci. L'experincia amb drogues, sobretot amb consumidors, ens ha
ensenyat que els tpics discursos antidrogues no arriben als joves ni els sn tils. El
nostre posicionament no est renyit amb respectar la llibertat de cadasc per fer i
decidir. Plantegem observar les drogues de manera diferent a com ho hem fet
tradicionalment: partir de pensaments i idees positives (la majoria s'abst, o
consumeix moderadament) sense anticipar problemes ni prejudicis. Treballarem,
conjuntament a partir destratgies de detecci preco i prevenci selectiva
(Zonnevylle-Bender et al., 2007; Toumbourou et al., 2007; Canning, 2004).
Per abordar globalment les drogues cal integrar diferents perspectives, que alhora
han de ser suficientment flexibles per donar resposta a la diversitat de relacions que
els individus i les societats estableixen amb les substncies. Apostem per lenfoc de
reducci de riscos com a punt de partida de la nostra intervenci. No parlem
diniciatives concretes, sin duna lnia dintervenci que pot fer-se present a
qualsevol situaci. s una alternativa oberta a la complexitat del fenomen del
consum de drogues i que no renuncia a entendre que labstinncia seguir sent la
millor manera devitar-se el problema.
Sense abandonar el treball en prevenci primria, busquem alternatives a la idea del

Consum Zero. Quin ha de ser lenfoc amb aquelles persones que consumeixen i
probablement no deixaran de fer-ho? Amb aquestes pensem que cal treballar des de
la perspectiva de la responsabilitat de les eleccions i ls de substncies.
Tenim present que hem dadaptar les intervencions a les realitats i necessitats
prpies daquells a qui ens dirigim. A ms de treballar amb un llenguatge proper. Pel
que ser necessari establir lnies dactuaci diferents en funci de quin consum o
quina postura es t vers les drogues, partint de la realitat prpia daquells/es a qui
ens dirigim -i no de la nostra-.
La persona ser lelement central del treball. I sobre ella i no la substncia- recaur
la part ms important de les nostres intervencions. En aquesta lnia, la informaci
-necessria per no suficient- ha de venir acompanyada dun procs actitudinal que
fomenti la reflexi i responsabilitzaci de lacci. Les intervencions es centraran
sobretot en les substncies ms properes o instaurades (o el que s el mateix: per
poder treballar substncies llunyanes prioritzarem les properes). Els projectes i les
accions que es desenvolupin tindran en compte diferents maneres daproximar-se i
relacionar-se amb les drogues, que al mateix temps, guiaran i marcaran la filosofia
del procs:
43
Adaptat del V PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA COMUNIDAD AUTNOMA DE EUSKADI. 2004-2008
Collectius i espais datenci prioritria

Si b s cert que estem parlant duna acci comunitria de treball amb poblaci
general, existeixen collectius i espais datenci prioritria. Fem especial mfasi en la
poblaci jove i adolescent, bsicament perqu els primers consums s'instauren en
aquests cicles d'edat. s l'etapa de la construcci crtica de la prpia identitat i t un
valor educatiu importantssim. S'assimilen i es coneixen moltes pautes i normes de
funcionament socials: cap a un mateix i l'entorn. A ms, ens permet incloure a bona
part de la comunitat, formalitzant la seva vessant socialitzadora i educativa: famlies,
centres educatius i altres agents comunitaris.
Sovint, la prpia implementaci de lestratgia, ens obliga a repensar-ho tot. I propo-

sem algunes qestions que des de la intervenci ens proposem resoldre (o almenys
abordar):
La majoria de problemes de consum jove i adolescent de drogues sn conse-

qncia de disfuncions familiars, relacionals i socials, o de malestars psicosoci-
als. Pot ser que les drogues acabin emmascarant aquest problema de fons?
No tots els usos adolescents de drogues tenen el mateix nivell de risc i proble-
mtica. Per tant, quins prioritzem?
44
Els consums problemtics solen ser el resultats d'uns hbits de consum lligats
a uns estils de vida (o prctiques de relaci social). T sentit noms una inter-
venci especfica en drogues en el pla individual?
Existeixen riscos molt ms importants que l'addicci i el perjudici per la salut.
Tot i que sovint parlem de salut, no t ms sentit centrar-se en les conductes
associades bsicament (qu fem sota els efectes de les drogues, a quins riscos
ens exposem i quines problemtiques tenim)?
Professionalment necessitem etiquetar per justificar els nostres diagnstics. I
una vegada fets aquests, qu?
Intervenir en l'individu suposa que aquest t una realitat diferent al seu ve de
dalt o a la cosina segona, creem culpabilitats i estigma. No seria convenient fer
d'aquesta realitat una de compartida? El treball en grup s imprescindible.
Un dels objectius de l'estratgia que mantenim s ampliar la rtio dedat relativa a

la poblaci destinatria sobre la que intervenim. Hem percebut que existeix un
collectiu dedat compresa entre els 18-21-25 anys aproximadament- que duu a
terme prctiques prioritries en matria de prevenci i reducci de riscos:
intensificaci de les prctiques doci, augment significatiu dels consums (tant per
quantitats com per tipus de substncies, etc.) i que a ms, sovint no estan vinculats a
cap instituci.
Tanmateix, ens marquem dos collectius sobre els que destinar part de les nostres
motivacions de treball: les persones migrades i les dones. Entenem que tenen
caracterstiques prpies que determinen intervencions pertinents. Ara b, no
oblidem que qualsevol collectiu i ciutad/na pot necessitar i disposar datenci
concreta.
Sintentar que les intervencions es duguin a terme en espais diversos i propis de

Granollers, doncs ser ms idoni integrar-nos que no pas generar serveis parallels.
Aix mateix ens adonem que hi ha una manca de treball en els espais festius de la
ciutat i en el proper perode ser prioritari gestionar-los des d'una prespectiva
comunitria i empoderadora.
Lentorn 2.0 com a espai de relaci, prevenci i intervenci

No podem deixar al marge les relacions interpersonals de comunicaci i relaci 2.0
que ja fa anys que s'han implementant en la nostra quotidianitat. Ben canalitzades
esdevenen potencials canals d'intervenci i seguiment amb els i les joves. Tot el que
45
s'entn per internet -xarxes socials, especialment- ha esdevingut una revoluci pel
que fa a noves prctiques de relaci, comunicaci, recerca i producci d'informaci,
alhora que gesti de la nostra identitat i quotidianitat. Gaireb una dcada desprs
de la seva arribada hem de tenir present que han vingut per quedar-se i cal que
siguem capaos d'adaptar-nos-hi com a professionals.
Els usos adolescents i joves han estat, inicialment, el paradigma d's d'aquesta nova
realitat, tot i que cada vegada ms s'ha universalitzat pel que fa a qualsevol grup
d'edat i collectiu. Com a treballadors en l'mbit de l'atenci sociosanitria se'ns
obre tot un nou mn d'intervenci. I s evident que es necessita una reflexi seriosa
i un posicionament consensuat. Retrobem de nou -afortunadament- paraules tan
nostrades com treball cooperatiu, participaci, horitzontalitat, etc. Tot i que en un
sentit diferent al que probablement estem acostumats a treballar (amb els
corresponents matisos a fer). Avanarem a mesura que experimentem i participem
d'aquest entorn. I gaireb segur que, a diferncia d'altres fenmens que ens ha tocat
abordar, no t sentit plantejar posicions resistencialistes, que no acrtiques.
Plantegem tres punts de partida molt bsics:

Lentorn 2.0 ha vingut per quedar-shi. Resistir-se a l's de tecnologies s un po-
sicionament que ens perjudica i distancia dels i les joves. Cal mantenir-nos actualit-
zats i atents a aquest univers que avana a un ritme de vertigen.
El debat no est en leina. Sin en els usos. La primera lectura sempre ser en
clau positiva: esdev un element de construcci per davant dels possibles proble-
mes que puguin comportar en la gesti del nostre dia a dia o en la nostra profes-
si.
Ja que es tracta duna eina amb moltes potencialitats (sobretot pel que fa a la
seva vessant relacional) s clar que poden presentar-se usos problemtics. Pel
que necessitarem dun discurs preventiu i formatiu al voltant. s per aquest motiu
que, parallelament a aquesta estratgia municipal, i com a producte de lanterior,
endeguem una estratgia a part que t per finalitat prevenir els usos problemtics
de les tecnologies de la informaci, comunicaci i relaci (podeu veure ms infor-
maci a www.sobrepantalles.net).
Estem obligats a repensar-ho tot. Cal que ens qestionem aspectes bsics: com utilit-
zar-les per millorar la nostra prctica professional? En el mn virtual calen educa-
dors? Cal utilitzar les mateixes eines/perfils com a professionals que com a ciuta-
dans? Com emfatitzar i afavorir les bones prctiques, que en sn moltes? Quin dis-
46
curs cal potenciar per evitar-ne usos problemtics? Com podem reajustar-nos cons-
tantment als usos canviants del mn 2.0?
Nous escenaris d'intervenci

En els ltims anys hem centrat els nostres esforos en prevenir sobretot amb joves i
en atendre a persones que creien, o les seves famlies o entorns educatius
consideraven, que feien un s problemtic d'algunes drogues. Un cop consolidat
aquest model, no podem sin adonar-nos que, en canvi, hi ha altres contextos on hi
tenim un buit d'atenci. En part, degut al difcil debat tic de si cal intervenir en tots
els espais de relaci. Ens referim als contextos festius d'oci nocturn; als clubs
cannbics i tamb als nous paradigmes joves-adolescents.
Tots tres contextos tenen en com ser espais on la construcci social sobre els usos
de drogues s diferent a l'hegemnica. Hi ha hagut certa normalitzaci, que ha
perms una convivncia menys problemtica, fent que certes substncies
fiscalitzades s'han desvinculat dels marges socials i s'han desplaat cap a la corrent
principal (Martnez Or, 2014a: 95-98; Parker, Aldridge y Measham, 1998: 122-125).
Els elements centrals de la normalitzaci sn: La disminuci de l'anarma provocada
pel problema de la droga; la difusi de consums amb el conseqent augment de
consumidors/es; canvis en les formes d'obtenir les drogues, i sobretot, una major
tolerncia social i menor estigmatitzaci cap als/les consumidores (Martnez Or,
2015). No podem oblidar-nos de que la normalitzaci s'accentua quan consumeixen
persones de qualsevol edat edat sense importar l'extracte socioeconmic del que
provenen; el gnere o el sistema de creences, sense que aix interfereixi a les seves
obligacions quotidianes (Martnez Or, 2015; Roman, 2015; Blickman, 2014;
Zalakain, 2012:60-66).
Ara b, en l'ltim any, hem comenat a treballar en tots tres mbits, la voluntat s
primer, entendre i segon, atendre aquests escenaris com a realitats complexes que
necessiten d'intervencions moderades que persegueixin un consum responsable, a fi
de poc a poc, regenerar nous discursos sobre festa, moviments cannbics i joves.
- Clubs Socials de Cnnabis (CSC):
La influncia de la normalitzaci sociocultural del cnnabis , l'actual context social de

crisi econmica i els discursos hegemnics (neoliberalisme, consumisme...) han estat
clars precedents de l'obertura de centenars de clubs socials de cnnabis a Catalunya
a partir del 2011. El model no s nic, i podrem dir que trobem dues grans maneres
47
de construir dites associacions de consumidors. Una, basada en un model comercial

neoliberal, centrada en creaci de capital econmic, i un segon model, que es hereu
de les mobilitzacions socials de la segona meitat del segle XX que parteix d'un model
associatiu i cooperativista, i es dota de les ferramentes duns codis de bones
prctiques que articulen un mn que, malgrat haver volgut estar desprestigiat i
invisibilitzat, gaudeix dun gran potencial per poder treballar de forma oberta i
complexa la situaci del consum de drogues; evitar els riscos associats al mercat
negre, desmitificar vells prejudicis i definir una poltica real de riscos associats al
consum. La immensa majoria d'aquests clubs es van integrar a la FAC (Federaci
d'Associacions Cannbiques).
El consum de cnnabis s una realitat que requereix ser afrontada, duna vegada per
totes, des dels diferents mbits: poltic, jurdic, social, econmic i de la salut. Noms
daquesta manera podrem donar respostes que sajustin a lactual conjectura i que
semancipin dunes lgiques purament prohibicionistes. s per tot aix, i en sintonia
amb els valors fonamentals de la CatFac, que creiem convenient engegar una lnea
de treball en el nostre territori proper basat en generar coneixement sobre qu
passa amb les i els consumidors ms joves a l'entrar en les associacions: com canvien
les seves motivacions, quin es l'acompanyament ptim que pot fer-se, qu ha de
passar quan es detecta un consum problemtic, etc. A ms, optimitzant aquesta
investigaci, aprofitarem per apropar-nos una mica ms als Clubs de la nostra ciutat
per tal de fer una tasca adreada a millorar les condicions i oferir formaci i suport
en aquells casos on es detectin situacions de risc que sobrepassin les associacions.
- Salut i Festa
A Granollers, durant anys, hi ha hagut una manca d'intervenci en els espais de joves
i nit. En aquest sentit, falta assessorament, intervenci i dileg in situ sobre drogues;
els seus efectes; riscos i oportunitats que sigui proper als/les joves. Especialment,
ens trobem amb un buit en les edats de 14-17 anys on no hi ha ni una planificaci
d'activitats concretes ni intervencions directes tot i saber que sn collectius de risc,
que ja participen en la festa, tot i no poder accedir -legalment- a les substncies, i
per tant, han de buscar-se estratgies alternatives per poder consumir, que sovint no
compleixen uns mnims de qualitat, rigor i control. s necessari involucrar i treballar
plegats amb les entitats locals que s'encarreguen d'organitzar les festes.
Sabent que entorns permissius amb disponibilitat i consum de drogues, on

sofereixen descomptes i ofertes de begudes alcohliques, amb mesures higiniques
deficients, amb excs daforament, msica alta i professionals poc formats es
48
relacionen amb laparici de nivells alts dintoxicaci per drogues i amb laparici de
conductes violentes. (Hughes et al. 2011). Es necessari abordar les diferents
problemtiques que apareixen entorn a les drogues en els contextos de l'estiu-festa-
nit-joves. Cal una mirada crtica, transparent i sincera a la realitat amb la que
treballem, que ens permeti visibilitzar les mancances i les oportunitats que disposem
en el context municipal a fi de poder localitzar alguns mbits d'intervenci on es
pugui, d'una banda prevenir un consum acrtic d'alcohol, i d'altra, minimitzar els
riscos que suposa.
Aix, l'ltim any hem engegat tamb un procs amb les entitats locals on l'objectiu
general ha estat crear i dinamitzar espais de treball que involucrin a les entitats joves
municipals i a diferents serveis de l'Ajuntament, per repensar l'actual model d'oci
nocturn i proposar i implementar mesures que ens permetin construir nits de
qualitat. Aix, necessriament, vol dir, posar l'accent sobre dispensaci responsable
d'alcohol, la gesti de conflictes durant la nit, evitar agressions sexistes i incorporar
perspectiva de gnere a la festa.
- Trastorns de conducta, conductes trastornades i conductes que ens trastornen
La realitat dels joves adolescents ha canviat radicalment en els ltims anys; amb una
adolescncia que s'allarga ms enll dels 25 anys, un panorama laboral i econmic
bastant deficient, uns models de criana paternalistes i protectors i un entorn
altament globalitzat i connectat al mn 2.0, entre molts altres factors, fan que
haguem de pensar en els i les joves des d'un Nou Paradigma Adolescent (NPA).
Els problemes de conducta i dificultats de contenci amb el perms de

la psicopatologia- sn de les preocupacions referides en augment entre els
professionals dels centres de secundria i d'altres disciplines vinculades amb
l'atenci i acompanyament a adolescents, convertint-se en el principal motiu de
consulta en el camp de la salut mental. De fet, sota aquesta conceptualitzaci els
manuals de psiquiatria i psicologia juvenil defineixen a noies i nois (majoritriament)
amb dificultats per a 'respectar' les normes, autoregular-, tolerar la frustraci,
vincular positivament, alhora que amb alt grau de autoreferncia i escassa capacitat
emptica ('primer sc jo, i segon tamb ... I si queda alguna cosa: per a mi'). Les
dificultats per contenir-los i manejar-los, per la seva complexitat, ens obliguen a fer
algunes reflexions.
Primer: davant de l'alt grau de correlaci -que no causalitat- entre malestar i

problemes de conducta i abandonament dels estudis ens assalta una pregunta:
'funcionem malament a lescola, amb el consum- perqu no estem b o estem
49
malament perqu consumim?'. Davant de qualsevol reclam a l'aplicar normatives i

protocols, prioritzem l'atenci en all que els genera dolor, patiment i malestar.
Ajudem-los a narrar qu s el que senten, viuen i com explicar-ho. Pot ajudar-nos,
alhora, per posar l'mfasi en la vinculaci, i servir-nos d'exemple per desenvolupar
l'empatia i connectar positivament. Perqu es produeixin canvis, primer ha d'haver
confiana en qui te'ls suggereix.
Cal potenciar el desenvolupament d'espais, dinmiques, activitats, exercicis, etc. que

ajudin a conixer i explorar el seu mn interior. Que els ajudin a descobrir que els fa
sentir b, quines necessitats tenen i quins problemes intervenen perqu aquestes es
compleixin (o no). Un mn que els serveixi, bsicament, per autoregular ('com
prevenir que sem creuen els cables?') i empatitzar (em correspon pensar qu pensa
laltre). Desenvolupar l'abstracci - capacitat de realitzar pensament hipottic,
relacional i comparatiu- ('qu passa si?), la capacitat de vincular-se positivament ('hi
ha persones disposades a ajudar-me?) i l'aprenentatge en la soluci de problemes
('Com actuar quan no puc ms? / I ara qu sha de fer?').
Segon: Tots som producte d'un context. La situaci actual de crisi i les dificultats
prpies dels diferents sistemes de convivncia, condicionen no noms les
possibilitats d'educabilitat, sin les oportunitats d'atenci. Diferents estudis (evocant
a Tarabini) demostren que els vertaders factors protectors per ajudar a alumnes amb
dificultats de comportament i evitar una progressiva desvinculaci del seu itinerari
escolar defensen una composici social equilibrada del centre, prioritzen
mecanismes d'atenci a la diversitat i proposen gestionar el pes dels efectes de les
expectatives dipositades cap a aquests nois, que acaben trastocant les conductes
dels adults que els envolten.
Tercer: recrrer a un discurs professional d'elaboraci complexa. Amb respostes que

vagin ms enll de qualsevol psiquiatritzaci del malestar. En un mn tremendament
complex evitem les simplificacions que molts dels comportaments es regeixen per la
dicotomia entre les categories xit-fracs, i els models explicatius es redueixen a
aspectes com l'impacte de la crisi, el pes de les TIC, els dficits familiars, la manca de
motivaci i esfor, l's de drogues, etc.
50
Especial mfasi en la revisi i avaluaci

Entenem lavaluaci com una eina de treball necessria perqu ens ha dajudar a
veure quines coses han canviat desprs de la nostra intervenci. Al mateix temps, ha
de servir-nos per fer visible la feina feta, recollir mrits i mostrar els punts que cal re-
forar o reorientar.
Caldr fer un procs de revisi i seguiment de lAcci Municipal que pugui aportar
elements per a la discussi i valoraci del treball que sest realitzant. Per aix, ser
bsic planificar, avaluar el procs i els seus resultats, i revisar la feina feta al finalitzar
el procs. Malgrat encara arrosseguem una situaci socioeconmica dura, seguirem
amb la nostra proposta deficincia, que ja hem plantejat al llarg dels ltims anys.
Defensem una metodologia tcnica que prioritzar les necessitats de la comunitat.
Una proposta raonable de costos sobre la que estem convenuts que compleix amb
escreix l'equaci recursos invertits-treball desenvolupat.
Som conscients que, probablement, els resultats de la intervenci sn difcils d'ava-

luar a curt termini. Tot i aix: especial mfasi en la revisi i avaluaci. Pel que revisar,
i si es pot -en la mesura de les possibilitats- avaluar totes les intervencions. Establint
els indicadors i instruments d'avaluaci. s aqu on tenim dos grans handicaps: poca
evidncia cientfica i dificultats d'avaluaci. Per hi ha bones prctiques que deixen
entreveure que una bona feina evitar molts problemes en un futur. I totes elles so-
len estar emmarcades en plans comunitaris de prevenci, pel que no sn activitats
allades.
51
#6_rgans_de_gesti
52
Es dibuixa una estructura de gesti clara, que es fonamenti en un equip tcnic de

treball fix i que desenvolupi al seu voltant els rgans i instruments necessaris per a
cada tipus de tasca. Que vetlli tamb per un sistema de treball transversal que faci
possible la gesti dels mbits que faran necessari el contacte amb altres
departaments municipals.
Responsable poltic
Regidora de Salut Pblica
Responsables tcnics
Cap del Servei de Salut Pblica i Consum.
Tcnic del Servei de Salut Pblica i referent de lestratgia municipal
Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues
Establim les eines de gesti necessries per a lexecuci de lAcci Municipal. Sn les
segents:
1. Oficina Tcnica de lAcci Municipal

2. Comissi Tcnica de Drogodependncies
3. Comissi Municipal de Drogodependncies
4. Grups de Treball Transversal
1. Oficina Tcnica de lAcci Municipal
Sencarregar de la coordinaci general del pla de treball durant el perode planificat.

Entenem la coordinaci com un eix transversal a tota lAcci Municipal.
Establir criteris dintervenci, mbits de treball, actuacions concretes a
desenvolupar, terminis daplicaci i recursos necessaris per fer-ho possible, a ms
destablir els mecanismes de coordinaci transversal. Aquesta feina requereix una
important especialitzaci dels professionals que la tenen encomanada, un
reconeixement tcnic en el marc de lorganitzaci municipal i una capacitat
dinterlocuci adequada a labast dels seus objectius.
Tindr la responsabilitat tcnica ltima de planificar, executar i avaluar el conjunt de
lAcci Municipal. Per fer-ho, establir dileg i treball en cooperaci a tots els nivells
que sigui possible amb els responsables daltres serveis municipals i ser, molt
especialment, lencarregada dimpulsar el desenvolupament general i la aplicaci
transversal.
T la doble funci de dirigir lexecuci daquells programes del pla que depenen
53
essencialment del Servei de Salut Pblica, i dimpulsar la aplicaci transversal. En

compliment daquesta segona funci, els membres de lOficina Tcnica treballen amb
els responsables tcnics daltres departaments o serveis municipals per dissenyar i
planificar conjuntament lexecuci dels programes del pla que requereixen o fan
recomanable la seva participaci.
La Oficina Tcnica es reuneix per a tasques de direcci i seguiment del pla, i els seus
membres participen, conjuntament o per separat, en la Comissi Municipal de
Drogodependncies i en els Grups de Treball Transversal, en funci de les necessitats
quotidianes de gesti.
Les seves funcions:
Vetllar pel correcte funcionament de lestratgia global de lAcci municipal
en el consum de drogues: pel que fa a estructura i organitzaci, la cohe-
rncia de les intervencions i la collaboraci de recursos.
Elaborar anualment els plans de treball.
Convocar i dinamitzar les diferents comissions creades al voltant de lAcci
Municipal
Coordinar la interdepartamentalitat i interinstitucionalitat (reunions,
protocols, subvencions, etc.) amb els recursos municipals i supramunicipals
implicats
Desenvolupar el procs davaluaci.
Coordinar-se amb institucions supramunicipals i altres ens en matria de
drogodependncies.
A nivell operatiu, la coordinaci esdev responsabilitat del Servei de Salut Pblica,

des de lOficina Tcnica de lestratgia. Est formada per la Cap del Servei de Salut
Pblica i el tcnic referent del Servei.
2. Comissi Tcnica de Drogodependncies

El mecanisme de funcionament daquesta estratgia municipal implica la coordinaci
entre molts agents i responsables dels serveis implicats. En la Comissi Tcnica
cooperen diferents serveis sociosanitaris de la ciutat (rgan multidisciplinar).
s, doncs, un instrument complex de coordinaci per senzill en la seva

implementaci. Es convocar una vegada iniciem lestratgia, una altra a mitjan
desenvolupament, i laltre en acabar el perode dactuaci.
54
La principal aportaci s lanlisi tcnic i crtic de lactivitat de tots els serveis que
tenen relaci amb el consum de drogues i les seves conseqncies que, a ms,
permet la fotografia daquest mbit en dues direccions:
Transversalment, ja que es tracten dades de diferents mbits socials, de

salut i educatius de la ciutat
Longitudinalment, perqu neix amb la voluntat de mantenir-se en el
temps.
Per aquest motiu, la convocatria daquesta comissi va molt lligada al

desenvolupament de lObservatori Municipal de Consum.
El responsable tcnic s el Servei de Salut Pblica i Consum de lAjuntament de
Granollers.
La Comissi Tcnica la formen representants dels serveis segents:
Servei de Salut Pblica i Consum de lAjuntament de Granollers.

Equips dAtenci Primria de Granollers (EAP Granollers Centre, EAP Sant
Miquel, EAP Canovelles, EAP Les Franqueses).
El Centre dAtenci i Seguiment de Toxicomanies, el CAS de Granollers.
Serveis Socials de lAjuntament de Granollers (Atenci Primria).
Mossos dEsquadra.
Policia Local.
Centre de Salut Mental Adults Benito Menni (CSMA).
Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ).
Hospital de Granollers. Servei dUrgncies i Unitat de Malalties
Infeccioses.
Altres serveis de la ciutat collaboradors:
Servei de Joventut de lAjuntament de Granollers.

Centre dInformaci i Recursos per a les Dones (CIRD).
Centres educatius densenyament secundari.
Col.lectiu de farmcia
Sn necessries reunions de seguiment amb tots/es els representants dels recursos

per tal de consensuar les grans decisions de la Comissi i sobretot aprovar la
informaci abans dur-la a terme.
55
3. Comissi Municipal de Drogodependncies

rgan mixt poltic/tcnic que t com a missi fonamental limpuls i formulaci de
lencrrec daplicaci de la poltica municipal de drogodependncies des de la seva
perspectiva transversal. A ms, ha daportar reflexi entorn els aspectes que
envolten les drogodependncies i la seva posterior resposta dintervenci.
La formen els responsables poltics (regidors) i tcnics (caps de servei o altres) dels
diferents departaments municipals. La presideix la Regidora del Salut Pblica i es
reuneix dues vegades durant el perode dactuaci.
Es consensuen i sexpliquen els programes i accions que shan daplicar de forma
transversal en el nou exercici, quins departaments o serveis municipals han
dintervenir en cadascun dells i els criteris bsics que definiran les seves aportacions
de recursos. Finalitza la trobada amb un encrrec de treball poltico-tcnic que han
dassumir tots els serveis i departaments presents.
Es revisaran els programes i accions que shan aplicat de forma transversal en
lexercici que finalitza, amb un especial inters pel nivell de funcionament dels
mecanismes de cooperaci interdepartamental. De la prpia avaluaci sorgiran
conclusions que es traslladaran a la trobada de planificaci de la comissi,
recomanant el manteniment del programa, la seva modificaci, el seu creixement o
la seva finalitzaci. La dinamitzaci bsica daquesta comissi correspon a la Oficina
Tcnica de lAcci Municipal. De forma prvia a la trobada de planificaci, selabora
una proposta bsica daccions transversals, definint quins departaments hi haurien
de participar i amb quin nivell de recursos cadascun.
La Comissi Municipal de Drogodependncies est formada per un/a representant

de cada partit poltic, i un/a representant de Policia Local i Mossos dEsquadra i dels
serveis municipals segents: Salut Pblica, Serveis Socials, Joventut, Educaci. Hi
participen tamb el CAS i el CSMIJ
4. Grups de Treball Transversal

Els anomenarem GTT. Tenen la finalitat especfica de desenvolupar una acci
concreta que sha daplicar de forma transversal. Es constitueixen tants GTT com
accions transversals hi ha al pla, per cadascun dells es reuneix noms les vegades
estrictament necessries durant el perode pertinent per a laplicaci de lacci. Les
trobades sn discrecionals, no requereixen convocatria prvia i es realitzen segons
lentesa informal dels tcnics que hi han de prendre part. La missi de les trobades
s aplicar les accions conjuntes o transversals. Per tant, un GTT pot estar constitut
per dues persones si noms intervenen dos serveis en laplicaci duna acci (de fet,
la majoria de GTT seran daquestes caracterstiques).
56
#7_Comunicaci_2.0
57
Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues est molt present en la xarxa:
www.youtube.com/sobredrogues
58
#8_Planificaci i eixos
de treball
59
Es desenvoluparan sis lnies de treball:

1. Informaci i comunicaci
2. Prevenci i reducci de riscos
3. Detecci i intervenci
4. Atenci i seguiment
5. Comunitat
60
Objectius generals
Continuar amb el desenvolupament de la proposta de comunicaci i

Informaci i comunicaci
informaci en lentorn 2.0 al voltant de la plataforma

Fer difusi regular de lactivitat de lAcci Municipal (mitjans de
comunicaci, participaci en Jornades, etc).
Organitzar accions de formaci i sensibilitzaci en l'mbit de Granollers
Millorar la recollida de dades
Proposar intervencions i activitats preventives diversificades per mbits:

centres densenyament, oci i lleure, famlia, laboral i comunitat en
Prevenci i reducci de riscos
general.
Transmetre una informaci rigorosa i contrastada sobre les drogues
Potenciar la sensibilitzaci i participaci de la comunitat en les
propostes de prevenci.
Potenciar la formaci sobre les drogues en lmbit tcnic dintervenci
de Granollers
Potenciar i consolidar el programa de Salut i Festa de reducci de riscos
en l'oci nocturn en les festes populars.
Mantenir i potenciar treball amb consum responsable, especialment pel
que fa a l'alcohol i cnnabis.
Potenciar intervenci en medi obert.

Detecci i intervenci
Conixer la realitat dels joves de 18-25 anys en matria de drogues.

Millorar l'avaluaci de cassos
Protocolitzar el treball sobre escenaris (via pblica, centres educatius,
etc) amb conflictes i/o necessitats prpies associades a l's de drogues
Conixer el funcionament i resultats de les estratgies de reducci de
danys que sapliquen al municipi (programes dintercanvi de xeringues)
61
Atendre a adolescents, joves i famlies per qestions relacionades amb

Atenc i i seguiment
el consum de drogues.
Propiciar el treball coordinat i espais dintercanvi dinformaci entre el
CAS i lAcci Municipal
Afavorir i optimitzar la derivaci entre els recursos implicats
Potenciar intervencions enfocades a problemtiques psicosocials (estrs,
ansietat, depressi)
Potenciar intervencions adreades als nous perfils adolescents.
Potenciar el treball i la capacitaci d'entitats en el context d'oci nocturn

en les festes populars de la ciutat en termes de consum responsable i
violncies masclistes.
Creaci i establiment de grups de treball/comissions especfiques.
Comunitat
Creaci de projectes participatius per entendre, repensar i potenciar el

coneixement aplicat sobre drogues entre joves.
Creaci d'un grup de treball per reflexionar amb les associacions
cannbiques sobre la seva tasca.
Collaboraci amb l'equip comunitari dels serveis socials per millorar la
presncia, atenci e intervenci en el medi obert posant especial mfasi
en els i les joves que no estan vinculats a cap instituci.
Recollir peridicament indicadors i informaci relatius al consum de

drogues, en el marc de lObservatori Municipal de Consum.
Actualitzar i difondre coneixement bibliografia i documentaci-.
Recerca i investigaci
Realitzar anualment recerques i estudis sobre objectes concrets

dinvestigaci vinculats a lAcci Municipal
Fer difusi de recerques i informaci dinters sobre drogues (mitjanant
sobredrogues.net)
Creaci de coneixement entorn als efectes, usos i realitats sobre les
associacions cannbiques del territori.
Promocionar la investigaci collaborativa en matria de drogues per
part de la poblaci de Granollers a travs de certmens premiats per
treballs de recerca i/o treballs de final de grau o mster i/o tesis
doctorals.
62
Programes i projectes per desenvolupar
1. SobreDrogues.net
Informaci i 2. Cartera de serveis
comunicaci
3. Jornades
4. Centres densenyament
Prevenci i 5. Hospital del dia - CSMIJ
reducci de 6. Consum responsable en l'oci nocturn
riscos
7. Clubs Socials de Cannbics (CSC)
8. Formaci Interna
9. Problemtiques psicosocials
10. Detecci i intervenci del consum de drogues en els

centres densenyament
Detecci i 11. Mesures educatives alternatives per a menors dedat

intervenci 12. Programa dintercanvi de xeringues
13. Medi obert.
14. Joves 18-25
15. Servei datenci a adolescents i famlies

16. Servei Municipal dInformaci i Assessorament sobre
Atenci i Drogues
seguiment 17. Coordinaci amb CAS
18. Justcia Juvenil
19. SRC-CSMA
20. Salut i festa

Comunitat 21. Equip comunitari
22. Repensem les drogues amb els joves
23. Seminari inter-professionals
63
Recerca i 24. Observatori de consum

investigaci 25. Anlisi de les dades obtingudes
26. Investigaci any a any
27. Certamen d'investigaci
64
Desenvolupament dobjectius; programes; projectes i indicadors
Eix Programa o Objectius de procs Objectius de resultat Indicadors

projecte
Visites als llocs web
1- Informaci i comunicaci
Continuar amb el desenvolupament de la proposta de Disposar de la plataforma de treball Sobre- Activitat als canals de tre-
comunicaci i informaci en lentorn 2.0 al voltant de Drogues.net actualitzada a les noves necessi- ball 2.0
la plataforma www.sobredrogues.net tats de lentorn 2.0 Nmero de noves publicaci-
1- Sobredro- Generar participaci social a travs de les xarxes. Actualitzar les xarxes socials periodicament. ons
gues Procurar ser un mitj de referncia en drogues. Atendre les demandes via on-line. Demandes via web
Resposta a les demandes
via web

projecte
Disponibilitat de cartera
Fer difusi de lactivitat de lAcci Municipal Elaborar una cartera de serveis. de serveis actualitzada.
(mitjans de comunicaci, participaci en Jorna- Publicar a les diferents xarxes socials la cartera de Presncia de la cartera de
2. Cartera de des, etc) serveis. serveis als canals 2.0 i als
Adaptar els serveis disponibles a les demandes Mantenir-la actualitzada. no virtuals.
serveis
expressades i les necessitats detectades. Impacte de la difusi
Nmero de persones que
arriben al servei degut a la
cartera de serveis.
65
projecte
1- Informaci i
N Jornades
Organitzar accions de formaci i sensibilitzaci Participar en jornades, congressos, comuni- N Assistents/es
en l'mbit de Granollers cacions per fer difusi i donar a conixer la Valoraci dels/les a ssis-
Participar en accions de formaci i sensibilitza- proposta dAcci Municipal tents/es
ci fora de Granollers Realitzar jornades especfiques sobre els re- Lloc de la jornada
3. Jornades Collaborar amb entitats locals i externes per di- sultats de les recerques. N collaboracions amb
fondre informaci relacionada amb drogues. Realitzar una jornada mplia de sensibilitza- tercers/es.
ci al 2017. N publicacions
comunicaci
Diversitat temtica

projecte
N dades recollides
Establir aliances amb diferents centres o ser- Portar un seguiment de les dades recollides per Tipus dades recollides.
veis a fi de crear mecanismes de recollecci de facilitar la seva interpretaci. N serveis collaboradors
4. Recollida de dades: Urgncies de l'hospital; farmcies locals; Incorporar les dades obtingudes a l'OMCD del N anlisis de dades
dades serveis socials; CAPs municipals, clubs cannbics, 2018 i 2020. Tipus d'anlisis de dades
etc. Crear accions especfiques en funci de la infor- Sistematitzaci de meca-
Sistematitzar mecanismes de recollida de da- maci disponible. nismes de recollida
des de forma peridica en relaci a informaci Incorporaci de dades als
susceptible o sensible en drogues. OMCD
N accions especfiques
Tipus d'accions.
66
projecte
2- Prevenci i reducci de
5. Centres Proposar intervencions i activitats preventives diver- Tenir una oferta actualitzada dactivitat pre- N activitats preventives
sificades per mbit. ventiva per als centres densenyament realitzades
d'ensenya Transmetre una informaci objectiva i contrastada Oferir formaci per a collectius especfics N de centres diana
riscos
ment sobre les drogues (professionals; professors/es; orientadors/es, N perceptors del pro-
Generar participativament coneixement aplicat sobre etc.) grama
les realitats detectades. Disposar d'un seminari collaboratiu a prop- Valoraci de les activitats
sit del consum de drogues pels perceptors
Realitzar avaluaci de les activitats preventi-
ves

projecte
Proposar intervencions i activitats preventives diver- Tenir una oferta actualitzada dactivitat pre- N activitats preventives
6.
sificades per mbit. ventiva per l'hospital i el CSMIJ realitzades
Hospital Transmetre una informaci objectiva i contrastada Realitzar avaluaci de les activitats preventi- N de perceptors del
de dia sobre les drogues. ves. programa
riscos
CSMIJ Generar participativament coneixement aplicat sobre Valoraci de les activi-

les realitats detectades. tats pels perceptors
67
projecte
N activitats preventives
2- Prevenci i reducci de riscos
7. Consum Generar participativament coneixement aplicat sobre Tenir una oferta actualitzada dactivitat preventiva i realitzades
les realitats detectades en relaci a drogues. de reducci de riscos en context d'oci nocturn. N d'entitats i persones
responsable Transmetre una informaci objectiva i contrastada Tenir una oferta actualitzada dactivitat preventiva vinculades al programa.
en l'oci sobre les drogues. pels clubs cannbics. Valoraci de les activitats
nocturn i Potenciar i consolidar el programa Salut i Festa de re- Creaci d'un grup de treball amb entitats locals per pels perceptors
els clubs ducci de riscos en loci nocturn de les festes popu- generar coneixement aplicat en matria de drogues.- Impacte del programa en
cannbics. lars. Realitzar projectes i accions de sensibilitzaci comuni- els contextos d'oci a mig
Mantenir i potenciar el treball amb consum respon- tria. termini i canvis detectats
sable, especialmente pel que fa a lalcohol i el cnna- Realitzar avaluaci de les activitats preventives. en el diagnstic.
bis. Presncia d'estand de re-
Establir relacions positives amb entitats i associaci- ducci de danys
ons que estiguin en contacte amb dites activitats. Incorporaci de perspecti-
va de gnere

projecte
Presncia seminari
8. Potenciar la sensibilitzaci i participaci de la comu- Creaci d'un seminari collaboratiu a propsit del con- N d'activitats realitza-
Formaci nitat en les propostes de prevenci. sum de drogues pels diferents Serveis municipals. des
Transmetre una informaci objectiva i contrastada Realitzar projectes i accions de sensibilitzaci comuni- Valoraci activitats
interna
riscos
sobre les drogues tria N de serveis i persones

Potenciar la formaci sobre les drogues en lmbit Realitzar avaluaci de les activitats preventives vinculades al programa.
tcnic dintervenci de Granollers. N d'estudis realitzats
Generar participativament coneixement aplicat sobre Tipologia d'estudis realit-
les realitats detectades. zats
68
projecte
Detectar i atendre especficament aquells/es joves Creaci d'un grup de persones amb problemti- N de joves amb proble-
9. que hi hagi referncia de que tenen alguna proble- ques psicosocials semblants. mtiques psicosocials ate-
mtica psicosocial (concretament estrs; ansietat; Tenir una oferta actualitzada dactivitat preventiva sos/es.
Problem- depressi o conductes auto-lesives). o d'intervenci especfica per persones amb Valoraci de la'tenci per
riscos
tiques Collaboraci amb altres serveis per establir derivaci- aquests patrons. part dels joves
psico- ons (Serveis Socials, IES; etc) Realitzar avaluaci de les activitats preventives. Prospecci de carrer.
socials Treballar les problemtiques anomenades per reduir N centres i serveis colla-
el dolor i la somatitzaci. boradors
Potenciar la sensibilitzaci i participaci de la comu- N de projectes vinculats
nitat en les propostes de prevenci. amb el programa.
69
projecte
9.
3 Detecci i intervenci
Detecci i Protocolitzar el treball sobre escenaris amb conflic- Mantenir i desenvolupar un protocol de de- N centres educatius
tes i/o necessitats prpies associades al consum de tecci i intervenci en el consum de drogues vinculats.
intervenci drogues. en lmbit de la comunitat educativa de se- Valoraci centres educa-
del Vincular els joves al Servei per quan necessitin su- cundria de Granollers. tius.
consum de port i/o informaci. Disposar de vinculaci amb tots els centres N atencions realitzades
drogues Fer seguiment dels i les joves que inicien tracta- educatius de secundria de Granollers pblics en el marc del protocol.
en els ment. i privats. Valoraci dels usuaris
Actualitzar les xerrades a les noves realitats i de- Realitzar xerrades preventives sobre drogues Valoraci dels professio-
centres mandes dels i les alumnes. de forma peridica. nals implicats
densenya Avaluar l'impacte i la satisfacci de les xerra-
ment. des.

projecte
10. Actualitzar la proposta de funcionament del
Mesures Protocolitzar el treball sobre escenaris (via pblica, programa de mesures educatives alternatives, N atencions realitzades
centres educatius, etc.) amb conflictes i/o necessi- augmentant la rtio dedat daccs al progra- en el marc del protocol.
educatives tats prpies associades al consum de drogues. ma (18-21) Valoraci dels usuaris
alternati- Fer seguiment dels i les joves que inicien tracta- Realitzar lavaluaci i informe de resultats dels Valoraci dels professio-
ves per a ment. vuit anys de funcionament del programa de nals implicats
menors Analitzar els canvis en els patrons de les demandes. mesures educatives alternatives Anlisis canvis detectats
dedat Reunir-nos amb els Mossos d'Esquadra un cop
a l'any per avaluar la situaci i si cal reajustar-
la.
70
projecte
Disposici de les dades
3 Detecci i
intervenci
11. Conixer el funcionament i resultats de les estrat- Disposar regularment dels resultats del pro- anualment
gies de reducci de danys que sapliquen al municipi grama dintercanvi de xeringues. Valoraci dels usuaris
Programa
Fer un seguiment del programa a fi de detectar no- Incloure la informaci a l'OMCD. Valoraci dels professi-
dintercan ves realitats o canvis en els patrons onals implicats
vi de Anlisis canvis detec-
xeringues tats

projecte
N hores prospecci
13. Medi Fer prospecci en medi obert a fi de detectar nous Vincular o intervenir amb els grups o persones de- N nous casos detec-
grups o joves relacionats amb drogues. tectats tats
obert Collaborar amb l'equip comunitari i/o de mediaci Establir projectes compartits amb l'equip d'atenci Collaboraci amb
a fi d'agrupar esforos. comunitria. l'equip de comunitria
Collaborar amb projectes ja establers incorporant la Participar en projectes d'altres serveis per treballar N projectes compartits
perspectiva del consum responsable tamb la qesti de les drogues amb els joves vincu-
lats.

projecte
N recerques iniciades
14. Joves Analitzar la realitat dels joves de 18 a 25 anys sobre Generar recerca amb els i les joves de 18 a 25 anys. N hores prospecci
18-25. drogues. Transitar els espais que ocupen. N joves vinculats
Atendre al grup d'edat de 18 a 25 anys amb necessi- Establir relaci amb ells i elles a fi de que coneguin N activitats realitza-
tats especfiques. el servei i en puguin disposar. des
Detectar casos problemtics i iniciar un pla de tre- Treballar amb les entitats amb les que estiguin rela- N entitats
ball cionats. Tipus d'activitats
Fer prospecci en medi obert a fi de conixer grups Generar alguna proposta d'intervenci coherent Valoraci participants
o joves relacionats amb drogues. amb les necessitats detectades
71
projecte
15. Servei N d'atencions realitza-
4. Atenci i tractament
datenci Atendre a adolescents, joves i famlies per qestions Mantenir atenci en drogues per a persones des en el marc dels pro-
relacionades amb el consum de drogues. adolescents i les seves famlies. tocols
a Afavorir i optimitzar la derivaci entre els recursos Difondre l'existncia del servei en les xerrades Tipologia demandes
adolescen implicats. de secundria i a travs del boca-orella. Substncies detectades
ts i Oferir un missatge normalitzador i coherent amb la Augmentar la rtio dedat a 21 anys, en coor- Problemtiques detecta-
famlies realitat detectada. dinaci amb el CAS des
Oferir un tracte de qualitat i professionalitat Valoraci usuaris
Valoraci professionals

projecte
16. Servei Mantenir proposta de Servei Municipal dIn- N d'atencions realitza-
4. Atenci i tractament
Municipal Atendre a ciutadans/es per qestions relacionades formaci i Assessorament sobre drogues per a des en el marc dels pro-
amb el consum de drogues o altres qestions que persones adolescents i les seves famlies. tocols
dInforma se'n puguin derivar. Actualitzar publicitat i difusi del Servei Mu- Tipologia demandes
ci i Afavorir i optimitzar la derivaci entre els recursos nicipal dInformaci i Assessorament sobre Substncies detectades
Assessora implicats. drogues per a persones adolescents i les seves Problemtiques detec-
ment famlies. tades
sobre Oferir espais municipals (fsics i virtuals) per Valoraci usuaris
atendre a la ciutadania per consultes i qesti- Valoraci professionals
Drogues ons relatives del consum de drogues
72
projecte
17. N derivacions
4. Atenci i
tractament
Coordinac Propiciar el treball coordinat i espais dintercanvi Revisar el protocol de coordinaci amb el CAS N de reunions
dinformaci entre el CAS i lAcci Municipal Revisar el protocol de coordinaci CAS-CSMIJ- Valoraci usuaris
i amb SMIAD Valoraci profes.
CAS

projecte
18. N derivacions
4. Atenci i
tractament
Justcia Propiciar el treball coordinat i espais dintercanvi Formalitzar collaboraci amb justcia juvenil N reunions
dinformaci. Valoraci usuaris
Juvenil Valoraci profes.

projecte
19. SRC- N derivacions
4. Atenci i
tractament
CSMA Propiciar el treball coordinat i espais dintercanvi Revisar el protocol de coordinaci amb SRC i N reunions
dinformaci. CAS Valoraci usuaris
Valoraci profes.
73
Eix Programa o projecte Objectius de procs Objectius de resultat Indicadors
N projectes creats
Disposar d'un grup de treball amb participants N persones i entitats
5. Comunitat
20. Salut i Potenciar el treball i la capacitaci d'entitats en el

context d'oci nocturn en les festes populars de la d'entitats en operatiu per treball drogues en con- collaboradores
festa textos festius. N participants/es grup
ciutat en termes de consum responsable i violncies
masclistes. Fer capacitaci especfica sobre dispensaci res- de treball
Creaci de projectes participatius per entendre, re- ponsable d'alcohol. N de reunions
pensar i potenciar el coneixement aplicat sobre dro- Fer capacitaci especfica sobre violncies masclis- Qualitat de les relacions
gues entre joves. tes en l'oci nocturn. i sinrguies
(Re)generar nous discursos sobre el consum de dro- Disposar d'un estand/punt d'atenci durant les fes- Presncia estand en les
gues que adients amb la realitat. tes locals que faci controls d'alcoholmia i anlisis festes populars
Involucrar en la prevenci i la reducci de riscs a les de drogues. Diagnstic
entitats joves municipals. Fer un diagnstic acurat sobre la realitat de l'en- Presncia decleg
Atendre i donar resposta a les necessitats dels entorn d'oci nocturn en les festes populars de Grano- Valoraci del programa
torns festius en matria de consum de drogues. llers (Musik'n'viu i Festa Major principalment) pels participants
Generar decleg de bones prctiques. Formaci progressiva de
totes les persones que
dispensen alcohol.

N hores prospecci
Fer prospecci en medi obert a fi de detectar nous Vincular o intervenir amb els grups o persones de- N projectes compartits
5. Comunitat
21. Equip
grups o joves relacionats amb drogues. tectades N Collaboracions
comunitari Collaborar amb l'equip comunitari i/o de mediaci Establir projectes compartits amb l'equip d'atenci Tipologia de les colla-
a fi d'agrupar esforos. comunitria. boracions
Collaborar amb projectes ja establers incorporant la Participar en projectes d'altres serveis per treballar Valoraci per part dels
perspectiva del consum responsable tamb la qesti de les drogues amb els joves vincu- participants
lats.
74
Creaci de projectes participatius per enten- Creaci dun projecte dInvestigaci Acci Par- N IAP establertes
5. Comunitat
22. IAP dre, repensar i potenciar el coneixement apli- ticipativa (IAP) en un (o ms) centres de se- Qualitat del procs
cat sobre drogues entre joves. cundria. Empoderament dels/les
sobre Generar coneixement aplicat i vivencial que Generar documents de seguiment del projec- participants
drogues serveixi per educar en consums de drogues. te N d'accions empreses
Empoderar als i les joves en consum responsa- Fer accions per prevenir; reduir riscos o pro- Qualitat sinrgies entre
ble i consciencia crtica. moure conscincia crtica entre els i les joves. el grup
Crear collaboracions entre lAjuntament, els Utilitzar estratgies creatives Qualitat del seguiment
centres educatius i els i les joves. Retornar la informaci almenys en una jornades de l'Ajuntament
Acompanyar als i les en els processos dacci da. Impacte
de propostes Avaluar els resultats pel grup i els tcnics im- Valoraci dels partici-
plicats. pants
N difusions

Creaci i establiment de grups de treball/co- Resoldre dubtes aplicats N grups de treball
missions especfiques. Crear projectes aplicats que sadecuin a les N reunicons
5. Comunitat
23. Seminari
Debatre i dialogar diferents aproximacions a la necessitats detectades i/o expressades Valoraci dels partici-
interprofessi temtica Establir decleg de bones prctiques pants
onals Unificar discursos i lnies dacci entre professi- Mantenir al llarg del temps la xarxa creada a fi N de projectes que se'n
onals. de donar resposta a noves demandes. desprenen
Potenciar treball en xarxa. Decleg de bones prcti-
Implicar diversos agents en matria de dro- ques
gues. Continutat del grup
75
projecte
6. Recerca i
investigaci
24. Recollir peridicament indicadors i informaci rela- Elaborar els informes de lOMCD 2018 i 2020. Indicadors OMCD
Observato tius al consum de drogues, en el marc de lObserva- Actualitzar informaci de premsa i camp acadmic a N publiacions
tori Municipal de Consum. partir de SobreDrogues.net N difusions
ri de Actualitzar coneixement bibliografia i documenta-
consum ci- en matria de drogodependncies.

projecte
Recollir peridicament indicadors i informaci relati- Crear informes amb la informaci recollida de for-
25. va al consum de drogues a fi de poder conixer rigo- ma peridica i que estiguin a labast pblic. N de recerques
Anlisi de rosament la realitat amb la que treballem i podem Retornar la informaci analitzada a aquells serveis N informes
donar una resposta adequada. o centres dels que prov a fi de que puguin utilit- N comunicacions
dades Millorar la recollida de dades relatives a consums de zar-la en la seva prctica professional. Qualitat sistema recolli-
drogues en l'mbit municipal. Crear i actualitzar propostes dacci en relaci amb da de dades
Establir mecanismes de recollida, sntesis i anlisis els resultats.
de la informaci obtinguda de forma continuada. Difondre els resultats a travs del mn 2.0

projecte
6. Recerca i
investigaci
26. Realitzar recerca i estudis sobre objectes concrets Elaborar 4 investigacions en el perode 2016-20. N recerques
Investiga- dinvestigaci vinculats a lAcci Municipal. Elaborar informes i publicacions sobre qestions Qualitat recerca
Fer una recerca amb un centre d'inters diferent any relacionades amb lacci de lEstratgia Municipal Tamany de la mostra
ci any a a any. Actualitzar informaci de premsa i camp acadmic N comunicacions
any Fer difusi de recerca i informaci dinters sobre a partir de SobreDrogues.net N publicacions
drogues (mitjanant sobredrogues.net
76
projecte
27. Promocionar la investigaci collaborativa en matria
Certamen de drogues per part de la poblaci de Granollers a Actualitzar informaci de premsa i camp acadmic a N certamens ofertats.
travs de certmens premiats per treballs de recer- partir de SobreDrogues.net Quantitat econmica del
d'investi- ca i/o treballs de final de grau o mster i/o tesis doc- Difondre el certamen a travs del mn 2.0 premi
gaci torals. Oferir ajuda i collaboraci als/les interessats en el Difusi
Estimular la producci de coneixement en lmbit lo- concurs. N de treballs presentats.
cal en drogues. Difondre als alumnes de batxillerat el certamen. N de tutories
Potenciar lestabliment de persones coneixedores de Innovaci de la recerca.
la temtica a fi de generar collaboracions
Permetre la regeneraci de discursos innovadors en
intervenci en drogues.
77
9_Cronograma
Implementaci successiva
Inici delaboraci i posterior desenvolupament
2016 2017 2018 2019 2020
1. Sobredrogues.net
2. Cartera de Serveis
3. Jornades
4. Centres d'ensenyament
5. Hospital de dia - CSMIJ
6. Consum responsable oci nocturn
7. Clubs Cannbics
8. Formaci
9. Problemtiques psicosocials
10. Detecci Centres d'Ensenyament
11. Mesures educatives alternatives
12. Intercanvi de xeringues
13. Medi obert
14. Joves 18-25
15. Servei d'Atenci a joves i famlies
16. Servei municipal d'informaci i assessorament
17. Coordinaci CAS
18. Justcia Juvenil
19. SRC-CSMA
20. Salut i festa
21. Equip comunitari
22. Repensem les drogues amb els joves ? ? ?

23. Seminari interprofessionals
24. Observatori de consum
25. Anlisis de dades
26. Investigaci any a any
27. Certamen d'investigaci

#10_Avaluaci
80
LAcci Municipal revisar i avaluar la tasca feta en diferents moments del seu procs de
desenvolupament (2016-2020), i es treballaran diferents eixos que afectaran a les
planificacions anuals, als projectes concrets a desenvolupar, i al procs en general.
Avaluar ens permet organitzar la comparaci entre la situaci prevista i la situaci real.
Aquesta comparaci ens ha de donar informaci del grau dassoliment dall que
inicialment havem previst durant el perode 2016-20, com tamb dels diferents factors o
raons que han possibilitat o dificultat aquest acostament.
s una eina per...

Mesurar canvis en les tendncies. Serveix d'alguna cosa el que fem?
Valorar si ens hem ajustat a la planificaci. Hem acomplert els objectius?
La millora contnua. Qu podem millorar?
Retornar la informaci. Qu opinen les persones amb les que treballem?
Reformular, eliminar o crear el projecte. Estem aconseguint la resposta espera-
da? Com podem fer-ho ms eficient?
Comptabilitzar despeses i preveure el futur. Quants diners suposa? Quins ma-
terials es necessitaran?
Quan avaluarem? Abans, durant i desprs

Per conixer els resultats de lavaluaci i el procs concret- caldr accedir als documents
i plans davaluaci (no inclosos en aquest document) que saniran construint i informant a
mesura que lAcci Municipal avanci.
Tipus Funcions Metodologia

1. Inicial Entendre Diagnstic inicial
Planificar Definici dobjectius
Identificar Elaboraci de lestratgia
Organitzar Elaboraci i validaci dels plans de treball
2. Processal Realitzar el seguiment Indicadors davaluaci de les accions

Corregir i reorientar Procs de seguiment
Avaluar activitats Avaluaci anual (2016; 2017; 2018; 2019;
Detectar canvis 2020)
Retorn informaci
Estat d'indicadors
3. Final Valoraci final Valoraci global
Revisi general Informe de memria dactivitats
Consecuci objectius Valoraci dels resultats
Proposta de seguiment Diagnstic
Retorn informaci
Estat d'indicadors
Per a qu i amb quins instruments?
Funcions Instruments Resultats

Diagnstica OMCD Indicadors OMCD
Predictiva Comissi tcnica (panell Valoraci, anlisi de resultats i propostes
Orientadora dexperts) de lestratgia 2016-20
Control OMCD Indicadors OMCD
Memries anuals Indicadors dactivitat del Servei
Indicadors i objectius Indicadors davaluaci dels
programes i projectes
Taula d'avaluacions (No assolit; Baix;
Mitj; Alt)
Revisi, valora- OMCD Indicadors OMCD
ci i estratgies Comissi tcnica (panell Valoraci, anlisi de resultats i propostes
de futur dexperts) de lestratgia 2016-20.
Indicadors i objectius Indicadors davaluaci dels
programes i projectes
Taula d'avaluacions (No assolit; Baix;
Mitj; Alt)
Qu avaluarem?
Criteri Pregunta Per desenvolupar

1. Utilitat Estem treballant en el Es tracta davaluar si la feina es correspon amb
que realment s les necessitats i problemes reals originats pels
necessari? usos de drogues.
2. Efectivitat Assolim els objectius Es tracta de comprovar que les expectatives i els
que ens hem fixat? resultats previstos es compleixen satisfactria-
ment, i en quin gran.
3. Eficincia Gastem b els diners? Es tracta davaluar si treballem amb costos
raonables i com minimitzar-los sense perdre
qualitat.
4. Qualitat Oferim uns bons Es tracta de concloure si estem oferim el millor

recursos? del que es disposa, amb rigor cientfic i amb
revisi tcnica o terica. Ser permeable a noves
aproximacions innovadores.
5. Satisfacci Estan satisfetes les Es tracta de preguntar a les/els participants dels

persones amb les que serveis, recursos i accions disponibles quin s el
treballem? seu grau de satisfacci i qu canviarien. Es pot
fer formal o informalment.
Indicadors OMCD
1- Sociolgics i patrons de consum

2- D'activitat preventiva
3- De tractament d'activitat assistencial
4- De reducci de danys
5- Socio-sanitaris
6- Educatius
7- Policials
9- Mirada qualitativa: Els professionals
10- Mirada qualitativa: Els i les joves
#11_Bibliografia
Alinsky, S. (1971). Rules for Radicals: A pragmatic primer for realistic radicals. New York,
Random House.
Braun, V.; Clarke, V. (2006) Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in
Psychology, 3 (2). pp. 77-101. ISSN 1478-0887.
Braun, V., & Clarke, V. (2013). Successful qualitative research. A practical guide for
beginners. London: Sage (chapter 2).
Clua, R. (2014). De riesgos y placeres: Manual para entender las drogas. Gaceta
Sanitaria, 28(4), 346.
Cobos, D. (2012) Percepcin del riesgo y prevencin: El caso del alcohol en adolescentes y
jvenes. I congreso Virtual Internacional sobre innovacin pedaggica y Praxis educativa.
Libro de actas
Comas, D. La percepcin social de los problemas. Sociedad y drogas: una perspectiva de
15 aos. FAD. 2002. pp. 77-94.
Conde, F. (1999). Los hijos de la desregulacin. Jvenes, usos y abusos en los consumos de
drogas. Fundacin CREFAT. Monografas, 6.
Diputaci de Barcelona (2013) Guia metodolgica per a lelaboraci dun Pla Local de
Salut. rea dAtenci a les Persones. Barcelona: Diputaci de Barcelona, 2013.
- (2012) Guia per a lelaboraci dun pla local de prevenci de drogodependncies. rea
dAtenci a les Persones. Barcelona: Diputaci de Barcelona.
Dahlgren G.; Whitehead M. (1991) Policies and Strategies to Promote. Social Equity in
Health. Stockholm: Institute for Futures Studies.
Elzo, J. y otros (2003), Drogas y escuela VI. Evolucin del consumo de drogas en escolares
donostiarras (1981-2002). San Sebastin, EUTS, pp. 385-405.
ESCA (2014). Enquesta de Salut de Catalunya: Informe dels principals resultats. Direcci
general de planificaci i recerca en salut. Generalitat de Catalunya.
Funes, Jaume (1991). LUnivers de les Drogues. Barcanova.
- (2010). 9 ideas clave: educar en la adolescencia. Gra.
Gofin, J. y Gofin, R. (2012). Esentials of Global Community Health. Sudbury (MA): Jones
and Barlett Learnings.
Hall, S (2010). Sin garantias, Trayectorias y problemticas en estudios culturales. Papayn:
Envin editores.
Hawking, J.D., Catalano, R.F. y Miller, J.L. (1992). Risk and protective factors for alcohol
and other drug problems in adolescence and early adulthood: implications for substance
abuse prevention. Psychological Bulletin,112, pp. 64-105
Kumpfer, K.L., Alvarado, R. (2003). Family-strengthening approaches for the prevention of
youth problem behaviors, American Psychologist 58, pp. 45765
Legleye S, Karila L, Beck F, Reynaud M. Validation of the CAST, a general population
Cannabis Abuse Screening Test. Journal of Substance Use. 2007, 12(4): 233-242.
Lindstrom, C. Eriksson, J. (2005) Journal of Epidemiology and Community Health,: 59:440-
442.
Loveland-Cherry, C. J. (2000). Family interventions to prevent substance abuse: children
and adolescents, Annual Review of Nursing Research 18, pp. 195218.
Martnez, D., Pallars, J., (2013). De Riesgos y placeres. Editorial Milenio.
Martnez, D., Pallars, J., Espluga J., Barruti M., Canales, G. (2009). LObservatori de Nous
Consums de Drogues en lmbit Juvenil. Associaci Institut Genus.
McGrath,Y. y cols. (2006). Drug use prevention among young people: a review of reviews.
National Institute for Health and Clinical Excellence.
Moncada, S. (1997). Factores de riesgo y de proteccin en el consumo de drogas. En Plan
Nacional sobre Drogas (Ed.), Prevencin de las drogodependencias. Anlisis y propuestas
de actuacin (pp. 85-101).
Observatorio Europeo de las drogas y las toxicomanias. (2015) Informe Europeo sobre
Drogas: Tendencias y novedades.
OEDT (2015) Observatorio Espaol de la Droga y las toxicomanas. Ministerio de Sanidad
y Servicios Sociales e Igualdad. Govierno de Espaa.
Peterson, P.L., Hawkins, J.D. y Catalano, R.F. (1992). Evaluating comprensive community
drug risk reduction interventions. Design challenges and recommenations. Evaluation
Review, 16, 579-602.
PNSD (2013). EDADES -Encuesta Domiciliaria sobre Alcohol y Drogas en Espaa (2013).
Delegacin del Gobierno del Plan Nacional Sobre Drogues. Ministerio de Salud.
PNSD (2015). ESTUDES -Encuesta Estatal sobre el Uso de Drogas en Enseanzas
Secundarias (2015). Delegacin del Gobierno del Plan Nacional Sobre Drogues. Ministerio
de Salud.
Ramirez De Arellano, A. (2002). Actuar Localmente en (Drogo)Dependencias.Pistas para
la Elaboracion de Estrategias, Planes y Programas. GID.
Roe, E., Becker, J. (2005). Drug prevention with vulnerable young people: a review', Drugs:
education, prevention and policy', 12 (2), pp. 85-99.
Roman, O. (1999). Las drogas: Sueos y Razones. Ariel.
Seplveda, M; Romani, O. (2013) Conceptualizacin y polticas de la gestin del Riesgo.
Gaceta Sanitaria, 28(4), 346
Seplveda, M (2011). El Riesgo como dispositivo de gobierno en el campo de las drogas:
Exotizacin, vicio y enfermedad. Tesis doctoral. Tarragona: URV
Smith, L. (2000). Take Your Partners! Stimulating Drugs Prevention in Local Communities.
Middlesex: Social Policy Research Centre. Country: United Kingdom.
Strauss, A.L.; Corbin, J. (1990): Basics of qualitative reserch: Grounded theory, procedures
and techniques. Sage publications. Newbury Park, CA.
Sussman, S. y cols. (2004). The Motivation, Skills, and Decision-Making Model of Drug
Abuse Prevention. Substance Use & Misuse, 39, (1012), pp. 19712016.
Toumbourou, J. W.; Stockwell, T.; Neighbors, C.; Marlatt, G. A.; Sturge, J.,Rehm, J. (2007),
'Interventions to reduce harm associated with adolescent substance use.', Lancet
369(9570), 1391-1401.
UNODC (2015) Informe mundial sobre las drogas. Oficina de las Naciones Europeas
contra las drogas y el delito. UNODCReserch
Vega, A y otros. (2002), Drogas. Qu poltica para qu prevencin. San Sebastin, Gakoa.
Vega, A. (2003), Los avatares de la poltica educativa escolar relativa a las drogas.
Wandersman, A., Florin, P. (2003), Community interventions and effective prevention,
American 51 Psychologist 58 (67), pp. 441448.
Wilkinson, R.; Marmot, M. (2003). Los hechos probados, determinantes sociales de la
salud. Ministerio de Sanidad de Espaa y OMS.
Zonnevylle-Bender, M.J.S., Matthys, W., Van de Wiel, N.M.H., Lochman, J.E. (2007).
Preventive effects of treatment of disruptive behavior disorder in middle childhood on
substance use and delinquent behavior. Journal of the American Academy of Child and
Adolescent Psychiatry, 46, (1), 33-39.

Granoller Acció Municipal en El Consum de Drogues 2016-2020

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Granoller Acció Municipal en El Consum de Drogues 2016-2020

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Granollers Acci Municipal_

Document marc 2016-2020

Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues esdev una iniciativa del Servei de

Un marc de la proposta de treball

Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues pretn ser leina que orienti i

Perqu potenci el comproms, la participaci i la coordinaci d'institucions i

Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues semmarca en la lgica dun procs

Ens dna una visi de la realitat al territori

A. El perode de desenvolupament de lAcci Municipal: 2016-2020

Al 2007 es dna el punt de partida oficial al desenvolupament de lAcci Municipal que

B. Estratgies dactuaci transversal

1. Impulsar i promoure leducaci per la salut.

C. Criteris de lAcci Municipal

1. Promoure la sensibilitzaci i el respecte per la temtica.

Portes endins. Garantir la informaci oportuna al conjunt drgans poltics

Portes enfora. Fer arribar la informaci necessria a la poblaci sobre el

E. Espais i collectius dintervenci prioritaris

Espais. Escola. Famlia. Espais ldics i doci. Barris i zones conflictives.

Collectius. Adolescents i joves. Consumidors/es amb usos problemtics.

G. Planificaci i classificaci de les accions

Malgrat que anualment saniran realitzant les planificacions de treball i la previsi de

Estables. Accions que ja sestan fent danys enrere i que es

Descriure la situaci real; i fer-ne tamb un judici

Els indicadors recollits:

Segons lIDESCAT Segons Padr de

Si analitzem l'estructura de la poblaci, aquesta continua mostrant un grup majoritari

POBLACI SEGONS LLOC DE NAIXEMENT

POBLACI NO ESPANYOLA SEGONS NACIONALITAT

Els resultats d'aquestes xifres en els indicadors demogrfics reflecteixen un augment en la

N d'aturats/des per gnere i edat. Set 2015.

Ens aporta un mapa de tota la informaci realitzada,

1- Sociolgics i patrons de consum

A continuaci, exposem un breu un resum de les principals qestions detectades a

3. A Espanya, lEnquesta Domiciliria sobre Alcohol i Drogues 2013-14 (EDADES) infor-

Segons els resultats de lEnquesta Estatal Sobre ls de Drogues en lEnsenyament Se-

5. En total, durant el curs 2013-2014 shan realitzat 20 intervencions directament

Durant el perode comprs entre 1 de gener de 2012 i 31 de desembre de 2015,

3- Tractament i activitat assistencial

EVOLUCI CAS GRANOLLERS 2000-15

Taula: Evoluci dels usuaris de drogues per via parenteral, 1998-2014

Taula: Evoluci de la via ms freqent d'administraci en els inicis de tractament per

6- Incidncia als centres educatius

Respecte a l'estudi de l'accidentalitat en el transit, entenent que t relaci amb el

17. Resum de les aportacions dels/les professionals:

18. Resum de les aportacions dels i les agents socials:

Normalitzaci del consum d'algunes drogues, especialment marihuana i alcohol. s

Normalitzaci del consum d'algunes drogues, especialment marihuana i alcohol.

Categorialment, considerem els objectius no assolits (del 0% al 49% d'assoliment dels

1. Informaci i comunicaci: MITJ, ja que s'han realitzat el 75% de les accions

Organitzaci del Servei

Escassa actualitzaci de l'enton 2.0

- Continuar amb la tasca preventiva ja implementada.

2. Informaci i Seguir amb estratgia 2.0 i actualitzar a noves realitats

3. Prevenci i reducci de Mantenir amb proposta de prevenci als centres

5. Atenci i tractament Potenciar coordinaci amb altres Centres assistencials.

Bases legislatives i competncies legals

La normativa administrativa vigent a Catalunya reconeix, en lmbit de

El Decret 105/2009, de 7 de juliol, pel qual es crea la comissi interdepartamental

Tamb cal anomenar que al 2008 el Departament de Salut de la Generalitat va

El Decret Legislatiu 2/2003 va ser promulgat arran de les modificacions i contnues

Tanmateix, la Llei d'Ordenaci Sanitria de Catalunya -Llei 15/1990, de 9 de juliol- ja

Relaci de projectes i normatives amb vinculaci a lacci

Reial Decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la