PAUTES GENERALS DE CRIANA POSITIVA

Temps i atenci: No oblidar-se dedicar als nens el temps que necessiten,

encara que altres coses ens reclami atenci.

Expressi emocional: El joc s una eina valuosssima a lhora de canalitzar

els temors i descarregar les emocions bloquejades.

Validaci emocional: Fer entendre als nens que el que senten s normal
donada la situaci, i que entenem pel que estan passant.

Elogis en lloc del cstic: reforar amb entusiasme les conductes positives,
preferentment amb la paraula. Recrrer al cstig en moments puntuals, com
a ltima opci.

Gestionar latenci: No sucumbir a les demandes forades datenci per

part del nen. Tractar de modular-la (evitant la indiferncia) per tal de fer-la
manifesta davant dactuacions positives.

Moments dintimitat: Oferir espais i moments de plena dedicaci

exclusiva, en el que el nen pugui interactuar amb els pares duna forma
ntima en entorns de joc i desbarjo.

Honestedat: Evitar camuflar la realitat o generar falses esperances o

expectatives poc realistes per tal de protegir als nens i nenes. Sha de seguir
explicant amb pacincia i coherncia.

Anticipaci dels canvis: Preveure els canvis (positius i negatius) que vagin
apareguent amb el pas del temps, per tal de poder explicar-los als nens i
nenes i pugin assumir-los duna forma ms ajustada (evitar ensurts o
imposicions).

Comunicaci constant: Interessar-se per com el nen o la nena viu les

situacions, estar atent a les reaccions que pugui tenir (que evidencien les
seves dificultats o necessitats), respectar les interpretacions dels nens i
nenes, amb una actitud oberta i tolerant, aclarint dubtes o ampliant
informaci per tal que pugui comprendre millor la situaci, validar les
 prpies idees, reforar comportaments dautonomia, utilitzar elogis, evitar el
cstig

Empatia: Entendre que la impulsivitat forma part del seu temperament.

Pensar que moltes vegades no actua voluntariament, sino empenyat per un
impuls, i que sha desforar molt per preverurer certes situacions i les
conceqencies dels seus actes, o enrecordar-se del que ha de fer.

Exemple: Practicar amb lexemple, dialogar i no perdre la calma, si esteu

molt enfadats cal esperar i poder parlar tranquilament. Proporcionar models
adequats d'autocontrol i autorregulaci en les seves paraules i accions:
mostrar al nen com un mateix ha de regular-se, i quan un no ho aconsegueix
se li pot demanar disculpes al nen.

Pausa i espera: No respondre als seus desitjos de forma immediata per

ensenyar-los la capacitat d'espera. Per exemple, haver d'esperar un curt
temps per rebre un caramel, promou una regulaci emocional saludable.

Proporci i realisme: Fomentar experincies positives amb reptes

manejables. Si les nostres expectatives son exagerades i es viuen situacions
on el fracs s recurrent, es potencia la frustraci i un baix autoconcepte.

Lmits: Definir els lmits apropiats per a cada edat ajuda a un nen a sentir-se
segur i a saber el que s'espera.

Regulaci Emocional: El reconeixement intern i extern de les

manifestacions emocionals, la identificacin de les seves funcions,
letiquetatge (posar-li nom al que es sent) o la comprensi causa efecte
(situaci pensament emoci acci) son estratgies que ajuden a
gestionar saludablement les emocions i aporten una major autorregulaci.

Tolerncia: fuigir del perfeccionisme i tractar de no intervenir constantment.

Conv establir diferents categories de conductes i situacions, tenint en
compte que existeixen coses poc importants, coses importants i coses
molt importants. D'aquestes ltimes, no hi ha tantes. Cal evitar estar
sempre damunt del fill amb expressions que demostrin desaprovaci i
pessimisme.
 Estabilitat i coherencia: de manera que els criteris a seguir derivin d'un
projecte educatiu i no de l'humor del moment. L'estabilitat ha d'estar
present tamb en l'ambient, de manera que existeixi un ritme de vida
quotidiana repetitiu, amb les mateixes rutines.

Consens: que genera seguretat. Les normes han de ser clares, precises i
concretes, i han de ser resultat dacords preferiblement. Conv recordar
tamb que l'exercici de l'autoritat comporta desenvolupar la virtut de la
prudncia i constncia: caldr saber exigir el compliment de tot all que
sacordi. Establir les directrius educatives de manera clara i constant.
Caldr afavorir l'educaci responsabilizadora ms en funci del seu grau
de maduresa que de la seva edat cronolgica.

No acumular: Viure el present, com si cada dia es comencs de nou.

Pacincia: No deixar-se contagiar de la seva inquietud. Els pares han de

saber que l'educaci d'un nen o un adolescent amb TDAH cansa i esgota.
Per que l'efectivitat de les actituds educatives va a dependre de la conducta
adulta que els pares aconsegueixin mantenir.

Planificaci: Organitzar la rutina i els horaris de la vida quotidiana a casa

per als dies laborables i tamb per als caps de setmana.

Distensi: Descobrir aquelles activitats a casa que puguin resultar ms

relaxants. Afavorir aquelles activitats que redueixin la tensi ambiental.

Anticipaci: Evitar aquelles situacions en qu sigui previsible un fracs, com

poden ser cerimnies llargues o visites a cases amb espais reduts.

Autorregulaci emocional: Modular i contenir la prpia angoixa i no

dipositar-la en el fill.

Incrementar les conductes desitjables: A travs del refor positiu, que

requereix que els pares parin atenci a les conductes adequades que
normalment passen desapercebudes, mitjanant elogis sincers i premis
que han d'incloure un to de veu agradable. Un altre reforament psitiu es
latenci i lescolta positiva, lintercanvi afectiu i el contacte fsic. Shan
didentificar les recompenses i privilegis ms apropiats i adminsitrals
immediatament desprs d'observar una conducta adequada. Sha
 d'intentar que aquestes recompenses no siguin sempre les mateixes i pactar
amb els nens en quines situacions se li retiraran.

Disminuir les conductes no desitjables: No prestar atenci a la

conducta indesitjada. Quan tingui comportaments inadeqats, retirar-li
latenci (amb calma i bona actitud, sense caure en el despreci i sense obviar
la importancia de la validaci emocional. Temps fora: Immediatament
desprs que el seu fill hagi mantingut un comportament incorrecte, faci que
passi uns minuts en un lloc poc estiulant on pugui relaxar-se. No imposi
aquesta situaci com alguna cosa negativa, sin com una oportunitat per
calmar-se.

Autoestima: Estar molt atents a les qualitats i le bones accions dels nens, i
asegurar-nos de que els hi transmitim correctament. Aix promour que en el
futur pugui desnvolupar un dileg intern ajustat i saludable, que es basar en
les interaccions verbals amb els adults de referencia (els pares principalment)
durant els primers 8-10 anys de vida.