0.

NDEX

0. INDEX 1

0.1. INTRODUCCIO 2

1. IDEA GLOBAL 3

2. DIAGNOSTIC INICIAL 4

3. OBJECTIUS 16

4. CONTINGUTS 17

5. ACTIVITATS DENSENYAMENT-APRENENTATGE 19

6. ACTIVITATS I CRITERIS DAVALUACIO 22

7. TEMPORALITZACIO 29

8. ESTRATEGIES DIDACTIQUES 30

9. CONCLUSIONS 33

10. BIBLIOGRAFIA 34

1
0.1 INTRODUCCI

El projecte escollit ens va venir a la ment perqu volem fer alguna cosa fora de
lo normal, no limitar-nos noms a fer una UD sobre un sol esport. Per tant,
sens va acudir realitzar un conjunt bastant nombrs desports i activitats
prcticament de forma simultnia mentre es gaudia dun creuer pel Mediterrani.

Per tant, podem afirmar amb rotunditat que es tracta dun projecte bastant
ambicis i que, encara que hi existeixin activitats i/o projectes semblants, no s
una UD que es vegi cada dia i que, per tant, pot ser bastant exits.

Cal dir que encara no tenir ningun dels integrants del grup experincia en una
programaci daquest calibre, si que hi ha alguns membres que tenen bastant
idea sobre algunes de les activitats realitzades i que, per tant, sha programat
tot de forma que sigui possible aconseguir si no ms tots, quasi tots els
objectius plantejats.

2
 1. IDEA GLOBAL

La nostra unitat didctica es basa en programar un creuer pel Mediterrani, amb

una durada total de 15 dies, en el qual es realitzaran diferents activitats
esportivo-ldiques dintre del mateix vaixell, activitats aqutiques i costeres en la
costa i activitats turstico-esportives dintre de la ciutat on estem en aquell
moment. Es visitaran cinc ciutats diferents, estant dos dies en cadascuna, i un
dia viatjant.

Lexplicaci del per qu hem escollit aix s perqu volem trobar alguna cosa
original, no limitar-nos noms a fer un centre de fitness o alguna cosa per lestil.

Les activitats realitzades seran obertes a tot el pblic. bviament es

subdividiran en ms orientades a nens, ms orientades a gent gran, etc. Per
encara aix tothom podr participar en totes.

El propsit daquesta activitat s fer gaudir als clients de lentorn i del temps
lliure en el vaixell duna forma diferent, divertida i original.

Lobjectiu principal s entretenir als passatgers del creuer fent-los realitzar

activitats esportivo-ldiques sense necessitat de tenir una bona forma fsica.

Aquesta UD tindr una durada total de quinze dies comportats entre els quinze
primers dies de cada mes dagost.

En la nostra part ens encarregarem de realitzar activitats costeres i aqutiques

en les costes de cada ciutat que visitem. Aquestes activitats seran les
segents: kayak, padel surf, wibit, i festes temtiques per la gent gran.

Les activitats es faran de forma dirigida i controlada, procurant controlar a totes

les persones que realitzen lactivitat, i velant sobretot per la seva seguretat.

La valoraci final respecte a limpacte daquestes activitats la farem mitjanant

una retroacci directa al acabar lactivitat i veient la quantitat de persones
participants.

3
 2. DIAGNOSTIC INICIAL

Mitjanant la metodologia DAFO estudiarem la situaci del nostre projecte des

de la perspectiva interna i externa establint els punts forts i febles daquest.

Anlisi intern de la qualitat i quantitat dels recursos i processos amb que

comptem.

Fortaleses

Durant quinze dies, presentem una varietat amplssima dactivitats.

Aquest plantejament doferta assegura arribar a la major part dels
usuaris i donar possibilitats descollir a aquestos.

Aquestes activitats es duen a terme en diversos espais, evitant un

ambient monotemtic de treball.

Les persones que realitzen les activitats sn professionals que

asseguraren un assessorament tcnic en cada una de les activitats
realitzades.

Els horaris de realitzaci no sn excloents. En la mesura de lo possible

permeten realitzar totes les activitats turstiques prpies del creuer i
incls algunes de les nostres representen una oportunitat de conixer les
ciutats dest duna manera alternativa lligada a lactivitat fsica.

Debilitats
Totes les nostres activitats estan lligades a lactivitat fsica. Aquest factor
por allunyar-nos daquells usuaris que dentrada no relacionin la seva
estada de vacances amb la realitzaci dactivitats fsiques o esportives.
Cridar latenci daquest tipus de client resultar un repte.

La gesti del projecte s prpia i cap de nosaltres t experincia en

aquest camp i per tant podem trobar una debilitat interna a lhora de
programar.
4
 Anlisi extern del que lentorn ens pot plantejar.

Oportunitats

Les estades de vacances actualment han patit una transformaci deixant

enrere la idea de vacances de descans i dirigint-se cap a vacances on
viure experincies o aventures guanya importncia. El nostre projecte
presenta aquestes experincies que les tendncies diuen que busquen
els nous turistes.

En un entorn on les xarxes socials han agafat tanta rellevncia oferim als
nostres clients la oportunitat de mostrar mitjanant aquesta via les
activitats que realitzen durant el creuer, cosa que ens fa ressor i atrau al
client.

El fet que realitzem activitats en diferents ciutats del mediterrani ens

permet que una mateixa activitat es mostri totalment diferent pel fet que
lentorn varia. Aquest fet pot fer desaparixer el risc de monotonia del
client en una mateixa activitat.

El cost de les activitats haur estat saldat de forma intrnseca amb el

viatge o contractat de forma prvia, per tant el client que assisteix a la
nostra activitat entenem que vindr amb una motivaci inicial.

Amenaces
Les caracterstiques dels clients dun creuer poden arribar a ser molt
grans i per tant una mateixa sessi pot resultar molt atractiva per a un
grup i molt poc per a un altre.

Algunes daquestes activitats requereixen de material tcnic. Aquest

material suposa un cost per al qual necessitarem una demanda mnima
i a ms sha de: llogar a cada una de les ciutats on el vaixell amarra o
transportar duna ciutat a laltre.

5
 Algunes de les nostres activitats encara que es plantegin duna forma
segura, estan catalogades com a activitats amb cert risc. La contractaci
dassegurances pot suposar un increment del cost i shaur de preveure
possibles actuacions sanitries en cada una de les ciutats tenint en
compte la seva legislaci.

Marc teric

La relaci esport- turisme, representa en aquests moments una oportuna i

estratgica combinaci i uni afectiva, empresarial i comercial que funciona de
manera extraordinria en lactual mercat turstic amb futur i xits molt
esperanadors i on cada dia, existeix una considerable i creixent augment de
nous clients que demanen una millora en la qualitat, varietat i diversitat dun
major nombre dactivitats fsico-esportivo-recreatives per facilitar la optimitzaci
de les somiades vacacions actives. (Gonzles Molina, A. 2011 y 2006)

s dintre daquest context on desenvolupem la nostra activitat que pertany a

lanomenat turisme actiu. Les diverses activitats de turisme actiu es composen
de moviment, dinamisme, amb participaci activa i voluntria, i el descobriment
de noves sensacions i experincies per als participants. Aquest turisme implica
la realitzaci dun cert esfor fsic i normalment els participants mostren un alt
grau de respecte pel medi ambient, respectant les tradicions y costums
culturals dels llocs on se situen.

6
Com a caracterstiques generals trobem segons Antonio Gonzalez Molina.
(2008):

Activitats fsiques i esportives

Carcter ldic-recreatiu
Moviment
Motricitat
Acci
Alt grau de dinamisme
Participaci activa i voluntria
Emoci
Noves sensacions i experincies
Plenes dillusi i entusiasme
Ambient damistat, companyonia i cooperaci
Utilitzant recursos de la natura
Cert esfor fsic
Risc
Esperit daventura
Superaci personal
Reptes
Requeriment de destreses i habilitats fsiques i esportives
Respecte amb el medi ambient
Exigeixen qualitat total de serveis integrals
Demanda de personal tcnic especialitzat

Dintre del turisme actiu, el nostre projecte ofereix tres blocs dactivitats:
activitats dirigides de fitnesindoor, activitats en el medi natural aqutiques i
terrestres, on cada una pretn mostrar uns ensenyaments diferents i que
expliquem a continuaci.

7
Activitats de medi natural terrestres

Orientaci en BTT, escalada i nrdicwalking sn les activitats escollides per

desenvolupar en el medi natural.

La orientaci en BTT s una modalitat que barreja aventura i esport on els

participants realitzen un recorregut sobre un terreny sense senyalitzar. Els
participants han darribar a un punts de control marcats per el cam lhan de
trobar ells mateixos servint-se dun mapa.

Aquest esport t un carcter molt popular i permet moltes categories en funci

de les caracterstiques dels participants i treballar en grup o individual.
Aquestes caracterstiques ens permeten ensenyar als participants valors de
treball en equip. A ms realitzar lactivitat en un entorn natural tamb ensenya
valors de respecte per aquest.

Carles Sallan i Macias. Educacin Fsica y Deportes (69)(96-103), indica que

la orientaci en btt s un mitj per treballar la orientaci en el medi natural i al
mateix temps promocionar la utilitzaci de la bicicleta. Nosaltres a ms afegim
que tamb s un mitj per realitzar activitat fsica en llindars desfor segurs i
auto controlables.

Lescalada s una prctica esportiva que consisteix a realitzar ascensos per

parets de forta pendent. s un esport en auge de creixement que posa a prova
tant habilitats fsiques com actitudinals, i s en aquesta vesant a travs de la
que volem transmetre ensenyaments. Segons Javier Fernndez Rio en
Educacin Fsica y deportes (62) (27-31) lescalada ens permet lexploraci de
mltiples possibilitats de moviment en plans desconeguts, lanlisi i la resoluci
de problemes de moviment, la superaci de pors que objectivament no son
reals i no suposen un perill i la cooperaci entre companys. A ms caldr que
coneguin el material i aprenguin els moviments tcnics diniciaci per poder
moures de forma autnoma.

8
El nrdic walking s una prctica esportiva evolucionada del senderisme
tradicional que consisteix a recrrer a peu i amb ajuda de bastons zones de
medi natural. s una activitat ideal per a gaudir dun territori i descobrir-lo
mentre es realitza activitat fsica. Cal aprendre la mecnica dutilitzaci dels
bastons tot i que aquets respecten el moviment natural del caminar hum.
Aquest implement a ms permet la implicaci de la musculatura del tronc
superior sumada a la de linferior que ja implica el propi moviment. s sens
dubte una gran activitat integral que ens ensenya valor de respecte per lentorn
en ser una activitat sense impacte i en la que sintenta que lusuari percebi i es
descobreixi a si mateix respecte al seu entorn.

Activitats en el medi aqutic

Kayak, paddle surf, wibit i festes temtiques de ball a la platja completen el

ventall dactivitats esportives-recreatives de medi natural aqutic.

En la modalitat de kayak segons Wayne Dickert, (2005) podem trobar kayaks

daiges obertes, recreatius i de travessa. Destaca tamb la millora de la
condici fsica, eliminaci destrs, treball muscular, de la respiraci i la
resistncia general com a principals beneficis daquests. LA modalitat que
escollim s la de kayak de travessa on els usuaris es desplacen pel mar en
pirages de un, dos o quatre tripulants. En el nostre cas sempre seran de dos,
caracterstica que ens permetr ensenyar valor de cooperaci. Per a ls
daquestos caldr que els usuaris coneguin el material i estiguin familiaritzats
amb ells i aprenguin les habilitats bsiques que els permetran desplaar-se
amb aquest implement.

El paddle surf s una modalitat on el practicant es desplaa per laigua de peu

sobre una taula de surf mitjanant una pala per propulsar-se. s un esport
individual sense collaboraci cosa que el converteix en un esport ms sensible
a laprenentatge dhabilitats prpies interoceptives. Ens referim a habilitats
dequilibri. Al igual que en la modalitat de kayak caldr ensenyar el material i les
habilitats propulsives bsiques aix com una correcta progressi per tal de
aconseguir un domini bsic de lesport.

9
Wibit s el nom de la marca que va posar de moda els parcs de jocs a laigua.
Consisteix a la formaci duna srie destructures inflables a dins de laigua que
permeten realitzar un gran ventall dactivitats a sobre. Les caracterstiques
daquesta activitat es mostren molt atractives a un pblic ms juvenil i els
esperona a la recreaci lliure. s un espai que permet el lliure desplaament
del nen fomentant el descobriment de les habilitats prpies en un ambient
segur i proper a laigua. Lactivitat de caire ldico -social permet les interaccions
entre els usuaris per generar noves formes jugades i combinar habilitats en
busca de solucions als diferents tipus de desplaaments que latracci permet.
Per tant, es mostren valors de cooperaci i respecte aix com de responsabilitat
en quant a mesures de seguretat establertes, sense oblidar el
desenvolupament de les habilitats motrius .

Per ltim les activitats de ball a la platja, pensades per a un pblic de major
edat sn recreacions de festes temtiques on sofereix la possibilitat de ballar
de forma lliure i seguint les instruccions de monitors. Es mostren diferents balls
temtics i sobretot valors relacionals entre els membres que hi participin.

Activitats dirigides de fitness

Cicloindoor, ball, tonificaci i step sn les activitats escollides per desenvolupar

els objectius de fitness.

El cicloindoor s una activitat que consisteix a simular una cursa de ciclisme en

un espai tancat. Per a realitzar-la els usuaris pedalen a sobre de bicicletes
esttiques. s una de les activitats modernes ms demandades en lmbit de la
salut ja que, permet realitzar activitat fsica de baix impacte i controlat en un
ambient social mentre et distreus seguint les indicacions del monitor
especialista i seguint el ritme de la msica.

[Biycling is an excellent way to exercise 20 to 60 minutes a day[...] is a effective

as walking and running gor toning the large muscles of the lower body. It
provides the needed aerobic boost to the cardiovascular system but with less
stress on you joints] Chris Carmichael i Edmund R. Burke (2006)

Aquesta activitat ens permet aprendre les posicions bsiques de pedaleig a

sobre duna bicicleta i interpretaci de temps mitjanant la msica al mateix

10
temps que desenvolupem una activitat que ens permet treballar diferents
condicions fsiques en un ambient ludico-social com es senyala en el llibre de
INGO FROBOSE(2002). Spinning: manual de entrenament.

Les activitats de zumba i step estan basades en el ball, i consisteixen a

aprendre i repetir coreografies de ball temtiques sense implement en el cas
del zumba o amb implement en cas de lstep. Sn activitats fsico-ldiques que
permeten mantenir al client en un llindar de treball aerbic mentre es mant
distret intentant recordar els passos de la coreografia i aquesta s una de les
seves principals caracterstiques i virtuts. Lstep en particular imita el moviment
que realitzem quan caminem i com destaca Dawn Brown (1998) incloure una
sessi destep al teu rgim dexercici inclous dos a lhora, muscular i
cardiovascular [...] els beneficis son similars a corre a onze quilometres per
hora. A ms cal aprendre els desplaaments bsics del ball i reconixer
estructures temporals a travs de la msica. Com que es realitza en grup,
tamb permet la superaci de vergonyes i de respecte pel propi ritme de treball
de la resta de participants, ja que tots realitzen laprenentatge a la mateixa
hora.

Les sessions dirigides dabdominals permeten realitzar tasques de

desenvolupament de la fora abdominal seguint les instruccions dun monitor
en un espai tancat, amb altres usuaris i msica. La classe es presenta de forma
incremental iniciant per les formes de treball ms simples i avanant cap a
formes ms difcils. Aquesta estructura permet a lusuari aprendre els plans de
treball ms unidireccionals i ajustar-se al seu nivell. Similar a les activitats
anterior permet el reconeixement destructures musicals i el respecte pels
dems usuaris a ms del desenvolupament de les capacitats fsiques.

Aix doncs queden definides les activitats que pretenem ensenyar i el que elles
comporten no sense oblidar una ltima referncia i una de les raons per les
quals ens hem centrat tant en les activitats de medi natural amb un extra
dactivitats de fitnes: Carlos Pearrubia Lozano (2014:95)Les activitats en el
medi natural permeten el desenvolupament de diferents capacitats humanes i
valors com la superaci personal, el treball en equip i fins i tot el propi
desenvolupament fsic mitjanant activitats que fomentin la diversi.

11
Caracterstiques dels aprenents

Les noves formes emergents de turisme tenen com a fortalesa la capacitat

doferir una gran diversitat dactivitats per a tot tipus dusuaris adaptant-se a les
caracterstiques daquestos. No obstant, cal ser prudent i fer un anlisi de la
demografia de mercat dels creuers.

Parlem dun mercat que tradicionalment havia estat elitista, persones majors i
jubilats amb ingressos estables. Per conixer les dades actuals ens basem en
les estadstiques proporcionades per la Asociacin Internacional de Lineas de
Cruceros (CLIA) en 2004 que afirma que el 97% dels usuaris dun creuer tenen
25 anys o ms. Cap al 2008 aquest estudi va acabar oferint el segent perfil de
turista mitj en creuers:

Persones el voltant dels 46 anys

Un viatge creuer cada tres anys.

Una altra marca, la marca ISLAS CANARIAS va realitzar un altre estudi al

2011-2012 del que extraiem la segent dada: el 47,09% dels usuaris sn
majors de 60 anys, el 50.33% tenen entre 25 i 60 anys. Si agafem com a
referncia el sexe un 51% sn homes i un 49% sn dones.

A partir daquestes fonts podem determinar que les nostres activitats hauran
danar dirigides principalment a persones superiors als 25 anys. Com que
aquest plantejaments engloba grups dedats molt variats i amb caracterstiques
molt diferents hem hagut danar a lobservatori de lesport per saber quines sn
les prctiques esportives que poden motivar a aquestes franges de forma que
puguem fer una diferenciaci dactivitats.

Seguint lestudi realitzat en la segent font

http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=29&id_n1=3 separa
els grups dedats en 25-34, 35-44, 45-54, 55-64 i +65.

12
Inters per practicar AMN 1

Mitjanant aquest grfica arribem a la conclusi que els interessos sn molt

similars en els grups dedat de 24-35 a 44-55 i per tant de cara a establir les
activitats de l nostre projecte ens decidim per diferenciar tres tipus de pblic:
juvenil (menor de 25 anys), adult (entre 25 i 50 anys), tercera edat (superior a
50 anys). Tot i que el volum dusuaris juvenil segons els estudis demogrfics
representa un percentatge petit de la poblaci usuria total, pensem que cal
tenir-los en compte perqu probablement estan lligats a persones adultes i
atendre els seus interessos augmentar la satisfacci general de lusuari.

Grup juvenil

Entenem aquest grup com els usuaris menors de 24 anys. Considerem que s
un usuari que viatge lligat a altres persones de la franja dadults. Habitualment
representa menys dun 5% del volum total del creuer, per com diem
anteriorment caldr atendre les seves necessitats per tal daugmentar el grau
general de satisfacci amb les activitats. Si ens fixem en les caracterstiques de
les activitats de medi identificades en el marc teric trobem que algunes
daquestes encaixen perfectament amb aquest grup : dinmics, actius, alt grau
motriu, esperit daventura.

s un grup que no est preocupat encara per problemes de salut ni

convencions socials i per tant en les activitats buscaran ms la vessant ludico-
recreativa. Aix ens fa pensar que les activitats de fitness no estaran adreades

13
a aquest pblic i si les activitats de medi natural. Caldr atendre les seves
necessitats socio-relacionals sense deixar de banda la obligaci de rebre
formaci per al domini elemental de cada una de les modalitats esportives
plantejades.

Grup adult

Que compren els usuaris de entre 25 i 50 anys. Evidentment presentaran graus

de maduraci i fsics bastant diferents, per treballem sota la premissa de que
les activitats sn voluntries i amb coneixement previ daquesta i per tant tot
aquest grup el podem entendre com un nic collectiu amb motivacions i
caracterstiques similars.

No presenten tan dinamisme com el grup juvenil, per poden tenir un major
inters en la prctica dactivitat fsica ja sigui per salut o per viure experincies.
A nivell social presenten major maduresa i capacitat de relaci, tot i que en tenir
actituds adultes establertes pot resultar una petita frontera relacional. Aquest s
un punt fort de les nostres activitats, ja que duna o altre manera provoquen
interrelacions.

Poden presentar motivacions per descobrir el paratge o medi natural que estan
visitant i aqu es presenta una altra oportunitat dacollida.

Grup tercera edat

Com hem vist durant tot lanlisi, la preocupaci per els hbits saludables i la
prctica dactivitat fsica com a medi per de salut i social ha provocat un canvi
en la societat actual i en les motivacions de la poblaci i el grup tercera edat no
s una excepci.

Tot i ser el grup amb tericament pitjor mobilitat o capacitats fsiques

necessries per a la prctica esportiva, les seves necessitats en aquest sectors
sn altes i s el nostre deute saber adaptar les activitats a aquestes.

A part des avantatges fsico-biolgics de la prctica esportiva, tamb podem

apuntar com a avantatges psicosocials els segents: lactivitat fsica incita a

14
sortir de la solitud, ensenya a descobrir ls del cos i a prendre conscincia de
les possibilitats i lacceptaci dels lmits. Aquests aspectes podem formar part
de les necessitats daquest grup i mitjanant les activitats podem fer sentir al
vell til ja que se sollicita la seva participaci dins dun sector dactivitat de
carcter social. Jordi Tic cam (1992).

Per ltim no oblidem que les nostres activitats estan plantejades des de la
perspectiva del turisme actiu i per tant cobrim una altra necessitat, no noms en
el grup tercera edat, sin en tots, que resulta la de conixer el territori duna
manera diferent a la convencional.

Aix doncs amb tota la informaci recollida en aquest diagnstic concloem la

necessitat de realitzar els tres tipus dactivitats per tal darribar a tots els pblics
i presentar una oferta dactivitats diversa i a lalada de tots els usuaris. Les
activitats dirigides cobriran les necessitats dhbits saludables i relacionals
durant el viatge entre ciutats i les activitats de medi natural tan terrestre com
aqutiques oferiran aquelles activitats definides com a turisme actiu que
permetran realitzar activitat fsica, viure experincies al mateix temps que
descobrim el territori.

Arribat aquest punt cal plantejar els objectius que volem que assoleixi el nostre
client de cada una de les unitats, el que ens ajudar a definir un a un la resta
delements del nostre projecte.

15
 3. OBJECTIUS

La nostra programaci est enfocada en la prctica dactivitat fsica en el medi

aqutic com s en aquest cas la platja. Els objectius proposats seran de
carcter procedimental, conceptual i actitudinal.

Els clients en finalitzar la programaci seran capaos de:

1. Mantenir lequilibri sobre la taula de paddle surf mnim 1 minut de peu en

moviment.

2. Descriure la tcnica de la remada de paddle surf de peu i de genolls.

3. Realitzar les habilitats motrius bsiques sobre superfcies inestables.

4. Realitzar un circuit de 200m en kayak en menys de 5 minuts.

5. Mostrar inters per les festes temtiques a laire lliure.

16
 4. CONTINGUTS

Identificaci de les parts de la taula de paddle surf i el rem.

- El Nose
- El Tail
- L Stance
- El promo
- La prtiga
- La pala

Distinci de les diferents posicions que es poden adoptar sobre una

taula de paddle surf.
- La posici Prono o estirat
- La posici d Assegut
- La posici de genolls
- La posici de peu

Demostraci de la tcnica bsica del paddle surf en posici de peu i de

genolls.
- La posici bsica dels peus
- L entrada i sortida del rem al aigua
- El Gir 180
- El Gir 360

Control de lequilibri a sobre de la taula de paddle surf en el mar.

Identificaci de les diferents habilitats motrius que es poden utilitzar al

wibit.
- El salt
- La reptaci
- Els girs
- La carrera
- El trepatge

17
 Prctica de la carrera, trepatge, reptaci, salts, girs i les seves possibles
combinacions per resoldre situacions en la superficie Wibit.

Identificaci de les parts del kayak i la pala

- El Seient
- La lnia de vida
- La Proa
- La Popa
- Les fulles
- La prtiga
- Els nervis

Aprenentatge de les tcniques bsiques de rem en kayak per parelles.

- Lentrada i la sortida de les pales a laigua

- El desplaament endavant
- El desplaament enrere
- Els girs

Superaci dun circuit amb obstacles en kayak amb lajuda dun

company.

Experimentaci de festes temtiques variades de diferents cultures i

localitzacions.

18
 5. ACTIVITATS DENSENYAMENT APRENENTATGE

1. Execuci de jocs de reconeixement de cadascuna de les parts duna

tabla de paddle surf i el rem.

Ex: Joc ldic de reacci; quan el tcnic digui el nom duna part de la taula,
els participants lhan de tocar amb la m.

2. Execuci dun circuit en el qual cada participant demostri les seves

habilitats a sobre de la taula. (Avaluaci inicial)

Ex: Circuit de 30 metres en lnia recte on sha daconseguir fer-ho de peu..

3. Realitzaci dexercicis de tcnica de remada sobre la taula per

desplaar-se endavant, enrere i fer girs. (Avaluaci formativa)

Ex: Fer una fila i seguir el recorregut que fa el primer participant.

4. Execuci de jocs ldics de velocitat i equilibri de peu a sobre de la taula

de pdel surf. (Avaluaci final)

Ex: Cursa de relleus per equips.

5. Disseny dexercicis on es descrigui la tcnica de remada de paddle surf

de peu i de genolls. (Avaluaci final)

Ex: Crear un exercici per parelles en el qual es treballi la remada de paddle

surf.

19
6. Execuci de jocs de reconeixement de cadascuna de les parts dun kayak
doble.

Ex: Joc ldic de reacci; quan el tcnic digui el nom duna part del kayak, els
participants lhan de tocar amb la m.

7. Execuci dun circuit en el qual cada participant demostri les seves

habilitats amb el kayak. (avaluaci inicial)

Ex: Circuit de 100metres danada i tornada en el qual els participants hauran

de sortejar uns obstacles.

8. Realitzaci dexercicis de tcnica de remada amb kayak per desplaar-

se endavant, enrere i fer girs. (Avaluaci formativa)

Ex: Anar dun punt a un altre coordinant el moviment amb el del company.

9. Execuci dexercicis de coordinaci i compenetraci amb el company en

kayak.

Ex: Quan el company del darrere digui 1 el seu company remar per la dreta i
quan digui 2 remar per lesquerra.

10. Superaci dun circuit de velocitat a contrarellotge en kayak. (Avaluaci

Final)

Ex: Circuit de 200 metres amb obstacles i en un temps mxim de 5 minuts.

11. Execuci de joc per la identificaci de les diferents habilitats motrius que
poden desenvolupar els participants al Wibit.

20
Ex: Pilla-pilla sobre una superfcie del Wibit inestable en la qual tots els
participants han de desplaar-se fent salts.

12. Realitzaci dexercicis de superaci dobstacles del Wibit mitjanant una

habilitat motriu bsica. (Avaluaci formativa)

Ex: Trepar qualsevol paret del Wibit sense caure a laigua.

13. Superaci dun circuit de Wibit sense caure a laigua. (Avaluaci final)

Ex: Circuit que recorre tots els obstacles, els quals shan de superar amb les
habilitats motrius bsiques necessries i les seves combinacions.

14. Execuci de jocs de Wibit que impliquen certa agilitat i control motriu per
part dels participants.

Ex: Carrera dun contra un en una part del Wibit (a escollir pel monitor segons
lhabilitat en la qual es vulgui incidir).

15. Realitzaci dun ball temtic seguint les instruccions dun monitor.

Ex: Ball temtic de salsa on els participants han de seguir les passes del
monitor per tal daprendre o millorar aquell ball.

16. Realitzaci dun ball temtic sense cap instrucci.

Ex: Ball temtic hawai on els participants ballen com volen.

21
 6. ACTIVITATS I CRITERIS DAVALUACI

Els segents fulls davaluaci que utilitzarem segueixen uns certs criteris
diferents per a cada activitat, per tots savaluaran seguint el mateix criteri;
lavaluaci qualitativa es valorar a traves duns items especfics i lavaluaci
quantitativa a travs dun sistema de puntuaci dels items anteriors.

Avaluaci qualitativa

La valoraci quantitativa ser avaluada a traves duns items, i hem establert

que per a cada tem correcte adjudicarem 1 punt, i per a cada incorrecte, cap.
Llavors, un cop avaluats tots, es sumar el total de punts.

Avaluaci quantitativa

Aquesta ser avaluada a traves dun sistema de puntuaci dels items, i segons
el nmero de items aconseguits pel client, es trobar en una franja de color
vermell, groc o verd.

Si la franja de punts es troba dins del color vermell vol dir que no sha assolit
gaireb ningun tem i que per tant lactivitat realitzada necessitar ms prctica.

Si es troba dins del color groc vol dir que shan complert alguns dels tems i que
es pot avanar a la segent activitat per seria millor incidir en la seva millora.

Si es troba dins del color verd vol dir que shan assolit tots o gaireb tots els
tems i que per tant lactivitat sha completat exitosament.

Si ens trobem que la majoria de clients al acabar el perode davaluaci es

troben en el color vermell, shaur de contemplar la possibilitat de no avanar
en la segent activitat, sin de tornar a fer lactivitat corresponent, ja que si no
sassoleix des dun principi ningun dels tems, no te cap sentit.

Si per el contrari, lassoliment dels criteris s bastant alt per part de tots els
integrants excepte un pocs subjectes, es miraria destar ms per ells en les
segents activitats per tal dajudar-los a millorar.

22
 FULL DAVALUACIO DE PADDLE SURF
OBJECTIU: Mantenir lequilibri sobre la taula de paddle surf mnim 1 minut de peu en
moviment.
A. AVALUACIO INICIAL: Execuci dun circuit en el qual cada participant demostri les
seves habilitats a sobre de la taula.
Circuit de 30 metres en lnia recte on sha daconseguir fer-ho de peu.
CRITERIS DAVALUACIO SI NO

Cames separades i semi

flexionades
Genolls a laltura de les
espatlles
Mirada al front
Braos flexionats
Posici fixa dels peus
TOTAL
Valoraci quantitativa

0-1 2-3 4-5

FULL DAVALUACIO DE PADDLE SURF

OBJECTIU: Mantenir lequilibri sobre la taula de paddle surf mnim 1 minut de peu en
moviment.
A. AVALUACIO FORMATIVA: Realitzaci dexercicis de tcnica de remada amb la taula
per desplaar-se endavant, enrere i fer girs.
Fer una fila i seguir el recorregut que fa el primer participant.

CRITERIS DAVALUACIO SI NO

Cames separades i semi

flexionades
Genolls a laltura de les
espatlles
Mirada al front
Braos flexionats
Posici fixa dels peus
TOTAL

23
Valoraci quantitativa

0-1 2-3 4-5

FULL DAVALUACIO DE PADDLE SURF

OBJECTIU: Mantenir lequilibri sobre la taula de paddle surf mnim 1 minut de peu en
moviment.
A. AVALUACIO FINAL: Execuci de jocs ldics de velocitat i equilibri de peu a sobre de la
taula de pdel surf.
Cursa de relleus per equips.
CRITERIS DAVALUACIO SI NO

ES CAU= 0 PUNTS
NO ES CAU= CRITERIS A
CONTINUACIO
Cames separades i semi
flexionades
Genolls a laltura de les
espatlles
Mirada al front
Braos flexionats
Posici fixa dels peus
TOTAL
Valoraci quantitativa

0-1 2-3 4-5

24
 FULL DAVALUACIO DE PADDLE SURF
OBJECTIU: Descriure la tcnica de la remada de pdel surf de peu i de genolls.
A. AVALUACIO FINAL: Disseny dexercicis on es descrigui la tcnica de remada de paddle
surf de peu i de genolls.
Crear un exercici per parelles en el qual es treballi la remada de paddle surf .

CRITERIS DAVALUACIO SI NO

Canviar de m per remar

Agafar la pala amb 2 mans
Agafar la pala en forma de T
Flexi de braos
Enfonsar noms la fulla
TOTAL
Valoraci quantitativa

0-1 2-3 4-5

FULL DAVALUACIO DE KAYAK

OBJECTIU: Realitzar un circuit de 200m en kayak en menys de 5 minuts.
A. AVALUACIO INICIAL: Execuci dun circuit en el qual cada participant demostri les
seves habilitats amb el kayak.
Circuit de 100metres danada i tornada en el qual els participants hauran de sortejar uns
obstacles.
CRITERIS DAVALUACIO SI NO

Posici en el kayak
(esquena recta,etc.)
Correcta empunyadura de
la pala (bra formant angle
de 90)
Cooperaci amb el
company
Control de la direcci
Eficincia de la remada
TOTAL
Valoraci quantitativa

25
 0-1 2-3 4-5

FULL DAVALUACIO DE KAYAK

OBJECTIU: Realitzar un circuit de 200m en kayak en menys de 5 minuts.
A. AVALUACIO FORMATIVA: Realitzaci dexercicis de tcnica de remada amb kayak per
desplaar-se endavant, enrere i fer girs.
Anar dun punt a un altre coordinant el moviment amb el del company.
CRITERIS DAVALUACIO SI NO

Posici en el kayak
(esquena recta,etc.)
Correcta empunyadura de
la pala (bra formant angle
de 90)
Cooperaci amb el
company
Control de la direcci
Eficincia de la remada
TOTAL
Avaluaci quantitativa

0-1 2-3 4-5

FULL DAVALUACIO DE KAYAK

OBJECTIU: Realitzar un circuit de 200m en kayak en menys de 5 minuts.
A. AVALUACIO FINAL: Superaci dun circuit de velocitat a contrarellotge en kayak.
Circuit de 200 metres amb obstacles i en un temps mxim de 5 minuts.
CRITERIS DAVALUACIO SI NO
No superar el temps lmit
Superar tots els obstacles
Respectar les normes
Seguir lordre corresponent
del recorregut
TOTAL

26
Avaluaci quantitativa

0-1 2-3 4

FULL DAVALUACIO DE WIBIT

OBJECTIU: Realitzar les habilitats motrius bsiques sobre superfcies inestables.
A. AVALUACIO FORMATIVA: Realitzaci dexercicis de superaci dobstacles del Wibit
mitjanant una habilitat motriu bsica
Trepar qualsevol paret del Wibit sense caure a laigua.
CRITERIS DAVALUACIO SI NO
Utilitzar lhabilitat motriu
bsica indicada
Superaci de lobstacle
indicat
No caure a laigua
Coordinaci segmentria
TOTAL
Valoraci quantitativa

0-1 2-3 4

FULL DAVALUACIO DE WIBBIT

OBJECTIU: Realitzar les habilitats motrius bsiques sobre superfcies inestables.
A. AVALUACIO FINAL: Superaci dun circuit de Wibit sense caure a laigua.
Circuit que recorre tots els obstacles, els quals shan de superar amb les habilitats motrius
bsiques necessries i les seves combinacions.
CRITERIS DAVALUACIO SI NO
Utilitzar lhabilitat motriu
bsica indicada
Superaci de lobstacle
indicat
No caure a laigua
Coordinaci segmentria
TOTAL

27
Valoraci quantitativa

0-1 2-3 4

FULL DAVALUACIO DE LES FESTES TEMATIQUES

OBJECTIU: Mostrar inters per les festes temtiques a laire lliure.
A. AVALUACIO FORMATIVA: Contestaci dun qestionari subjectiu sobre la festa
temtica corresponent a cada sessi.
CRITERIS DAVALUACIO 1 2 3 4 5
Satisfacci
Aprenentatge
Exercici fsic
Cooperaci

Valoraci quantitativa

0-6 7-14 15-20

Aquesta activitat es valorar mitjanant un qestionari subjectiu en el qual els

clients valoraran els criteris establerts (grau de satisfacci, grau daprenentatge,
etc.) amb punts de l1 (gens) al 5 (molt). Per tant, en aquest cas la valoraci
quantitativa sestructurar de la segent manera: el color vermell voldr dir que
per al client lactivitat no ha sigut del seu agrat; el color groc voldr dir que al
client lactivitat li ha semblat interessant, per que milloraria alguns aspectes
per tal de gaudir al 100%; per ltim, el color verd voldr dir que el client est
molt content amb lactivitat realitzada.

28
7. TEMPORALITZACI

29
 8. ESTRATGIES DIDCTIQUES

Les activitats proposades, ja siguin les de fitness, les activitats en el medi

natural aqutiques i activitats en el medi natural terrestres seran programades
per grups dusuaris.
El nombre de subjectes per grup podr variar segons lassistncia voluntria
daquests mateixos, per tant seran collectius de persones inestables, podran
modificar-se en cada sessi.
Ara b, en la major part de les tasques (exercicis) el treball ser individual.
Cadasc shaur de centrar en si mateix i realitzar la tasca dacord amb les
seves capacitats.
La major part de les tasques emprades seran exercicis, les formes jugades les
deixarem de banda ja que, els usuaris assistents a les activitats seran sempre
majors de 16 anys i per tant utilitzar els jocs no seria adequat sota el nostre
punt de vista.

Fent referncia a lespai, centrant-nos en les activitats de fitness disposarem

duna sala de spinning amb 50 bicicletes esttiques, dues sales amb una
petita tarima i un equip de msica per realitzar les sessions de step i de
zumba i finalment una sala on realitzar abdominals.
Per les activitats outdoor disposarem de totes aquelles zones naturals
(muntanyes, mar) installacions disponibles de cada ciutat on el vaixell saturi.

Per altra banda, cal tenir en compte el material a utilitzar.

Per les sessions de spinning seran necessries 50 bicicletes esttiques i un
equip de msica.
En les sales de step i zumba hi haur dhaver 50 steps, un equip de
msica juntament amb un micrfon, estores i un mirall on poder visualitzar-se.
Per a les classes dabdominals caldran 50 estores i un mnim de 20 fitballs.

Centrant-nos en les activitats aqutiques ser necessari que cada usuari porti
la seva prpia roba (banyador, xancletes, tovallola) i per altra banda es
requeriran diversos materials, dels quals lempresa disposar, per a poder
practicar les diferents disciplines proposades.
30
Un mnim de 20 kayaks (10 individuals i 10 dobles), aix mateix els rems
necessaris per a cada barca.
Per al paddle surf disposarem de 20 taules de paddle juntament amb el rem
corresponent.
Finalment per el witbit ser necessria lestructura inflable aqutica.

En les activitats dorientaci en btt seran necessries un mnim de 20 bicicletes

de muntanya juntament amb els mapes del territori corresponents.
Per a lescalada disposarem de cascs, mosquetons, arns, sistemes
dassegurament, politges i anelles tubulars.
Finalment per a lltima disciplina caldran 20 parells de bastons de nrdic
walking.

Cada activitat ser realitzada dins duns temps limitats que esmentarem a
continuaci.
Tant les classes de spinning, step i zumba tindran una durada total de 45
amb una mateixa estructura de sessi: 5 aproximats dactivaci, 35 de treball i
finalment 5 de tornada a la calma.
Per altra banda les dabdominals seran de 15 que quedaran distributs de
manera que els primers 3-4 seran dactivaci, els 10 restants de treball intens i
finalment els ltims 2 de tornada a la calma.

En les activitats de medi natural, tant aqutiques com terrestres tindran una
durada total de tres hores que el tcnic organitzar al seu gust. En elles hi
haur explicaci terica de lactivitat a realitzar i posteriorment la prctica
daquesta.

Com a estratgies de comunicaci ens centrarem en transmetre tota la

informaci necessria de manera visual (demostracions) i de manera auditiva
(donant indicacions de tot all a tenir en compte). Aquesta mateixa ser
transmesa durant el transcurs de les activitats de manera que hi haur una
alternana constant de feed-back afectiu i feed-back correctiu entre tcnic i
usuari. Amb aquest fet es buscar donar suport i motivaci a tot assistent a la
vegada que es corregeixin aspectes tcnics executats incorrectament.

31
Les relacions entre tcnic i usuaris seran regulades mitjanant les estratgies
dinteracci.
Bsicament lestratgia soci integradora ser la que predominar en les
activitats de la proposta. Es buscar un equilibri entre la metodologia directiva
(donar ordres) i la no directiva (deixar autonomia als individus).

Els condicionants daprenentatge s un altre punt clau que cal definir, per aix
cal determinar la metodologia emprada: que ser analtica ja que, en la majoria
de les disciplines practicades en la programaci sexplicar pas a pas la tcnica
a realitzar.
Cal destacar que la prctica ser portada a terme de manera massiva, tots els
usuaris realitzaran la mateixa tasca en un mateix instant temporal. Aquest fet
ens obligar a utilitzar un estil de reproducci on el tcnic presentar lexercici a
realitzar i els usuaris tractaran de realitzar-lo de la mateixa manera.

SESSI EXEMPLE ACTIVITATS EN EL MEDI NATURAL AQTIQUES

SESSI EXEMPLE
PADEL SURF
DURADA: 30-40

OBJECTIU: Desplaar-se mitjanant la tcnica de la

remada de paddlel surf de peu.

MATERIAL: Taula paddle surf + pala

ACTIVACI 5 pilla-pilla

5 demostraci tcnica
5 remada dun punt a un
altre realitzant la tcnica
indicada
PART CENTRAL
5 exercici anterior, sense
caure ni un sol cop
10 circuit marcat pel
monitor, cronometrat

5 tornada a la costa de
TORNADA A LA CALMA
forma organitzada

32
 9. CONCLUSIONS

Un cop hem acabat la nostra Unitat Didctica, es lhora de presentar les

conclusions:

A) La realitzaci daquest projecte ens ha mostrat lo difcil que pot arribar a

ser programar qualsevol cosa, i encara ms una UD com la daquest
calibre.
B) Hem aprs la importncia de la programaci per a qualsevol mbit de la
nostra vida.
C) La programaci en general s una eina molt til si vols portar un control
molt precs del que vols avaluar, sempre i quan estigui ben organitzada.
D) Sens dubte crec que ens ser molt til per a la resta de la nostra vida, ja
que ens servir per programar per exemple els dies destudi, els dies
que vulguem dedicar al nostre temps lliure, etc. per daquesta manera
portar un ritme de vida menys estressant.
E) Dubto molt que precisament aquesta UD en concret la posem en
prctica, per sens dubte alguna altra ja existent o que fem nosaltres
mateixos s.
F) Una de les majors dificultats trobades a lhora de realitzar aquesta
programaci ha sigut el fet de crear les activitats ja que no sabem si
eren massa generals, incompletes, etc.
G) Un aspecte de la nostra UD a millorar serien els fulls davaluaci.
H) De vegades ens costava trobar una opini conjunta sobre com fer algun
dels apartats, per sempre acabvem trobant una soluci.
I) Elaborar aquesta UD ens ha portat molts problemes en el sentit de que
en molts apartats no estvem segurs de si el que fiem era correcte o
no, i moltes vegades hem hagut de refer-ne alguns.
J) Sense les prctiques de classe crec que haurem estat deu vegades
ms perduts del que estvem.

33
 10. BIBLIOGRAFIA

Dr. Antonio G.M. (2008) Rasgos caracterizadores del turismo activo y turismo
deportivo e importancia econmico-social y estructural de nuevas formas
emergentes. Accin Motriz Revista cientfica digital. ISSN: 189-2837

Carles Sallan i Macias. Orientacin a pie y bicicleta Educacin Fsica y

Deportes (69)(96-103)

Javier Fernandez Rio. La trepa y la escalada: contenidos del bloque

de actividades en el medio natural facilmente
aplicables dentro del marco escolaren Educacin Fsica y deportes (62) (27-31)

Wayne Dickert, (2005) Iniciacin al Kayak en aguas bravas, editorial Tutor.

Chris Carmichael I Edmund R. Burke. 2006 Fitness cycling. Fitness spectrum

Series

SPINNING: MANUAL DE ENTRENAMIENTO del autor INGO FROBSE

(ISBN 9788425514531)

Dawn Brown (1998) Maual completo de aerbic con step. 2a edicin.

Coleccin Fitness. Editoral paidotribo

Carlos Pearrubia Lozano (2 trimestre de 2014). Estudio colaborativo de caso

sobre propuestas didcticas de actividades en el medio natural. Apunts
EFiE.95.

ISLAS CANARIAS, LATITUD DE VIDA (2011-2012) Perfil del crucerista

http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=29&id_n1=3

Jordi T. C. ApuntS: Educoci fi,ica i E,porll 1992 (301 20-28

34