DISPERSI I DESCONCENTRACI A LA INFNCIA

DESENVOLUPAMENT COGNITIU NORMAL EN NENS DE 4 ANYS

Pel que fa a latenci i la memria, un desenvolupament normal implica a aquesta
edat:
- Repetir seqncies dalmenys 2 dgits consecutius, que se li acabin danomenar,
o dos noms de persona, o dos objectes...
- Respondre a una instrucci dos cops consecutius, sense necessitat de recordar-
li.
- Repetir canons amb gestos.
- Atendre a les instruccions curtes quan est en grup.
- Concentrar latenci en la seva tasca, encara que aquestes tasques han de ser
curtes i variades.
- Atendre i comprndre un relat curt dirigit al grup i respondre preguntes referides
a all que se li ha explicat, descrivint almenys dues accions i recordant els seus
personatges.
- Seguir ordres verbals que impliquin dues accions seguides, sense recordar-li-ho.
- Recordar objectes familiars i ds com i sap on s cada un dells.
- Recordar 4 objectes que ha vist en una illustraci i en diu el nom quan li ho
demanes.
- Recordar diferncies entre dues escenes quasi iguals.
- Dir el que falta quan es treu un objecte dun grup de tres que li hem ensenyat
prviament.
- Repeteir literalment frases de fins a sis elements, que li acabem de dir.
- Escullir el nombre dobjectes que se li demanen (1-4), anomenant-los noms
una vegada.
- Repeteir canons i aprndre poesies dalmenys 5 versos.

ASPECTES GENERALS A TENIR EN COMPTE

Signes de falta d'atenci:

- Sembla estar somiant o confs i sembla no estar escoltant
- Li costa concentrar-se i pansa rpidament d'una activitat a una altra
- S'avorreix d'una activitat tret que l'estigui gaudint molt
- T dificultat per aprendre coses noves i tamb per seguir indicacions
- s intelligent per sembla no entendre o no s'adona dalgunes coses
- Fantaseja i li costa molt parar esment.
- Li costa molt escoltar el que li diuen.
- Es distreu fcilment de les seves tasques i del joc.
- Li costa seguir instruccions.
- s desorganitzat. Li resulta difcil ser organitzat i acabar les tasques
- Perd coses importants.
- S'oblida de les coses.
- No vol fer activitats que exigeixin molt esfor mental.
- T problemes per entendre la informaci rpidament.

Signes d'hiperactivitat:
- Generalment est inquiet o es contorsiona, sembla estar en constant moviment.
- Li costa participar en activitats tranquilles.
- Sovint corre d'un costat a un altre i es posa en llocs inadequats.
- Parla tot el temps
- Es mou sense parar fins i tot quan est assegut
- Es mou rpidament d'un costat a un altre freqentment
- Toca i aixeca tot el que troba i juga amb aix
- T dificultat per romandre assegut durant els menjars i en qualsevol altra
activitat tranquilla

Signes dimpulsivitat:

- Contesta abans que acabin de fer-li una pregunta.

- No t pacincia.
- T dificultat per esperar el seu torn o quedar-se quiet en una una fila.
- Actua i parla sense pensar.
- Es llana a creuar el carrer sense mirar.
- s impacient i t dificultats per esperar el seu torn.
- Diu coses inadequades sobtadament i interromp a les persones quan estan
parlant
- Reacciona amb gran intensitat emocional.
- No entn les conseqncies de les seves accions.

AJUDAREM AL NEN SI
- Creem rutines i hbits: Repetir les coses que fem d'una forma ordenada,
sempre ms o menys de la mateixa forma, li donar seguretat. Per exemple, si
abans de menjar s'ha de rentar les mans dir-li-ho sempre i encara que no vulgui
acompanyar-li i mostrar-li com ha de fer-ho.

- Anticipem el que passar: li expliquem qu anem a fer, a on anem a anar,

per a quin, qu ocorrer en tal situaci, qu esperarem d'ell Per exemple,
desprs anem a anar a comprar al supermercat perqu no queda menjar a casa,
la mama o el papa van a anar agafant les coses i mentrestant tu has d'estar al
nostre costat, ajudant-nos, no pots demanar ni agafar coses, ni tampoc crrer.

- Donem instruccions:
Clares i concretes: s important donar-li instruccions precises sobre el que
s'espera d'ell, amb paraules que pugui comprendre fcilment. Per exemple, li
direm senzillament que ara ha de recollir les joguines.
Fermes i directes: No fer preguntes, ni tampoc exigncies. Formular la
 instrucci amb la major claredat possible, sense estendre'ns massa ni deixar-nos
detalls necessaris. Per exemple, en lloc de dir-li vols recollir les coses? o
Venja, a recollir, dir-li Ara recollirs les coses, perqu ja has acabat de jugar i
aix un altre dia podrs trobar les joguines en el seu lloc. Cada joguina ha d'anar
en el seu lloc.
Explicant com fer-ho: Si t dificultats per realitzar la tasca, en lloc de
renyir-li, li explicarem com deu fer-la.
Dividint la tasca en parts: Per exemple, Ara hem de recollir la taula.
Primer agafem els gots, els portem a la cuina i els buidem en la pica Ara,
tornem a la taula i agafem els plats, els portem a la cuina, els buidem en les
escombraries
Prioritzant: En lloc de fer infinitat de peticions, la majoria de les quals al
final no es compleixen, seleccionar algunes tasques o comportaments que el
nen pugui fer (sent realistes) i centrar-nos en elles. Ms endavant podem anar
afegint ms tasques o comportaments.

- Castiguem com a ltima opci: Quan es comporti malament l'hi direm, i li

elogiarem quan es porti b. Per exemple, si trenca una joguina li direm que no
deu fer-ho i li explicarem per qu. Quan cuidi les seves joguines li direm que
molt b i li felicitarem.

- El motivem a fer b les coses: s important estar atents i elogiar-li quan

tingui conductes apropiades, tractant que no passin desapercebudes. Aix, a
ms de promoure conductes incompatibles amb les indesitjables, far que el
nen sigui conscient tamb de quan fa les coses ben i afavorir la seva
autoestima.

- Som constants i coherents: Sempre que el nen tingui algun comportament

adequat, l'hi direm i ens mostrarem contents i a gust amb ell. Algunes vegades
podem oferir-li reforzadores naturals (anar al parc, veure una peli que li agradi,
jugar a la Tablet). No fa mancada dir-los que l'hi donem per haver-se portat b.
Quan tingui un comportament inadequat, li explicarem quin s, li ensenyarem
per qu s inadequat, qu s el que s'espera d'ell i insistirem que rectifiqui i ho
faci b. Si no ho fa, mostrarem disgust i deixarem de parar-li esment (amb
mesura). s important no oferir reforzadores naturals poc desprs de la
conducta inadequada.

- Li donem raons: s important que el nen entengui per qu no pot tenir alguns
comportaments. Per a aix, el millor s explicar-li les conseqncies naturals
d'aquestes conductes, s a dir, quines implicacions negatives tenen per a ell o
per a uns altres. Haurem d'evitar que aquestes raons s'associn a acontentar als
pares o a altres persones.

- Insistim que faci les coses correctament: Sempre que faci les coses b,
immediatament l'hi direm i li felicitarem. Per quan no sigui aix, li ensenyarem
com fer-ho correctament i insistirem que ho faci. Per exemple, si para a l'hora de
 recollir les joguines es deixa coses per mitj, li mostrarem aquestes coses i li
direm on ha de guardar-les.

- Li enxampem fent coses bones: Estem ms atents a les conductes que el

nen s fa b que a les quals fa malament, li felicitem i li animem a seguir. Aix li
motivar i augmentar la freqncia d'aquestes accions, moltes incompatibles
amb altres comportaments inadequats.

- Li dediquem una Estona especial per jugar: Juguem amb ell al voltant de
20 minutos al dia, descrivint en veu alta el que el nen va fent. Per exemple,
ests rentant els cotxes perqu van a una carrera. Fem nicament preguntes
quan no es comprengui alguna cosa. En lloc de corregir, li expressem admiraci
per animar-lo i motivar-lo. Si comena a tenir conductes inadequades, primer
ignorarem el comportament. Si persisteix li direm que no anem a jugar ms amb
ell avui, i descriurem el mal comportament que est tenint perqu el nen sigui
conscient. Tamb li podem oferir exemples de conductes alternatives. Per
exemple, Avui ja no jugarem ms, perqu ests trencant les joguines. Si els
trenques, ja no podrs tornar a jugar amb ells perqu haurem de tirar-los a les
escombraries. Per si deixes de trencar-los i els cuides, podem seguir jugant
amb ells a un altre moment.

- Li oferim espais i activitats (familiars o no) en les quals pugui canalitzar la

seva energa fsica o emocional.

- Donem un exemple positiu a casa, de calma, dileg, coherncia i confiana

que, a poc a poc, pugui anar assimilant com a model de conducta.

ALTRES PAUTES PER POTENCIAR LAUTORREGULACI

Empatia: Entendre que la dispersi forma part del seu temperament. Pensar
que moltes vegades no actua voluntariament, i que sha desforar molt per
preverurer certes situacions i les conceqencies dels seus actes, o
enrecordar-se del que ha de fer.

Comunicaci: s molt important ajudar-los a reflexionar sobre les

conseqncies, mantenir amb ells un dileg sobre qu ha passat o hauria
pogut passar.

Exemple: Proporcionar models adequats d'autocontrol i autorregulaci en

les seves paraules i accions: mostrar al nen com un mateix ha de regular-se.

Refor positiu: Premiar amb elogis, jocs, intercanvis afectius les

conductes desitjades (quan han esperat el torn, quan porten una bona
estona realitzant una tasca amb atenci, quan han solucionat verbalment un
conflicte)
 Pausa i espera: No respondre als seus desitjos de forma immediata per
ensenyar-los la capacitat d'espera. Per exemple, haver d'esperar un curt
temps per rebre un caramel, promou una regulaci emocional saludable.

Proporci i realisme: Fomentar experincies positives amb reptes

manejables. Si les nostres expectatives son exagerades i es viuen situacions
on el fracs s recurrent, es potencia la frustraci i un baix autoconcepte.

Lmits: Definir els lmits apropiats per a cada edat ajuda a un nen a sentir-se
segur i a saber el que s'espera.

Regulaci Emocional: El reconeixement intern i extern de les

manifestacions emocionals, la identificacin de les seves funcions,
letiquetatge (posar-li nom al que es sent) o la comprensi causa efecte
(situaci pensament emoci acci) son estratgies que ajuden a
gestionar saludablement les emocions i aporten una major autorregulaci.

A LHORA DE REALITZAR ACTIVITATS PER ESTIMULAR LATENCI

- Buscar un espai adequat a l'activitat que va a realitzar. Ha de tractar-se d'una
zona ben illuminada, silenciosa i airejada.

- Preparar prviament all que es vagi a necessitar. Les constants anades i

vingudes a la recerca de materials trenquen la concentraci.

- Evitar distraccions com la televisi, la rdio, la Tablet, l'ordinador, si no es

necessita per a la tasca. La msica tranquilla pot ajudar en alguns casos, per
mai s'ha de posar msica amb canons, ja que seguir la lletra dificulta l'atenci
sobre la tasca.

- Fixar-se objectius a curt termini. Encara que tinguem en ment una meta
llunyana, sempre cal tenir objectius propers. D'aquesta forma, facilitem la
planificaci que s una de les bases de l'atenci. A ms, en veure amb ms
facilitat com es van complint aquests objectius la motivaci augmenta.

- Augmentar la motivaci amb comentaris positius. A ms de incentivar

locurrncia de la conducta adequada, hem de tenir molt present que
conformar les bases del seu futur dileg amb s mateix.

ACTIVITATS PER ESTIMULAR LATENCI

- Veo-Veo. Estimula l'observaci. A aquesta edat pot jugar amb els colors,
Veig veig. Qu veus? Una coseta. I de quin color s?
- Vermell! Haur de buscar els objectes vermells de l'habitaci i encertar el que
hem pensat.
 Busco la lletra. Escrivim un text senzill i li demanem que ratlli totes les lletres
que li diguem, per exemple les A o les I.
- On est. Cal obrir un conte, triar un element de la histria i demanar-li que ens
digui coses sobre ell. Per exemple: on estan les ulleres de l'via de Caputxeta?
De quin color s la capa del prncep?
Fer puzles o trencaclosques senzills, amb peces grans, fixant-se en el model
original. Deixem que provi una vegada i una altra fins que encerti.
- Pintar. Acolorir un quadrat o un cercle sense sortir-se.
- Recordar. Posar-li la seva pellcula favorita i preguntar-li coses sobre ella: com
va vestit el protagonista, qui s el seu millor amic, on viuen, a qui busquen, qu
passa al final, etc.
- Descriure. Si tenim plantes, demanar-li que descrigui una flor, els colors, les
formes i les diferents parts.
- Escoltar en silenci els sons que ens envolten. Si ho fem en el camp molt
millor, aix podr distingir el cant dels ocells, el rumor del vent en les fulles dels
arbres, el doll de l'aigua si hi ha un riu a prop, etc.

JOCS PER TREBALLAR LAUTORREGULACI

- El globus de la tranquilitat. Inspirem molt lentament, anem deixant que
entre l'aire pels nostres pulmons i el nostre abdomen (respiraci diafragmtica).
Aquest ltim es va a anar convertint en un globus que es va inflant a un ritme
lent, desprs anem a anar deixant escapar l'aire i sentint com el globus es va
desunflant a poc a poc fins a quedar buit.

- La tortuga que s'amaga. (Relaxaci muscular progressiva). Estirats de cap

per avall, som una tortuga que va amagant el seu cap i replegant les seves
potes, fins que noms es vegi la closca. El nen ha d'haver encongit i tibat els
msculs dels braos, cames i coll. A continuaci surt el sol i l'animal torna a
apuntar molt a poc a poc el seu cap, al mateix temps que va estirant les
extremitats, deixant-les disteses i relaxades.

- Carrera de caragols. L'adult i el petit van a competir en una carrera, com si

fossin caragols. Per com s una prova molt especial, el guanyador s el que
arriba l'ltim, de manera que aniran avanant a cmera lenta, exercitant-se en
moviments summament lents i progressius. Paradoxalment en aquesta ocasi
aprendr que la recompensa arriba quan un s capa denlentir els seus
moviments i ser conscient dels msculs que cal tibar en cada tram.

- Retransmetent la jugada. Aquesta s una tasca basada en la tcnica de les

autoinstruccions. Pretn modificar les verbalitzacions internes que es donen
quan es realitza qualsevol activitat, i substituir-les per missatges ms apropiats
per aconseguir el seu xit. L'objectiu no s ensenyar al nen qu ha de pensar,
sin com ha de fer-ho, aprendre una manera adequada de resoldre els
fracassos, fer front a noves demandes i augmentar la resistncia a la demora de
les recompenses.
Se li explica que ha danar retransmetent en veu alta el que vagi fent, i que ha
de llanar-se missatges positius, com si fos el seu propi entrenador personal,
tals com:

(Davant un error): Ostres! no pensava que b no passa res!, noms haig

d'esborrar. Encara que cometi un error puc seguir fent-ho lentament i amb
atenci.
He acabat! I ho he fet molt b!.