Desigualdad de La Mortalidad Infantil en Barcelona

1
Evoluci i desigualtats de la mortalitat infantil a Barcelona

(1860-1936): una revisi de la seva historiografia
Francesc Muoz Pradas*
Roser Nicolau-Nos*
Introducci1
Com succe en altres ciutats contempornies, el creixement demogrfic de Barcelona al

llarg del segle XIX, esperonat per la seva expansi com a centre industrial i de serveis,
tingu, en el component migratori, un dels seus motors impulsors (Nadal Oller 1983,
Vidal 1985, Lopez Gay 2004 ). Al costat daquest, una elevada mortalitat operaria en
sentit contrari, minvant la intensitat de laugment final. Aquestes pgines tenen com a
objectiu revisar la percepci dels contemporanis i les elaboracions de la historiografia
posterior sobre el paper daquest component del creixement natural de la ciutat a partir
de 1860. Aquesta s una data censal que tamb podem considerar com a inici de
lexpansi territorial de Barcelona, un cop enderrocades les muralles, de la m del Pla
dissenyat per Ildefons Cerd. Noms apuntar que una ciutat que aleshores tenia gaireb
250.000 habitants, lany 1930 havia multiplicat per quatre el seu nombre, la qual cosa
vol dir que necessriament hagu dexperimentar tot un seguit dintenses
transformacions demogrfiques. Aquest text, per, ms que concentrar latenci sobre la
mortalitat general, vol fer mfasi en la mortalitat de la poblaci infantil. Si hi ha un grup
de poblaci rellevant per explicar els progressos en les expectatives de vida en les fases
centrals de la moderna transici demogrfica, aquest s el dels menors de cinc anys.2
Aquest estudi sestructura en tres apartats i una conclusi. En el primer, revisarem la
producci estadstica i les obres publicades abans de la Guerra Civil sobre la mortalitat
general i en particular la infantil a Barcelona ciutat. En el segon, ens ocuparem de la
literatura mdica de lpoca, amb especial atenci a la diagnosi feta pels metges sobre
els determinants immediats de la mortalitat dels nens. En el tercer, revisarem les
principals orientacions seguides per la recerca historiogrfica a lhora de tractar aquest
tema. Finalment, durem a terme un exercici davaluaci del conjunt daportacions
revisades i suggerirem possibles lnies de recerca.
* Universitat Autnoma de Barcelona.

1. Aquest treball forma part del projecte Desigualdad, niveles de vida y salud: Espaa siglos XVIII-XX HAR2010-
20684-C02-01.
2. En el trnsit duna esperana de vida al nixer de 26 anys de la poblaci de Barcelona al voltant de 1860, segons
els clculs de Saz (1968), als 49 anys de 1930 (Anuari Estadstic de la ciutat de Barcelona), a prop dun 55% de
laugment de 23 anys entre les dues dates va ser degut a la millora de la supervivncia dels menors de 5 anys.
XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona
30 de novembre i 1 de desembre de 2011
2
La mortalitat infantil a Barcelona (1860-1936):

la construcci de levidncia estadstica
Al llarg del dilatat perode triat en aquest estudi, lelaboraci de les estadstiques de
poblaci i, en concret, les corresponents a la mortalitat va travessar diverses etapes en
el procs dinstitucionalitzaci de ladministraci estadstica, tamb viscut per altres
ciutats a Espanya i Europa. La conseqncia principal daquesta circumstncia es
mostra en les Taules 1 i 2, on selabora un llistat de les diverses fonts estadstiques i
dels criteris aplicats en la publicaci de les dades sobre la mortalitat a Barcelona,
incloent-hi, bviament, les relatives a la poblaci infantil, a partir de 1860.3
Lobservaci de tots dos quadres permet dextreure un parell de conclusions rellevants:
en primer lloc, levidncia de la discontinutat i la variabilitat dels criteris estadstics
utilitzats en el tractament de les dades; en segon, la coexistncia de diverses vies de
publicaci de les estadstiques de mortalitat.
Per entendre caracterstiques com les ara assenyalades, cal recordar que limpuls de
la producci estadstica en aquesta poca no es pot deslligar del seu context sanitari i de
les iniciatives poltiques. Els trets bsics dels orgens de lèstadstica municipal a
Barcelona, i particularment de la relativa a la demografia mdica, han estat reconstruts
(Rodrguez Ocaa 2005; Urteaga i Nadal 2002). A partir daquestes referncies, sabem
que la institucionalitzaci daquests tipus destadstiques no va estar exempta de
disputes professionals i poltiques, en el marc de canvis ms generals en el govern de la
ciutat. La conseqncia ms gran hauria estat la dificultat per consolidar sries
contnues i homognies dinformaci estadstica. Especficament, pel que fa a les dades
sobre defuncions, les etapes cobertes per lAnuari Estadstic de la Ciutat (1902-1920) i
la Gaseta Municipal (1927-1936) haurien estat les que mantingueren ms lestabilitat de
criteris. Aix i tot, cal observar, en el cas de la publicaci de les causes de mort, una
discontinutat notria, com s el fet que la classificaci detallada de causes de mort
seguida en lAnuari des de comenaments de segle hagi estat reemplaada per la llista
abreujada a partir de la seva publicaci a la Gaseta Municipal.
A la segona meitat del segle XIX, la formaci o consolidaci, en alguns casos
dinstitucions estadstiques a les administracions pbliques europees, va impulsar la
producci destadstiques de mortalitat en una perspectiva comparada (Dupquier i
Dupquier, 1985, captol 10). La combinaci daquesta visi amb els avenos en el
coneixement biomdic, lanomenada revoluci microbiolgica, palesaren que, tot i ser
molt elevada la mortalitat infantil, era possible intervenir sobre la seva evoluci. Per al
conjunt de lEuropa Occidental, els dos darrers decennis del segle XIX marcarien linici
duna etapa en la qual selabor una diagnosi i es plantejaren poltiques adreades a
actuar sobre aquells elevats nivells de mortalitat infantil (Rollet 1997). Amb intensitat i
estratgies diverses en cada pas, lexistncia dun corrent internacional, reflectit per
exemple en els congressos internacionals sobre Higiene o sobre les Gotes de Llet, que
comparteix la percepci i lanlisi del fenomen, seria un smptoma de la consolidaci
daquesta nova perspectiva (Rollet 2001).4
3. Aquestes dues taules fan referncia noms a les estadstiques publicades a la ciutat de Barcelona, no inclouen la
referncia a altres fonts, com ara les corresponents al Movimiento Natural de la Poblacin o als diversos
Boletines publicats per ladministraci en la segona meitat del segle XIX i primers decennis del segle XX.
Descripci de lorigen i caracterstiques daquestes fonts, amb atenci al seu contingut sanitari a Bernabeu
(1992).
4. La confirmaci estadstica del descens sostingut de la mortalitat infantil hauria darribar ja entrat el segle XX, un
cop que els pasos ms avanats en aquest tema (Anglaterra, Frana, Alemanya) completaven les sries de taules

3
Taula 1. Publicacions amb estadstiques de mortalitat de la ciutat de Barcelona (1860-1936)
Publicaci Cronologia Autors/Editors

Movimiento de la Poblacin de Barcelona 1861-1880 Colomer
Gaceta Sanitaria de Barcelona 1888-1907 Nin / Comenge / Llorens / Ronquillo
Gaceta Mdica Catalana 1899-1909 Comenge / Radu
Anuario Estadstico de la Ciudad de Barcelona 1902-1920 Negociat dEstadstica (Escud)
Medicina Social 1911-1919 Radu
Moviment Natural de Barcelona 1920 Radu
Gaseta Municipal de Barcelona 1923-1936 Institut Municipal dEstadstica
Revista de Servicios Demogrficos y Sanitarios 1929-1933 Ajuntament de Barcelona
de Barcelona
Font: Galera (1978)
Taula 2: Variables relacionades amb la mortalitat recollides a les publicacions estadstiques de la

ciutat de Barcelona (1860-1936)5
tems Tabulaci Cronologia

Grups dedat Grups: 0-2 anys, 3-6 a., 6-13 a. 1880-1904
Grups: <1a., 1-4a., 5-9 a.,10-14 a. 1902-1921/1926-1935
Grups: mesos i edats simples < 5 a. 1926-1935
Causes de mort Classificacions prpies grans grups de causes S XIX
Classificacions internacionals i revisions (1900, 1901,1920 i 1929): 1904-1935
-Llista detallada 1904-1920
-Llista abreujada 1923-1935
Detall territorial Barcelona i pobles agregats 1890-1899
Districtes Municipals 1890-1935
Detall cronolgic Any natural s. XIX-1935
Mesos s. XIX-1935
Dies 1926-1935
La ciutat de Barcelona, mitjanant les seves autoritats poltiques i sanitries, a banda de

la mateixa professi mdica, hauria participat daquest corrent, com en serien testimonis
dues lnies dactivitat: levoluci de la producci estadstica sobre mortalitat i dels
criteris de tractament daquestes dades, i la producci dinvestigacions mdiques i
estadstiques especfiques sobre mortalitat infantil. Els mateixos contemporanis no
noms eren conscients daquest procs, sin que, a ms, limpulsaren, amb estils i
orientacions diferents segons les ideologies poltiques o les doctrines mdiques. Tot
aix, en el context de les discussions sobre el tipus de reformes urbanes necessries per
a una ciutat en creixement continuat que es succeren des de lenderrocament de les
muralles fins lesclat de la Guerra Civil.
de mortalitat realitzades al llarg del segle XIX. Durant aquest segle les fluctuacions en les sries demogrfiques no
feien fcil inferir un canvi de tendncia.
5. Les coordenades cronolgiques acoten els perodes al llarg dels quals regularment la publicaci va tabular la
caracterstica indicada.

4
Pel que fa especficament a la mortalitat, el treball estadstic, particularment al llarg

del segle XIX i fins a comenaments del segle XX, va transcorre per dues vies. Una va
ser la recerca de la tabulaci estadstica amb uns criteris homologables i estandarditzats
amb els de la resta destadstiques nacionals i internacionals de lpoca. En el cas
particular de la mortalitat dels infants, calgu esperar al segle XX i a la publicaci de
lAnuari Estadstic de la Ciutat per que la tabulaci detallada de les defuncions dels
menors de cinc anys que diferenciava entre els morts menors dun any i entre un i
quatre anys complerts fos adoptada de manera regular. Ara b, no fou fins 1927 que es
public la mortalitat dels nens per edats simples i per mesos, en el primer any de vida.
En aquest mateix mbit, la classificaci de les causes de mort, que en el segle XIX
sestablia sota criteris propis, a partir de lany 1903 adopt la proposta de Bertillon,
aplicada a la ciutat de Pars des de 1896 i que va ser una de les bases de la primera
classificaci internacional de causes de mort. Tot aquest procs no resta al marge
descrutinis crtics sobre aspectes relatius a la qualitat del registre, com, per exemple,
dels nascuts morts o de les causes de mort (Ronquillo 1896, Blanc 1905) o sobre les
classificacions adoptades al llarg del perode aqu estudiat (Ronquillo 1895, Radu
1904, 1923).
Tot aquest seguit de treballs estadstics havien de permetre respondre a dues
preguntes que des del darrer decenni del Vuit-cents planaven sobre els interessats en les
reformes sanitries i urbanes: quin era el nivell real de mortalitat de la ciutat i quina
havia estat la seva evoluci cronolgica. El seguiment dels treballs publicats aleshores,
permet dapreciar lexistncia dun cert consens en la resposta al primer interrogant,
bastit al voltant dels segents eixos: la convicci que el registre estadstic de les
defuncions a la ciutat de Barcelona s acurat i complet;6 la presncia de defuncions
registrades a la ciutat que no correspondrien als seus residents, sin als transents, i
molt particularment als expsits recollits a les institucions de caritat; a causa del seu
carcter de gran centre urb i el corrent immigratori associat, un clcul acurat de les
poblacions de referncia resultaria fora difcil.
Per tant, la combinaci dun registre de defuncions dindividus no empadronats amb
una poblaci no ben recomptada noms podia esbiaixar a lala les taxes brutes de
mortalitat de la poblaci.
Un discussi primerenca i detallada de tots aquests aspectes la va dur a terme
Figuerola en dates anteriors al perode aqu estudiat. En la seva obra Estadstica de
Barcelona en 1849, lestudi especfic de la mortalitat de la ciutat ocupa una bona part de
les pgines dedicades a la poblaci. Figuerola dur a terme una recopilaci
destadstiques diverses, amb la finalitat de poder diferenciar entre la mortalitat
domiciliaria i lhospitalria. Considerada en la perspectiva cronolgica del dilatat
perode de temps aqu revisat, la seva tasca va resultar fora singular i, de fet, rest
sense continutat posterior. Inspirats o guiats per altres propsits, els estudis de Cerd
(1867) i de Garcia Faria (1893) no varen adoptar la seva perspectiva. Figuerola va
reunir defuncions dels registres municipals, va diferenciar, com sha dit, entre els morts
a domicili i als hospitals. Tamb classific les morts en funci de caracterstiques com
ara el sexe, lestat civil i locupaci. Sobre alguns dels resultats que nextreu, tornarem
ms endavant.
A partir de la publicaci regular de dades a finals de la dcada dels vuitanta del
segle XIX, la reavaluaci i discussi de lindicador agregat de mortalitat de Barcelona i
6. Apreciaci defensada per Figuerola (1851), mantinguda per Garca Faria en el seu opuscle de 1895 i reiterada pels
redactors de lAnuari Estadstic de la ciutat de Barcelona.

5
la seva tendncia torna a les ressenyes demogrfiques sobre la ciutat. Un dels ms actius
al respecte ser Comenge, que al llarg dels seus balanos anuals sobre la demografia de
la ciutat publicats a la Gaceta Mdica Catalana, no deix dìnsistir que les taxes oficials
de mortalitat per mil habitants (el que ell anomena mortalidad proporcional) no
mostren la incidncia real del fenomen a la ciutat. Aix, per exemple, per lany 1902,
contrasta lestimaci oficial de 24,9 per mil amb la seva de 20,6 un cop ajustada la xifra
total dhabitants de la ciutat (Comenge 1903). Una operaci semblant va fer Gonzlez
(1903) a lhora de comparar la mortalitat barcelonina amb la daltres capitals espanyoles
i europees, en el seu estudi publicat a lAnuari Estadstic de la Ciutat de Barcelona de
lany 1903, per ell observ una diferncia no tan marcada, de 24 a 23 per mil, desprs
dajustar la magnitud del denominador.
En aquest context, un tema particular de discussi tamb plantejat per Comenge
va ser el dels efectes estadstics (i sanitaris) de lagregaci dels municipis del voltant de
la ciutat, lany 1897. La Memria elaborada per Blanc, premiada pel Cos de Metges
Municipals i publicada el 1905, va dedicar atenci a aquest aspecte mitjanant lanlisi
comparativa de les freqncies de defuncions per grups dedat i per malalties abans i
desprs de lagregaci, la qual cosa li permet de concloure lexistncia de condicions
de mortalitat diferents entre la ciutat antiga i els pobles agregats.
Pel que fa a levoluci cronolgica de la mortalitat, els estudis de Comenge i els
publicats a lAnuari Estadstic suggeriren que, des de mitjan dels anys vuitanta del segle
XIX, la mortalitat general a la ciutat estaria en retrocs. Una apreciaci semblant pot
trobar-se tamb en el treball de Gonzlez (1903), on a partir de la srie reconstruda de
taxes de mortalitat, constata un descens del 32,5 per mil lany 1874 al 24,1 per mil lany
1903.
La producci darticles especfics sobre la mortalitat infantil al llarg del segle XIX
sembla ser notriament inferior respecte a la del segle XX.7 A banda dels treballs de
Bartomeus (1884) i Cots (1885) i els monogrfics sobre alguna epidmia (la de
xarampi del 1881-1882, de Nin 1883 i Planelles 1883) caldr esperar als primers anys
del segle XX per registrar un nou cicle en la publicaci destudis. A ligual que en altres
localitats espanyoles i europees, durant el primer decenni del segle XX, les institucions
mdiques barcelonines convoquen concursos i estimulen les publicacions adreades
directament al coneixement de la mortalitat infantil.
Dabans de 1860, disposem duna aportaci rellevant en all que fa referncia a les
estimacions de la mortalitat dels menors de 5 anys. Figuerola, en la seva Estadstica de
Barcelona en 1849, realitz un exercici destimaci en el context dun centre urb amb
presncia de poblaci institucionalitzada. Amb totes les estadstiques de mortalitat
reunides va poder construir una taula de mortalitat, noms a partir de les morts per edat
el conegut com a mtode Duvillard,8 per a homes i dones. Aquesta taula resulta de
particular inters, perqu en reconstruir levoluci de la mortalitat per edats simples
permet conixer la distribuci de les defuncions fins als cinc anys i, a ms, durant els
primers dotze mesos de vida. Els seus resultats mostraven una mortalitat el primer any
de vida per al conjunt de la ciutat de 308 i 268 per cada mil nascuts, nens i nenes
respectivament, i de 225 i 187 quan es consideraven nomes els nens i les nenes residents
en els domicilis i sexcloen els hospitals.
Tot i latenci dalguns autors a les dades de mortalitat infantil de Barcelona durant
la segona meitat del segle XIX, sembla que no fou fins els articles de Comenge, publicats
7. A la bibliografia compilada per Galera (1978), per a la segona meitat del segle XIX noms hi ha ressenyats dos
estudis sobre mortalitat infantil, mentre sn una vintena els publicats al segle XX, abans de 1936.
8. Per a una descripci daquesta taula en el seu context histric vegeu Jonkheere (1965).

6
a la Gaceta Mdica Catalana entre 1899 i 1901, que hi hagu disponible una
quantificaci del fenomen i, tamb, un assaig de fixar una primera evidncia sobre la
cronologia del seu descens. A ms, li don una presentaci en termes de mortalitat
diferencial, per classes socials. Cal observar, per, que ara lestimaci sajusta a un grup
dedat de 0 a 3 anys i sempre el cmput sest fent noms a partir del registre de
defuncions. Les dades, per, li permeten apreciar proporcions dbits de distinta
magnitud entre les classes: rica, mitjana i pobre. Amb una major mortalitat entre els
infants de la classe pobre en els primers tres anys de vida9. Pel que fa a levoluci
cronolgica, la reconstrucci per al perode 1889-1898 el porta a concloure que a partir
de 1891 amb lnica excepci dun pic de mortalitat el 1896, la mortalitat infantil a la
ciutat de Barcelona est en retrocs.
Autors posteriors (Quintana 1914, Salvat 1915) posaran tamb mfasi en altres
aspectes diferencials de la mortalitat infantil, com la seva distribuci espacial a la ciutat,
per no oferiran noves estimacions, ats que sovint el que analitzen sn, directament, les
xifres brutes obtingudes de les estadstiques municipals. A comenaments del segle XX,
la cartografia urbana daquesta mortalitat s coneguda. Aix, dins lespai barcelon
destaquen els elevats nivells dels districtes ms densos del centre de la ciutat (per
exemple, el Districte V) i la Barceloneta, com el treball de Salvat vol illustrar.
Ara b, tot i observar un retrocs en els nivells de mortalitat infantil, la seva
avaluaci fou reiteradament qualificada de negativa al llarg dels primers decennis del
segle XX. LAcadmia dHigiene de Catalunya public, lany 1906, un rnquing de la
mortalitat dels menors de 5 anys per comarques, i el Pla de Barcelona presentava un
dels valors ms elevats (Xalavader i Presta, 1906). Per a la mateixa poca, la mortalitat
infantil savaluava com a excessiva si superava els 90 o 95 morts per cada mil nascuts
vius, ja sigui la formulaci de Budin (mortalitat situada entre 90 i 190 per mil) o la de
Bertillon (major de 95 o 100 per mil). Calgu esperar fins els anys 1930, per a qu amb
la perspectiva ja contrastada duna millora de la supervivncia infantil es qualifiqus de
progrs la situaci daleshores respecte a la viscuda al voltant del 1900 (Aiguader, 1934
i Pons, 1929 ).
En aquesta revisi dels estudis contemporanis de mortalitat infantil restarien per
esmentar els treballs sobre els expsits de la Casa Provincial de Maternitat i de Caritat
elaborats per Rull i Cabot (1889), Mascar (1887) i Valls (1918). Aquests estudis
sàdrecen ms aviat a lanlisi del funcionament de la instituci i dels mecanismes per a
millorar la seva gesti i impacte sobre la supervivncia dels nadons ingressats. Aix, la
preocupaci pel reclutament i qualitat de les dides fou un tema recurrent en tots aquests
autors. De tota manera, un treball com el de Rull i Cabot explora aspectes dinters
demogrfic, com lestacionalitat de la mortalitat, les causes de mort i el rgim
alimentari, entre daltres. Lestadstica municipal va publicar a lAnuari Estadstic del
1902 una taula amb el recompte de morts menors de cinc anys en establiments de
beneficncia entre 1878 i 1902, tot i que precisa que fins 1901 les defuncions
corresponen a totes les edats.
9. Per cada 100 defuncions entre 0 i 13 anys, hi ha 78 entre 0 i 3 anys per als nens de la classe pobra, mentre per a les
classes mitjana i rica representen el 73% i el 66%, respectivament.

7
Salut i supervivncia infantil a Barcelona:

la diagnosi mdica contempornia
Un cop establerta levidncia estadstica, la diagnosi sobre les causes i la proposta de

poltiques sanitries reb latenci dels metges. Duna banda, dels mateixos que
contribuen a la confecci i anlisi de les estadstiques, i de laltra, dels especialistes en
la infncia, s a dir, dels primers pediatres. La institucionalitzaci daquesta especialitat
mdica ja shavia iniciat a Espanya a finals del segle XIX (Rodrguez Ocaa 1996). La
primera ctedra daquesta matria a la Universitat de Barcelona locup Rull,
inicialment com a catedrtic dObstetrcia i Infncia i a partir de 1888 de Pediatria (De
enfermedades de los nios en la seva denominaci inicial). Quan aquest va morir el
1891 fou substitut per Martnez Vargas, que ocup el crrec fins lany 1931.
Tres aspectes serien de inters a destacar en la literatura mdica de la poca10 en
relaci al tema daquesta comunicaci: les malalties infantils i les causes de mort
associades, el creixement fsic i lestat de salut de la poblaci escolar i la rellevncia de
determinats factors com a causes principals de les pautes de mortalitat observades.
Amb independncia del sistema de classificaci adoptat de les causes de mort, la
diagnosi mdica distingia tres grans grups de malalties: les epidmiques, les infeccioses
tradicionals (per exemple, el xarampi o la verola) i les localitzades en determinades
rees anatmiques, com ara les vies respiratries i laparell digestiu. Daquests tres
grups, si deixem de banda el carcter conjuntural dels pics epidmics i la correcta
percepci dels contemporanis sobre el retrocs de la verola, molt probablement sn el
bloc de les esmentades respiratries i digestives aquelles que van rebre una major
atenci dels metges. La incidncia de la diarrea, les bronquitis (pneumnies) i, fins i tot,
la tuberculosi, seran sovint assenyalades com les malalties principals que sostenen els
elevats nivells de mortalitat infantil de la ciutat. A lhora de confeccionar les seves
diagnosis, els autors utilitzen diversos esquemes explicatius, tot combinant factors
causals diferents. En aquest punt, laproximaci varia segons sigui lobjectiu: la
mortalitat general o la infantil.
Les monografies de Blanc (1905) i Coll (1900) comparteixen un mateix esquema
explicatiu, on sentenen els elevats nivells observats de mortalitat com a resultat de tres
grans factors: les prctiques higiniques domstiques, les pautes dalimentaci infantil i
lentorn familiar. Prou conscients els metges de lpoca que els dos primers anys de
vida eren crtics per a garantir la supervivncia, i assenyalades les malalties de major
prevalena i letalitat, la diagnosi sobre les causes apuntava cap a factors concrets, com
ara: les falses creences sobre la salut dels nens (incloent-hi les corresponents a
lalimentaci desprs de finalitzar la lactncia), lalletament artificial o amb dides,
lestat civil (la legitimitat) i la condici laboral de les mares i, en general, el tipus
dentorn social. Tot i que latenci a la mortalitat infantil es mantingu sempre viva al
llarg del primer ter del segle XX, ms aviat en les revistes mdiques o les impulsades
per les associacions de lluita contra la mortalitat infantil, no sembla recuperar-se un
focus monogrfic sobre el tema fins al Sis Congrs de Metges de Llengua Catalana
lany 1930 (Brossa, 1930). Els treballs aplegats tracten una gran varietat daspectes i
gaireb exclusivament a partir de les estadstiques oficials, com ara la mortalitat fetal, la
morti-natalitat, les diferncies ciutat-camp, la incidncia de la tuberculosi, etctera. Per
a lhora de plantejar-se aquells factors que augmenten el risc de contraure malalties
10. Per tal de tenir una panormica ms general sobre les idees mdiques i demogrfiques de lpoca poden consultar-
se Nadal (1965), Simn (1995).

8
entre els nens, continuen esmentant la misria i la ignorncia, un cop que la

preocupaci exclusiva pel tipus dalletament semblaria relaxar-se en un context de
major disponibilitat daliments substitutius. Si de la mortalitat dels infants passem a la
del total de la poblaci, lesquema explicatiu hi afegeix nous factors: el clima i les
caracterstiques fsiques de lentorn, la densitat o les condicions de lhabitatge, entre els
mes repetits (Blanc, 1905; Gonzlez Ballester, 1903).
La preocupaci per aquests aspectes, ms les noves idees higienistes, es troben
darrere de latenci de les autoritats municipals per lestat de salut de les poblacions
escolars. En aquest punt sadoptaren diverses iniciatives, com ara la creaci de la
inspecci escolar i de les colnies destiu o dactivitats a laire lliure, els anomenats
Banys de Mar. Lany 1909, la Comisin de Higiene de la Infancia va editar una
memria de les colnies escolars dels anys 1906, 1907 i 1908, amb dades i tractament
estadstic a crrec de Comenge, bsicament adreada a avaluar el seu impacte sobre el
pes i lalada dels nens, confirmant-ne la millora de tots dos parmetres en totes les
edats. Lany 1918, la Comissi de Cultura organitz els Banys de Mar a la ciutat de
Barcelona (vegeu Ajuntament de Barcelona, 1920). Al voltant de mil nens, entre 8 i 13
anys, foren seleccionats cada any, desprs de la corresponent revisi mdica, per fer
exercicis fsics a les platges de Barcelona al llarg de tres setmanes. Una publicaci de
1923, la revista Infantia Nostra, estimava en 4.000 el nombre de nens que van gaudir
daquella activitat.11 Ats que lestat fsic dels nets triats era menys saludable que la
mitjana del conjunt, no pot sorprendre que, per al segon any, 1919, la proporci de nens
considerats en un bon estat de nutrici i salut noms fos del 14%.
Si un tema polaritz latenci de la professi mdica, en relaci a la mortalitat dels
infants, va ser el relatiu a lalimentaci dels nadons. La preocupaci per la nutrici
infantil en edat escolar pot considerar-se una extensi daquesta atenci sobre lestat
nutricional dels primers anys de vida. Amb la creaci de noves escoles municipals, el
disseny diettic dels diversos pats formava part del mateix projecte pedaggic (Cuss i
Garrabou, 2004). La discussi sobre lalimentaci dels nadons incloa un primer debat
sobre el paper de lalletament matern i de lartificial i la funci de les dides, i un segon
sobre el tipus de llet (de vaca o de cabra, crua o bullida) i les pautes del seu consum.
Totes dues qestions no feien ms que reflectir, en el cas barcelons, debats mdics i
socials existents aleshores a escala internacional. La producci de treballs sobre aquests
aspectes dels metges barcelonins fou relativament continuada entre finals del segle XIX i
els anys trenta del segle XX (Vidal Solares, 1898, 1919; Goday, 1928 i Vidal Jordana,
1930). Duna manera fora resumida, podria afirmar-se que al llarg daquests anys,
sense deixar de defensar lalletament matern, varen anar acceptant lartificial, i ordenant
el trnsit cap a lalimentaci slida una vegada finalitzava letapa de lactncia. Guiada
molt sovint per un objectiu divulgador, sàprecia de forma clara en lestratgia mdica
la voluntat, com va deixar escrit el doctor Garca Quintana (1914), de collocar
lalletament, en particular lartificial, sota control del metge.
Lobjectiu final de totes aquestes diagnosis i estudis no era cap altre que donar
suport a la proposta diniciatives sanitries. Algunes daquestes des de lAjuntament
tingueren una traducci legal o normativa (amb la promulgaci de reglaments sanitaris),
per daltres mobilitzaren recursos humans i materials. Aquest seria el cas de les Gotes
de Llet a Barcelona, i particularment la promocionada per lAjuntament i situada, a
11. Segons el cens de poblaci de 1920, a la ciutat de Barcelona el total de nens (dambds sexes) dentre 8 i 13 anys
era de 65.289.

9
partir de 1914, en el nou edifici de la Casa Municipal de Lactncia. Creada lany 1904,12
no fou lnica per s la principal via dintervenci sanitria sobre les condicions
dalimentaci infantil a la ciutat de Barcelona. Entre els seus objectius estava promoure
lalletament matern, per tamb garantir la qualitat de lartificial, mitjanant el control
sanitari de la llet. Una mitjana de 1.500 nadons eren atesos cada any i un total de 88.239
milers de litres de llet podien arribar a ser distributs anualment. Pot estimar-se que al
voltant dun 6% dels naixements de la ciutat haurien estat sota control daquesta Gota
de Llet.13 s important observar que aquestes intervencions havien estat dissenyades
amb un objectiu clar: incidir en la millora de la supervivncia daquells grups dinfants
sotmesos als majors riscos de morir. Aquest plantejament continuava una lnia de
diagnosi que, des de finals del segle XIX, shavia preocupat per identificar els sectors
socials de la poblaci amb pitjors expectatives de sobreviure. A Barcelona, al costat
daquestes iniciatives pbliques shi sumaren tamb les privades, com la creaci de la
fundaci Lucha contra la mortalidad infantil de Barcelona (Isern, 1945). El 1920
sestabl la primera junta directiva daquesta fundaci i un primer dispensari al carrer
Carders. I fins lany 1931, cinc dispensaris ms sobriren a la ciutat. A ms, latenci
hospitalria infantil tamb va crixer en el primer ter del segle XX. Aix, a lHospital de
Nens Pobres se li afegiren els serveis peditrics de lHospital Clnic i del nou Hospital
de la Santa Creu.
Lestudi de la mortalitat general i infantil de Barcelona: laportaci de

la historiografia actual
Des dun punt de vista historiogrfic, lestudi de la mortalitat infantil de Barcelona cal
situar-lo dins dun context multidisciplinari. En efecte, a banda dels estudis
especficament de demografia histrica, tamb hi estan relacionats els elaborats des de
la histria de la Medicina, lambiental, de lEducaci i, bviament, de la histria social i
econmica. Cal, doncs, tenir en compte totes aquestes dimensions a lhora de fer una
revisi del tema.
Lestudi de la mortalitat infantil histrica de la ciutat de Barcelona no ha estat
objecte de cap recerca especfica. Aix no vol dir que no puguin reunir-se treballs que
tractin diversos aspectes connectats amb el comportament daquest fenomen. Tot i
acceptant el risc propi duna classificaci, el conjunt daportacions historiogrfiques
dinters per a aquesta comunicaci podria agrupar-se en tres grans eixos temtics: a) la
higiene pblica i la professi mdica; b) les condicions ambientals i espacials de la
ciutat, incloent-hi en aquest apartat els aspectes relatius a les infraestructures urbanes; i
c) els aspectes demogrfics relacionats amb la mortalitat a la ciutat.
Els estudis sobre la salut publica a Barcelona i levoluci del saber mdic han
produt una literatura extensa que no s possible presentar aqu en tot detall.
Lorientaci de la historiografia sha adreat, duna banda, a lanlisi de la formaci de
les poltiques pbliques de salut, tot analitzant el seu context sanitari (fora condicionat
per les onades epidmiques) i poltic (Grabuleda, 2002). En aquest punt, latenci s`ha
concentrat en el procs de reforma urbana engegat a partir de lexpansi de la ciutat pel
Pla Cerd i els plantejaments de les millores en les obres pbliques sanitries. Des del
12. En una decisi que no desconeixia el context internacional, ans al contrari, com per exemple en seria testimoni el
breu text den Soley (1904).
13. Estimacions de Muoz Pradas a partir de lestudi de les estadstiques mensuals i anuals de la Casa Municipal de
Lactncia publicades a la Gaseta Municipal de Barcelona.

10
punt de vista cronolgic, lhoritz de molts dàquests treballs seria el darrer ter del
segle XIX (Capel i Tatjer, 1991). Daltra banda, tamb sha ests a considerar les seves
conseqncies, posant un mfasi particular als processos de segregaci espacial i de la
millora en la higiene pblica, no tant pel que fa a la privada. En aquest punt, semblaria
que abans de la guerra civil la ciutat no garantia, en la majoria de llars, uns estndards
de qualitat higinica suficients (Tatjer, 2001). De tota manera, una tesi comuna en
aquesta aproximaci s la relativa al carcter rellevant, per no exclusiu, que les
poltiques pbliques de sanejament urb haurien tingut per explicar el descens de la
mortalitat a la ciutat de Barcelona (Capel i Tatjer, 1991). A banda dàquestes i dàcord
amb el plantejament de Plasencia (1991), un seguit dìnstitucions existents o creades a
la ciutat als darrers decennis del Vuit-cents (la Casa Municipal de Misericrdia,
lHospital de Nens Pobres, lAsil Bressol del Nen Jess, etctera) amb un canvi en les
orientacions de les seves intervencions al llarg del primer ter del segle XX, haurien
impulsat les millores en salut materna-infantil experimentades per Barcelona. En aquest
procs, primer la Mancomunitat i desprs la Generalitat haurien exercit una gran
influncia. Pel que fa a la historiografia mdica, una gran part dels estudis ressenyables
segueixen dues vies distintes. Una s lanlisi de la literatura, normalment, amb una
orientaci monogrfica; per exemple, sobre lalletament (Fuentes, 1996), lalimentaci
(Calbet, 1974) o la difusi de preceptes higinics (Lobo, 2000). Laltra, ms interessada
en seguir i reconstruir el procs dinstitucionalitzaci de la pediatria catalana,
sorientar cap a determinades personalitats mdiques i associacions cientfiques o
anlisi de revistes i congressos. Aquests estudis permeten disposar de les fites
cronolgiques principals daquest procs, comenant pel segle XIX (Orsola, 1995;
Ramis, 1996).
Làtenci als factors dordre espacial i les infraestructures urbanes sha focalitzat en
dos aspectes. Un ha estat lestudi de labastiment daigua a Barcelona. El treball
monogrfic de Martn (2007) ms aviat sorienta a reconstruir la histria de la gesti del
recurs entre les dues exposicions universals i el component demogrfic s contemplat
com un factor de la demanda. Per tamb sexaminen les conseqncies que la qualitat
de les aiges tenen en la salubritat de la ciutat i, aix, en la salut dels habitants. Un segon
aspecte s el relatiu a lavaluaci de la segregaci espacial i la densitat com a factors
determinants dels nivells de mortalitat urbana. La segregaci espacial ha estat senyalada
com a una de les principals conseqncies socials del procs de modernitzaci urbana
experimentat per Barcelona a partir de 1860. La confecci de lAtles Social per a la
Barcelona de 1930, a partir de les dades del padr de la mateixa data, ha perms
illustrar aquesta circumstncia (Oyon, Maldonado i Grful 2001). Lestudi de la
mortalitat s abordat noms duna forma limitada, ats el tipus de dades disponibles.
Aix i tot, reforaria la imatge de lexistncia duna notable desigualtat social davant la
mort a la ciutat. Amb una major penalitzaci dels sectors ms pobres i amb una major
concentraci de poblaci immigrada daltres regions espanyoles. Pel que fa a la densitat,
cal fer notar que aquest factor, considerat sovint com a determinant principal dels
nivells de mortalitat pels contemporanis, ha estat objecte de reavaluaci en dos estudis
(Cabr i Muoz Ramrez, 1994; Esteve i Recao, 2006). Aquests treballs shan plantejat
de calibrar el paper daquesta variable en lexplicaci dels nivells observats de
mortalitat, a partir de les dades de defuncions i causes de mort contingudes en els
treballs elaborats per Cerd i Garcia Faria. Que lefecte de la densitat no tindria perqu
ser estrictament lineal o que ms que la densitat com a tal podrien ser les pautes

11
docupaci de lespai urb el factor explicatiu rellevant, sn algunes de les noves idees
que es proposen, tot revisant el punt de vista heretat dels contemporanis.14
Finalment, un altre tipus de treballs sha concentrat en la trajectria seguida per la
poblaci institucionalitzada, com ara la dels nens de la Casa Provincial de la Maternitat
i Expsits (Alay, 2001, 2004; Alay i Poblet, 2010; Montiel, 2003, 2011; Rodrguez
2008). Els estudis realitzats han posat laccent sobre el model assistencial dissenyat sota
els principis de lAntic Regim i sotms a un procs de canvi a mida que la poltica de
beneficncia entrava en una era lliberal, amb les peculiaritats prpies daquest procs en
el cas espanyol. A ms de fer mfasi en lorganitzaci de la instituci, i en la seva
estratgia per incorporar a la societat als infants abandonats, hi ha el vessant relatiu a les
condicions de supervivncia dels nens abandonats i les actuacions per millorar-les.
Entre aquests dos aspectes, les poltiques de la instituci semblarien haver absorbit una
major atenci dels investigadors. En concret, lestudi de lorganitzaci de lanomenada
lactncia mercenria, la disponibilitat de les dides (segons circumstncies de lentorn i
dels recursos financers de la prpia instituci) i el seu comportament, han estat senyalats
com elements que permetrien dentendre una part dels nivells observats de mortalitat.
Pel que fa estrictament a la reconstrucci daquells nivells, les xifres reunides
nicament permeten computar de forma directa la relaci entre el total dingressats i el
total de morts cada any. Una part substancial daquests morts serien menors dun any,
per exemple, entre 1888 i 1910 representaven un 88% del total de defuncions. A partir
daquests tipus dindicador, sembla que no s fins el darrer decenni del segle XIX que la
mortalitat daquests infants comena una trajectria de descens irreversible. Pel que fa a
la procedncia geogrfica dels expsits, lèvoluci coneguda fins a comenaments del
segle XX apuntaria cap a una disminuci progressiva dels entrats pel torn, un augment
dels procedents de la maternitat i una davallada dels infants abandonats en les
parrquies barcelonines.
Finalment, quant als estudis demogrfics sobre la mortalitat, cal esmentar lobra de
Sez (1968) sobre la poblaci de Barcelona el 1863 i 1960. Aquest treball inclou
lexercici ms explcit davaluaci, correcci i estimaci de la mortalitat general de la
ciutat i, en conseqncia, de la poblaci menor de 5 anys, disponible fins ara. Lautor
examina el gruix de la informaci estadstica sobre mortalitat i naixements disponible
per a la ciutat per al perode 1859-1863. El seu objectiu s depurar la mortalitat de la
ciutat de lefecte dels transents i aix ajustar-la a la poblaci resident. A la taula de
mortalitat per al perode 1861-64, la probabilitat de morir abans de complir els 5 anys
lestima en un 470 per mil, mentre que la de morir el primer any de vida seria de 205 i
entre el primer i el cinqu aniversari de 331 per mil.
Un estudi posterior sobre la mortalitat de la ciutat de Barcelona (Torrents, Ros i
Gonzalvo, 1997) va tenir com a propsit situar-la comparativament amb la resta de
grans ciutats catalanes (superiors a 10.000 o 20.000 habitants, segons els censos) i les
capitals de provncia a la primera meitat del segle XX. Mitjanant lelaboraci dun
ndex comparatiu de mortalitat varen observar levoluci en el rnquing territorial de la
mortalitat per als anys censals compresos entre 1910 i 1950. En concret, per al primer
ter del segle XX, varen concloure que no ser fins 1930 que la ciutat de Barcelona
assoleix uns nivells de mortalitat sensiblement inferiors de la resta de capitals
provincials. Per a les autores del treball, la transici sanitria no tindr lloc a la ciutat
fins a mitjans dels anys vint.
14. Tallada en la seva obra Demografia de Catalunya (1918) comenta pel que fa a la densitat que potser se li ha
volgut donar excessiva importncia. Radu, en el seu treball de 1904, parla ms aviat de hacinamiento que de
densitat a lhora dinterpretar la cartografia de la mortalitat barcelonina.

12
En el treball historiogrfic actual, els aspectes relacionats amb la mortalitat com a

variable demogrfica han estat abordats en alguns escrits de sntesi. En aquest sentit, la
visi de conjunt de la mortalitat barcelonina sha concentrat bsicament en fixar una
cronologia mnima de la seva transici epidemiolgica, llistar alguns dels factors del seu
canvi i reflexionar sobre el paper daquesta transici en el context general de la
modernitzaci demogrfica de Catalunya. En el primer cas, sha assenyalat que si b
levidncia de retrocessos en els nivells de mortalitat propis del regim demogrfic antic
ja sobservarien a mitjans del segle XIX (Lopez Guallar, 1995), semblaria que caldria
esperar fins als darrers decennis del mateix Vuit-cents per a que tot aquest procs
desemboqus en una ciutat caracteritzada, pel que fa a fecunditat i mortalitat, per un
comportament demogrfic modern. s a dir, amb una mortalitat que, qualificada com a
relativament baixa, experimentar encara el seu major descens prcticament un decenni
abans de la Guerra Civil (Tatjer, 1995). Tota aquesta trajectria sentn impulsada per
les tres lnies de lluita contra la mort, com ara la mdica-assistencial, la higinica-
sanitria i les infraestructures. En el segon cas, sha tendit a subratllar el paper de
filtre que les dolentes condicions de supervivncia haurien suposat per a les
possibilitats de creixement i procreaci del conjunt de la poblaci catalana durant la
seva transici demogrfica (Vidal, 1985). La ciutat rep un allau de migrants joves
exposats a pitjors condicions de vida i majors riscos de morir que en les seves rees
rurals de procedncia.
Conclusi
Un cop tancada aquesta revisi dels estudis publicats en el passat i dels ms recents,
resulta prou evident que la mortalitat infantil a la ciutat de Barcelona, una variable
rellevant de la demografia barcelonina entre 1860 i 1936, no ha estat objecte duna
recerca especfica. Sobta, per tant, el contrast entre la preocupaci pblica sobre el
benestar fsic dels nens, evidenciada pel recorregut fet sobre fonts i documents
contemporanis, amb els centres dinters de la recerca histrica posterior. Malgrat
aquesta constataci, lescrutini de tota aquesta literatura mostra que hi ha materials
dinters per auxiliar una tasca daquestes caracterstiques. Per aquest motiu, en aquest
apartat final, semblaria convenient assajar un balan dàquestes aportacions. Lobjectiu
s dur a terme un breu recompte de punts forts i punts febles que permeti dapreciar
quines lnies de treball podrien considerar-se ms prioritries per tal daprofundir en el
coneixement de la mortalitat infantil barcelonina.
Pel que fa als punts forts dels documents revisats, al nostre parer caldria destacar
els segents:
a) La reconstrucci del context institucional de la producci estadstica

demogrfica a Barcelona.
b) La reconstrucci del context legal, poltic i mdic de les iniciatives i accions en
salut pblica i de la poltica assistencial a Barcelona.
c) El coneixement del funcionament de les institucions relacionades amb el
benestar i salut infantil, principalment de la Casa Provincial de Maternitat i
Expsits.
d) Latenci al problema de la sobreestimaci dels nivells de mortalitat de la ciutat,
conseqncia de la presncia de poblaci transent, hospitalria i
institucionalitzada (per exemple, els expsits)

13
e) La rellevncia, a lhora dentendre la incidncia de la mortalitat infantil, dels

comportaments lligats a prctiques higiniques, particularment en lmbit de la
nutrici del nad
f) El paper de les institucions pbliques de beneficncia i hospitalries en el
desenvolupament de les intervencions sanitries portades a terme a la ciutat,
especialment en el primer ter del segle XX
g) El coneixement de la segregaci social i espacial de la mortalitat a la ciutat. La
persistncia de diferncies socials i espacials de la mortalitat a la ciutat, malgrat,
sobservi una millora general en la supervivncia dels seus habitants.
Ara b, al costat daquests elements, que si b no de forma directa enriqueixen el

coneixement de les condicions de salut dels infants a la ciutat, cal tamb tenir en compte
els seus principals punts febles, susceptibles dagrupar-se en tres grans blocs:
a) En relaci lenfocament conceptual en lestudi de la mortalitat infantil, aqu

referit exclusivament a les aportacions dels contemporanis, saprecia, dacord
amb el que tamb han observats altres autors (Simon, 1995; Fuentes, 1996),
la tendncia a plantejar el seu estudi a partir de determinats biaixos
ideolgics, vinculats a doctrines religioses, poltiques o mdiques, sense
bastir un esquema ms analtic per al seu estudi. Molt sovint es fa evident que
darrera dun factor explicatiu de lelevada mortalitat observada hi ha, ms
que una hiptesi estadstica, epidemiolgica o sociolgica, una concepci
moral sobre el paper de la dona o de la famlia.15
b) En termes de lanlisi demogrfica del fenomen practicada a lpoca, aquesta
fou fora rudimentria. No es varen arribar a utilitzar alguns estris
metodolgics ja disponibles aleshores.16 Daltra banda, la producci i anlisi
estadstica de les dades resta sotmesa a canvis de criteri. Prcticament s
inexistent la tabulaci ad hoc i, sovint, a la literatura mdica sutilitzen
taules estrangeres per illustrar determinats aspectes de la supervivncia
infantil. Aquest seria el cas, per exemple, de ls destadstiques que
relacionaven el tipus dalletament amb determinats nivells de mortalitat
infantil, elaborades pels metges francesos, malgrat que el mateix tipus de
dades sestava recollint de forma sistemtica a la Casa Municipal de
Lactncia de Barcelona.
Amb lexcepci del treball de Sez, lavaluaci de la qualitat i fiabilitat de
les fonts estadstiques no ha estat gaireb practicada pels historiadors de les
distintes especialitats, tot i ser-ne conscients daquesta limitaci. El pes de la
poblaci transent i la incidncia de poblacions institucionals, particularment
de la poblaci expsita, sobre el clcul dindicadors bsics de mortalitat, son
dos aspectes ben advertits per Figuerola en el seu moment que prcticament
no han estat presos en consideraci pels estudiosos de la demografia
barcelonina.
15. No s possible desenvolupar aquest tema en aquest article, per podria resultar fora instructiu comparar la
literatura sobre mortalitat infantil escrita a Catalunya aleshores amb els plantejaments metodolgics
desenvolupats per autors europeus i americans fins als anys trenta del segle XX resumits per Seibert (1940).
16. A la segona meitat del segle XIX ja hi havia un nombre destris metodolgics per a lanlisi demogrfica que
permetien combinar dades de fonts diverses i obtenir indicadors ms refinats, com ara probabilitats de morir, que
ls de proporcions o taxes brutes. Vegeu Dupquier (1985, cap 11).

14
c) Finalment, caldria esmentar com els contemporanis i tamb investigadors

posteriors varen subratllar la incidncia decisiva de les institucions sanitries
o les obres pbliques sobre el retrocs de la mortalitat urbana a Barcelona.
Per lavaluaci daquestes intervencions no sha dut a terme sobre una base
metodolgica ben definida,17 sin molt sovint noms mitjanant criteris
subjectius.
La consideraci de punts forts i febles constitueixen per ells mateixos un catleg de

possibles lnies de recerca, per tamb permeten extreure una conclusi de major abast.
Aquesta tindria a veure amb la manera dentendre la naturalesa de la dinmica de la
mortalitat infantil urbana. Des daquesta perspectiva, caldria contemplar tot el procs de
la seva evoluci entre 1860 i 1936, no com la trajectria seguida per una nica i
homognia poblaci, sin com a resultat de la interacci entre diverses subpoblacions.
Conv observar que els mateixos contemporanis, als inicis del segle XX, ja varen
percebre que la desigualtat social dels infants sostenia els elevats nivells de mortalitat
infantil de la ciutat. En aquest mateix sentit, fixar latenci en la mortalitat de la
poblaci expsita podria resultar del major inters, ats que uns nivells de mortalitat
extrema en aquest subgrup de la poblaci arribarien a empnyer cap amunt els nivells
finals de mortalitat infantil de la ciutat. Al nostre parer, doncs, resultaria ms suggestiu
plantejar-se lanlisi de la mortalitat infantil com lestudi duna mitjana ponderada de
mortalitats de subpoblacions diferenciades segons factors institucionals o socials.18
Determinar els nivells de supervivncia dàquestes subpoblacions i estimar les seves
ponderacions dins la mortalitat infantil total de la ciutat constituirien tasques centrals de
la recerca.
Va ms enll daquestes pgines explorar tots aquests aspectes, per per tal de poder
illustrar mnimament all que sest plantejant sha fet el tipus dexercici presentat a la
Taula 3. Aquests sn uns resultats noms orientatius, ats que encara no podem garantir
la validesa dels parmetres implicats.19 La taula mostra quina podria haver estat la
mortalitat infantil de la ciutat entre 1860 i 1916 (columna 4) segons la combinaci de
diferents proporcions de nadons expsits en relaci als naixements de la ciutat (columna
3) i del seu corresponent nivell de mortalitat (columna 2). Les mortalitats dels nens
expsits i dels barcelonins, degudament ponderades, condueixen al valor final de
mortalitat infantil barcelonina (columna 1), computat a partir de les estadstiques
disponibles.20 Tot i la necessria prevenci a lhora davaluar aquestes xifres, els
resultats, grosso modo, confirmarien all que era desperar, a saber: que a majors nivells
de mortalitat dels expsits la distorsi sobre el cmput real de mortalitat infantil de la
ciutat resultaria ms gran. Segons aquests resultats provisionals, per a la segona meitat
del segle XIX aquesta diferncia entre la mortalitat observada i làjustada podria ser dun
17% de mitjana. Un cop la millora de la supervivncia en la Casa de la Maternitat i dels
Expsits s ferma, semblaria que aix succeiria a partir de 1900, el nivell de la taxa
17. Un exemple daquests tipus dàvaluaci per a les obres pbliques sanitries de ciutats nord-americanes pot trobar-
se a Cutler i Miller (2005).
18. Un punt de vista semblant al plantejat aqu pot trobar-se a la discussi destudis de mortalitat a Johansson i
Kasakoff (2000).
19. Lestimaci de la mortalitat dels expsits en el primer any de vida a travs dàquesta rtio presenta problemes. A
la rtio desconeixem lestructura per edats de les defuncions del numerador i s difcil donar com acurada la xifra
del denominador, sense poder destriar la condici de lingressat.
20. La ponderaci dels expsits s el valor de la columna 3 i la dels barcelonins, el seu valor complementari respecte
al cent per cent. Les defuncions dels quocients de mortalitat infantil del segle XIX shan multiplicat per 1,21
dacord amb el treball de Sez (1968).

15
observada sacostaria al de la taxa real de la ciutat. De poder ajustar millor totes les
estimacions de base utilitzades en la Taula 3, els resultats obtinguts no noms
permetrien calibrar laportaci daquesta instituci a la dinmica de la mortalitat infantil
barcelonina, sin, com pot fcilment deduir-se, modificarien la mateixa cronologia de la
evoluci de la mortalitat general de la ciutat. Semblaria prou clar que el nivell de
mortalitat infantil fins ara assignat a la ciutat hauria estat sobreestimat21 i, en
conseqncia, la magnitud dels mateixos avenos en lesperana de vida de la ciutat,
ats la seva dependncia de les millores en la supervivncia de la poblaci menor de
cinc anys.
Taula 3. Exercici de descomposici de la mortalitat infantil a Barcelona segons la proporci

dexpsits en els nascuts a la ciutat i els nivells de la mortalitat
(1) (2) (3) (4) (5)

Anys Mortalitat infantil Mortalitat expsits % Expsits Mortalitat infantil Diferncia mortalitat
(1q0, per mil) (a) (per mil) sobre els (1q0, per mil) sense expsits
Total observada naixements de la sense expsits. i total
ciutat Ajustada ajustada-observada
1861 196.5 677.0 8.0 154.8 -21.3

1865 222.4 728.9 7.6 180.8 -18.7
1870 228.4 691.8 7.2 192.8 -15.6
1875 252.7 817.9 6.7 212.0 -16.1
1880 220.5 683.0 6.3 189.4 -14.1
1900 193.3 521.2 4.5 177.8 -8.1
1903 150.4 507.7 4.4 133.9 -10.9
1916 154.0 550.0 3.3 138.4 -10.1
(a) Freqncia de morts per mil ingressos. Calculada de 1861 a 1903 a partir de dades publicades per
Alay i Poblet (2010). Calculada el 1916, a partir de dades reunides per Valls (1918)
Dacord amb les paraules inicials daquest apartat, si algun tipus de conclusi final pot
assolir-se en aquesta revisi dels estudis sobre la mortalitat infantil a Barcelona s el
notable contrast entre la realitat i la percepci contempornia i latenci historiogrfica
posterior. No s un problema que sembli atribuble a la manca de fonts o de materials
documentals poc tils, sin ms aviat shauria de relacionar amb determinats dficits en
lestudi de la demografia barcelonina i els requeriments metodolgics duna tasca que,
comenant per la reconstrucci i finalitzant per lanlisi, es proposa exigent i complexa.
21. A lhora de calcular les taxes de mortalitat infantil de Barcelona al llarg del segle XX la prevenci habitual ha estat
incloure els morts abans de les primeres 24 hores, no recollits a les estadstiques fins 1975 (per exemple,
Company (1982)).

16
Bibliografia sobre mortalitat general i infantil. Escrits contemporanis

AJUNTAMENT DE BARCELONA (1920), Comissi de Cultura, Banys de Mar per als alumnes de les Escoles de
Barcelona, Barcelona.
AIGUADER I MIR, J. (1934), Les estadstiques de la mortalitat espanyola, catalana i barcelonina,
Publicacions de Monografies Mdiques, Barcelona.
ARTEAGA, A. (1883), Epidemia de Sarampin en Barcelona 1881-1882. Casa Provincial de Maternidad y
Expsitos, Gaceta Mdica Catalana, VI-23 (15-XII-1883), pg. 717-18.
BARTOMEUS, A. (1884), Causas que influyen en la mortalidad de la primera infancia, El Protector de la
Infancia, I-6 (1-VI-1884), pg. 57-61.
BLANC I BENET, J. (1905), Etiologa de la mortalidad en la urbe barcelonesa y manera de disminuirla,
Gaceta Sanitaria de Barcelona, Memorias, pg. 179-614.
BROSSA, A. (1930), Mortalitat fetal i infantil a Catalunya. Treballs estadstics, Butllet de la Societat
Catalana de Pediatria, III-2 (1930), pg 75-143.
BROSSA, A. i GODAY, S. (1930), Mortalitat dels nens abandonats. Butllet de la Societat Catalana de
Pediatria, III-2 (1930), pg 171-181.
CERD, I. (1867/1967), Teoria general de la urbanizacin y aplicacin de sus principios y doctrina al
Ensanche de Barcelona, Madrid-Barcelona, Instituto de Estudios Fiscales, tom 2.
COLL I BOFILL, J. (1900), Mortalidad infantil en Barcelona. Sus causas y profilaxis, Barcelona.
COMENGE, L. (1899), Mortalidad infantil. Barcelona sin agregados, Gaceta Mdica Catalana, XII, pg.
949-951.
COMENGE, L. (1900), Mortalidad infantil de Barcelona segn las clases sociales, Gaceta Mdica
Catalana, XXIII, pg. 457-460.
COMENGE, L. (1901), Estudios demogrficos de Barcelona. Salubridad de Barcelona, Gaceta Mdica
Catalana, XXIV, pg 62-64.
COMENGE, L. (1901) Estudios demogrficos de Barcelona. De qu mueren los nios?, Gaceta Mdica
Catalana, XXIV, pg 639-640.
COMISIN DE HIGIENE DE LA INFANCIA (1909?), Memoria de las Colonias Escolares organizadas por el
Excmo Ayuntamiento de Barcelona en los aos 1906, 1907 y 1908, Barcelona, Henrich y Cia.
COTS, P. (1885), Estado de las defunciones de los nios menores de 7 aos habidas en Barcelona durante el
ao 1884, El Protector de la Infancia, II-4, (11-IV-1884), pg 57-60.
FIGUEROLA, L (1851/1993), Estadstica de Barcelona en 1849, Barcelona, Alta Fulla, 1993.
GARCA QUINTANA, S. (1914), La proteccin a la Maternidad y a la Primera infancia en Barcelona,
Barcelona, Tipografia de Francisco Alts Alabart.
GARCA FARIA, P. (1893), Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona. Estado resumen de la
mortalidad absoluta de cada casa durante el decenio de 1880 a 1890 y promedio anual de la mortalidad
relativa en el mismo perodo, Barcelona, Imprenta Heinrich.
GARCA FARIA, P. (1895), Medios de aminorar las enfermedades y mortalidad en Barcelona. Memoria leda
en la Academia de Higiene de Catalua, Barcelona, Administracin de Industria e Invenciones.
GODAY I CASALS, S. (1928), Alimentaci del nen durant la primera infancia. Monografies mdiques, III-19.
GONZLEZ BALLESTER, (1903), La mortalidad en Barcelona, Anuario Estadstico de la ciudad de
Barcelona, Barcelona, pg. 75-126.
ISERN DE HUGUENIN, C. (1945), Lucha contra la mortalidad infantil de Barcelona. Memoria de sus
actividades con motivo de su XXV Aniversario, Barcelona, Casa Provincial de Caridad.
MASCAR I CAPELLA, J. (1887), Las nodrizas en relacin con la mortalidad de la primera infancia,
Barcelona, Impr. Jaime Jeps.
NIN PULLS, J.A. (1883), Epidemia de Sarampin en Barcelona 1881-1882. Estadstica General, Gaceta
Mdica Catalana, VI-12 (30-VI-1883), pg. 365-67.
PONS I FREIXA, F. (1929), Datos demogrficos sobre la situacin sanitaria de Barcelona, Revista de
Servicios Sanitarios y Demogrficos Municipales de Barcelona, 1, pg 3-12.
PLANELLES, A. (1883), Epidemia de Sarampin en Barcelona 1881-1882. Hospital Civil, Gaceta Mdica
Catalana, VI-15 (15-VII-1883), pg 461-63.
RADU, E. (1904), Etiologa de la mortalidad en la urbe de Barcelona y manera de disminuirla, Barcelona,
Tipografia de la Casa Provincial de Caridad.
RADU, E. (1923), Moviment natural de la poblaci de Barcelona. Any 1920, Barcelona, Llus Tasso.
RONQUILLO, C. (1895), Cartas al decano sobre estadstica mdica, Gaceta Sanitaria de Barcelona, (Agost,
1895), pg. 370-378.

17
RONQUILLO, C. (1896), Cartas al decano sobre estadstica mdica, Gaceta Sanitaria de Barcelona,
(Gener, 1896), pg 89-97.
RULL, J. i CABOT, J. (1889), Casa Provincial Maternidad y Expsitos de Barcelona. Inclusa. Estudio
Demogrfico-Mdico del quinquenio de 1883 a 87, Barcelona, Casa Provincial de la Caridad.
SALVAT, M. (1915), La mortalidad infantil en el distrito primero municipal de Barcelona, Barcelona,
Imprenta Salvat.
SOLEY I GELY, V. (1904), Congreso de las Gotas de Leche, Gaceta Sanitaria de Barcelona, XVI-11
(Novembre, 1904), pg. 251-52.
TALLADA, J.M. (1918), Demografia de Catalunya, Barcelona, Museu Social.
VALLS I PUJALS, J. (1918), Les Cases Provincials de Maternitat i Expsits de Barcelona, Barcelona,
Impremta de la Casa de la Caritat.
VERDS MAURI, P. (1883), Epidemia de Sarampin en Barcelona 1881-1882. Medidas sanitarias adoptadas
para disminuir sus estragos, Gaceta Mdica Catalana, VI-24 (31-XII-1883), VI-24, pg. 749-755.
VIDAL JORDANA, G. (1930), Trastornos nutritivos del Lactante, Barcelona, Manuel Marn.
VIDAL SOLARES, F. (1898), Consejos Prcticos sobre la Higiene de la primera infancia, 7a edici,
Barcelona.
VIDAL SOLARES, F. (1916), Consejos a las Madres. Preceptos sobre Puericultura e Higiene de la primera
infancia, 16a edici, Barcelona.
XALABARDER, E. i PRESTA, A. (1906), Estudi sanitari general de les comarques catalanes, dins ACADMIA
DHIGIENE DE CATALUNYA, Primer Congrs dHigiene de Catalunya. Temes Oficials, Barcelona, pg. 8-
23.
Bibliografia. Estudis posteriors a 1936

ALAY SUAREZ, M. (2001), La lucha contra la mortalidad infantil en la Casa Provincial de Maternidad y
Expsitos de Barcelona durante la segunda mitad del ochocientos, Medicina & Historia, 1 (2001), pg.
2-20.
ALAY SUAREZ, M. (2004) Latenci a la infncia abandonada i a les dones desemparades a la Barcelona de
mitjan del segle XIX, dins Ramon GRAU (coord.), La ciutat i les revolucions, 1808-1868. I, Les lluites
del liberalisme, Barcelona, Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (Barcelona Quaderns dHistria,
10), 2004, pg. 85-99.
ALAY SUAREZ, M. i POBLET ROMEU, M. (2010), Pobres nenes, dones pobres. Una histria en femen de les
Cases de Maternitat i de Caritat de Barcelona, Llibres de Matrcula. Calafell.
AUSIN HERVELLA, J. (2007), La Beneficencia pblica en la Barcelona de finales del siglo XIX,
comunicaci presentada al X Congrs dHistria de Barcelona. Dilemes de la fi de segle, 1874-1901.
Barcelona, 27-30 Novembre de 2007.
BERNABU MESTRE, J. (1992), Fuentes para el estudio de la mortalidad en la Espaa del siglo XIX. Las
estadsticas demogrfico-sanitarias, dins INSTITUTO CARLOS III (ed.), Las Estadsticas demogrfico-
sanitarias. I Encuentro Marcelino Pascua, Madrid, Ministerio de Sanidad y Consumo, pg. 27-46.
CABR, A i MUOZ RAMREZ, F. (1994), Ildefons Cerd i la insoportable densitat urbana: algunes
consideracions a partir de la cartografia i les estadstiques contingudes a la Teora General, dins
VVAA, Cerd. Urbs i territori. Una visi de futur, Barcelona, Fundaci Catalana per a la Recerca, pg.
37-46.
CALBET I CAMARASA, J. (1974), La medicina catalana i lalimentaci, Recerques. Histria. Economia.
Cultura, 4 (1974), pg. 249-261.
CAPEL, H. i TATJER, M. (1991), Reforma social, serveis assistencials i higienisme a la Barcelona de final
del segle XIX (1876-1900), dins IMS, Cent Anys de Salut Pblica a Barcelona, Barcelona, Ajuntament
de Barcelona, pg. 31-73.
COMPANY, A. (1982), Evoluci de la mortalitat infantil, neonatal i postneonatal a la ciutat de Barcelona, de
1900 a 1979, Gaseta Sanitria, 1 (1982), pg. 31-36.
CUSS, X. i GARRABOU, R. (2004), LEscola del Bosc. Un referente pioner a la transici nutricional
moderna a Catalunya, Estudis dHistria Agrria, 17 (2004), pg. 497-512.
ESTEVE PALOS, A. i RECAO VALVERDE, J. (2006), (Re-) visitando Garca Faria: Un estudio de los factores
espaciales y medioambientales de la mortalidad en la Barcelona de finales del siglo XIX, Revista de
Demografa Histrica, XXIV-1 (2006), pg. 121-178.
FUENTES CABALLERO, M.T.(1996), Costumbres privadas e inters pblico. La lactancia materna en la
literatura mdica de divulgacin. Barcelona 1880-1890, Dynamis, 16 (1996), pg. 369-397.

18
GALERA I MONEGAL, M. (1978), Bibliografia geogrfica de la ciudad de Barcelona, Barcelona, Ajuntament

de Barcelona, 1978, tom 2.
GRABULEDA TEIXIDOR, C. (2002), Salut Pblica i Creixement Urb. Poltica i Acci Social en el sorgiment
de la Barcelona contempornia, tesi doctoral presetada a la UPF, Barcelona.
LOBO SATU, M.I. (2000), La Higiene en Barcelona a travs de la Revista Mdica de Barcelona (1924-
1936), Revista Bibliogrfica de Geografa y Ciencias Sociales (Barcelona), 249 (1-IX-2000).
LPEZ GUALLAR, P. (1995), La demografia barcelonina 1833-1865, dins SOBREQUS I CALLIC, J. (dir.),
Histria de Barcelona. Vol 6. La ciutat industrial 1833-1897. Barcelona, Enciclopdia Catalana-
Ajuntament de Barcelona, pg. 95-118.
LPEZ GAY, A. (2004), Els components migratoris en la dinmica demogrfica de la ciutat de Barcelona
1834-2003, memria de recerca presentada a la UAB, Bellaterra.
MARTN PASCUAL, J.M. (2007), Aigua i Societat a Barcelona entre les dues exposicions (1888-1929), tesi
doctoral presentada a la UAB, Bellaterra.
MONTIEL PASTOR, J. (1997), Un mn dombres. Anlisi Nosolgica de la Casa Provincial de Maternitat i
Expsits de Barcelona en un context de canvi, 1888-1910, dins ROCA I ALBERT, J. (coord), Larticulaci
social de la Barcelona contempornia, Barcelona, Institut Municipal dHistria-Proa, 1997, pg. 27-35.
MONTIEL PASTOR, J. (2003), La Casa Provincial de Maternidad y Expsitos de Barcelona (1853-1925),
Barcelona, Mimeo.
MONTIEL PASTOR, J. (2011), La crisi del model tradicional dabandonament infantil 1890-1936, tesi
doctoral presentada a la UAB, Bellaterra.
NADAL I OLLER, J. (1965), Prleg, dins MALUQUER I SOSTRES, J., Poblaci i societat a lrea catalana,
Barcelona, Editorial A.C. (Reeditat com Introduccin a la historia del pensamiento demogrfico cataln
dins NADAL, J., (1992), Bautismos, desposorios y entierros, Barcelona, Ariel, pg. 185-202.
NADAL I OLLER, J. (1983), La poblacin, dins NADAL I FARRERAS, J. i WOLFF, P., Histria de Catalunya,
Barcelona, Oikos-Tau, pg. 25-94.
ORSOLA I LECHA, E. (1995), Evoluci de la pediatra catalana al segle XIX, tesi doctoral presentada a la
Universitat de Barcelona, Barcelona.
OYN J., MALDONADO, J. i GRIFUL, E. ( 2001), Barcelona 1930: un Atlas social, Barcelona, UPC.
PLASENCIA, A. (1991), Cent anys de salut materno-infantil a Barcelona (1891-1991): una revoluci
inacabada, dins IMS, Cent Anys de Salut Pblica a Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona,
pg. 171-192.
RAMIS I CORIS, J. (1996), La Pediatria a Catalunya en la primera meitat del segle XX, Gimbernat, 26
(1996), pg. 247-265.
RODRGUEZ MARTN, A.M. (2008), Una estrategia de supervivencia familiar en Barcelona, en la segunda
mitad del siglo XIX, Nuevo Mundo Mundos Nuevos. http//nuevomundo.revues.org/index 22322.html. En
lnia: 01-II-2008.
RODRGUEZ OCAA, E. (1996), Una medicina para la infancia, dins BORRS LLOP, J.M. (dir.), Historia de
la infancia en la Espaa contempornea 1834-1936, Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,
Fundacin Germn Snchez Ruiprez, Madrid, pg. 149-169.
RODRGUEZ OCAA, E. (2005), La labor estadstica de Luis Comenge (1854-1916) en el Instituto de
Higiene Urbana de Barcelona, dins VVAA, Salud pblica en Espaa. Ciencia, profesin y poltica,
siglos XVIII-XX, Granada, Universidad de Granada.
SAEZ BUESA, A. (1968), La poblacin de Barcelona en 1863 y 1960, Madrd, Editorial Moneda y Crdito,
1968.
SIMN I TARRS, A. (1995), Aproximaci al pensament demogrfic a Catalunya, Barcelona, Curial.
TATJER MIR, M. (1995), Levoluci de la poblaci de Barcelona entre 1860 i 1897, dins SOBREQUS I
CALLIC, J. (dir.), Histria de Barcelona. Vol 6. La ciutat industrial 1833-1897, Barcelona, Enciclopdia
Catalana-Ajuntament de Barcelona, pg.119-150.
TATJER MIR, M. (1995), Evoluci demogrfica, dins SOBREQUS I CALLIC, J. (dir.), Histria de
Barcelona. Vol 7. El segle XX. De les annexions a la fi de la guerra civil, Barcelona, Enciclopdia
Catalana-Ajuntament de Barcelona, pg.73-122.
TATJER MIR, M. (2001), Control municipal de la salubridad y de la higiene domstica en Barcelona (1856-
1932), dins FRAILE, P. i BONASTRA, Q. (coord.), Modelar para Gobernar. El Control de la poblacin y
el Territorio en Europa y Canad. Una perspectiva histrica, Barcelona, Ediciones UB, pg. 59-78.
TORRENTS, A.; ROS, C. i GONZALVO, M. (1997), Sobreviure a Barcelona: Comparacions de la mortalitat en
lespai catal en el segle XX, dins ROCA I ALBERT, J., Articulaci social de la Barcelona Contempornia,
Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Proa, pg. 37-57.

19
URTEAGA,L i NADAL, F. (2002), Lorganitzaci del servei destadstica de lAjuntament de Barcelona

(1902-1923), dins VVAA, 100 Anys dEstadstica Municipal, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, pg.
21-51.
VIDAL, T. (1985), El papel de Barcelona en la transicin demogrfica catalana, Estudios Geogrficos, 46-
178/179 (1985), pg. 189-210.
Bibliografia: Altres referncies

CUTLER, D. i MILLER, G. (2005), The role of public health improvements in health advances: the twentieth-
century United States, Demography, 42-1 (2005), pg. 1-22.
DUPQUIER, J. i DUPQUIER, M. (1985), Histoire de la Dmographie, Pars, Librairie Acadmique Perrin.
JONKHEERE, W. (1965), La Table de Mortalit de Duvillard, Population, 20-5 (1965), pg. 865-874.
ROLLET, C. (1997), The Fight Against Infant Mortality in the Past: An International Comparison, dins
BIDEAU, DESJARDINS I PREZ-BRIGNOLI, Infant Child Mortality in the Past, Oxford, Pg. 38-60.
ROLLET C. (2001), La Sant et la protection de lenfant a travers des Congrs Internationaux, Annales de
Dmographie Historique, 1 (2001), pg. 98-128.
SEIBERT, H. (1940), The Progress of Ideas Regarding the Causation and Control of Infant Mortality,
Bulletin of the History of Medicine, 8 (1940), pg. 546-598.


Desigualdad de La Mortalidad Infantil en Barcelona

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Desigualdad de La Mortalidad Infantil en Barcelona

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

Evoluci i desigualtats de la mortalitat infantil a Barcelona

Com succe en altres ciutats contempornies, el creixement demogrfic de Barcelona al

* Universitat Autnoma de Barcelona.

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

La mortalitat infantil a Barcelona (1860-1936):

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

Taula 1. Publicacions amb estadstiques de mortalitat de la ciutat de Barcelona (1860-1936)

Publicaci Cronologia Autors/Editors

Font: Galera (1978)

Taula 2: Variables relacionades amb la mortalitat recollides a les publicacions estadstiques de la

tems Tabulaci Cronologia

La ciutat de Barcelona, mitjanant les seves autoritats poltiques i sanitries, a banda de

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

Pel que fa especficament a la mortalitat, el treball estadstic, particularment al llarg

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

Salut i supervivncia infantil a Barcelona:

Un cop establerta levidncia estadstica, la diagnosi sobre les causes i la proposta de

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

entre els nens, continuen esmentant la misria i la ignorncia, un cop que la

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

Lestudi de la mortalitat general i infantil de Barcelona: laportaci de

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

En el treball historiogrfic actual, els aspectes relacionats amb la mortalitat com a

a) La reconstrucci del context institucional de la producci estadstica

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

e) La rellevncia, a lhora dentendre la incidncia de la mortalitat infantil, dels

Ara b, al costat daquests elements, que si b no de forma directa enriqueixen el

a) En relaci lenfocament conceptual en lestudi de la mortalitat infantil, aqu

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

c) Finalment, caldria esmentar com els contemporanis i tamb investigadors

La consideraci de punts forts i febles constitueixen per ells mateixos un catleg de

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

Taula 3. Exercici de descomposici de la mortalitat infantil a Barcelona segons la proporci

(1) (2) (3) (4) (5)

1861 196.5 677.0 8.0 154.8 -21.3

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

Bibliografia sobre mortalitat general i infantil. Escrits contemporanis

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

Bibliografia. Estudis posteriors a 1936

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

GALERA I MONEGAL, M. (1978), Bibliografia geogrfica de la ciudad de Barcelona, Barcelona, Ajuntament

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

URTEAGA,L i NADAL, F. (2002), Lorganitzaci del servei destadstica de lAjuntament de Barcelona

Bibliografia: Altres referncies

XII Congrs dHistria de Barcelona Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensi

You might also like