Suplement nm.
2 Dimecres 16 gener 2002
24965 LLEI 24/2001, de 27 de desembre, de mesu-
res fiscals, administratives i de lordre social.
(BOE 313, de 31-12-2001.)
JUAN CARLOS I
REI DESPANYA
A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei.
Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat la Llei
segent i jo la sanciono.
EXPOSICI DE MOTIUS
I percebudes pels treballadors temporers amb lobjecte
La Llei de pressupostos generals de lEstat per a lany
2002 estableix determinats objectius de poltica eco-
nmica, la consecuci dels quals fa necessari aprovar
diverses mesures normatives que permeten una execu-
ci millor i ms efica del programa econmic del
Govern, en els diferents mbits en els quals aquell du
a terme la seva acci. Aquesta s la finalitat que per-
segueix aquesta Llei que, igual que en anys anteriors,
recull diferents mesures referents a aspectes tributaris,
socials, de personal al servei de les administracions pbli-
ques, de gesti i organitzaci administrativa, i dacci
administrativa en diferents mbits sectorials.
II
En matria tributria sha de tenir en compte que
lany que ve est previst dur a terme una reforma en
profunditat de la imposici directa, tant en limpost sobre
la renda de les persones fsiques com en limpost sobre
societats. Aix mateix, est previst abordar una reforma
en profunditat del marc juridicotributari general mitjan-
ant laprovaci duna nova llei general tributria.
Aix no obstant, aquesta Llei aborda una srie de
mesures encaminades a incentivar el creixement i lo-
cupaci dacord amb els criteris de poltica econmica
fixats pel Govern per afrontar lalentiment del creixement
econmic derivat del canvi de tendncia del cicle eco-
nmic. Daltra banda, mitjanant aquesta Llei sesta-
bleixen determinats ajustos tcnics exigits per lexpe-
rincia en laplicaci de la norma i shi introdueixen algu-
nes modificacions que exigeixen la normativa comuni-
tria o altres disposicions legals lentrada en vigor de
les quals exigeix que la normativa tributria sadapti des
de l1 de gener de lany 2002.
En limpost sobre la renda de les persones fsiques
sha ampliat lmbit de determinades exempcions i sha
establert una disposici que facilita el compliment de
les obligacions fiscals als contribuents casats. Aquesta
ltima mesura saplica amb carcter retroactiu des de
l1 de gener de lany 2001, amb lobjecte que els qui
declaren aquest impost shi puguin acollir en la decla-
raci de lexercici de 2001 que sha de presentar lany
2002. Amb lnim de dotar duna seguretat jurdica ms
gran les retencions per aquest impost, tamb shan regu-
lat mitjanant la llei alguns aspectes sobre aquesta mat-
ria.
Com a mesura ms significativa de poltica econmica
cal destacar la supressi del lmit conjunt daportacions
per a plans de pensions individuals i docupaci, aix
com lincrement del lmit per a les aportacions fetes per
persones prximes a la jubilaci i per a persones amb
minusvalidesa. Els incentius en matria de previsi social
es completen establint una deducci del 10 per 100
en la quota de limpost sobre societats per a les apor-
tacions empresarials a plans de pensions docupaci dels
treballadors amb rendes inferiors a un llindar determinat.
311
En limpost sobre societats sadopten mesures impor-
tants per afavorir el creixement econmic.
Aix, podem destacar la creaci duna nova deducci
en quota per reinversi de beneficis extraordinaris, lam-
pliaci de la base de deducci per activitats dinvesti-
gaci i desenvolupament i innovaci tecnolgica, lam-
pliaci de lmbit daplicaci dels incentius fiscals per
a les PIMES i la creaci dun nou rgim de tributaci
per a les entitats navilieres que poden optar per tributar
en funci del tonatge. Tamb samplia el lmit temporal
damortitzaci del fons de comer i el termini per com-
pensar bases imposables negatives.
En limpost sobre la renda de no residents sestableix
un nou tipus de gravamen per a les rendes del treball
de paiar lexcs de tributaci daquestes rendes.
Quant a la imposici indirecta, en limpost sobre el
valor afegit es fan diverses modificacions que majori-
triament exigeixen la normativa comunitria i altres de
carcter tcnic.
En aquest sentit, cal destacar les que afecten la meri-
taci de limpost per als contractes dexecuci dobra
i per a certes operacions de tracte continuat, les que
afecten laplicaci del mecanisme dinversi del subjecte
passiu, els procediments de devoluci per als empresaris
no establerts, entre altres. Daltra banda, shan substitut
les referncies a ecus i a pessetes per referncies a euros.
En lmbit dels impostos especials sha modificat ni-
cament limpost sobre les labors del tabac per donar
compliment al que estableix la normativa comunitria.
Daltra banda, en el marc del model de finanament
de les comunitats autnomes sestableix el nou impost
sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs,
amb la condici dimpost estatal cedit a les comunitats
autnomes i en queda afectada la recaptaci a la cober-
tura de les despeses en matria de sanitat i, si sescau,
de les dactuacions mediambientals.
Quant al rgim econmic i fiscal de les Canries, a
ms de les modificacions dutes a terme en limpost gene-
ral indirecte canari, la majoria de les quals sn de carcter
tcnic i les relatives a substituci de les referncies a
ecus i a pessetes per referncies a euros, semprn una
modificaci important que consisteix a crear el nou arbitri
sobre importacions i lliuraments de mercaderies a les
Canries en substituci de larbitri existent, dacord amb
les previsions que contenen els reglaments europeus.
Tamb shi introdueixen algunes modificacions en
matria de taxes, com sn les que afecten les taxes
per reserva del domini pblic radioelctric, les taxes per
inscripci i acreditaci cadastral, les taxes de la Prefec-
tura Central de Trnsit, les taxes per la prestaci de ser-
veis de control metrolgic, la taxa per actuacions dels
registres de vaixells i empreses navilieres, la taxa per
expedici de ttols professionals martims desbarjo, les
taxes de la Comissi Nacional de lEnergia, les taxes
per aproximaci i per prestaci de serveis en matria
de navegaci aria, la taxa per la concessi i el man-
teniment dels dominis dInternet, les taxes exigibles pels
serveis i les activitats realitzades en matria de medi-
caments, la taxa per seguretat aeroporturia, les taxes
per prestaci de serveis i utilitzaci del domini pblic
aeroportuari, les taxes de la marina mercant, la taxa de
seguretat en el transport ferroviari i la taxa de seguretat
porturia.
Finalment, cal destacar la introducci duna mesura
que possibiliti satisfer els deutes tributaris mitjanant
el lliurament de bns que formin part del patrimoni his-
tric espanyol. Tamb shi han introdut mesures relatives
a laccs a les dades cadastrals per a determinades enti-
tats, organismes i institucions pbliques, aix com per
als particulars en determinats casos i respecte a la reno-
vaci del cadastre rstic.
312 Dimecres 16 gener 2002
En el rgim tributari general sintrodueixen algunes
modificacions de carcter tcnic en la Llei general tri-
butria, de les quals cal destacar la nova redacci de
larticle 123 que permet als rgans de gesti tributria
una efectivitat ms gran en les seves tasques de control
i la modificaci de larticle 105 que possibilita, amb la
soicitud prvia de linteressat, la notificaci en apartats
de correus i adreces de correu electrnic.
III
El ttol II de la Llei t com a objecte establir mesures
relacionades amb lordre social.
Quant a les relacions laborals es regula la normativa
aplicable en matria de jornada de treball i descansos
als vaixells del registre especial.
Es modifica el text refs de la Llei general de la Segu-
retat Social. Aix, sestableix que en els casos dalta mdi-
ca anterior a lexhauriment del termini de durada de la
situaci dincapacitat temporal, sense que hi hagi la
declaraci ulterior dincapacitat permanent, subsisteix
lobligaci de cotitzar mentre no sextingeixi la relaci
laboral o fins que sextingeixi el termini mxim de durada
de la incapacitat temporal.
Es regula la jubilaci parcial. Es complementa la regu-
laci de les prrrogues en la durada del subsidi per deso-
cupaci per tal de normalitzar al llarg de la vida del
subsidi un sistema de control homogeni i universal sobre
els subsidiats. El mateix sistema sestableix en relaci
amb els subsidis per a ms grans de cinquanta-dos anys,
mitjanant lexigncia de presentar una declaraci anual
de les seves rendes en termes similars al que est esta-
blert per a altres prestacions no contributives de la Segu-
retat Social.
Aix mateix sinclouen dues disposicions addicionals
noves en el text refs de la Llei general de Seguretat
Social. Es delimita el rgim jurdic aplicable a les reso-
lucions administratives de les entitats gestores i serveis
comuns de la Seguretat Social, que no tinguin carcter
recaptador o sancionador. Aix mateix, sestableixen
mesures cautelars en els casos que els beneficiaris o
causants de les prestacions econmiques del sistema
de Seguretat Social incompleixin lobligaci de presentar
declaracions preceptives o documents que no estiguin
en poder de lentitat i que hagin estat requerits per pre-
sentar-los, sempre que les declaracions o els documents
puguin afectar la conservaci del dret a les prestacions.
Finalment, se suprimeix lobligaci dels empresaris
de portar un llibre de matrcula del personal.
Es modifica el text refs de la Llei sobre infraccions
i sancions dordre social, amb la reducci de cinc a quatre
anys de lobligaci de conservar la documentaci o els
registres o suports informtics en els quals constin les
dades que acreditin el compliment de les obligacions
en matria dafiliaci, altes, baixes o variacions que sha-
gin produt en relaci amb aquesta matria. Aquesta
rebaixa s conseqncia de la reducci del termini de
prescripci de les accions i obligacions en matria de
Seguretat Social.
Pel que fa als rgims especials de Seguretat Social,
es modifica el text refs de la Llei sobre Seguretat Social
de les Forces Armades, amb la reducci de cinc a quatre
anys del termini de prescripci de lobligaci de paga-
ment de les cotitzacions a lInstitut Social de les Forces
Armades (ISFAS).
Quant a lajuda a les vctimes del terrorisme sintro-
dueixen mesures tendents a harmonitzar els dos rgims
dajuts a aquestes vctimes vigents en la nostra orde-
naci, el general, que recull aquesta Llei 13/1996, de
30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i
de lordre social, i lespecial, que recull la Llei 32/1999,
Suplement nm. 2
de 8 doctubre, de solidaritat amb les vctimes del terro-
risme.
Aix mateix samplia lmbit temporal daplicaci de
la Llei de solidaritat amb les vctimes del terrorisme, fins
al 31 de desembre de 2002.
IV
El ttol III de la Llei cont diverses mesures que afecten
el personal al servei de les administracions pbliques.
Quant al rgim general del funcionari personal i esta-
tutari, en matria de cossos i escales, es regula laccs
dels funcionaris del cos de mestres que ocupen places
en els equips dorientaci educativa i psicopedaggica
al cos de professors densenyament secundari, aix com
la integraci del personal laboral del Centre dInvesti-
gaci Energtica, Mediambiental i Tecnolgica (CIEMAT)
a les escales dels organismes pblics dinvestigaci. Es
creen les escales de tcnics especialistes de grau mitj
dorganismes pblics dinvestigaci, i ajudants dinves-
tigaci dels organismes pblics dinvestigaci, es modi-
fica la denominaci dels cossos especials destadstica
de lAdministraci General de lEstat, i es creen els cossos
tcnics del Ministeri dHisenda.
Pel que fa a situacions administratives, es modifica
la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la refor-
ma de la funci pblica, per recollir la facultat dopci
dels subdelegats del Govern i directors insulars per les
situacions de serveis especials i de servei actiu, i tamb
es prorroga el perode daplicaci del rgim especial de
jubilaci del personal docent no universitari, subjecte
al rgim de classes passives.
Aix mateix es modifiquen diverses disposicions que
afecten el rgim peculiar dels funcionaris de lAdminis-
traci local.
Es modifica la disposici addicional novena del text
refs de la Llei de classes passives de lEstat, pel que
fa a la regulaci del rgim de drets passius aplicable
als funcionaris compresos en lmbit personal de cober-
tura del rgim de classes passives que passin a prestar
serveis en lAdministraci de les Comunitats Europees,
aix com el dels funcionaris que, cessant en la prestaci
de serveis a les institucions comunitries, reingressin al
servei actiu en lAdministraci espanyola.
Quant a altres rgims de personal es modifiquen diver-
sos preceptes de la Llei 42/1999, de 25 de novembre,
de rgim de personal del Cos de la Gurdia Civil. Es
fa extensiu als membres del Cos de la Gurdia Civil la
regulaci que, en matria dexcedncia voluntria per
acolliment permanent o preadoptiu, i per a cura dun
familiar, estableix la Llei 39/1999, de 5 de novembre,
de conciliaci de la vida laboral i familiar de les persones
treballadores.
Finalment, es modifica la Llei 26/1994, de 29 de
setembre, per la qual es regula la situaci de segona
activitat en el Cos Nacional de Policia.
V
El ttol IV de la Llei es dedica a la regulaci de les
mesures de gesti i organitzaci administrativa.
En matria de gesti financera, en primer lloc, es
modifica un conjunt de normes incloses en el text refs
de la Llei general pressupostria, aprovat pel Reial decret
legislatiu 1091/1988, de 23 de setembre.
Aix, es delimita lmbit dels pressupostos generals
de lEstat, adequant-lo al que disposen tant larticle 6
del mateix text refs de la Llei general pressupostria,
com la Llei dorganitzaci i funcionament de lAdminis-
traci General de lEstat, a lhora que sadapten alguns
dels preceptes a les disposicions del text refs de la
Llei de contractes de les administracions pbliques.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
A ms, sadeqen els lmits de fiscalitzaci prvia en
els casos de bestreta de caixa fixa, que es xifren en
5.000 euros, i es regula el procediment que cal seguir
en els casos en qu tot i que la funci interventora s
preceptiva shan oms, i es determina les auditories que
ha de realitzar anualment a la Intervenci General de
lAdministraci de lEstat, en lmbit de Seguretat Social.
Pel que fa a la gesti en matria de contractaci,
es modifica el text refs de la Llei de contractes de les
administracions pbliques, aprovat pel Reial decret legis-
latiu 2/2000, de 16 de juny, i shi preveu que, per al
cas dinici dexpedient de resoluci del contracte, quan
les obres contractades les hagin de continuar un altre
empresari o lAdministraci mateixa amb carcter dur-
gncia per motius de seguretat, per evitar la runa del
que sha construt, lrgan de contractaci en pugui acor-
dar la continuaci, una vegada que hagi notificat al con-
tractista la liquidaci de lobra executada, sense perjudici
que el contractista pugui impugnar la liquidaci.
Aix mateix es regula el contracte de serveis per a
la gesti dels sistemes dinformaci, que comprn el
manteniment, la conservaci, la reparaci i lactualitzaci
dels equips fsics i lgics de tractament de la informaci,
aix com lactualitzaci dels programes informtics i el
desenvolupament de nous programes.
Quant a lorganitzaci administrativa shi inclouen nor-
mes relatives a la creaci dentitats, o la modificaci
dels rgims jurdics dorganismes pblics i societats mer-
cantils estatals existents. Aix es crea lOrganisme Aut-
nom Tribunal de Defensa de la Competncia. Sintro-
dueixen modificacions en el rgim jurdic de lAgncia
Estatal dAdministraci Tributria i en el de lAgncia
Espanyola de Cooperaci Internacional. Satribueix a
lInstitut Astrofsic de les Canries el rgim jurdic dels
organismes pblics dinvestigaci i, finalment, es modifica
el rgim jurdic de la Societat Estatal per als Ensenya-
ments Aeronutics Civils, Societat Annima (SENASA).
En matria de procediments administratius, safegeix
una disposici addicional a la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de rgim jurdic de les administracions pbli-
ques i del procediment administratiu com, que regula
la presentaci de soicituds i comunicacions a lAdmi-
nistraci per mitj de serveis telemtics, i es modifica
la regulaci de determinats procediments administratius
especials, tant pel que fa als terminis per resoldrels com
al sentit del silenci administratiu en les soicituds pre-
sentades.
VI
El ttol V de la Llei cont previsions relatives a diversos
aspectes de lacci administrativa sectorial, entre les
quals cal ressenyar les segents.
En primer lloc, quant a lacci administrativa en mat-
ria dordenaci econmica, respecte a assegurances, es
modifica la Llei dordenaci i supervisi de les assegu-
rances privades, elevant la quantia lmit de les presta-
cions econmiques garantides per les mutualitats de pre-
visi social, i establint que no poden excedir els 21.000
euros com a renda anual, ni el seu equivalent actuarial
com a percepci nica de capital. Aix mateix sestableix
lequivalncia actuarial entre les prestacions previstes
a forma de renda anual i de capital donat, i es disposa
que per a les entitats incloses en algunes de les situa-
cions que preveuen els articles 26 o 39.1 de la Llei,
les noves prestacions econmiques que es garanteixin
no poden excedir 18.000 euros com a renda anual, ni
78.000 euros com a percepci nica de capital.
En matria de poltica monetria i sistema financer,
es modifica la Llei sobre introducci de leuro, afegint
una disposici addicional a efectes de regular les mesu-
res de protecci de leuro contra falsificacions.
313
Quant a lacci administrativa en matria denergia
es modifica la Llei 34/1998, de 7 doctubre, del sector
dhidrocarburs, incloent en la planificaci la determinaci
de la capacitat de regasificaci total de gas natural liquat
necessria per proveir el sistema gasista.
Respecte a lacci administrativa en matria dinfraes-
tructures i transport, es modifica la Llei 25/1998, de
29 de juliol, de carreteres, amb la disposici que el ter-
mini per resoldre i notificar laprovaci definitiva de lex-
pedient dinformaci pblica, aix com de lestudi infor-
matiu, s de sis mesos, a comptar des de la publicaci
de la declaraci dimpacte ambiental en el Butllet Oficial
de lEstat o des de lacabament del perode dinformaci
pblica.
Aix mateix es modifica la Llei 8/1972, de 10 de
maig, de construcci, conservaci i explotaci dauto-
pistes en rgim de concessi, regulant la utilitzaci de
sistemes o mitjans tcnics, mecnics o de reproducci
dimatge que identifiquin, per acreditar els fets, els vehi-
cles, en les autopistes que tinguin implantat el sistema
de peatge dinmic o telepeatge.
Shi introdueixen diverses mesures en matria de
ports, i es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol,
dordenaci dels transports terrestres, recollint-hi les nor-
mes per a la revisi peridica general de les tarifes i
les obligacions comptables en relaci amb els serveis
pblics regulars interurbans permanents ds general de
transport de viatgers per carretera.
Aix mateix shi recullen diverses mesures referents
a lordenaci dels serveis postals i dacci administrativa
en matria dhabitatge.
Pel que fa referncia a lacci administrativa en mat-
ria de telecomunicacions, es modifiquen diversos pre-
ceptes de la Llei 11/1998, de 24 dabril, general de
les telecomunicacions.
Es regula el subministrament que han de fer els titu-
lars dautoritzacions de la informaci necessria per com-
provar el compliment de les seves obligacions referents
a facilitar les dades perqu els altres operadors i entitats
habilitades confeccionin les guies telefniques i prestin
els serveis dinformaci. Sestableix que la comercialit-
zaci de les guies dabonats als serveis de telecomu-
nicacions i dels serveis dinformaci sha de dur a terme
en rgim de lliure competncia.
A ms, es modifica el Reial decret llei 7/2000, de 23
de juny, de mesures urgents en el sector de les tele-
comunicacions, disposant que el trnsit dirigit al rang
de numeraci especfica daccs a Internet lhan de lliurar
els operadors dominants del servei telefnic fix dispo-
nible al pblic, de forma separada del trnsit de telefonia
vocal, i en els mateixos punts dinterconnexi de veu
existents.
En matria de cincia i tecnologia sintrodueixen
mesures encaminades al millor funcionament i desen-
volupament de lactivitat dels organismes pblics din-
vestigaci.
Quant a lacci administrativa en matria daigua i
de medi ambient, es modifiquen diversos preceptes de
la Llei 52/1980, de 16 doctubre, de regulaci del rgim
econmic de lexplotaci de laqeducte Tajo-Segura, i
del Reial decret llei 8/1995, de 4 dagost, pel qual sa-
dopten mesures urgents de millora de laprofitament del
transvasament Tajo-Segura. Aix mateix es modifica lar-
ticle 132 del text refs de la Llei daiges aprovat pel
Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, preveient
que les societats que shi regulen tamb puguin tenir
com a objecte ladquisici dobres hidruliques, pbli-
ques o privades, per integrar-les en sistemes hidrulics,
i conclou el captol amb la imposici de lobligaci de
constituir una garantia per afrontar les responsabilitats
en les quals puguin incrrer els titulars dautoritzacions
per dur a terme activitats deliminaci de residus.
314 Dimecres 16 gener 2002
Pel que fa a lacci administrativa en matria de sani-
tat, es modifiquen diversos preceptes de la Llei 25/1990,
de 20 de desembre, del medicament, i cal destacar-ne
que tenen com a objecte regular la possibilitat que les
oficines de farmcies i els serveis farmacutics que no
disposin dels mitjans necessaris puguin excepcionalment
encomanar a una entitat, legalment autoritzada per a
aquesta finalitat per lAdministraci sanitria competent,
la realitzaci duna o diverses fases de lelaboraci o
el control de frmules magistrals.
VII
Les disposicions addicionals complementen la Llei
recollint diverses previsions que, per raons de tcnica
legislativa, no es consideren susceptibles dinclusi en
els ttols audits anteriorment.
TTOL I
Normes tributries
CAPTOL I
Impostos directes
SECCI 1a IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FSIQUES
Article 1. Modificaci de la Llei 40/1998, de 9 de
desembre, de limpost sobre la renda de les persones
fsiques i altres normes tributries.
Amb efectes des d1 de gener de lany 2002, sin-
trodueixen les modificacions segents en la Llei 40/1998,
de 9 de desembre, de limpost sobre la renda de les per-
sones fsiques i altres normes tributries.
U. La lletra l) de larticle 7 queda redactada de la
manera segent:
l) Els premis literaris, artstics o cientfics relle-
vants, amb les condicions que es determinin regla-
mentriament, aix com els premis Prncipe de
Asturias, en les seves diferents modalitats, ator-
gats per la Fundacin Prncipe de Asturias.
Dos. La lletra p) de larticle 7 queda redactada de
la manera segent:
p) Els rendiments del treball percebuts per fei-
nes dutes a terme efectivament a lestranger, amb
els requisits segents:
1r Que els treballs esmentats es duguin a terme
per a una empresa o entitat no resident a Espanya
o un establiment permanent radicat a lestranger.
2n Que en el territori en qu es duguin a terme
els treballs sapliqui un impost de naturalesa idn-
tica o anloga a la daquest impost i no es tracti
dun pas o un territori que hagi estat qualificat
reglamentriament com a parads fiscal.
Lexempci t un lmit mxim de 60.101,21
euros anuals. Aquest import es pot modificar regla-
mentriament.
Aquesta exempci s incompatible, per als con-
tribuents destinats a lestranger, amb el rgim dex-
cessos exclosos de tributaci previst a larti-
cle 8.A.3.b) del Reglament daquest impost, aprovat
pel Reial decret 214/1999, de 5 de febrer, sigui
quin sigui limport. El contribuent pot optar per apli-
car el rgim dexcessos en substituci daquesta
exempci.
Suplement nm. 2
Tres. La lletra q) de larticle 7 queda redactada de
la manera segent:
q) Les indemnitzacions satisfetes per les admi-
nistracions pbliques per danys personals com a
conseqncia del funcionament dels serveis pblics,
quan estiguin establertes dacord amb els proce-
diments previstos en el Reial decret 429/1993, de
26 de mar, pel qual es regula el Reglament dels
procediments de les administracions pbliques en
matria de responsabilitat patrimonial.
Quatre. Safegeix una nova lletra i) a lapartat 2 de
larticle 14 amb la redacci segent:
i) Els ajuts inclosos en lmbit dels plans esta-
tals per accedir per primera vegada a lhabitatge
en propietat, percebuts pels contribuents mitjan-
ant un pagament nic en concepte dajut estatal
directe a lentrada (AEDE) es poden imputar per
quartes parts en el perode impositiu en qu sob-
tinguin i en els tres segents.
Cinc. Saddiciona una lletra d) a lapartat tres de
larticle 31, que queda redactat de la manera segent:
d) A lextinci del rgim econmic matrimo-
nial de separaci de bns, quan per imposici legal
o resoluci judicial es produeixin adjudicacions per
causa diferent de la pensi compensatria entre
cnjuges.
El cas al qual es refereix aquesta lletra no pot
donar lloc, en cap cas, a les actualitzacions dels
valors dels bns o els drets adjudicats.
Sis. Es dna una nova redacci als nmeros 5 i
6 de lapartat 1 de larticle 46, i sintrodueix un nou
nmero 7, que queden redactats de la manera segent:
5 Els lmits daquestes reduccions sn els
segents:
a) El total de les aportacions anuals mximes
a mutualitats de previsi social i a plans de pensions
fetes pels mutualistes o partcips no poden excedir
els 7.212,15 euros, sense incloure-hi les contribu-
cions empresarials que els promotors de mutua-
litats de previsi social o de plans de pensions do-
cupaci imputin als mutualistes o partcips.
Aix no obstant, en el cas de mutualistes o par-
tcips ms grans de cinquanta-dos anys, el lmit
anterior sincrementa en 1.202,02 euros addicio-
nals per cada any dedat del mutualista o partcip
que passi de cinquanta-dos anys, i es fixen en
22.838,46 euros per a mutualistes o partcips de
seixanta-cinc anys o ms.
b) El conjunt de les contribucions empresarials
fetes pels promotors de mutualitats de previsi
social i de plans de pensions docupaci a favor
del contribuent, i imputades a aquest, t com a
lmit anual mxim les quanties que estableix lletra
a) anterior.
Les aportacions prpies que lempresari indivi-
dual faci a mutualitats de previsi social o a plans
de pensions docupaci dels quals al seu torn sigui
promotor i partcip o mutualista es consideren inclo-
ses dins daquest mateix lmit.
c) Els lmits que estableixen les lletres a) i b)
anteriors sapliquen de manera independent i indi-
vidual a cada mutualista o partcip integrat en la
unitat familiar.
6 Amb independncia de les reduccions fetes
dacord amb els lmits anteriors, el contribuent el
cnjuge del qual no obtingui rendes per integrar
en la part general de la base imposable o les obtin-
gui en una quantia inferior a 7.212,15 euros anuals,
pot reduir a la base imposable general les apor-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
tacions fetes a plans de pensions i a mutualitats
de previsi social dels quals el cnjuge sigui partcip
o mutualista, amb el lmit mxim de 1.803,04 euros
anuals.
7 Laplicaci de les reduccions previstes a els
nmeros 5 i 6 anteriors no pot donar lloc a una
base liquidable general negativa.
Set. Lapartat 2 de larticle 55 queda redactat de
la manera segent:
2. Deduccions en activitats econmiques.
Als contribuents per aquest impost que exer-
ceixin activitats econmiques els sn aplicables els
incentius i els estmuls a la inversi empresarial
que estableix la normativa de limpost sobre socie-
tats o que shi estableixin, exceptuant-ne la deduc-
ci que preveu larticle 36.ter de la Llei 43/1995,
de 27 de desembre, de limpost sobre societats.
Aix no obstant, aquests incentius noms sn
aplicables als contribuents en rgim destimaci
objectiva quan sestableixi reglamentriament
tenint en compte les caracterstiques i les obliga-
cions formals daquest rgim.
Vuit. Es dna una nova redacci al nmero 1r de
lapartat 2 de larticle 70 en els termes segents:
Els lmits mxims de reducci en la base impo-
sable previstos en els nmeros 5 i 7 de lapartat 1
de larticle 46 daquesta Llei els ha daplicar indi-
vidualment cada partcip o mutualista integrat a
la unitat familiar.
Nou. Safegeix un nou apartat 6 a larticle 80 amb
la redacci segent:
6. El contribuent casat i no separat legalment
que estigui obligat a presentar declaraci per
aquest impost i lautoliquidaci del qual resulti per
ingressar pot soicitar, a lhora de presentar la
declaraci, la suspensi de lingrs del deute tri-
butari, sense interessos de demora, en una quantia
igual o inferior a la devoluci a qu tingui dret el
seu cnjuge per aquest mateix impost.
La soicitud de suspensi de lingrs del deute
tributari que compleixi tots els requisits enumerats
en aquest apartat determina la suspensi provisio-
nal de lingrs fins que lAdministraci tributria
reconegui el dret a la devoluci a favor de laltre
cnjuge. La resta del deute tributari es pot frac-
cionar dacord amb el que estableix lapartat 2 da-
quest article.
Els requisits per obtenir la suspensi provisional
sn els segents:
a) El cnjuge lautoliquidaci del qual resulti
per retornar ha de renunciar al cobrament de la
devoluci fins a limport del deute la suspensi del
qual hagi estat soicitada. Aix mateix, ha daccep-
tar que la quantitat a la qual renuncia sapliqui al
pagament daquest deute.
b) El deute la suspensi del qual se soicita
i la devoluci pretesa han de correspondre al mateix
perode impositiu.
c) Ambdues autoliquidacions shan de presen-
tar simultniament dins del termini que estableixi
el ministre dHisenda.
d) Els cnjuges no poden estar acollits al sis-
tema de compte corrent tributari que regula el Reial
decret 1108/1999, de 25 de juny.
e) Els cnjuges han destar al corrent en el
pagament de les seves obligacions tributries en
els termes que preveu lOrdre de 28 dabril de
315
1986, sobre justificaci del compliment dobliga-
cions tributries.
LAdministraci ha de notificar a ambds cn-
juges, dins del termini que preveu lapartat 1 de
larticle 85 daquesta Llei, lacord que sadopti amb
expressi, si sescau, del deute extingit i de les devo-
lucions o els ingressos addicionals que siguin pro-
cedents.
Quan la suspensi no sigui procedent perqu
no es compleixin els requisits assenyalats anterior-
ment, lAdministraci ha de practicar la liquidaci
provisional al contribuent que va soicitar la sus-
pensi per import del deute objecte de la soicitud
juntament amb linters de demora calculat des
de la data de venciment del termini establert per
presentar lautoliquidaci fins a la data de la liqui-
daci.
Els efectes del reconeixement del dret a la devo-
luci respecte al deute la suspensi del qual shagi
soicitat sn els segents:
a) Si la devoluci reconeguda s igual al deute,
aquest queda extingit, igual que el dret a la devo-
luci.
b) Si la devoluci reconeguda s superior al
deute, aquest es declara extingit i lAdministraci
retorna la diferncia entre ambds imports dacord
amb el que preveu larticle 85 daquesta Llei.
c) Si la devoluci reconeguda s inferior al deu-
te, aquest es declara extingit en la part concurrent,
i lAdministraci tributria practica la liquidaci pro-
visional al contribuent que va soicitar la suspensi
per import de la diferncia, i igualment li exigeix
linters de demora calculat des de la data de ven-
ciment del termini establert per presentar lauto-
liquidaci fins a la data de la liquidaci.
Es considera que no hi ha transmissi lucrativa
a efectes fiscals entre els cnjuges pel fet que un
dells renunci a la devoluci per aplicar-la al paga-
ment del deute de laltre.
El procediment a qu es refereix aquest apartat
es pot regular reglamentriament.
Deu. Larticle 83 queda redactat de la manera
segent:
Article 83. Import dels pagaments a compte.
1. Les retencions i els ingressos a compte
sobre els rendiments del treball derivats de rela-
cions laborals o estatutries i de pensions i havers
passius shan de fixar reglamentriament prenent
com a referncia limport que resultaria daplicar
les tarifes a la base de la retenci o lingrs a
compte.
Per determinar el percentatge de retenci o
ingrs a compte es poden tenir en consideraci
les circumstncies personals i familiars i, si escau,
les rendes del cnjuge i les reduccions i deduccions,
aix com les retribucions variables previsibles, en
els termes que reglamentriament sestableixin. A
aquests efectes, es consideren retribucions varia-
bles previsibles, com a mnim, les obtingudes lany
anterior, llevat que concorrin circumstncies que
permetin acreditar de manera objectiva un import
inferior.
El percentatge de retenci o ingrs a compte
sha dexpressar en nmeros enters, i arrodonir-ho
al nmero ms prxim.
2. El percentatge de retenci i ingrs a compte
sobre els rendiments del treball que es percebin
per la condici dadministradors i membres dels
consells dadministraci, de les juntes que en facin
les funcions, i altres membres daltres rgans repre-
316 Dimecres 16 gener 2002
sentatius, s del 35 per 100. Aquest percentatge
de retenci i ingrs a compte es redueix a la meitat
quan es tracta de rendiments obtinguts a Ceuta
o Melilla que tinguin dret a la deducci en la quota
que preveu larticle 55.4 daquesta Llei.
3. El percentatge de retenci i ingrs a compte
sobre els rendiments del treball derivats dimpartir
cursos, conferncies, cooquis, seminaris i similars,
o derivats de lelaboraci dobres literries, arts-
tiques o cientfiques, sempre que se cedeixi el dret
de fer-ne lexplotaci, s del 18 per 100.
Aquest percentatge es redueix a la meitat quan
es tracta de rendiments del treball obtinguts a Ceu-
ta i Melilla que tinguin dret a la deducci en la
quota que preveu larticle 55.4 daquesta Llei.
4. El percentatge de retenci i ingrs a compte
sobre els rendiments del capital mobiliari s del
18 per 100.
Aquest percentatge es redueix a la meitat quan
es tracti de rendiments que tinguin dret a la deduc-
ci en la quota prevista a larticle 55.4 daquesta
Llei, procedents de societats que operin efectiva-
ment i materialment a Ceuta o Melilla i amb domicili
i objecte social exclusiu en aquestes ciutats.
5. Els percentatges de les retencions i els
ingressos a compte sobre els rendiments derivats
dactivitats econmiques sn:
a) El 18 per 100, en el cas dels rendiments
dactivitats professionals que estableix el Regla-
ment.
Aix no obstant, saplica el percentatge del 9
per 100 sobre els rendiments dactivitats profes-
sionals que sestableixin reglamentriament.
Aquests percentatges es redueixen a la meitat
quan els rendiments tinguin dret a la deducci en
la quota prevista a larticle 55.4 daquesta Llei.
b) El 2 per 100, en el cas de rendiments pro-
cedents dactivitats agrcoles o ramaderes, excepte
en el cas de les activitats ramaderes dengreixament
de porc i avicultura, en qu saplica l1 per 100.
c) El 2 per 100, en el cas de rendiments pro-
cedents dactivitats forestals.
6. El percentatge de pagaments a compte
sobre els guanys patrimonials derivats de les trans-
missions o els reembossaments daccions i parti-
cipacions dinstitucions dinversi coectiva s del
18 per 100.
7. El percentatge de retenci i ingrs a compte
sobre els premis que es lliurin com a conseqncia
de la participaci en jocs, concursos, rifes o com-
binacions aleatries, estiguin o no vinculades a lo-
ferta, la promoci o la venda de determinats bns,
productes o serveis, s del 18 per 100.
8. El percentatge de retenci i ingrs a compte
sobre els rendiments procedents de larrendament
o el subarrendament de bns immobles urbans,
sigui quina sigui la qualificaci, s del 15 per 100.
Aquest percentatge es redueix a la meitat quan
limmoble estigui situat a Ceuta o Melilla en els
termes que preveu larticle 55.4 daquesta Llei.
9. El percentatge de retenci i ingrs a compte
sobre els rendiments procedents de la propietat
inteectual, industrial, de la prestaci dassistncia
tcnica, de larrendament de bns mobles, negocis
o mines i del subarrendament sobre els bns ante-
riors, sigui quina sigui la qualificaci, s del 18 per
100.
10. El percentatge de retenci i ingrs a comp-
te sobre els rendiments procedents de la cessi
del dret a lexplotaci del dret dimatge, sigui quina
Suplement nm. 2
sigui la qualificaci, s el 20 per 100. El percentatge
dingrs a compte en el cas que preveu larticle
76.9 daquesta Llei s del 15 per 100.
11. Els percentatges dels pagaments fraccio-
nats que hagin de practicar els contribuents que
exerceixin activitats econmiques sn els segents:
a) El 20 per 100 quan es tracti dactivitats que
determinin el rendiment net pel rgim destimaci
directa, en qualsevol de les seves modalitats.
b) El 4 per 100 quan es tracti dactivitats que
determinin el rendiment net pel rgim destimaci
objectiva. El percentatge s el 3 per 100 quan es
tracti dactivitats que tinguin noms una persona
assalariada, i el 2 per 100 quan no es disposi de
personal assalariat.
c) El 2 per 100 quan es tracti dactivitats agr-
coles, ramaderes, forestals o pesqueres, sigui quin
sigui el rgim de determinaci del rendiment net.
Aquests percentatges es redueixen a la meitat
per a les activitats econmiques que tinguin dret
a la deducci en la quota que preveu larticle 55.4
daquesta Llei.
Onze. Modificaci de la quantia a la qual es refereix
la disposici addicional dissetena.
La quantia de 15.025,30 euros a la qual es refereix
la disposici addicional dissetena de la Llei 40/1998,
de 9 de desembre, de limpost sobre la renda de les
persones fsiques i altres normes tributries, puja a
22.838,46 euros.
Dotze. Safegeix una nova lletra e) a lapartat 1 de
la disposici addicional vint-i-dosena, amb la redacci
segent:
e) La percepci dindemnitzacions pbliques,
a causa del sacrifici obligatori de la cabanya rama-
dera, en el marc dactuacions destinades a eradicar
epidmies o malalties.
Aquesta disposici noms afecta els animals
destinats a la reproducci.
SECCI 2a IMPOST SOBRE SOCIETATS
Article 2. Modificaci de la Llei 43/1995, de 27 de
desembre, de limpost sobre societats.
Amb efectes per als perodes impositius que sinicin
a partir d1 de gener de lany 2002, sintrodueixen les
modificacions segents a la Llei 43/1995, de 27 de
desembre, de limpost sobre societats:
U. Es fa una nova redacci de larticle 9, que queda
redactat en els termes segents:
Article 9. Exempcions.
1. Estan totalment exempts de limpost:
a) LEstat, les comunitats autnomes i les enti-
tats locals.
b) Els organismes autnoms de lEstat i les enti-
tats de dret pblic de carcter anleg de les comu-
nitats autnomes i de les entitats locals.
c) El Banc dEspanya, els fons de garantia de
dipsits i els fons de garantia dinversions.
d) Les entitats pbliques encarregades de la
gesti de la Seguretat Social.
e) LInstitut dEspanya i les reials acadmies ofi-
cials integrades en lInstitut i les institucions de les
comunitats autnomes amb llengua oficial prpia
que tinguin finalitats anlogues a les de la Reial
Acadmia Espanyola.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
f) Els restants organismes pblics esmentats
en les disposicions addicionals novena i dcima,
apartat 1, de la Llei 6/1997, de 14 dabril, dor-
ganitzaci i funcionament de lAdministraci Gene-
ral de lEstat, aix com les entitats de dret pblic
de carcter anleg de les comunitats autnomes
i de les entitats locals.
2. Estan parcialment exemptes de limpost, en
els termes que preveu el ttol II de la Llei 30/1994,
de 24 de novembre, de fundacions i dincentius
fiscals a la participaci privada en activitats din-
ters general, les entitats i les institucions sense
nim de lucre a les quals sigui aplicable el ttol
esmentat.
3. Estan parcialment exempts de limpost en
els termes que preveu el captol XV del ttol VIII
daquesta Llei:
a) Les entitats i les institucions sense nim de
lucre no incloses en lapartat anterior.
b) Les unions, les federacions i les confede-
racions de cooperatives.
c) Els coegis professionals, les associacions
empresarials, les cambres oficials, els sindicats de
treballadors i els partits poltics.
d) Els fons de promoci docupaci constituts
a lempara de larticle 22 de la Llei 27/1984, de
26 de juliol, sobre reconversi i reindustrialitzaci.
e) Les mtues daccidents de treball i malalties
professionals de la Seguretat Social que compleixin
els requisits que estableix la seva normativa regu-
ladora.
f) Lentitat de dret pblic Ports de lEstat i les
Autoritats Porturies.
Dos. Es fa una nova redacci de larticle 10, que
queda redactat en els termes segents:
Article 10. Concepte i determinaci de la base
imposable.
1. La base imposable la constitueix limport de
la renda en el perode impositiu minorada per la
compensaci de bases imposables negatives de
perodes impositius anteriors.
2. La base imposable es determina pel rgim
destimaci directa, pel destimaci objectiva quan
aquesta Llei en determini laplicaci i, subsidiria-
ment, pel destimaci indirecta, de conformitat amb
el que disposa la Llei general tributria.
3. En el rgim destimaci directa, la base impo-
sable es calcula corregint, mitjanant laplicaci
dels preceptes que estableix aquesta Llei, el resultat
comptable determinat dacord amb les normes que
preveuen el Codi de comer, les altres lleis relatives
a la determinaci esmentada i les disposicions que
es dictin en desplegament de les dites normes.
4. En el rgim destimaci objectiva la base
imposable es pot determinar totalment o parcial-
ment mitjanant laplicaci dels signes, els ndexs
o els mduls en els sectors dactivitat que determini
aquesta Llei.
Tres. Es fa una nova redacci de lapartat 4 de lar-
ticle 11, que queda redactat en els termes segents:
4. Les dotacions per amortitzar el fons de
comer sn dedubles amb el lmit anual mxim ticipacions dutes a terme en els perodes impositius que
de la vintena part del seu import, sempre que es
compleixin els requisits segents:
a) Que el fons de comer shagi posat de mani-
fest en virtut duna adquisici a ttol oners.
b) Que lentitat adquirent no estigui, respecte
de la persona o lentitat transmitent, en algun dels
casos que preveu larticle 42 del Codi de comer.
317
A aquests efectes, sentn que els casos de larti-
cle 42 del Codi de comer sn els que preveu la
secci 1a del captol I de les normes per a la for-
mulaci dels comptes anuals consolidats, aprova-
des pel Reial decret 1815/1991, de 20 de desem-
bre. El requisit previst a aquesta lletra no saplica
respecte del preu dadquisici del fons de comer
que hagi pagat la persona o lentitat transmitent
quan lha adquirit de persones o entitats no vin-
culades.
Les dotacions per amortitzar el fons de comer
que no compleixin els requisits que preveuen les
lletres a) i b) anteriors sn dedubles si es prova
que responen a una depreciaci irreversible del
fons.
Quatre. Es fa una nova redacci de lapartat 2 de
larticle 12, que queda redactat en els termes segents:
2. Les dotacions per cobrir el risc derivat de
les possibles insolvncies dels deutors es poden
deduir quan en el moment de la meritaci de lim-
post concorri alguna de les circumstncies
segents:
a) Que hagi transcorregut el termini de sis
mesos des del venciment de lobligaci.
b) Que el deutor estigui declarat en fallida, con-
curs de creditors, suspensi de pagaments o incls
en un procediment de quitament i espera, o situa-
cions anlogues.
c) Que el deutor estigui processat pel delicte
dalament de bns.
d) Que les obligacions hagin estat reclamades
judicialment o siguin objecte dun litigi judicial o
procediment arbitral de la soluci del qual en
depengui el cobrament.
No sn dedubles les dotacions respecte dels
crdits que seguidament sesmenten, excepte que
siguin objecte dun procediment arbitral o judicial
que tracti sobre la seva existncia o quantia:
Els deguts o fianats per entitats de dret pblic.
a) Els fianats per entitats de crdit o societats
de garantia recproca.
b) Els garantits mitjanant drets reals, pacte
de reserva de domini i dret de retenci, excepte
en els casos de prdua o enviliment de la garantia.
c) Els garantits mitjanant un contracte das-
segurana de crdit o cauci.
d) Els que hagin estat objecte de renovaci o
prrroga expressa.
No sn dedubles les dotacions per cobrir el risc
derivat de les possibles insolvncies de persones
o entitats vinculades amb el creditor, excepte en
el cas dinsolvncia judicialment declarada, ni les
dotacions basades en estimacions globals del risc
dinsolvncies de clients i deutors.
Shan destablir reglamentriament les normes
relatives a les circumstncies determinants del risc
derivat de les possibles insolvncies dels deutors
de les entitats financeres i les concernents a lim-
port de les dotacions per cobrir aquest risc.
Cinc. Amb efectes per a les adquisicions de par-
sinicin a partir de l1 de gener de 2002, sinclou un
nou apartat 5 a larticle 12 de la Llei 43/1995, de 27
de desembre, de limpost sobre societats, que queda
redactat en els termes segents:
5. Quan sadquireixin valors representatius de
la participaci en fons propis dentitats no residents
en territori espanyol, les rendes dels quals es puguin
318 Dimecres 16 gener 2002
acollir a lexempci que estableix larticle 20 bis
daquesta Llei, limport de la diferncia entre el preu
dadquisici de la participaci i el seu valor teric
comptable a la data dadquisici simputa als bns
i els drets de lentitat no resident en territori espa-
nyol, de conformitat amb els criteris que estableix
el Reial decret 1815/1991, de 20 de desembre,
pel qual saproven les normes per a la formulaci
de comptes anuals consolidats, i la part de la dife-
rncia que no shagi imputat s deduble de la base
imposable, amb el lmit anual mxim de la vintena
part del seu import, llevat que shagi incls en la
base de la deducci de larticle 34 daquesta Llei,
sense perjudici del que shagi establert amb la nor-
mativa comptable aplicable.
La deducci daquesta diferncia s compatible,
si sescau, amb les dotacions a qu es refereix la-
partat 3 daquest article.
Sis. Es fa una nova redacci de lapartat 3 de lar-
ticle 13, en els termes segents:
3. Sn dedubles les contribucions dels promo-
tors de plans de pensions que regula la Llei 8/1987,
de 8 de juny, de regulaci dels plans i els fons
de pensions. Aquestes contribucions simputen a
cada partcip en la part corresponent, llevat de
les fetes a favor de beneficiaris de manera extraor-
dinria per aplicaci de larticle 5.3.d) de la
Llei 8/1987.
Igualment sn dedubles les contribucions per
cobrir contingncies anlogues a la dels plans de
pensions, sempre que es compleixin els requisits
segents:
a) Que siguin imputades fiscalment a les per-
sones a qui es vinculen les prestacions.
b) Que es transmeti de manera irrevocable el
dret a la percepci de les prestacions futures.
c) Que es transmetin la titularitat i la gesti
dels recursos en qu consisteixin les contribucions
esmentades.
Set. Es fa una nova redacci de lapartat 3 de lar-
ticle 20, que queda redactat en els termes segents:
3. Els subjectes passius poden sotmetre a
lAdministraci tributria, en els termes de larticle
16.6 daquesta Llei, una proposta per aplicar un
coeficient diferent del que estableix lapartat 1. La
proposta sha de basar en lendeutament que el
subjecte passiu hagus pogut obtenir en condicions
normals de mercat de persones o entitats no vin-
culades.
El que preveu aquest apartat no s aplicable a
les operacions dutes a terme amb o per persones
o entitats residents en pasos o territoris qualificats
reglamentriament com a paradisos fiscals.
Vuit. Larticle 23 queda redactat tal com segueix:
Article 23. Compensaci de bases imposables
negatives.
1. Les bases imposables negatives que hagin
estat objecte de liquidaci o autoliquidaci es
poden compensar amb les rendes positives dels
perodes impositius que concloguin en els quinze
anys immediats i successius.
2. La base imposable negativa susceptible de
compensaci es redueix en limport de la diferncia
positiva entre el valor de les aportacions dels socis,
fetes per qualsevol ttol, corresponent a la parti-
cipaci adquirida i el seu valor dadquisici, quan
concorrin les circumstncies segents:
Suplement nm. 2
a) La majoria del capital social o dels drets a
participar dels resultats de lentitat que hagi adquirit
una persona o entitat o un conjunt de persones
o entitats vinculades, posteriorment a la conclusi
del perode impositiu al qual correspon la base
imposable negativa.
b) Les persones o les entitats a les quals es
refereix la lletra anterior hagin tingut una partici-
paci inferior al 25 per 100 en el moment de la
conclusi del perode impositiu al qual correspon
la base imposable negativa.
c) Lentitat no hagus realitzat explotacions
econmiques dins dels sis mesos anteriors a lad-
quisici de la participaci que confereix la majoria
del capital social.
3. Les entitats de nova creaci poden compu-
tar el termini de compensaci a qu es refereix
lapartat 1 a partir del primer perode impositiu la
renda del qual sigui positiva.
4. El que disposa lapartat anterior s aplicable
a les bases imposables negatives derivades de lex-
plotaci de noves autopistes, tnels i vies de peatge
realitzades per les societats concessionries da-
questes activitats.
5. El subjecte passiu ha dacreditar la proce-
dncia i la quantia de les bases imposables nega-
tives la compensaci de les quals pretengui, mit-
janant lexhibici de la liquidaci o autoliquidaci,
la comptabilitat i els suports documentals oportuns,
sigui quin sigui lexercici en el qual es van originar.
Nou. Es fa una nova redacci de les lletres a) i b)
de la lletra e) de lapartat 4 de larticle 28, que queden
redactades en els termes segents:
a) El subjecte passiu provi que un import equi-
valent a la depreciaci del valor de la participaci
sha integrat en la base imposable de limpost sobre
societats tributant a algun dels tipus de gravamen
previstos en els apartats 1, 2 i 7 de larticle 26
o en larticle 127 bis daquesta Llei, en concepte
de renda obtinguda per les successives entitats pro-
pietries de la participaci amb motiu de transme-
tre-la, i que aquesta renda no hagi tingut dret a
la deducci per doble imposici interna de plus-
vlues.
En el cas que preveu aquesta lletra a), quan
les anteriors entitats propietries de la participaci
hagin aplicat a les rendes que hagin obtingut amb
motiu de transmetre-la la deducci per reinversi
de beneficis extraordinaris, la deducci s del 18
per 100 de limport del dividend o de la participaci
en beneficis.
La deducci es du a terme parcialment quan
la prova a qu es refereix aquesta lletra tingui carc-
ter parcial.
b) El subjecte passiu provi que un import equi-
valent a la depreciaci del valor de la participaci
sha integrat en la base imposable de limpost sobre
la renda de les persones fsiques, en concepte de
renda obtinguda per les successives persones fsi-
ques propietries de la participaci amb motiu de
transmetre-la. La deducci es practica parcialment
quan la prova a qu es refereix aquesta lletra tingui
carcter parcial.
En el cas que preveu aquesta lletra b) la deduc-
ci no pot excedir limport resultant daplicar al divi-
dend o a la participaci en beneficis el tipus de
gravamen que en limpost sobre la renda de les
persones fsiques correspon als guanys de capital
integrats en la part especial de la base imposable.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Deu. Es fa una nova redacci de larticle 33, que
queda redactat en els termes segents:
Article 33. Deducci per activitats dinvestigaci
i desenvolupament i innovaci tecnolgica.
1. Deducci per activitats dinvestigaci i
desenvolupament.
La realitzaci dactivitats dinvestigaci i desen-
volupament dna dret a fer una deducci de la
quota ntegra, en les condicions que estableix
aquest apartat.
a) Concepte dinvestigaci i desenvolupament.
Es considera investigaci la indagaci original
i planificada que persegueixi descobrir coneixe-
ments nous i una comprensi superior en lmbit
cientfic o tecnolgic, i desenvolupament laplicaci
dels resultats de la investigaci o de qualsevol altre
tipus de coneixement cientfic per fabricar nous
materials o productes o per dissenyar nous pro-
cessos o sistemes de producci, aix com per a
la millora tecnolgica substancial de materials, pro-
ductes, processos o sistemes preexistents.
Tamb es considera activitat dinvestigaci i
desenvolupament la materialitzaci dels nous pro-
ductes o processos en un pla, esquema o disseny,
aix com la creaci dun primer prototip no comer-
cialitzable i els projectes de demostraci inicial o
projectes pilot, sempre que no es puguin convertir
o utilitzar per a aplicacions industrials o per explo-
tar-los comercialment.
Aix mateix es considera activitat dinvestigaci
i desenvolupament el disseny i lelaboraci del mos-
trari per al llanament de nous productes, aix com
la concepci de programari avanat, sempre que
suposi un progrs cientfic o tecnolgic significatiu
mitjanant el desenvolupament de teoremes i algo-
ritmes nous o mitjanant la creaci de sistemes
operatius i llenguatges nous. No shi inclouen les
activitats habituals o rutinries relacionades amb
el programari.
b) Base de la deducci.
La base de la deducci la constitueixen limport
de les despeses dinvestigaci i desenvolupament
i, si sescau, les inversions en elements dimmo-
bilitzat material i immaterial exclosos els immobles
i els terrenys.
Es consideren despeses dinvestigaci i desen-
volupament les realitzades pel subjecte passiu,
incloses les amortitzacions dels bns afectes a les
activitats esmentades, quan estiguin directament
relacionades amb les activitats i sapliquin efecti-
vament a dur-les a terme, i han de constar espe-
cficament individualitzades per projectes.
La base de la deducci es minora en el 65 per
100 de les subvencions rebudes per fomentar les
activitats esmentades i imputables com a ingrs
en el perode impositiu.
Les despeses dinvestigaci i desenvolupament
corresponents a activitats dutes a terme a lexterior
tamb poden ser objecte de la deducci sempre
que lactivitat dinvestigaci i desenvolupament
principal sefectu a Espanya i no ultrapassin el 25
per 100 de limport total invertit.
Igualment tenen la consideraci de despeses
dinvestigaci i desenvolupament les quantitats
pagades per dur a terme les activitats esmentades
a Espanya, per encrrec del subjecte passiu, indi-
vidualment o en coaboraci amb altres entitats.
Les inversions es consideren realitzades quan
els elements patrimonials siguin posats en condi-
cions de funcionament.
319
c) Percentatges de deducci.
1r El 30 per 100 de les despeses efectuades
en el perode impositiu per aquest concepte.
En el cas que les despeses efectuades en la rea-
litzaci dactivitats dinvestigaci i desenvolupa-
ment en el perode impositiu siguin ms grans que
la mitjana de les fetes en els dos anys anteriors,
saplica el percentatge que estableix el pargraf
anterior fins a la mitjana esmentada, i el 50 per
100 sobre lexcs respecte daquesta.
A ms de la deducci que sigui procedent de
conformitat amb el que disposen els pargrafs ante-
riors es fa una deducci addicional del 10 per 100
de limport de les despeses segents del perode:
a) Les despeses de personal de lentitat corres-
ponents a investigadors qualificats adscrits en
exclusiva a activitats dinvestigaci i desenvolupa-
ment.
b) Les despeses corresponents a projectes
dinvestigaci i desenvolupament contractats amb
universitats, organismes pblics dinvestigaci o
centres dinnovaci i tecnologia, reconeguts i regis-
trats com a tals segons el Reial decret 2609/1996,
de 20 de desembre, pel qual es regulen els centres
dinnovaci i tecnologia.
2n El 10 per 100 de les inversions en elements
dimmobilitzat material i immaterial, exclosos els
immobles i els terrenys, sempre que siguin afectes
exclusivament a les activitats dinvestigaci i desen-
volupament.
La deducci que estableix el pargraf anterior
s compatible amb la que preveu larticle 36.ter
daquesta Llei i incompatible per a les mateixes
inversions amb les restants deduccions que pre-
veuen els altres articles daquest captol.
Els elements en els quals es materialitzi la inver-
si han de romandre en el patrimoni del subjecte
passiu, llevat prdues justificades, fins que com-
pleixin la seva finalitat especfica en les activitats
dinvestigaci i desenvolupament, excepte que la
seva vida til dacord amb el mtode damortitzaci
que sapliqui, adms en la lletra a) de lapartat 1
de larticle 11, sigui inferior.
2. Deducci per activitats dinnovaci tecnol-
gica.
La realitzaci dactivitats dinnovaci tecnolgica
dna dret a dur a terme una deducci de la quota
ntegra en les condicions que estableix aquest
apartat.
a) Concepte dinnovaci tecnolgica.
Es considera innovaci tecnolgica lactivitat el
resultat de la qual sigui un aven tecnolgic en
lobtenci de nous productes o processos de pro-
ducci o millores substancials dels que ja exis-
teixen. Es consideren nous els productes o els pro-
cessos les caracterstiques o les aplicacions dels
quals, des del punt de vista tecnolgic, difereixin
substancialment de les existents anteriorment.
Aquesta activitat inclou materialitzar els nous
productes o processos en un pla, esquema o dis-
seny, aix com crear un primer prototip no comer-
cialitzable i els projectes de demostraci inicial o
projectes pilot, sempre que aquests no es puguin
convertir o fer servir per a aplicacions industrials
o per explotar-los comercialment.
Tamb shi inclouen les activitats de diagnstic
tecnolgic tendents a identificar, definir i orientar
solucions tecnolgiques avanades dutes a terme
per les entitats a qu es refereix el punt 1r segent,
320 Dimecres 16 gener 2002
amb independncia dels resultats en els quals cul-
minin.
b) Base de la deducci.
La base de la deducci la constitueix limport
de les despeses del perode en activitats dinno-
vaci tecnolgica que corresponguin als conceptes
segents:
1r Projectes la realitzaci dels quals sencarre-
gui a universitats, organismes pblics dinvestigaci
o centres dinnovaci i tecnologia, reconeguts i
registrats com a tals segons el Reial decret
2609/1996, de 20 de desembre, esmentat.
2n Disseny industrial i enginyeria de processos
de producci, que inclouen la concepci i lelabo-
raci dels plans, els dibuixos i els suports destinats
a definir els elements descriptius, les especifica-
cions tcniques i les caracterstiques de funciona-
ment necessaris per fabricar, provar, instaar i uti-
litzar un producte.
3r Adquisici de tecnologia avanada en forma
de patents, llicncies, coneixements i dissenys. No
donen dret a la deducci les quantitats satisfetes
a persones o entitats vinculades al subjecte passiu.
La base corresponent a aquest concepte no pot
superar la quantia de 500.000 euros.
4t Obtenci del certificat de compliment de les
normes dassegurament de la qualitat de la srie
ISO 9000, GMP o similars, sense incloure les des-
peses corresponents a la implantaci de les normes.
Es consideren despeses dinnovaci tecnolgica
les dutes a terme pel subjecte passiu quan estiguin
directament relacionades amb les activitats esmen-
tades i sapliquin efectivament a dur-les a terme,
i consten especficament individualitzades per pro-
jectes.
Les despeses dinnovaci tecnolgica correspo-
nents a activitats dutes a terme a lexterior tamb
poden ser objecte de la deducci sempre que lac-
tivitat dinnovaci tecnolgica principal sefectu a
Espanya i no ultrapassin el 25 per 100 de limport
total invertit.
Igualment tenen la consideraci de despeses
dinnovaci tecnolgica les quantitats pagades per
dur a terme aquestes activitats a Espanya, per
encrrec del subjecte passiu, individualment o en
coaboraci amb altres entitats.
Per determinar la base de la deducci limport
de les despeses dinnovaci tecnolgica es minora
en el 65 per 100 de les subvencions rebudes per
fomentar aquestes activitats i imputables com a
ingrs en el perode impositiu.
c) Percentatges de deducci.
Els percentatges de deducci aplicables a la base
de deducci que estableix lapartat b) sn del 15
per 100 per als conceptes previstos en el punt 1
i del 10 per 100 per als previstos en els punts
restants.
3. Exclusions.
No es consideren activitats dinvestigaci i
desenvolupament ni dinnovaci tecnolgica les
consistents en:
a) Les activitats que no impliquin una novetat
cientfica o tecnolgica significativa. En particular,
els esforos rutinaris per millorar la qualitat de pro-
ductes o processos, ladaptaci dun producte o
procs de producci existent als requisits especfics
imposats per un client, els canvis peridics o de
temporada, aix com les modificacions esttiques
o menors de productes existents per diferenciar-los
daltres similars.
Suplement nm. 2
b) Les activitats de producci industrial i pro-
visi de serveis o de distribuci de bns i serveis.
En particular, la planificaci de lactivitat productiva:
la preparaci i linici de la producci, incloent-hi
el reglatge deines i les altres activitats diferents
de les que descriu la lletra b) de lapartat anterior;
la incorporaci o la modificaci dinstaacions,
mquines, equips i sistemes per a la producci que
no estiguin afectats a activitats qualificades com
a dinvestigaci i desenvolupament o dinnovaci;
la soluci de problemes tcnics de processos pro-
ductius interromputs; el control de qualitat i la nor-
malitzaci de productes i processos; la prospecci
en matria de cincies socials i els estudis de mer-
cat; lestabliment de xarxes o instaacions per a
la comercialitzaci; lensinistrament i la formaci
del personal relacionada amb les activitats esmen-
tades.
c) Lexploraci, el sondeig, o la prospecci de
minerals i hidrocarburs.
4. Interpretaci i aplicaci de les deduccions.
El subjecte passiu pot presentar consultes sobre
la interpretaci i laplicaci daquesta deducci, la
contestaci de la qual t carcter vinculant per a
lAdministraci tributria, en els termes que preveu
larticle 107 de la Llei 230/1963, de 28 de desem-
bre, general tributria.
Igualment, a efectes daplicar aquesta deducci,
el subjecte passiu pot soicitar a lAdministraci
tributria ladopci dacords previs de valoraci de
les despeses corresponents a projectes dinvesti-
gaci i desenvolupament o dinnovaci tecnolgica,
de conformitat amb el que preveu larticle 9 de
la Llei 1/1998, de 26 de febrer, de drets i garanties
dels contribuents.
5. Desplegament reglamentari.
Es poden concretar reglamentriament els casos
de fet que determinen laplicaci de les deduccions
previstes a aquest precepte, aix com el procedi-
ment dadopci dacords de valoraci a qu es refe-
reix lapartat anterior.
Es consideren despeses dinvestigaci i desen-
volupament les que dugui a terme el subjecte pas-
siu, incloses les amortitzacions dels bns afectes
a les activitats esmentades quan estiguin directa-
ment relacionades amb aquestes activitats i sa-
pliquin efectivament a dur-les a terme, i consten
especficament individualitzades per projectes.
Onze. Es fa una nova redacci de lapartat 2 de
larticle 35, que queda redactat en els termes segents:
2. Les inversions en produccions espanyoles
de llargmetratges cinematogrfics i de sries audio-
visuals de ficci, animaci o documental, que per-
metin confeccionar un suport fsic previ a la seva
producci industrial seriada donen dret al productor
a una deducci del 20 per 100. La base de la deduc-
ci la constitueix el cost de la producci minorat
en la part finanada pel coproductor financer.
El coproductor financer que participi en una pro-
ducci espanyola de llargmetratge cinematogrfic
t dret a una deducci del 5 per 100 de la inversi
que financi, amb el lmit del 5 per 100 de la renda
del perode derivada daquestes inversions.
Als efectes daquesta deducci, es considera
coproductor financer lentitat que participi en la pro-
ducci de les pecules indicades en el pargraf
anterior exclusivament mitjanant laportaci de
recursos financers en una quantia que no sigui infe-
rior al 10 per 100 ni superior al 25 per 100 del
cost total de la producci, a canvi del dret a par-
ticipar en els ingressos derivats dexplotar-les. El
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
contracte de coproducci, on han de constar les
circumstncies indicades, es presenta davant del
Ministeri dEducaci, Cultura i Esport.
Les deduccions a les quals es refereix aquest
apartat es duen a terme a partir del perode impo-
sitiu en qu finalitzi la producci de lobra. Les quan-
titats no dedudes en aquest perode es poden apli-
car a les liquidacions dels perodes impositius suc-
cessius, en les condicions previstes a lapartat 1
de larticle 37 daquesta Llei. En aquest cas, el lmit
del 5 per 100 a qu es refereix aquest apartat
es calcula sobre la renda derivada de la coproducci
que sobtingui en el perode en qu sapliqui la
deducci.
Es poden establir reglamentriament les condi-
cions i els procediments per dur a terme aquesta
deducci.
Dotze. Lapartat 4 de larticle 35 queda redactat de
la manera segent:
4. Les inversions fetes en bns de lactiu mate-
rial destinades a protegir el medi ambient consis-
tents en instaacions que evitin la contaminaci
atmosfrica procedent dinstaacions industrials,
contra la contaminaci daiges superficials, sub-
terrnies i marines per a la reducci, la recuperaci
o el tractament de residus industrials per complir
o, si sescau, millorar la normativa vigent en els
mbits dactuaci esmentats, donen dret a fer una
deducci en la quota ntegra del 10 per 100 de
les inversions que estiguin incloses en programes,
convenis o acords amb lAdministraci competent
en matria mediambiental, la qual ha dexpedir la
certificaci de la convalidaci de la inversi.
La deducci que preveu el pargraf anterior tam-
b saplica en el cas dadquisici de nous vehicles
industrials o comercials de transport per carretera,
noms per a la part de la inversi que es determini
reglamentriament que contribueix de manera
efectiva a reduir la contaminaci atmosfrica.
Aix mateix les entitats que compleixin els requi-
sits que estableix larticle 122 daquesta Llei tenen
dret a una deducci de la quota ntegra del 10
per 100 de limport de les inversions fetes en bns
dactiu material nous destinades a aprofitar fonts
denergies renovables consistents en instaacions
i equips amb qualsevol de les finalitats definides
a continuaci:
a) Aprofitament de lenergia provinent del sol
per transformar-la en calor o electricitat.
b) Aprofitament, com a combustible, de residus
slids urbans o de biomassa procedent de residus
dindstries agrcoles i forestals, de residus agr-
coles i forestals i de cultius energtics per trans-
formar-los en calor o electricitat.
c) Tractament de residus biodegradables pro-
cedents dexplotacions ramaderes, destacions
depuradores daiges residuals, defluents indus-
trials o de residus slids urbans per transformar-los
en biogs.
d) Tractament de productes agrcoles, forestals
o olis usats per transformar-los en biocarburants
(bioetanol o biodisel).
Tretze. Sinclou un nou article 36 ter, que queda
redactat en els termes segents:
Article 36 ter. Deducci per reinversi de bene-
ficis extraordinaris.
1. Deducci en la quota ntegra.
Es dedueix de la quota ntegra el 17 per 100
de limport de les rendes positives obtingudes en
321
la transmissi onerosa dels elements patrimonials
detallats en lapartat segent, i integrades a la base
imposable sotmesa al tipus general de gravamen
o a lescala prevista a larticle 127 bis daquesta
Llei, amb la condici de reinversi, en els termes
i amb els requisits daquest article.
Aquesta deducci, s del 7 per 100, del 2 per
100 o del 22 per 100 quan la base imposable
tributi als tipus del 25 per 100, del 20 per 100
o del 40 per 100, respectivament.
Es considera que es compleix la condici de rein-
versi si limport obtingut en la transmissi onerosa
es reinverteix en els elements patrimonials a qu
es refereix lapartat 3 daquest article i la renda
procedeix dels elements patrimonials enumerats en
lapartat 2 daquest article.
A aquesta deducci, no shi aplica el lmit a qu
es refereix lltim pargraf de lapartat 1 de larti-
cle 37 daquesta Llei. A efectes del clcul daquest
lmit aquesta deducci no es computa.
2. Elements patrimonials transmesos.
Els elements patrimonials transmesos, suscep-
tibles de generar rendes que constitueixin la base
de la deducci prevista a aquest article, sn els
segents:
a) Els pertanyents a limmobilitzat material i
immaterial, que shagin posset un any abans de
la transmissi, com a mnim.
b) Valors representatius de la participaci en
el capital o en fons propis de tota classe dentitats
que atorguin una participaci no inferior al 5 per
100 sobre el capital social daquestes, i que shagin
posset amb un any dantelaci a la data de trans-
missi, com a mnim.
No es consideren compresos en aquesta lletra
els valors que no atorguin una participaci en el
capital social.
Als efectes de calcular el temps de possessi,
es considera que els valors transmesos han estat
els ms antics. El cmput de la participaci trans-
mesa sha de referir al perode impositiu.
3. Elements patrimonials objecte de la reinversi.
Els elements patrimonials en els quals sha de
reinvertir limport obtingut en la transmissi que
genera la renda objecte de la deducci sn els
segents:
a) Els pertanyents a limmobilitzat material o
immaterial afectes a activitats econmiques.
b) Els valors representatius de la participaci
en el capital o en fons propis de tota classe den-
titats que atorguin una participaci no inferior al
5 per 100 sobre el capital social daquests.
No es consideren compresos en aquesta lletra
els valors que no atorguin una participaci en el
capital social i els representatius de la participaci
en el capital social o en els fons propis dentitats
residents en pasos o territoris qualificats reglamen-
triament com a parads fiscal.
4. Termini per fer la reinversi.
a) La reinversi sha de fer dins del termini com-
prs entre lany anterior a la data de la posada
a disposici de lelement patrimonial transms i els
tres anys posteriors, o, excepcionalment, dacord
amb un pla especial de reinversi aprovat per lAd-
ministraci tributria a proposta del subjecte pas-
siu. Quan shagin realitzat dues transmissions o ms
322 Dimecres 16 gener 2002
en el perode impositiu de valors representatius de
la participaci en el capital o en els fons propis
de tota classe dentitats, el termini es computa des
de lacabament del perode impositiu.
La reinversi es considera feta en la data en
qu es posin a disposici els elements patrimonials
en qu es materialitzi.
b) Si es tracta delements patrimonials que
siguin objecte dels contractes darrendament finan-
cer als quals es refereix lapartat 1 de la disposici
addicional setena de la Llei 26/1988, de 29 de
juliol, sobre disciplina i intervenci de les entitats
de crdit, es considera feta la reinversi en la data
de subscripci del contracte, pel mateix import que
el del valor de comptat de lelement patrimonial.
Els efectes de la reinversi estan condicionats, amb
carcter resolutori, a lexercici de lopci de compra.
c) La deducci es du a terme en la quota nte-
gra corresponent al perode impositiu en qu es
faci la reinversi. Quan la reinversi shagi fet abans
de la transmissi, la deducci es du a terme en
la quota ntegra corresponent al perode impositiu
en qu es faci la transmissi esmentada.
5. Base de la deducci.
La base de la deducci la constitueix limport
de la renda obtinguda en la transmissi dels ele-
ments patrimonials a qu es refereix lapartat 2
daquest article, que shagi integrat en la base impo-
sable. Noms als efectes del clcul daquesta base
de deducci, el valor de transmissi no pot superar
el valor de mercat.
No formen part de la renda obtinguda en la trans-
missi limport de les provisions relatives als ele-
ments patrimonials o els valors, quan les dotacions
a aquestes hagin estat dedubles fiscalment, ni les
quantitats aplicades a la llibertat damortitzaci, o
a la recuperaci del cost del b deduble fiscalment
segons el que preveu larticle 128 daquesta Llei,
que shagin dintegrar en la base imposable amb
motiu de la transmissi dels elements patrimonials
que es van acollir als rgims esmentats.
No sinclou en la base de la deducci la part
de la renda obtinguda en la transmissi que hagi
generat el dret a practicar la deducci per doble
imposici.
La inclusi en la base de deducci de limport
de la renda obtinguda en la transmissi dels ele-
ments patrimonials ladquisici o la utilitzaci pos-
terior dels quals generi despeses dedubles, sigui
quin sigui lexercici en qu aquests es meritin, s
incompatible amb la deducci daquestes despe-
ses. El subjecte passiu pot optar entre acollir-se
a la deducci per reinversi i la deducci de les
despeses esmentades. En aquest cas, la prdua del
dret daquesta deducci es regularitza de la manera
establerta en larticle 143.3 daquesta Llei.
Si es tracta delements patrimonials als quals
fa referncia la lletra a) de lapartat 2 daquest arti-
cle, la renda obtinguda es corregeix, si sescau, en
limport de la depreciaci monetria dacord amb
el que preveu lapartat 11 de larticle 15 daquesta
Llei.
La reinversi duna quantitat inferior a limport
obtingut en la transmissi dna dret a la deducci
establerta en aquest article, i la base de la deducci
s la part de la renda que correspongui propor-
cionalment a la quantitat reinvertida.
6. Manteniment de la inversi.
a) Els elements patrimonials objecte de la rein-
versi han de romandre en el patrimoni del subjecte
Suplement nm. 2
passiu, llevat prdua justificada, fins que es com-
pleixi el termini de cinc anys, o de tres anys si
es tracta de bns mobles, excepte si la seva vida
til s inferior, conforme al mtode damortitzaci
dels admesos en larticle 11 daquesta Llei que
sapliqui.
b) La transmissi dels elements patrimonials
objecte de la reinversi abans de lacabament del
termini esmentat en lapartat anterior determina la
prdua de la deducci, excepte si limport obtingut
o el valor net comptable, si fos menor, s objecte
de reinversi en els termes que estableix aquest
captol. En aquest cas, la prdua del dret daquesta
deducci es regularitza de la manera que estableix
larticle 143.3 daquesta Llei.
7. Plans especials de reinversi.
Quan es provi que, per les seves caracterstiques
tcniques, la inversi sha de fer necessriament
en un termini superior al que preveu lapartat 4
daquest article, els subjectes passius poden pre-
sentar plans especials de reinversi. Sestableix
reglamentriament el procediment per presentar
els plans especials de reinversi i aprovar-los.
8. Requisits formals.
Els subjectes passius han de fer constar en la
memria dels comptes anuals limport de la renda
acollida a la deducci prevista a aquest article i
la data de la reinversi. Aquesta menci sha de
fer mentre no es compleixi el termini de mante-
niment a qu es refereix lapartat 6 daquest article.
Catorze. Safegeix un nou article 36 quater en els
termes segents:
36 quater. Deducci per contribucions empre-
sarials a plans de pensions docupaci o a mutua-
litats de previsi social que actun com a instrument
de previsi social empresarial.
El subjecte passiu pot fer una deducci en la
quota ntegra del 10 per 100 de les contribucions
empresarials imputades a favor dels treballadors
amb retribucions brutes anuals inferiors a 27.000
euros, sempre que les contribucions es facin a plans
de pensions docupaci o a mutualitats de previsi
social que actun com a instrument de previsi
social de qu el subjecte passiu sigui promotor.
Quan es tracti de treballadors amb retribucions
brutes anuals iguals o superiors a 27.000 euros,
la deducci saplica sobre la part proporcional de
les contribucions empresarials que corresponguin
a limport ressenyat en el pargraf anterior.
Aquesta deducci no es pot aplicar respecte de
les contribucions fetes a lempara del rgim tran-
sitori establert en les disposicions transitries cator-
zena, quinzena i setzena de la Llei 30/1995, de
8 de novembre, dordenaci i supervisi de les asse-
gurances privades. Aix mateix, no s aplicable en
el cas de compromisos especfics assumits amb
els treballadors com a conseqncia dun expedient
de regulaci docupaci.
Quinze. Es modifica el segon pargraf de lapartat
u de larticle 37, que queda redactat en els termes
segents:
Les quantitats corresponents al perode impo-
sitiu no dedudes es poden aplicar en les liquida-
cions dels perodes impositius que concloguin en
els deu anys immediats i successius. Aix no obs-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
tant, les quantitats corresponents a les deduccions
previstes als articles 33 i 33 bis daquesta Llei es
poden aplicar en les liquidacions dels perodes
impositius que concloguin en els quinze anys imme-
diats i successius.
Setze. Larticle 66 queda redactat de la manera
segent:
Article 66. Agrupaci dinters econmic espa- en els termes segents:
nyola.
Les agrupacions dinters econmic que regula
la Llei 12/1991, de 29 dabril, dagrupacions din-
ters econmic, tributen en rgim de transparncia
fiscal amb les excepcions segents:
a) Les entitats esmentades no tributen per lim-
post sobre societats per la part de base imposable
corresponent als socis residents en territori espa-
nyol, que han dimputar als socis esmentats.
b) No sapliquen limitacions respecte de la
imputaci de bases imposables negatives.
Laplicaci del que disposa lapartat 11 de lar-
ticle 128 daquesta Llei exigeix que els actius que
hi figuren siguin arrendats a tercers no vinculats
amb lagrupaci dinters econmic que lafectin
a la seva activitat, i que els socis daquesta man-
tinguin la participaci fins a lacabament del perode
impositiu en qu conclogui larrendament esmentat.
Aquest rgim fiscal no s aplicable als perodes
impositius en els quals es duguin a terme activitats
diferents de les adequades al seu objecte o pos-
seeixin, directament o indirectament, participacions
en societats que en siguin membres, o dirigeixin
o controlin, directament o indirectament, les acti-
vitats dels seus socis o de tercers.
Disset. Es modifica la denominaci del captol VII
del ttol VIII, que queda redactat en els termes segents:
Captol VII. Rgim de consolidaci fiscal.
Divuit. Es modifica larticle 78, que queda redactat
en els termes segents:
Article 78. Definici.
1. Els grups fiscals poden optar pel rgim tri-
butari previst a aquest captol. En aquest cas les
entitats que shi integren no tributen en rgim indi-
vidual.
2. Sentn per rgim individual de tributaci el
que correspondria a cada entitat en cas de no ser
aplicable el rgim de consolidaci fiscal.
Dinou. Es modifica larticle 79, que queda redactat
en els termes segents:
Article 79. Subjecte passiu.
1. El grup fiscal t la consideraci de subjecte
passiu.
2. La societat dominant t la representaci del
grup fiscal i est subjecta al compliment de les
obligacions tributries materials i formals que deri-
vin del rgim de consolidaci fiscal.
3. La societat dominant i les societats depen-
dents tamb estan subjectes a les obligacions tri-
butries que deriven del rgim de tributaci indi-
vidual, exceptuant-ne el pagament del deute tribu-
tari.
4. Les actuacions administratives de compro-
vaci o investigaci fetes davant la societat domi-
nant o davant qualsevol entitat del grup fiscal, amb
el coneixement formal de la societat dominant,
interrompen el termini de prescripci de limpost
sobre societats que afecta el grup fiscal esmentat.
Vint. Es modifica larticle 80, que queda redactat
en els termes segents:
323
Article 80. Responsabilitats tributries derivades
de laplicaci del rgim de consolidaci fiscal.
Les societats del grup fiscal responen solidria-
ment del pagament del deute tributari, excloses
les sancions.
Vint-i-u. Es modifica larticle 81, que queda redactat
Article 81. Definici del grup fiscal. Societat
dominant. Societats dependents.
1. Sentn per grup fiscal el conjunt de socie-
tats annimes, limitades i comanditries per
accions residents en territori espanyol, format per
una societat dominant i totes les societats depen-
dents de la dominant.
2. Sentn per societat dominant la que com-
pleixi els requisits segents:
a) Tenir alguna de les formes jurdiques que
estableix lapartat anterior o, si no, tenir personalitat
jurdica i estar subjecta i no exempta a limpost
sobre societats. Els establiments permanents den-
titats no residents situats en territori espanyol es
poden considerar societats dominants respecte de
les societats les participacions de les quals en siguin
afectes.
b) Que tingui una participaci, directa o indi-
recta del 75 per 100 del capital social daltra o
altres societats, com a mnim, el primer dia del
perode impositiu en el qual sigui aplicable aquest
rgim de tributaci.
c) Que la participaci esmentada es mantingui
durant tot el perode impositiu.
El requisit de manteniment de la participaci
durant tot el perode impositiu no s exigible en
el cas de dissoluci de lentitat participada.
d) Que no sigui dependent de cap altra de resi-
dent en territori espanyol, que compleixi els requi-
sits per ser considerada dominant.
e) Que no estigui sotmesa al rgim de trans-
parncia fiscal.
3. Sentn per societat dependent aquella
sobre la qual la societat dominant tingui una par-
ticipaci que compleixi els requisits que contenen
les lletres b) i c) de lapartat anterior.
4. No poden formar part dels grups fiscals les
entitats en les quals concorri alguna de les circums-
tncies segents:
a) Que estiguin exemptes daquest impost.
b) Que al tancament del perode impositiu esti-
guin en situaci de suspensi de pagaments o falli-
da, o incloses en la situaci patrimonial prevista
al nmero 4t de lapartat 1 de larticle 260 del
text refs de la Llei de societats annimes, encara
que no tinguin la forma de societats annimes, lle-
vat que aquesta ltima situaci shagi superat
abans que conclogui lexercici en qu saproven
els comptes anuals.
c) Les societats dependents que en limpost
sobre societats estiguin subjectes a un tipus de
gravamen diferent al de la societat dominant.
d) Les societats dependents la participaci de
les quals sassoleixi a travs duna altra societat
que no compleixi els requisits establerts per formar
part del grup fiscal.
5. El grup fiscal sextingeix quan la societat
dominant perd el carcter esmentat.
324 Dimecres 16 gener 2002
Vint-i-dos. Es modifica larticle 82, que queda redac-
tat en els termes segents:
Article 82. Inclusi o exclusi de societats en
el grup fiscal.
1. Les societats sobre les quals sadquireixi una
participaci com la definida en lapartat 2.b) de
larticle anterior sintegren obligatriament en el
grup fiscal amb efecte del perode impositiu
segent. En el cas de societats de nova creaci
la integraci es produeix des del moment de cons-
tituci, sempre que es compleixin els requisits res-
tants necessaris per formar part del grup fiscal.
2. Les societats dependents que perdin aques-
ta condici queden excloses del grup fiscal amb
efecte del propi perode impositiu en qu es pro-
dueixi la circumstncia.
Vint-i-tres. Es modifica larticle 83, que queda redac-
tat en els termes segents:
Article 83. Determinaci del domini indirecte.
1. Quan una societat tingui en una altra socie-
tat com a mnim el 75 per 100 del seu capital
social i, al seu torn, aquesta segona estigui en la
mateixa situaci respecte a una tercera, i aix suc-
cessivament, per calcular la participaci indirecta
de la primera sobre les altres societats es multi-
pliquen, respectivament, els percentatges de par-
ticipaci en el capital social, de manera que el resul-
tat dels productes esmentats ha de ser, com a
mnim, el 75 per 100 perqu la societat participada
indirectament es pugui integrar en el grup fiscal
i shi hagi dintegrar i, a ms, cal que totes les socie-
tats intermdies integrin el grup fiscal.
2. Si en un grup fiscal coexisteixen relacions
de participaci, directa i indirecta, per calcular la
participaci total duna societat en una altra, directa
i indirectament controlada per la primera, se sumen
els percentatges de participaci directa i indirecta.
Perqu la societat participada es pugui integrar en
el grup fiscal de societats i shi hagi dintegrar, la
suma esmentada ha de ser el 75 per 100, com
a mnim.
3. Si hi ha relacions de participaci recproca,
circular o complexa, la participaci del 75 per 100
del capital social, com a mnim, sha de provar,
si sescau, amb dades objectives.
Vint-i-quatre. Es modifica larticle 84, que queda
redactat en els termes segents:
Article 84. Aplicaci del rgim de consolidaci
fiscal.
1. El rgim de consolidaci fiscal saplica quan
aix ho acordin totes i cada una de les societats
que hagin dintegrar el grup fiscal.
2. Els acords a qu es refereix lapartat anterior
els ha dadoptar la junta daccionistes o lrgan equi-
valent si no t forma mercantil, en qualsevol data
del perode impositiu immediatament anterior a
aquell en qu sigui aplicable el rgim de conso-
lidaci fiscal, i tenen efectes quan no hagin estat
impugnats o no siguin susceptibles dimpugnaci.
3. Les societats que en endavant sintegrin en
el grup fiscal han de complir les obligacions a qu
es refereixen els apartats anteriors, dins dun ter-
mini que finalitza el dia en qu conclogui el primer
perode impositiu en qu hagin de tributar en el
rgim de consolidaci fiscal.
4. La manca dels acords a qu es refereixen
els apartats 1 i 2 daquest article determina la
impossibilitat daplicar el rgim de consolidaci
fiscal.
Suplement nm. 2
La manca dels acords corresponents a les socie-
tats que en endavant shagin dintegrar en el grup
fiscal constitueix una infracci tributria simple de
lentitat dominant, que se sanciona amb una multa
de 300 a 6.000 euros, i no impedeix la integraci
efectiva de les societats afectades en el grup; es
determina la impossibilitat daplicar el rgim de con-
solidaci fiscal, si en el termini de dos anys a partir
del dia en qu conclogui el primer perode impositiu
en qu hagin de tributar en el rgim de consolidaci
fiscal persisteix la falta dacord a qu es refereix
aquest article.
5. Exercida lopci, el grup fiscal queda vinculat
a aquest rgim de manera indefinida durant els
perodes impositius segents, mentre es compleixin
els requisits de larticle 81 i mentre no es renunci
a la seva aplicaci a travs de la declaraci censal
corresponent, que sha dexercir, si sescau, en el
termini de dos mesos a comptar des de lacabament
de lltim perode impositiu aplicable.
6. La societat dominant comunica els acords
esmentats en lapartat 1 daquest article a lAdmi-
nistraci tributria abans de linici del perode impo-
sitiu en qu sigui aplicable aquest rgim.
Aix mateix, abans de lacabament de cada pero-
de impositiu, la societat dominant comunica a lAd-
ministraci tributria la composici del grup fiscal
per a aquest perode, i identifica les societats que
shi han integrat i les que nhan estat excloses.
Vint-i-cinc. Es modifica larticle 85, que queda redac-
tat en els termes segents:
Article 85. Determinaci de la base imposable
del grup fiscal.
1. La base imposable del grup fiscal es deter-
mina sumant:
a) Les bases imposables individuals correspo-
nents a totes i cada una de les societats integrants
del grup fiscal, sense incloure-hi la compensaci
de les bases imposables negatives individuals.
b) Les eliminacions.
c) Les incorporacions de les eliminacions prac-
ticades en exercicis anteriors.
d) La compensaci de les bases imposables
negatives del grup fiscal, quan limport de la suma
de les lletres anteriors resulti positiva, aix com de
les bases imposables negatives referides a lapar-
tat 2 de larticle 88 daquesta Llei.
2. Les eliminacions i les incorporacions es fan
dacord amb els criteris que estableix el Reial decret
1815/1991, de 20 de desembre, pel qual sapro-
ven les normes per a la formulaci de comptes
anuals consolidats.
3. No t la consideraci de partida fiscalment
deduble de la base imposable del grup fiscal la
diferncia positiva entre el valor comptable de les
participacions en el capital de les societats depen-
dents que la societat dominant posseeixi, directa-
ment o indirectament, i la part proporcional que
els valors esmentats representen en relaci amb
els fons propis daquestes societats dependents.
La diferncia negativa no t la consideraci de
renda gravable.
La diferncia referida en els dos pargrafs ante-
riors s lexistent en la data en qu la societat o
les societats dependents sincloguin per primera
vegada en el grup fiscal.
Vint-i-sis. Es modifica larticle 86, que queda redac-
tat en els termes segents:
Article 86. Eliminacions.
1. Per determinar la base imposable consoli-
dada es duen a terme totes les eliminacions de
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
resultats per operacions internes fetes en el perode
impositiu.
Sentenen per operacions internes les dutes a
terme entre societats del grup fiscal en els perodes
impositius en qu ambdues en formin part i sapliqui
el rgim de consolidaci fiscal.
2. Es duen a terme les eliminacions de resul-
tats, positives o negatives, per operacions internes,
quan els resultats estiguin compresos en les bases
imposables individuals de les entitats que formen
part del grup fiscal.
3. No seliminen els dividends inclosos en les
bases imposables individuals respecte dels quals
no ha estat procedent la deducci per doble impo-
sici interna prevista a larticle 28.4 daquesta Llei.
Vint-i-set. Sinclou un nou apartat 3 en larticle 87,
que queda redactat en els termes segents:
Article 87. Incorporacions.
1. Els resultats eliminats sincorporen a la base
imposable del grup fiscal quan es realitzin davant
tercers.
2. Quan una societat ha intervingut en alguna
operaci interna i posteriorment deixi de formar
part del grup fiscal, el resultat eliminat daquesta
operaci sincorpora a la base imposable del grup
fiscal corresponent al perode impositiu anterior a
aquell en el qual ha tingut lloc la separaci esmen-
tada.
3. Sincorpora leliminaci de la correcci de
valor de la participaci de les societats del grup
fiscal quan les societats deixin de formar part del
grup fiscal i assumeixin el dret a la compensaci
de la base imposable negativa corresponent a la
prdua que va determinar la correcci de valor.
No shi incorpora la reversi de les correccions de
valor fetes en perodes impositius en qu lentitat
participada no va formar part del grup fiscal.
Vint-i-vuit. Es modifica larticle 88, que queda redac-
tat en els termes segents:
Article 88. Compensaci de bases imposables
negatives.
1. Si en virtut de les normes aplicables per
determinar la base imposable del grup fiscal aques-
ta resulta negativa, el seu import es pot compensar
amb les bases imposables positives del grup fiscal
en els termes que preveu larticle 23 daquesta Llei.
2. Les bases imposables negatives de qualse-
vol societat pendents de compensar en el moment
dintegrar-se en el grup fiscal es poden compensar
en la base imposable del grup fiscal, amb el lmit
de la base imposable individual de la societat
mateixa, i sexclouen de la base imposable, noms
a aquests efectes, els dividends o les participacions
en beneficis als quals es refereix lapartat 2 de lar-
ticle 28 daquesta Llei.
Vint-i-nou. Es modifica larticle 89, que queda redac-
tat en els termes segents:
Article 89. Reinversi.
1. Les societats del grup fiscal poden aplicar
la deducci per reinversi de beneficis extraordi-
naris, i la societat mateixa que va obtenir el benefici
extraordinari, o una altra de pertanyent al grup fis-
cal, pot fer la reinversi. La reinversi es pot mate-
rialitzar en un element adquirit a una altra societat
325
del grup fiscal amb la condici que aquest element
sigui nou.
2. La deducci per reinversi de beneficis
extraordinaris no s procedent en el cas de trans-
missions fetes entre entitats del grup fiscal.
Trenta. Es modifica larticle 90, que queda redactat
en els termes segents:
Article 90. Perode impositiu.
1. El perode impositiu del grup fiscal coincideix
amb el de la societat dominant.
2. Quan alguna de les societats dependents
conclogui un perode impositiu dacord amb les nor-
mes reguladores de la tributaci en rgim indivi-
dual, aquesta conclusi no determina la del grup
fiscal.
Trenta-un. Es modifica larticle 91, que queda redac-
tat en els termes segents:
Article 91. Quota ntegra del grup fiscal.
Sentn per quota ntegra del grup fiscal la quan-
tia resultant daplicar el tipus de gravamen de la
societat dominant a la base imposable del grup
fiscal.
Trenta-dos. Es modifica larticle 92, que queda
redactat en els termes segents:
Article 92. Deduccions i bonificacions de la quo-
ta ntegra del grup fiscal.
1. La quota ntegra del grup fiscal es minora
en limport de les deduccions i les bonificacions
que preveuen els captols II, III i IV del ttol VI da-
questa Llei.
Els requisits establerts per aplicar les deduccions
i les bonificacions esmentades es refereixen al grup
fiscal, aix com per aplicar el rgim dexempci que
estableix larticle 20 bis daquesta Llei.
2. Les deduccions de qualsevol societat pen-
dents daplicaci en el moment dincloure-la en el
grup fiscal es poden deduir en la quota ntegra
del grup fiscal amb el lmit que ha correspost a
aquesta societat en el rgim individual de tribu-
taci.
Trenta-tres. Es modifica larticle 93, que queda
redactat en els termes segents:
Article 93. Obligacions dinformaci.
1. La societat dominant ha de formular, a efec-
tes fiscals, el balan i el compte de prdues i guanys
consolidats, aplicant el mtode dintegraci global
a totes les societats que integren el grup fiscal.
2. Els comptes anuals consolidats es refereixen
a la mateixa data de tancament i perode que els
comptes anuals de la societat dominant, i les socie-
tats dependents han de tancar lexercici social en
la data en la qual ho faci la societat dominant.
3. Cal adjuntar als documents a qu es refereix
lapartat 1 la informaci segent:
a) Les eliminacions dutes a terme en perodes
impositius anteriors pendents dincorporaci.
b) Les eliminacions dutes a terme en el perode
impositiu, amb la procedncia i la quantia degu-
dament justificades.
c) Les incorporacions fetes en el perode impo-
sitiu, tamb amb la procedncia i la quantia degu-
dament justificades.
326 Dimecres 16 gener 2002
d) Les diferncies, degudament explicades,
que hi pugui haver entre les eliminacions i les incor-
poracions fetes a efectes de determinar la base
imposable del grup fiscal i les dutes a terme a efec-
tes delaborar els documents a qu es refereix la-
partat 1.
Trenta-quatre. Es modifica larticle 94, que queda
redactat en els termes segents:
Article 94. Causes determinants de la prdua del
rgim de consolidaci fiscal.
1. El rgim de consolidaci fiscal es perd per
les causes segents:
a) La concurrncia en alguna o algunes de les
societats integrants del grup fiscal dalguna de les
circumstncies que dacord amb el que estableix
la Llei general tributria determinen laplicaci del
rgim destimaci indirecta.
b) Lincompliment de les obligacions dinforma-
ci a qu es refereix lapartat 1 de larticle anterior.
2. La prdua del rgim de consolidaci fiscal
es produeix amb efectes del perode impositiu en
el qual concorri alguna o algunes de les causes
a les quals es refereix lapartat anterior, i les socie-
tats integrants del grup fiscal han de tributar pel
rgim individual en aquest perode.
Trenta-cinc. Es modifica larticle 95, que queda
redactat en els termes segents:
Article 95. Efectes de la prdua del rgim de
consolidaci fiscal i de lextinci del grup fiscal.
1. En el perode impositiu en qu es produeixi
la prdua del rgim de consolidaci fiscal o lex-
tinci del grup fiscal, en el cas que hi hagin eli-
minacions pendents dincorporaci, bases imposa-
bles negatives del grup fiscal o deduccions en la
quota pendents de compensaci, cal procedir de
la manera segent:
a) Les eliminacions pendents dincorporaci
sintegren en la base imposable del grup fiscal
corresponent a lltim perode impositiu en qu
sigui aplicable el rgim de consolidaci fiscal.
b) Les societats que integrin el grup fiscal en
el perode impositiu en qu es produeixi la prdua
o lextinci daquest rgim assumeixen el dret a
la compensaci de les bases imposables negatives
del grup fiscal pendents de compensar, en la pro-
porci en qu hagin contribut a formar-lo.
La compensaci es fa amb les bases imposables
positives que es determinin en rgim individual de
tributaci en els perodes impositius que restin fins
a completar el termini que estableix larticle 23.1
daquesta Llei, comptat a partir del segent o
segents a aquell o aquells en qu es van deter-
minar bases imposables negatives del grup fiscal.
c) Les societats que integrin el grup fiscal en
el perode impositiu en qu es produeixi la prdua
o lextinci daquest rgim assumeixen el dret a
la compensaci pendent de les deduccions de la
quota del grup fiscal, en la proporci en qu hagin
contribut a formar-lo.
La compensaci es practica en les quotes nte-
gres que es determinin en els perodes impositius
que restin fins a completar el termini establert en
aquesta Llei per a la deducci pendent, comptat
a partir del segent o els segents a aquell o aquells
en qu es van determinar els imports que cal deduir.
2. Les societats que integrin el grup fiscal en
el perode impositiu en qu es produeixi la prdua
Suplement nm. 2
o lextinci daquest rgim assumeixen el dret a
la deducci dels pagaments fraccionats que hagi
realitzat el grup fiscal, en la proporci en qu hi
hagin contribut.
3. El que disposen els apartats anteriors s apli-
cable quan alguna o algunes de les societats que
integren el grup fiscal hi deixin de pertnyer.
Trenta-sis. Es modifica larticle 96, que queda redac-
tat en els termes segents:
Article 96. Declaraci i autoliquidaci del grup
fiscal.
1. La societat dominant est obligada, a lhora
de presentar la declaraci del grup fiscal, a liquidar
el deute tributari corresponent al grup i a ingres-
sar-lo al lloc, en la forma i en els terminis que deter-
mini el ministre dHisenda. La societat dominant
ha de complir les mateixes obligacions respecte
dels pagaments fraccionats.
2. La declaraci del grup fiscal sha de presen-
tar dins del termini corresponent a la declaraci
en rgim de tributaci individual de la societat
dominant.
3. Les declaracions complementries que sha-
gin de fer en cas dextinci del grup fiscal, prdua
del rgim de consolidaci fiscal o separaci de
societats del grup fiscal, shan de presentar dins
dels vint-i-cinc dies naturals segents als sis mesos
posteriors al dia en qu es van produir les causes
determinants de lextinci, la prdua o la separa-
ci.
Trenta-set. Es fa una nova redacci de lapartat 3
de larticle 103, que queda redactat en els termes
segents:
3. Els bns adquirits es valoren, a efectes fis-
cals, dacord amb el que estableix larticle 99 da-
questa Llei.
Aix no obstant, quan lentitat adquirent participi
en el capital de lentitat transmissora en un 5 per
100, com a mnim, limport de la diferncia entre
el preu dadquisici de la participaci i el seu valor
teric simputa als bns i als drets adquirits, de
conformitat amb els criteris que estableix el Reial
decret 1815/1991, de 20 de desembre, pel qual
saproven les normes per a la formulaci de comp-
tes anuals consolidats, i la part daquella diferncia
que no shagi imputat s deduble fiscalment de
la base imposable, amb el lmit anual mxim de
la vintena part del seu import, sempre que es com-
pleixin els requisits segents:
a) Que la participaci no sha adquirit a per-
sones o entitats no residents en territori espanyol
o a persones fsiques residents en territori espanyol,
o a una entitat vinculada quan aquesta ltima, al
seu torn, va adquirir la participaci a les persones
o les entitats esmentades.
El requisit previst en aquesta lletra es considera
complert:
a) Si es tracta duna participaci adquirida a
persones o entitats no residents en territori espa-
nyol o a una entitat vinculada amb lentitat adqui-
rent que, al seu torn, va adquirir la participaci de
les persones o les entitats esmentades, quan lim-
port de la diferncia esmentada en el pargraf ante-
rior ha tributat a Espanya a travs de qualsevol
transmissi de la participaci.
Tamb escau la deducci de la diferncia indi-
cada quan el subjecte passiu provi que un import
equivalent ha tributat efectivament en un altre estat
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
membre de la Uni Europea, en concepte de bene-
fici obtingut amb motiu de la transmissi de la par-
ticipaci, suportant un gravamen equivalent al que
hagus resultat si shagus aplicat aquest impost,
sempre que el transmissor no resideixi en un pas
o en un territori qualificat reglamentriament com
a parads fiscal.
b) Si es tracta duna participaci adquirida a
persones fsiques residents en territori espanyol o
a una entitat vinculada quan aquesta ltima, al seu
torn, va adquirir la participaci de les persones fsi-
ques esmentades, quan es provi que el guany patri-
monial obtingut per aquestes persones fsiques sha
integrat en la base imposable de limpost sobre
la renda de les persones fsiques.
b) Que lentitat adquirent de la participaci no
estigui respecte de lentitat que la va transmetre
en algun dels casos previstos a larticle 42 del Codi
de comer. A aquests efectes es considera que
els casos de larticle 42 del Codi de comer sn
els previstos en la secci 1a del captol primer de
les normes per a la formulaci dels comptes anuals
consolidats, aprovats pel Reial decret 1815/1991,
de 20 de desembre.
El requisit previst a aquesta lletra no saplica res-
pecte del preu dadquisici de la participaci satis-
fet per la persona o lentitat transmitent quan, al
seu torn, lhagi adquirit de persones o entitats no
vinculades residents en territori espanyol.
Quan es compleixin els requisits a) i b) anteriors,
la valoraci que resulti de la part imputada als bns
de limmobilitzat adquirit t efectes fiscals, i es pot
deduir de la base imposable, en el cas de bns
amortitzables, lamortitzaci comptable de la part
imputada esmentada, en els termes que preveu lar-
ticle 11.
Quan es compleixi el requisit a), per no es com-
pleixi el que estableix la lletra b) anterior, les dota-
cions per amortitzar la diferncia entre el preu dad-
quisici de la participaci i el seu valor teric sn
dedubles si es prova que responen a una depre-
ciaci irreversible.
Trenta-vuit. Es fa una nova redacci de lapartat 4
de larticle 107, que queda redactat de la manera
segent:
4. Lincompliment de les obligacions que esta-
bleixen els nmeros anteriors t la consideraci
dinfracci tributria simple, sancionable amb una
multa de 150,25 a 6.010,12 euros per cada dada
omesa, amb el lmit del 5 per 100 del valor pel
qual lentitat adquirent hagi reflectit els bns i els
drets transmesos en la seva comptabilitat.
Trenta-nou. Es fa una nova redacci de larticle 108,
que queda redactat en els termes segents:
Article 108. Aportacions no dinerries.
1. El rgim que preveu aquest captol saplica,
a opci del subjecte passiu daquest impost o del
contribuent de limpost sobre la renda de les per-
sones fsiques, a les aportacions no dinerries en
les quals concorrin els requisits segents:
a) Que lentitat que rep laportaci sigui resi-
dent en territori espanyol o hi dugui a terme acti-
vitats per mitj dun establiment permanent a qu
safectin els bns aportats.
b) Que una vegada feta laportaci, el subjecte
passiu que aporta aquest impost o el contribuent
de limpost sobre la renda de les persones fsiques
327
participi en els fons propis de lentitat que rep la-
portaci en el 5 per 100, com a mnim.
c) Que, en el cas que contribuents de limpost
sobre la renda de les persones fsiques aportin
accions o participacions socials, shan de complir,
a ms dels requisits assenyalats en les lletres a)
i b), els segents:
a) Que lentitat del capital social de la qual
siguin representatius sigui resident en territori espa-
nyol i que a lentitat no li sigui aplicable el rgim
de transparncia fiscal que preveu el captol VI del
ttol VIII daquesta Llei.
b) Que representin una participaci dun 5 per
100 dels fons propis de lentitat, com a mnim.
c) Que els posseeixi de manera ininterrompu-
da laportant durant lany anterior a la data del docu-
ment pblic en el qual es formalitzi laportaci.
d) Que, en el cas daportaci delements patri-
monials diferents dels esmentats en la lletra c) per
contribuents de limpost sobre la renda de les per-
sones fsiques, aquests elements estiguin afectes
a activitats econmiques la comptabilitat de les
quals es porti dacord amb el que disposa el Codi
de comer.
2. El rgim previst a aquest captol tamb sa-
plica a les aportacions de branques dactivitat fetes
pels contribuents de limpost sobre la renda de les
persones fsiques sempre que portin la seva comp-
tabilitat dacord amb el Codi de comer.
3. Els elements patrimonials aportats no poden
ser valorats, a efectes fiscals, per un valor superior
al seu valor normal de mercat.
Quaranta. Es fa una nova redacci de larticle 122,
que queda redactat en els termes segents:
Article 122. mbit daplicaci: xifra de negocis.
1. Els incentius fiscals establerts en aquest
captol sapliquen sempre que limport net de la
xifra de negocis existent en el perode impositiu
immediatament anterior sigui inferior a 5 milions
deuros.
2. Quan lentitat sigui de nova creaci, limport
de la xifra de negocis es refereix al primer perode
impositiu en qu es dugui a terme efectivament
lactivitat. Si el perode impositiu immediatament
anterior ha tingut una durada inferior a lany, o lac-
tivitat sha dut a terme durant un termini tamb
inferior, limport net de la xifra de negocis puja a
lany.
3. Quan lentitat formi part dun grup de socie-
tats en el sentit de larticle 42 del Codi de comer,
limport net de la xifra de negocis es refereix al
conjunt dentitats pertanyents al grup. Aquest criteri
tamb saplica quan una persona fsica per si sola
o conjuntament amb altres persones fsiques uni-
des per vincles de parentiu en lnia directa o coa-
teral, consangunia o per afinitat, fins al segon grau
inclusivament, estiguin en relaci amb altres enti-
tats de les que siguin socis en algun dels casos
a qu es refereix larticle 42 del Codi de comer.
Als efectes del que disposa aquest apartat, es
considera que els casos de larticle 42 del Codi
de comer sn els que recull la secci 1a del cap-
tol I de les normes per a la formulaci dels comptes
anuals consolidats, aprovades pel Reial decret
1815/1991, de 20 de desembre.
328 Dimecres 16 gener 2002
Quaranta-u. Es fa una nova redacci de larticle 123,
que queda redactat en els termes segents:
Article 123. Llibertat damortitzaci.
1. Els elements de limmobilitzat material nous,
posats a disposici del subjecte passiu en el perode
impositiu en qu es compleixin les condicions de
larticle anterior, es poden amortitzar lliurement
sempre que, durant els vint-i-quatre mesos
segents a la data de linici del perode impositiu
en el qual els bns adquirits entrin en funcionament,
la plantilla mitjana total de lempresa sincrementi
respecte de la plantilla mitjana dels dotze mesos
anteriors, i lincrement es mantingui durant un
perode addicional duns altres vint-i-quatre mesos.
La quantia de la inversi que es pot beneficiar
del rgim de llibertat damortitzaci s la que resulti
de multiplicar la xifra de 90.151,82 euros per lin-
crement esmentat calculat amb dos decimals.
Per calcular la plantilla mitjana total de lempresa
i el seu increment es compten les persones que
hi treballen, en els termes que disposi la legislaci
laboral, tenint en compte la jornada contractada
en relaci amb la jornada completa.
La llibertat damortitzaci s aplicable des de
lentrada en funcionament dels elements que shi
puguin acollir.
2. El rgim previst a lapartat anterior tamb
s aplicable als elements encarregats en virtut dun
contracte dexecuci dobra subscrit en el perode
impositiu sempre que la seva posada a disposici
sigui dins dels dotze mesos segents a la conclusi
daquest.
3. El que preveuen els dos apartats anteriors
tamb s aplicable als elements de limmobilitzat
material construts per lempresa mateixa.
4. La llibertat damortitzaci s incompatible
amb els beneficis fiscals segents:
a) La bonificaci per activitats exportadores,
respecte dels elements en qu sinverteixin els
beneficis objecte daquesta.
b) La reinversi de beneficis extraordinaris,
lexempci per reinversi i la deducci per rein-
versi de beneficis extraordinaris, respecte dels ele-
ments en qu es reinverteixi limport de la trans-
missi.
5. En cas de transmissi delements que hagin
gaudit de llibertat damortitzaci, noms es pot aco-
llir a lexempci per reinversi la renda obtinguda
per diferncia entre el valor de transmissi i el seu
valor comptable, una vegada corregida en limport
de la depreciaci monetria.
6. En el cas que sincompleixi lobligaci din-
crementar o mantenir la plantilla sha dingressar
la quota ntegra que ha correspost a la quantitat
deduda en excs ms els interessos de demora
corresponents.
Lingrs de la quota ntegra i dels interessos de
demora es fa conjuntament amb lautoliquidaci
corresponent al perode impositiu en qu shagi
incomplert una o altra obligaci.
7. El que preveu aquest article tamb s apli-
cable als elements de limmobilitzat material nous
objecte dun contracte darrendament financer,
amb la condici que sexerceixi lopci de compra.
Quaranta-dos. Es fa una nova redacci de larti-
cle 124, que queda redactat de la manera segent:
Article 124. Llibertat damortitzaci per a inver-
sions de valor escs.
Els elements de limmobilitzat material nous
posats a disposici del subjecte passiu en el perode
Suplement nm. 2
impositiu en qu es compleixin les condicions de
larticle 122 daquesta Llei, el valor unitari dels quals
no excedeixi 601,01 euros, es poden amortitzar
lliurement, fins al lmit de 12.020,24 euros referit
al perode impositiu.
Quaranta-tres. Es fa una nova redacci de larti-
cle 127, que queda redactat en els termes segents:
Article 127. Amortitzaci delements patrimo-
nials objecte de reinversi.
1. Els elements de limmobilitzat material afec-
tes a explotacions econmiques en els quals es
materialitzi la reinversi de limport obtingut en la
transmissi onerosa delements de limmobilitzat
material, tamb afectes a explotacions econmi-
ques, duta a terme en el perode impositiu en qu
es compleixin les condicions de larticle 122 da-
questa Llei, es poden amortitzar en funci del coe-
ficient que resulti de multiplicar per 3 el coeficient
damortitzaci lineal mxim previst a les taules da-
mortitzaci aprovades oficialment. La reinversi
sha de dur a terme dins del termini a qu es refereix
lapartat 4 de larticle 36 ter daquesta Llei.
2. Quan limport invertit sigui superior o inferior
a lobtingut en la transmissi, lamortitzaci a la
qual es refereix lapartat anterior noms saplica
sobre limport de la transmissi esmentada que
sigui objecte de reinversi.
3. La deducci de lexcs de quantitat amor-
titzable resultant del que preveu aquest article res-
pecte de la depreciaci existent efectivament no
est condicionada a la seva imputaci comptable
en el compte de prdues i guanys.
Quaranta-quatre. Es fa una nova redacci de lar-
ticle 127 bis, que queda redactat de la manera segent:
Article 127 bis. Tipus de gravamen.
Les entitats que compleixin les previsions pre-
vistes a larticle 122 daquesta Llei tributen dacord
amb lescala segent, excepte si dacord amb el
que preveu larticle 26 daquesta Llei han de tributar
a un tipus diferent del general:
a) Per la part de base imposable compresa
entre 0 i 90.151,81 euros, al tipus del 30 per 100.
b) Per la part de base imposable restant, al
tipus del 35 per 100.
Quan el perode impositiu tingui una durada infe-
rior a lany, la part de la base imposable que tributa
al tipus del 30 per 100 s el resultant daplicar
a 90.151,81 euros la proporci en qu estiguin
el nombre de dies del perode impositiu entre
tres-cents seixanta-cinc dies, o la base imposable
del perode impositiu quan aquesta sigui inferior.
Quaranta-cinc. Safegeix un nou apartat 11 a larti-
cle 128, que queda redactat en els termes segents:
11. El Ministeri dHisenda pot determinar,
segons el procediment que sestableixi reglamen-
triament, el moment temporal a qu es refereix
lapartat 6, atenent les peculiaritats del perode de
contractaci o de construcci del b, i tamb les
singularitats de la seva explotaci econmica, sem-
pre que la determinaci no afecti el clcul de la
base imposable derivada de lexplotaci efectiva
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
del b, ni les rendes derivades de la seva trans-
missi que shagin de determinar segons les regles
del rgim general de limpost o del rgim especial
que preveu el captol VIII del ttol VIII daquesta
Llei.
Quaranta-sis. Es fa una nova redacci de larti-
cle 133, que queda redactat en els termes segents:
Article 133. mbit daplicaci.
Aquest rgim saplica a les entitats a qu es
refereix larticle 9, apartat 3, daquesta Llei.
Quaranta-set. Safegeix dins dels rgims tributaris
especials del ttol VIII, el captol XVII Rgim de tributaci
de les entitats navilieres en funci del tonatge, que que-
da redactat en els termes segents:
CAPTOL XVII
Rgim de les entitats navilieres
en funci del tonatge
Article 135 ter. mbit daplicaci.
1. Es poden acollir al rgim especial previst a
aquest captol les entitats inscrites en algun dels
registres dempreses navilieres referits en la Llei
27/1992, de 24 de novembre, de ports de lEstat
i de la marina mercant, lactivitat de les quals com-
prengui lexplotaci de vaixells propis o arrendats.
2. Els vaixells lexplotaci dels quals fa possible
aplicar el rgim esmentat han de complir els requi-
sits segents:
a) Estar gestionats estratgicament i comer-
cialment des dEspanya o des de la resta de la
Uni Europea. A aquests efectes, sentn per gesti
estratgica i comercial el fet que el propietari del
vaixell o larrendatari assumeixi el control i el risc
de lactivitat de navegaci martima o de feines
al mar.
b) Ser vaixells aptes per navegar en alta mar
i estar destinats exclusivament a alguna de les acti-
vitats segents:
Transport de mercaderies.
Transport de passatgers.
Activitats de salvament, remolc i altres serveis
prestats necessriament en alta mar.
3. No es poden acollir a aquest rgim els
vaixells destinats, directament o indirectament, a
activitats pesqueres, esportives, de dragatge i els
desbarjo.
Article 135 quater. Determinaci de la base impo-
sable en rgim destimaci objectiva.
1. Les entitats acollides a aquest rgim deter-
minen la part de base imposable que correspongui
amb lexplotaci o la titularitat dels vaixells que
compleixin els requisits de larticle anterior, aplicant
a les tones de registre net de cada un daquests
vaixells lescala segent:
Tones de registre net
Entre 0 i fins 1.000 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entre 1.001 i fins 10.000 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entre 10.001 i fins 25.000 . . . . . . . . . . . . . . . . .
Des de 25.001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
329
Per aplicar lescala shan de calcular els dies del
perode impositiu en els quals els vaixells estiguin
a disposici del subjecte passiu, excloent-ne els dies
en qu no siguin operatius com a conseqncia
de reparacions ordinries o extraordinries.
Laplicaci daquest rgim ha dincloure tots els
vaixells del soicitant que compleixin els requisits
daquest, i els vaixells que sadquireixin o arrendin
posteriorment a lautoritzaci, sempre que com-
pleixin aquests requisits, i shi poden acollir vaixells
presos en noliejament, sempre que la suma del
seu tonatge net no superi el 75 per 100 del total
de la flota de lentitat o, si sescau, del grup fiscal
subjecte al rgim. En el cas dentitats que tributin
en el rgim de consolidaci fiscal cal que la soicitud
faci referncia a totes les entitats del grup fiscal
que compleixin els requisits de larticle 135 ter.
2. La renda positiva o negativa que, si sescau,
es posi de manifest com a conseqncia de la trans-
missi dun vaixell afecte a aquest rgim, es con-
sidera integrada en la base imposable calculada
dacord amb lapartat anterior.
No obstant el que estableix el pargraf anterior,
quan es tracti de vaixells la titularitat dels quals
ja es tenia quan es va accedir a aquest rgim espe-
cial, o de vaixells usats adquirits una vegada comen-
ada laplicaci del rgim, cal procedir de la manera
segent:
En el primer exercici en el qual aquest sigui apli-
cable, o en el qual shagin adquirit els vaixells usats,
es dota una reserva indisponible per un import equi-
valent a la diferncia positiva existent entre el valor
normal de mercat i el valor net comptable de cada
un dels vaixells afectats per aquesta regla, o b
sespecifica la diferncia esmentada, separadament
per a cada un dels vaixells i durant tots els exercicis
en els quals sen mantingui la titularitat, en la mem-
ria dels seus comptes anuals. En el cas de vaixells
adquirits mitjanant una operaci a la qual shagi
aplicat el rgim especial del captol VIII del ttol
VIII daquesta Llei, el valor net comptable es deter-
mina partint del valor dadquisici pel qual figuri
en la comptabilitat de lentitat transmitent.
Lincompliment de lobligaci de no disposici
de la reserva o de lobligaci de menci en la mem-
ria constitueix una infracci tributria simple, i se
sanciona amb una multa del 5 per 100 de limport
de la diferncia esmentada.
Limport de la reserva positiva, juntament amb
la diferncia positiva existent en la data de la trans-
missi entre lamortitzaci fiscal i comptable del
vaixell alienat, safegeix a la base imposable a la
qual es refereix la regla primera daquest article
quan shagi produt la transmissi esmentada. De
la mateixa manera cal procedir si el vaixell es trans-
met, de manera directa o indirecta, amb motiu du-
na operaci a la qual resulti aplicable el rgim espe-
cial del captol VIII del ttol VIII daquesta Llei.
3. La part de base imposable, determinada
segons lapartat 1 daquest article no es pot com-
pensar amb bases imposables negatives derivades
Import de la resta de les activitats de lentitat naviliera,
diari per
cada 100 ni de lexercici en curs ni dels anteriors, ni tampoc
tones amb les bases imposables pendents de compensar
en el moment daplicaci daquest rgim.
Euros
4. La determinaci de la part de base impo-
sable que correspongui a la resta dactivitats del
0,90 subjecte passiu es fa aplicant el rgim general de
0,70 limpost, tenint en compte exclusivament les rendes
0,40 procedents daquestes.
0,20 La part esmentada de base imposable, la integren
tots els ingressos que no procedeixin exclusivament
330 Dimecres 16 gener 2002
de lexplotaci o la titularitat dels vaixells inclosos
en aquest rgim, les despeses directament relacio-
nades amb lobtenci dels ingressos, aix com la
part de les despeses generals dadministraci que
proporcionalment corresponguin a la xifra de nego-
ci generada per aquestes activitats.
Als efectes de complir aquest rgim, lentitat ha
de tenir els registres comptables necessaris per
poder determinar els ingressos i les despeses, direc-
tes o indirectes, corresponents a cada un dels
vaixells acollits al rgim, aix com els actius afectes
a la seva explotaci.
Article 135 quinque. Tipus de gravamen i quota.
1. En tot cas, s aplicable el tipus general de
gravamen que preveu el pargraf primer de larti-
cle 26 daquesta Llei.
2. La part de la quota ntegra atribuble a la
part de base imposable determinada segons el que
disposa lapartat 1 de larticle 135 quater no es
pot reduir per laplicaci de cap tipus de deducci
o bonificaci. Aix mateix, ladquisici dels vaixells
que safectin a aquest rgim no suposa laplicaci
de cap incentiu ni deducci fiscal.
La part de quota ntegra que procedeixi de la
resta de base imposable no es pot minorar per
laplicaci de deduccions generades per ladquisici
dels vaixells referits abans de la seva afectaci al
rgim que regula aquest captol.
Article 135 sexies. Pagaments fraccionats.
Els subjectes passius que sacullin a aquest rgim
han defectuar pagaments fraccionats dacord amb
la modalitat establerta en lapartat 3 de larti-
cle 38 daquesta Llei aplicada sobre la base impo-
sable calculada dacord amb les regles que esta-
bleix larticle 135 quater i aplicant el percentatge
al qual es refereix larticle 135 quinque, sense com-
putar cap deducci sobre la part de quota derivada
de la part de base imposable determinada segons
el que disposa lapartat 1 de larticle 135 quater.
Article 135 septies. Aplicaci del rgim.
1. El rgim tributari que preveu aquest captol
saplica de la manera segent:
a) Laplicaci del rgim est condicionada al
fet que ho autoritzi el Ministeri dHisenda, amb la
soicitud prvia del subjecte passiu. Aquesta auto-
ritzaci es concedeix per un perode de deu anys
a partir de la data que estableixi lautoritzaci, i
sen pot soicitar la prrroga per perodes addi-
cionals duns altres deu anys.
b) La soicitud ha despecificar el perode impo-
sitiu a partir del qual ha de tenir efectes i sha de
presentar com a mnim tres mesos abans de linici
daquest.
c) La soicitud sha de resoldre en el termini
mxim de tres mesos, transcorregut el qual es pot
considerar desestimada.
Per concedir el rgim, el Ministeri dHisenda t
en compte que hi hagi una contribuci efectiva
als objectius de la poltica comunitria de transport
martim, especialment pel que fa al nivell tecnolgic
dels vaixells que garanteixi la seguretat en la nave-
gaci i la prevenci de la contaminaci del medi
ambient i al manteniment de locupaci comunitria
tant a bord com en tasques auxiliars al transport
martim. Amb aquesta finalitat pot demanar un
informe previ als organismes competents.
d) Lincompliment de les condicions del rgim
o la renncia a aplicar-lo impedeixen de formular
una nova soicitud fins que hagi transcorregut un
mnim de cinc anys.
Suplement nm. 2
e) LAdministraci tributria pot verificar lapli-
caci correcta del rgim i la concurrncia en cada
exercici dels requisits exigits per aplicar-lo.
2. Lincompliment dels requisits establerts en
aquest rgim implica la cessaci dels efectes de
lautoritzaci corresponent i la prdua de tots els
beneficis fiscals derivats de lautoritzaci, i cal
ingressar, juntament amb la quota del perode
impositiu en el qual lincompliment es va produir,
les quotes ntegres corresponents a les quantitats
que shaguessin hagut dingressar aplicant el rgim
general daquest impost, en tots els exercicis en
qu lautoritzaci va resultar aplicable, sense per-
judici dels interessos de demora, els recrrecs i
les sancions que, si escau, siguin procedents.
3. Laplicaci del rgim tributari previst a
aquest captol s incompatible, per a un mateix
vaixell, amb laplicaci de la disposici addicional
quinzena daquesta Llei.
Quaranta-vuit. Es fa una nova redacci de larti-
cle 138, que queda redactat de la manera segent:
Article 138. Obligaci de coaboraci.
Els titulars dels registres pblics han de remetre
mensualment a lAgncia Estatal dAdministraci
Tributria del seu domicili fiscal una relaci de les
entitats la constituci, lestabliment, la modificaci
o lextinci de les quals hagin inscrit durant el mes
anterior.
Quaranta-nou. Es fa una nova redacci de lapartat 3
de larticle 142, que queda redactat de la manera
segent:
3. Els subjectes passius als quals es refereix
el captol XV del ttol VIII daquesta Llei estan obli-
gats a declarar totes les seves rendes, exemptes
i no exemptes.
Cinquanta. Es fa una nova redacci de la lletra a)
de lapartat 4 de larticle 146, que queda redactada de
la manera segent:
a) Les rendes obtingudes per les entitats a
les quals es refereix larticle 9.1 daquesta Llei.
Cinquanta-u. Es fa una nova redacci de larti-
cle 148, que queda redactat en els termes segents:
Article 148. Facultats de lAdministraci per
determinar la base imposable.
Als efectes de determinar la base imposable,
lAdministraci tributria aplica les normes a les
quals es refereix larticle 10.3 daquesta Llei.
Cinquanta-dos. Es fa una nova redacci de la dis-
posici addicional catorzena, que queda redactada en
els termes segents:
Disposici addicional catorzena. Rgim fiscal de
les transmissions dactius dutes a terme en com-
pliment de disposicions amb rang de llei i de
la normativa de defensa de la competncia.
Les transmissions delements patrimonials a les
quals es refereix larticle 36 ter daquesta Llei que
es duguin a terme en compliment dobligacions
establertes per disposicions amb rang de llei, publi-
cades a partir de l1 de gener de 2002, o per acords
de la Comissi Europea o del Consell de Ministres
adoptats a partir daquesta mateixa data, en apli-
caci de les normes de defensa de la competncia
en processos de concentraci empresarial, tenen
el tractament segent en limpost sobre societats:
a) La renda positiva que sobtingui no sintegra
en la base imposable, si limport obtingut en la
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
transmissi es reinverteix en les condicions que
estableix larticle 36 ter daquesta Llei.
a bis) Aquesta renda positiva sintegra, sense
reducci ni cap exempci, en la base imposable
del perode en qu es transmetin, o per qualsevol
altre motiu es donin de baixa en el balan, els bns
i el dret objecte de la reinversi.
b) Els elements patrimonials en els quals es
materialitzi la reinversi es valoren, als efectes
exclusius de clcul de la renda positiva, pel mateix
valor que tenien els bns i els drets transmesos.
En el cas de reinversi parcial, el valor esmentat
sincrementa en limport de la renda integrada en
la base imposable.
c) El subjecte passiu pot presentar consultes
sobre la interpretaci i laplicaci daquesta dispo-
sici, la contestaci de les quals t carcter vin-
culant per a lAdministraci tributria, en els termes
que preveu larticle 107 de la Llei 230/1963, de
28 de desembre, general tributria.
SECCI 3a RGIM FISCAL DE COOPERATIVES
Article 3. Rgim fiscal de les cooperatives.
Amb efectes a partir dels perodes impositius que
sinicin des de l1 de gener de lany 2002, lapartat 1
de larticle 24 de la Llei 20/1990, de 19 de desembre,
sobre rgim fiscal de les cooperatives, queda redactat
de la manera segent:
1. Si la suma algebraica a la qual es refereix
larticle anterior resulta negativa, la cooperativa en
pot compensar limport amb les quotes ntegres
positives dels perodes impositius que concloguin
en els quinze anys immediats i successius. Noms
als efectes de determinar els imports compensa-
bles, lAdministraci tributria pot comprovar les
declaracions i liquidar les quotes negatives corres-
ponents encara que hagi transcorregut el termini
al qual es refereix larticle 64 de la Llei general
tributria.
SECCI 4a IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS
Article 4. Modificaci de la Llei 41/1998, de 9 de
desembre, de limpost sobre la renda de no residents
i normes tributries.
Amb efectes des de l1 de gener de lany 2002, sin-
trodueixen les modificacions segents en la Llei 41/1998,
de 9 de desembre, de limpost sobre la renda de no resi-
dents i normes tributries.
Safegeix una nova lletra h) a lapartat 1 de larticle 24,
que queda redactada de la manera segent:
h) Els rendiments del treball percebuts per
persones fsiques no residents en territori espanyol
en virtut dun contracte de durada determinada per
a treballadors estrangers de temporada, dacord
amb el que estableix la normativa laboral, es grava
al tipus del 2 per 100.
CAPTOL II
Impostos indirectes
SECCI 1a IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT
Article 5. Modificaci de la Llei 37/1992, de 28 de
desembre, de limpost sobre el valor afegit.
Amb efectes des d1 de gener de lany 2002, sin-
trodueixen les modificacions segents en la Llei 37/1992,
de 28 de desembre, de limpost sobre el valor afegit.
331
U. La lletra c) del nmero 1r de larticle 9 queda
redactada de la manera segent:
c) El canvi dafectaci de bns corporals dun
sector a un altre de diferenciat de la seva activitat
empresarial o professional.
El cas dautoconsum al qual es refereix aquesta
lletra c) no resulta aplicable en els casos segents:
Quan, per una modificaci en la normativa
vigent, una determinada activitat econmica passi
obligatriament a formar part dun sector diferen-
ciat diferent daquell en qu anteriorment estava
integrada.
Quan el rgim de tributaci aplicable a una
determinada activitat econmica canvi del rgim
general al rgim especial simplificat, al de lagri-
cultura, ramaderia i pesca, al del recrrec dequi-
valncia o al de les operacions amb or dinversi,
o viceversa, fins i tot per lexercici dun dret dopci.
El que disposen els dos guions del pargraf ante-
rior sha dentendre, si sescau, sense perjudici del
segent:
De les regularitzacions de deduccions que
preveuen els articles 101, 105, 106, 107, 109,
110, 112 i 113 daquesta Llei.
De laplicaci del que preveu lapartat dos de
larticle 99 daquesta Llei en relaci amb la rec-
tificaci de deduccions fetes inicialment segons la
destinaci previsible dels bns i els serveis adquirits
quan la destinaci real dels bns i els serveis sigui
diferent de la prevista, en el cas de quotes supor-
tades o satisfetes per adquirir o importar bns o
serveis diferents dels bns dinversi que no hagin
estat utilitzats de cap manera en lexercici de lac-
tivitat empresarial o professional abans del moment
en qu lactivitat econmica a qu estaven previ-
siblement destinats en el moment en el qual es
van suportar les quotes passi a formar part dun
sector diferenciat diferent daquell en qu anterior-
ment estava integrada.
Del que preveu larticle 155 daquesta Llei
en relaci amb els casos de comenament o ces-
saci dactivitats subjectes al rgim especial del
recrrec dequivalncia.
A efectes del que disposa aquesta Llei, es con-
sideren sectors diferenciats de lactivitat empresa-
rial o professional els segents:
a) Aquells en els quals les activitats econmi-
ques dutes a terme i els rgims de deducci apli-
cables siguin diferents.
Es consideren activitats econmiques diferents
les que tinguin assignats grups diferents en la Clas-
sificaci nacional dactivitats econmiques.
No obstant el que estableix el pargraf anterior,
no es reputa diferent lactivitat accessria a una
altra quan, lany precedent, el seu volum dope-
racions no passi del 15 per cent del daquesta lti-
ma i, a ms, contribueixi a dur-la a terme. Si no
sha exercit lactivitat accessria durant lany pre-
cedent, lany en curs el requisit relatiu al percen-
tatge esmentat s aplicable segons les previsions
raonables del subjecte passiu, sense perjudici de
la regularitzaci que sigui procedent si el percen-
tatge real excedeix el lmit indicat.
Les activitats accessries segueixen el mateix
rgim que les activitats de les quals depenguin.
Els rgims de deducci a qu es refereix aquesta
lletra a) es consideren diferents si els percentatges
de deducci, determinats dacord amb el que dis-
posa larticle 104 daquesta Llei, que resultarien
332 Dimecres 16 gener 2002
aplicables a lactivitat o les activitats diferents de
la principal difereixin en ms de 50 punts percen-
tuals del corresponent a lactivitat principal esmen-
tada.
Lactivitat principal, amb les activitats access-
ries a la principal i les activitats econmiques dife-
rents els percentatges de deducci de les quals
no difereixin en ms 50 punts percentuals amb
el daquella constitueixen un sol sector diferenciat.
Les activitats diferents de la principal els per-
centatges de deducci de les quals difereixin en
ms de 50 punts percentuals amb el daquesta
constitueixen un altre sector diferenciat del prin-
cipal.
Als efectes del que disposa aquesta lletra a),
es considera principal lactivitat en la qual sha dut
a terme un volum ms gran doperacions durant
lany immediatament anterior.
b) Les activitats acollides als rgims especials
simplificat, de lagricultura, ramaderia i pesca, de
les operacions amb or dinversi o del recrrec
dequivalncia.
c) Les operacions darrendament financer a
qu es refereix la disposici addicional setena de
la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre disciplina
i intervenci de les entitats de crdit.
d) Les operacions de cessi de crdits o
prstecs.
Dos. Larticle 34 queda redactat de la manera
segent:
Article 34. Importacions de bns de valor escs.
Estan exemptes de limpost les importacions de
bns el valor global dels quals no superi els 22
euros.
Sexceptuen del que disposa el pargraf anterior:
1r Els productes alcohlics compresos en els
codis NC 22.03 a 22.08 de laranzel duaner.
2n Els perfums i les aiges de colnia.
3r El tabac sense elaborar o manufacturat.
Tres. Es fa una nova redacci de lapartat u de lar-
ticle 75, que queda redactat de la manera segent:
U. Limpost es merita:
1r En els lliuraments de bns, quan en tingui
lloc la posada a disposici de ladquirent o, si ses-
cau, quan es duguin a terme de conformitat amb
la legislaci que els sigui aplicable.
No obstant el que disposa el pargraf anterior,
en els lliuraments de bns fets en virtut de con-
tractes de venda amb pacte de reserva de domini
o qualsevol altra condici suspensiva, darrenda-
mentvenda de bns o darrendament de bns amb
clusula de transferncia de la propietat vinculant
per a ambdues parts, limpost es merita quan els
bns que en constitueixin lobjecte es posin en pos-
sessi de ladquirent.
2n En les prestacions de serveis, quan es pres-
tin, sexecutin o sefectun les operacions gravades.
Aix no obstant, quan es tracti dexecucions do-
bra amb aportaci de materials, en el moment en
el qual els bns a qu es refereixin es posin a dis-
posici de lamo de lobra.
2n bis. Quan es tracti dexecucions dobra, amb
aportaci de materials o sense, les destinatries
de les quals siguin les administracions pbliques,
en el moment de fer-ne la recepci, de conformitat
amb el que disposa larticle 147 del text refs de
la Llei de contractes de les administracions pbli-
ques, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2000,
de 16 de juny.
Suplement nm. 2
3r En les transmissions de bns entre el comi-
tent i el comissionista fetes en virtut de contractes
de comissi de venda, quan lltim actu en nom
propi, en el moment en qu el comissionista faci
el lliurament dels bns respectius.
Quan es tracti de lliuraments de bns fets en
virtut de contractes pels quals una de les parts
lliura a laltra bns mobles, el valor dels quals ses-
tima en una quantitat certa, i qui els rep est obligat
a procurar-ne la venda dins dun termini i a tornar
el valor estimat dels bns venuts i la resta dels
no venuts, la meritaci dels lliuraments relatius als
bns venuts es produeix quan qui els rep els posi
a disposici de ladquirent.
4t En les transmissions de bns entre comis-
sionista i comitent fetes en virtut de contractes de
comissi de compra, quan el primer actu en nom
propi, en el moment en qu al comissionista li siguin
lliurats els bns a qu es refereixin.
5 En els casos dautoconsum, quan es duguin
a terme les operacions gravades.
Aix no obstant, en els casos als quals es refereix
larticle 9, nmero 1r, lletra d), pargraf tercer, da-
questa Llei, limpost es merita:
a) Quan es produeixin les circumstncies que
determinen la limitaci o lexclusi del dret a la
deducci.
b) Lltim dia de lany en qu els bns que en
constitueixin lobjecte es destinin a operacions que
no originin el dret a la deducci.
c) Lltim dia de lany en qu sigui aplicable
la regla de prorrata general.
e) Quan es produeixi la meritaci del lliurament
exempt.
6 En les transferncies de bns a qu es refe-
reix larticle 9, nmero 3r, daquesta Llei, en el
moment en qu sinici lexpedici o el transport
dels bns a lestat membre dorigen.
7 En els arrendaments, en els subministra-
ments i, en general, en les operacions de tracte
successiu o continuat, en el moment en qu sigui
exigible la part del preu que comprengui cada
percepci.
Aix no obstant, quan no shagi pactat un preu
o quan, havent-se pactat, no shagi determinat el
moment de la seva exigibilitat, o aquesta shagi
establert amb una periodicitat superior a un any
natural, la meritaci de limpost es produeix a 31
de desembre de cada any per la part proporcional
corresponent al perode transcorregut des de linici
de loperaci, o des de lanterior meritaci, fins a
la data esmentada.
Sexceptuen del que disposen els pargrafs ante-
riors les operacions a qu es refereix el pargraf
segon del nmero 1r precedent.
Quatre. Sincorpora a larticle 79 un nou apartat,
el deu, i els actuals apartats deu i onze passen a ser
lonze i el dotze respectivament.
El nou apartat deu queda redactat de la manera
segent:
Deu. En els lliuraments de bns o prestacions
de serveis que no tinguin com a objecte o resultat
or dinversi i en els que sempri or aportat pel
destinatari de loperaci ladquisici o la importaci
del qual nhagi estat exempta per aplicaci de
lexempci que preveu lapartat u, nmero 1r, de
larticle 140 bis daquesta Llei o del seu equivalent
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
en la legislaci dun altre estat membre de la Comu-
nitat, la base imposable resulta dafegir a limport
total de la contraprestaci el valor de mercat de
lor esmentat, determinat en la data de meritaci
de limpost.
Cinc. Larticle 84 queda redactat de la manera
segent:
Article 84. Subjectes passius.
U. Els subjectes passius de limpost sn:
1r Les persones fsiques o jurdiques que tin-
guin la condici dempresaris o professionals i
duguin a terme els lliuraments de bns o prestin
els serveis subjectes a limpost, llevat el que dis-
posen els nmeros segents.
2n Els empresaris o els professionals per als
qui es duguin a terme les operacions subjectes a
gravamen, en els casos que sindiquen a con-
tinuaci:
a) Quan les operacions les duguin a terme per-
sones o entitats no establertes al territori daplicaci
de limpost.
Aix no obstant, el que disposa aquesta lletra
no saplica en els casos segents:
a) Quan es tracti de les prestacions de serveis
en les quals el destinatari tampoc no estigui esta-
blert en el territori daplicaci de limpost, llevat
quan es tracti de prestacions de serveis compreses
en els articles 70, apartat u, nmeros 6 i 7, 72,
73 i 74 daquesta Llei i el destinatari daquestes
hagus comunicat al prestador el nmero diden-
tificaci que a efectes de limpost sobre el valor
afegit li hagi atribut lAdministraci espanyola.
b) Quan es tracti dels lliuraments de bns a
qu es refereix larticle 68, apartats tres i cinc, da-
questa Llei.
c) Quan es tracti de lliuraments de bns que
estiguin exempts de limpost per aplicaci del que
preveuen els articles 21, nmeros 1r i 2n, o 25
daquesta Llei.
b) Quan es tracti de lliuraments dor sense ela-
borar o de productes semielaborats dor, de llei igual
a 325 misimes o ms.
3r Les persones jurdiques que no actun com
a empresaris o professionals que siguin destina-
tries de les operacions subjectes a gravamen que
sindiquen a continuaci dutes a terme per empre-
saris o professionals no establerts en lmbit espa-
cial daplicaci de limpost, quan hagin comunicat
a lempresari o professional que les du a terme
el nmero didentificaci que a efectes de limpost
sobre el valor afegit els hagi atribut lAdministraci
espanyola:
a) Els lliuraments subsegents a les adquisi-
cions intracomunitries a qu es refereix larticle
26, apartat tres, daquesta Llei.
b) Les prestacions de serveis als quals es refe-
reixen els articles 70, apartat u, nmeros 6 i 7,
72, 73 i 74 daquesta Llei.
Dos. Als efectes del que disposa aquesta Llei,
es consideren establerts al territori daplicaci de
limpost els subjectes passius que hi tinguin la seu
de la seva activitat econmica, un establiment per-
manent o el domicili fiscal, encara que no duguin
a terme les operacions subjectes a limpost des
daquest establiment.
333
Tres. Tenen la consideraci de subjectes pas-
sius les herncies jacents, les comunitats de bns
i altres entitats que, tot i no tenir personalitat jur-
dica, constitueixin una unitat econmica o un patri-
moni separat susceptible dimposici, quan duguin
a terme operacions subjectes a limpost.
Sis. El nmero 1r de lapartat u de larticle 87 queda
redactat de la manera segent:
1r Els destinataris de les operacions que, mit-
janant una acci o omissi culposa o dolosa, elu-
deixin la repercussi correcta de limpost.
Set. Es modifica el nmero 1r de lapartat u.2 de
larticle 91, que queda redactat de la manera segent:
1r. Els transports de viatgers i els seus equipatges.
Vuit. El captol III del ttol VIII queda redactat de
la manera segent:
CAPTOL III
Devolucions a determinats empresaris
o professionals no establerts al territori
daplicaci de limpost
Article 119. Rgim especial de devolucions a
determinats empresaris o professionals no esta-
blerts al territori daplicaci de limpost.
U. Els empresaris o professionals no establerts
al territori daplicaci de limpost, en els quals con-
corrin els requisits que preveu lapartat segent,
poden exercir el dret a la devoluci de limpost
sobre el valor afegit que hagin satisfet o, si escau,
els hagi estat repercutit en aquell territori, dacord
amb el que estableix aquest article.
A aquests efectes, sassimilen als no establerts
al territori daplicaci de limpost els empresaris o
professionals que, sent titulars dun establiment
permanent situat al territori esmentat, no duguin
a terme lliuraments de bns ni prestacions de ser-
veis des de lestabliment.
Dos. Sn requisits per exercir el dret a la devo-
luci a qu es refereix aquest article:
1r Que els empresaris o els professionals que
pretenguin exercir-lo estiguin establerts a la Comu-
nitat, a les Canries, Ceuta o Melilla, o en uns altres
territoris tercers.
En el cas dempresaris o professionals establerts
en un territori tercer diferent de les Canries, Ceuta
o Melilla, cal que estigui reconeguda lexistncia
de reciprocitat de tracte en el territori esmentat
a favor dels empresaris o els professionals esta-
blerts al territori daplicaci de limpost.
2n Que durant el perode a qu es refereix la
soicitud no hagin fet al territori daplicaci de lim-
post lliuraments de bns o prestacions de serveis
que hi estiguin subjectes diferents dels que figuren
a continuaci:
a) Els lliuraments de bns i prestacions de ser-
veis en qu els subjectes passius de limpost en
siguin els destinataris, segons el que disposa lar-
ticle 84, apartat u, nmeros 2n i 3r, daquesta Llei.
b) Els serveis de transport i els serveis acces-
soris als transports, exempts de limpost en virtut
del que disposen els articles 21, 23, 24 i 64 da-
questa Llei.
3r Que, durant el perode al qual es refereix
la soicitud, els interessats no hagin estat desti-
nataris de lliuraments de bns ni de prestacions
de serveis dels compresos en els articles 70, apartat
u, nmeros 6 i 7, 72, 73 i 74 daquesta Llei,
334 Dimecres 16 gener 2002
subjectes i no exempts de limpost i respecte dels
quals els interessats tinguin la condici de subjec-
tes passius en virtut del que disposa el nmero 2n
de lapartat u de larticle 84 daquesta Llei.
Tres. Els empresaris o els professionals esta-
blerts en un territori tercer que pretenguin fer s
del dret a la devoluci que aquest article regula
prviament han de nomenar un representant que
resideixi en el territori on saplica limpost, a crrec
del qual s el compliment de les obligacions formals
o de procediment corresponents, i que respon soli-
driament amb linteressat en els casos de devo-
luci improcedent.
La hisenda pblica pot exigir al representant cau-
ci suficient a aquests efectes.
El que disposa aquest apartat no s aplicable
als empresaris o els professionals establerts a les
Canries, Ceuta o Melilla.
Quatre. Els empresaris o els professionals esta-
blerts a la Comunitat en els qui concorrin els requi-
sits previstos en aquest article tenen dret a soicitar
la devoluci de limpost sobre el valor afegit que
hagin satisfet o suportat durant el perode de temps
a qu es refereixi la soicitud amb motiu de les
adquisicions o les importacions de bns o serveis
que hagin dut a terme, en la mesura que destinin
els bns o els serveis a dur a terme operacions
que els originen el dret a fer deduccions en limpost
sobre el valor afegit tant en aplicaci del que dis-
posa la normativa vigent a lEstat on estiguin esta-
blerts com del que disposa aquesta Llei.
Per determinar limport que cal retornar sapli-
quen els criteris que cont larticle 106 daquesta
Llei. A aquests efectes, es t en compte quina s
la utilitzaci que fa lempresari o el professional
no establert dels bns o serveis quan du a terme
operacions que li originen el dret a fer deduccions,
en primer lloc, segons la normativa aplicable a lEs-
tat membre on estigui establert i, en segon lloc,
segons el que disposa aquesta Llei.
El que preveuen els pargrafs anteriors tamb
s aplicable respecte dempresaris o professionals
establerts a les Canries, Ceuta o Melilla, tenint
en compte a aquests efectes les caracterstiques
prpies dels impostos indirectes generals sobre el
consum vigents en aquests territoris.
Cinc. Els empresaris o els professionals esta-
blerts fora de la Comunitat, exceptuant els esta-
blerts a les Canries, Ceuta o Melilla, en els quals
concorrin els requisits previstos en aquest article,
tenen dret a la devoluci de limpost sobre el valor
afegit que hagin satisfet o suportat durant el pero-
de de temps al qual es refereixi la soicitud amb
motiu de les adquisicions o les importacions de
bns o serveis que hagin dut a terme, amb la con-
dici que a lestat on estiguin establerts estigui reco-
negut que hi ha reciprocitat de tracte a favor dels
empresaris o els professionals establerts a Espanya.
El reconeixement de lexistncia de la recipro-
citat de tracte a qu es refereix el pargraf anterior
es fa mitjanant una resoluci del director general
de Tributs del Ministeri dHisenda.
Sis. No sn objecte de devoluci:
1r Les quotes que shagin suportat indeguda-
ment amb motiu de lliuraments de bns a qu sigui
aplicable el cas dexempci que preveu el nmero
2n de larticle 21 daquesta Llei, o el que preveu
lapartat u de larticle 25 en els casos en qu lex-
pedici o el transport amb destinaci a un altre
Suplement nm. 2
estat membre de la Comunitat dels bns objecte
de lliurament el faci ladquirent o un tercer que
actu per compte daquell, sense perjudici, en amb-
ds casos, de la rectificaci de la repercussi de
les quotes esmentades que sigui procedent segons
el que preveu larticle 89 daquesta Llei.
2n Limport de les quotes que estaria excls
del dret a deducci per aplicaci del que disposa
els articles 95 i 96 daquesta Llei.
Set. No sn admissibles les soicituds de devo-
luci per un import global inferior a la xifra que
es determini reglamentriament.
Vuit. Les soicituds de devoluci noms poden
fer referncia als perodes anual o trimestral imme-
diatament anteriors.
Aix no obstant, sn admissibles les soicituds
de devoluci que es refereixin a un perode de
temps inferior sempre que conclogui el dia 31 de
desembre de lany que correspongui.
Nou. LAdministraci tributria pot exigir als
interessats que aportin la informaci i els justifi-
cants necessaris per poder apreciar el fonament
de les soicituds de devoluci que es presentin
i, en particular, per determinar correctament lim-
port de la devoluci segons el que preveuen els
apartats quatre i cinc daquest article.
Deu. El procediment per soicitar les devolu-
cions a qu es refereix aquest article sha de deter-
minar reglamentriament.
Nou. El nmero 7 de lapartat u de larticle 164
queda redactat de la manera segent:
7 Nomenar un representant a efectes de
complir les obligacions imposades en aquesta Llei
quan es tracti de subjectes passius no establerts
a la Comunitat, llevat que estiguin establerts a les
Canries, Ceuta o Melilla, o en un estat amb el
qual hi hagi instruments dassistncia mtua an-
legs als instituts en la Comunitat.
Deu. Es modifica el pargraf segon de lapartat dos
de larticle 165, que queda redactat de la manera
segent:
Quan les factures rebudes es refereixin a adqui-
sicions per les quals shagin suportat quotes de
limpost sobre el valor afegit la deducci de les
quals estigui sotmesa a un perode de regularit-
zaci, cal conservar-les durant el perode corres-
ponent de regularitzaci i els quatre anys
segents.
Article 6. Substituci dels llindars fixats en ecus o pes-
setes per referncies a euros en la Llei de limpost
sobre el valor afegit.
Amb efectes des de l1 de gener de lany 2002, sin-
trodueixen les modificacions segents en la Llei 37/1992,
de 28 de desembre, de limpost sobre el valor afegit:
U. Es modifica el primer pargraf de lapartat dos
de larticle 14, que queda redactat de la manera segent:
Dos. La no subjecci que estableix lapartat
anterior noms saplica respecte de les adquisicions
intracomunitries de bns, fetes per les persones
indicades, quan limport total de les adquisicions
de bns procedents dels altres estats membres,
excls limpost meritat en els estats esmentats, no
hagi arribat als 10.000 euros lany natural pre-
cedent.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Dos. Es modifica lapartat tres de larticle 31, que
queda redactat de la manera segent:
Tres. Lexempci tamb sestn a les impor-
tacions dels regals oferts normalment per ra de
matrimoni, efectuats per persones que tinguin la
seva residncia habitual fora de la Comunitat i
rebuts per les altres a les quals es refereix lapartat
u anterior, sempre que el valor unitari dels objectes
oferts com a regal no superi els 200 euros.
Tres. Es modifica el nmero 2n de lapartat u de
larticle 35, que queda redactat de la manera segent:
2n Que el valor global dels bns esmentats
no excedeixi, per persona, els 175 euros o, trac-
tant-se de viatgers menors de quinze anys dedat,
els 90 euros.
Quatre. Es modifica el nmero 4t de lapartat dos
de larticle 36, que queda redactat de la manera segent:
4t Que el valor global dels bns importats no
excedeixi els 45 euros.
Cinc. Es modifica el primer pargraf del nmero 4t,
de lapartat tres, de larticle 68, que queda redactat de
la manera segent:
4t Que limport total, excls limpost, dels lliu-
raments fets per lempresari o el professional des
dun altre estat membre amb destinaci al territori
daplicaci de limpost, amb els requisits dels nme-
ros anteriors, hagi superat durant lany natural pre-
cedent la quantitat de 35.000 euros.
SECCI 2a IMPOSTOS ESPECIALS
Article 7. Impost sobre les labors del tabac.
Amb efectes a partir del dia 1 de gener de lany 2002,
es modifica larticle 60 de la Llei 38/1992, de 28 de
desembre, dimpostos especials, que queda redactat tal
com segueix:
Article 60. Tipus impositius.
Limpost sexigeix dacord a la tarifa segent:
Epgraf 1. Cigars i purets: 12,5 per 100.
Epgraf 2. Cigarrets. Estan gravats simultnia-
ment en els tipus impositius segents:
a) Tipus proporcional: 54 per 100.
b) Tipus especfic: 3,91 euros per cada 1.000
cigarrets.
Epgraf 3. Picadura per cargolar: 37,5 per 100.
Epgraf 4. Les altres labors del tabac: 22,5 per
100.
Article 8. Impost sobre hidrocarburs.
Amb efectes a partir del dia 1 de gener de lany 2002
es modifica la lletra c) de lapartat 2 de larticle 51 de
la Llei 38/1992, de 28 de desembre, dimpostos espe-
cials, que queda redactada com segueix:
c) La producci delectricitat en centrals elc-
triques o la cogeneraci delectricitat i de calor en
centrals combinades.
Als efectes daplicar aquesta exempci es con-
sideren:
Central elctrica. La instaaci lactivitat de pro-
ducci denergia elctrica de la qual queda com-
presa en lmbit daplicaci de la Llei 54/1997,
de 27 de novembre, del sector elctric, i lesta-
bliment i el funcionament de la qual hagin estat
335
autoritzats dacord amb el que estableix el cap-
tol I del ttol IV de la dita Llei.
Central combinada. La instaaci lactivitat de
cogeneraci denergia elctrica i de calor til de
la qual per laprofitament energtic posterior queda
compresa en lmbit daplicaci de la Llei 54/1997,
de 27 de novembre, del sector elctric, i lesta-
bliment i el funcionament de la qual han estat auto-
ritzats dacord amb el que estableix el captol II
del ttol IV de la dita Llei.
SECCI 3a IMPOST SOBRE LES VENDES DETALLISTES DE DETERMI-
NATS HIDROCARBURS
Article 9. Impost sobre les vendes detallistes de deter-
minats hidrocarburs.
Amb efectes a partir del dia 1 de gener de 2002,
es crea un nou impost sobre les vendes detallistes de
determinats hidrocarburs, que es regeix per les dispo-
sicions segents:
U. Naturalesa.
1. Limpost sobre les vendes detallistes de
determinats hidrocarburs s un tribut de naturalesa
indirecta que recau sobre el consum que sen fa,
i grava en fase nica les vendes minoristes dels
productes compresos en el seu mbit objectiu, da-
cord amb les disposicions daquesta Llei.
2. La cessi de limpost a les comunitats aut-
nomes es regeix pel que disposen les normes regu-
ladores de la cessi de tributs de lEstat a les comu-
nitats autnomes i t labast i les condicions que
per a cada una daquestes estableixi la llei de cessi
respectiva.
3. La totalitat dels rendiments que derivin da-
quest impost queden afectes al finanament de des-
peses de naturalesa sanitria orientades per criteris
objectius fixats a lmbit nacional. Aix no obstant,
la part dels recursos derivats dels tipus de grava-
men autonmics es pot dedicar a finanar actua-
cions mediambientals que tamb shan dorientar
per un tipus idntic de criteris.
Dos. mbit territorial daplicaci.
1. Limpost sobre les vendes detallistes de
determinats hidrocarburs s exigible a tot el territori
espanyol exceptuant les Canries, Ceuta i Melilla.
2. El que disposa lapartat anterior sentn sen-
se perjudici del que estableixen convenis i tractats
internacionals i dels rgims tributaris especials per
ra del territori.
Tres. mbit objectiu.
1. Els hidrocarburs que sinclouen en lmbit
objectiu daquest impost sn les gasolines, el gasoil,
el fuel i el queros, tal com es defineixen en larti-
cle 49 de la Llei 38/1992, de 28 de desembre,
dimpostos especials.
2. Tamb sinclouen en lmbit objectiu:
a) Els hidrocarburs lquids diferents dels citats
a lapartat 1 anterior que sutilitzin com a combus-
tible de calefacci.
b) Els productes diferents dels esmentats en
lapartat 1 anterior que, exceptuant el gas natural,
el met, el gas liquat del petroli i altres productes
gasosos equivalents, es destinin a ser utilitzats com
a carburant, com a additius per a carburant o per
augmentar el volum final dun carburant.
3. Els productes inclosos en lmbit objectiu
de conformitat amb el que disposa lapartat 2 ante-
rior tributen al tipus impositiu aplicable al producte
dels esmentats en lapartat 1 al qual safegeixin
336 Dimecres 16 gener 2002
o al qual es consideri que substitueixen dacord
amb els criteris establerts en relaci amb limpost
sobre hidrocarburs per aplicar els apartats 2 i 3
de larticle 46 i de la tarifa segona de larticle 50.1
de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, dimpostos
especials.
Quatre. Concepte i definicions.
A efectes de limpost sobre les vendes detallistes
de determinats hidrocarburs sn aplicables els con-
ceptes i les definicions segents:
1. Vendes detallistes: es consideren vendes
detallistes les operacions segents:
a) Les vendes o els lliuraments dels productes
compresos en lmbit objectiu destinats al consum
directe dels adquirents. En tot cas es consideren
vendes detallistes les dutes a terme als establi-
ments de venda al pblic al detall a qu es refereix
la lletra a) de lapartat 2 segent, amb indepen-
dncia de la destinaci que els adquirents donin
als productes adquirits.
b) Les importacions i les adquisicions intraco-
munitries dels productes compresos en lmbit
objectiu quan es destinin directament al consum
de limportador o de ladquirent en un establiment
de consum propi.
2. Establiments de venda al pblic al detall.
a) Els establiments que tinguin instaacions
fixes per vendre al pblic per a consum directe
els productes compresos en lmbit objectiu i que,
si sescau, estan degudament autoritzades dacord
amb la normativa vigent en matria de distribuci
de productes petrolfers.
b) Els establiments des dels quals sefectun
subministraments dels productes compresos en
lmbit objectiu a consumidors finals que disposen
de les instaacions necessries per rebrels i
consumir-los.
3. Establiments de consum propi. Els llocs o
les instaacions de recepci i consum final dels
productes compresos en lmbit objectiu on els
seus titulars els rebin en els casos previstos en
la lletra b) de lapartat 1 anterior.
4. Lloc de realitzaci de les vendes detallistes.
Les vendes detallistes es consideren efectuades als
establiments de venda al pblic al detall, excepte
en els casos previstos en la lletra b) de lapartat
1, en qu les vendes esmentades es consideren
efectuades a lestabliment de consum propi i en
els previstos en la lletra b) de lapartat 2, en els
quals aquestes vendes es consideren efectuades
a les instaacions de recepci i consum dels pro-
ductes gravats.
5. Gasoil dusos especials i calefacci. El
gasoil que, complint els requisits i les condicions
establerts en les disposicions fiscals i dordenaci
sectorial, es fa servir com a combustible de cale-
facci o com a carburant en els usos previstos a
lapartat 2 de larticle 54 de la Llei 38/1992, de
28 de desembre, dimpostos especials.
6. Gasoil ds general. El gasoil no comprs
en lapartat anterior.
7. Queros de calefacci. El queros que,
complint els requisits i les condicions que esta-
bleixen les disposicions fiscals i dordenaci sec-
torial, es fa servir com a combustible de calefacci.
8. Queros ds general. El queros no com-
prs en el pargraf anterior.
Suplement nm. 2
Cinc. Fet imposable.
1. Estan subjectes a limpost les vendes deta-
llistes dels productes compresos en el seu mbit
objectiu. Tamb hi estan subjectes les operacions
que impliquin lautoconsum dels productes gravats
pels subjectes passius de limpost.
2. No estan subjectes a limpost els lliuraments
de productes compresos en lmbit objectiu que
en suposin la restituci o la substituci per altres
diguals a ladquirent, quan prviament aquest els
hagi retornat al venedor desprs dhaver-los rebut
com a conseqncia duna venda o un lliurament
que hagi estat subjecte a limpost.
3. Es considera que han estat venuts i posats
a disposici dels adquirents els productes compre-
sos en lmbit objectiu ls o la destinaci dels quals
no els justifiquin els subjectes passius que no acre-
ditin que les quotes de limpost corresponents han
estat satisfetes.
Sis. Exempcions.
1. Estan exemptes de limpost les vendes deta-
llistes segents:
a) Les dutes a terme en el marc de les relacions
diplomtiques o consulars.
b) Les vendes en qu els adquirents siguin
organitzacions internacionals reconegudes com a
tals a Espanya, els membres daquestes organit-
zacions o les persones determinades en un conveni
internacional subscrit per Espanya, dins dels lmits
i en les condicions que es determinin en els con-
venis internacionals constitutius daquestes orga-
nitzacions, en els acords de seu o en el conveni
internacional respectiu.
c) Les vendes en qu els adquirents siguin For-
ces Armades de qualsevol estat, diferent dEspanya,
que sigui part del Tractat de lAtlntic Nord o forces
armades a les quals es refereix larticle 1 de la
Decisi 90/6407/CEE per a s de les forces esmen-
tades o del personal civil al seu servei o per a la-
bastament dels seus menjadors i cantines.
d) Les que impliquin un avituallament de car-
burant a embarcacions o aeronaus diferents de les
que fan la navegaci o laviaci privada desbarjo,
aix com les que impliquin un subministrament de
carburant per utilitzar-lo en el transport per ferro-
carril. Tenen la consideraci de navegaci privada
desbarjo i daviaci privada desbarjo les que defi-
neix larticle 4 de la Llei 38/1992, de 28 de desem-
bre, dimpostos especials.
e) Les dolis usats compresos en lmbit da-
plicaci de la Llei 10/1998, de 21 dabril, de resi-
dus, i destinats a ser utilitzats com a combustible,
sempre que aquesta utilitzaci es dugui a terme
complint el que preveuen la dita Llei i la normativa
de desplegament i execuci i que ladquirent tingui
reconegut prviament el dret a lexempci de lim-
post sobre hidrocarburs que estableix lapartat 4
de larticle 51 de la Llei 38/1992, de 28 de desem-
bre, dimpostos especials.
f) Les relatives als productes compresos en
lmbit objectiu ladquirent dels quals els destini
a algun dels usos segents:
1r A un s pel qual ladquirent tingui reconegut
prviament el dret a la devoluci de limpost sobre
hidrocarburs que estableix la lletra a) de larticle
52 de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, dim-
postos especials.
2n A la producci delectricitat en centrals elc-
triques o a la cogeneraci delectricitat i calor en
centrals combinades, sempre que ladquirent, que
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
ha de ser el titular de les instaacions, tingui reco-
negut prviament el dret a lexempci de limpost
sobre hidrocarburs que estableix la lletra c) apartat
2 de larticle 51 de la Llei 38/1992, de 28 de
desembre, dimpostos especials.
3r A la seva utilitzaci en la construcci, modi-
ficaci, proves i manteniment daeronaus i embar-
cacions, sempre que ladquirent tingui reconegut
prviament el dret a lexempci de limpost sobre
hidrocarburs que estableix la lletra e) apartat 2 de
larticle 51 de la Llei 38/1992, de 28 de desembre,
dimpostos especials.
4t A la seva utilitzaci en operacions de dra-
gatge en vies navegables i ports, sempre que lad-
quirent tingui reconegut prviament el dret a
lexempci de limpost sobre hidrocarburs que esta-
bleix la lletra f) de lapartat 2 de larticle 51 de
la Llei 38/1992, de 28 de desembre, dimpostos
especials.
5 La seva injecci en alts forns amb finalitats
de reducci qumica, afegits al carb que shi faci
servir com a combustible principal, fins i tot si de
la injecci deriva, secundriament, una combusti
aprofitada amb finalitats de calefacci, sempre que
ladquirent, que ha de ser el titular de les instal-
lacions, tingui reconegut prviament el dret a
lexempci de limpost sobre hidrocarburs que esta-
bleix la lletra g) de lapartat 2 de larticle 51 de
la Llei 38/1992, de 28 de desembre, dimpostos
especials.
2. Les exempcions que preveu lapartat ante-
rior es poden aplicar, si sescau, com a devolucions
de limpost meritat prviament i incorporat al preu
pagat del producte gravat respectiu.
3. El reconeixement de les exempcions que
preveu aquest article i, si sescau, la seva aplicaci
com a devolucions, es pot basar en el procediment
vigent per reconixer i aplicar les exempcions equi-
valents de limpost sobre hidrocarburs previstes a
la Llei 38/1992, de 28 de desembre, dimpostos
especials, amb les adaptacions que estableixi el
ministre dHisenda.
Set. Subjectes passius.
Els subjectes passius sn els propietaris dels pro-
ductes gravats que duguin a terme respecte dels
productes les operacions subjectes a limpost. Aix
no obstant, en els casos previstos en la lletra b)
de lapartat 1 del punt quatre anterior, els subjectes
passius de limpost sn els titulars dels establiments
de consum propi.
Vuit. Meritaci.
1. Limpost es merita en el moment que els
productes compresos en lmbit objectiu es posin
a disposici dels adquirents o, si sescau, en el de
lautoconsum i sempre que shagi ultimat el rgim
suspensiu al qual es refereix lapartat 20 de larticle
4 de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, dim-
postos especials.
2. A les importacions previstes a la lletra b)
de lapartat 1 del nmero quatre, limpost es merita
en el moment en qu els productes compresos en
lmbit objectiu quedin a disposici dels importadors,
una vegada que nhagin quedat ultimats la impor-
taci a consum i el rgim suspensiu al qual es refereix
lapartat 20 de larticle 4 de la Llei 38/1992.
Nou. Base imposable.
1. La base de limpost la constitueix el volum
dels productes objecte de limpost, expressat en
337
milers de litres, exceptuant el fuel, respecte del qual
est constituda pel pes del producte expressat en
tones mtriques.
2. La base imposable es determina en rgim
destimaci directa.
3. Lestimaci indirecta de la base imposable
s aplicable als casos i en la forma que preveu
la Llei general tributria.
Deu. Tipus de gravamen.
1. El tipus de gravamen aplicable a cada pro-
ducte gravat es forma mitjanant la suma dels tipus
estatal i autonmic.
2. El tipus estatal s el segent:
a) Gasolines: 24 euros per 1.000 litres.
b) Gasoil ds general: 24 euros per 1.000
litres.
c) Gasoil dusos especials i de calefacci: 6
euros per 1.000 litres.
d) Fuel: 1 euro per tona.
e) Queros ds general: 24 euros per 1.000
litres.
f) Queros de calefacci: 6 euros per 1.000
litres.
La quantia del tipus de gravamen estatal es pot
actualitzar cada any en la Llei de pressupostos
generals de lEstat.
3. El tipus autonmic s el que aprovi la comu-
nitat autnoma, de conformitat amb el que preveu
la llei que reguli les noves mesures fiscals i admi-
nistratives del nou sistema de finanament de les
comunitats autnomes i ciutats amb estatuts dau-
tonomia. Si la comunitat autnoma no ha aprovat
cap tipus, el tipus de gravamen de limpost noms
s lestatal.
4. Els tipus de gravamen aplicables sn els
vigents en el moment de la meritaci.
Onze. Repercussi de limpost.
1. Els subjectes passius han de repercutir lim-
port de les quotes meritades sobre els adquirents
dels productes compresos en lmbit objectiu, i
aquests queden obligats a suportar-les, excepte en
els casos en qu el subjecte passiu en sigui el con-
sumidor final.
2. Quan, dacord amb la normativa vigent,
loperaci gravada shagi de documentar en una
factura o un document equivalent, la repercussi
de les quotes meritades sha de fer en aquest docu-
ment separadament de la resta de conceptes que
comprengui. Aix no obstant, a soicitud de les
persones o els sectors afectats, lAdministraci tri-
butria pot autoritzar que lobligaci de repercutir
sempleni mitjanant la inclusi al document de lex-
pressi impost sobre les vendes detallistes de
determinats hidrocarburs incls en el preu al tipus
de....
Dotze. Normes de gesti.
1. El gasoil dusos especials i calefacci i el
queros de calefacci noms els poden adquirir
les persones autoritzades per rebrels dacord amb
el que preveu la normativa de limpost sobre
hidrocarburs.
2. Els subjectes passius estan obligats a pre-
sentar les declaracions tributries corresponents i,
si escau, a dur a terme les autoliquidacions que
siguin procedents. El ministre dHisenda estableix
el procediment liquidatori de limpost, aix com les
normes de gesti que calguin per controlar-lo.
338 Dimecres 16 gener 2002
Tretze. Infraccions i sancions.
Les infraccions tributries en aquest impost es
qualifiquen i se sancionen de conformitat amb el
que disposa la Llei 230/1963, de 28 de desembre,
general tributria, sense perjudici de les sancions
la imposici de les quals pugui ser procedent da-
cord amb el que disposa larticle 55 de la Llei
38/1992, de 28 de desembre, dimpostos especials.
Catorze. Habilitaci a la Llei de pressupostos
generals de lEstat.
La Llei de pressupostos generals de lEstat pot
modificar els tipus de gravamen i les exempcions
de limpost.
SECCI 4a RGIM ECONMIC FISCAL DE CANRIES
Article 10. Modificaci de les lleis 20/1991, de 7 de
juny, de modificaci dels aspectes fiscals del rgim
econmic fiscal de les Canries, i 19/1994, de 6
de juliol, de modificaci del rgim econmic i fiscal
de les Canries.
Primer.Amb efectes des de l1 de gener de lany
2002, sintrodueixen la modificacions segents en la Llei
20/1991, de 7 de juny, de modificaci dels aspectes
fiscals del rgim econmic fiscal de les Canries:
U. Es dna una nova redacci als apartats 6) i 12)
del nmero 1 de larticle 10, que queden redactats de
la manera segent:
6) Els serveis prestats directament als seus
membres per unions, agrupacions o entitats aut-
nomes, incloses les agrupacions dinters econ-
mic, constitudes exclusivament per persones fsi-
ques o jurdiques que exerceixin essencialment una
activitat exempta o no subjecta a limpost, quan
concorrin les condicions segents:
a) Que aquests serveis sutilitzin directament
i exclusivament en aquesta activitat i siguin neces-
saris per exercir-la.
b) Que els membres es limitin a reemborsar
la part que els correspongui en les despeses fetes
en com.
A aquests efectes sentn que els membres du-
na entitat exerceixen essencialment una activitat
exempta o no subjecta a limpost quan el volum
total anual de les operacions efectivament gravades
per limpost no excedeixi el 10 per 100 del total
de les dutes a terme.
Lexempci no assoleix als serveis prestats per
les societats mercantils.
12) Les prestacions de serveis i els lliuraments
de bns accessoris a aquestes fets directament als
seus membres per organismes o entitats legalment
reconeguts que no tinguin una finalitat lucrativa,
els objectius dels quals siguin exclusivament de
naturalesa poltica, sindical, religiosa, patritica,
filantrpica o cvica, realitzades per aconseguir les
seves finalitats especfiques, sempre que, a ms,
no percebin dels beneficiaris de les operacions algu-
na contraprestaci diferent de les cotitzacions fixa-
des als seus estatuts.
Dos. La lletra a) de lapartat 2n del nmero 1 de
larticle 19 queda redactada de la manera segent:
a) Quan les operacions esmentades les
duguin a terme persones o entitats no establertes
a les Canries, llevat que el destinatari, al seu torn,
no estigui establert en aquest territori.
Tres. Es fa una nova redacci de lapartat 2n del
nmero 3 de larticle 14, que queda redactat de la mane-
ra segent:
Suplement nm. 2
2n Els bns personals importats per persones
que, amb motiu del seu matrimoni, traslladin la resi-
dncia des de la Pennsula, les Illes Balears, Ceuta,
Melilla o lestranger a les Canries.
Lexempci tamb sestn a les importacions
dels regals oferts habitualment amb motiu de matri-
moni que rebin les persones a les quals es refereix
el pargraf anterior, dels qui tinguin la residncia
habitual en un altre territori de la Comunitat Eco-
nmica Europea i el valor unitari dels regals no
passi de 350 euros, o dels qui tinguin la residncia
habitual fora de la Comunitat i el valor unitari dels
regals no passi de 200 euros.
Quan es tracti dels bns a qu es refereix la-
partat 28 daquest nmero 3, lexempci saplica
fins als lmits que per a aquests bns assenyala
lapartat 1r anterior.
Lexempci queda condicionada al fet que hi con-
corrin els requisits segents:
a) Els establerts en el pargraf quart de lapar-
tat 1r anterior, lletres a), b) i c).
b) Que linteressat aporti la prova del seu
matrimoni.
c) Si la importaci es fa abans que se celebri
el matrimoni, lAdministraci pot exigir la prestaci
duna garantia.
Quatre. Es dna una nova redacci al nmero 11
de larticle 14, que queda redactat de la manera segent:
11. Les importacions de bns el valor global
dels quals no superi de 22 euros.
Sexceptuen del que disposa el pargraf anterior:
a) Els productes alcohlics compresos en els
codis NC22.03 a 22.08 de laranzel duaner.
b) Els perfums i les aiges de colnia.
c) El tabac sense elaborar o manufacturat.
Cinc. Es fa una nova redacci de lapartat 1r i sa-
fegeix un nou apartat 6 en el nmero 2 de larticle 17,
que queden redactats de la manera segent:
1r Els serveis directament relacionats amb
immobles, incls el lloguer de caixes de seguretat
i la mediaci en les transaccions immobiliries, es
consideren realitzats al lloc on radiquin els bns
immobles a qu es refereixin.
6 Els serveis de mediaci en nom i per comp-
te de tercers, en operacions diferents de les com-
preses als apartats 1r, 4t i 5 daquest nmero 2,
es consideren prestats on es localitzi loperaci
principal.
Sis. Es modifica el nmero 1 de lapartat u de lar-
ticle 20, que queda redactat de la manera segent:
1. Els subjectes passius han de repercutir nte-
grament limport dimpostos sobre aquell per a qui
es realitzi loperaci gravada, i aquest queda obligat
a suportar-lo sempre que la repercussi sajusti al
que disposa aquesta Llei, siguin quines siguin les
estipulacions que hi hagi entre ells.
En els lliuraments de bns i prestacions de ser-
veis subjectes i no exemptes a limpost els des-
tinataris dels quals siguin ens pblics sempre es
considera que els empresaris i els professionals que
facin les operacions gravades, en formular les seves
propostes econmiques encara que siguin verbals,
hi han incls limpost general indirecte canari que,
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
aix no obstant, sha de repercutir com a partida
independent, quan escaigui, en els documents que
es presentin al cobrament, sense que limport glo-
bal contractat experimenti un increment com a con-
seqncia de consignar-hi el tribut meritat.
Set. La lletra c) del nmero 2 de larticle 22 queda
redactada de la manera segent:
c) Els tributs i els gravmens de qualsevol clas-
se que recaiguin sobre les mateixes operacions gra-
vades, excepte limpost general indirecte canari i
larbitri sobre importacions i lliuraments de mer-
caderies a les Illes Canries.
El que disposa aquesta lletra comprn els impos-
tos especials que sexigeixin en relaci amb els bns
que siguin objecte de les operacions gravades,
exceptuant-ne limpost especial sobre determinats
mitjans de transport.
Vuit. Es dna una nova redacci al nmero 4 de
larticle 21 bis, que queda redactat de la manera segent:
4. Les responsabilitats que estableix el nme-
ro 2 anterior no inclouen els deutes tributaris que
es posin de manifest com a conseqncia dac-
tuacions practicades fora dels recintes duaners.
Nou. Es modifica lapartat 1r de larticle 25, que
queda redactat de la manera segent:
1r Qualsevol gravamen o tribut meritat amb
motiu de la importaci, a excepci de limpost gene-
ral indirecte canari, i larbitri sobre importacions i
lliuraments de mercaderies a les Illes Canries.
Deu. Es modifica lapartat 1r del nmero 1 de lar-
ticle 27, que queda redactat de la manera segent:
1r Un tipus zero en les operacions segents:
a) El lliurament daigua, fins i tot lenvasada,
i els lliuraments de bns o prestacions de serveis
directament relacionades amb la captaci, la pro-
ducci i la distribuci daigua.
b) Els lliuraments dels productes segents,
sempre que sutilitzin per a finalitats mdiques o
veterinries: les especialitats farmacutiques, les
frmules magistrals, els preparats o les frmules
oficinals i els medicaments prefabricats. Aix
mateix, les substncies medicinals utilitzades en
lobtenci dels productes anteriors.
No sinclouen en aquest apartat els cosmtics
ni les substncies i els productes ds merament
higinic.
c) Els lliuraments de llibres, diaris i revistes que
no continguin nicament o fonamentalment publi-
citat, aix com els elements complementaris que
es lliurin conjuntament amb aquests bns mitjan-
ant un preu nic.
A aquests efectes tenen la consideraci dele-
ments complementaris les cintes magnetofniques,
els discos, les videocassets i altres suports sonors
o videomagntics similars, el cost dadquisici dels
quals no superi el 50 per cent del preu unitari de
venda al pblic.
Sentn que els llibres, els diaris i les revistes
contenen fonamentalment publicitat quan ms del
75 per cent dels ingressos que proporcionin al seu
editor sobtinguin per aquest concepte.
Es consideren compresos en aquesta lletra els
lbums, les partitures, els mapes, els quaderns de
dibuix i els objectes que, per les seves caracte-
rstiques, noms es puguin fer servir com a material
escolar, excepte els articles i els aparells elec-
trnics.
339
d) Els lliuraments dels productes enregistrats
per mitjans magntics o ptics dutilitzaci educa-
tiva o cultural que es determinin reglamentria-
ment, sempre que els lliurin o els importin:
Establiments o organismes declarats dutilitat
pblica, de carcter educatiu o cultural.
Altres establiments o organismes de carcter
educatiu o cultural, quan les importacions siguin
autoritzades amb aquesta finalitat per lAdminis-
traci tributria canria.
e) Els lliuraments dhabitatges, qualificats
administrativament de protecci oficial de rgim
especial i els lliuraments dobres dequipament
comunitari, quan els lliuraments els facin els pro-
motors daquestes.
No sinclouen en aquest apartat els garatges i
els annexos als habitatges esmentats que es trans-
metin independentment dels habitatges ni tampoc
els locals de negoci.
f) Les execucions dobres, amb aportaci de
materials o sense, conseqncia de contractes for-
malitzats directament entre el promotor i el con-
tractista, que tinguin com a objecte construir i reha-
bilitar els habitatges qualificats administrativament
de protecci oficial de rgim especial, aix com
construir o rehabilitar obres dequipament comu-
nitari. Als efectes daquesta Llei, es consideren de
rehabilitaci les actuacions destinades a la recons-
trucci mitjanant la consolidaci i el tractament
destructures, faanes o cobertes i altres anlogues,
sempre que el cost global daquestes operacions
excedeixi el 25 per 100 del preu dadquisici si
sha efectuat durant els dos anys immediatament
anteriors o, en un altre cas, del verdader valor que
tingus ledificaci o la part de ledificaci abans
de rehabilitar-la.
Als efectes daquesta lletra i de lanterior, sentn
per equipament comunitari el que consisteix en:
Els edificis pblics de carcter demanial.
Les infraestructures pbliques daigua, tele-
comunicaci, energia elctrica, clavegueram, parcs,
jardins i superfcies viries en zones urbanes.
No shi inclouen, en cap cas, les obres de con-
servaci, manteniment, reformes, rehabilitaci,
ampliaci o millora de les infraestructures esmen-
tades.
Les potabilitzadores, dessalinitzadores i depu-
radores de titularitat pblica.
g) Els lliuraments dhabitatges de protecci ofi-
cial promoguts directament per les administracions
pbliques, sempre que aquestes les financin exclu-
sivament amb crrec als propis recursos.
h) Les execucions dobra amb aportaci de
materials o sense, conseqncia de contractes
directament formalitzats entre les administracions
pbliques i el contractista, que tinguin com a objec-
te construir o rehabilitar els habitatges als quals
es refereix la lletra anterior.
Als efectes del que disposen aquesta lletra i lan-
terior, sassimilen a les administracions pbliques
les empreses pbliques lobjecte de les quals sigui
construir i rehabilitar habitatges socials.
i) Els lliuraments de pa com.
j) Els lliuraments de farines panificables i da-
limentaci i de cereals per elaborar-les.
k) Els lliuraments dous.
l) Els lliuraments de fruites, verdures, hortalis-
ses, llegums i tubercles naturals que no hagin estat
objecte de cap procs de transformaci, elaboraci
o manufactura de carcter industrial, de conformi-
340 Dimecres 16 gener 2002
tat amb el que estableix larticle 55, nmero 4,
apartat 1r.
m) Els lliuraments de carns i peixos que no
hagin estat objecte de cap procs de transformaci,
elaboraci o manufactura de carcter industrial, de
conformitat amb el que estableix larticle 55, nme-
ro 4, apartat 1r.
n) Els lliuraments de productes derivats dex-
plotacions ramaderes intensives i piscicultura.
) Els lliuraments de llet, inclosa la higienitzada,
esterilitzada, concentrada, desnatada evaporada i
en pols, aix com els preparats lactis assimilats a
aquests productes, als quals sels ha reemplaat
el greix animal originari per greixos dorigen vegetal.
o) Els lliuraments de formatges.
p) Els lliuraments de petroli i dels productes
derivats del seu refinament.
q) Transport de viatgers i mercaderies per via
martima o aria entre les illes de larxiplag canari.
r) Les execucions dobra que tinguin com a
objecte la instaaci darmaris de cuina i de bany
i armaris encastats per a les edificacions a les quals
es refereix la lletra f) anterior, que es realitzin com
a conseqncia de contractes directament forma-
litzats amb el promotor de la construcci o la reha-
bilitaci de les edificacions esmentades.
s) Les operacions a les quals es refereix el
nmero 1 de lannex VI daquesta Llei.
Onze. Es modifica lapartat 2n del nmero 1 de lar-
ticle 29, que queda redactat de la manera segent:
2n En el cas dinversi del subjecte passiu que
regula lapartat 2n del nmero 1 de larticle 19
daquesta Llei, i en el cas de substituci a qu es
refereix lapartat 2 de larticle 25 de la Llei
19/1994, de 6 de juliol.
Dotze. Es modifica el nmero 2 de larticle 32, que
queda redactat de la manera segent:
2. Aix no obstant, en les importacions de
bns, el dret a la deducci neix en el moment en
qu el subjecte passiu efectu el pagament de les
quotes dedubles.
Tretze. Es modifica el nmero 1 de larticle 42, que
queda redactat de la manera segent:
1. En els casos de lliuraments de bns din-
versi durant el perode de regularitzaci, aquesta
sha de fer duna sola vegada pel temps del perode
esmentat que quedi per transcrrer.
A aquest efecte, si el lliurament est subjecte
a limpost i no exempt, es considera que el b din-
versi es va emprar exclusivament en dur a terme
operacions que originen el dret a deduir durant tot
lany en qu es va fer el lliurament i en els restants
fins que expiri el perode de regularitzaci.
Aix no obstant, la diferncia resultant de la-
plicaci del que disposa el pargraf anterior no s
deduble quan excedeixi la quota repercutida a lad-
quirent en la transmissi del b a qu es refereixi.
Si el lliurament resulta exempt o no subjecte,
es considera que el b dinversi es va emprar exclu-
sivament en dur a terme operacions que no originen
el dret a deduir durant tot lany en qu es va fer
el lliurament esmentat i els restants fins que expiri
el perode de regularitzaci.
Sexceptuen del que preveu el pargraf anterior
els lliuraments de bns dinversi exempts o no
subjectes que originin el dret a la deducci, als
quals saplica la regla que cont el pargraf 2n
Suplement nm. 2
daquest nmero 1 corresponent als lliuraments
subjectes i no exempts. Les deduccions que escai-
guin en aquest cas no poden excedir la quota que,
en el cas en qu loperaci no hagi estat exempta
o no subjecta, resultaria daplicar el tipus vigent
a la base imposable dels lliuraments o al valor inte-
rior dels bns exportats o enviats a la Pennsula,
les Illes Balears, Ceuta, Melilla o qualsevol altre
estat membre de la Comunitat Europea.
La regularitzaci a qu es refereix aquest article
sha de dur a terme fins i tot en el cas que en
els anys anteriors no shagi aplicat la regla de
prorrata.
Catorze. Es dna una nova redacci al primer par-
graf del nmero 1 de larticle 51, que queda redactat
de la manera segent:
1. A efectes del que disposa aquesta Llei, sen-
tn per volum doperacions limport total, excls
limpost general indirecte canari i, si sescau, el
recrrec del rgim especial de comerciants deta-
llistes i la compensaci a tant alat, dels lliuraments
de bns i prestacions de serveis fets pel subjecte
passiu durant lany natural anterior, inclosos els
exempts de limpost.
Quinze. Es modifica el nmero 2 de larticle 58 bis,
que queda redactat de la manera segent:
2. La base imposable del recrrec s igual a
la suma de la base imposable de limpost general
indirecte canari, que gravi la importaci de bns,
i de les quotes de larbitri sobre importacions i lliu-
raments de mercaderies a les Illes Canries que,
aix mateix, es meritin amb motiu daquesta impor-
taci.
Setze. Es modifica el nmero 8 de larticle 58 bis,
que queda redactat de la manera segent:
8. En els casos diniciaci o cessaci en
aquest rgim especial sn aplicables les regles
segents:
1a En els casos diniciaci, els subjectes pas-
sius, excepte els comerciants detallistes acollits al
rgim simplificat, han de fer la liquidaci i lingrs
de la quantitat resultant daplicar al valor dadqui-
sici de les existncies inventariades, excls lim-
post general indirecte canari, en la part que corres-
pongui a les importacions de bns realitzades des
del dia 1 de gener de 1993, els tipus del dit impost
i del recrrec vigents en la data diniciaci.
2a En els casos de cessaci a causa de la falta
de concurrncia dels requisits previstos a larticle
10, nmero 3, daquesta Llei, els subjectes passius
poden fer la deducci de la quota resultant daplicar
al valor dadquisici de les seves existncies inven-
tariades en la data de cessaci, exclosos limpost
general indirecte canari i el recrrec, en la part que
correspongui a les importacions de bns fetes des
del dia 1 de gener de 1993, els tipus del dit impost
i el recrrec que estiguessin vigents en la mateixa
data de la cessaci. El dret a deduir aquestes quotes
neix en la data de la cessaci en aquest rgim
especial.
3a Als efectes del que disposen les dues regles
anteriors, els subjectes passius han de confeccio-
nar, en la forma que reglamentriament es deter-
mini, inventaris de les seves existncies amb refe-
rncia als dies diniciaci i cessaci en laplicaci
daquest rgim.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Disset. Es modifica el nmero 3 de larticle 59, que
queda redactat de la manera segent:
3. Els subjectes passius que no estan obligats
a presentar declaracions liquidacions peridiques
han de presentar una declaraci liquidaci ocasio-
nal en el cas destar obligats a declarar, en la forma
i els terminis que sestableixin reglamentriament.
Divuit. Es fa una nova redacci de lapartat segon
del nmero 1 de la disposici addicional dotzena, que
queda redactat de la manera segent:
Segon. Que un vaixell s afecte a la navegaci
martima internacional, quan els seus recorreguts
en singladures de la navegaci representin ms del
50 per 100 del recorregut total efectuat durant
els perodes de temps que sindiquen a continuaci:
a) Lany natural anterior a la data en qu es
facin les operacions corresponents de reparaci o
manteniment, llevat el que disposa la lletra segent.
b) En els casos de lliurament, construcci,
transformaci, importaci, noliejament total o
arrendament del vaixell o en els de desafectaci
de les finalitats de salvament, assistncia martima
i pesca costanera, lany natural en el qual es facin
aquestes operacions, llevat que tinguessin lloc des-
prs del primer semestre de lany esmentat, cas
en qu el perode que cal considerar comprn
aquest any natural i el segent.
Aquest criteri tamb saplica en relaci amb les
operacions esmentades en la lletra anterior quan
es realitzin desprs de les esmentades en aquesta
lletra.
A efectes del que disposa aquesta lletra, es con-
sidera que la construcci dun vaixell ha finalitzat
en el moment que sen fa la matriculaci definitiva
al registre martim corresponent.
Si transcorreguts els perodes als quals es refe-
reix aquesta lletra b), el vaixell no compleix els requi-
sits que determinen lafectaci a la navegaci mar-
tima internacional, sen regularitza la situaci tri-
butria en relaci amb les operacions daquest apar-
tat dacord amb el que disposa larticle 8, apartat 2,
daquesta Llei.
Dinou. Es fa una nova redacci de lannex 1.I.1r:
Primer. Els productes derivats de les inds-
tries i les activitats segents:
Extraccions, preparaci i aglomeraci de com-
bustibles slids i coqueries.
Extracci i transformaci de minerals radioac-
tius.
Producci, transport i distribuci denergia
elctrica, gas, vapor i aigua calenta.
Extracci i preparaci de minerals metics.
Producci i primera transformaci de metalls,
sense perjudici del que disposa el nmero 1 de
lannex VI daquesta Llei.
Extracci de minerals no metics ni ener-
gtics. Torberes.
Indstries de productes minerals no metics,
sense perjudici del que disposa el nmero 1 de
lannex VI daquesta Llei.
Indstria qumica.
Fabricaci dolis i greixos vegetals i animals.
Sacrifici de bestiar, preparaci i conserves de
carn.
Indstria txtil.
Indstria del cuir.
Indstria del calat i el vestit i altres confec-
cions txtils.
341
Indstries de la fusta, el suro i els mobles
de fusta, sense perjudici del que disposa el nme-
ro 1 de lannex VI daquesta Llei.
Fabricaci de pasta paperera.
Fabricaci de paper i cartr.
Transformaci de paper i cartr, sense per-
judici del que disposa el nmero 1 de lannex VI
daquesta Llei.
Indstries de transformaci del cautx i mat-
ries plstiques, sense perjudici del que disposa el
nmero 1 de lannex VI daquesta Llei.
Vint. Nova redacci de lannex II.1.2n:
2n Els aiguardents compostos, els aperitius
sense vi base i les altres begudes derivades dal-
cohols naturals, dacord amb les definicions de lEs-
tatut de la vinya, del vi i dels alcohols i les regla-
mentacions complementries i, aix mateix, els
extractes i els concentrats alcohlics aptes per ela-
borar begudes derivades, sense perjudici del que
disposa el nmero 3 de lannex VI daquesta Llei.
Vint-i-u. Es modifiquen els apartats 3r i 4t del nme-
ro 1 de lannex II, que queden redactats de la manera
segent:
3r Els vehicles accionats a motor amb potn-
cia superior a 11 CV fiscals, excepte:
a) Els camions, els carretons de motor, les fur-
gonetes i altres vehicles que, per la seva configu-
raci objectiva, no es puguin destinar a una altra
finalitat que transportar mercaderies.
b) Els autobusos i altres vehicles aptes per al
transport coectiu de viatgers que tinguin una capa-
citat que passi de 9 places, incloses la del con-
ductor.
c) Els furgons i les furgonetes que no siguin
vehicles tipus jeep o tot terreny.
d) Els vehicles autombils considerats com a
taxis, autotaxis o autoturismes per la legislaci
vigent.
e) Els que, considerats objectivament, siguin
daplicaci exclusiva industrial, comercial, agrria,
clnica o cientfica, sempre que lAdministraci Tri-
butria Canria nhagi homologat degudament els
models de srie o els vehicles individualment. A
aquests efectes, es considera que tenen exclusi-
vament alguna daquestes aplicacions els furgons
i les furgonetes ds mltiple de qualsevol alria
sempre que noms tinguin dos seients per al con-
ductor i lajudant, en cap cas no tinguin seients
addicionals i lespai destinat a la crrega no tingui
visibilitat lateral i sigui superior al 50 per 100 del
volum interior.
f) Els vehicles adquirits per minusvlids que no
figurin a lannex I, per al seu s exclusiu, sempre
que concorrin els requisits segents:
Que hagin transcorregut quatre anys com a
mnim des de ladquisici dun altre vehicle en con-
dicions anlogues.
Aix no obstant, aquest requisit no sexigeix en
casos de sinistre total dels vehicles, certificat per
la companyia asseguradora.
Que no siguin objecte duna transmissi pos-
terior per actes inter vivos durant el termini de qua-
tre anys segents a la data en qu es van adquirir.
Lincompliment daquest requisit determina lo-
bligaci, a crrec del beneficiari, dingressar a la
hisenda pblica la diferncia entre la quota que
hagus hagut de suportar per laplicaci del tipus
incrementat i lefectivament suportada en adquirir
el vehicle.
342 Dimecres 16 gener 2002
Laplicaci del tipus impositiu general requereix
el reconeixement previ del dret de ladquirent en
la forma que es determini reglamentriament, amb
el certificat o la resoluci prvies, que acrediti el
grau de minusvalidesa, expedit per lInstitut de
Migracions i Serveis Socials o per lrgan compe-
tent de les comunitats autnomes en matria de
valoraci de minusvlues.
4t Caravanes i remolcs per a vehicles de turis-
me, llevat els que considerats objectivament siguin
daplicaci exclusiva industrial, comercial, agrria,
clnica o cientfica.
Vint-i-dos. Sintrodueix un nou annex, el VI, amb la
redacci segent:
ANNEX VI
1. Saplica el tipus zero de lIGIC a la importaci
i el lliurament dels productes segents:
1r Conserves de peix.
2n Pedra per a la construcci, excepte la
pissarra.
3r Construccions i parts de construccions de
fosa, de ferro o acer, excepte les construccions pre-
fabricades per a hivernacles.
4t Xapes, barres, perfils i tubs de fosa, de ferro
o acer.
5 Peces de fusta per a la construcci.
6 Mobles de fusta o de plstic i les seves
parts, excepte el mobiliari per a finalitats mdiques
o veterinries.
7 Bolquers, compreses i tampons.
2. Saplica el tipus redut del dos per cent de
lIGIC a la importaci i el lliurament de mobles de
metall, exceptuant el mobiliari per a finalitats mdi-
ques o veterinries i de les prestatgeries metl-
liques.
3. Saplica el tipus general de lIGIC a la impor-
taci i el lliurament de gin, ginebra, vodka i licors,
de conformitat amb les definicions de lEstatut de
la vinya, del vi i dels alcohols i les reglamentacions
complementries.
Segon. Amb efectes des de l1 de gener de lany
2002, sintrodueixen les modificacions segents en la
Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificaci del rgim
econmic i fiscal de les Canries.
Es modifica lapartat 4 i safegeix un nou apartat 7
en larticle 25, que queden redactats de la manera
segent:
4. Les societats adquirents o importadores de
bns dinversi han de mantenir com a mnim el
seu domicili fiscal o el seu establiment permanent
a les Illes Canries durant un termini de cinc anys
a comptar des de la data de linici de la utilitzaci
efectiva o entrada en funcionament dels bns din-
versi, i aquests han de romandre en explotaci
a les Canries durant un termini mnim de cinc
anys, o la seva vida til si fos inferior, a comptar
des de la data de linici de la seva utilitzaci efectiva
o entrada en funcionament.
Lincompliment dels requisits previstos en
aquest apartat o en lanterior determina la impro-
cedncia de les exempcions previstes a aquest arti-
cle, amb lingrs en aquest moment del gravamen
que hagus correspost i els seus interessos de
demora corresponents, i es comena a comptar
el termini de prescripci per determinar el deute
tributari des de la data en la qual es produeixi lin-
compliment dels requisits.
Suplement nm. 2
7. Als efectes del que estableix aquest article,
el concepte de b dinversi s el que cont la
normativa de limpost general indirecte canari. Aix
no obstant, tractant-se de ladquisici dun b
immoble no sapliquen les exempcions previstes
a els apartats anteriors quan aquest b immoble
safecti a lactivitat darrendament, llevat que larren-
dament constitueixi lobjecte social de lentitat i a
ms concorrin les circumstncies recollides en la-
partat 2 de larticle 25 de la Llei 40/1998, de 9
de desembre, de limpost sobre la renda de les
persones fsiques.
Article 11. Arbitri sobre importacions i lliuraments de
mercaderies a les Canries.
Amb efectes des de l1 de gener de lany 2002, es
modifica la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificaci
dels aspectes fiscals del rgim econmic fiscal de les
Canries, en els termes que a continuaci sassenyalen:
Primer. El llibre segon, que passa a denominar-se
Arbitri sobre importacions i lliuraments de mercaderies
a les Illes Canries, queda redactat tal com segueix:
LLIBRE SEGON
Arbitri sobre importacions i lliuraments de
mercaderies a les Illes Canries
TTOL PRELIMINAR
Naturalesa i mbit espacial
Article 65. Naturalesa.
Larbitri sobre importacions i lliuraments de mer-
caderies a les Illes Canries s un impost estatal
indirecte que contribueix al desenvolupament de
la producci de bns a les Canries i que grava
en fase nica, en la forma i les condicions que
preveu aquesta Llei, la producci de bns corporals
i la importaci de bns de la mateixa naturalesa
en aquest territori.
Article 66. mbit espacial.
Larbitri sobre importacions i lliuraments de mer-
caderies a les Illes Canries saplica en lmbit terri-
torial de les Illes Canries, sense perjudici del que
disposen els tractats i els convenis internacionals.
Als efectes daquest arbitri, lmbit espacial a
qu es refereix el pargraf anterior comprn el mar
territorial, el lmit exterior del qual est determinat
per una lnia traada de manera que es trobi a
una distncia de dotze milles nutiques dels punts
ms prxims de les lnies de base, seguint el per-
metre resultant de la configuraci general de larxi-
plag; i lmbit espacial de larbitri tamb comprn
lespai aeri corresponent.
TTOL I
Tributaci de les operacions subjectes
CAPTOL I
Delimitaci i localitzaci del fet imposable
Article 67. Fet imposable.
1. Estan subjectes a larbitri els lliuraments fets
per empresaris, de manera habitual o ocasional i
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
a ttol oners, de bns mobles corporals inclosos
en lannex IV daquesta Llei produts pells mateixos.
La importaci dels bns inclosos al dit annex tamb
est subjecta a larbitri.
2. Als efectes daquest arbitri sentn per:
1r Lliurament de bns: la transmissi del poder
de disposici sobre bns mobles corporals. Es con-
sideren bns mobles corporals el gas, lelectricitat,
la calor i les altres formes denergia.
2n Empresari: la persona o lentitat que habi-
tualment dugui a terme activitats empresarials. Sn
activitats empresarials les que impliquen ordenaci
per compte propi de factors de producci materials
o humans, o dun daquests, amb la finalitat din-
tervenir en la producci o la distribuci de bns
o serveis.
Les societats mercantils es reputen empresaris
en tot cas.
3r Producci empresarial de bns: la realitzaci
dactivitats extractives, agrcoles, ramaderes, fores-
tals, pesqueres, industrials i daltres anlogues. Aix
mateix es considera inclosa en el concepte de pro-
ducci lexecuci dobra per part de lempresari que
tingui com a objecte la construcci o lacoblament
de bns mobles corporals, amb lencrrec previ de
lamo de lobra. Aix no obstant, no es consideren
operacions de producci les que tinguin la con-
sideraci dactes de mera conservaci de bns, de
conformitat amb el que preveu larticle 55.5.1r) da-
questa Llei.
4t Importaci: lentrada definitiva o temporal
dels bns mobles corporals en lmbit territorial de
les Illes Canries, sigui quina sigui la procedncia,
la finalitat a qu es destinin o la condici de
limportador.
Sense perjudici del que preveu el nmero ante-
rior, tamb es considera importaci:
a) Lautoritzaci per al consum a les Illes Can-
ries dels bns que reglamentriament estiguin en
qualsevol dels rgims especials als quals es refereix
larticle 10 daquesta Llei, aix com en zones i dip-
sits francs.
Tamb es produeix el fet imposable importaci
de bns en els casos dincompliment dels requisits
establerts per concedir els rgims a qu es refereix
el pargraf anterior.
b) La desafectaci dels objectes incorporats als
vaixells i les aeronaus a qu es refereixen els nme-
ros 2 i 4 de larticle 71 daquesta Llei, quan la
producci daquests objectes hagi estat exempta
de larbitri dacord amb el que disposen els nme-
ros 3 i 5 del mateix article.
c) Les adquisicions fetes a les Illes Canries
dels bns la producci o la importaci prvies dels
quals shagin beneficiat de les exempcions relatives
als rgims diplomtic, consular o dels organismes
internacionals. El que disposen les lletres b) i c)
anteriors no s aplicable desprs de transcorreguts
quinze anys des que shagin realitzat les importa-
cions o les produccions exemptes a les quals es
refereixen les lletres esmentades.
Article 68. Casos de no subjecci.
No estan subjectes a larbitri les transmissions
de bns segents:
1r Els inclosos en lannex IV daquesta Llei en
els casos compresos en els nmeros 1r, 4t, 5,
7 i 8 de larticle 9 de la Llei.
2n Els segons i els ulteriors lliuraments dels
bns duts a terme pels productors en el cas de
recompra dels bns.
343
Article 69. Localitzaci del fet imposable pel con-
cepte de lliuraments de bns.
1. Regla general:
Els lliuraments de bns es consideren duts a ter-
me on aquests es posin a disposici de ladquirent.
2. Regles especials:
1r Els lliuraments de bns mobles corporals
que, situats en fbrica, magatzem o dipsit, hagin
de ser objecte de transport per posar-los a dispo-
sici de ladquirent, es consideren duts a terme
al lloc en el qual estiguin aquells al temps dini-
ciar-se lexpedici o el transport, sense perjudici
del que disposa el nmero 2n segent.
2n Quan els bns siguin objecte dinstaaci
o muntatge abans de posar-los a disposici, el lliu-
rament es considera dut a terme al lloc on sultimi
la instaaci o el muntatge.
CAPTOL II
Exempcions
Article 70. Exempcions en operacions interiors.
1. Est exempt de larbitri el lliurament dels arti-
cles dalimentaci de primera necessitat segents:
Les hortalisses fresques, excepte la ceba, la
patata i el tomquet.
Els ctrics frescos.
2. Nestan exempts els lliuraments de combus-
tible segents:
a) El necessari per al funcionament dels grups
generadors de les empreses productores denergia
elctrica a les Canries, aix com el necessari per
a la cogeneraci de la mateixa energia per qualsevol
dels productors autoritzats a les Canries.
b) El necessari per dur a terme activitats de
captaci, producci i distribuci daigua.
La conselleria competent en matria dhisenda
del Govern de les Canries estableix reglament-
riament mduls de consum lmit de combustible
per dur a terme les activitats a qu es refereix
aquest apartat.
3. Nest exempt el lliurament de diaris i revis-
tes que no continguin nicament o fonamentalment
publicitat, aix com dels elements complementaris
que es lliurin conjuntament amb aquests bns mit-
janant un preu nic.
A aquests efectes tenen la consideraci dele-
ments complementaris les cintes magnetofniques,
els discos, les videocassets i altres suports sonors
o videomagntics similars, el cost dadquisici dels
quals no superi el 50 per 100 del preu unitari de
venda al pblic.
Sentn que els diaris i les revistes contenen ni-
cament o fonamentalment publicitat quan ms del
75 per 100 dels ingressos que proporcionin al seu
editor sobtinguin per aquest concepte.
4. Amb la finalitat daconseguir un nivell ade-
quat de desenvolupament a les Illes Canries, nest
exempt el lliurament dels bns que figuren en lan-
nex V daquesta Llei.
Article 71. Exempcions relatives a les exporta-
cions i a les operacions assimilades.
Est exempt de larbitri el lliurament dels bns
segents:
1. Els que senvin amb carcter definitiu a la
resta del territori nacional, qualsevol altre estat
344 Dimecres 16 gener 2002
membre de la Comunitat Europea, o b els exporti
definitivament a pasos tercers el productor, el pri-
mer adquirent dels bns que no estigui establert
a les Canries, o un tercer en nom i per compte
de qualsevol dells, amb els requisits que el Govern
de les Canries determini reglamentriament.
2. Els productes davituallament posats a bord
dels vaixells segents:
a) Els que realitzin navegaci martima inter-
nacional.
b) Els afectes al salvament o a lassistncia
martima.
c) Els afectes a la pesca, sense que lexempci
sestengui a les provisions de bord.
3. Els objectes que sincorporin permanent-
ment als vaixells a qu es refereix el nmero ante-
rior desprs dinscriurels al registre de matrcula
de vaixells corresponent, o que sutilitzin per explo-
tar-los a bord dels vaixells. Aquesta exempci tam-
b sestn a la producci dobjectes que sincor-
porin als vaixells de guerra.
4. Els productes davituallament daeronaus uti-
litzades exclusivament per entitats pbliques per
complir les seves funcions pbliques i les utilitzades
per les companyies que es dediquin essencialment
a la navegaci aria internacional.
5. Els objectes que sincorporin permanent-
ment a les aeronaus a qu es refereix el nmero
anterior desprs dinscriure-les al registre daero-
naus, o que sutilitzin per explotar-los a bord de
les aeronaus.
6. Els relatius als rgims diplomtic, consular
i dels organismes internacionals la importaci dels
quals en aquests rgims nhagi estat, en tot cas,
exempta.
Article 72. Exempcions relatives a zones i dipsits
francs, dipsits i rgims especials dimportaci.
Estan exempts de larbitri els lliuraments de bns
destinats a ser introduts en zona franca, dipsit
franc o altres dipsits. Tamb nestan exempts els
lliuraments de bns que estiguin en les rees
esmentades o a lempara dels rgims als quals es
refereix larticle 74 daquesta Llei mentre roman-
guin en aquestes situacions i es compleixi, si ses-
cau, el que estableix la legislaci aplicable.
Article 73. Exempcions en importacions de bns.
Estan exemptes daquest arbitri les importacions
de bns que a continuaci sespecifiquen.
1. Les importacions definitives a les quals es
refereix el nmero 3 de larticle 14 daquesta Llei,
apartats 1r al 6, 8 al 12, 16 al 21, 23, 24,
27 al 29, 33, 34 i 36, sempre que els bns
importats estiguin compresos en lannex IV da-
questa Llei, linteressat en soiciti lexempci i es
compleixin els requisits que contenen els apartats
esmentats.
2. Les importacions definitives a qu es refe-
reixen els nmeros 4, 6, 8, 9, 10 i 11 de larticle
14 daquesta Llei, sempre que els bns importats
estiguin compresos en lannex IV daquesta Llei i
es compleixin els requisits que contenen els nme-
ros esmentats.
3. Les importacions definitives dels bns
segents:
1r Els productes a qu es refereixen els nme-
ros 1, 2 i 3 de larticle 70 daquesta Llei.
2n Els productes davituallament que, des de
lentrada a les Illes Canries fins a larribada al port
o els ports situats en aquest territori i durant la
Suplement nm. 2
permanncia en els ports pel termini necessari per
complir-ne les finalitats, shagin consumit o estiguin
a bord dels vaixells als quals corresponguin les
exempcions dels lliuraments de productes davitua-
llament que estableix larticle 71, nmero 2, da-
questa Llei.
3r Els productes davituallament que, des de
lentrada a les Illes Canries fins a larribada a lae-
roport o els aeroports situats en aquest territori
i durant la permanncia en els aeroports pel termini
necessari per complir-ne les finalitats, shagin con-
sumit o estiguin a bord de les aeronaus a les quals
corresponen les exempcions dels lliuraments de
productes davituallament que estableix larticle 71,
nmero 4, daquesta Llei.
4t Els productes davituallament que importin
les empreses titulars de lexplotaci dels vaixells
i les aeronaus a qu afecten les exempcions que
estableix larticle 71, nmeros 2 i 4, daquesta Llei,
amb les limitacions que estableixen aquests pre-
ceptes i perqu es destinin exclusivament a aquells
vaixells i aeronaus.
Article 74. Rgims especials dimportaci.
Estan exemptes daquest arbitri les importacions
de bns que es duguin a terme a lempara dels
rgims especials de trnsit, importaci temporal,
dipsit, perfeccionament actiu i transformaci sota
control duaner, en la forma i amb els requisits que
sestableixin reglamentriament.
CAPTOL III
Meritaci
Article 75. Meritaci de larbitri.
U. Meritaci en els lliuraments de bns.
1. Regla general:
Larbitri es merita quan el productor posi els bns
a disposici dels adquirents.
2. Regles especials:
1r En les operacions de tracte successiu, lar-
bitri es merita en el moment en qu resulti exigible
la part del preu que comprengui cada percepci.
2n En les operacions subjectes a gravamen
que originin pagaments anticipats anteriors a la rea-
litzaci del fet imposable, larbitri es merita en el
moment del cobrament total o parcial del preu pels
imports efectivament percebuts.
3r En les operacions relatives a bns objecte
dels impostos especials de fabricaci exigibles a
les Canries, el moment de la meritaci queda dife-
rit al de la meritaci de limpost especial de fabri-
caci respectiu, si aquest t lloc en un moment
posterior a lestablert en la regla general que preveu
lapartat 1 anterior.
El que disposa el pargraf anterior sentn sense
perjudici dels controls que la conselleria competent
en matria dhisenda del Govern de les Canries
estableixi reglamentriament.
Dos. Meritaci en les importacions.
1. Regla general:
En les importacions de bns larbitri es merita
en el moment dadmetre la declaraci per al des-
patx dimportaci, amb el compliment previ de les
condicions que estableix la normativa aplicable, o
si no nhi ha, en el moment de lentrada dels bns
en lmbit territorial en qu saplica larbitri.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
2. Regles especials:
1r Quan es tracti dimportacions de bns que
estiguin en zona franca, dipsit franc o altres dip-
sits o estiguin vinculats als rgims de trnsit, impor-
taci temporal, dipsit duaner, altres dipsits, per-
feccionament actiu o transformaci sota control
duaner, la meritaci de larbitri es produeix en el
moment en qu els bns surtin de les rees esmen-
tades o abandonin els rgims indicats.
2n En el cas dincompliment de la legislaci
aplicable en cada cas als bns que estiguin en les
rees o els rgims esmentats a lapartat anterior,
larbitri es merita en el moment en qu es produeixi
lincompliment o, quan no es pugui determinar la
data de lincompliment, en el moment en qu es
va autoritzar lentrada a les rees esmentades o
laplicaci dels rgims indicats.
3r En les operacions definides com a impor-
tacions en les lletres b) i c) de lapartat 4t del nme-
ro 2 de larticle 67 daquesta Llei, la meritaci es
produeix en el moment en qu tinguin lloc, res-
pectivament, les desafectacions i les adquisicions
a qu es refereixen les lletres esmentades.
4t En les operacions relatives a bns objecte
dels impostos especials de fabricaci exigibles a
les Canries, el moment de la meritaci queda dife-
rit al de la meritaci de limpost especial de fabri-
caci respectiu, si aquest t lloc en un moment
posterior al que estableix la regla general que pre-
veu lapartat 1 anterior.
El que disposa el pargraf anterior sentn sense
perjudici dels controls que la conselleria competent
en matria dhisenda del Govern de les Canries
estableixi reglamentriament.
CAPTOL IV
Subjecte passiu
Article 76. Subjectes passius.
1. Els subjectes passius daquest arbitri en con-
cepte de contribuents sn les persones fsiques o
jurdiques, aix com les entitats a les quals es refe-
reix larticle 33 de la Llei general tributria, que
siguin productors o importadors.
Als efectes del que disposa el pargraf anterior
es consideren:
a) Productors: els empresaris titulars duna pro-
ducci empresarial, tal com defineix larticle 67,
nmero 2, apartat 3r, daquesta Llei.
b) Importadors: els que figuren a larticle 21
daquesta Llei.
2. Els subjectes passius en concepte de subs-
tituts sn, en els casos de meritaci diferida pre-
vistos a larticle 75 daquesta Llei, les persones dife-
rents de les que preveu el nmero anterior que
decideixin abandonar el rgim suspensiu dels
impostos especials de fabricaci.
Article 77. Responsables de larbitri.
Sn responsables de larbitri les persones a qui
es refereix larticle 21 bis daquesta Llei i en els
mateixos casos que shi preveuen.
Article 78. Repercussi de larbitri i rectificaci
de les quotes repercutides.
U. Repercussi de larbitri.
1. Els subjectes passius als quals es refereix
larticle 76 anterior, exceptuant-ne els importadors,
han de repercutir ntegrament limport de les quotes
meritades sobre els adquirents dels bns objecte
345
de larbitri, i aquests queden obligats a suportar-lo
sempre que la repercussi sajusti al que disposen
aquesta Llei i les seves normes reglamentries,
siguin quines siguin les estipulacions que hi hagi
entre ells.
2. La repercussi de larbitri sha de fer en la
factura o el document equivalent, que es pot emetre
per via telemtica, en les condicions i amb els requi-
sits que es determinin reglamentriament.
3. Els qui suportin quotes de conformitat amb
el que disposa el nmero 2 anterior tenen dret a
exigir lexpedici duna factura o un document
equivalent.
4. Es perd el dret a repercutir-lo quan hagi
transcorregut un any des de la data de la meritaci.
5. Les controvrsies que es puguin produir
quant a la repercussi de larbitri, tant respecte a
la procedncia com a la quantia daquesta, es con-
sideren de naturalesa tributria a efectes de les
reclamacions corresponents en la via economi-
coadministrativa.
Dos. Els subjectes passius han defectuar la rec-
tificaci de les quotes impositives repercutides
quan se nhagi determinat incorrectament limport
o es produeixin les circumstncies que, segons el
que disposa larticle 79 daquesta Llei, donen lloc
a modificar la base imposable. El procediment de
rectificaci de les quotes repercutides es regeix per
les normes que cont larticle 20.dos daquesta Llei.
CAPTOL V
Base imposable
Article 79. Base imposable en els lliuraments de
bns: regla general.
La base imposable de larbitri es determina da-
cord amb el que disposa larticle 22 daquesta Llei.
Article 80. Base imposable en els lliuraments de
bns: regles especials.
1. Per determinar la base imposable de larbitri
sapliquen les normes que contenen els nmeros 1,
2, 3 i 8 de larticle 23 daquesta Llei.
2. Per aplicar el tipus especfic previst per als
productes derivats del petroli, la base imposable
la constitueixen les quantitats de producte expres-
sades en les unitats de pes o de volum a la tem-
peratura de 15 oC assenyalades en les tarifes.
Article 81. Base liquidable en els lliuraments de
bns.
La base liquidable de larbitri en els lliuraments
de bns coincideix amb la base imposable.
Article 82. Base imposable en les importacions.
1. Exceptuant el que preveu lapartat 2, la base
imposable en les importacions s la que resulti dad-
dicionar al valor en duana els conceptes segents
quan no hi siguin inclosos:
a) Qualssevol gravmens o tributs que es
puguin meritar amb motiu de la importaci, excep-
tuant-ne larbitri mateix sobre els lliuraments i les
importacions a les Illes Canries i limpost general
indirecte canari.
b) Les despeses accessries i complement-
ries, com ara comissions, ports, transports i asse-
gurances, que es produeixin fins al primer lloc de
destinaci o de ruptura de crrega.
A aquests efectes es considera primer lloc de
destinaci el que figuri en el document de transport
a lempara del qual els bns sn introduts a les
346 Dimecres 16 gener 2002
Illes Canries. Si no hi figura aquesta indicaci, es
considera que el primer lloc de destinaci s aquell
en el qual es produeix la primera desagregaci o
separaci del carregament a linterior daquests
territoris. Aix no obstant, quan el primer lloc de
destinaci estigui situat en qualsevol illa i lentrada
es faci per una illa diferent de la de destinaci no
shan daddicionar al valor de duana les despeses
detallades en el pargraf anterior, quan tingui com
a objecte permetre el trasllat dels bns a lilla de
destinaci.
2. La base imposable en les importacions de
productes derivats del petroli la constitueixen les
quantitats de producte expressades en les unitats
de pes o de volum a la temperatura de 15 oC asse-
nyalades en les tarifes.
3. La base imposable en les importacions a
consum de bns que prviament hagin estat coo-
cats a lempara dels rgims dimportaci temporal,
trnsit sistema de suspensi de rgim de perfec-
cionament actiu, zona franca, dipsit franc o dipsit,
es determina de conformitat amb les normes reco-
llides en el nmero 1 de larticle 26 daquesta Llei.
4. En les importacions a consum a qu es refe-
reix la lletra c) de lapartat 4t del nmero 2 de
larticle 67 daquesta Llei, la base imposable es
determina aplicant les normes que escaiguin de
lapartat 3 anterior, dacord amb lorigen dels bns.
5. En les reimportacions de bns que no es
presentin en el mateix estat en qu van sortir per
haver estat objecte duna reparaci, treball, trans-
formaci o incorporaci daltres bns fora de les
Illes Canries, la base imposable es determina de
conformitat amb el que disposa el nmero 3 de
larticle 26 daquesta Llei.
6. El moment a qu sha de referir la deter-
minaci de la base imposable o dels components
daquesta s el de la meritaci de larbitri.
7. En les importacions, la base liquidable coin-
cideix amb la imposable.
CAPTOL VI
Tipus impositiu
Article 83. Tipus impositius.
1. El tipus de gravamen el constitueix el per-
centatge fixat per a cada classe de b moble cor-
poral en lannex IV de la Llei, o el tipus especfic
que shi estableix per als productes derivats del
petroli, i s el mateix per a la importaci o el lliu-
rament dels bns.
2. El tipus de gravamen aplicable a cada ope-
raci s el vigent en el moment de la meritaci.
3. Lannex IV daquesta Llei sestableix seguint
lestructura de la nomenclatura de laranzel duaner
de les Comunitats Europees.
TTOL II
Devolucions
Article 84. Devoluci de quotes repercutides en
operacions exemptes.
En el cas doperacions de lliurament de bns
subjectes a larbitri per exemptes per aplicaci
del que disposen els articles 70.2 i 71.1 daquesta
Llei quan, en aquest ltim cas, el lliurament shagi
dut a terme en favor de viatgers, larbitri es reper-
cuteix encara que les operacions nestiguin exemp-
tes. La devoluci de la quota darbitri repercutida
Suplement nm. 2
es retorna en la forma i les condicions que el Govern
de les Canries estableixi reglamentriament.
Article 85. Devoluci de quotes suportades.
1. Els subjectes passius tenen dret a la devo-
luci de les quotes de larbitri que, meritades da-
cord amb dret, hagin suportat en les adquisicions
o les importacions realitzades, en la mesura que
els bns adquirits o importats es facin servir per
dur a terme operacions subjectes i no exemptes
de larbitri, o b per dur a terme operacions sub-
jectes per exemptes en virtut dels articles 71 i
72 daquesta Llei.
2. Les quotes suportades per la importaci de
bns inclosos en lannex V daquesta Llei no poden
ser objecte de devoluci en cap cas.
3. El Govern de les Canries desplega regla-
mentriament la forma i les condicions de les devo-
lucions regulades en aquest article.
Article 86. Garanties de les devolucions.
La conselleria competent en matria dhisenda
del Govern de les Canries pot exigir als subjectes
passius que presentin les garanties suficients en
els casos de devolucions a qu es refereix larticle
anterior.
TTOL III
Rgims especials
Article 87. Rgim especial simplificat.
1. El rgim simplificat saplica als empresaris
que no superin el volum doperacions que el Govern
de les Canries estableixi reglamentriament, llevat
que hi renuncin.
2. Els subjectes passius acollits a aquest rgim
especial determinen, amb referncia a cada acti-
vitat a qu sigui aplicable aquest rgim especial,
limport de les quotes que cal ingressar en concepte
darbitri sobre importacions i lliuraments de mer-
caderies a les Illes Canries, per mitj del proce-
diment, els ndexs, els mduls i altres parmetres
que estableixi la conselleria competent en matria
dhisenda.
3. En lestimaci indirecta de larbitri, es tenen
en compte, preferentment, els ndexs, els mduls
i els altres parmetres establerts per al rgim sim-
plificat, quan es tracti de subjectes passius que
hagin renunciat a aquest ltim rgim.
4. Els subjectes passius que hagin incorregut
en omissi o falsejament dels ndexs o els mduls
a qu es refereix el nmero 1 anterior estan obligats
a pagar les quotes tributries totals que resultin
daplicar el rgim simplificat, amb les sancions i
els interessos de demora que escaiguin.
5. El Govern de les Canries regula reglamen-
triament aquest rgim simplificat i determina les
obligacions formals i registrals que han de complir
els subjectes passius que shi acullin.
TTOL IV
Obligacions dels subjectes passius
Article 88. Obligacions dels subjectes passius.
1. Els subjectes passius estan obligats a:
a) Presentar declaracions relatives al comen-
ament, la modificaci i la cessaci de les activitats
que en determinin la subjecci a larbitri, en el ter-
mini i amb els requisits que el Govern de les Can-
ries estableixi reglamentriament.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002 347

b) Expedir i lliurar factures o documents equi-
valents de les operacions subjectes a larbitri, adap-
tats a les normes generals que regulen el deure
dexpedir i lliurar factura que incumbeix als empre-
saris i els professionals.
c) Conservar les factures rebudes i els docu-
ments dimportaci per les operacions subjectes
a larbitri, aix com els duplicats de les factures a
qu es refereix la lletra anterior, durant el termini
de prescripci de larbitri.
d) Sense perjudici del que estableix el Codi de
comer, portar la comptabilitat i els registres da-
cord amb el que el Govern de les Canries fixi
reglamentriament.
e) Presentar les declaracions liquidacions
corresponents a cada perode de liquidaci, aix
com una declaraci resum anual, en la forma i els
terminis que el Govern de les Canries estableixi
reglamentriament.
2. Els subjectes passius que duguin a terme
fonamentalment les operacions exemptes que es
determinin per via reglamentria poden quedar
exceptuats de complir les obligacions que, esmen-
tades en el nmero 1 anterior, sindiquin expres-
sament.
TTOL V
Gesti de larbitri
Article 89. Liquidaci de larbitri.
1. Els subjectes passius han de determinar el
deute tributari i ingressar-lo al lloc, en la forma i
els terminis que el Govern de les Canries regula
reglamentriament.
En els casos i mitjanant el procediment que
reglamentriament es determinin, lAdministraci
tributria pot establir la prctica de liquidacions pro-
visionals dofici.
2. El Govern de les Canries determina regla-
mentriament els trmits per fer la liquidaci de
larbitri, els mitjans i els terminis per fer el pagament
dels deutes tributaris resultants de les liquidacions
i les garanties que siguin escaients per assegurar
el compliment de les obligacions tributries corres-
ponents.
Article 90. Competncia en ladministraci de
larbitri.
La gesti, la liquidaci, la recaptaci i la inspecci
de larbitri, aix com la revisi dels actes dictats
per aplicar-lo corresponen als rgans competents
de la Comunitat Autnoma de les Canries.
Les competncies ressenyades dels rgans de
la Comunitat Autnoma de les Canries respecte
a larbitri sobre importacions i lliuraments de mer-
caderies es poden desenvolupar en qualsevol lloc
de larxiplag, inclosos els ports i els aeroports, sen-
se perjudici de les que corresponguin a les admi-
nistracions de duanes i impostos especials i altres
rgans de lAdministraci de lEstat en matria de
control del comer exterior, repressi del contraban
i altres que els atorga la legislaci vigent.
TTOL VI
Infraccions i sancions
Article 91. Infraccions i sancions.
1. Sense perjudici del que disposa aquest ttol,
les infraccions tributries en aquest arbitri es qua-
lifiquen i se sancionen dacord amb el que esta-
bleixen la Llei general tributria i altres normes da-
plicaci general.
2. En relaci amb els lliuraments de bns sub-
jectes a larbitri t la consideraci dinfracci simple
la tipificada a lapartat 3r del nmero 2 de lar-
ticle 63 daquesta Llei, i se sanciona de la manera
prevista a lapartat 3r del nmero 3 del mateix
article.
3. En relaci amb les importacions, consti-
tueixen infraccions greus les tipificades a lapartat
primer del nmero 4 de larticle 63 daquesta Llei,
les quals sn sancionades dacord amb el que dis-
posen la Llei general tributria i altres normes da-
plicaci general.
4. En relaci amb les importacions, consti-
tueixen infraccions simples les tipificades a lapartat
segon del nmero 4 de larticle 63 daquesta Llei,
les quals se sancionen de la manera que preveu
el nmero 6 del mateix article.
TTOL VII
Atribuci del rendiment de larbitri
Article 92. Atribuci del rendiment de larbitri.
Limport de la recaptaci lquida derivada dels
deutes tributaris de larbitri, una vegada descomp-
tades les despeses dadministraci i gesti da-
quest, sintegra com a recurs derivat del rgim eco-
nmic i fiscal de les Canries, i es destina a una
estratgia de desenvolupament econmic i social
de les Canries i contribueix a la promoci dac-
tivitats locals.

Segon. Es modifica lannex IV, que queda redactat tal com segueix:

P. estadstica Descripci Tipus

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

020311 En canals o mitges canals (porc fresc o refrigerat). 5
020312 Cuixes, espatlles i els seus trossos sense desossar (porc fresc o 5
refrigerat).
020319 Les altres (porc fresc o refrigerat). 5
020711 Sense trossejar, frescos o refrigerats (gall o gallina). 5
020713 Trossos i despulles, frescos o refrigerats (gall o gallina). 5
0302696100 Orades de mar (de les espcies Dentex dentex i Pagellus Spp.) fresques 5
o refrigerades.
0302699400 Llobarros (Dicentrarchus labrax) fresc o refrigerat. 5
04070030 Els altres (ous daviram no destinats a covar). 15
348 Dimecres 16 gener 2002 Suplement nm. 2

P. estadstica Descripci Tipus

070190 Patates fresques o refrigerades, excepte per a sembra. 5

0702 Tomquets frescos o refrigerats. 5
0703 Cebes; escalunyes; alls; porros i altres hortalisses aicies; frescos o 5
refrigerats.
0704 Cols; coliflors; cols arrissades; colinaps i productes comestibles similars exempt
del gnere Brassica; frescos o refrigerats.
0705 Enciams (Lactuca sativa) i xicoires (compreses lescarola i lendvia) (Ci- exempt
chorium Spp.); fresques o refrigerades.
0706 Pastanagues; naps; remolatxes per a amanida; salsifins; api-raves; raves exempt
i arrels comestibles similars; fresques o refrigerades
0707 Cogombres i cogombrets frescos o refrigerats. exempt
0708 Llegums; incloses les esbajocades; fresques o refrigerades. exempt
0709 Les altres hortalisses fresques o refrigerades exempt
0803 Bananes o pltans, frescos o secs. 5
0805 Ctrics frescos o secs. exento
Mines i pedreres
6802 Pedra de talla o de construcci treballada (excepte la pissarra) i les 5
seves manufactures (excloses les de la partida 6801); cubs; daus
i articles similars; per a mosaics; de pedra natural (inclosa la pissarra);
encara que estiguin sobre un suport; grnuls; esquerdissos i pols de
pedra natural (inclosa la pissarra); acolorits artificialment.
Materials de construcci
2523290000 Ciments hidrulics, ciment portland que no sigui blanc. 5
252390 Els altres ciments hidrulics que no siguin clnquer o portland. 5
3816 Ciments; morters; formigons i preparacions similars; refractaris; excepte 5
els productes de la partida 3801.
3824400000 Additius preparats per a ciments, morters o formigons. 5
3824904500 Preparacions desincrustants i similars. 5
3824907000 Preparacions ignfugues, hidrfugues i daltres utilitzades per a la pro- 5
tecci de construccions.
6809 Manufactures de guix o de preparacions a base de guix. 5
7010 Bombones, ampolles, flascons, bocals, pots, envasos tubulars, ampues 15
i altres recipients per al transport o lenvasament; de vidre; pots de
vidre per a conserves; taps; tapes i altres dispositius de tancament
de vidre.
Producci i refinament de petroli
2710002700 Les altres gasolines amb un contingut en plom igual o inferior a 0,013 7 euros/1.000 litres
g per litre amb un octanatge inferior a 95.
2710002900 Les altres gasolines amb un contingut en plom igual o inferior a 0,013 7 euros/1.000 litres
g per litre amb un octanatge igual o superior a 95 per inferior a
98.
2710003200 Les altres gasolines amb un contingut en plom igual o inferior a 0,013 7,5 euros/1.000 litres
g per litre amb un octanatge igual o superior a 98.
2710003400 Les altres gasolines amb un contingut en plom superior a 0,013 g per 7,5 euros/1.000 litres
litre amb un octanatge inferior a 98.
2710003900 Els altres olis lleugers. 7,5 euros/1.000 litres
2710005100 Olis mitjans carburoreactors. 8,5 euros/1.000 litres
2710005500 Els altres olis mitjans. 8,5 euros/1.000 litres
2710006600 Olis pesants o gasoils que es destinin a altres usos amb un contingut 6,5 euros/1.000 litres
en sofre inferior o igual al 0,05 per 100.
2710006700 Olis pesants o gasoils que es destinin a altres usos amb un contingut 6,5 euros/1.000 litres
en sofre superior al 0,05 per 100 per inferior o igual al 0,2 per
100.
2710006800 Olis pesants o gasoils que es destinin a altres usos amb un contingut 6,5 euros/1.000 litres
en sofre superior al 0,2 per 100.
2710007200 Fuel que es destini a una transformaci qumica mitjanant un tractament 4 euros/t
diferent dels definits per a la subpartida 27100071.
2710007400 Fuel que es destini a altres usos amb un contingut en sofre inferior 4 euros/t
o igual a l1%.
2710007600 Fuel que es destini a altres usos amb un contingut en sofre superior 4 euros/t
a l1% sense passar del 2%.
2710007700 Fuel que es destini a altres usos amb un contingut en sofre superior 4 euros/t
al 2% sense passar del 2,8%.
2710007800 Fuel que es destini a altres usos amb un contingut en sofre superior 4 euros/t
al 2,8%.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002 349

P. estadstica Descripci Tipus

2711121100 Prop de puresa igual o superior al 99% que es destini a ser emprat 12 euros/t
com a carburant o com a combustible.
2711121900 Prop de puresa igual o superior al 99% que es destini a altres usos. 12 euros/t
2711129400 Propans els altres, que es destinin a altres usos de puresa superior 12 euros/t
al 90% per inferior al 99%.
2711129700 Propans els altres, que es destinin a altres usos. Els altres. 12 euros/t
2711139100 Butans que es destinin a altres usos de puresa superior al 90% per 12 euros/t
inferior al 95%.
2711139700 Els altres butans no compresos en les partides anteriors. 12 euros/t
2713200000 Betum de petroli. 4 euros/t
2713909000 Altres residus dolis de petrolis o de minerals bituminosos, els altres. 4 euros/t
2715 Mescles bituminoses a base dasfalt o de betum natural; de betum de 4 euros/t
petroli; de quitr mineral o de brea de quitr mineral (per exemple:
mstics asfltics i CUT BACKS).

Qumica

28043000 Nitrogen. 5
28044000 Oxigen. 5
28510030 Aire lquid; encara que se nhagin eliminat els gasos nobles; aire 5
comprimit.
3208 Pintures i vernissos a base de polmers sinttics o naturals modificats; 5
dispersos o dissolts en un medi no aqus; dissolucions definides a la
nota 4 del captol.
3209 Pintures i vernissos a base de polmers sinttics o naturals modificats; 5
dispersos o dissolts en un medi aqus.
3210 Les altres pintures i vernissos; pigments a laigua preparats del tipus 5
dels utilitzats per a lacabat del cuir.
3212909000 Tints i altres materials colorants en formes o en envasos per a la venda 5
al detall.
3213 Colors per a pintura artstica; lensenyament; la pintura de rtols; per 5
matisar o per a entreteniment i colors similars; en pastilles; tubs; pots;
flascons; bocals i altres envasos o presentacions similars.
3214 Mstic; ciments de resina i altres mstics; emplastres de reblert utilitzats 5
en pintura; emplastres no refractaris dels tipus utilitzats en treballs de
paleta.
3401 Sab; productes i preparacions orgnics tensioactius usats com a sab; 5
en barres; pans o trossos; o en peces encunyades o emmotllades; encara
que continguin sab; paper; buata; feltre i tela sense teixir; impregnats;
recoberts o revestits de sab o de detergents.
3402 Agents de superfcie orgnics (excepte el sab); preparacions tensioac- 5
tives; preparacions per rentar (incloses les preparacions auxiliars de ren-
tatge) i preparacions de neteja; encara que continguin sab; excepte
les de la partida 3401. Se nexclouen les partides 34021100, 34021200
i 34021300.
3406 Espelmes; ciris i articles similars. 5
38099100 Del tipus dels utilitzats a la indstria txtil o indstries similars (aprests 15
i productes dacabat, acceleradors de tintura o de fixaci de matries
colorants i altres productes i preparacions del tipus dels utilitzats a la
indstria txtil, del paper, del cuir o indstries similars, no expressats
ni compresos en altres partides).
3814009090 Els altres (dissolvents o diluents orgnics compostos no expressats en 5
altres partides, preparacions per treure pintures o vernissos).
391690 Dels altres plstics, de productes de polimeritzaci de reorganitzaci 5
o de condensaci; inclosos els modificats qumicament (monofilaments
la dimensi ms gran del tall transversal dels quals sigui superior a
1 m/m; barres; varetes i perfils; inclosos els treballats en la superfcie;
per sense un altre treball; dels altres plstics).
3917 Tubs i accessoris de canonada de plstic 15
3920300090 Les altres lmines de polmers destir. 5
392071 Les altres plaques, fulls, pecules de ceulosa regenerada. 5
3920790000 Les altres plaques, fulls, pecules derivades de la ceulosa. 5
39219060 Les altres plaques, fulls, pecules de productes de polimeritzaci 5
daddici.
39231000 Caixes, gbies i articles similars de plstic per al transport o lenvasament. 15
39232100 Sacs, bosses i cucurulls de polmers detil. 15
39233010 Bombones, ampolles, flascons i articles similars, amb capacitat no supe- 15
rior a 2 litres.
350 Dimecres 16 gener 2002 Suplement nm. 2

P. estadstica Descripci Tipus

3923309000 Amb capacitat superior a 2 litres (bombones, ampolles, flascons i articles 5

similars).
39239090 Els altres (articles per al transport o lenvasament, de plstic, taps, tapes, 5
cpsules i altres dispositius de tancament de plstic).
39241000 Vaixella i altres articles per al servei de taula o de cuina de plstic. 15
39249090 Els altres articles ds domstic i articles dhigiene o de tocador de 5
plstic.
401210 Pneumtics recautxutats. 5

Indstries metiques

7308 Construccions i parts de construccions (per exemple: ponts i parts de 5

ponts; comportes de rescloses; torres; castellets; pilars; columnes; cober-
tes; teulades; portes; finestres i els seus marcs; bastidors i llindars; cor-
tines de tancament i balustrades); de fosa; de ferro o dacer; excep-
tuant-ne les construccions prefabricades de la partida 9406; xapes;
barres; perfils; tubs i similars; de fosa; de ferro o dacer; preparats per
a la construcci.
730900 Dipsits; cisternes; btes i recipients similars per a qualsevol matria 15
(exceptuant-ne els gasos comprimits o liquats); de fosa; de ferro o dacer;
de capacitat superior a 300 litres; sense dispositius mecnics ni trmics;
fins i tot amb revestiment interior o calorfug, excepte els compresos
a la partida 73090090.
7325 Les altres manufactures emmotllades; de fosa; de ferro o dacer. 15
7604 Barres i perfils; dalumini. 5
7608 Tubs dalumini. 5
7610 Construccions i parts de construccions (per exemple: ponts i parts de 15
ponts; torres; castellets; pilars; columnes; cobertes; teulades; portes; fines-
tres i els seus marcs; bastidors i llindars; i balustrades); dalumini; excep-
tuant-ne les construccions prefabricades de la partida 9406; xapes;
barres; perfils; tubs i similars; dalumini; preparats per a la construcci.
8428399800 Els altres (transelevadors i magatzems automtics). 5
8479500000 Robots industrials, no expressats ni compresos en un altre lloc. 5
85445910 Fils i cables per a electricitat; amb caps de dimetre superior a 0,51 mm. 5
9401 Seients (amb exclusi de la partida 9402) inclosos els transformables 5
en llit i les seves parts.
9403 excepte Els altres mobles i les seves parts 5
la 9403209900
9403209900 Els altres (prestatgeries metiques). 15
9404 Somiers; articles de llit i articles similars (per exemple: matalassos, abri- 15
galls, edredons, coixins o pufs); amb molles o b farcits o guarnits inte-
riorment amb qualsevol matria; inclosos els de cautx o plstic ceulars;
recoberts o no.
94060031 Construccions prefabricades de ferro o dacer per a hivernacles. 5

Alimentaci i begudes

0210111100 Pernils i trossos de pernil salats o en salmorra. 5

0210113100 Pernils i trossos de pernil secs o fumats. 5
0210121100 Cansalada viada i els seus trossos salats o en salmorra. 5
0210121900 Cansalada viada i els seus trossos secs o fumats. 5
0210194000 Costellams i trossos de costellams salats o en salmorra. 5
0210195100 Desossats (carn i despulles comestibles, salats o en salmorra, secs o 5
fumats)
0210198100 Desossats (carn i despulles comestibles, salats o en salmorra, secs o 5
fumats)
03054100 Salmons del Pacfic, salmons de lAtlntic i salmons del Danubi (salmons 5
fumats)
0305494590 Els altres (truita fumada) 5
0403 Srum de mantega, llet i nata, quallades, iogurt, quefir i altres llets i 15
nates fermentades o acidificades, inclosos els concentrats, ensucrats,
edulcorats duna altra manera o aromatitzats o amb fruita o cacau.
0406 Formatge i mat, excepte 0406902300 i 0406907800. 0
090121 Caf torrat sense descafenar. 15
0901220000 Caf torrat descafenat. 5
09019090 Succedanis del caf que continguin caf. 5
1101 Farina de blat i de mestall o mitgenc. 5
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002 351

P. estadstica Descripci Tipus

1507909000 Els altres (oli de soia i les seves fraccions, incls el refinat per sense 0
modificar qumicament).
1508909000 Els altres (oli de cacauet i les seves fraccions, incls el refinat per 0
sense modificar qumicament).
1512199100 De gira-sol (olis de gira-sol, de crtam o de cot, i les seves fraccions, 0
inclosos els refinats, per sense modificar qumicament).
1514909000 Els altres (oli de llavor de nap, de colza o de mostassa, i les seves 0
fraccions, inclosos els refinats, per sense modificar qumicament).
1515299000 Els altres (els altres greixos i olis vegetals fixos, incls loli de jojoba 0
i les seves fraccions, inclosos els refinats, per sense modificar qu-
micament.)
1601 Embotits i productes similars; de carn; de despulles o de sang; pre- 5
paracions alimentries a base daquests productes.
1602 Les altres preparacions i conserves de carn; de despulles o de sang. 5
Excepte 1602503100 Cecina de bov (corned beef).
1604 Preparacions i conserves de peix, caviar i els seus succedanis, preparats 5
amb freses de peix.
1704903000 Preparaci denominada xocolata blanca. 5
1704905190 Els altres. Articles de confiteria sense cacau (inclosa la xocolata blanca) 5
1704905500 Pastilles per a la gola i caramels per a la tos. 5
1704906100 Dragees, confits i dolos amb recobriment similar. 5
17049071 Caramels de sucre cuit; inclosos els farcits. 5
1704907500 Els altres caramels. 5
1806 Xocolata i altres preparacions alimentries que continguin cacau; excepte 5
la 18062095.
1901200090 Les altres (preparacions a base de cereals, farina, mid, fcula o llet, 5
productes de pastisseria.)
1901909196 Els altres. Extracte de malt; preparacions alimentries de farina, smola, 5
mid, fcula o extracte de malt, que no continguin cacau o amb un
contingut inferior al 40% en pes calculat sobre una base totalment
desgreixada, no expressades ni compreses en un altre lloc; preparacions
alimentries, de productes de les partides 0401 a 0404 que no con-
tinguin cacau o amb un contingut inferior al 5% en pes calculat sobre
una base totalment desgreixada, no expressades ni compreses en un
altre lloc (mixtura per a gelats).
19019099 Les altres (extracte de malt; preparacions alimentries de farina, smola, 5
fcula o extracte de malt...) i que no estiguin inclosos en les partides
1901909115 i 1901909196. Noms gravats els productes denvs infe-
rior a 15 quilos.
1902 Pastes alimentoses; incloses les cuites o farcides (de carn o altres subs- 15
tncies) o b preparades duna altra forma; com ara espaguetis; fideus;
macarrons; tallarines; lasanyes; nyoquis; raviolis o canelons; cuscs;
incls preparat.
19041010 Productes a base de cereals obtinguts per insuflaci o torrada a base 5
de blat de moro.
1905 Productes de forn de pa, pastisseria, o galetes, fins i tot amb cacau, 5
hsties, catxets buits del tipus dels usats per a medicaments, pa dngel,
pastes dessecades de farina, mid o fcula en fulls i productes similars.
20021090 Tomquets preparats o conservats (excepte en vinagre o en cid actic); 5
sencers o en trossos i no pelats.
20029091 Els altres tomquets preparats o conservats (excepte en vinagre o cid 5
actic); amb un contingut en matria seca superior al 30% en pes;
en envasos immediats amb un contingut net superior a 1 kg.
2006003100 Cireres confitades amb un contingut de sucre superior al 13% en pes. 5
20079110 Amb un contingut de sucre superior al 30% en pes. (Compotes, gelees 5
i melmelades, purs i pastes de fruits, obtinguts per cocci, inclosos
els ensucrats duna altra manera.)
20079939 Les altres (compotes, gelees i melmelades, purs i pastes de fruits, obtin- 5
guts per cocci inclosos els ensucrats duna altra manera).
20089961 Conserves de fruites de la passi i guaiabes. 5
20089968 Els altres (fruites o altres fruits i altres parts comestibles de plantes, 5
preparats o conservats duna altra forma, inclosos els ensucrats, edul-
corats duna altra manera o amb alcohol, no expressat ni comprs en
altres partides).
200911 Suc de taronja congelat. 5
200919 Els altres sucs de taronja. 5
200940 Suc de pinya. 5
200950 Suc de tomquet. 5
352 Dimecres 16 gener 2002 Suplement nm. 2

P. estadstica Descripci Tipus

200970 Suc de poma. 5

200980 Sucs de qualsevol altra fruita o fruit, o hortalissa, fins i tot la silvestre. 5
200990 Mescles de sucs. 5
2101 Extractes, essncies i concentrats de caf, te o herba mate i preparacions 5
a base daquests productes o a base de caf, te o herba mate; xicoira
torrada i altres succedanis del caf torrat i els seus extractes, essncies
i concentrats.
2103 Preparacions per a salses i salses preparades; condiments i adobs; com- 15
postos; farina de mostassa i mostassa preparada.
2105 Gelats i productes similars fins i tot amb cacau. 5
21069098 Les altres preparacions alimentries no expressades ni compreses en 15
altres partides. Els altres. Excloses la 2106909823, 2106909827,
2106909833, 2106909837, 2106909843 i 2106909847.
2201 Aigua, inclosa laigua mineral natural o artificial i la gasificada; sense 5
ensucrar o edulcorar duna altra manera ni aromatitzar, gel i neu.
2202 Aigua, incloses laigua mineral i la gasificada, amb addici de sucre 5
o un altre edulcorant o aromatitzada i les altres begudes no alcohliques
(excepte els sucs de fruites o altres fruits o dhortalisses de la partida
2009).
2203 Cervesa de malt. 15
2204 Vi de rams; incls ladobat; most de ram; excepte el de la partida nm. 0
2009.
220840 Rom i aiguardent de canya i tafia. 15
220850 Ginebra i gin. 15
220860 Vodka. 15
220870 Licors. 15
2309 Preparacions del tipus de les usades per a lalimentaci animal. 5

Tabac

2402 Cigars (inclosos els despuntats), purets i cigarrets, de tabac o de suc- 25

cedanis de tabac.

Txtil, cuir i calat

4601 Trenes i articles similars, de matries trenables, inclosos els acoblats 5

en bandes, matria trenable, trenes i articles similars de matries tre-
nables, teixits o paraelitzats en forma plana, inclosos els acabats (per
exemple, estoretes, estores i canyissos).
4602 Articles de cistelleria obtinguts directament en la seva forma amb mat- 5
ries trenables o confeccionats amb articles de la partida 4601; manu-
factures de lufa.
56012210 Els altres articles de buata de fibres sinttiques o artificials en rotlles 5
de dimetre no superior a 8 mm.
56012299 Els altres articles de buata de fibres artificials en rotlles de dimetre 5
superior a 8 mm.
611231 Vestits i pantalons de bany per a homes i nens de fibra sinttica. 5
611241 Vestits de bany (duna o dues peces) per a dones o nenes de fibra 5
sinttica.
6213 Mocadors de butxaca. 5
6302 Roba de llit; de taula; de tocador o de cuina. 5
6303 Cortinetes i cortines; guardamalles i dossers. 5
6304 Els altres articles de tapisseria (excepte els de la partida 9404). 5

Fusta i les seves transformacions

4418 Obres i peces de fusteria per a construccions; inclosos els taulers ceu- 5
lars; els taulers per a parcs; la teules i la llata; de fusta.

Transformacions de paper

4808 Paper i cartr corrugats (inclosos els recoberts per encolada), arrissat 15
(crp), prisat, gofrat, estampat o perforat, en bobines o en fulls, excepte
el paper dels tipus descrits al text de la partida 4803.
481810 Paper higinic. 15
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002 353

P. estadstica Descripci Tipus

481820 Mocadors, tovalloletes per a desmaquillatge i tovalloles de paper. 15

481830 Estovalles i tovallons de paper. 15
481840 Compreses i tampons higinics; bolquers i articles higinics similars. 5
4818909010 Articles per a s quirrgic, mdic o higinic, sense condicionar per a 15
la venda al detall, fets a m.
4819 Caixes; sacs; bosses; cucurulls i altres envasos de paper; cartr; buata 15
de ceulosa o napes de fibres de ceulosa; cartonatges doficina, botiga
o similars.
4821 Etiquetes de totes classes de paper o cartr; incloses les impreses. 15
482290 Tambors, bobines o suports de pasta de paper, llevat els del tipus utilitzat 5
per al bobinatge de filats txtils.
48235910 Per a mquines doficina i similars; en bandes o en bobines. 15
48235990 Els altres (els altres papers, cartrons, buates de ceulosa i napes de 15
fibres de ceulosa, tallats a la seva mida, els altres articles de pasta
de paper, de paper, cartr, buata de ceulosa o de napes de fibra de
ceulosa).
4823909090 Els altres (els altres papers, cartrons, buates de ceulosa i napes de 5
fibres de ceulosa, tallats a la seva mida, els altres articles de pasta
de paper, de paper, cartr, buata de ceulosa o de napes de fibra de
ceulosa).

Arts grfiques i la seva edici

4902 Diaris i publicacions peridiques, impresos fins i tot iustrats o amb 5

publicitat.
4909 Targetes postals impreses o iustrades; targetes impreses amb felici- 15
tacions o comunicacions personals; fins i tot amb iustracions; ador-
naments o aplicacions; o amb sobre.
4910 Calendaris de qualsevol classe impresos; inclosos els blocs de calendari. 5
4911 Els altres impresos; incloses les estampes; gravats i fotografies. 15

Tercer. Es modifica lannex V, que queda redactat tal com segueix:

P. estadstica Descripci

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

020311 En canals o mitges canals (porc fresc o refrigerat).
020312 Cuixes, espatlles i els seus trossos sense desossar (porc fresc o refrigerat).
020319 Les altres (porc fresc o refrigerat).
020711 Sense trossejar, frescos o refrigerats (gall o gallina).
020713 Trossos i despulles, frescos o refrigerats (gall o gallina).
0302696100 Orades de mar (de les espcies Dentex dentex i Pagellus Spp.) fresca o refrigerada.
0302699400 Llobarros (Dicentrarchus labrax) fresc o refrigerat.
04070030 Els altres (ous daviram no destinats a covar).
070190 Patates fresques o refrigerades, excepte per a sembra.
0702 Tomquets frescos o refrigerats.
0703 Cebes; escalunyes; alls; porros i altres hortalisses aicies; frescos o refrigerats.
0803 Bananes o pltans, frescos o secs.

Materials de construcci

2523290000 Ciments hidrulics, ciment portland que no sigui blanc.

252390 Els altres ciments hidrulics que no siguin clnquer o portland.
3816 Ciments; morters; formigons i preparacions similars; refractaris; excepte els productes de la
partida 3801.
3824400000 Additius preparats per a ciments, morters o formigons.
3824904500 Preparacions desincrustants i similars.
3824907000 Preparacions ignfugues, hidrfugues i daltres utilitzades per a la protecci de construccions.
6809 Manufactures de guix o de preparacions a base de guix.
7010 Bombones, ampolles, flascons, pots, bocals, envasos tubulars, ampues i altres recipients per
al transport o envasament; de vidre; pots de vidre per a conserves; taps; tapes i altres dispositius
de tancament de vidre.
354 Dimecres 16 gener 2002 Suplement nm. 2

P. estadstica Descripci

Qumica

28043000 Nitrogen.
28044000 Oxigen.
28510030 Aire lquid; encara que se nhagin eliminat els gasos nobles; aire comprimit.
3208 Pintures i vernissos a base de polmers sinttics o naturals modificats; dispersos o dissolts
en un medi no aqus; dissolucions definides a la nota 4 del captol.
3209 Pintures i vernissos a base de polmers sinttics o naturals modificats; dispersos o dissolts
en un medi aqus.
3210 Les altres pintures i vernissos; pigments a laigua preparats del tipus dels utilitzats per a lacabat
del cuir.
3212909000 Tints i altres materials colorants en forma o envasos per a la venda al detall.
3213 Colors per a pintura artstica; lensenyament; la pintura de rtols; per matisar o per a entreteniment
i colors similars; en pastilles; tubs; pots; flascons; bocals i altres envasos o presentacions similars.
3214 Mstic; ciments de resina i altres mstics; emplastres de reblert utilitzats en pintura; emplastres
no refractaris dels tipus utilitzats en treballs de paleta.
3401 Sab; productes i preparacions orgnics tensioactius usats com a sab; en barres; pans o
trossos; o en peces encunyades o emmotllades; encara que continguin sab; paper; buata;
feltre i teles sense teixir; impregnats; recoberts o revestits de sab o de detergents.
3402 Agents de superfcie orgnics (excepte el sab); preparacions tensioactives; preparacions per
rentar (incloses les preparacions auxiliars de rentat) i preparacions de neteja; encara que con-
tinguin sab; excepte les de la partida 3401. Se nexclouen les partides 34021100, 34021200
i 34021300.
3406 Espelmes; ciris i articles similars.
38099100 Del tipus dels utilitzats en la indstria txtil o indstries similars (aprestos i productes dacabat,
acceleradors de tintura o de fixaci de matries colorants i altres productes i preparacions
del tipus dels utilitzats en la indstria txtil, del paper, del cuir o indstries similars, no expressats
ni compresos en altres partides).
3814009090 Els altres (dissolvents o diluents orgnics compostos no expressats en altres partides, pre-
paracions per treure pintures o vernissos).
3917 Tubs i accessoris de canonada de plstic.
3920300090 Les altres lmines de polmers destir.
39219060 Les altres plaques, fulls, pecules de productes de polimeritzaci daddici.
39231000 Caixes, gbies i articles similars de plstic per al transport o lenvasament.
39232100 Sacs, bosses i cucurulls de polmers detil.
39233010 Bombones, ampolles, flascons i articles similars, amb capacitat no superior a 2 litres.
39239090 Els altres (articles per al transport o envasament, de plstic, taps, tapes, cpsules i altres dis-
positius de tancament de plstic).
39241000 Vaixelles i altres articles per al servei de taula o de cuina de plstic.
401210 Pneumtics recautxutats.

Indstries metiques

730900 Dipsits; cisternes; btes i recipients similars per a qualsevol matria (exceptuant-ne els gasos
comprimits o liquats); de fosa; de ferro o dacer; de capacitat superior a 300 litres; sense
dispositius mecnics ni trmics; fins i tot amb revestiment interior o calorfug, excepte els
compresos a la partida 73090090.
7325 Les altres manufactures emmotllades; de fosa; de ferro o dacer.
7604 Barres i perfils; dalumini.
7608 Tubs dalumini.
7610 Construccions i parts de construccions (per exemple: ponts i parts de ponts; torres; castellets;
pilars; columnes; cobertes; teulades; portes; finestres i els seus marcs; bastidors i llindars; i
balustrades); dalumini; exceptuant-ne les construccions prefabricades de la partida 9406; xapes;
barres; perfils; tubs i similars; dalumini; preparats per a la construcci.
8428399800 Els altres (transelevadors i magatzems automtics).
8479500000 Robots industrials, no expressats ni compresos en un altre lloc.
9403209900 Els altres (prestatgeries metiques).
9404 Somiers; articles de llit i articles similars (per exemple: matalassos, abrigalls, edredons, coixins
o pufs); amb molles o b farcits o guarnits interiorment amb qualsevol matria; inclosos els
de cautx o plstics ceulars; recoberts o no.

Alimentaci i begudes

0210111100 Pernils i trossos de pernil salats o en salmorra.

0210113100 Pernils i trossos de pernil secs o fumats.
0210121900 Cansalada viada i els seus trossos secs o fumats.
0210194000 Costellams i trossos de costellams salats o en salmorra.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002 355

P. estadstica Descripci

0210198100 Desossats (carn i despulles comestibles, salats o en salmorra, secs o fumats).

03054100 Salmons del Pacfic, salmons de lAtlntic i salmons del Danubi (salmons fumats).
0403 Srum de mantega, llet i nata, quallades, iogurt, quefir i altres llets i nates fermentades o
acidificades inclosos els concentrats, ensucrats, edulcorats duna altra manera o aromatitzats
o amb fruita o cacau.
0406 Formatge i mat, excepte 0406902300 i 0406907800.
090121 Caf torrat sense descafenar.
0901220000 Caf torrat descafenat.
1101 Farina de blat i de mestall o mitgenc.
1507909000 Els altres (oli de soia i les seves fraccions, incls el refinat per sense modificar qumicament).
1508909000 Els altres (oli de cacauet i les seves fraccions, incls el refinat per sense modificar qumicament).
1512199100 De gira-sol (olis de gira-sol, de crtam o de cot, i les seves fraccions, inclosos els refinats,
per sense modificar qumicament).
1514909000 Els altres (oli de llavor de nap, de colza o de mostassa, i les seves fraccions, inclosos els
refinats, per sense modificar qumicament).
1515299000 Els altres (els altres greixos i olis vegetals fixos, incls loli de jojoba i les seves fraccions,
inclosos els refinats, per sense modificar qumicament).
1601 Embotits i productes similars; de carn; de despulles o de sang; preparacions alimentries a
base daquests productes.
1602 Les altres preparacions i conserves de carn; de despulles o de sang. Excepte 1602503100
Cecina de bov (corned beef).
1704903000 Preparaci denominada xocolata blanca.
1704905190 Els altres. Articles de confiteria sense cacau (inclosa la xocolata blanca).
1704905500 Pastilles per a la gola i caramels per a la tos.
17049071 Caramels de sucre cuit; inclosos els farcits.
1704907500 Els altres caramels.
1806 Xocolata i altres preparacions alimentries que continguin cacau; excepte la 18062095.
1901200090 Les altres (preparacions a base de cereals, farina, mid, fcula o llet, productes de pastisseria).
1901909196 Els altres. Extracte de malt; preparacions alimentries de farina, smola, mid, fcula o extracte
de malt, que no continguin cacau o amb un contingut inferior al 40% en pes calculat sobre
una base totalment desgreixada, no expressades ni compreses en un altre lloc; preparacions
alimentries, de productes de les partides 0401 a 0404 que no continguin cacau o amb
un contingut inferior al 5% en pes calculat sobre una base totalment desgreixada, no expressades
ni compreses en un altre lloc (mixtura per a gelats).
19019099 Les altres (extracte de malt; preparacions alimentries de farina, smola, fcula o extracte
de malt...) i que no estiguin inclosos en les partides 19101909115 i 1901909196.
Noms gravats els productes denvs inferior a 15 quilos.
1902 Pastes alimentoses; fins i tot cuites o farcides (de carn o altres substncies) o b preparades
duna altra forma; com ara espaguetis; fideus; macarrons; tallarines; lasanyes; nyoquis; raviolis
o canelons; cuscs; fins i tot preparats.
19041010 Productes a base de cereals obtinguts per insuflaci o torrada a base de blat de moro.
1905 Productes de forn de pa, pastisseria, o galetes, fins i tot amb cacau, hsties, catxets buits
del tipus dels usats per a medicaments, pa dngel, pastes dessecades de farina, mid o fcula
en fulls i productes similars.
2006003100 Cireres confitades amb un contingut en sucre superior al 13% en pes.
20079110 Amb un contingut de sucre superior al 30% en pes (compotes, gelees i melmelades, purs
i pastes de fruits, obtinguts per cocci, inclosos els ensucrats duna altra manera).
20079939 Les altres (compotes, gelees i melmelades, purs i pastes de fruits, obtinguts per cocci, inclosos
els ensucrats duna altra manera).
20089961 Conserves de fruites de la passi i guaiaba.
20089968 Els altres (fruites o altres fruits i altres parts comestibles de plantes, preparats o conservats
duna altra forma, incloent-hi ensucrats, edulcorats duna altra manera o amb alcohol, no expres-
sat ni comprs en altres partides).
200911 Suc de taronja congelat.
200919 Els altres sucs de taronja.
200940 Suc de pinya.
200950 Suc de tomquet.
200970 Suc de poma.
200980 Sucs de qualsevol altra fruita o fruit, o hortalissa, fins i tot silvestre.
200990 Mescles de sucs.
2103 Preparacions per a salses i salses preparades; condiments i adobs; compostos; farina de mostassa
i mostassa preparada.
2105 Gelats i productes similars fins i tot amb cacau.
21069098 Les altres preparacions alimentries no expressades ni compreses en altres partides. Els altres.
Excloses la 2106909823, 2106909827, 2106909833, 2106909837, 2106909843 i
2106909847.
2201 Aigua, inclosa laigua mineral natural o artificial i la gasificada; sense ensucrar o edulcorar
duna altra manera ni aromatitzar, gel i neu.
356 Dimecres 16 gener 2002 Suplement nm. 2

P. estadstica Descripci

2202 Aigua, incloses laigua mineral i la gasificada, amb addici de sucre o un altre edulcorant
o aromatitzada i les altres begudes no alcohliques (excepte els sucs de fruites o altres fruits
o dhortalisses de la partida 2009).
2203 Cervesa de malt.
2204 Vi de rams; incls ladobat; most de ram; excepte el de la partida nm. 2009.
220840 Rom i aiguardent de canya i tafia.
2309 Preparacions del tipus de les usades per a lalimentaci animal.

Tabac

2402 Cigars (inclosos els despuntats), purets i cigarrets, de tabac o de succedanis de tabac.

Txtil, cuir i calat

611231 Vestits i pantalons de bany per a homes i nens de fibra sinttica.

611241 Vestits de bany (duna o dues peces) per a dones o nenes de fibra sinttica.
6302 Roba de llit; de taula; de tocador o de cuina.

Transformaci de paper

4808 Paper i cartr corrugats (inclosos els recoberts per encolada), arrissat (crp), prisat, gofrat,
estampat o perforat, en bobines o en fulls, excepte el paper dels tipus descrits al text de
la partida 4803.
481810 Paper higinic.
481820 Mocadors, tovalloletes per a desmaquillatge i tovalloles de paper.
481830 Estovalles i tovallons de paper.
4818909010 Articles per a s quirrgic, mdic o higinic, sense condicionar per a la venda al detall, fets
a m.
4819 Caixes; sacs; bosses; cucurulls i altres envasos de paper; cartr; buata de ceulosa o napes
de fibres de ceulosa; cartonatges doficina, botiga o similars.
4821 Etiquetes de tota classe de paper o cartr; incloses les impreses.
482290 Tambors, bobines o suports de pasta de paper, llevat del tipus utilitzat per al bobinatge de
filats txtils.
48235910 Per a mquines doficina i similars; en bandes o en bobines.
48235990 Els altres (els altres papers, cartrons, buates de ceulosa i napes de fibres de ceulosa, tallats
a la seva mida, els altres articles de pasta de paper, de paper, cartr, buata de ceulosa
o de napes de fibra de ceulosa).
4823909090 Els altres (els altres papers, cartrons, buates de ceulosa i napes de fibres de ceulosa, tallats
a la seva mida, els altres articles de pasta de paper, de paper, cartr, buata de ceulosa
o de napes de fibra de ceulosa).

Arts grfiques i la seva edici

4909 Targetes postals impreses o iustrades; targetes impreses amb felicitacions o comunicacions
personals; fins i tot amb iustracions; adornaments o aplicacions; o amb sobre.
4910 Calendaris de qualsevol classe impresos; inclosos els blocs de calendari.
4911 Els altres impresos; incloses les estampes; gravats i fotografies.

Article 12. Altres modificacions.
tada tal com segueix:
Amb efectes des de l1 de gener de 2002, es modifica
la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificaci dels aspec-
tes fiscals del rgim econmic fiscal de les Canries,
en els termes que a continuaci sassenyalen:
U. La disposici addicional sisena queda redactada
de la manera segent:
Sisena. Els beneficis fiscals establerts anterior-
ment a la vigncia daquesta Llei no produeixen
efectes en relaci amb limpost general indirecte
canari i amb larbitri sobre importacions i lliura-
ments de mercaderies a les Illes Canries.
Dos. La disposici addicional desena queda redac-
Desena. U. El Govern, amb linforme previ de
la Comunitat Autnoma Canria, i sense perjudici
del que estableix lapartat segent, ha de dictar
les disposicions necessries per desplegar i aplicar
aquesta Llei.
Dos. La Comunitat Autnoma de les Canries,
de conformitat amb el que estableix larticle 32
de lEstatut dautonomia de les Canries, ha de regu-
lar normativament els aspectes relatius a la gesti,
la liquidaci, la recaptaci i la inspecci de limpost
general indirecte canari i de larbitri sobre impor-
tacions i lliuraments de mercaderies a les Illes Can-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
ries, aix com els relatius a la revisi dels actes
dictats en aplicaci daquests.
Tres. Correspon als rgans competents de la
Comunitat Autnoma de les Canries la compe-
tncia per contestar les consultes tributries rela-
tives a limpost general indirecte canari i a larbitri
sobre importacions i lliuraments de mercaderies a
les Illes Canries formulades a lempara de larti-
cle 107 de la Llei general tributria, si b en les
consultes la contestaci de les quals afecti altres
impostos o tingui transcendncia en altres impos-
tos, aix com, en tot cas, en les relatives a la loca-
litzaci del fet imposable, s necessari linforme pre-
vi del Ministeri dHisenda.
SECCI 5a IMPOST SOBRE LA PRODUCCI, ELS SERVEIS
I LA IMPORTACI A LES CIUTATS DE CEUTA I MELILLA
Article 13. Modificaci de la Llei 8/1991, de 25 de
mar, per la qual es crea limpost sobre la producci,
els serveis i la importaci a les ciutats de Ceuta i
Melilla.
Amb efectes des de l1 de gener de lany 2002, es
modifica la lletra c) de larticle 3r de la Llei 8/1991,
de 25 de mar, de limpost sobre la producci, els serveis
i la importaci a les ciutats de Ceuta i Melilla, que queda
redactada de la manera segent:
c) Els lliuraments de bns immobles que radi-
quin en lmbit territorial de les ciutats de Ceuta
i Melilla duts a terme per empresaris o professionals
que actun en lexercici de les seves activitats.
Als efectes daquest impost, es consideren lliu-
raments de bns immobles la construcci, lexe-
cuci dobres immobiliries i la transmissi da-
quests bns.
En cap cas, els actes del trfic immobiliari tri-
buten alhora per aquest impost i el que grava les
transmissions patrimonials oneroses, i als efectes
de la seva incompatibilitat sapliquen les normes
de la legislaci comuna.
CAPTOL III
Taxes
Article 14. Modificaci de larticle 73 de la Llei 11/1998,
de 24 dabril, general de telecomunicacions.
U. Amb efectes des de l1 de gener de lany 2002,
sintrodueixen les modificacions segents en la Llei
11/1998 de 24 dabril, general de telecomunicacions.
Lapartat 2 de larticle 73 queda redactat de la manera
segent:
2. Limport que cal satisfer en concepte da-
questa taxa s el resultat de dividir pel tipus de
conversi previst a la Llei 46/1998, de 17 de
desembre, dintroducci de leuro, el resultat de
multiplicar la quantitat dunitats de reserva radioe-
lctrica del domini pblic reservat, pel valor que
sassigni a la unitat. Als territoris insulars, la super-
fcie que cal aplicar per calcular les unitats radioe-
lctriques que sutilitzin per determinar la taxa
corresponent es calcula excloent la cobertura no
soicitada que sestengui sobre la zona martima.
Als efectes del que disposa aquest apartat, sentn
per unitat de reserva radioelctrica un patr con-
vencional de mesura, referit a locupaci potencial
o real, durant el perode dun any, duna amplada
de banda dun quilohertz sobre un territori dun
quilmetre quadrat.
357
Dos. Lapartat 5 de larticle 73 de la Llei 11/1998,
de 24 dabril, general de telecomunicacions, queda
redactat en els termes segents:
5. El pagament de la taxa lhan de dur a terme
tant els titulars destacions radioelctriques emis-
sores com els titulars de les merament receptores
que necessitin reserva radioelctrica. Les estacions
merament receptores que no tinguin reserva radioe-
lctrica estan excloses del pagament de la taxa.
Aix mateix, no estan subjectes al pagament els
enllaos descendents de radiodifusi per satit,
tant sonora com de televisi. Limport de lexacci
singressa al Tresor Pblic.
Tres. Els apartats 10 i 11 de la disposici addicional
sisena de la Llei 11/1998, de 24 dabril, general de
telecomunicacions, queden redactats en els termes
segents:
10. Taxa per assignaci del recurs limitat de
noms de domini i adreces dInternet.
El fet imposable de la taxa per assignaci de
noms de domini i adreces dInternet el constitueix
la realitzaci per part de lentitat pblica empre-
sarial Red.es de les activitats necessries per assig-
nar i renovar noms de domini i adreces dInternet
sota el codi de pas corresponent a Espanya (.es).
Els subjectes passius de la taxa sn els soi-
citants de lassignaci o la renovaci dels noms
i les adreces dInternet.
La quantia de la taxa s nica per cada nom
o adrea lassignaci o la renovaci del qual se
soiciti. En cap cas no sassigna o es renova el
nom o ladrea sense que prviament shagi efec-
tuat el pagament de la taxa.
La quantia per assignaci anual inicial s de
108,18 euros.
La quantia de la taxa per renovaci anual en
els anys successius s, en tots els casos, de 72,12
euros.
La quantia de la taxa es pot modificar mitjanant
la Llei de pressupostos generals de lEstat.
La taxa es merita en la data en la qual, en els
termes que sestableixin reglamentriament, sad-
meti la soicitud dassignaci o de renovaci dels
noms o les adreces dInternet, que no es tramita
sense que shagi fet el pagament corresponent.
Lexacci de la taxa es produeix a partir que
se nhagi atribut la gesti a lentitat pblica empre-
sarial Red.es i determinat el procediment per fer-ne
la liquidaci i el pagament.
Els models de declaraci, els terminis i les formes
de pagament de la taxa saproven mitjanant una
resoluci de lentitat pblica empresarial Red.es.
No obstant el que disposen els pargrafs ante-
riors daquest apartat, en els casos de carcter
excepcional en qu estigui previst al Pla nacional
de noms de domini i en els termes que shi fixin,
basant-se en el valor especial de mercat de ls
de determinats noms i adreces, la quantia fixa per
assignaci anual inicial es pot substituir per la que
resulti dun procediment de licitaci en qu es fixa
un valor inicial de referncia estimat. Si el valor
dadjudicaci de la licitaci resulta superior al valor
de referncia esmentat, aquell constitueix limport
de la taxa. En els casos en els quals se segueixi
aquest procediment de licitaci, el Ministeri de
Cincia i Tecnologia ha de requerir, amb carcter
previ a la convocatria, lautoritat competent per
al registre de noms de domini perqu suspengui
latorgament dels noms i les adreces que consideri
afectats pel seu especial valor econmic. A con-
tinuaci, saprova el plec corresponent de bases
358 Dimecres 16 gener 2002
que estableix els requisits, les condicions i el rgim
aplicable a la licitaci, prenent en consideraci el
que preveu el Pla nacional de noms de domini.
Limport dels ingressos obtinguts per aquesta
taxa es destina a finanar les despeses de lentitat
pblica empresarial Red.es per les activitats rea-
litzades en el compliment de les funcions que se
li assignen en les lletres a), b), c) i d) de lapartat
quart daquesta disposici, i, si sescau, lexcedent
singressa al Tresor Pblic, dacord amb la proporci
i la quantia que es determini mitjanant una reso-
luci conjunta de les secretaries dEstat de Pres-
supostos i Despeses i de Telecomunicacions i per
a la Societat de la Informaci, a proposta daquesta
ltima.
11. Els ingressos generats per prestar lactivitat
dassignaci i renovaci de noms de domini i adre-
ces dInternet anteriorment a lexacci efectiva de
la taxa per assignaci del recurs limitat de noms
i adreces des de lentrada en vigor de la Resoluci
de la Secretaria General de Comunicacions de 10
de febrer de 2000 (Butllet Oficial de lEstat de
8 de mar), per la qual es designa lens pblic de
la Xarxa Tcnica Espanyola de Televisi com a auto-
ritat competent per a la gesti del Registre dels
noms de domini dInternet sota el codi de pas
corresponent a Espanya, dictada en virtut de lar-
ticle 27.13 del Reglament pel qual es desplega
el ttol II de la Llei general de telecomunicacions,
aprovat mitjanant el Reial decret 1651/1998, de
24 de juliol, sapliquen al finanament de les des-
peses generades com a conseqncia de la dita
activitat durant el perode previ a lexacci efectiva
de la taxa. En el cas que aquests ingressos exce-
deixin les despeses esmentades, shan dingressar
al Tresor Pblic.
Article 15. Modificaci de la Llei 16/1979,
de 2 doctubre, sobre taxes de la Prefectura Central
de Trnsit.
Amb efectes a partir de l1 de gener de lany 2002,
sintrodueixen les modificacions segents en la Llei
16/1979, de 2 doctubre, sobre taxes de la Prefectura
Central de Trnsit.
U. Se suprimeix lapartat e) de larticle 5.1 de la
Llei 16/1979, de 2 doctubre, sobre taxes de la Pre-
fectura Central de Trnsit.
Dos. Es modifica lapartat 2 de larticle 5, que queda
redactat de la manera segent:
2. Els qui per ra de les seves aptituds psi-
cofsiques estiguin obligats a soicitar la prrroga
de vigncia dun perms o una altra autoritzaci
administrativa per conduir de qu siguin titulars
amb ms freqncia de la que normalment els
correspondria, tenen dret a una bonificaci del 80
per 100 de la quantia de la taxa quan la prrroga
es produeixi per perodes iguals o inferiors a un
any, i la bonificaci es redueix en 20 punts per-
centuals per cada any addicional. La taxa sabona
sencera a partir de perodes de vigncia superiors
a quatre anys. Una vegada calculat limport redut,
se li aplica larrodoniment de quantitats aprovat
amb carcter general per a les taxes de la Pre-
fectura Central de Trnsit a fi dobtenir la quantia
per exigir.
Tres. Es modifiquen el text de la taxa 3 i les tarifes
de les taxes 3.1 i 3.2, incloses en el Grup I. Permisos
de circulaci, de larticle 6, que queden fixades en les
quanties segents:
Suplement nm. 2
3. Tramitaci de soicitud dautoritzacions
complementries de circulaci i les seves modifi-
cacions previstes a larticle 14 del Reglament gene-
ral de vehicles.
1. Tramitaci de la soicitud de lautoritzaci:
30,00 euros.
2. Tramitaci de la soicitud de modificaci de
lautoritzaci: 6,00 euros.
Quatre. Es modifica larticle 11, que queda redactat
de la manera segent:
Article 11. Recaptaci.
El pagament de les taxes sefectua en metic
o per qualsevol altre mitj de pagament adms per
la normativa aplicable a ingressos pblics.
Lingrs del que sha recaptat es fa en el compte
intervingut de lorganisme, obert al Banc dEspanya
o en qualsevol altra entitat de crdit, en els termes
previstos a larticle 118 del text refs de la Llei
general pressupostria, i amb lautoritzaci prvia
de la Direcci General del Tresor Pblic i Poltica
Financera.
Quan per al cobrament calgui utilitzar el pro-
cediment de constrenyiment, aquest sha dajustar
al que estableix el Reglament general de recap-
taci.
Cinc. Safegeix un nou article 15, que queda redac-
tat de la manera segent:
Article 15. Modificaci de les quanties de les
taxes:
1. Noms es poden modificar, mitjanant una
llei, el nombre i la identitat dels elements i els cri-
teris de quantificaci sobre la base dels quals es
determinen les quotes i els tipus exigibles.
2. Als efectes del que preveu lapartat anterior,
es consideren elements i criteris de quantificaci
de limport exigible els determinats a larticle 6 da-
questa Llei.
3. La modificaci de les quanties fixes resul-
tants daplicar els elements i els criteris a qu es
refereixen els apartats anteriors es pot efectuar mit-
janant una ordre ministerial.
4. Les ordres ministerials que, de conformitat
amb el que estableix lapartat anterior daquest arti-
cle, modifiquin les quanties fixes de la taxa, han
danar acompanyades duna memria economico-
financera sobre el cost o el valor del recurs o lac-
tivitat de qu es tracti i sobre la justificaci de la
quantia de la taxa proposada, que sha dajustar
al principi dequivalncia establert en larticle 7 de
la Llei 8/1989, de 13 dabril.
La falta daquest requisit determina la nuitat
de ple dret de la disposici.
Article 16. Taxes per la prestaci de serveis de control
metrolgic.
U. La taxa per prestaci de serveis de control metro-
lgic es regeix per aquesta Llei, el que estableix larticle
16 de la Llei 66/1997, de 30 de desembre, de mesures
fiscals, administratives i de lordre social, i per les altres
fonts normatives que per a les taxes sestableixen a lar-
ticle 9 de la Llei 8/1989, de 13 dabril, de taxes i preus
pblics, modificada per la Llei 25/1998, de 13 de juliol.
Dos. Constitueixen el fet imposable de la taxa la
prestaci per part de lAdministraci General de lEstat
dels serveis de control metrolgic dels instruments, els
mitjans i/o els sistemes de mesura sotmesos a aquest
control; lexpedici de certificacions i acreditacions de
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002 359

naturalesa metrolgica, la realitzaci davaluacions i estu- Verificaci peridica

dis, i lhabilitaci de laboratoris de verificaci primitiva
autoritzats oficialment. Import
Tres. La meritaci de la taxa es produeix quan es Instrument, mitj i/o sistema de mesura
presenti la soicitud de prestaci dels serveis que en Euros
constitueixen el fet imposable.
Quatre. Els subjectes passius de la taxa sn les per-
sones fsiques o jurdiques que soicitin la prestaci de Comptador elctric esttic denergia activa, 263,28
qualssevol dels serveis que en constitueixen el fet classes 1 i 2, monofsic.
imposable.
Comptador elctric esttic denergia activa, 313,43
classes 1 i 2, trifsic.
I. Taxes de control metrolgic:
Taxmetre. 194,59
Aprovaci de model, aprovaci CEE de model Sistema de mesura per a subministrament 148,25
i aprovaci CE de model de carburant lquid als vehicles de motor,
aparell assortidor i/o dispensador.
Import Analitzador de gasos descapament. 201,57
Instrument, mitj i/o sistema de mesura
Euros
Opacmetre. 206,91
Sonmetre (per nivell de pressi sonora o 145,56
per canal).
Comptador elctric esttic denergia activa, 2.252,70
classes 1 i 2, monofsic. Sonmetre integrador amitjanador (per nivell 197,19
Comptador elctric esttic denergia activa, 2.778,32 de pressi sonora o per canal).
classes 1 i 2, trifsic. Calibrador sonor (per nivell de pressi sonora 121,44
Sistema de mesura per a subministrament 3.135,28 o per canal).
de carburant lquid als vehicles de motor, + Instrument de pesada de funcionament no 121,28
aparell assortidor i/o dispensador Q=nom- 601,010 automtic amb abast mxim T 1.000 kg
bre de cabals mxims diferents en lapro- i 10.000 kg.
vaci de model.
Analitzador de gasos descapament. 4.889,89 Instrument de pesada de funcionament no 419,54
Opacmetre. 4.973,05 automtic amb abast mxim T 50.000 kg
Sonmetre. 2.343,63 amb assaigs en mquina de fora per geo-
Sonmetre integrador amitjanador. 2.840,25 metria del dispositiu receptor de crrega.
Calibrador sonor. 1982,72

Verificaci primitiva, verificaci primitiva CEE Verificaci desprs de reparaci o modificaci

i verificaci CE
Import
Instrument, mitj i/o sistema de mesura
Import Euros
Instrument, mitj i/o sistema de mesura
Euros

Comptador elctric esttic denergia activa, 263,28

Comptador elctric esttic denergia activa, 263,28 classes 1 i 2, monofsic.
classes 1 i 2, monofsic. Comptador elctric esttic denergia activa, 313,43
Comptador elctric esttic denergia activa, 313,43 classes 1 i 2, trifsic.
classes 1 i 2, trifsic. Taxmetre. 194,59
Sistema de mesura per a subministrament 149,25 Sistema de mesura per a subministrament 148,25
de carburant lquid als vehicles de motor, de carburant lquid als vehicles de motor,
aparell dispensador (1a fase). aparell assortidor i/o dispensador.
Analitzador de gasos descapament. 201,57
Opacmetre. 206,91 Analitzador de gasos descapament. 201,57
Cinemmetre esttic sobre vehicle o en ins- 217,21 Opacmetre. 206,91
taaci fixa (1a fase). Cinemmetre esttic sobre vehicle o en ins- 353,37
Cinemmetre mbil (1a fase). 325,46 taaci fixa.
Cinemmetre esttic sobre vehicle, sobre pal 135,26 Cinemmetre mbil. 521,49
o de bandes, o en instaaci fixa (2a fase). Sonmetre (per nivell de pressi sonora o 160,00
Sonmetre (per nivell de pressi sonora o 189,40 per canal).
per canal). Sonmetre integrador amitjanador (per nivell 216,97
Sonmetre integrador amitjanador (per nivell 261,65 de pressi sonora o per canal).
de pressi sonora o per canal).
Calibrador sonor (per nivell de pressi sonora 157,02 Calibrador sonor (per nivell de pressi sonora 133,50
o per canal). o per canal).
Instrument de pesada de funcionament no 121,28 Instrument de pesada de funcionament no 121,28
automtic amb abast mxim T1.000 kg automtic amb abast mxim T 1.000 kg
i 10.000 kg. 10.000 kg.
Instrument de pesada de funcionament no 419,54 Instrument de pesada de funcionament no 419,54
automtic amb abast mxim T50.000 kg automtic amb abast mxim T50.000 kg
amb assaigs en mquina de fora per geo- amb assaigs en mquina de fora per geo-
metria del dispositiu receptor de crrega. metria del dispositiu receptor de crrega.
360
Certificacions, estudis, acreditacions i habilitacions
de carcter metrolgic
Estudi i avaluaci tcnica de presumpci de 1.202,02
conformitat amb reglament tcnic, norma
o procediment legal establert en altres
estats de la UE o signataris de lAEEU.
Declaraci de conformitat amb el model 4.800,29
(acreditaci de sistema de qualitat de
fabricant).
Control CE (acreditaci de sistema de qualitat 3.040,18
de fabricant.)
II. Les autoritzacions de modificacions no substan-
cials dun model aprovat meriten el 25 per 100 de la
taxa per a laprovaci de model.
III. Les autoritzacions de prrrogues de les aprova-
cions realitzades amb carcter temporal meriten el 10
per 100 de la taxa per a laprovaci de model.
Cinc. La gesti i la liquidaci de la taxa les du a
terme el Centre Espanyol de Metrologia en els termes
establerts reglamentriament.
Article 17. Taxa per actuacions dels registres de
vaixells i empreses navilieres.
Es fa una nova redacci de la disposici addicional
setzena de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de
ports de lEstat i de la marina mercant, que queda redac-
tada de la manera segent:
1. Les actuacions dels registres de vaixells i
empreses navilieres que regulen larticle 75 i la dis-
posici addicional quinzena daquesta Llei donen
lloc a percebre les taxes segents:
a) Taxa dinscripci.
b) Taxa de baixa.
c) Taxa dactuacions administratives interm-
dies.
Aquestes taxes es regeixen per aquesta Llei i
per les altres fonts normatives que sestableixen
per a les taxes en larticle 9 de la Llei 8/1989,
de 13 dabril, de taxes i preus pblics.
2. El fet imposable de les taxes a qu es refereix
lapartat anterior el constitueixen, respectivament,
la inscripci, la baixa i les actuacions intermdies,
a instncia de part, de cada vaixell matriculat als
registres.
3. La meritaci de la taxa es produeix:
a) En el cas de les taxes dinscripci o baixa,
quan es practiquin els assentaments corresponents
als registres.
b) En el cas dactuacions administratives inter-
mdies, en el moment de la soicitud del servei.
4. Sn els subjectes passius totes les persones
fsiques o jurdiques que soicitin la prestaci de
serveis que constitueixen el fet imposable.
5. Les quanties exigibles sn les segents:
a) Taxa dinscripci: 0,15 euros per unitat dar-
queig, amb un mnim de 15,03 euros.
b) Taxa de baixa: 0,15 euros per unitat dar-
queig, amb un mnim de 15,03 euros.
c) Taxa dactuacions administratives interm-
dies:
Tarifa primera. Actuaci administrativa a instn-
cia de part que comporti una anotaci en un full
dassentament: 15 euros.
Dimecres 16 gener 2002 Suplement nm. 2
Tarifa segona. Certificacions a instncia de part.
Import Cpia de fulls dassentament, per cada una: 6 euros.
Tarifa tercera. Cpia simple del contingut dels
Euros
expedients: 15 euros.
6. El pagament de la taxa es fa en efectiu, en
una entitat de dipsit autoritzada pel Ministeri dE-
conomia i Hisenda, i li s aplicable el que disposa
el Reglament general de recaptaci de 20 de
desembre de 1990.
7. La taxa s objecte dautoliquidaci per part
del subjecte passiu.
8. La gesti de la taxa la du a terme la Direcci
General de la Marina Mercant, dependent del Minis-
teri de Foment.
Article 18. Taxa per expedici de ttols professionals
martims i desbarjo.
Es modifica lapartat sis de larticle 17 de la Llei
66/1997, de 30 de desembre, de mesures fiscals, admi-
nistratives i de lordre social, que queda redactat de la
manera segent:
Sis. El pagament de la taxa es fa en efectiu,
en una entitat de dipsit autoritzada pel Ministeri
dHisenda, i li s aplicable el que disposa el Regla-
ment general de recaptaci aprovat pel Reial decret
1684/1990, de 20 de desembre.
Article 19. Modificaci de la Llei 34/1998,
de 7 doctubre, del sector dhidrocarburs.
U. La disposici addicional dotzena de la Llei
34/1998, de 7 doctubre, del sector dhidrocarburs, que-
da redactada de la manera segent:
Disposici addicional dotzena. Finanament de
la Comissi Nacional dEnergia.
1. La Comissi Nacional dEnergia assumeix les
obligacions i la gesti dels expedients que estiguin
pendents a la Comissi Nacional del Sistema Elc-
tric a qu es refereix la Llei 54/1997, de 27 de
novembre, del sector elctric, aix com la retribuci
que correspon a aquesta Comissi dacord amb la
dita Llei.
2. Als efectes previstos en aquesta Llei, el
finanament de la Comissi Nacional dEnergia lin-
tegren, entre altres conceptes, les taxes segents:
Primer. Taxa aplicable a la prestaci de serveis
i realitzaci dactivitats per part de la Comissi
Nacional dEnergia en relaci amb el sector dhi-
drocarburs lquids.
a) Fet imposable.
El fet imposable de la taxa el constitueix la pres-
taci de serveis i realitzaci dactivitats per part
de la Comissi Nacional dEnergia en relaci amb
el sector dels hidrocarburs lquids, de conformitat
amb el que estableixen la disposici addicional
onzena daquesta Llei i les disposicions de des-
plegament.
b) Base imposable.
La base imposable de la taxa la constitueixen
les vendes anuals de gasolines, gasoils, querosens,
fuels i gasos liquats del petroli a granel i envasat
expressades en tones mtriques (t), el lliurament
dels quals shagi realitzat en territori nacional. A
aquests efectes, no tenen la consideraci de vendes
les realitzades entre operadors, ni les vendes rea-
litzades pels operadors als quals es refereix larti-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
cle 45 daquesta Llei a distribudors de gasos liquats
del petroli per canalitzaci a consumidors finals.
Les vendes a les quals es refereix el pargraf
anterior es calculen anualment, basant-se en les
realitzades lany natural anterior i sapliquen a partir
de l1 de gener. Mitjanant una resoluci de la
Direcci General de Poltica Energtica i Mines del
Ministeri dEconomia es determinen les vendes
anuals que corresponen a cada operador i que ser-
veixen de base per calcular la quota tributria que
cal ingressar a la Comissi Nacional dEnergia.
Mentre no es dicti la resoluci a la qual es refereix
el pargraf anterior, la Comissi Nacional dEnergia
efectua la liquidaci prevista a la lletra f) daquest
nmero dacord amb les vendes anuals establertes
per a lexercici immediatament anterior.
Una vegada la Direcci General de Poltica Ener-
gtica i Mines del Ministeri dEconomia hagi dictat
la resoluci, la Comissi Nacional dEnergia ha de-
fectuar les regularitzacions que, si sescau, siguin
procedents, dacord amb la determinaci de vendes
que aquesta hagi establert.
c) Meritaci de la taxa.
La taxa es merita lltim dia de cada mes natural.
d) Subjectes passius.
Els subjectes passius de la taxa sn els operadors
a lengrs a qu es refereixen els articles 42 i 45
daquesta Llei.
e) Tipus de gravamen i quota.
El tipus pel qual es multiplica la base imposable
per determinar la quota tributria que cal ingressar
a la Comissi Nacional dEnergia s de 0, 140817
euros/t.
f) Normes de gesti.
La taxa s objecte de liquidaci mensual per part
de la Comissi Nacional dEnergia, i limport de cada
liquidaci practicada puja a la dotzena part de la
quota tributria definida en la lletra e) anterior.
Lingrs de la taxa liquidada i notificada per la
Comissi Nacional dEnergia el fan els subjectes
passius definits a la lletra d) anterior en els terminis
que fixa larticle 20.2 del Reglament general de
recaptaci.
Segon. Taxa aplicable a la prestaci de serveis
i realitzaci dactivitats per part de la Comissi
Nacional dEnergia en relaci amb el sector elctric.
a) Fet imposable.
El fet imposable de la taxa el constitueix la pres-
taci de serveis i realitzaci dactivitats per part
de la Comissi Nacional dEnergia en relaci amb
el sector elctric, de conformitat amb el que esta-
bleixen la disposici addicional onzena daquesta
Llei, la normativa sectorial corresponent i les dis-
posicions de desplegament.
b) Exempcions i bonificacions.
En matria dexempcions i bonificacions cal ate-
nir-se al que estableix la disposici addicional nica
del Reial decret 2017/1997, de 26 de desembre,
per la qual es determina el rgim dexempcions
i coeficients reductors aplicable a les quotes a qu
es refereix larticle 5 daquest Reial decret, modi-
ficada per la disposici addicional primera del Reial
decret 3490/2000, de 29 de desembre.
Aix mateix, s aplicable el que disposa la dis-
posici transitria sisena del Reial decret
2017/1997, de 26 de desembre, pel qual sorga-
361
nitza i es regula el procediment de liquidaci dels
costos de transport, distribuci i comercialitzaci
a tarifa i dels costos de diversificaci i seguretat
dabastament.
c) Base imposable.
La base imposable de la taxa la constitueix la
facturaci total derivada daplicar les tarifes elc-
triques i els peatges a qu es refereixen els articles
17 i 18 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre,
del sector elctric.
d) Meritaci de la taxa.
La taxa es merita lltim dia de cada mes natural.
e) Subjectes passius.
Els subjectes passius de la taxa sn les empreses
que duen a terme les activitats de transport i dis-
tribuci, en els termes previstos a la Llei 54/1997,
de 27 de novembre, del sector elctric.
f) Tipus de gravamen i quota.
En el cas de les tarifes elctriques a les quals
es refereix larticle 17 de la Llei 54/1997, de 27
de novembre, del sector elctric, el tipus pel qual
es multiplica la base imposable per determinar la
quota tributria que cal ingressar a la Comissi
Nacional dEnergia s de 0,069 per 100.
En el cas dels peatges als quals es refereix lar-
ticle 18 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre,
del sector elctric, el tipus pel qual es multiplica
la base imposable per determinar la quota tributria
que cal ingressar a la Comissi Nacional dEnergia
s de 0,201 per 100.
g) Normes de gesti.
La taxa s objecte dautoliquidaci mensual per
part dels subjectes passius definits a la lletra e)
anterior. El subjecte passiu ha demplenar limprs
de declaraci-liquidaci corresponent, segons els
models que aprovi la Comissi Nacional dEnergia
mitjanant una resoluci.
Als efectes previstos en el pargraf anterior,
abans del dia 25 de cada mes, els subjectes passius
han de presentar a la Comissi Nacional dEnergia
una declaraci liquidaci sobre la facturaci total
corresponent al mes anterior, amb desglossament
de perodes i factures.
Lingrs de les taxes corresponents a la factu-
raci del penltim mes anterior es du a terme abans
del dia 10 de cada mes o, si sescau, del dia hbil
immediatament posterior.
h) Integraci de la taxa en lestructura de tarifes
elctriques i peatges prevista a la Llei 54/1997,
de 27 de novembre.
La taxa per prestaci de serveis i realitzaci dac-
tivitats en el sector elctric t la consideraci de
cost permanent del sistema, en els termes previstos
a larticle 16.5 de la Llei 54/1997, de 27 de novem-
bre, del sector elctric, i a tots els efectes sintegra
en lestructura de tarifes elctriques i peatges esta-
blerta per la Llei esmentada i les disposicions de
desplegament.
Tercer. Taxa aplicable a la prestaci de serveis
i realitzaci dactivitats per part de la Comissi
Nacional dEnergia en relaci amb el sector dhi-
drocarburs gasosos.
a) Fet imposable.
El fet imposable de la taxa el constitueix la pres-
taci de serveis i realitzaci dactivitats per part
362 Dimecres 16 gener 2002
de la Comissi Nacional dEnergia en el sector dels
hidrocarburs gasosos, de conformitat amb el que
estableixen la disposici addicional onzena daques-
ta Llei i les disposicions de desplegament.
b) Base imposable.
La base imposable de la taxa la constitueix la
facturaci total derivada daplicar les tarifes de com-
bustibles gasosos, els peatges i cnons a qu es
refereixen els articles 93 i 94 daquesta Llei.
c) Meritaci.
La taxa es merita lltim dia de cada mes natural.
d) Subjectes passius.
Els subjectes passius de la taxa sn les empreses
que duguin a terme les activitats de regasificaci,
emmagatzemament estratgic, transport i distribu-
ci, en els termes previstos en aquesta Llei.
e) Tipus de gravamen i quota.
En el cas de les tarifes de combustibles gasosos
a qu es refereix larticle 93 daquesta Llei, el tipus
pel qual es multiplica la base imposable per deter-
minar la quota tributria que cal ingressar a la
Comissi Nacional dEnergia s de 0,061 per 100.
En el cas dels peatges i els cnons a qu es
refereix larticle 94 daquesta Llei, el tipus pel qual
es multiplica la base imposable per determinar la
quota tributria que cal ingressar a la Comissi
Nacional dEnergia s de 0,166 per 100.
f) Normes de gesti.
La taxa s objecte dautoliquidaci mensual per
part dels subjectes passius definits a la lletra d)
anterior. El subjecte passiu ha demplenar limprs
de declaraci liquidaci corresponent, segons els
models que aprovi la Comissi Nacional dEnergia
mitjanant una resoluci.
Als efectes previstos en el pargraf anterior,
abans del dia 25 de cada mes, els subjectes passius
han de presentar a la Comissi Nacional dEnergia
una declaraci liquidaci sobre la facturaci total
corresponent al mes anterior, amb desglossament
de perodes i factures.
El termini per ingressar les taxes corresponents
a la facturaci de cada mes s, com a mxim, el
dia 10, o el segent dia hbil, del mes segent
al segent a aquell al qual es refereixi el perode
de facturaci liquidat.
g) Integraci de la taxa en lestructura de tarifes
de combustibles gasosos, peatges i cnons prevista
a aquesta Llei.
La taxa per prestaci de serveis i realitzaci dac-
tivitats al sector dhidrocarburs gasosos t la con-
sideraci de cost permanent del sistema gasista,
i a tots els efectes sintegra en lestructura de tarifes
de combustibles gasosos, peatges i cnons que
estableixen aquesta Llei i les disposicions de
desplegament.
Quart. La gesti i la recaptaci en perode
voluntari de les taxes que defineix aquesta dispo-
sici correspon a la Comissi Nacional dEnergia,
en els termes previstos en la Llei 230/1963, de
28 de desembre, general tributria, i laltra norma-
tiva aplicable.
La competncia per acordar lajornament i el
fraccionament de pagament en perode voluntari
de les taxes que defineix aquesta disposici corres-
pon, aix mateix, a la Comissi Nacional dEnergia,
segons el que preveu larticle 50 del Reglament
Suplement nm. 2
general de recaptaci, aprovat pel Reial decret
1684/1990, de 20 de desembre.
La recaptaci en via executiva s competncia
dels rgans de recaptaci de la hisenda pblica,
dacord amb el que preveu la normativa tributria.
Cinqu. En el que no prevegin els apartats an-
teriors s aplicable el que estableixen la Llei
230/1963, de 28 de desembre, general tributria;
la Llei 8/1989, de 13 dabril, de taxes i preus
pblics, i les normes de desplegament.
Dos. Safegeix una nova disposici transitria a la
Llei 34/1998, de 7 doctubre, del sector dhidrocarburs.
Disposici transitria dissetena. Rgim transitori
dels ingressos de la Comissi Nacional dEnergia.
1. Mentre no es determini per a lexercici 2002
la base imposable esmentada a la lletra b), primer,
de lapartat 2 de la disposici addicional dotzena
daquesta Llei, es continuen aplicant les vendes mit-
janes mensuals de gasolines, gasoils, querosens i
fuels establertes mitjanant resolucions de la Direc-
ci General de Poltica Energtica i Mines del Minis-
teri dEconomia de 8 de mar de 2001.
Una vegada la Direcci General de Poltica Ener-
gtica i Mines del Ministeri dEconomia hagi dictat
la resoluci corresponent, la Comissi Nacional dE-
nergia ha defectuar les regularitzacions que, si ses-
cau, siguin procedents, dacord amb la determina-
ci de vendes que aquesta hagi establert.
2. Mentre la Comissi Nacional dEnergia no
aprovi els impresos de declaraci liquidaci a qu
es refereixen els nmeros segon i tercer de la dis-
posici addicional dotzena, apartat 2, daquesta
Llei, sapliquen els models normalitzats aprovats
mitjanant la Resoluci de la Comissi Nacional
dEnergia de 23 de mar de 2000 i la Circular
3/1998, de 30 de juliol, de la Comissi Nacional
del Sistema Elctric.
3. Els ingressos de la Comissi Nacional dE-
nergia corresponents a lany 2001 i a exercicis ante-
riors a lesmentat pendents de recaptaci a len-
trada en vigor daquesta Llei es continuen regint
per la normativa anterior a tots els efectes.
Article 20. Taxa per prestaci de serveis i realitzaci
dactivitats en matria de navegaci aria per a aero-
naus histriques.
Amb efectes de l1 de gener de 2002, es modifiquen
els aspectes segents de larticle 22 de la Llei 66/1997,
de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives
i de lordre social:
Primer. Sintrodueixen les modificacions segents
en el punt dos de larticle 22 de la Llei 66/1997, de
30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i
de lordre social, respecte del text de determinades tari-
fes, que queden redactades tal com segueix:
Tarifa quarta. Expedici dautoritzacions espe-
cials relacionades amb loperaci (MNPS, RNAV,
Cat II/III, RVSM i ETOPS).
Tarifa novena. Expedici de ttols i primera lli-
cncia de personal tcnic de vol, aix com de pilot
privat davi i dhelicpter, pilot de planador i pilot
de globus lliure.
Tarifa desena. Renovaci/revalidaci de les lli-
cncies de personal tcnic de vol aix com de pilots
privats davi i dhelicpter, pilot planador i pilot
de globus lliure.
Tarifa vint-i-unena. Expedici i renovaci de lau-
toritzaci per exercir funcions de metge examina-
dor aeri classes 2, 3 o 2 / 3.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Tarifa vint-i-tresena. Expedici de llicncies res-
tringides del personal tcnic de vol.
Tarifa vint-i-quatrena. Actualitzaci de llicncies
de personal tcnic de vol, controladors de trnsit
aeri, pilots privats davi i dhelicpter, pilot de pla-
nador, pilot de globus lliure, i certificats de TCP.
Anotaci dhabilitacions, anotaci de ttols, anota-
ci del certificat doperador radiofonista internacio-
nal, duplicats de llicncies, ttols i certificats de TCP,
aixecament de restriccions, anotaci de categories
II/III per a operacions ILS.
Tarifa vint-i-sisena. Expedici de certificacions
dexperincia de vol.
Segon. Es creen noves tarifes, que queden redac-
tades tal com segueix:
Tarifa trentena. Autoritzaci i renovaci des-
coles de tripulants de cabina de passatgers
Tarifa trenta-unena:
Reconeixement de llicncies de pilots daeronaus
emeses en pasos de la Uni Europea a ciutadans
de la Uni Europea.
Transformaci de ttol i llicncia nacional a lli-
cncia JAR-FCL.
Validaci de llicncies estrangeres de conformi-
tat amb la normativa JAR-FCL.
Tercer. Es modifiquen determinades tarifes recolli-
des en el punt quatre de larticle 22 de la Llei 66/1997,
de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives
i de lordre social, que queda redactat tal com segueix:
Tarifa novena:
a) Expedici de ttol i primera llicncia de per-
sonal tcnic de vol: 150 euros.
b) Expedici de ttols i primera llicncia de pilot
privat davi i dhelicpter, pilot planador i pilot de
globus lliure: 40 euros.
Tarifa desena:
a) Personal tcnic de vol: 90 euros.
b) Pilot privat davi i helicpter, pilot de pla-
nador i pilot de globus lliure: 20 euros.
Tarifa onzena:
a) Expedici de certificats: 72,12 euros.
b) Renovaci de certificats: 36,6 euros.
Tarifa vint-i-unena:
a) Expedici de lautoritzaci (classe 2): 300,51
euros.
b) Expedici de lautoritzaci (classe 3,2/3):
450,76 euros.
c) Renovaci de lautoritzaci (classe 2,3,2/3):
150,25 euros.
Quart. Safegeixen les quanties de les noves tarifes,
que queden redactades tal com segueix:
Tarifa trentena: 700 euros per autoritzaci i
renovaci.
Tarifa trenta-unena: 150 euros.
Cinqu. Safegeix un nou punt a larticle 22, que
queda redactat tal com segueix:
Vuit. Queden exempts del pagament de la
taxa:
a) Les persones fsiques o jurdiques que soi-
citen la prestaci dels serveis o la realitzaci dac-
tivitats que constitueixen fets imposables, en rela-
363
ci amb les aeronaus histriques afectes a funda-
cions dinters cultural.
b) Els subjectes passius titulars registrals de
les aeronaus que en soicitin la canceaci per
destrucci o inoperativitat de les aeronaus.
Article 21. Taxes per inscripci i dacreditaci cadas-
tral.
Els apartats quatre i set de larticle 33 de la Llei
13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals, admi-
nistratives i de lordre social, queden redactats tal com
segueix:
Quatre. LEstat, les administracions pbliques
i altres entitats pbliques territorials i institucionals
estan exempts de la taxa dinscripci cadastral quan
actuen en inters propi i directe per complir les
seves finalitats i de la dacreditaci cadastral sem-
pre que, a ms, necessitin disposar dinformaci
cadastral per exercir les seves competncies.
Aquestes exempcions es concedeixen amb la peti-
ci prvia de lentitat interessada, que ha dacreditar
la concurrncia dels requisits indicats anteriorment.
Aquestes mateixes entitats estan exemptes de
la taxa dacreditaci cadastral, en els casos de lliu-
rament i utilitzaci dinformaci cadastral quan
aquesta informaci es destini a tramitar procedi-
ments iniciats a instncia de part que tinguin com
a objecte la concessi dajudes i subvencions
pbliques.
Aix mateix, estan exemptes daquesta ltima
taxa les institucions que soicitin la informaci
cadastral per tramitar els procediments dassistn-
cia jurdica gratuta i els notaris i els registradors
respecte als relatius a la gesti de la referncia
cadastral en els casos previstos en els articles
51.tres i 53.u daquesta Llei, aix com els qui hagin
signat amb la Direcci General del Cadastre un con-
veni o un acord de coaboraci per al manteniment,
lactualitzaci o la generaci de la informaci
cadastral.
Estan exempts de la taxa per inscripci cadastral
els qui soicitin la inscripci mitjanant la presen-
taci de declaracions elaborades amb el programa
informtic dajuda subministrat per la Direcci
General del Cadastre.
Set. La quantia de la taxa es determina:
a) Per als casos dinscripci cadastral, la quan-
tia s de 3,00 euros per cada una de les parcees
rstiques i de 6,00 euros per cada una de les unitats
urbanes que, en cada cas, originin el fet imposable,
excepte per als canvis de cultiu o aprofitament en
els bns immobles de naturalesa rstica, que s
de 3,00 euros per cada una de les subparcees
rstiques que originin el fet imposable.
b) Per als casos dacreditaci cadastral, per la
suma, si sescau, de les quantitats segents:
3,00 euros per cada document expedit.
3,00 euros per cada una de les unitats urbanes
o parcees rstiques a qu es refereixi el document,
amb independncia, en aquest ltim cas, del nom-
bre de subparcees lacreditaci de les quals se
soiciti.
Aix no obstant, per als documents que espe-
cficament es detallen, que se subministren en els
formats i els suports disponibles a la Direcci Gene-
ral del Cadastre, les quanties de la taxa sn les
segents:
Cpia dortofotografies en paper fotogrfic o dia-
positiva: 30,00 euros/unitat.
364 Dimecres 16 gener 2002
Cpia dortofotografies en paper opac: 12,00
euros/unitat.
Cpia de fotografia aria en positiu per contacte:
9,00 euros/unitat.
Cpia de fotografia aria en paper opac: 6,00
euros/unitat.
Cpia de cartografia en paper opac DIN A-3 o
DIN A-4: 6,00 euros/unitat.
Cpia de cartografia en paper opac en mida
superior a DIN A-3: 12,00 euros/unitat.
Cpia de cartografia en paper reproduble: 30,00
euros/unitat.
Cpia de cartografia digitalitzada urbana: 3,00
euros/hectrea.
Cpia de cartografia digitalitzada rstica: 0,12
euros/hectrea.
Informaci alfanumrica digital urbana i rstica:
0,06 euros /registre.
Expedici de cpies dinformaci no grfica dex-
pedients: 0,30 euros/full.
Cpia dortofotografies en suport digital: 30,00
euros/unitat.
En les certificacions cadastrals descriptives i gr-
fiques referides nicament a una unitat urbana o
una parcea rstica, la quantia s de 12,00 euros
per document expedit.
En les certificacions cadastrals que incorporin
dades amb una antiguitat superior a cinc anys, la
quantia de la taxa sincrementa en 30,00 euros
per cada document expedit.
c) En els casos en qu la Direcci General del
Cadastre autoritzi el subjecte passiu a transformar
la informaci cadastral subministrada i distribuir
posteriorment el resultat de la transformaci, en
els termes previstos a larticle 21 del text refs
de la Llei de propietat inteectual, aprovat pel Reial
decret legislatiu 1/1996, de 12 dabril, la quantia
de la taxa per cada cpia que es pretengui distribuir
s la segent:
Cartografia cadastral digitalitzada urbana: 0,30
euros/hectrea.
Cartografia cadastral digitalitzada rstica: 0,03
euros/hectrea.
En la petici que formuli el subjecte passiu ha
de constar el nombre de cpies del producte trans-
format que es pretn distribuir.
Article 22. Taxa daproximaci.
U. La tarifa daproximaci retribueix els serveis de
navegaci aria prestats per a seguretat de la circulaci
aria i fludesa dels seus moviments en aquesta fase
de vol.
La tarifa daproximaci s aplicable en tots els aero-
ports i les bases aries obertes al trnsit civil.
Es consideren les operacions daproximaci i enlai-
rament com un sol servei als efectes daquesta tarifa.
Dos. La tarifa daproximaci no s aplicable als tipus
de vols segents:
1. Els vols efectuats per aeronaus civils el pes mxim
autoritzat en lenlairament de les quals, indicat en el cer-
tificat daeronavegabilitat, en el manual de vols o en
qualsevol altre document oficial equivalent, sigui inferior
a 2 tones mtriques.
2. Els vols efectuats exclusivament per al transport
de sobirans, caps dEstat i de Govern, aix com de minis-
tres de Govern en missi oficial.
3. Els vols de recerca o salvament autoritzats per
un organisme de servei aeri de rescat (SAR) competent.
4. Els vols daeronaus militars espanyoles.
Suplement nm. 2
5. Els vols de les aeronaus militars dels pasos amb
els quals hi hagi acords de reciprocitat.
Tres. Els subjectes passius daquesta taxa sn els
explotadors de les aeronaus que realitzin les maniobres
daproximaci i sortida dels aeroports espanyols.
Ns obligat al pagament lexplotador pel compte del
qual es realitza la maniobra de sortida, quan aquest no
coincideixi amb el que va realitzar la maniobra da-
proximaci.
En el cas que el nom de lexplotador no sigui conegut,
es considera que el propietari s lexplotador de lae-
ronau, llevat que el propietari designi la persona que
t la condici dexplotador.
Quatre. La tarifa s exigible des del moment en qu
qualsevol aeronau prengui terra en algun dels aeroports
espanyols, i es liquida amb antelaci a la sortida de lae-
ronau, o amb una periodicitat mensual, com a mnim.
Cinc. Limport daquesta tarifa s el que resulti da-
plicar la frmula segent:
R = Tpn
En la qual:
R = preu total que cal pagar per operaci.
T = tarifa unitria.
p = pes mxim autoritzat en lenlairament de lae-
ronau, expressat en tones mtriques, tal com figura en
el certificat daeronavegabilitat o en el manual de vol,
o en qualsevol altre document oficial equivalent.
A partir que es faci efectiva lencomanda a qu es
fa referncia en larticle vuit, per a un explotador que
ha declarat a Eurocontrol, que la flota de qu disposa
comprn diverses aeronaus corresponents a versions
diferents dun mateix tipus, el pes per a cada aeronau
daquest tipus es determina sobre la base de la mitjana
dels pesos mxims autoritzats en lenlairament de totes
les aeronaus daquest tipus. El clcul daquesta mitjana
per tipus daeronau de cada explotador sefectua cada
any, com a mnim. Si no hi ha aquesta declaraci, el
pes de cada aeronau dun mateix tipus utilitzada per
aquest explotador s establert sobre la base del pes
mxim autoritzat en lenlairament de la versi ms pesant
daquest tipus.
n = coeficient de ponderaci, 0,9.
Sis. La tarifa unitria la fixa anualment el Ministeri
de Foment en funci dels costos del servei i del nombre
daeronaus que es prenguin en consideraci que facin
s del servei. A fi daconseguir lequilibri entre ingressos
i costos reals originats per la prestaci del servei, a la
base de cost per determinar la tarifa dun any n shi
ha dincloure, com a part daquesta, el saldo entre ingres-
sos i costos reals de lexercici n-2.
Set. Les tarifes aplicables a partir de l1 de gener
de 2002 sn:
Els aeroports de Madrid/Barajas, Barcelona, Gran
Canaria, Mlaga, Palma de Mallorca, Tenerife/Sur, Ala-
cant, Lanzarote, Sevilla, Valncia, Menorca i Eivissa:
4,039402 euros.
Els aeroports de Bilbao, Santiago, Fuerteventura i
Tenerife/Norte: 3,635461 euros.
Els aeroports dAlmeria, Astries, Girona, Granada, La
Palma, Santander, Saragossa, A Corunya, El Hierro, La
Gomera, Madrid/Cuatro Vientos, Melilla, Pamplona, Sant
Sebasti, Vigo, Vitria, Badajoz, Xers, Mrcia/San
Javier, Reus, Valladolid, Salamanca, Sabadell i la resta
dels aeroports gestionats per lens pblic Aeroports Espa-
nyols i Navegaci Aria no inclosos en els apartats ante-
riors: 3,029552 euros.
El Ministeri de Foment pot modificar aquesta clas-
sificaci en funci del trfic que suportin els aeroports.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Vuit. El clcul, la facturaci, la comptabilitat i el
cobrament daquesta tarifa sencomanen a lOrganitzaci
Europea per a la Seguretat de la Navegaci Aria (Eu-
rocontrol), de conformitat amb el que disposen larticle
15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim
jurdic de les administracions pbliques i del procediment
administratiu com, i larticle 3r, 2, I) de lAcord mul-
tilateral de 12 de febrer de 1981, relatiu a les tarifes
per ajuts a la navegaci aria, ratificat per lInstrument
de 14 dabril de 1987, publicat en el Butllet Oficial
de lEstat nmero 138, de 10 de juny; la gesti i el
cobrament es regeixen pel dit Acord multilateral i pel
que disposa el Decret 1675/1972, de 28 de juny, sobre
tarifes per s de la xarxa dajuts, publicat en el Butllet
Oficial de lEstat nmero 158, de 3 de juliol, i per les
disposicions que es dictin dacord amb aquests.
Aquesta encomanda t efectes a partir de la subs-
cripci del conveni corresponent entre lens pblic Aero-
ports Espanyols i Navegaci Aria i Eurocontrol, men-
trestant continua encomanada a lens pblic Aeroports
Espanyols i Navegaci Aria.
Article 23. Taxes exigibles pels serveis i les activitats
duts a terme en matria de medicaments.
U. Se substitueix el grup I de lapartat 1 de larticle
117 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del medi-
cament, pel segent:
Grup I. Especialitats farmacutiques ds
hum:
1.1 Procediment dautoritzaci de comercialit-
zaci i inscripci al registre duna especialitat far-
macutica genrica: 2.115,00 euros.
1.2 Procediment dautoritzaci de comercialit-
zaci i inscripci al registre duna especialitat far-
macutica publicitria: 2.115,00 euros.
1.3 Procediment dautoritzaci de comercialit-
zaci i inscripci al registre duna especialitat far-
macutica diferent de les previstes en els epgrafs
1.1 i 1.2: 4.230,00 euros.
1.4 Procediment de transmissi de la titularitat
de lautoritzaci de comercialitzaci duna especia-
litat farmacutica: 565,00 euros.
1.5 Procediment de modificaci de lautoritza-
ci de comercialitzaci duna especialitat farmacu-
tica, definida com dimportncia major en el
Reglament (CE) nmero 541/1995 de la Comissi
(incloses les modificacions que dacord amb lannex
II del Reglament requereixen la presentaci duna
soicitud nova dautoritzaci de comercialitzaci):
2.120,00 euros.
1.6 Procediment de modificaci de lautoritza-
ci de comercialitzaci duna especialitat farmacu-
tica, definida com dimportncia menor en el
Reglament (CE) nmero 541/1995 de la Comissi:
350,00 euros.
1.7 Procediment de revalidaci quinquennal de
lautoritzaci de comercialitzaci duna especialitat
farmacutica: 1.950,00 euros.
1.8 Presentaci de declaraci anual simple
dintenci de comercialitzar una especialitat farma-
cutica autoritzada: 70,00 euros.
1.9 Procediment dautoritzaci per a la impor-
taci paraela duna especialitat farmacutica:
625,00 euros.
1.10 Procediment de modificaci de lautorit-
zaci per a la importaci paraela duna espe-
cialitat farmacutica: 310,00 euros.
365
1.11 Procediment de revalidaci quinquennal
de lautoritzaci per a la importaci paraela duna
especialitat farmacutica: 310,00 euros.
1.12 Expedici del certificat europeu dallibe-
rament de lot per a vacunes i hemoderivats ds
hum quan es requereix lanlisi dun granel i duna
especialitat farmacutica: 625,00 euros.
1.13 Expedici del certificat europeu dallibe-
rament de lot per a vacunes i hemoderivats ds
hum quan es requereix lanlisi duna especialitat
farmacutica: 310,00 euros.
Dos. Se substitueix el grup II de lapartat 1 de larticle
117 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del medi-
cament, pel segent:
Grup II. Medicaments de plantes medicinals:
2.1 Procediment dautoritzaci de comercialit-
zaci i inscripci al registre duna especialitat far-
macutica a base de plantes medicinals: 2.115,00
euros.
2.2 Procediment dautoritzaci de comercialit-
zaci i inscripci al registre dun producte fitotra-
dicional (plantes considerades tradicionalment com
a medicinals) amb mescla despcies vegetals:
525,00 euros.
2.3 Procediment de transmissi de la titularitat
de lautoritzaci de comercialitzaci dun medica-
ment de plantes medicinals: 290,00 euros.
2.4 Procediment de modificaci de lautoritza-
ci de comercialitzaci dun medicament de plantes
medicinals: 350,00 euros.
2.5 Procediment de revalidaci quinquennal de
lautoritzaci de comercialitzaci dun medicament
de plantes medicinals: 975,00 euros.
2.6 Presentaci de la declaraci anual simple
dintenci de comercialitzar un medicament de
plantes medicinals autoritzat: 35,00 euros.
2.7 Presentaci de la notificaci prvia a la
comercialitzaci dun producte fitotradicional (plan-
tes considerades tradicionalment com a medici-
nals) amb una sola espcie vegetal: 300,00 euros.
Tres. Se substitueix el grup III de lapartat 1 de lar-
ticle 117 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del
medicament, pel segent:
Grup III. Medicaments homeoptics:
3.1 Procediment dautoritzaci de comercialit-
zaci i inscripci al registre duna especialitat far-
macutica homeoptica: 2.115,00 euros.
3.2 Procediment dautoritzaci de comercialit-
zaci i inscripci al registre dun medicament
homeoptic sense indicaci teraputica aprovada:
520,00 euros.
3.3 Procediment de transmissi de la titularitat
de lautoritzaci de comercialitzaci dun medica-
ment homeoptic: 290,00 euros.
3.4 Procediment de modificaci de lautoritza-
ci de comercialitzaci dun medicament homeo-
ptic: 350,00 euros.
3.5 Procediment de revalidaci quinquennal de
lautoritzaci de comercialitzaci duna especialitat
farmacutica homeoptica: 975,00 euros.
3.6 Procediment de revalidaci quinquennal de
lautoritzaci de comercialitzaci dun medicament
homeoptic sense indicaci teraputica aprovada:
260,00 euros.
3.7 Presentaci de declaraci anual simple
dintenci de comercialitzar un medicament
homeoptic autoritzat: 35,00 euros.
366 Dimecres 16 gener 2002
Quatre. Se substitueix el grup IV de lapartat 1 de
larticle 117 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre,
del medicament, pel segent:
Grup IV. Gasos medicinals:
4.1 Procediment dautoritzaci de comercialit-
zaci i inscripci al registre dun gas medicinal:
2.115,00 euros.
4.2 Procediment de transmissi de la titularitat
de lautoritzaci de comercialitzaci dun gas medi-
cinal: 290,00 euros.
4.3 Procediment de modificaci de lautoritza-
ci de comercialitzaci dun gas medicinal: 350,00
euros.
4.4 Procediment de revalidaci quinquennal de
lautoritzaci de comercialitzaci dun gas medici-
nal: 975,00 euros.
4.5 Presentaci de la declaraci anual simple
dintenci de comercialitzar un gas medicinal auto-
ritzat: 35,00 euros.
Cinc. Se substitueix el grup V de lapartat 1 de lar-
ticle 117 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del
medicament, pel segent:
Grup V. Investigaci clnica:
5.1 Procediment de qualificaci dun producte
ds hum en fase dinvestigaci clnica: 2.080,00
euros.
5.2 Procediment dautoritzaci o presentaci
de notificaci dassaigs clnics amb medicaments
ds hum: 95,00 euros.
5.3 Procediment de qualificaci dun producte
ds veterinari en fase dinvestigaci clnica: 120,00
euros.
5.4 Procediment dautoritzaci o presentaci
de notificaci dassaigs clnics amb medicaments
ds veterinari: 95,00 euros.
Sis. Se substitueix el grup VI de lapartat 1 de larticle
117 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del medi-
cament, pel segent:
Grup VI. Laboratoris farmacutics:
6.1 Procediment dautoritzaci dobertura dun
laboratori farmacutic: 1.630,00 euros.
6.2 Presentaci de la notificaci de transmissi
de la titularitat dun laboratori farmacutic, o de
canvi de denominaci, seu social o representant
legal: 120,00 euros.
6.3 Procediment de modificaci de lautoritza-
ci dobertura dun laboratori farmacutic previst
a larticle 73 de la Llei 25/1990, de 20 de desem-
bre, del medicament: 1.140,00 euros.
6.4 Actuacions inspectores individualitzades a
petici de part, excepte en els casos de denncia
o a petici duna associaci dusuaris o consumi-
dors representativa: 1.630,00 euros.
6.5 Procediment dautoritzaci de la fabricaci
de medicaments aprovats en altres pasos i no regis-
trats a Espanya: 125,00 euros.
Set. Se substitueix el grup VII de lapartat 1 de lar-
ticle 117 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del
medicament, pel segent:
Grup VII. Certificacions i informes:
7.1 Expedici duna certificaci: 120,00 euros.
7.2 Avaluaci i informe cientfic sobre qualitat,
seguretat i eficcia dun medicament ds hum
o veterinari, a petici de linteressat, durant les eta-
Suplement nm. 2
pes dinvestigaci i desenvolupament, o per iniciar
un procediment de reconeixement mutu: 3.125,00
euros.
7.3 Altres assessoraments cientfics no previs-
tos a lepgraf 7.2: 300,00 euros.
Vuit. Se substitueix el grup IX de lapartat 1 de lar-
ticle 117 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del
medicament, pel segent:
Grup IX. Especialitats farmacutiques ds
veterinari:
9.1 Procediment dautoritzaci de comercialit-
zaci i inscripci al registre duna especialitat far-
macutica ds veterinari essencialment similar:
2.115,00 euros.
9.2 Procediment dautoritzaci de comercialit-
zaci i inscripci al registre duna especialitat far-
macutica ds veterinari diferent de la prevista a
lepgraf 9.1: 4.230,00 euros.
9.3 Procediment de transmissi de la titularitat
de lautoritzaci de comercialitzaci duna especia-
litat farmacutica ds veterinari: 565,00 euros.
9.4 Procediment de modificaci de lautoritza-
ci de comercialitzaci duna especialitat farmacu-
tica ds veterinari, definida com dimportncia
major en el Reglament (CE) nmero 541/1995
de la Comissi (incloses les modificacions que da-
cord amb lannex II del Reglament requereixen la
presentaci duna soicitud nova dautoritzaci de
comercialitzaci): 2.120,00 euros.
9.5 Procediment de modificaci de lautoritza-
ci de comercialitzaci duna especialitat farmacu-
tica ds veterinari, definida com dimportncia
menor al Reglament (CE) nmero 541/1995 de
la Comissi: 350,00 euros.
9.6 Procediment de revalidaci quinquennal de
lautoritzaci de comercialitzaci duna especialitat
farmacutica ds veterinari: 1.950,00 euros.
9.7 Presentaci de declaraci anual simple
dintenci de comercialitzar una especialitat farma-
cutica ds veterinari autoritzada: 70,00 euros.
Article 24. Taxes fiscals.
Es modifiquen larticle 36 i els apartats segon i quart
de larticle 38 del text refs de taxes fiscals, aprovat
pel Decret 3059/1966, d1 de desembre, que queden
redactats tal com segueix:
Article 36. Fet imposable.
Sexigeixen aquestes taxes per lautoritzaci, la
celebraci o lorganitzaci de rifes, tmboles, apos-
tes i combinacions aleatries lmbit territorial de
participaci de les quals sigui nacional o, en tot
cas, superior al duna comunitat autnoma, sigui
quin sigui el mitj manual, tcnic, telemtic o inte-
ractiu a travs del qual es facin.
Apartat 2, de larticle 38. Apostes.
En les apostes que es facin de conformitat amb
larticle 36, el tipus s per a totes, amb carcter
general, el 10 per 100 de limport total dels bitllets
o els resguards de participaci venuts, sigui quin
sigui el mitj a travs del qual shagin realitzat.
Les apostes lucratives de les denominades tra-
vesses, fetes a linterior dels frontons i amb la inter-
venci dun corredor, satisfan l1,5 per 100.
Apartat 4, de larticle 38. Determinaci de la
base.
Per determinar les bases es poden fer servir els
rgims destimaci directa o estimaci objectiva,
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002 367

que regula larticle 47 de la Llei general tributria. 5. Acta i experincia destabilitat

Tamb es poden determinar mitjanant convenis,
fent servir en tot cas com a signes, ndexs o mduls (estabilitat en avaries saplica el factor 1,5)
el nombre i el valor dels bitllets o els resguards
de participaci, sigui quin sigui el mitj a travs 0 R GT R= 100 51,70 euros
del qual shagin expedit o ems, limport dels premis 100 R GT R= 500 66,10 euros
i les bases de poblaci. 500 R GT R= 1000 114,20 euros
En els casos de participaci a travs de mitjans 1000 R GT R= 5000 192,30 euros
tcnics, telemtics o interactius i en qu la base 5000 R GT R= 20000 324,55 euros
shagi de determinar en funci daquesta, aquests 20000 R GT 390,65 euros
mitjans han de contenir el procediment o els ele-
ments de control necessaris que en garanteixin la
completa exactitud. 6. Certificat aptitud vaixells de crrega qumica

Article 25. Taxes pels serveis dinspecci i control de (mnim 120,00 euros)
la marina mercant.
0 R GT R= 10000 0,02 euros/GT
U. Es modifica lapartat set de larticle 12 de la Llei 10000 R GT 0,01 euros/GT
14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, admi-
nistratives i de lordre social.
Set. La quantia de la taxa s la segent: 7. Certificat daptitud vaixells de crrega de gas
(mnim 150,00 euros)
ANNEX
1. Perms de construcci 0 R GT R= 10000 0,03 euros/GT
10000 R GT 0,01 euros/GT
(mnim 96,00 euros)
8. Certificat dIOPP
0 R GT R= 200 0,60 euros/GT 150 R GT R= 2500 132,20 euros
200 R GT R= 11500 0,30 euros/GT 2500 R GT R= 5000 192,30 euros
500 R GT R= 1000 0,12 euros/GT 5000 R GT R= 10000 258,45 euros
1000 R GT R= 2500 0,09 euros/GT 10000 R GT 300,50 euros
2500 R GT R= 5000 0,05 euros/GT
5000 R GT R= 10000 0,02 euros/GT
10000 R GT 0,01 euros/GT 9. Certificat SNL

2. Certificat de navegabilitat 150 R GT R= 2500 132,20 euros

2500 R GT R= 5000 192,30 euros
(mnim 60,00 euros) 5000 R GT R= 10000 258,45 euros
10000 R GT 300,50 euros
0 R GT R= 250 0,90 euros/GT
250 R GT R= 500 0,78 euros/GT 10. Certificat aptitud per al transport
500 R GT R= 1000 0,36 euros/GT de mercaderies perilloses
1000 R GT R= 5000 0,09 euros/GT
5000 R GT R= 10000 0,03 euros/GT 150 R GT R= 2500 132,20 euros
10000 R GT 0,02 euros/GT 2500 R GT R= 5000 192,30 euros
5000 R GT R= 10000 258,45 euros
0 R kW R= 50 0,60 euros/kW 10000 R GT 300,50 euros
50 R kW R= 200 0,48 euros/kW
200 R kW R= 1000 0,30 euros/kW
1000 R kW R= 5000 0,11 euros/kW 11. Certificat dinstaaci frigorfica
5000 R kW 0,04 euros/kW
150 R m3 = 500 96,00 euros
3. Certificat darqueig 500 R m3 = 132,00 euros

12. Certificaci mitjans de crrega i descrrega

0 R GT R= 100 96,15 euros
100 R GT R= 20000 132,25 euros 0 R kg R= 1000 30,00 euros
20000 R GT 324,55 euros 1000 R kg R= 10000 60,00 euros
10000 R kg R= 20000 96,00 euros
4. Certificat de francbord 20000 R kg R= 132,00 euros

0 R GT R= 100 51,70 euros 13. Certificat per al transport de gra

100 R GT R= 500 66,10 euros
500 R GT R= 1000 114,20 euros 0 R GT R= 1000 90,00 euros
1000 R GT R= 5000 192,30 euros 1000 R GT R= 10000 120,00 euros
5000 R GT R= 20000 324,55 euros 10000 R GT R= 20000 150,00 euros
20000 R GT 390,65 euros 20000 R GT 180,00 euros
368 Dimecres 16 gener 2002 Suplement nm. 2

14. Certificat de cambra de mquines sense dotaci 27. Certificat de material nutic
permanent
5 per 100 de limport del certificat de navegabilitat.
0 R kW R= 1000 96,00 euros
1000 R kW R= 5000 132,00 euros
5000 R kW R= 10000 192,00 euros 28. Certificat de nombre mxim de passatgers
10000 R kW 258,00 euros
5 per 100 de limport del certificat de navegabilitat.
15. Certificat dexempci
29. Reconeixement extraordinari/operatiu
60,00 euros.
12 per 100 de limport del certificat de navegabilitat.
16. Certificat dEIAPP/prova de motors
30. Certificat de valoraci estat vaixell (CAS)
0 R kW R= 500 120,00 euros
500 R kW R= 1000 180,00 euros 50 per 100 de limport del certificat de navegabilitat.
1000 R kW R= 5000 240,00 euros
5000 R kW 300,00 euros 31. Certificat de navegabilitat embarcaci
desbarjo (marca CE)
17. Certificat de tir
60,00 euros.
90,00 euros.
32. Certificat de seguretat radioelctrica zona A1
18. Certificat dexplotaci nau alta velocitat
73,00 euros.
96,00 euros. Certificat de seguretat radioelctrica zona A2: 91,00
euros.
Certificat de seguretat radioelctrica zona A3: 121,00
19. Certificat de seguretat per a vaixell de passatge euros.
Certificat de seguretat radioelctrica zona A4: 121,20
100 per 100 de limport del certificat de navegabilitat. euros.
Expedici de llicncies de vaixell: 42,00 euros.
Assignaci nmero identificaci OM: 42,00 euros.
20. Certificat de vaixell de passatge
(RD 1434/1999)
33. Certificat de valoraci
100 per 100 de limport del certificat de navegabilitat.
(mnim 6,00 euros)
21. Certificat de seguretat per a naus de gran
velocitat 0 R V R= 3005 0,002V euros
3005 R V R= 12020 0,001V euros
100 per 100 de limport del certificat de navegabilitat. 12020 R V R= 6010 0,0006V euros
6010 RV 0,0002V euros

22. Certificat de gesti de la seguretat (CGS) 34. Certificat dhomologaci/aprovaci

25 per 100 de limport del certificat de navegabilitat.
(mnim 30,00 euros)
23. Document de compliment amb el codi CGS 0 R V R= 3005 0,07V euros
3005 R V R= 12020 0,02V euros
25 per 100 de limport dels certificats CGS del total 12020 R V R= 601012 0,0003V euros
de vaixells de la companyia. 601012 RV 0,0002V euros

24. Certificat de seguretat per a vaixell de crrega
100 per 100 de limport del certificat de navegabilitat.
25. Certificat de conformitat vaixells pesquers
100 per 100 de limport del certificat de navegabilitat.
35. Reconeixements per a emissi de certificats a
vaixells estrangers
Sapliquen les tarifes del certificat soicitat.
Sapliquen els coeficients segents:
Vaixell comunitari: 1,00.
Vaixell no comunitari: 2,00.

26. Certificat nacional de seguretat dequip 36. Cpies de certificats

40 per 100 de limport del certificat de navegabilitat. 3,00 euros/cpia.

Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002 369

37. Coeficients que cal aplicar per inspeccions Disposici addicional vint-i-quatrena. Taxa por-
realitzades fora de jornada darmador turia de seguretat al passatge.
U. Es crea la taxa porturia de seguretat al pas-
Saplica el coeficient segent: satge, que es regeix per aquesta Llei, per la Llei
de ports de lEstat i de la marina mercant, i les
Horari festiu: 2,00. altres fonts normatives que larticle 9 de la Llei
Horari nocturn (20.00/08.00): 2,00. 8/1989, de 13 dabril, de taxes i preus pblics,
Altres: 1,50. estableix per a les taxes.
Dos. El fet imposable daquesta taxa el cons-
titueix la prestaci als recintes portuaris dels serveis
38. Certificats visats o renovats basant-se dinspecci i control de passatgers, equipatges i
en informes de reconeixements realitzats vehicles en rgim de passatge, aix com vehicles
per organitzacions reconegudes de crrega i els seus conductors quan viatgin en
vaixells mixtos de crrega i passatge.
25 per 100 de la taxa del certificat corresponent. Tres. Estan obligats a pagar la taxa, en la seva
condici de subjectes passius, el consignatari del
vaixell o, si no nhi ha, el navilier del vaixell on
39. Inspecci dobertura de noves drassanes, viatgin els passatgers i els vehicles. Quan el vaixell
tallers, etc. estigui consignat s responsable solidari el navilier
del vaixell.
Quatre. La taxa es merita quan sinici lope-
Capacitat de construcci autoritzada raci dembarcament, desembarcament o trnsit
pel port dels passatgers i, si sescau, dels vehicles.
0 R GT R= 150 33,00 euros Cinc. La quantia daquesta taxa s la segent:
150 R GT R= 500 66,00 euros
500 R GT R= 3000 96,00 euros Quantia unitria
3000 R GT 192,00 euros Concepte
Euros

40. Coeficients que cal aplicar per abanderament de

vaixells estrangers
Vaixells procedents dun pas comunitari (no subjecte
a revisi) 0,25.
Vaixells procedents dun pas comunitari (subjecte a
revisi) 0,70.
Vaixells procedents daltres pasos 1,00.
Dos. Queda derogat larticle 23 de la Llei 66/1997,
de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives
i de lordre Social.
Nota 1:
Als vaixells petrolers, de crrega qumica i de crrega
de gas sels aplica una taxa 50% superior a lobtinguda
de les taules pel que fa a:
Perms de construcci.
Certificat de seguretat de vaixell de crrega i
Certificat dIOPP.
Nota 2:
Per als vaixells de passatge la taxa del perms de
construcci s doble de la indicada a la taula.
Nota 3:
A les ratificacions dels certificats per visita peridica
saplica el coeficient 0,35.
A la taxa que cal aplicar per renovaci de certificats
saplica el coeficient 0,70.
Nota 4:
Quan la unitat de mesura s la GT i el vaixell no
en t, es fa servir com a unitat la TRB.
Article 26.
Safegeix una nova disposici addicional vint-i-qua-
trena a la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports
de lEstat i de la marina mercant, modificada per la Llei
62/1997, de 26 de desembre, amb la redacci segent:
A) Passatgers:
1. En rgim de creuer . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
2. En rgim de transport . . . . . . . . . . . . . . 0,2
B) Vehicles:
1. En rgim de passatge:
I. Motocicletes i vehicles o
remolcs de dues rodes . . . . . . . 0,2
II. Cotxes turismes i altres vehi-
cles autombils . . . . . . . . . . . . . . . 1
III. Autocars i altres vehicles projec-
tats per al transport coectiu . 2
2. En rgim de crrega . . . . . . . . . . . . . . . 2
Sis. Limport de la taxa el liquida i el gestiona
lautoritat porturia corresponent i forma part dels
ingressos de cada una daquestes.
Article 27. Modificaci de la tarifa H de la taxa per
prestaci de serveis i utilitzaci del domini pblic aero-
portuari, que regula la Llei 25/1998, de 13 de juliol,
de modificaci del rgim legal de les taxes estatals
i locals.
U. Es modifiquen els articles 4, 7 i 10 pel que fa
a la tarifa H de la taxa per prestaci de serveis i utilitzaci
del domini pblic aeroportuari, per laprofitament del
domini pblic aeroportuari, diferent del cedit mitjanant
concessi, per dur a terme activitats dassistncia a terra
a les aeronaus prpies o de tercers, en els termes
segents:
a) Article 4, apartat y) fet imposable: lapro-
fitament especial del domini pblic aeroportuari,
diferent del cedit mitjanant concessi, per a la
prestaci de serveis dassistncia a terra que no
estigui gravat per alguna taxa especfica (tarifa H).
b) Article 7, subjectes passius: a la tarifa H,
les persones fsiques, jurdiques i entitats presta-
dores del servei dassistncia a terra en una o diver-
ses categories daquests serveis, en propi o a ter-
cers.
370 Dimecres 16 gener 2002 Suplement nm. 2

c) Article 10.2, modificaci de les quanties de Coeficient

la taxa: a la tarifa H: el tipus dassistncia (a aero- Interval de pes mxim en lenlairament (t)
naus prpies o de tercers), el nombre, el tipus i Percentatge
el pes de les aeronaus assistides, el nombre de
passatgers, i la categoria de laeroport. Aeronaus entre 86 i menys de 121 t o
fracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135,30
Dos. Safegeix un nou article 9.bis a la Llei 25/1998, Aeronaus entre 121 i menys de 164 t o
de 13 de juliol, i shi fixen les quanties de la tarifa H: fracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150,28
Article 9 bis. Aeronaus entre 164 i menys de 191 t o
1. Les quanties per a lany 2002 de la tarifa H fracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179,37
sn les segents: Aeronaus entre 191 i menys de 231 t o
fracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202,50
H.1 Per assistncia a laeronau: Aeronaus entre 231 i menys de 300 t o
H.1.1 Per ls dinfraestructures per prestar els fracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264,81
serveis de rampa. Aeronaus de ms de 300 t o fracci . . . . . . . 314,64
H.1.1.1 Quantia per ls dinfraestructures per
prestar els serveis dassistncia dequipatges (grup
de serveis nmero 3). H.2 Per assistncia al passatger:
Per cada aeronau el pes mxim de la qual en Quantia per ls de les infraestructures per pres-
lenlairament estigui comprs entre 56 i 71 tones tar els serveis dassistncia al passatger (grup de
mtriques o fracci: 45,98 euros. serveis nmero 2): 0,032 euros per cada passatger
H.1.1.2 Quantia per ls dinfraestructures per de sortida.
prestar els serveis dassistncia a les operacions Totes les referncies a grups de serveis aero-
en pista (grup de serveis nmero 5). portuaris dassistncia a terra sn les recollides en
Per cada aeronau el pes mxim de la qual en lannex del Reial decret 1161/1999, de 2 de juliol,
lenlairament estigui comprs entre 56 i 71 tones pel qual es regula la prestaci dels serveis aero-
mtriques o fracci: 14,60 euros. portuaris dassistncia a terra.
2. Aix no obstant, les quanties unitries de
H.1.2 Per ls dinfraestructures per prestar els la tarifa H sn bonificades en lexercici de 2002
serveis dassistncia de neteja i servei de laeronau en un 85 per 100 del seu import, en lexercici de
(grup de serveis nmero 6, excepte lassistncia 2003 en un 60 per 100 del seu import, en lexercici
de neteja de la neu, el gel i el gebre de laeronau). de 2004 en un 30 per 100 del seu import, i sa-
Quantia per cada aeronau el pes mxim de la pliquen ntegrament a partir de l1 de gener de
qual en lenlairament estigui comprs entre 56 i 2005.
71 tones mtriques o fracci: 8,02 euros. Com a conseqncia de la bonificaci, per a
H.1.3 Per ls dinfraestructures per prestar els lexercici de 2002 les quanties unitries queden
serveis dassistncia de neteja de la neu, el gel redudes a les segents:
i el gebre de laeronau (part del grup 6.b.)
Quantia per cada aeronau el pes mxim de la H.1 Per assistncia a laeronau:
qual en lenlairament estigui comprs entre 56 i H.1.1 Per ls dinfraestructures per prestar els
71 tones mtriques o fracci: 2,19 euros. serveis de rampa.
H.1.4 Per ls dinfraestructures per prestar els H.1.1.1 Quantia per ls dinfraestructures per
serveis dassistncia de manteniment en lnia (grup prestar els serveis dassistncia dequipatges (grup
de serveis nmero 8). de serveis nmero 3).
Quantia per cada aeronau el pes mxim de la Per cada aeronau el pes mxim de la qual en
qual en lenlairament estigui comprs entre 56 i lenlairament estigui comprs entre 56 i 71 tones
71 tones mtriques o fracci: 2,19 euros. mtriques o fracci: 6,90 euros.
El pes mxim en lenlairament s el que figura H.1.1.2 Quantia per ls dinfraestructures per
en el certificat daeronavegabilitat o en el manual prestar els serveis dassistncia a les operacions
de vol de laeronau o en qualsevol altre document en pista (grup de serveis nmero 5).
oficial equivalent. Per cada aeronau el pes mxim de la qual en
Quan el pes mxim en lenlairament de les aero- lenlairament estigui comprs entre 56 i 71 tones
naus no estigui comprs entre 56 i 71 tones mtri- mtriques o fracci: 2,19 euros.
ques, a les quanties anteriors sapliquen els coe- H.1.2 Per ls dinfraestructures per prestar els
ficients segents en funci de linterval de pes en serveis dassistncia de neteja i servei de laeronau
qu laeronau estigui inclosa: (grup de serveis nmero 6, excepte lassistncia
de neteja de la neu, el gel i el gebre de laeronau).
Coeficient Quantia per cada aeronau el pes mxim de la
Interval de pes mxim en lenlairament (t) qual en lenlairament estigui comprs entre 56 i
Percentatge
71 tones mtriques o fracci: 1,20 euros.
H.1.3 Per ls dinfraestructures per prestar els
Aeronaus entre 0 i menys de 16 t . . . . . . . . . 13,16 serveis dassistncia de neteja de la neu, el gel
Aeronaus entre 16 i menys de 22 t o i el gebre de laeronau (part del grup 6.b).
fracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17,51 Quantia per cada aeronau el pes mxim de la
Aeronaus entre 22 i menys de 38 t o qual en lenlairament estigui comprs entre 56 i
fracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28,04 71 tones mtriques o fracci: 0,33 euros.
Aeronaus entre 38 i menys de 56 t o H.1.4 Per ls dinfraestructures per prestar els
fracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77,88 serveis dassistncia de manteniment en lnia (grup
Aeronaus entre 56 i menys de 72 t o de serveis nmero 8).
fracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100,00 Quantia per cada aeronau el pes mxim de la
Aeronaus entre 72 i menys de 86 t o qual en lenlairament estigui comprs entre 56 i
fracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120,33 71 tones mtriques o fracci: 0,33 euros.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
El pes mxim en lenlairament s el que figura
en el certificat daeronavegabilitat o en el manual
de vol de laeronau o en qualsevol altre document
oficial equivalent.
Quan el pes mxim en lenlairament de les aero-
naus no estigui comprs entre 56 i 71 tones mtri-
ques, a les quanties anteriors sapliquen els coe-
ficients en funci de linterval de pes en qu lae-
ronau estigui inclosa.
H.2 Per assistncia al passatger.
Quantia per ls de les infraestructures per pres-
tar els serveis dassistncia al passatger (grup de
serveis nmero 2): 0,0048 euros per cada passat-
ger de sortida.
Article 28. Taxa de seguretat aeroporturia.
U. Els elements i els criteris de quantificaci de la
taxa de seguretat aeroporturia, que regula larticle 42
de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, sn lorigen
i la destinaci del passatger.
Es distingeixen les classes de passatgers segents
atenent lorigen i la destinaci:
Passatgers de lEspai Econmic Europeu: sn aquells
lorigen i la destinaci dels quals s un aeroport de lEspai
Econmic Europeu, constitut pels estats membres de
la Uni Europea ms Islndia i Noruega.
Passatgers internacionals: sn aquells lorigen i la des-
tinaci dels quals s un estat no pertanyent a lEspai
Econmic Europeu.
Passatger interinsular: el passatger lorigen i la des-
tinaci del qual sigui un aeroport de les comunitats aut-
nomes de Balears i les Canries, sempre que lembar-
cament i el desembarcament es produeixi en aeroports
de la mateixa comunitat autnoma.
A partir del dia 1 de gener de 2002 la tarifa unitria
s d1,081822 euros per passatger de sortida, i la boni-
ficaci del 50 per 100 de la quantia de la taxa es mant
quan es tracti de passatgers interinsulars.
Aix no obstant, durant lany 2002 la quantia apli-
cable est bonificada en un 8,33 per 100 i saplica nte-
grament a partir de l1 de gener de 2003. Com a con-
seqncia de la bonificaci per a lexercici 2002 la tarifa
unitria queda reduda a 0,99167 euros per passatger
de sortida.
Dos. La modificaci de les quanties fixes resultants
daplicar elements i criteris de quantificaci a qu es
refereix el punt anterior es poden efectuar mitjanant
una ordre ministerial conjunta dels ministeris de Foment
i Hisenda.
Article 29. Taxa de seguretat del transport ferroviari
de viatgers.
U: creaci de la taxa.
Es crea la taxa de seguretat del transport ferroviari
de viatgers, que es regeix per aquesta Llei i per les altres
fonts normatives que larticle 9 de la Llei 8/1989, de
13 dabril, de taxes i preus pblics, modificada parcial-
ment per la Llei 25/1998, de 13 de juliol, estableix per
a les taxes.
Dos: fet imposable.
Constitueix el fet imposable la prestaci del servei
dinspecci, vigilncia i control daccs, tant de viatgers
com dequipatges, en les estacions i els altres recintes
ferroviaris que, sent de titularitat estatal, estiguin admi-
nistrats per RENFE.
371
Tres: meritaci.
La taxa es merita en el moment en el qual sinici
la prestaci del servei que constitueix el fet imposable,
sense perjudici del que preveu lapartat segent daquest
punt.
Simultniament a la subscripci del contracte de
transport o darrendament, cal que el subjecte passiu
constitueixi un dipsit previ equivalent a limport da-
questa taxa.
Quatre: subjecte passiu.
Els subjectes passius de la taxa sn, en qualitat de
contribuents, les persones que adquireixin qualssevol
ttols habilitadors per al transport per ferrocarril.
Tenen la consideraci de subjectes passius substituts
la persona fsica o jurdica, pblica o privada que, amb
el consentiment de RENFE, expengui per si mateixa o
a travs de tercers els ttols habilitadors per al transport
per ferrocarril.
El subjecte passiu substitut est obligat a liquidar a
RENFE limport de la taxa i a ingressar aquesta quantia
en els terminis i les condicions convinguts amb aquell
o, si no, en el termini mxim dels quinze dies segents
a lacabament del mes en qu el contribuent hagi adquirit
el ttol habilitador per al transport per ferrocarril.
Cinc: quantia.
1) La quantia daquesta taxa s de 0,02 euros per
persona i viatge, en serveis subjectes a tarifes de rodalies
i regionals, i est inclosa en el preu del contracte de
transport o darrendament.
No obstant el que disposa el pargraf anterior, limport
de la taxa s de 0,01 euros per als serveis indicats,
durant el perode comprs entre l1 dabril i el 31 de
desembre de 2002.
2) La quantia daquesta taxa s de 0,15 euros per
persona i viatge, en serveis subjectes a tarifes de grans
lnies, i est inclosa en el preu del contracte de transport
o darrendament.
3) La quantia daquesta taxa s de 0,30 euros per
persona i viatge, en serveis subjectes a tarifes Ave, i
est inclosa en el preu del contracte de transport o
darrendament.
4) En els contractes de transport habilitadors per
fer un nombre indeterminat de viatges amb tren, la quan-
tia de la taxa s el producte de multiplicar 0,03 euros
pel nombre de dies de validesa del ttol.
No obstant el que disposa el pargraf anterior, durant
el perode comprs entre l1 dabril i el 31 de desembre
de 2002 limport de la taxa s el producte de multiplicar
0,015 euros pel nombre de dies de validesa del ttol,
i arrodonir, si sescau, per defecte.
5) En els contractes de transport habilitadors per
fer un nombre indeterminat de viatges en dos mitjans
o ms, la quantia de la taxa s el producte de multiplicar
0,20 euros pel nombre de mesos o fracci de mes de
validesa del ttol.
No obstant el que disposa el pargraf anterior, durant
el perode comprs entre l1 dabril i el 31 de desembre
de 2002 limport de la taxa s el producte de multiplicar
0,10 euros pel nombre de mesos o fracci de mes de
validesa del ttol.
Sis: gesti, recaptaci i afectaci.
La gesti i la recaptaci de la taxa correspon a RENFE.
El que shagi recaptat per aquesta taxa singressa
en RENFE.
Set: entrada en vigor.
Aquesta taxa entra en vigor el dia 1 dabril de 2002.
No sexigeix la quantia de la taxa als subjectes passius
que adquireixin ttols habilitadors per al transport per
ferrocarril anteriorment a lentrada en vigor daquesta
taxa, encara que la meritaci es produeixi posteriorment
a lentrada en vigor.
372 Dimecres 16 gener 2002
CAPTOL IV
Altres normes tributries
SECCI 1a LLEI GENERAL TRIBUTRIA
Article 30. Modificaci de la Llei 230/1963, de 28
de desembre, general tributria.
Amb efectes a partir de l1 de gener de lany 2002,
sintrodueixen les modificacions segents en la Llei
230/1963, de 28 de desembre, general tributria.
U. Es modifica lapartat 2 de larticle 43, que queda
redactat de la manera segent:
2. Per interposar recursos o reclamacions,
desistir-ne, renunciar a drets, assumir o reconixer
obligacions en nom del subjecte passiu i soicitar
devolucions o reemborsos, se nha dacreditar la
representaci per qualsevol mitj vlid en dret que
en deixi constncia fidedigna o mitjanant la com-
pareixena davant de lrgan administratiu compe-
tent. Per als actes de mer trmit es considera con-
cedida la representaci.
Quan en els procediments que regula el ttol III
daquesta Llei sigui necessria la signatura del sub-
jecte passiu, la representaci sha dacreditar per
algun dels mitjans als quals es refereix el pargraf
anterior, i a aquests efectes sn vlids els docu-
ments normalitzats que aprovi lAdministraci tri-
butria.
Dos. Safegeix un segon pargraf a lapartat 3 de
larticle 105, per la qual cosa el pargraf segon actual
passa a ser el tercer, que queda redactat de la manera
segent:
LAdministraci tributria estableix els requisits
per dur a terme les notificacions mitjanant ls
i la utilitzaci de mitjans electrnics, informtics
i telemtics, de conformitat amb la normativa regu-
ladora daquestes notificacions.
Tres. Safegeix un nou apartat 8 a larticle 105, que
queda redactat de la manera segent:
Perqu la notificaci es dugui a terme fent servir
mitjans telemtics cal que linteressat hagi asse-
nyalat aquest mitj com a preferent o hagi consentit
expressament a fer-lo servir, i hagi identificat a ms
ladrea electrnica corresponent, que ha de com-
plir els requisits establerts reglamentriament. En
aquests casos, la notificaci es considera duta a
terme a tots els efectes legals en el moment en
qu saccedeixi al seu contingut en ladrea elec-
trnica. Quan, havent-hi constncia de la recepci
de la notificaci en ladrea electrnica, transcorrin
deu dies naturals sense que saccedeixi al seu con-
tingut, es considera que la notificaci ha estat rebut-
jada amb els efectes previstos a lapartat 5 daquest
article, llevat que es comprovi, dofici o a instncia
del destinatari, la impossibilitat tcnica o material
daccedir-hi.
Quatre. Es modifica larticle 123, que queda redac-
tat de la manera segent:
1. LAdministraci tributria pot dictar liquida-
cions provisionals dofici dacord amb les dades
consignades en les declaracions tributries i els jus-
tificants de les dades presentats amb la declaraci
o requerits a aquest efecte.
Igualment pot dictar liquidacions provisionals
dofici quan les proves que tingui en poder seu
Suplement nm. 2
posin de manifest la realitzaci del fet imposable,
lexistncia delements del fet imposable que no
hagin estat declarats o lexistncia delements
determinants de la quantia del deute tributari dife-
rents dels declarats.
Aix mateix, es dicten liquidacions provisionals
dofici quan, amb motiu de fer devolucions tribu-
tries, limport de la devoluci efectuada per lAd-
ministraci tributria no coincideixi amb el soicitat
pel subjecte passiu, sempre que concorrin les cir-
cumstncies previstes al pargraf primer o es dis-
posi de les proves a les quals es refereix el pargraf
segon daquest apartat.
2. Per dur a terme aquestes liquidacions lAd-
ministraci tributria pot efectuar les actuacions
de comprovaci abreujada que siguin necessries,
sense que en cap cas no es puguin estendre a
examinar la documentaci comptable dactivitats
empresarials o professionals.
Aix no obstant, el subjecte passiu ha dexhibir,
si s requerit per fer-ho, els registres i els documents
establerts per les normes tributries, a fi que lAd-
ministraci tributria pugui constatar si les dades
declarades coincideixen amb les que figuren als
registres i els documents de referncia.
3. Abans de dictar la liquidaci, lexpedient sha
de posar de manifest als interessats o, si sescau,
als seus representants, perqu, en un termini no
inferior a deu dies ni superior a quinze, puguin ae-
gar i presentar els documents i els justificants que
considerin pertinents.
Cinc. Safegeix un segon pargraf a larticle 130,
que queda redactat de la manera segent:
Aix no obstant, lAdministraci tributria pot
optar per embargar i alienar altres bns o drets
anteriorment a lexecuci de la garantia quan
aquesta no sigui proporcionada al deute garantit
o quan lobligat ho soiciti i assenyali bns sufi-
cients a aquest efecte. En aquests casos, la garantia
prestada queda sense efecte en la part assegurada
pels embargaments.
SECCI 2a DE LA GESTI CADASTRAL
Article 31. Renovacions del cadastre rstic.
En lmbit dels immobles de naturalesa rstica noms
es poden fixar valors cadastrals dacord amb les dis-
posicions de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, regu-
ladora de les hisendes locals, quan al municipi respectiu
shagi efectuat, prviament o simultniament, la reno-
vaci del cadastre.
Amb aquest efecte, la renovaci, que sinicia mitjan-
ant un anunci publicat al butllet oficial de la provncia
i es desenvolupa dofici, t com a objecte la rectificaci
general de les caracterstiques cadastrals dels bns
esmentats, entre les quals hi ha el valor cadastral, a
partir de bases grfiques actualitzades, aplicant els tipus
evaluatoris que van servir per assenyalar les bases liqui-
dables a qu es refereix la disposici transitria segona
de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de
les hisendes locals, sense perjudici de la seva actua-
litzaci anual.
Amb lanunci previ en el butllet oficial de la provncia,
les caracterstiques cadastrals renovades sexposen al
pblic a lajuntament durant un termini mnim de quinze
dies. En aquest perode i durant els quinze dies segents
a lacabament els interessats poden presentar-hi ae-
gacions.
La resoluci per la qual saprovin les noves carac-
terstiques cadastrals, els efectes de la qual es pro-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
dueixen dacord amb el que disposa larticle 57.1 de
la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic
de les administracions pbliques i del procediment admi-
nistratiu com, es notifica als interessats mitjanant la
publicaci a lajuntament per un termini de quinze dies,
amb lanunci previ dexposici al butllet oficial de la
provncia, sense perjudici que, si aix ho soiciten durant
el termini esmentat, puguin obtenir gratutament una
cpia de les caracterstiques cadastrals dels seus immo-
bles.
Les noves caracterstiques cadastrals sincorporen al
padr de limpost sobre bns immobles de lany segent
a laprovaci.
El termini mxim de resoluci daquest procediment
s de divuit mesos comptat a partir que sinicia. Aix
no obstant, el termini esmentat es pot ampliar divuit
mesos ms per circumstncies excepcionals o quan es
tracti dactuacions que siguin especialment complexes.
Lincompliment daquest termini produeix la caducitat
de lexpedient.
SECCI 3a PLANS I FONS DE PENSIONS
Article 32. Modificaci de la Llei 8/1987, de 8 de juny,
de regulaci dels plans i els fons de pensions.
Amb efectes a partir de l1 de gener de lany 2002
sintrodueixen les modificacions segents a la Llei
8/1987, de 8 de juny, de regulaci dels plans i els fons
de pensions.
U. Es fa una nova redacci de lapartat 3 de larticle
5, que queda redactat en els termes segents:
3. Les aportacions anuals mximes als plans
de pensions regulats en aquesta Llei sadeqen al
segent:
a) El total de les aportacions anuals mximes
als plans de pensions regulats en aquesta Llei, sen-
se incloure-hi les contribucions empresarials que
els promotors de plans de pensions docupaci
imputin als partcips, no pot excedir els 7.212,15
euros.
Aix no obstant, en el cas de partcips ms grans
de cinquanta-dos anys, el lmit anterior sincremen-
ta en 1.202,02 euros addicionals per cada any de-
dat del partcip que excedeixi els cinquanta-dos
anys, i per a partcips de seixanta-cinc anys o ms
es fixa en 22.838,46 euros.
b) El conjunt de les contribucions empresarials
que hagin fet els promotors de plans de pensions
docupaci a favor dels seus empleats i imputades
a aquests t com a lmit anual mxim les quanties
establertes a la lletra a) anterior.
Els empresaris individuals que facin contribu-
cions empresarials a favor dels seus treballadors,
com a promotors dun pla de pensions docupaci,
poden fer aportacions prpies al pla, fins al lmit
mxim establert per a les contribucions empresa-
rials. Aquestes aportacions no sn qualificades de
contribucions empresarials, excepte a efectes del
cmput de lmits.
c) Els lmits establerts en les lletres a) i b) ante-
riors sapliquen de manera independent i individual-
ment a cada partcip integrat en la unitat familiar.
d) Excepcionalment lempresa promotora pot
fer aportacions a favor dels beneficiaris dun pla
de pensions docupaci quan calgui per garantir
les prestacions en curs i shagi posat de manifest,
a travs de les revisions actuarials, que hi ha un
dficit en el pla de pensions.
373
Dos. Modificaci de larticle 4 sobre Modalitats de
plans de pensions. Nova redacci de les lletres a) i b)
de lapartat 1 i de lapartat 3 de larticle 4:
Article 4. Modalitats de plans de pensions.
1. Pel que fa als subjectes constituents, els
plans de pensions subjectes a aquesta Llei sen-
quadren necessriament en una de les modalitats
segents:
a) Sistema docupaci. Correspon als plans el
promotor dels quals sigui qualsevol entitat, corpo-
raci, societat o empresa i els partcips dels quals
en siguin els empleats.
En els plans daquest sistema el promotor noms
ho pot ser dun, a qu noms es poden adherir
com a partcips els empleats de lempresa promo-
tora, incls el personal amb relaci laboral de carc-
ter especial independentment del rgim aplicable
de la seguretat social. La condici de partcips tam-
b es pot estendre als socis treballadors i de treball
en els plans docupaci promoguts en lmbit de
les societats cooperatives i laborals, en els termes
que es prevegin reglamentriament.
Aix mateix lempresari individual que doni feina
a treballadors en virtut duna relaci laboral pot
promoure un pla de pensions del sistema docu-
paci en inters daquests en qu tamb pot figurar
com a partcip.
Diverses empreses o entitats poden promoure
conjuntament un pla de pensions docupaci on
poden instrumentar els compromisos que el pla
pugui cobrir. La normativa dels plans de pensions
sha dadaptar reglamentriament a les caracters-
tiques prpies daquests plans promoguts de forma
conjunta, respectant-ne en tot cas els principis i
les caracterstiques bsiques establerts en aquesta
Llei.
Es poden establir reglamentriament condicions
especfiques per a aquests plans de pensions de
promoci conjunta quan els constitueixin empreses
dun mateix grup, petites i mitjanes empreses, aix
com diverses empreses que tinguin assumits com-
promisos per pensions en virtut dun acord de nego-
ciaci coectiva dmbit superior al dempresa.
Dins dun mateix pla de pensions del sistema
docupaci sadmet que hi hagi subplans, fins i tot
si aquests sn de diferents modalitats o articulen
en cada un diferents aportacions i prestacions. La
integraci del coectiu de treballadors o ocupats
en cada subpla i la diversificaci de les aportacions
del promotor sha de dur a terme dacord amb cri-
teris establerts mitjanant un acord coectiu o una
disposici equivalent o segons el que prevegin les
especificacions del pla de pensions.
Sense perjudici del que estableix larticle 1,
nmero 2, daquesta Llei, quan en el conveni coec-
tiu shagi establert que els treballadors sincorporen
directament al pla de pensions shi consideren
adherits llevat que, en el termini acordat a aquest
efecte, declarin expressament per escrit a la comis-
si promotora o de control del pla que no volen
ser-hi incorporats. El que sha esmentat sentn sen-
se perjudici que, si sescau, el conveni condicioni
les obligacions de lempresa amb els treballadors
al fet que sincorporin al pla de pensions.
b) Sistema associat. Correspon a plans el pro-
motor o els promotors dels quals sn qualssevol
associacions o sindicats i els partcips sn els asso-
ciats, membres o afiliats.
(...)
3. Els plans dels sistemes docupaci i asso-
ciats poden ser de qualsevol de les tres modalitats
374 Dimecres 16 gener 2002
anteriors i els del sistema individual, noms de la
modalitat daportaci definida.
Es poden determinar reglamentriament condi-
cions especfiques per promoure plans de pensions
de promoci conjunta de modalitats mixtes o de
prestaci definida.
Tres. Modificaci de larticle 5, sobre Principis
bsics dels plans de pensions. Es modifica la lletra a)
de lapartat 1, la lletra f) de lapartat 4 i lltim pargraf
de larticle 5, que queden redactats tal com segueix:
1. Els plans de pensions han de complir cada un
dels principis bsics segents:
a) No discriminaci: sha de garantir laccs com
a partcip dun pla a qualsevol persona fsica que com-
pleixi les condicions de vinculaci o de capacitat de con-
tractaci amb el promotor que caracteritzen cada tipus
de contracte.
En particular:
Un pla del sistema docupaci s no discriminatori
quan la totalitat del personal a qu el promotor dna
feina estigui acollit o en condicions dacollir-se al pla
sense que es pugui exigir una antiguitat superior a dos
anys per accedir-hi. Qualsevol pla del sistema docupaci
pot preveure laccs amb una antiguitat inferior a dos
anys o des de lingrs a la plantilla del promotor.
La no discriminaci en laccs al pla del sistema do-
cupaci s compatible amb la diferenciaci daportacions
del promotor corresponents a cada partcip, de confor-
mitat amb criteris derivats dun acord coectiu o una
disposici equivalent o establerts en les especificacions
del pla.
Un pla del sistema associat s no discriminatori quan
tots els associats de lentitat o les entitats promotores
puguin accedir al pla amb igualtat de condicions i de
drets.
Un pla del sistema individual s no discriminatori quan
qualsevol persona que manifesti voluntat dadhesi i tin-
gui capacitat dobligar-se pugui fer-ho en els termes con-
tractuals estipulats per a qualsevol dels membres adhe-
rits.
4. Els plans de pensions finalitzen per les cau-
ses segents:
(...)
f) Per dissoluci del promotor del pla de pen-
sions.
Aix no obstant, llevat dun acord en contra, la
dissoluci del promotor per fusi o cessi global
del patrimoni no s causa de finalitzaci del pla
de pensions, i lentitat resultant o cessionria se
subroga en la condici de promotor del pla de pen-
sions. En cas de dissoluci de lentitat promotora
dun pla de pensions del sistema individual, la
comissi de control del fons, o si no nhi ha lentitat
gestora, pot acceptar la substituci daquella per
una altra entitat.
Si com a conseqncia doperacions societries
una mateixa entitat resulta promotora de diversos
plans de pensions del sistema docupaci, sinte-
gren a un nic pla de pensions tots els partcips
i els seus drets consolidats, i si sescau els bene-
ficiaris, en el termini de dotze mesos des de la
data defecte de loperaci societria.
(...)
La liquidaci dels plans de pensions sha da-
justar al que disposen les seves especificacions que,
en tot cas, han de respectar la garantia individua-
litzada de les prestacions causades i preveure la
integraci dels drets consolidats dels partcips, i
Suplement nm. 2
si sescau dels drets derivats de les prestacions
causades que romanguin en el pla, en altres plans
de pensions. En els plans del sistema docupaci
la integraci de drets consolidats dels partcips es
fa necessriament, si sescau, en el pla o els plans
del sistema docupaci on els partcips puguin tenir
aquesta condici.
Quatre. Modificaci de larticle 6 sobre Especifica-
cions dels plans de pensions. Modificaci de les lle-
tres b), e) i f) de lapartat 1 i addici dun nou apartat 3
de larticle 6, que queden redactats tal com segueix:
1. Els plans de pensions han de precisar neces-
sriament els aspectes segents:
(...)
b) Normes per a la constituci i el funcionament
de la comissi de control del pla en el cas de plans
de pensions docupaci i associats.
(...)
e) Definici de les prestacions i les normes per deter-
minar-ne la quantia, amb indicaci de si les prestacions
sn revaloritzables o no i, si sescau, la manera de reva-
loritzar-les. Aix mateix shi han de precisar, si sescau,
els criteris i els rgims de diferenciaci daportacions
i prestacions.
Els plans de pensions que prevegin prestacions defi-
nides per a totes o alguna de les contingncies o les
prestacions causades han dincorporar, com a annex a
les especificacions, una base tcnica elaborada per un
actuari amb el contingut i els requisits que estableixi
el Ministeri dEconomia.
f) Drets i obligacions dels partcips i els beneficiaris,
contingncies cobertes aix com, si sescau, ledat i les
circumstncies que generen el dret a les prestacions,
la forma i les condicions daquestes.
Les especificacions han de preveure la documentaci
que ha de rebre el partcip en el moment dadherir-se
al pla i la informaci peridica que ha de rebre dacord
amb el que preveuen aquesta Llei i les seves normes
de desplegament.
3. La modificaci de les especificacions dels
plans de pensions del sistema associat i docupaci
es pot fer mitjanant els procediments i els acords
previstos en les especificacions. Lacord de modi-
ficaci el pot adoptar la comissi de control del
pla amb el rgim de majories establert en les
especificacions.
Aix no obstant, en els plans de pensions del
sistema docupaci les especificacions poden pre-
veure que la modificaci del rgim de prestacions
i aportacions o qualssevol altres qestions, i si ses-
cau ladaptaci consegent de la base tcnica, es
pugui acordar, de conformitat amb el que preveu
aquesta norma, mitjanant un acord coectiu entre
lempresa i la representaci dels treballadors.
Les especificacions dels plans de pensions del
sistema individual es poden modificar per un acord
del promotor, amb la comunicaci prvia del pro-
motor o lentitat gestora o dipositria corresponent
als partcips i els beneficiaris, feta amb un mes
dantelaci, com a mnim.
Cinc. Nova redacci de larticle 7.La comissi de
control del pla de pensions:
Article 7. La comissi de control del pla de pen-
sions i el defensor del partcip.
1. El funcionament i lexecuci de cada pla de
pensions del sistema docupaci els supervisa una
comissi de control constituda a aquest efecte.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
La comissi de control del pla t les funcions
segents:
a) Supervisar el compliment de les clusules
del pla en tot el que es refereix als drets dels seus
partcips i beneficiaris.
b) Seleccionar lactuari o els actuaris que hagin
de certificar la situaci i la dinmica del pla.
c) Nomenar els representants de la comissi
de control del pla en la comissi de control del
fons de pensions a qu estigui adscrit.
d) Proposar i, si sescau, decidir en les altres
qestions sobre les quals li atribueix competncia
aquesta Llei.
e) Representar judicialment i extrajudicialment
els interessos dels partcips i els beneficiaris en
relaci amb el pla de pensions.
2. La comissi de control del pla de pensions
docupaci la formen representants del promotor
o els promotors i representants dels partcips i, si
sescau, dels beneficiaris. Els representants dels
partcips poden tenir la representaci dels bene-
ficiaris del pla de pensions.
Els plans de pensions del sistema docupaci
poden preveure la representaci especfica en la
comissi de control dels partcips, i si sescau dels
beneficiaris, de cada un dels subplans que es defi-
neixin dins del mateix pla.
En els plans de pensions docupaci de promoci
conjunta shi poden establir sistemes de represen-
taci conjunta o agregada a la comissi de control
dels coectius de promotors, partcips i beneficiaris,
respectivament.
En els plans de pensions del sistema docupaci
shi poden establir procediments de designaci
directa dels membres de la comissi de control
per part de la comissi negociadora del conveni,
i/o designaci dels representants dels partcips i
els beneficiaris per acord de la majoria dels repre-
sentants dels treballadors en lempresa. Aix mateix,
en els plans de pensions docupaci de promoci
conjunta constituts en virtut dacords de negocia-
ci coectiva dmbit supraempresarial shi poden
preveure procediments de designaci de la comis-
si de control per part de la comissi negociadora
i/o per part de la representaci dempreses i tre-
balladors en aquest mbit. La designaci dels repre-
sentants a la comissi de control pot coincidir amb
tots o part dels components de la comissi nego-
ciadora o representants de les parts esmentades.
Les decisions de la comissi de control del pla
sadopten dacord amb les majories estipulades en
les especificacions del pla, i sadmet que les espe-
cificacions esmentades prevegin majories quali-
ficades.
Es poden regular reglamentriament els siste-
mes per designar o elegir els membres de les comis-
sions de control dels plans docupaci, i es poden
establir les condicions i els percentatges de repre-
sentaci i les condicions de funcionament daques-
tes en desplegament del que preveu aquesta Llei.
Quan en el desenvolupament dun pla aquest
queda sense partcips, la representaci dels par-
tcips correspon als beneficiaris.
3. En els plans de pensions del sistema do-
cupaci, la representaci dels elements personals
a la comissi de control sha dajustar als criteris
segents:
a) Amb carcter general, la representaci dels
promotors s paritria (del 50 per 100).
b) Quan el pla de pensions sigui daportaci
definida per a la contingncia de jubilaci, les deci-
375
sions que afectin la poltica dinversi del fons de
pensions han dincloure, com a mnim, el vot favo-
rable de la meitat dels representants dels partcips
a la comissi de control.
c) En els plans de pensions de la modalitat de
prestaci definida o mixtos, les decisions que afec-
tin el cost econmic assumit per lempresa de les
prestacions definides han dincloure, com a mnim,
el vot favorable de la meitat dels representants del
promotor o promotors.
Es poden desplegar reglamentriament el rgim
i les condicions de representaci.
4. El funcionament i lexecuci de cada pla de
pensions del sistema associat els supervisa una
comissi de control que t les funcions previstes
a lapartat 1 anterior, i la formen representants del
promotor o els promotors i els partcips i, si sescau,
dels beneficiaris del pla. Si el pla queda sense par-
tcips, la representaci atribuda als partcips corres-
pon als beneficiaris.
En la comissi de control dun pla associat la
majoria dels membres, independentment de la
representaci que tinguin, ha destar composta per
partcips associats o afiliats de lentitat promotora.
Les especificacions dun pla de pensions associat
han de preveure el sistema de designaci o elecci
dels membres de la comissi de control i sen pot
preveure la designaci per part dels rgans de
govern o els assemblearis de lentitat promotora.
La designaci dels representants a la comissi de
control pot recaure en membres integrants da-
quests rgans.
Es poden regular reglamentriament els siste-
mes per designar o elegir els membres de les comis-
sions de control dels plans associats, i es poden
establir les condicions i els percentatges de repre-
sentaci i les condicions de funcionament daques-
tes en desplegament del que preveu aquesta Llei.
5. En els plans de pensions del sistema indi-
vidual no es constitueix la comissi de control del
pla, i les funcions i les responsabilitats que aquesta
Llei assigna a la comissi esmentada corresponen
al promotor.
En els plans de pensions daquest sistema cal
designar el defensor del partcip, que tamb ho
s dels beneficiaris.
Les entitats promotores daquests plans de pen-
sions, individualment o b agrupades perqu per-
tanyen a un mateix grup, mbit territorial o qual-
sevol altre criteri, han de designar defensor del par-
tcip entitats o experts independents de prestigi
reconegut, a la decisi del qual shan de sotmetre
les reclamacions que formulin els partcips i els
beneficiaris o els seus drethavents contra les enti-
tats gestores o dipositries dels fons de pensions
en qu estiguin integrats els plans o contra les
mateixes entitats promotores dels plans individuals.
La decisi del defensor del partcip favorable a
la reclamaci vincula les entitats esmentades.
Aquesta vinculaci no s obstacle a la plenitud de
tutela judicial, a recrrer a altres mecanismes de
soluci de conflictes o arbitratge, ni a exercir les
funcions de control i supervisi administrativa.
El promotor del pla de pensions individual, o len-
titat gestora del fons de pensions en el qual sin-
tegri, han de comunicar a la Direcci General dAs-
segurances i Fons de Pensions la designaci del
defensor del partcip i la seva acceptaci, aix com
les normes de procediment i el termini establert
per resoldre les reclamacions, que, en cap cas, no
pot passar de tres mesos des que es presentin.
Les despeses de designaci, funcionament i
remuneraci del defensor del partcip no les han
376 Dimecres 16 gener 2002
dassumir en cap cas els reclamants ni els plans
i els fons de pensions corresponents.
El que preveu aquest apartat sentn sense per-
judici daplicar si sescau el que estableix larticle
63 de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, dor-
denaci i supervisi de les assegurances privades,
per a les reclamacions que es formulin davant enti-
tats asseguradores que assegurin prestacions cau-
sades del pla de pensions.
Sis. Modificaci de larticle 8 sobre Aportacions i
prestacions. Es modifiquen els apartats 6 i 8 i safegeix
un nou apartat 10:
6. Les contingncies per les quals shan de
satisfer les prestacions anteriors poden ser:
a) Jubilaci. Per determinar aquesta contingn-
cia cal atenir-se al que preveu el rgim de seguretat
social corresponent.
Quan no sigui possible que un partcip accedeixi
a la jubilaci, la contingncia sentn produda a
partir de ledat ordinria de jubilaci en el rgim
general de la Seguretat Social, en el moment en
el qual el partcip no exerceixi lactivitat laboral o
professional o hi hagi cessat, i no estigui cotitzant
per a la contingncia de jubilaci per a cap rgim
de la Seguretat Social. Aix no obstant, es pot anti-
cipar la percepci de la prestaci corresponent a
partir dels 60 anys dedat, en els termes que ses-
tableixin reglamentriament.
Els plans de pensions poden preveure el paga-
ment de la prestaci corresponent a la jubilaci
en cas que el partcip, sigui quina sigui la seva
edat, extingeixi la relaci laboral i passi a la situaci
legal de desocupaci com a conseqncia dun
expedient de regulaci docupaci aprovat per lau-
toritat laboral. En aquest cas es poden establir regla-
mentriament condicions per mantenir o reprendre
les aportacions a plans de pensions.
A partir de laccs a la jubilaci, les aportacions
a plans de pensions noms es poden destinar a
la contingncia de defunci. El mateix rgim sa-
plica, quan no sigui possible accedir a la jubilaci,
a les aportacions que es facin a partir de ledat
ordinria de jubilaci o a partir del cobrament anti-
cipat de la prestaci corresponent. Es poden esta-
blir reglamentriament les condicions sota les quals
es poden reprendre les aportacions per a jubilaci
amb motiu de lalta posterior en un rgim de Segu-
retat Social per exercir o reprendre una activitat.
El que disposa aquesta lletra a) sentn sense
perjudici de les aportacions a favor de beneficiaris
que els promotors dels plans de pensions del sis-
tema docupaci facin a lempara del que preveu
lapartat 3 de larticle 5 daquesta Llei.
b) Incapacitat laboral total i permanent per a
la professi habitual o absoluta i permanent per
a totes les feines, i la gran invalidesa, determinades
conforme al rgim corresponent de Seguretat
Social.
Es pot regular reglamentriament la destinaci
de les aportacions per a contingncies susceptibles
desdevenir en les persones incloses en les situa-
cions esmentades.
c) Defunci del partcip o beneficiari, que pot
generar dret a prestacions de vidutat, orfandat o
a favor daltres hereus o persones designades.
A efectes del que preveu la disposici addicional
primera daquesta Llei, les contingncies que shan
dinstrumentar en les condicions que shi esta-
bleixen sn les de jubilaci, incapacitat i defunci
previstes respectivament en les lletres a), b) i c)
anteriors.
Suplement nm. 2
Els compromisos assumits per les empreses amb
els treballadors que nextingeixin la relaci laboral
i passin a la situaci legal de desocupaci com
a conseqncia dun expedient de regulaci do-
cupaci, que consisteixin en pagar prestacions
anteriorment a la jubilaci, es poden instrumentar,
amb carcter voluntari, dacord amb el rgim previst
a la disposici addicional primera daquesta Llei,
cas en qu shan de sotmetre a la normativa finan-
cera i fiscal derivada daquesta.
8. Els partcips noms poden fer efectius els
seus drets consolidats en els casos de desocupaci
de llarga durada o de malaltia greu. Shan de deter-
minar reglamentriament aquestes situacions, aix
com les condicions i els termes en els quals es
poden fer efectius els drets consolidats en aquests
casos. En tot cas, les quantitats percebudes en
aquestes situacions shan de subjectar al rgim fis-
cal establert en la Llei per a les prestacions dels
plans de pensions.
Els drets consolidats en els plans de pensions
del sistema associat i individual es poden mobilitzar
a un altre pla o a altres plans de pensions per decisi
unilateral del partcip o per prdua de la condici
dassociat del promotor en un pla de pensions del
sistema associat o per acabament del pla.
Els drets econmics dels beneficiaris en els plans
de pensions del sistema individual i associat tamb
es poden mobilitzar a altres plans de pensions a
petici del beneficiari, sempre que les condicions
de garantia i assegurament de la prestaci ho per-
metin i en les condicions previstes a les especi-
ficacions dels plans de pensions corresponents.
Aquesta mobilitzaci no modifica la modalitat i les
condicions de cobrament de les prestacions.
Aix no obstant, els drets consolidats dels par-
tcips en els plans de pensions del sistema do-
cupaci no es poden mobilitzar a altres plans de
pensions, excepte en el cas que sextingeixi la rela-
ci laboral i en les condicions que sestableixin
reglamentriament, i noms si est previst a les
especificacions del pla, o per acabament del pla
de pensions. Els drets econmics dels beneficiaris
en els plans docupaci no es poden mobilitzar
excepte per acabament del pla de pensions.
Els drets consolidats del partcip en un pla de
pensions no poden ser objecte dembargament, tra-
va judicial o administrativa, fins al moment de cau-
saci del dret a la prestaci o en qu es facin efec-
tius en els casos de malaltia greu o desocupaci
de llarga durada.
10. Les prestacions dels plans de pensions
sabonen al beneficiari o els beneficiaris previstos
o designats, llevat que hi hagi embargament, trava
judicial o administrativa, cas en qu cal atenir-se
al que disposi el manament corresponent.
Set. Modificaci de larticle 9: Aprovaci i revisi
dels plans de pensions. Nova redacci en els apartats 1,
3 i 4 de larticle 9.
1. El promotor del pla de pensions elabora
el projecte inicial del pla que ha dincloure les espe-
cificacions previstes a larticle 6 daquesta llei.
a) En el sistema docupaci, una vegada ela-
borat el projecte, sinsta a constituir una comissi
promotora amb representaci del promotor o els
promotors i dels treballadors o partcips potencials.
Aquesta comissi est formada i opera dacord
amb el que preveu larticle 7 per a la comissi de
control dun pla de pensions, amb les adaptacions
que es prevegin reglamentriament.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Per als plans de pensions del sistema docupaci
es poden establir procediments de designaci direc-
ta dels membres de la comissi promotora per part
de la comissi negociadora del conveni, o desig-
naci dels representants dempleats per acord de
la majoria dels representants dels treballadors a
lempresa.
Mitjanant un acord coectiu dmbit supraem-
presarial es pot establir el projecte inicial dun pla
de pensions del sistema docupaci de promoci
conjunta per a les empreses incloses en el seu
mbit, i la comissi promotora pot ser designada
directament per la comissi negociadora del con-
veni o, si no nhi ha, per la representaci de les
empreses i dels treballadors en lmbit supraem-
presarial esmentat.
b) En el cas dels plans de pensions del sistema
individual i associat, les entitats promotores sn
les que han dadoptar els acords i exercir les fun-
cions assignades per aquesta normativa a la comis-
si promotora dels plans de pensions del sistema
docupaci.
3. A la vista del projecte del pla de pensions,
el fons de pensions o, segons correspongui, lentitat
gestora, adopta si sescau lacord dadmissi del
pla en el fons perqu entn, sota la seva respon-
sabilitat, que es compleixen els requisits establerts
en aquesta Llei, i ho comunica a la comissi pro-
motora o, si no nhi ha, al promotor del pla.
4. Efectuada la comunicaci anterior, es pot
fer efectiva la incorporaci al pla de partcips, i la
comissi promotora dun pla docupaci o el pro-
motor dun pla associat ha dinstar la constituci
de la pertinent comissi de control del pla en els
terminis i les condicions que sestableixin reglamen-
triament. Mentre no es constitueixi la comissi
de control, les funcions que li atribueix aquesta Llei
corresponen a la comissi promotora o al promotor
del pla associat si sescau.
En virtut dun acord adoptat per lempresa amb
els representants dels treballadors, la comissi pro-
motora, una vegada formalitzat el pla de pensions
del sistema docupaci, pot efectuar-hi directament
la incorporaci dels partcips i, si sescau, dels bene-
ficiaris, i sha dassenyalar un termini perqu els
qui no vulguin incorporar-se al pla ho comuniquin
per escrit. Tamb sadmet la subscripci de docu-
ments individuals o coectius dadhesi al pla del
sistema docupaci en virtut duna delegaci
expressa atorgada pels partcips.
El que disposa el pargraf anterior sentn sense
perjudici que, si sescau, el conveni coectiu o la
disposici equivalent que estableixi els compromi-
sos per pensions condicioni lobligaci de lempresa
a instrumentar-lo a travs dun pla del sistema do-
cupaci, o de les accions i els drets que corres-
pongui exercir en cas de discrepncia o informaci
inadequada sobre els processos dincorporaci al
pla.
Es poden establir reglamentriament condicions
especfiques relatives a la incorporaci delements
personals als plans de pensions i requisits dels
documents dadhesi, aix com normes especials
per als plans de pensions docupaci de promoci
conjunta.
Vuit. Addici dun nou pargraf a lapartat 2 i dun
nou apartat 4 a larticle 10. Integraci en un fons de
pensions.
(...)
Es poden establir reglamentriament les con-
dicions i els requisits en qu la comissi de control
377
dun pla de pensions del sistema docupaci adscrit
a un fons podria canalitzar recursos del seu compte
de posici a altres fons de pensions o adscriures
a diversos, gestionats, si sescau, per diferents enti-
tats gestores.
4. Els plans de pensions del sistema docu-
paci sintegren necessriament en fons de pen-
sions lmbit dactuaci dels quals es limiti al desen-
volupament de plans de pensions del sistema
esmentat.
Nou. Modificaci de larticle 14. Comissi de con-
trol del fons de pensions. Modificaci dels apartats 1,
5 i 6 de larticle 14 i addici dun segon pargraf a
lapartat 5.
1. En els fons de pensions sha de constituir
una comissi de control del fons la composici de
la qual sha dajustar a les condicions segents:
a) En el cas dels fons de pensions que integrin
plans de pensions del sistema docupaci noms
poden integrar plans daquesta modalitat.
Si un mateix fons instrumenta diversos plans de
pensions docupaci, la seva comissi de control
es pot formar amb representants de cada un dels
plans o mitjanant una representaci conjunta dels
plans de pensions que shi integren.
Si el fons integra un nic pla de pensions do-
cupaci, la comissi de control del pla exerceix les
funcions de la comissi de control del fons.
b) En els fons de pensions diferents dels pre-
vistos en la lletra a) anterior, la comissi de control
es forma amb representants de cada un dels plans
adscrits a aquest.
En el cas de plans de pensions del sistema asso-
ciat, les respectives comissions de control dels
plans designen els representants esmentats. Si el
fons integra un nic pla del sistema associat, la
comissi de control del pla exerceix les funcions
de comissi de control del fons.
En el cas dels plans del sistema individual, les
respectives entitats promotores dels plans desig-
nen els representants esmentats. A aquest efecte,
si entre els plans adscrits al fons hi ha dos o ms
plans del sistema individual promoguts per la
mateixa entitat promotora, aquesta pot designar
una representaci conjunta dels esmentats plans
a la comissi de control del fons.
Si el fons integra exclusivament un o diversos
plans del sistema individual promoguts per la
mateixa entitat, no cal constituir una comissi de
control del fons, i en aquest cas corresponen al
promotor del pla o plans les funcions i les respon-
sabilitats assignades per aquesta normativa a la
comissi esmentada.
5. Una vegada elegits els membres de la
comissi de control del fons, han de designar entre
si els qui nhagin dexercir la presidncia i la secre-
taria. La comissi queda constituda vlidament
quan, degudament convocats, hi concorren la majo-
ria dels seus membres, i adopta els acords per majo-
ria, tenint en compte el que preveu el pargraf
segent.
En el cas que el fons integri diversos plans de
pensions, es pondera el vot dels representants
designats per cada pla tenint-ne en compte el nom-
bre i la part dinters econmic que el pla tingui
en el fons, o si sescau, linters econmic del con-
junt de plans del sistema individual del mateix pro-
motor si aquest ha designat una representaci con-
junta dels seus plans.
378 Dimecres 16 gener 2002
6. El fons suporta les despeses de funciona-
ment de la comissi de control, si b es pot acordar
que les entitats promotores les assumeixin total-
ment o parcialment.
Aix no obstant, si el fons integra plans del sis-
tema individual, aquestes despeses sn per compte
dels promotors.
Deu. Modificaci de larticle 16. Inversions dels
fons de pensions. Nova redacci als apartats 1 i 4 de
larticle 16:
1. Lactiu dels fons de pensions est invertit
dacord amb criteris de seguretat, rendibilitat, diver-
sificaci i de terminis adequats a les seves finalitats.
Sha destablir reglamentriament el lmit mnim,
no inferior al 75 per 100 de lactiu del fons, que
sinverteix en actius financers contractats en mer-
cats regulats, en dipsits bancaris, en crdits amb
garantia hipotecria i en immobles.
4. Shan destablir reglamentriament percen-
tatges i criteris de diversificaci de les inversions
en valors emesos o avalats per una mateixa entitat
o dentitats pertanyents a un mateix grup.
Els percentatges de diversificaci sestableixen
sobre el valor nominal dels ttols emesos o avalats
per les entitats de referncia incloent-hi, si escau,
els crdits atorgats a les entitats o avalats per les
entitats.
Es poden establir reglamentriament percentat-
ges de diversificaci sobre lactiu del fons de pen-
sions per a determinats tipus dinversions, en funci
de les seves caracterstiques en institucions din-
versi coectiva, en immobles, en valors no cotit-
zats en mercats organitzats, especialment de peti-
tes i mitjanes empreses i en capital risc.
Aix mateix es poden establir reglamentriament
limitacions a les inversions dels fons de pensions
en actius financers que figurin en el passiu den-
titats promotores dels plans de pensions adscrit
al fons, de les entitats gestores i dipositries dels
plans o dentitats pertanyents al mateix grup de
qualsevol daquest o aquelles.
Els percentatges de diversificaci previstos en
aquest apartat no sn aplicables als actius o als
ttols emesos o avalats per lEstat o els seus orga-
nismes autnoms, per les comunitats autnomes,
les corporacions locals o per administracions pbli-
ques equivalents destats pertanyents a lOCDE, o
per les institucions o els organismes internacionals
dels quals sigui membre Espanya i pels altres que
resulti aix de compromisos internacionals que
Espanya pugui assumir.
Onze. Modificaci de larticle 19: Comptes anuals.
Es modifica lapartat 8 de larticle 19.
8. El Ministeri dEconomia disposa la publici-
tat que, si sescau, sha de donar, amb carcter
agregat o individual, a les dades esmentades a la-
partat 7, per tal de promoure una informaci fre-
qent, rpida i suficient en favor dels partcips i
els beneficiaris o de les comissions de control dels
plans de pensions docupaci.
Les entitats gestores han de facilitar als partcips
i els beneficiaris dels plans de pensions, amb carc-
ter trimestral com a mnim, informaci sobre le-
voluci i la situaci dels seus drets econmics en
el pla, aix com sobre altres qestions que els
puguin afectar, especialment les modificacions nor-
matives, els canvis de les especificacions del pla,
de les normes de funcionament del fons o de la
seva poltica dinversions, i de les comissions de
gesti i dipsit.
Suplement nm. 2
En els plans de pensions del sistema docupaci
aquesta informaci es facilita en els termes pre-
vistos en les seves especificacions o en les con-
dicions acordades per la comissi de control del
pla.
El Ministeri dEconomia pot regular el contingut,
els requisits i les condicions daquesta informaci
en la mesura que es consideri necessari per garantir
una informaci adequada als interessos dels par-
tcips i els beneficiaris.
Dotze. Modificaci de larticle 20. Entitats gesto-
res. Addici duna nova lletra g) a lapartat 1 i modi-
ficaci de lapartat 4 de larticle 20:
g) Als socis i a les persones fsiques membres
del consell dadministraci, aix com als directors
generals i assimilats a aquests ltims de les entitats
gestores de fons de pensions sels apliquen els cri-
teris i el rgim dincompatibilitats i limitacions esta-
blerts en els articles 14 i 15 de la Llei 30/1995,
dordenaci i supervisi de les assegurances pri-
vades, sense perjudici que es concretin reglamen-
triament.
4. Shan de determinar reglamentriament les
condicions en les quals les entitats gestores de fons
de pensions poden contractar la gesti de les inver-
sions dels fons de pensions que administren amb
terceres entitats autoritzades de conformitat amb
les directives 93/22/CEE del Consell, de 10 de
maig, relativa als serveis dinversi en lmbit dels
valors negociables; 92/96/CEE del Consell, de 10
de novembre, sobre assegurances directes de vida,
i 2000/12/CE del Parlament i del Consell, de 20
de mar, relativa a entitats de crdit i amb altres
entitats gestores de fons de pensions autoritzades.
Tretze. Modificaci de larticle 21. Entitats diposi-
tries. Modificaci dels apartats 1, 3 i 5 de larticle 21:
1. La custdia i el dipsit dels valors mobiliaris
i altres actius financers integrats en els fons de
pensions corresponen a una entitat dipositria esta-
blerta a Espanya. Poden ser entitats dipositries
de fons de pensions les entitats que compleixin
els requisits segents:
a) Ser entitat de crdit de conformitat amb la
normativa vigent en matria dentitats de crdit.
b) Tenir a Espanya el domicili social o sucursal.
c) Tenir com a activitat autoritzada la recepci
de fons del pblic en forma de dipsit, comptes
corrents o altres danlogues que comportin lo-
bligaci de la seva restituci i com a dipositaris
de valors per compte dels seus titulars representats
en forma de ttols o com a administradors de valors
representats en anotacions en compte.
d) Estar inscrita en el registre especial den-
titats dipositries de fons de pensions que sha
de crear al Ministeri dEconomia.
(...)
3. Shan de determinar reglamentriament les
condicions en qu les entitats dipositries de fons
de pensions poden contractar el dipsit dels actius
a qu es refereix el nmero 4 de larticle anterior.
(...)
5. Cada fons de pensions t un sola entitat
dipositria, sense perjudici de la contractaci de
diferents dipsits de valors o efectiu amb altres
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
entitats. Lentitat dipositria del fons de pensions
s responsable de la custdia dels valors o lefectiu
del fons de pensions sense que aquesta respon-
sabilitat es vegi afectada pel fet que sen confi
a un tercer la gesti, ladministraci o el dipsit.
Catorze. Modificaci del primer pargraf de lapar-
tat 2 de larticle 24 Ordenaci i supervisi adminis-
trativa.
2. Saplica a la inspecci dentitats gestores
i de fons de pensions el que disposa sobre la ins-
pecci dentitats asseguradores larticle 72 de la
Llei dordenaci i supervisi de les assegurances
privades.
Quinze. Nova denominaci de larticle 26 Normes
de publicitat i addici dun nou apartat 3.
Article 26. Normes de publicitat i contractaci.
(...)
3. En la mesura que lestructura i lorganitza-
ci del mercat dels plans de pensions ho permeti,
la contractaci de plans de pensions es pot dur
a terme per via electrnica.
Shabilita el ministre dEconomia perqu pugui
establir especialitats i limitacions respecte a les nor-
mes que, amb carcter general, regulen la contrac-
taci per via electrnica, atenent les particularitats
que puguin resultar de la contractaci dels plans
de pensions i dels seus partcips.
Setze. Modificaci de larticle 35 Infraccions admi-
nistratives. Es modifiquen el primer pargraf de lapar-
tat 1 de larticle 35 i la lletra c) de lapartat 5 i safegeix
una nova lletra d) a lapartat 5, que queden redactats
tal com segueix:
1. Les entitats gestores i dipositries, els pro-
motors de plans de pensions del sistema individual,
els experts actuaris i les seves societats, aix com
els qui ocupin crrecs dadministraci o direcci
en les entitats esmentades, els membres de la
comissi promotora i els membres de les comis-
sions i subcomissions de control dels plans i els
fons de pensions i els liquidadors que infringeixin
normes dordenaci i supervisi de plans i fons de
pensions incorren en responsabilitat administrativa
sancionable dacord amb el que disposa larticle
segent.
Aquest mateix rgim saplica a les entitats pro-
motores dels plans de pensions del sistema asso-
ciat i els crrecs dadministraci i direcci daques-
tes per la comissi dinfraccions amb motiu de
lexercici de les funcions prpies de la comissi
promotora.
5. Tenen la consideraci dinfraccions lleus:
(...)
c) En general, lincompliment de preceptes
dobservana obligatria compresos en les normes
dordenaci i supervisi dels plans i fons de pen-
sions que no constitueixin una infracci greu o molt
greu de conformitat amb el que disposen els dos
nmeros anteriors.
d) Lincompliment dels terminis i les condicions
previstos en la normativa relatius a la forma de
cobrament i reconeixement del dret a les pres-
tacions.
Disset. Modificaci de lapartat 1, addici dun nou
pargraf a lapartat 3 i addici dun nou pargraf a la-
partat 4 de larticle 36. Sancions administratives:
379
1. A les entitats gestores i dipositries de fons
de pensions i, si sescau, a les entitats promotores
de plans de pensions individuals els sn aplicables
les sancions administratives previstes per a les enti-
tats asseguradores en larticle 41 de la Llei dor-
denaci i supervisi de les assegurances privades,
i si b les de suspensi de lautoritzaci adminis-
trativa efectiva es refereix a lexercici dactivitat com
a gestora o dipositria de qualsevol fons de pen-
sions o, si sescau, a lhabilitaci per ser promotor
de plans de pensions del sistema individual.
3. (...)
Igualment s aplicable el rgim de larticle 42
de la Llei dordenaci i supervisi de les assegu-
rances privades als crrecs dadministraci i direc-
ci de les entitats promotores de plans de pensions
individuals aix com als de les entitats promotores
de plans associats que assumeixin les funcions de
comissi promotora. En aquests casos la inhabi-
litaci es refereix, segons els casos, a ocupar
crrecs dadministraci i direcci en entitats pro-
motores de plans de pensions individuals per exer-
cir funcions i facultats relatives a aquests plans.
4. (...)
Aix mateix la inobservana per part del bene-
ficiari del termini mxim previst a la normativa per
comunicar a lentitat gestora lesdeveniment de la
contingncia corresponent i per determinar el
moment i les formes de cobrament de les pres-
tacions del pla de pensions es pot sancionar amb
una multa que pot arribar fins a l1 per 100 del
valor dels drets econmics en el pla en el moment
en qu la inobservana es posi de manifest.
Divuit. Delegaci legislativa al Govern perqu aprovi
un text refs de la Llei de regulaci dels plans i els fons
de pensions:
Sautoritza el Govern perqu, en el termini de
dotze mesos a partir de lentrada en vigor daquesta
Llei, elabori i aprovi un text refs de la Llei de regu-
laci dels plans i els fons de pensions, on sintegrin,
degudament regularitzades, aclarides i sistematit-
zades:
a) La Llei 8/1987, de 8 de juny, de regulaci
dels plans i els fons de pensions.
b) El rgim financer especial daportacions i
prestacions als plans de pensions, establert per a
persones amb minusvalidesa, previst a la disposici
addicional dissetena de la Llei 40/1998, de 9 de
desembre, de limpost sobre la renda de les per-
sones fsiques, i altres normes tributries, i les dis-
posicions legals vigents que hagin introdut modi-
ficacions en aquest rgim.
c) Les disposicions sobre plans i fons de pen-
sions contingudes en aquesta Llei i en les restants
lleis sigui quina sigui la data dentrada en vigor.
TTOL II
Del social
CAPTOL I
Relacions laborals
Article 33. Jornada de treball i descansos en els vaixells
del registre especial.
Es modifica la disposici addicional quinzena de la
Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports de lEstat
380 Dimecres 16 gener 2002
i de la marina mercant, i shi afegeix un nou apartat,
el vuit, amb la redacci segent:
Vuit. Normativa aplicable en matria de jor-
nada laboral i descansos.
En matria de jornada laboral i descansos, els
vaixells inscrits en el Registre especial es regeixen
pel que disposen la Llei de lEstatut dels treballadors,
text refs aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995,
de 24 de mar, i la normativa sectorial especfica,
constituda pel Reial decret 1561/1995, de 21 de
setembre, sobre jornades especials de treball, o la
norma que el substitueixi, exceptuant el que disposa
lapartat 2 de larticle 35 de lEstatut dels treballadors,
que no s aplicable.
CAPTOL II
Seguretat Social
SECCI 1a NORMES GENERALS DE LA SEGURETAT SOCIAL
Article 34. Modificaci del text refs de la Llei general
de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legis-
latiu 1/1994, de 20 de juny.
U. El primer incs de la lletra b), apartat 1, de lar-
ticle 47 del text refs de la Llei sobre infraccions i san-
cions en lordre social, aprovat pel Reial decret legislatiu
5/2000, de 4 dagost, queda redactat en els termes
segents:
b) Les greus tipificades en larticle 25 amb
prdua de la prestaci o la pensi durant un perode
de tres mesos, llevat de les dels seus nmeros 2
i 3, respectivament, en les prestacions per inca-
pacitat temporal i en les prestacions i subsidis per
desocupaci, en qu la sanci s dextinci de la
prestaci.
Dos. Es modifica lapartat 1 de larticle 91 del
text refs de la Llei general de la Seguretat Social,
aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20
de juny, que queda redactat en els termes segents:
1. A la Tresoreria General de la Seguretat
Social es constitueix un fons de reserva de la Segu-
retat Social amb la finalitat datendre les necessitats
futures del sistema de la Seguretat Social i que
es dota amb crrec als excedents dels ingressos
que financen les despeses de carcter contributiu
i que resultin de la liquidaci dels pressupostos
de la Seguretat Social en cada exercici econmic,
sempre que les possibilitats econmiques i la situa-
ci financera del sistema ho permetin.
El Govern fixa en cada exercici econmic la quan-
tia dexcedents destinats a dotar el fons de reserva.
Aix mateix, el Govern, a proposta conjunta dels
ministres de Treball i Afers Socials, Economia i
Hisenda, determina la materialitzaci financera de
la reserva esmentada que efectua la Tresoreria
General de la Seguretat Social. Els rendiments de
qualsevol naturalesa que generin els actius finan-
cers pblics en els quals shagin materialitzat les
dotacions del fons de reserva, aix com els generats
pels saldos financers daquest, sintegren com a
dotacions del fons.
Les operacions dadquisici i disposici dels
actius financers dutes a terme en cada exercici fins
a lltim dia hbil tenen carcter extrapressupostari.
Lltim dia hbil de lexercici es duen a terme les
Suplement nm. 2
operacions que siguin necessries per a la seva
imputaci definitiva al pressupost de la Tresoreria
General de la Seguretat Social de conformitat amb
la situaci patrimonial del fons de reserva en aques-
ta data.
Tres. Saddicionen a lapartat 3 de larticle 126 del
text refs de la Llei general de la Seguretat Social, apro-
vat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny,
els pargrafs segents, aix com un nou apartat 4 al
dit article, en els termes segents:
La bestreta de les prestacions, en cap cas, no
pot excedir la quantitat equivalent a dues vegades
i mitja limport del salari mnim interprofessional
vigent en el moment del fet causant o, si sescau,
de limport del capital cost necessari per al paga-
ment anticipat, amb el lmit indicat per les entitats
gestores, les mtues o els serveis. En tot cas, el
clcul de limport de les prestacions o del capital
cost perqu les mtues o les empreses declarades
responsables daquelles en facin el pagament
inclou linters de capitalitzaci i el recrrec per
falta dassegurament establert per excloent-ne el
recrrec per falta de mesures de seguretat i higiene
en el treball a qu es refereix larticle 123 daquesta
Llei.
Els drets i les accions que, per subrogaci en
els drets i les accions dels beneficiaris, correspon-
guin a aquelles entitats, mtues o serveis davant
lempresari declarat responsable de prestacions per
resoluci administrativa o judicial o davant les enti-
tats de la Seguretat Social en funcions de garantia,
noms es poden exercir contra el responsable sub-
sidiari desprs de la prvia declaraci administra-
tiva o judicial dinsolvncia, provisional o definitiva,
de lempresari.
Quan, en virtut del que disposa aquest nmero,
les entitats gestores, les mtues i, si sescau, els
serveis comuns se subroguin en els drets i les
accions dels beneficiaris, aquells poden utilitzar
davant lempresari responsable la mateixa via admi-
nistrativa o judicial que shagi seguit per a lefec-
tivitat del dret i de lacci objecte de subrogaci.
4. A lentitat gestora competent correspon la
declaraci, en via administrativa, de la responsa-
bilitat pel que fa a les prestacions, sigui quina sigui
la prestaci de qu es tracti, aix com de lentitat
que, si sescau, hagi danticipar-la o constituir el
capital cost corresponent.
Quatre. Es fa una nova redacci de lapartat 1 de
larticle 131 bis del text refs de la Llei general de
la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu
1/1994, de 20 de juny, en els termes segents:
1. El dret al subsidi sextingeix pel transcurs
del termini mxim establert per a la situaci din-
capacitat temporal de qu es tracti; perqu el tre-
ballador ha rebut lalta mdica, amb declaraci din-
capacitat permanent o sense; perqu ha estat reco-
negut al beneficiari el dret a percebre la pensi
de jubilaci; per la incompareixena injustificada
en qualsevol de les convocatries per als exmens
i els reconeixements establerts pels metges adscrits
a lInstitut Nacional de la Seguretat Social o a la
Mtua dAccidents de Treball i Malalties Profes-
sionals de la Seguretat Social; o per mort.
Cinc. Safegeix a lapartat primer del nmero 3 de
larticle 131 bis del text refs de la Llei general de la
Seguretat Social el pargraf segent:
En el cas dalta mdica anterior a lesgotament
del termini mxim de durada de la situaci din-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
capacitat temporal, sense que hi hagi declaraci
ulterior dincapacitat permanent, subsisteix lobli-
gaci de cotitzar mentre no sextingeixi la relaci
laboral o fins que sextingeixi el termini mxim de
durada de la incapacitat temporal fixat a lapartat a)
del nmero 1 de larticle 128, si es produeix pos-
teriorment aquesta declaraci dinexistncia din-
capacitat permanent.
Sis. Es modifica larticle 166 del text refs de la
Llei general de la Seguretat Social, que queda redactat
en els termes segents:
Article 166. Jubilaci parcial.
1. Els treballadors que hagin assolit ledat ordi-
nria de jubilaci i compleixin els requisits per cau-
sar-hi dret poden accedir a la jubilaci parcial sense
necessitat de subscriure simultniament un con-
tracte de relleu.
2. Aix mateix, els treballadors que compleixin
les condicions exigides per tenir dret a la pensi
de jubilaci exceptuant ledat, que ha de ser inferior
en cinc anys, com a mxim, a lexigida amb carcter
general, poden accedir a la jubilaci parcial, en les
condicions previstes a lapartat 6 de larticle 12
de la Llei de lEstatut dels treballadors.
3. El gaudi de la pensi de jubilaci parcial en
ambds casos s compatible amb un lloc de treball
a temps parcial.
Set. Es modifica lapartat 3 de larticle 174 de la
Llei general de la Seguretat Social, text refs aprovat
pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en
els termes segents:
3. Els drets derivats de lapartat anterior que-
den sense efecte en els casos de larticle 101 del
Codi civil, sense perjudici del que sestableixi regla-
mentriament en el cas que es contregui un nou
matrimoni.
Vuit. Es modifica lapartat 2 de larticle 175 de la
Llei general de la Seguretat Social, text refs aprovat
pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en
els termes segents:
2. En els casos en qu el fill del causant no
efectu una feina lucrativa per compte daltri o propi,
o quan realitzant-la, els ingressos que obtingui en
cmput anual siguin inferiors al 75 per 100 del
salari mnim interprofessional que es fixi en cada
moment, tamb en cmput anual, pot ser bene-
ficiari de la pensi dorfandat sempre que, en la
data de la mort del causant, sigui menor de 22
anys dedat, o de 24 si no sobreviu cap dels pares.
Nou.
1. Safegeixen dos nous apartats, el 4 i el 5, a lar-
ticle 219 del text refs de la Llei general de la Seguretat
Social, amb el contingut segent:
4. Als efectes que es produeixi la prrroga
del subsidi fins a la seva durada mxima prevista
a larticle 216 daquesta Llei, cada vegada que se
nhagin meritat sis mesos de percepci, els bene-
ficiaris han de presentar una soicitud de prrroga,
acompanyada de la documentaci acreditativa del
manteniment dels requisits daccs. La soicitud
sha de formular en el termini que hi ha entre el
dia segent a la data desgotament del perode de
dret semestral i els 15 dies segents a la data del
venciment del perode de pagament de lltima
mensualitat meritada.
La durada del subsidi es prorroga des del dia
segent a la data desgotament del perode de dret
381
semestral si se soicita en el termini establert. En
un altre cas, el dret a la prrroga t efectivitat a
partir del dia segent al de la seva soicitud, i la
durada es redueix en els termes que recull la lletra b)
de lapartat 1 daquest article.
Per reconixer les prrrogues lentitat gestora
pot exigir als beneficiaris del subsidi que en el
moment que les soicitin subscriguin un compro-
ms de realitzar accions afavoridores de la seva
inserci laboral, i els serveis pblics docupaci han
daplicar als treballadors que hagin subscrit el com-
proms les accions esmentades.
5. Per mantenir la percepci del subsidi previst
a lapartat 1.3 de larticle 215 daquesta Llei, per
als treballadors ms grans de 52 anys, els bene-
ficiaris han de presentar davant de lentitat gestora
una declaraci de les seves rendes, acompanyada
de la documentaci acreditativa que correspongui.
Aquesta declaraci sha de presentar cada vega-
da que transcorrin dotze mesos des de la data del
naixement del dret o des de la data de lltima
represa, en el termini dels 15 dies segents a aquell
en qu es compleixi el perode assenyalat.
La falta daportaci de la declaraci en el termini
assenyalat implica la interrupci del pagament del
subsidi i de la cotitzaci a la Seguretat Social.
Laportaci de la declaraci fora del termini asse-
nyalat implica, si sescau, la represa de la meritaci
del dret amb efectes de la data en qu saporti
la declaraci esmentada.
2. El que preveuen els apartats 4 i 5 de larticle 219
del text refs de la Llei general de la Seguretat Social
saplica als subsidis per desocupaci que neixin a partir
de l1 de gener de 2002 i als nascuts anteriorment que
en la data esmentada sestiguin percebent o estiguin
pendents de percebres. Als subsidis nascuts anterior-
ment a l1 de gener de 2002, el que preveu lapartat 5,
abans esmentat, els s aplicable a partir que transcorrin
dotze mesos o un mltiple de dotze mesos des de la
data del naixement del dret o des de la data de lltima
represa.
Deu. Es modifica larticle 222 del text refs de la
Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial
decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, que queda
redactat en els termes segents:
Article 222. Desocupaci. Maternitat i incapacitat
temporal.
1. Quan el treballador estigui en situaci din-
capacitat temporal i durant aquesta sextingeixi el
seu contracte ha de continuar percebent la pres-
taci per incapacitat temporal en igual quantia que
la prestaci per desocupaci fins que sextingeixi
la situaci, i llavors passa a la situaci legal de
desocupaci en el cas que lextinci shagi produt
per alguna de les causes previstes a lapartat 1
de larticle 208 i a percebre, si compleix els requisits
necessaris, la prestaci per desocupaci contribu-
tiva que li correspongui si la seva percepci sha
iniciat en la data dextinci del contracte de treball,
o el subsidi per desocupaci.
En tot cas, es descompta del perode de per-
cepci de la prestaci per desocupaci, com a ja
consumit, el temps que hagi roms en la situaci
dincapacitat temporal a partir de la data de lex-
tinci del contracte de treball.
Lentitat gestora de les prestacions per desocu-
paci efectua les cotitzacions a la Seguretat Social
dacord amb el que preveu el pargraf b) de lapartat 1
de larticle 206, i en aquest cas assumeix
382 Dimecres 16 gener 2002
laportaci que correspon al treballador en la seva
totalitat per tot el perode que es descompti com
a consumit.
2. Quan el treballador estigui en situaci de
maternitat i durant aquesta sextingeixi el seu con-
tracte, per alguna de les causes previstes a lapar-
tat 1 de larticle 208, ha de continuar percebent
la prestaci per maternitat fins que sextingeixi la
situaci esmentada, i llavors passa a la situaci legal
de desocupaci i a percebre, si compleix els requi-
sits necessaris, la prestaci corresponent. En aquest
cas no es descompta del perode de percepci de
la prestaci per desocupaci de nivell contributiu
el temps que hagi roms en situaci de maternitat.
3. Quan el treballador estigui percebent la pres-
taci de desocupaci total i passi a la situaci din-
capacitat temporal que constitueixi una recaiguda
dun procs anterior iniciat durant la vigncia dun
contracte de treball, ha de percebre la prestaci
per aquesta contingncia en igual quantia que la
prestaci per desocupaci. En aquest cas, i en el
cas que el treballador continu en situaci dinca-
pacitat temporal una vegada finalitzat el perode
de durada establert inicialment per a la prestaci
per desocupaci, continua percebent la prestaci
per incapacitat temporal en la mateixa quantia en
qu la percebia.
Quan el treballador estigui percebent la prestaci
de desocupaci total i passi a la situaci dinca-
pacitat temporal que no constitueixi recaiguda dun
procs anterior iniciat durant la vigncia dun con-
tracte de treball, ha de percebre la prestaci per
aquesta contingncia en igual quantia que la pres-
taci per desocupaci. En aquest cas, i en el cas
que el treballador continu en situaci dincapacitat
temporal una vegada finalitzat el perode de durada
establert inicialment per a la prestaci per deso-
cupaci, continua percebent la prestaci per inca-
pacitat temporal en una quantia igual al 75% del
salari mnim interprofessional, exclosa la part pro-
porcional de les pagues extres.
Quan el treballador estigui percebent la prestaci
per desocupaci total i passi a la situaci de mater-
nitat ha de percebre la prestaci per aquesta ltima
contingncia en la quantia que correspongui.
El perode de percepci de la prestaci per deso-
cupaci no samplia per la circumstncia que el
treballador passi a la situaci dincapacitat temporal
o maternitat. Durant la situaci esmentada, lentitat
gestora de les prestacions per desocupaci con-
tinua satisfent les cotitzacions a la Seguretat Social
de conformitat amb el que preveu el pargraf b)
de lapartat 1 de larticle 206.
Onze. Sintrodueix una nova disposici addicional,
la vint-i-cinquena, al text refs de la Llei general de la
Seguretat Social, en els termes segents:
Disposici addicional vint-i-cinquena. Normes de
procediment.
1. La tramitaci de les prestacions i els altres
actes en matria de Seguretat Social, inclosa la
protecci per desocupaci, que no tinguin carcter
recaptador o sancionador sha dajustar al que dis-
posa la Llei de rgim jurdic de les administracions
pbliques i del procediment administratiu com,
amb les especialitats que shi preveuen per a
aquests actes quant a impugnaci i revisi dofici,
aix com amb les que estableixen aquesta disposici
addicional o altres disposicions que siguin apli-
cables.
2. En els procediments iniciats a soicitud dels
interessats, una vegada transcorregut el termini
Suplement nm. 2
mxim per dictar-hi la resoluci i notificar-la que
fixa la norma reguladora del procediment de qu
es tracti sense que shagi dictat resoluci expressa,
es considera desestimada la petici per silenci
administratiu.
Sexceptuen del que disposa el pargraf anterior
els procediments relatius a la inscripci dempreses
i a lafiliaci, altes i baixes i variacions de dades
dels treballadors iniciats a soicitud dels interes-
sats, aix com els de convenis especials, en qu
la falta de resoluci expressa en el termini previst
t com a efecte lestimaci de la respectiva soi-
citud per silenci administratiu.
Dotze. Es modifica la disposici transitria catorze-
na del text refs de la Llei general de la Seguretat Social,
aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de
juny, que queda redactada en els termes segents:
Disposici transitria catorzena. Aplicaci pau-
latina del finanament dels complements a
mnims de les pensions contributives de la Segu-
retat Social.
El que disposa lapartat 2 de larticle 86 daques-
ta Llei, pel que fa als complements a mnims, sha
de dur a terme, de manera paulatina, en un termini
que no superi els 12 anys, comptats a partir de
l1 de gener de 2002, en els termes que estableixi
la corresponent llei de pressupostos generals de
lEstat per a cada exercici econmic.
Fins que no conclogui el perode al qual es refe-
reix el pargraf anterior, el cost dels complements
a mnims, en la part no coberta per les aportacions
de lEstat als exercicis respectius, es finana amb
crrec als altres recursos generals del sistema.
Article 35. Modificaci del text refs de la Llei sobre
infraccions i sancions en lordre social, aprovat pel
Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 dagost.
Es modifica lapartat 1 de larticle 21 del text refs
de la Llei sobre infraccions i sancions en lordre social,
aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 dagost,
que queda redactat en els termes segents:
1. No conservar, durant quatre anys, la docu-
mentaci o els registres o els suports informtics
en els quals shagin transms les dades correspo-
nents que acreditin el compliment de les obliga-
cions en matria dafiliaci, altes, baixes o varia-
cions que, si sescau, es produeixin en relaci amb
les matries esmentades, aix com els documents
de cotitzaci i els rebuts justificatius del pagament
de salaris i del pagament delegat de prestacions.
Article 36. Adopci de mesures cautelars en el man-
teniment del dret a la percepci de prestacions.
Sinclou una nova disposici addicional, dissetena bis,
al text refs de la Llei general de la Seguretat Social,
aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de
juny, amb el contingut segent:
1. El fet que els beneficiaris o els causants
de les prestacions econmiques del sistema de la
Seguretat Social incompleixin lobligaci de presen-
tar, en els terminis legals establerts, declaracions
preceptives o documents, antecedents, justificants
o dades que no figurin en lentitat, quan hi siguin
requerits i sempre que aquests puguin afectar la
conservaci del dret a les prestacions, pot donar
lloc que les entitats gestores de la Seguretat Social
adoptin les mesures preventives necessries, mit-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
janant la suspensi cautelar de labonament da-
questes prestacions, fins que els beneficiaris o cau-
sants acreditin degudament que es compleixen els
requisits legals imprescindibles per al manteniment
del dret a aquelles.
2. El que preveu lapartat anterior sentn sense
perjudici del que estableix larticle 47.4 del text refs
de la Llei sobre infraccions i sancions en lordre
social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000,
de 4 dagost.
Article 37. Supressi del llibre de matrcula del personal.
U. Queda suprimida lobligaci dels empresaris de
portar un llibre de matrcula del personal imposada per
larticle 101 del text refs de la Llei general de la Segu-
retat Social.
Dos. Queden derogats larticle 101 sobre el llibre
de matrcula de personal del text refs de la Llei general
de la Seguretat Social i lapartat 3 de larticle 22 del
text refs de la Llei sobre infraccions i sancions en lordre
social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4
dagost.
Article 38. Renda activa dinserci.
Shabilita el Govern perqu reguli per a lany 2002,
dins de lacci protectora per desocupaci i amb el rgim
financer i de gesti establert en el captol V del ttol III
del text refs de la Llei general de la Seguretat Social,
aprovada pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de
juny, lestabliment duna ajuda especfica, denominada
renda activa dinserci, dirigida als aturats amb especials
necessitats econmiques i dificultats per trobar feina,
que adquireixin el comproms de realitzar actuacions afa-
voridores de la seva inserci laboral.
SECCI 2a NORMES RELATIVES ALS RGIMS ESPECIALS
DE LA SEGURETAT SOCIAL
Article 39. Modificaci del text refs de la Llei de la
Seguretat Social de les Forces Armades, aprovat pel
Reial decret legislatiu 1/2000, de 9 de juny.
Safegeix un nou apartat, el 7, a larticle 7 del text
refs de la Llei sobre Seguretat Social de les Forces
Armades, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2000,
de 9 de juny, amb la redacci segent:
7. Lobligaci de pagament de les cotitzacions
a lInstitut Social de les Forces Armades prescriu
al cap de quatre anys a comptar des de la data
en qu es van haver dingressar preceptivament.
La prescripci queda interrompuda per les causes
ordinries i, en tot cas, per qualsevol actuaci admi-
nistrativa, realitzada amb coneixement formal de
lobligat al pagament de la cotitzaci conduent a
liquidar o recaptar el deute i, especialment, pel
requeriment al deutor.
Article 40. Rgim de Seguretat Social del personal
docent universitari amb plaa vinculada.
U. Els catedrtics i els professors duniversitat que,
pel fet dhaver passat a ocupar places vinculades amb
les institucions sanitries de la Seguretat Social en virtut
de concerts subscrits posteriorment a l1 de gener
de 2000, no shagin pogut acollir a lopci prevista a
lapartat 1 de larticle 27 de la Llei 55/1999, de 29
de desembre, de mesures fiscals, administratives i de
lordre social, i que a lentrada en vigor dels concerts
esmentats estiguin ocupant una plaa de catedrtic o
383
professor de cossos universitaris i una altra de comple-
mentria com a personal estatutari o assimilat de les
institucions sanitries de la Seguretat Social, poden
optar, per una sola vegada, abans del 30 de juny de
lany 2002 i amb efectes d1 de juliol del mateix any,
per quedar inclosos exclusivament en el rgim general
de la Seguretat Social o enquadrats en el rgim especial
de la Seguretat Social dels funcionaris civils de lEstat.
Si transcorregut aquest termini no sexerceix expres-
sament lopci a la qual es refereix el pargraf anterior,
aquest personal docent universitari queda obligatria-
ment incls en el rgim especial de la Seguretat Social
dels funcionaris civils de lEstat, i causa la baixa con-
segent en el rgim general de la Seguretat Social.
Dos. No obstant el que estableix lapartat anterior,
el personal docent universitari esmentat que hagi optat
per pertnyer al rgim general de la Seguretat Social
queda incls obligatriament en el rgim especial de
la Seguretat Social dels funcionaris civils de lEstat quan,
continuant la seva funci docent, es desvinculi per qual-
sevol motiu de la plaa de facultatiu especialista que
va originar al seu dia el dret dopci.
Article 41. Actualitzaci del rgim de Seguretat Social
dels notaris.
Sautoritza el Govern perqu, en el termini dun any,
integri en el rgim especial de la Seguretat Social dels
treballadors per compte propi o autnoms, i en els termes
que reglamentriament sestableixin, els membres del
cos nic de notaris a qu es refereix la disposici addi-
cional vint-i-quatrena de la Llei 55/1999, de 29 de
desembre, de mesures fiscals, administratives i de lordre
social.
CAPTOL III
Procediment laboral
Article 42. Modificaci del text refs de la Llei de pro-
cediment laboral, aprovat pel Reial decret legislatiu
2/1995, de 7 dabril.
Es fa una nova redacci de larticle 71 del text refs
de la Llei de procediment laboral, aprovat pel Reial decret
legislatiu 2/1995, de 7 dabril, que queda tal com
segueix:
Article 71.
1. Per formular una demanda en matria de
Seguretat Social s requisit necessari que els inte-
ressats interposin una reclamaci prvia davant de
lentitat gestora o la Tresoreria General de la Segu-
retat Social corresponent.
2. La reclamaci prvia sha dinterposar,
davant de lrgan que va dictar la resoluci, en
el termini de trenta dies des que es va notificar,
si s expressa, o des de la data en qu, de con-
formitat amb la normativa reguladora del proce-
diment de qu es tracti, shagi de considerar produt
el silenci administratiu.
Si la resoluci, expressa o presumpta, lha dic-
tada una entitat coaboradora, la reclamaci prvia
sinterposa, en el mateix termini, davant de lrgan
corresponent de lentitat gestora o el servei com
quan sigui competent.
3. Quan en el reconeixement inicial o la modi-
ficaci dun acte o dret en matria de Seguretat
Social lentitat corresponent estigui obligada a pro-
cedir-hi dofici, en el cas que no es produeixi un
acord o una resoluci, linteressat pot soicitar que
es dicti, i aquesta soicitud t valor de reclamaci
prvia.
384 Dimecres 16 gener 2002
4. Formulada la reclamaci prvia en qualsevol
dels casos esmentats en aquest article, lentitat ha
de contestar-hi expressament en el termini de qua-
ranta-cinc dies. En cas contrari sentn denegada
la reclamaci per silenci administratiu.
5. La demanda sha de formular en el termini
de trenta dies, a comptar des de la data en qu
es notifiqui la denegaci de la reclamaci prvia
o des del dia en qu es consideri denegada per
silenci administratiu.
6. Les entitats gestores i la Tresoreria General
de la Seguretat Social expedeixen un rebut de pre-
sentaci o segellen degudament, amb indicaci de
la data, les cpies de les reclamacions que shi adre-
cin en compliment del que disposa aquesta Llei.
Aquest rebut o cpia segellada ha dacompanyar
la demanda inexcusablement.
CAPTOL IV
Ajuts als afectats per delictes de terrorisme
Article 43. Modificaci de la Llei 13/1996, de 30 de
desembre, de mesures fiscals, administratives i de
lordre social. Rgim dindemnitzacions a les vctimes
del terrorisme.
Es modifiquen els preceptes segents de la Llei
13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals,
administratives i de lordre social.
U. Es modifica lapartat 9 de larticle 94 de la Llei
13/1996, que queda redactat de la manera segent:
9. Igualment es poden rescabalar les despe-
ses per tractaments mdics, prtesis i intervencions
quirrgiques en la quantia no coberta per qualsevol
sistema de previsi a qu la vctima estigui acollida.
Les vctimes i els seus familiars han de rebre
amb carcter immediat lassistncia psicolgica i,
si sescau, psicopedaggica, que calgui, i a aquests
efectes lAdministraci de lEstat ha destablir els
concerts oportuns amb altres administracions pbli-
ques o amb entitats privades especialitzades en
aquesta assistncia.
Lassistncia psicolgica i psicopedaggica s
incompatible amb la que altres administracions
pbliques puguin prestar pel mateix motiu.
Dos. Es modifica lapartat 10 de larticle 94 de la
Llei 13/1996, en la redacci que en fa larticle 48 de
la Llei 66/1997, de 30 de desembre, de mesures fiscals,
administratives i de lordre social, que queda amb la
redacci segent:
10. Els rescabalaments per danys materials
tenen carcter subsidiari respecte de qualssevol
altres reconeguts per les administracions pbliques
o derivats de contractes dassegurana, que shan
de reduir en la quantitat percebuda per aquests
conceptes i comprenen tant els causats a lhabi-
tatge habitual de les persones fsiques, com els
produts en establiments mercantils i industrials,
o elements productius de les empreses, aix com
a les seus de partits poltics, sindicats i organit-
zacions socials, i shan dajustar als criteris
segents:
a) Als habitatges habituals de les persones fsi-
ques, sn objecte de rescabalament els danys
soferts en lestructura, les instaacions i el mobiliari
que resulti necessari reposar perqu els habitatges
recuperin les seves condicions anteriors dhabita-
bilitat, excloent-ne els elements de carcter sump-
tuari. En habitatges que no tinguin el carcter de
Suplement nm. 2
residncia habitual el rescabalament comprn el 50
per 100 dels danys, amb el lmit de 90.151,82
euros per habitatge.
b) En el cas destabliments mercantils o indus-
trials, el rescabalament comprn el 100 per 100
del valor de les reparacions necessries per posar
novament en funcionament els establiments
esmentats amb un mxim de 90.151,82 euros per
establiment.
No sn rescabalables els danys causats a esta-
bliments de titularitat pblica.
Amb independncia dels rescabalaments per
danys previstos en aquest nmero, lAdministraci
General de lEstat, en casos excepcionals i, en par-
ticular, quan, com a conseqncia de lacte terro-
rista, quedi interrompuda lactivitat duna empresa,
amb risc de perdre els seus llocs de treball, pot
acordar el subsidi de prstecs destinats a la represa
daquesta activitat, que consisteix a abonar a len-
titat de crdit prestadora la diferncia que hi hagi
entre els pagaments damortitzaci de capital i inte-
ressos, al tipus dinters fixat per lentitat presta-
dora, i els que correspondrien al tipus dinters sub-
sidiat, que sha de determinar en les normes de
desplegament.
LAdministraci General de lEstat tamb pot
subscriure convenis amb entitats de crdit a fi que
aquestes estableixin modalitats de crdits a inters
baix, amb la finalitat indicada en el pargraf
precedent.
En el cas de seus de partits poltics, sindicats
i organitzacions socials, el rescabalament comprn
el 100 per 100 del valor de les reparacions neces-
sries perqu recuperin les seves condicions ante-
riors i puguin reprendre lactivitat.
LAdministraci General de lEstat pot encarregar
la reparaci dels immobles esmentats els apartats
anteriors a empreses constructores, i abonar-ne
limport a aquestes directament. Els contractes
administratius als quals donin lloc les obres de repa-
raci es tramiten pel procediment demergncia
previst a larticle 72 del Reial decret legislatiu
2/2000, de 16 de juny, pel qual saprova el text
refs de la Llei de contractes de les administracions
pbliques.
Sense perjudici daix, lAdministraci General
de lEstat pot subscriure convenis amb altres admi-
nistracions pbliques, a fi que aquestes assumeixin
lexecuci de les obres de reparaci, i aquella na-
bona limport.
Els damnificats que shagin beneficiat dobres
de reparaci realitzades per lAdministraci General
de lEstat perden el dret a reclamar al Consorci
de Compensaci dAssegurances les indemnitza-
cions corresponents als danys reparats en els bns
assegurats, les quals sn percebudes per lempresa
executora de les obres o per lAdministraci actuant
mitjanant un conveni, de conformitat amb els peri-
tatges oficials daquest Consorci.
c) Els danys causats en vehicles particulars aix
com els soferts pels destinats al transport terrestre
de persones o mercaderies sn rescabalables, llevat
dels de titularitat pblica. Perqu la indemnitzaci
sigui procedent, s requisit indispensable que hi
hagi una assegurana obligatria de lautombil,
vigent en el moment del sinistre.
El rescabalament comprn limport de les des-
peses necessries per a la seva reparaci. En cas
de destrucci del vehicle, o quan la reparaci sigui
superior al seu valor venal, la indemnitzaci s equi-
valent a limport dadquisici en el mercat dun vehi-
cle de similars caracterstiques tcniques i condi-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
cions ds al sinistrat, amb el lmit mxim de
21.035,42 euros. El rescabalament t carcter sub-
sidiari respecte de qualssevol altres reconeguts per
les administracions pbliques o derivats de con-
tractes dassegurana, i es redueixen en una quan-
tia igual al valor dels rescabalaments o les indem-
nitzacions esmentats, si hi concorren.
d) LAdministraci General de lEstat pot con-
tribuir a sufragar les despeses que origini lallot-
jament provisional de les persones que, com a con-
seqncia dun atemptat terrorista, hagin daban-
donar temporalment el seu habitatge i mentre se-
fectuen les obres de reparaci. A aquests efectes,
pot subscriure convenis o acords amb altres admi-
nistracions pbliques o amb organitzacions espe-
cialitzades en lauxili o lassistncia a damnificats
en situacions de sinistre o catstrofe.
Tres. Es modifica lapartat 11 de larticle 94 de la
Llei 13/1996, que queda amb la redacci segent:
11. Les prestacions que regulen els nmeros
anteriors sn aplicables als fets ocorreguts a partir
del dia 1 de gener de 2002.
Aix no obstant, els ajuts destudi i els dassis-
tncia psicolgica a les vctimes del terrorisme es
poden concedir de conformitat amb el que esta-
bleixin les normes de desplegament daquest pre-
cepte, sigui quina sigui la data de comissi de lac-
tivitat delictiva causant del dany que va donar ori-
gen a la seva condici de vctimes.
Quatre. Es modifica lapartat 12 de larticle 94 de
la Llei 13/1996, en la redacci que en fa la Llei 66/1997,
de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives
i de lordre social, que queda redactat de la manera
segent:
12. Sense perjudici dels rescabalaments i els
ajuts previstos en els nmeros anteriors, el ministre
de lInterior pot concedir ajuts extraordinaris per
paiar situacions de necessitat personal o familiar
de les vctimes, no cobertes o cobertes de manera
notriament insuficient pels ajuts ordinaris.
Aquests ajuts es destinen especialment a reparar
els perjudicis econmics causats a persones que,
havent estat objecte damenaces, sofreixin atacs
en els seus bns i propietats.
Cinc. Es modifica larticle 96 de la Llei 13/1996,
que queda amb la redacci segent:
Article 96. Competncies per al reconeixement
dels rescabalaments.
Els procediments per al reconeixement dels res-
cabalaments els tramita i resol el Ministeri de lIn-
terior. Les resolucions que shi dictin exhaureixen
la via administrativa i poden ser objecte de recurs
potestativament en reposici o impugnades direc-
tament davant de lordre jurisdiccional contencis
administratiu.
Per a la qualificaci de les lesions s preceptiu
el dictamen ems per lequip de valoraci dinca-
pacitats que determini lInstitut Nacional de la Segu-
retat Social, al qual sintegra un representant del
Ministeri de lInterior. Aix no obstant, la qualifi-
caci de les incapacitats dels membres de les For-
ces Armades, la Gurdia Civil o el Cos Nacional
de Policia lefectuen els tribunals mdics superiors
respectius. La qualificaci de les lesions perma-
nents no invalidants la pot efectuar, si sescau, las-
sessoria mdica adscrita a la unitat administrativa
instructora dels rescabalaments.
385
La taxaci pericial dels danys materials la duen
a terme els serveis competents del Consorci de
Compensaci dAssegurances al qual es reintegra
limport dels costos causats en la taxaci dels bns
no coberts per contractes dassegurances.
En els expedients de rescabalament de danys
materials de quantia inferior a 1.803,04 euros nhi
ha prou, per reconixer-los en la resoluci admi-
nistrativa corresponent, amb linforme pericial del
Consorci de Compensaci dAssegurances.
Les avaluacions mesurades de les lesions i les
taxacions pericials dels danys materials, quan
siguin determinants per adoptar la resoluci, sus-
penen el procediment fins que sincorporin a lex-
pedient indemnitzatori.
El Ministeri de lInterior pot demanar, en lexercici
de les competncies derivades daquest article, les
dades sobre els procediments de reconeixement de
pensions extraordinries per terrorisme relacionats
amb els soicitants que figurin als fitxers de lInstitut
Nacional de la Seguretat Social i la Direcci General
de Costos de Personal i Pensions Pbliques.
Sis. Es modifica la disposici transitria tercera de
la Llei 13/1996, que queda redactada de la manera
segent:
Disposici transitria tercera. Procediment de
concessi de rescabalaments a vctimes de ban-
des armades i elements terroristes.
U. Els rescabalaments per danys corporals i
materials causats per activitats delictives comeses
per bandes armades i elements terroristes ante-
riorment al dia 1 de gener de 2002 es regulen
per la normativa vigent fins a aquesta data.
Dos. Aix no obstant, mentre no es dictin les
normes de desplegament a qu es refereix larti-
cle 93 daquesta Llei, s aplicable als procediments
de concessi de rescabalaments a vctimes de ban-
des armades i elements terroristes i de delictes de
terrorisme en general el Reial decret 1211/1997,
de 18 de juliol, en el que no soposi a aquesta
disposici.
Article 44. Modificaci de la Llei 14/2000, de 29 de
desembre, de mesures fiscals, administratives i de
lordre social.
Es modifica la disposici addicional novena de la Llei
14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, admi-
nistratives i de lordre Social, que queda redactada de
la manera segent:
Disposici addicional novena. mbit daplicaci
de la Llei 32/1999, de 8 doctubre, de solidaritat
amb les vctimes del terrorisme.
U. Lmbit temporal daplicaci de la Llei
32/1999 sestn als fets previstos en la dita Llei,
esdevinguts entre l1 de gener de 2002 i el 31
de desembre de 2002, sense perjudici dels altres
ajuts que puguin correspondre per aquests fets
dacord amb lordenament jurdic.
Dos. Quan en virtut duna sentncia ferma es
reconegui una indemnitzaci en concepte de res-
ponsabilitat civil per fets esdevinguts posteriorment
al 10 doctubre de 1999, superior a la quantitat
global percebuda pels conceptes previstos en la
Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures
fiscals, administratives i de lordre social, i en la
Llei 32/1999, lAdministraci General de lEstat ha
dabonar la diferncia a linteressat.
386 Dimecres 16 gener 2002
Tres. El termini per soicitar els ajuts previstos
en la Llei 32/1999, per fets ocorreguts entre l1
de gener de 2002 i el 31 de desembre de 2002
s dun any comptat a partir de la data en la qual
sha produt.
TTOL III
Del personal al servei de les administracions
pbliques
CAPTOL I
Personal funcionari i estatutari
SECCI 1a COSSOS I ESCALES
Article 45. Accs dels funcionaris del cos de mestres
que ocupen places en els equips dorientaci edu-
cativa i psicopedaggica al cos de professors den-
senyament secundari.
U. Les administracions educatives competents
poden convocar un concurs-oposici, torn especial, per
accedir al cos de professors densenyament secundari,
especialitat de psicologia i pedagogia, en el qual noms
poden participar els funcionaris del cos de mestres que,
amb la titulaci de llicenciats en psicologia o pedagogia,
ocupin places amb carcter definitiu en el seu mbit
de gesti, obtingudes per concurs pblic de mrits, en
els serveis dorientaci o assessorament psicopedaggic.
Dos. El concurs oposici al qual es refereix el nme-
ro u sajusta al que disposa el Reial decret 575/1991,
de 22 dabril, pel qual es regula la mobilitat entre els
cossos docents i ladquisici de la condici de catedrtic.
En la fase de concurs es valora especialment el temps
de servei en les destinacions que ocupin.
Tres. Els qui superin el procediment selectiu queden
destinats a la mateixa plaa que ocupen.
Article 46. Integraci de personal laboral del Centre
dInvestigacions Energtiques, Mediambientals i Tec-
nolgiques (CIEMAT), en les escales dels organismes
pblics dinvestigaci.
U. El personal laboral fix del Centre dInvestigacions
Energtiques, Mediambientals i Tecnolgiques (CIEMAT)
que a lentrada en vigor daquesta Llei ocupi llocs de
treball en qu dugui a terme activitats dinvestigaci,
es pot integrar, mitjanant el procediment previst a la-
partat 5 daquest article, a lescala dinvestigadors titulars
dels organismes pblics dinvestigaci, dependent del
Ministeri de Cincia i Tecnologia, sempre que compleixi
els requisits segents:
a) Estar en possessi del ttol de doctor.
b) Haver dut a terme activitats dinvestigaci en el
Centre dInvestigacions Energtiques, Mediambientals i
Tecnolgiques (CIEMAT) durant un mnim de cinc anys
al llarg dels deu anys anteriors a lentrada en vigor da-
questa Llei o a la presentaci de la soicitud dintegraci.
Dos. El personal laboral fix que a lentrada en vigor
daquesta Llei hagi soicitat la integraci i no compleixi
algun dels requisits establerts en els apartats a) i b) de
lapartat u ha de continuar ocupant els seus actuals llocs
de treball, i es pot integrar en lescala dinvestigadors
titulars dels organismes pblics dinvestigaci quan com-
pleixi els requisits esmentats.
Tres. El personal laboral fix que a lentrada en vigor
daquesta Llei ocupi llocs de treball en els quals es duguin
a terme activitats de disseny, aplicaci, manteniment i
millora en instaacions cientfiques experimentals, o fun-
Suplement nm. 2
cions dassessorament, anlisi i informes en les seves
especialitats respectives, en el Centre dInvestigacions
Energtiques, Mediambientals i Tecnolgiques (CIEMAT),
es pot integrar, pel procediment previst a lapartat 5 da-
quest article, en lescala de tcnics superiors especialistes
dels organismes pblics dinvestigaci, dependent del
Ministeri de Cincia i Tecnologia, sempre que compleixi
els requisits segents:
a) Estar en possessi del ttol de llicenciat, enginyer
o arquitecte.
b) Estar duent a terme les activitats esmentades en
el Centre dInvestigacions Energtiques, Mediambientals
i Tecnolgiques (CIEMAT) a lentrada en vigor daquesta
Llei.
Quatre. Els casos singulars de personal laboral fix
que, a lentrada en vigor daquesta Llei, ocupin llocs de
treball en els altres organismes pblics dinvestigaci
adscrits al Ministeri de Cincia i Tecnologia i que com-
pleixin els requisits establerts en els apartats 1 o 3 da-
quest article, poden participar en les proves selectives
a les quals es refereix lapartat segent.
Cinc. La integraci del personal esmentat en els
apartats anteriors es du a terme a travs de la superaci
de les proves selectives especfiques que es convoquin
a aquest efecte, de manera conjunta, i que consisteixen
en un concurs oposici. El personal que ingressi en les
escales a qu es refereix aquest article conserva el rgim
de Seguretat Social que tingui anteriorment.
Sis. Laplicaci de les mesures previstes a aquest
article no suposa un increment en la despesa pblica.
Article 47. Creaci descales de tcnics especialistes
i de personal de suport a la investigaci dels orga-
nismes pblics dinvestigaci, dependents del Minis-
teri de Cincia i Tecnologia.
U. Es crea lescala de tcnics especialistes de grau
mitj dels organismes pblics dinvestigaci dependents
del Ministeri de Cincia i Tecnologia, que hi queda ads-
crita i classificada en el grup B de la Llei 30/1984, de 2
dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica.
Dos. Es creen les escales segents de personal de
suport a la investigaci adscrites al Ministeri de Cincia
i Tecnologia:
a) Escala dajudants dinvestigaci dels organismes
pblics dinvestigaci dependents del Ministeri de Cin-
cia i Tecnologia, que es classifica en el grup C de la
Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma
de la funci pblica.
b) Escala dauxiliars dinvestigaci dels organismes
pblics dinvestigaci dependents del Ministeri de Cin-
cia i Tecnologia, que es classifica en el grup D de la
Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma
de la funci pblica.
Tres. Es poden integrar en lescala de tcnics espe-
cialistes de grau mitj a qu es refereix lapartat u da-
quest article els funcionaris de carrera que, en el moment
de lentrada en vigor daquesta llei, estiguin en situaci
de servei actiu en qualsevol dels organismes pblics din-
vestigaci dependents del Ministeri de Cincia i Tec-
nologia i compleixin, aix mateix, els requisits segents:
a) Estar en possessi del ttol de diplomat univer-
sitari, enginyer tcnic, arquitecte tcnic o qualsevol altre
ttol equivalent.
b) Pertnyer com a funcionaris de carrera a cossos,
escales o places del grup B.
c) Estar duent a terme activitats de suport i coa-
boraci en matria de disseny, aplicaci, manteniment
i millora dinstaacions cientfiques; realitzar informes,
estudis o anlisis en les seves especialitats respectives,
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
i, en general, participar en la gesti tcnica de plans,
projectes, programes o aplicacions i resultats de la
investigaci.
Quatre. Es poden integrar en lescala dajudants din-
vestigaci a la qual es refereix lapartat 2.a) daquest
article els funcionaris de carrera que, en el moment den-
trada en vigor daquesta Llei, estiguin en servei actiu
en algun dels organismes pblics dinvestigaci depen-
dents del Ministeri de Cincia i Tecnologia i compleixin,
aix mateix, els requisits segents:
a) Estar en possessi del ttol de batxiller superior,
BUP, batxillerat, formaci professional de 2n grau o
equivalent.
b) Pertnyer com a funcionaris de carrera a cossos,
escales o places del grup C.
c) Estar duent a terme activitats daplicaci en rela-
ci amb mtodes, processos o sistemes cientfics o tc-
nics ja establerts; realitzar assaigs, anlisis i experiments
de carcter rutinari; manejar equips o instruments cien-
tfics, o realitzar preses, preparacions i tractaments de
mostres.
Cinc. Es poden integrar en lescala dauxiliars din-
vestigaci a qu es refereix lapartat 2.b) daquest article
els funcionaris de carrera que, en el moment dentrada
en vigor daquesta Llei, estiguin en servei actiu en algun
dels organismes pblics dinvestigaci dependents del
Ministeri de Cincia i Tecnologia i compleixin, aix mateix,
els requisits segents:
a) Estar en possessi del ttol de graduat escolar,
graduat en educaci secundria, formaci professional
de 1r grau o equivalent.
b) Pertnyer com a funcionaris de carrera a cossos,
escales o places del grup D.
c) Estar duent a terme activitats repetitives dacord
amb les normes o les pautes cientfiques o tcniques
establertes prviament; fer mesuraments o clculs sen-
zills, o dur a terme qualsevol altre treball que requereixi
coneixements o tcniques de carcter elemental.
Sis. La integraci en cada una de les escales creades
en aquest article es fa a petici dels interessats i amb
la comprovaci prvia dels requisits exigits per una
comissi de valoraci integrada per representants dels
ministeris de Cincia i Tecnologia, dAdministracions
Pbliques i dels organismes pblics dinvestigaci.
Set. Els funcionaris que sintegrin en les escales que
es creen en aquest article conserven el rgim de Segu-
retat Social que tinguessin en el moment de la integraci,
i continuen ocupant els seus llocs de treball actuals pas-
sant a la situaci dexcedncia voluntria a la qual es
refereix larticle 29.3.a) de la Llei 30/1984, de 2 dagost,
de mesures per a la reforma de la funci pblica, en
els seus cossos, escales o places dorigen.
Les places que es creen per integrar els funcionaris
en les noves escales a qu es refereix aquest article
es financen amb crrec a les dotacions pressupostries
corresponents als llocs ocupats pels interessats o a les
places que estiguin vacants en les relacions de llocs
de treball dels corresponents grups de classificaci.
Vuit. La mobilitat dels funcionaris de les noves esca-
les sha destablir reglamentriament tenint en compte
les especialitats respectives i les titulacions, les expe-
rincies i els coneixements dels interessats.
Nou. Les vacants que es produeixin com a conse-
qncia de les integracions que preveu aquest article
han de ser amortitzades.
Deu. La creaci de les escales a qu es refereix
aquest article no suposa cap increment de la despesa
pblica.
387
Article 48. Cossos estadstics.
Es modifica la denominaci dels cossos especials
destadstica de lAdministraci General de lEstat, que
passen a denominar-se de la manera segent:
El cos destadstics facultatius passa a denominar-se:
cos superior destadstics de lEstat.
El cos destadstics tcnics diplomats passa a deno-
minar-se: cos de diplomats en estadstica de lEstat.
Article 49. Creaci dels cossos tcnics del Ministeri
dHisenda.
U. Creaci dels cossos tcnics.
1. Es crea el cos tcnic dhisenda, pertanyent al
grup B dels previstos en larticle 25 de la Llei 30/1984,
de 2 dagost, de mesures per a la reforma de la funci
pblica, i adscrit a lAgncia Estatal dAdministraci Tri-
butria. Les seves funcions sn les relatives a la gesti,
la inspecci i la recaptaci del sistema tributari estatal
i del sistema duaner, adequades als requisits i les proves
per a lingrs en aquest cos.
2. Es crea el cos tcnic dauditoria i comptabilitat,
pertanyent al grup B dels previstos en larticle 25 de
la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la refor-
ma de la funci pblica, i adscrit al Ministeri dHisenda.
Les seves funcions sn les relatives a la gesti en matria
de comptabilitat pblica, funci interventora i de control
financer i auditoria en el sector pblic, i tamb a fer
el pressupost, adequades als requisits i les proves per
a lingrs en aquest cos.
3. Es crea el cos tcnic de gesti cadastral, per-
tanyent al grup B dels previstos en larticle 25 de la
Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma
de la funci pblica, i adscrit al Ministeri dHisenda. Les
seves funcions sn les relatives a la gesti cadastral,
excepte aquelles per a les quals calgui estar en possessi
de ttol facultatiu, adequades als requisits i les proves
per a lingrs en aquest cos.
4. El cos de gesti de la hisenda pblica i les seves
especialitats queden extingits quan entri en vigor aques-
ta Llei.
Dos. Integraci de funcionaris.
1. Queden automticament integrats en el cos tc-
nic dHisenda els funcionaris del cos de gesti de la
hisenda pblica que a lentrada en vigor daquesta Llei
estiguin en possessi dalguna o algunes de les espe-
cialitats de gesti i liquidaci, gesti duanera, inspecci
auxiliar i gesti recaptadora. Si sescau, continuen ocu-
pant els seus llocs de treball actuals i es mantenen en
la mateixa situaci administrativa en qu estiguin en el
cos de gesti de la hisenda pblica.
Els funcionaris del cos de gesti de la hisenda pblica
que estiguin en possessi de lespecialitat de gesti i
liquidaci sintegren al cos tcnic dHisenda en lespe-
cialitat de gesti i liquidaci.
Els que estiguin en possessi de lespecialitat de ges-
ti duanera sintegren al cos tcnic dHisenda en les-
pecialitat de gesti duanera.
Els que estiguin en possessi de lespecialitat dins-
pecci auxiliar sintegren al cos tcnic dHisenda en les-
pecialitat dinspecci auxiliar.
Els que estiguin en possessi de lespecialitat de
recaptaci sintegren al cos tcnic dHisenda en lespe-
cialitat de recaptaci.
Aix mateix, sintegren al cos tcnic dHisenda, en les-
pecialitat corresponent, els funcionaris del cos de gesti
de la hisenda pblica que a lentrada en vigor daquesta
Llei i durant els dos anys precedents tinguin la seva des-
tinaci en les rees de Gesti Tributria, Duanes, Ins-
pecci i Recaptaci de lAgncia Estatal dAdministraci
388 Dimecres 16 gener 2002
Tributria i no estiguin en possessi de les respectives
especialitats.
En el termini de cinc anys shan de convocar els cursos
de formaci corresponents, en la forma prevista i amb
els continguts similars als processos que regula el nme-
ro 7 daquest apartat, la superaci dels quals permet
que els funcionaris del cos tcnic dHisenda sintegrin
en les especialitats que no tinguin.
Els funcionaris del cos de gesti de la hisenda pblica
que estiguin en possessi de les quatre especialitats del
cos tcnic dHisenda sentenen integrats al cos esmentat
sense cap adscripci a especialitat.
2. Queden automticament integrats al cos tcnic
dauditoria i comptabilitat els funcionaris del cos de ges-
ti de la hisenda pblica que a lentrada en vigor da-
questa Llei estiguin en possessi de lespecialitat de
comptabilitat. Si sescau, continuen ocupant els seus
actuals llocs de treball i es mantenen en la mateixa situa-
ci administrativa en qu estiguin en el cos de gesti
de la hisenda pblica.
3. Queden automticament integrats al cos tcnic
de gesti cadastral els funcionaris del cos de gesti de
la hisenda pblica que a lentrada en vigor daquesta
Llei estiguin en possessi de lespecialitat de gesti
cadastral. Continuen, si sescau, ocupant els seus actuals
llocs de treball i es mantenen en la mateixa situaci
administrativa en qu estiguin en el cos de gesti de
la hisenda pblica.
4. Els funcionaris que a lentrada en vigor daquesta
Llei estiguin en situaci dactiu en el cos de gesti de
la hisenda pblica, que estiguin en possessi de ms
duna de les especialitats que extingeix aquesta Llei, i
els correspongui integrar-se en dos o tres dels nous cos-
sos, shi han dintegrar dacord amb els criteris segents
referits al lloc que ja exerceixin o tinguin reservat:
a) Els que ocupin un lloc de treball incls en un
centre directiu que figuri exclusivament en un dels
annexos, queden en servei actiu en el cos corresponent
a lannex de qu es tracti, i en lexcedncia voluntria
prevista en larticle 29.3.a) de la Llei 30/1984, de 2
dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica,
en el cos o els cossos restants.
b) En qualsevol altre cas, queden en servei actiu,
en el cos pel qual optin, i en lexcedncia voluntria
prevista en larticle 29.3.a) de la Llei 30/1984, de 2
dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica,
en un altre o altres. A falta dopci expressa, queden
en servei actiu, o en la mateixa situaci administrativa
en qu estaven en el cos que correspongui a lltima
especialitat adquirida.
5. En els casos dintegraci automtica previstos en
els nmeros 1, 2 i 3, el cmput de lantiguitat en els
nous cossos tcnics sha de fer tenint en compte la data
dadquisici de lespecialitat del cos de gesti de la hisen-
da pblica per la qual el funcionari sintegri al nou cos
o, en el cas del cos tcnic dhisenda, de lespecialitat
que shagi adquirit en primer lloc.
6. Sense perjudici dels casos dintegraci autom-
tica previstos en els nmeros 1, 2 i 3, els funcionaris
del cos de gesti de la hisenda pblica es poden integrar
en un altre cos tcnic diferent del dintegraci autom-
tica, sempre que ho soicitin, si durant els dos anys
immediatament anteriors a lentrada en vigor daquesta
Llei han ocupat de manera continuada o han tingut reser-
vat durant aquest mateix temps algun dels llocs de treball
als centres directius recollits als annexos I, II o III. Els
funcionaris del cos de gesti de la hisenda pblica que
optin per aquesta integraci no poden participar en els
processos selectius als quals es refereix el nmero 7
daquest apartat. Aix mateix, els funcionaris del cos de
gesti de la hisenda pblica noms es poden integrar
per aquest sistema en un dels cossos tcnics.
Suplement nm. 2
Aquesta integraci sefectua sense acumulaci dan-
tiguitat prvia al cos tcnic corresponent, i el funcionari
queda en servei actiu en el cos pel qual hagi optat per
integrar-se dacord amb aquest nmero i en la situaci
dexcedncia voluntria regulada en larticle 29.3.a) de
la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la refor-
ma de la funci pblica, en un altre o altres cossos tc-
nics, i continua, si sescau, exercint el seu actual lloc
de treball.
Lopci dintegraci, per aquesta via, al cos tcnic
dhisenda sha de fer en una de les seves especialitats.
La integraci en la resta despecialitats es du a terme
mitjanant la superaci dels cursos de formaci a qu
fa referncia el nmero 1 daquest apartat.
7. Els funcionaris del cos de gesti de la hisenda
pblica que estiguin en situaci de servei actiu, aix com
els que estiguin en una situaci diferent a la de servei
actiu, a excepci de la dexcedncia voluntria per inters
particular o suspensi ferma de funcions, poden par-
ticipar noms en un dels processos selectius daccs
als cossos tcnics als quals, dacord amb el que preveu
aquest article, no els correspongui integrar-se.
Els processos esmentats consisteixen en la superaci
dun curs selectiu que simparteix de manera descen-
tralitzada territorialment.
Els processos selectius han de reunir les caracters-
tiques segents:
a) Els processos han de tenir lloc en un termini no
superior a cinc anys des de lentrada en vigor daquesta
Llei.
b) La no superaci del curs selectiu que sestableixi
o la renncia a participar-hi abans del seu acabament,
determina la prdua del dret establert en aquest nmero,
llevat de si aquesta renncia t el seu origen en el pas
a la situaci de serveis especials o en una causa de
fora major.
c) Ladmissi als processos es fa per concurs de
mrits, en els quals es valora preferentment lantiguitat
en el cos de gesti de la hisenda pblica i lordre dins
de les promocions respectives.
La integraci que regula aquest nmero no suposa
cap canvi de la situaci administrativa ni, si sescau, de
lloc de treball.
Tres. Provisi de llocs de treball.
1. En els processos de provisi de llocs de treball
adscrits al cos tcnic dhisenda, convocats per lAgncia
Estatal dAdministraci Tributria, es valora de manera
diferenciada lexperincia en lexercici de llocs de treball
en les rees funcionals respectives.
2. La poltica de provisi de llocs de treball dels
cossos tcnics creats en aquesta Llei garanteix que les
retribucions que obtenen els funcionaris sadeqin a les
comeses i responsabilitats que ells mateixos assumeixen
dins de lmbit de funcions que els atribueix el marc
normatiu vigent.
Quatre. Adscripci de llocs de treball.
1. Sense perjudici del que disposa lapartat cinqu.2
de la disposici addicional 28 de la Llei 50/1998, de 30
de desembre, de mesures fiscals, administratives i de
lordre social, en les relacions de llocs de treball del Minis-
teri dHisenda i dels altres ministeris i organismes pblics
de lAdministraci General de lEstat, es poden adscriure
llocs de treball als cossos tcnics, dacord amb el que
preveuen els articles 15.2 i 26 de la Llei 30/1984, de 2
dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica.
2. Ladscripci de llocs de treball als cossos tcnics
que regula aquesta Llei per qualsevol Administraci
pblica requereix lautoritzaci prvia de lrgan com-
petent de lAgncia Estatal dAdministraci Tributria o
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
del Ministeri dHisenda, segons el cos tcnic de qu es
tracti.
Cinc. Mobilitat.
Sense perjudici de les competncies que, dacord amb
el que disposa larticle 103 de la Llei 31/1990, de 27
de desembre, corresponen al president i al director gene-
ral de lAgncia Estatal dAdministraci Tributria, refe-
rides a altres administracions pbliques, la mobilitat deri-
vada dels concursos de provisi de llocs de treball de
funcionaris dels cossos creats en aquest article, que tin-
guin la seva destinaci al Ministeri dHisenda i lAgncia
Estatal dAdministraci Tributria, i que es produeixi
entre ambds, requereix lautoritzaci prvia daquests,
que noms es pot denegar de manera motivada.
Sis. Promoci interna.
1. En el marc de les previsions que realitzi el Govern
mitjanant les successives ofertes docupaci pblica,
el Ministeri dHisenda i lAgncia Estatal dAdministraci
Tributria han de convocar places de promoci interna
en nombre suficient per possibilitar un accs equilibrat
amb el sistema lliure.
2. En aquest sentit, shan de convocar places de
promoci interna:
a) Al cos superior dinspectors dhisenda de lEstat,
per als funcionaris del cos tcnic dhisenda.
b) Al cos superior dinterventors i auditors de lEstat,
per als funcionaris del cos tcnic dauditoria i comp-
tabilitat.
c) A lescala tcnica de gesti dorganismes aut-
noms, especialitat de gesti cadastral, per als funcionaris
del cos tcnic de gesti cadastral.
d) Al cos superior dinspectors dassegurances de
lEstat, per als funcionaris dels cossos tcnics.
3. En les prximes cinc convocatries doposicions,
a cada un dels cossos i escales de grup A als quals
es refereix el nmero 1 daquest apartat, els que sin-
tegrin en qualsevol dels nous cossos tcnics, en virtut
daquesta Llei, gaudeixen dels mateixos drets i les
mateixes condicions per a la promoci interna.
Set. Rgim de Seguretat Social.
Els funcionaris dels cossos tcnics creats per aquesta
Llei queden inclosos en lmbit daplicaci del rgim
especial de la Seguretat Social dels funcionaris civils
de lEstat, en els termes que preveuen els articles 2 i 3
del Reial decret legislatiu 4/2000, de 23 de juny, que
el regula.
Vuit. Processos selectius per a lingrs al cos de ges-
ti de la hisenda pblica actualment en curs.
1. Els processos selectius per a lingrs al cos de
gesti de la hisenda pblica corresponents a loferta do-
cupaci pblica per a lany 2000, que no hagin finalitzat
a lentrada en vigor daquesta Llei, es continuen desen-
volupant dacord amb el que preveuen les bases de les
convocatries, i sentn que les places corresponents
a les especialitats adscrites a lAgncia Estatal dAdmi-
nistraci Tributria es refereixen al cos tcnic dhisenda,
i els funcionaris sintegren en les especialitats respectives
segons lelecci feta a linici del curs selectiu, dacord
amb el que preveu lapartat dos.1 anterior. Les places
convocades per a lespecialitat de comptabilitat es refe-
reixen al cos tcnic dauditoria i comptabilitat de lEstat,
i les places convocades per a lespecialitat de gesti
cadastral es refereixen al cos tcnic de gesti cadastral.
Els funcionaris que, en aplicaci del que disposa
aquest nmero ingressin en els cossos tcnics poden
participar en els processos als quals es refereixen els
389
nmeros 1 i 7 de lapartat dos, en els termes que esta-
bleixen els nmeros esmentats.
2. Els processos selectius per a lingrs al cos de
gesti de la hisenda pblica corresponents a loferta do-
cupaci pblica per a lany 2001, que no hagin finalitzat
a lentrada en vigor daquesta Llei, es continuen desen-
volupant dacord amb el que preveuen les bases de les
convocatries, i sentn que les places corresponents
a les especialitats adscrites a lAgncia Estatal dAdmi-
nistraci Tributria es refereixen al cos tcnic dhisenda,
i els funcionaris sintegren al cos tcnic sense adscripci
a cap especialitat, les places convocades per a lespe-
cialitat de comptabilitat es refereixen al cos tcnic dau-
ditoria i comptabilitat de lEstat, i les places convocades
per a lespecialitat de gesti cadastral es refereixen al
cos tcnic de gesti cadastral.
Els funcionaris que en aplicaci del que disposa
aquest nmero ingressin als cossos tcnics poden par-
ticipar en els processos a qu es refereix el nmero 7
de lapartat dos.
Nou. Facultats de desplegament.
Sautoritza el ministre dHisenda perqu adopti les
mesures necessries per al desplegament i lexecuci
del que disposa aquest article.
ANNEX I
Cos tcnic dhisenda
Llocs de treball pertanyents a:
Agencia Estatal dAdministraci Tributria.
Gabinet del Ministre dHisenda.
Secretaria General de Poltica Fiscal, Territorial i
Comunitria.
Direcci General de Tributs.
Inspecci General del Ministeri dHisenda.
Gabinet del Secretari dEstat dHisenda.
Tribunals Economicoadministratius.
Institut dEstudis Fiscals.
Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
Gabinet del Ministre dEconomia.
ANNEX II
Cos tcnic dauditoria i comptabilitat
Llocs de treball pertanyents a:
Intervenci General de lAdministraci de lEstat (ser-
veis centrals i intervencions delegades; intervencions
regionals i intervencions territorials de les delegacions
dEconomia i Hisenda).
Gabinet del Ministre dHisenda.
Direcci General de Pressupostos.
Direcci General de Costos de Personal i Pensions
Pbliques.
Direcci General de Fons Comunitaris i Finanament
Territorial.
Inspecci General del Ministeri dHisenda.
Gabinet del Secretari dEstat de Pressupostos i
Despeses.
Tribunals Economicoadministratius.
Institut dEstudis Fiscals.
Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
Gabinet del Ministre dEconomia.
ANNEX III
Cos tcnic de gesti cadastral
Llocs de treball pertanyents a:
Gabinet del Ministre dHisenda.
Direcci General del Cadastre (serveis centrals; gern-
cies regionals i territorials del cadastre de les delegacions
dEconomia i Hisenda).
390 Dimecres 16 gener 2002
Inspecci General del Ministeri dHisenda.
Gabinet del Secretari dEstat dHisenda.
Tribunals Economicoadministratius.
Institut dEstudis Fiscals.
Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
Gabinet del Ministre dEconomia.
SECCI 2a SITUACIONS ADMINISTRATIVES
Article 50. Modificaci de la Llei 30/1984, de 2 da-
gost, de mesures per a la reforma de la funci pblica.
Es fa una nova redacci de la lletra n) de lapartat 2
de larticle 29 de la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesu-
res per a la reforma de la funci pblica, i queda amb
el contingut segent:
n) Quan siguin nomenats subdelegats del Govern
a les provncies o directors insulars de lAdministraci
General de lEstat i no optin per romandre en la situaci
de servei actiu en la seva administraci dorigen.
Article 51. Prrroga de la disposici transitria novena
de la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dorde-
naci general del sistema educatiu.
Es prorroga per un perode de quatre anys, a partir
del dia 4 doctubre de 2002, la vigncia temporal de la
disposici transitria novena de la Llei orgnica 1/1990,
de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu.
SECCI 3a FUNCIONARIS DE LADMINISTRACI LOCAL
Article 52. Modificaci de la Llei 42/1994, de 30 de
desembre, de mesures fiscals, administratives i de
lordre social. Previsi de llocs de treball reservats
a funcionaris de lAdministraci Local amb habilitaci
de carcter nacional.
Es modifica lapartat u de larticle 64 de la Llei
42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, admi-
nistratives i de lordre social, que queda redactat de la
manera segent:
U. Quan no sigui possible la provisi dels llocs
de treball vacants a les corporacions locals, reser-
vats a funcionaris amb habilitaci de carcter nacio-
nal pels procediments de nomenament provisional,
acumulaci o comissi de serveis, les corporacions
locals poden proposar, amb respecte als principis
digualtat, mrit, capacitat i publicitat, el nomena-
ment com a funcionari inter de la persona que
estigui en possessi de la titulaci exigida per a
laccs a la subescala i categoria a la qual pertany
el lloc.
La resoluci de nomenament lemet lrgan com-
petent de la comunitat autnoma respectiva, i ha
de quedar acreditada en lexpedient la impossibilitat
de provisi pels procediments de nomenament pro-
visional, acumulaci o comissi de serveis.
Article 53. Modificaci de la Llei 7/1985, de 2 dabril,
reguladora de les bases de rgim local.
Es modifiquen els preceptes segents de la Llei
7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim
local:
U. Es modifica el pargraf vuit de lapartat 1 de
larticle 99 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora
de les bases de rgim local, que queda redactat de la
manera segent:
Suplement nm. 2
El Ministeri dAdministracions Pbliques ha de-
fectuar, supletriament, en funci dels mrits gene-
rals i els de valoraci autonmica i dacord amb
les comunitats autnomes respecte del requisit de
la llengua, la convocatria anual dels llocs de treball
vacants reservats a funcionaris dAdministraci
Local amb habilitaci de carcter nacional que sha-
gin de proveir mitjanant concurs i que estiguin
en alguna de les situacions segents:
a) Els llocs que, tot i estar vacants, no els han
convocat les corporacions locals en el concurs
ordinari.
b) Els llocs que, havent estat convocats en el
concurs ordinari, hagin quedat deserts.
c) Els llocs que, havent estat inclosos en el con-
curs ordinari, no els ha adjudicat la corporaci local
per altres causes.
d) Els llocs les corporacions locals dels quals
soicitin inclourels expressament, malgrat haver
resultat vacants posteriorment a la convocatria
del concurs ordinari. La soicitud de la inclusi de
nous llocs en el concurs unitari lefectua el president
de la corporaci, que lha de trametre a la Direcci
General per a lAdministraci Local del Ministeri
dAdministracions Pbliques.
Els altres pargrafs de lapartat conserven el seu con-
tingut actual.
Dos. Es modifica el pargraf quart de lapartat 2
de larticle 99 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora
de les bases de rgim local, que queda amb la redacci
segent:
Les bases de la convocatria per cobrir aquests
llocs les aprova el president de la corporaci i han
de contenir la denominaci i els requisits indispen-
sables per exercir-los.
Els altres pargrafs de lapartat conserven el seu con-
tingut actual.
SECCI 4a RGIM DELS FUNCIONARIS INTERINS
Article 54. Modificaci de lapartat 2 de larticle 5 de
la Llei de funcionaris civils de lEstat.
Es modifica lapartat 2 de larticle 5 del text articulat
de la Llei de funcionaris civils de lEstat de 1964 amb
la redacci segent:
2. Sn funcionaris interins els que, per raons
de necessitat i urgncia justificades, en virtut de
nomenament legal i sempre que hi hagi llocs dotats
pressupostriament, exerceixen funcions retribu-
des per les administracions pbliques mentre no
sigui possible que les acompleixin els funcionaris
de carrera i hi hagi raons de necessitat o urgncia.
Els funcionaris interins cessen:
a) Quan la plaa ocupada interinament es pro-
veeixi per un funcionari de carrera per algun dels
sistemes de provisi previstos reglamentriament.
b) Quan sextingeixi el dret a la reserva del lloc
de treball del funcionari de carrera substitut.
c) Quan per causes sobrevingudes la plaa
sigui amortitzada.
d) Quan lAdministraci consideri que ja no hi
ha les raons de necessitat o urgncia que van moti-
var la cobertura interina.
Les places ocupades per funcionaris interins
nomenats per raons de necessitat i urgncia shan
dincloure en loferta docupaci pblica immedia-
tament posterior a la permanncia dun any de lin-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
ter en el seu lloc, sense perjudici del que preveu
lapartat c) del pargraf anterior, per tal de ser objec-
te de provisi dacord amb els procediments que
estableix la Llei, a excepci de les places ocupades
per interins per substituir funcionaris amb dret a
reserva de llocs de treball.
SECCI 5a RGIM DE CLASSES PASSIVES
Article 55. Modificaci del text refs de la Llei de clas-
ses passives de lEstat, aprovat pel Reial decret legis-
latiu 670/1987, de 30 dabril.
U. Es modifica el nmero 2 de larticle 38 del text
refs de la Llei de classes passives de lEstat, que queda
redactat en els termes segents:
2. La pensi de vidutat sextingeix quan el
titular contreu un nou matrimoni, sense perjudici
de les excepcions que sestableixin reglament-
riament.
Dos. Safegeix un segon pargraf a lapartat 1 de
larticle 59 del text refs esmentat, amb la redacci
segent:
No obstant el que disposa el pargraf anterior,
la pensi de vidutat no sextingeix en els casos
i en les condicions que sestableixin reglamen-
triament.
Tres. El que estableix el nmero 1 de larticle 59
del text refs de la Llei de classes passives de lEstat,
aprovat pel Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 da-
bril, saplica a les pensions de vidutat reconegudes a
lempara de la legislaci especial derivada de la Guerra
Civil.
Quatre. Es modifica el nmero 2 de larticle 41 del
text refs de la Llei de classes passives de lEstat, que
queda redactat de la manera segent:
2. En el cas en qu lorfe no faci una feina
lucrativa per compte daltri o propi o quan, tot i
fer-la, els ingressos que obtingui en cmput anual
siguin inferiors al 75 per 100 del salari mnim inter-
professional que es fixi en cada moment, tamb
en cmput anual, pot ser beneficiari de la pensi
dorfandat sempre que, en la data de mort del cau-
sant, tingui menys de vint-i-dos anys o de vint-i-
quatre si, en aquell moment o abans de complir
els vint-i-un anys, o els vint-i-dos, si sescau, no
sobreviu cap dels pares. En aquest cas, la pensi
sextingeix quan el titular compleixi els vint-i-quatre
anys dedat.
Aix no obstant, si lorfe ms gran de vint-i-un
anys simpossibilita per a qualsevol feina abans de
complir els vint-i-dos o els vint-i-quatre anys dedat,
segons correspongui, t dret a la pensi dorfandat
amb carcter vitalici.
Cinc. Es modifica la disposici daddicional novena
del text refs de la Llei de classes passives de lEstat,
que queda redactada en els termes segents:
1. El funcionari comprs en lmbit personal
de cobertura del rgim de classes passives que
passi a prestar serveis a lAdministraci de les
Comunitats Europees i que opti per exercir el dret
que li concedeix larticle 11, nmero 2, de lan-
nex VIII de lEstatut dels funcionaris de les Comu-
nitats Europees, aprovat pel Reglament (CEE, EURA-
TOM, CECA) del Consell, de 29 de febrer de 1968,
est excls de lacci protectora del rgim de pre-
visi esmentat una vegada shagi realitzat la trans-
391
ferncia a les comunitats a les quals es refereix
lEstatut esmentat. En cap cas no se li ha dabonar
a efectes de classes passives el temps durant el
qual presti serveis a les comunitats.
En el cas que cessi en la prestaci de serveis
a les institucions comunitries i reingressi al servei
de lAdministraci espanyola torna a quedar incls
en lacci protectora del rgim de classes passives
i, a aquests efectes, es computen, exclusivament,
els serveis prestats des de la data del reingrs.
Aix no obstant, si exerceix el dret que li con-
fereix larticle 11, nmero 1, de lannex VIII de lEs-
tatut dels funcionaris de les Comunitats Europees,
una vegada produt lingrs corresponent al Tresor
Pblic, tamb es computen com a perodes de ser-
vei actiu en el rgim esmentat el temps que el
funcionari hagi roms al servei de les Comunitats,
aix com els perodes de serveis i, si sescau, de
cotitzaci que es van tenir en compte, en el seu
moment, per al clcul dels drets transferits al rgim
de pensions comunitari.
2. El Govern ha de desplegar mitjanant un
decret el procediment per a les transferncies rec-
proques de drets amb el rgim de previsi social
del personal de les Comunitats Europees, aix com
les condicions, el contingut i les modalitats daques-
tes transferncies.
CAPTOL II
Personal laboral
Article 56. Provisi de vacants i promoci professional
del personal laboral de lAdministraci General de
lEstat.
En el marc de la planificaci global dels recursos
humans, correspon al Ministeri dAdministracions Pbli-
ques autoritzar les bases dels processos de provisi de
vacants i de promoci interna del personal laboral de
lAdministraci general de lEstat i dels seus organismes
autnoms, de lAdministraci de Justcia i de lAdminis-
traci de la Seguretat Social, aix com convocar i resoldre
els concursos de trasllats de personal laboral i els pro-
cessos de promoci interna quan incloguin vacants per-
tanyents a diferents departaments o organismes.
CAPTOL III
Altre personal
Article 57. Modificaci de la Llei 42/1999, de 25 de
novembre, de rgim del personal del cos de la Gurdia
Civil.
Es modifiquen els preceptes segents de la Llei
42/1999, de 25 de novembre, del rgim del personal
de la Gurdia Civil.
U. Es modifica lapartat 2 de larticle 25, que queda
redactat de la manera segent:
2. Es pot accedir directament a lensenyament
de formaci de la Gurdia Civil, per promoci inter-
na o per canvi descala, dacord amb el que regula
aquest captol.
Dos. Es modifica lapartat 3 de larticle 38, que que-
da amb la redacci segent:
3. Els alumnes que prviament tenien una
ocupaci militar al cos de la Gurdia Civil conserven
els drets administratius inherents a aquest, si b
estan sotmesos al mateix rgim que la resta dels
392 Dimecres 16 gener 2002
alumnes. En ingressar als centres docents per a
la seva formaci, romanen en la situaci adminis-
trativa de procedncia, quan laccs sigui per pro-
moci interna o per canvi descala; quan ho facin
per accs directe passen a la situaci dexcedncia
voluntria en la seva escala dorigen.
Tres. Es modifica el segon pargraf de lapartat 1
de larticle 63, que queda redactat de la manera segent:
En les avaluacions per a lascens per selecci
la relaci entre el nombre davaluats en cada cicle
i el de vacants previstes normalment s dentre
un i tres. En les avaluacions per a lascens per anti-
guitat el nombre davaluats s el que permeti cobrir
les vacants previstes.
La resta de lapartat conserva la seva redacci actual.
Quatre. Es fa una nova redacci de la lletra e) de
lapartat 1 de larticle 83, que queda redactat de la mane-
ra segent:
e) El soicitin per tenir cura dels fills per natu-
ralesa o adopci o per acolliment permanent o prea-
doptiu. En aquest cas tenen dret a un perode dex-
cedncia voluntria no superior a tres anys per tenir
cura de cada fill, a comptar de la data de naixement
daquest o, si sescau, de la resoluci judicial o admi-
nistrativa. Els successius fills donen dret a un nou
perode dexcedncia que, si sescau, posa fi al que
estiguin gaudint.
Tamb tenen dret a un perode dexcedncia du-
na durada no superior a un any els que el soicitin
per tenir cura directa dun familiar, fins al segon
grau de consanguinitat o afinitat que, per raons
dedat, accident o malaltia, no es pugui valer per
si mateix, i que no exerceixi cap activitat retribuda.
Aquests drets no poden ser exercits simultnia-
ment per dos gurdies civils o ms, pel mateix sub-
jecte causant.
Cinc. Es fa una nova redacci del pargraf segon
de lapartat 6 de larticle 83, que queda de la manera
segent:
El gurdia civil que soiciti el pas a la situaci
dexcedncia voluntria per algun dels casos que
recull la lletra e) de lapartat 1 daquest article, pot
fer-ho pel temps que consideri oport amb el lmit
mxim que determina lapartat esmentat.
La resta de lapartat queda amb la mateixa redacci.
Article 58. Modificaci de la Llei 26/1994, de 29 de
setembre, per la qual es regula la situaci de segona
activitat al Cos Nacional de Policia.
Es modifiquen els articles segents del text de la Llei
26/1994, de 29 de setembre, per la qual es regula la
situaci de segona activitat al Cos Nacional de Policia.
U. Es modifica lapartat 2 de larticle 2 de la Llei
26/1994, que queda redactat en els termes segents:
2. En funci de la disponibilitat de personal
i les necessitats orgniques i funcionals de lorga-
nitzaci policial, els funcionaris que passin a la situa-
ci de segona activitat poden ocupar, fins a assolir
ledat de jubilaci, els llocs de treball que sasse-
nyalin en la corresponent relaci o catleg de llocs
de treball de la Direcci General de la Policia, en
qu tamb sestableixen les retribucions comple-
mentries pertinents per incentivar locupaci de
destinacions a partir del compliment de les edats
que estableix larticle 4.1 daquesta Llei.
Suplement nm. 2
Ladscripci als llocs que esmenta el pargraf
anterior sha de portar a efecte en la forma i les
condicions que sestableixin reglamentriament.
En el cas dels llocs de treball dunitats alienes
a la Direcci General de la Policia que, dacord amb
les relacions o els catlegs de llocs de treball corres-
ponents, puguin ser ocupats per funcionaris del Cos
Nacional de Policia fins a assolir ledat de jubilaci
establerta per a aquest cos, el pas a segona activitat
no determina el cessament immediat en aquests,
que sha de produir, en qualsevol cas, dacord amb
el que preveu el rgim general de la funci pblica.
Aix mateix, els funcionaris del Cos Nacional de
Policia en situaci de segona activitat poden acce-
dir als llocs esmentats, amb lautoritzaci expressa
de la Direcci General de la Policia i dacord amb
les formes de provisi establertes per a aquests
llocs.
Dos. Es modifica el punt 1 de larticle 4 de la Llei
26/1994, que queda redactat en els termes segents:
1. El pas a la situaci de segona activitat,
segons el que assenyala lapartat a) de larticle ante-
rior, sha de declarar dofici quan es compleixen
les edats segents:
a) Escala superior: seixanta-dos anys.
b) Escala executiva: cinquanta-vuit anys.
c) Escala subinspecci: cinquanta-vuit anys.
d) Escala bsica: cinquanta-vuit anys.
Qui en el moment de complir ledat que determini
el seu pas a la situaci de segona activitat estigui
en una situaci administrativa diferent a la de servei
actiu, continua en la mateixa situaci fins que cessin
les causes que la van motivar.
Tres. Sintrodueix una disposici transitria, la sise-
na, a la Llei 26/1994, de 29 de setembre, amb la redac-
ci segent:
Disposici transitria sisena. Sistema per als
actuals membres del Cos Nacional de la Policia.
No obstant el que disposa larticle 4.1 daquesta
Llei, els funcionaris del Cos Nacional de Policia que
el dia 31 de desembre de 2001 estiguin en servei
actiu poden optar, de forma expressa i individua-
litzada, per passar a segona activitat en qualsevol
moment, a partir del compliment de ledat que per
a cada escala establia la normativa vigent el 31
de desembre de 2001. Els funcionaris que estiguin
en excedncia en les seves diferents modalitats,
serveis especials, servei en comunitats autnomes
o suspensi provisional o ferma de funcions, poden
exercir lopci assenyalada quan cessin les causes
que van motivar aquesta situaci.
Als efectes que assenyala el pargraf anterior,
la Direcci General de la Policia ha de remetre a
cada funcionari una comunicaci expressa sobre
la data en qu, segons la seva categoria, li corres-
pongui passar a la situaci de segona activitat de
conformitat amb la taula dedats anterior a la que
estableix aquesta Llei.
Excepcionalment i sense perjudici que sarbitri
una adequada poltica de quotes per resoldre la
problemtica de promoci interna existent en la
categoria dinspectors en cap, lampliaci de ledat
que preveu aquesta Llei no comena a regir per
a aquests fins a lu de gener de lany dos mil sis.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Quatre. Sintrodueix una nova disposici transitria,
la setena, a la Llei 26/1994, de 29 de setembre, amb
la redacci segent:
Disposici transitria setena. Calendari per a la
segona activitat amb destinaci.
Lampliaci de la possibilitat docupar destinaci
fins a ledat de jubilaci, que cont larticle 2.2 da-
questa Llei, sha de fer de manera progressiva
durant els prxims anys, dacord amb el calendari
segent:
Durant lany 2002, fins als 61 anys.
Durant lany 2003, fins als 62 anys.
Durant lany 2004, fins als 63 anys.
Durant lany 2005, fins als 64 anys.
Durant lany 2006, i segents fins als 65 anys.
TTOL IV
Normes de gesti i organitzaci administrativa
CAPTOL I
De la gesti
SECCI 1a DE LA GESTI FINANCERA
Article 59. Modificaci del text refs de la Llei general
pressupostria, aprovat pel Reial decret legislatiu
1091/1988, de 23 de setembre.
Es modifiquen els articles segents del text refs de
la Llei general pressupostria, aprovat pel Reial decret
legislatiu 1091/1988, de 23 de setembre.
U. Safegeix un nou apartat, el 6, a larticle 6 del
text refs de la Llei general pressupostria, amb la redac-
ci segent:
6. Els organismes pblics a qu fa referncia
la disposici addicional nica.3 de la Llei 62/1997,
de 26 de desembre, que modifica la Llei 27/1992,
d11 de novembre, es regeixen per la seva legislaci
especfica, per les disposicions daquesta Llei que
els siguin aplicables i, supletriament, per la Llei
6/1997, de 14 dabril, dorganitzaci i funciona-
ment de lAdministraci General de lEstat.
Dos. Es modifica larticle 50 del text refs de la Llei
general pressupostria, que queda amb la redacci
segent:
Article 50. Integren els pressupostos generals de
lEstat:
a) El pressupost de lEstat i els pressupostos
dels organismes autnoms.
b) El pressupost de la Seguretat Social.
c) Els pressupostos de les societats mercantils
estatals i de les entitats pbliques empresarials.
d) Els pressupostos de les fundacions estatals.
d bis) Els pressupostos dels organismes pblics
als quals es refereix la disposici addicional nica.3
de la Llei 62/1997, de 26 de desembre, que modi-
fica la Llei 27/1992, d11 de novembre.
e) Els pressupostos dels organismes pblics
restants a qu es refereixen les disposicions addi-
cionals novena i desena de la Llei 6/1997, de 14
dabril, dorganitzaci i funcionament de lAdminis-
traci General de lEstat.
Tres. Addici dun nou apartat 3 al 18 del text refs
de la Llei general pressupostria, aprovat pel Reial decret
legislatiu 1091/1988, de 23 de setembre.
3. En els ajuts finanats pel Fons Europeu dO-
rientaci i de Garantia Agrria, la Intervenci Gene-
ral de lAdministraci de lEstat, mitjanant lOficina
393
Nacional dAuditoria, porta a terme les comeses
assignades al servei especfic que preveu larticle
11 del Reglament (CEE) 4045/89, del Consell de
les Comunitats Europees, de 21 de desembre de
1989, relatiu als controls, pels estats membres, de
les operacions compreses en el sistema de finan-
ament pel Fons Europeu dOrientaci i Garantia
Agrria (FEOGA), secci Garantia.
Els controls que preveu el Reglament (CEE)
4045/89 els porten a terme, dacord amb les seves
competncies respectives, els rgans dmbit
nacional i autonmic segents:
a) La Direcci General de Duanes i Impostos
Especials.
b) Les intervencions generals de les comunitats
autnomes.
La Intervenci General de lAdministraci de lEs-
tat, com a servei especfic per a laplicaci del Regla-
ment esmentat:
a) Elabora els plans anuals de control en coor-
dinaci amb els rgans de control dmbit nacional
i autonmic.
b) s lrgan encarregat de la relaci amb els
serveis corresponents de la Comissi de la Uni
Europea en lmbit del Reglament (CEE) 4045/89,
centralitza la informaci relativa al seu compliment
i elabora linforme anual sobre la seva aplicaci,
segons el que preveuen els articles 9.1 i 10.1.
c) Efectua els controls que preveu el Pla anual
quan raons dordre territorial o duna altra ndole
ho aconsellin.
d) Vetlla per laplicaci a Espanya, en tots els
seus termes, del Reglament (CEE) 4045/89.
Quatre. Es modifiquen els apartats 3, 5 i 7 de larticle
61 del text refs de la Llei general pressupostria, que
queden redactats de la manera segent:
Apartat 3 de larticle 61:
3. El nombre dexercicis als quals es poden
aplicar les despeses referides als apartats a), b),
c) i f) del nmero 2 no pot ser superior a quatre.
Aix mateix, la despesa que en aquests casos sim-
puti a cada un dels exercicis posteriors no pot exce-
dir la quantitat que resulti daplicar al crdit inicial
a qu simputi loperaci, definit a nivell de vin-
culaci, els segents percentatges: en lexercici
immediat segent, el 70 per 100; en el segon exer-
cici, el 60 per 100, i en els exercicis tercer i quart,
el 50 per 100.
Les retencions de crdit, a qu es refereix la
disposici addicional catorzena del text refs de
la Llei de contractes de les administracions pbli-
ques, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2000,
de 16 de juny, computen a efectes dels lmits esta-
blerts pels anteriors percentatges.
Apartat 5 de larticle 61:
5. El Govern, a proposta del ministre dHisen-
da, pot modificar els percentatges assenyalats a
lapartat 3 daquest article i els imports que es fixin
de conformitat amb el que disposa lapartat 4, aix
com modificar el nombre danualitats en casos
especialment justificats, a petici del corresponent
departament ministerial i amb els informes previs
que es considerin oportuns i, en tot cas, el de la
Direcci General de Pressupostos.
Aquest procediment tamb s aplicable en el
cas dels contractes dobres que sefectun sota la
modalitat dabonament total daquests, segons el
que preveu larticle 99.2 del text refs de la Llei
394 Dimecres 16 gener 2002
de contractes de les administracions pbliques,
aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2000, de 16
de juny, tant si es pacta labonament total del seu
preu duna sola vegada o es fracciona en diferents
anualitats, que no poden ser superiors a deu des
de la data fixada per a la conclusi de les obres.
Apartat 7 de larticle 61.
Lapartat 7 de larticle 61 del text refs de la Llei
general pressupostria queda sense contingut, i lactual
apartat 8 de larticle esmentat passa a ser el 7.
Cinc. Els apartats 1 i 7 de larticle 95 del text refs
de la Llei general pressupostria queden redactats de
la manera segent:
Apartat 1 de larticle 95.
1. No estan sotmeses a intervenci prvia les
despeses de material no inventariable, contractes
menors, aix com les de carcter peridic i altres
de tracte successiu, una vegada intervinguda la des-
pesa corresponent al perode inicial de lacte o del
contracte del qual derivin o les seves modificacions,
aix com altres despeses inferiors a 5.000 euros
que, dacord amb la normativa vigent, es facin efec-
tives a travs del sistema davanaments de caixa
fixa.
Tampoc no estan sotmeses a fiscalitzaci prvia
les despeses inferiors a 5.000 euros que es facin
amb crrec a fons lliurats per justificar, quan els
serveis o les prestacions a qu es refereixin hagin
tingut o hagin de tenir lloc en territori estranger.
Apartat 7 de larticle 95.
7. En els casos en qu, dacord amb el que
estableixen les disposicions aplicables, la funci
interventora sigui preceptiva i shagi oms, no es
pot reconixer lobligaci, ni tramitar el pagament,
ni intervenir favorablement aquestes actuacions
fins que es conegui i resolgui lomissi esmentada
en els termes previstos en el present apartat.
Si linterventor general de lAdministraci de lEs-
tat o els interventors delegats en conixer dun
expedient observen alguna de les omissions indi-
cades en el pargraf anterior, ho han de manifestar
a lautoritat que lhagi iniciat i alhora han demetre
la seva opini respecte de la proposta.
Correspon al titular del departament al qual per-
tanyi lrgan responsable de la tramitaci de lex-
pedient o al qual estigui adscrit lorganisme aut-
nom, sense que lesmentada competncia pugui
ser objecte de delegaci, acordar, si sescau, la sub-
missi de lafer al Consell de Ministres perqu adop-
ti la resoluci procedent.
Lacord favorable del Consell de Ministres no exi-
meix de lexigncia de les responsabilitats que, si
sescau, pertoquin.
Sha de regular reglamentriament el procedi-
ment que preveu aquest apartat.
Sis. Es modifica lapartat 1 de larticle 129 del text
refs de la Llei general pressupostria, que queda redac-
tat de la manera segent:
1. La Intervenci General de lAdministraci
de lEstat fa anualment lauditoria dels comptes que
han de retre els organismes autnoms, les entitats
pbliques empresarials, els organismes pblics i les
Suplement nm. 2
entitats a qu es refereixen les disposicions addi-
cionals 9 i 10 de la Llei 6/1997, de 14 dabril,
i les mtues daccidents de treball i malalties pro-
fessionals de la Seguretat Social. Aix mateix fa
lauditoria de comptes de les fundacions estatals
i les societats mercantils estatals que, tot i no estar
sotmeses a lobligaci dauditar-se en virtut de la
seva legislaci especfica, shagin incls en el pla
anual.
Set. Es modifica el pargraf segon de lapartat 1
de larticle 130 del text refs de la Llei general pres-
supostria, que t la redacci segent:
Les societats mercantils estatals, les entitats
pbliques empresarials i la resta dens pblics del
sector pblic estatal sotmesos a la normativa mer-
cantil en matria comptable, aix com les funda-
cions estatals, a ms de retre els comptes que els
exigeix la seva legislaci especfica, han de pre-
sentar una memria relativa al compliment de les
obligacions de carcter economicofinancer que
assumeixen aquestes entitats com a conseqncia
de la seva pertinena al sector pblic. Aquesta
memria sha dadaptar al contingut que a aquest
efecte disposi el ministre dHisenda, i ha dincloure
informaci sobre les subvencions rebudes i els
resultats que se nhan obringut, aix com sobre lexe-
cuci dels contractes programa i el seu grau de
compliment.
Vuit. Sincorpora una nova lletra, la c), a la regla
sisena de lapartat 2 de larticle 153 de la Llei general
pressupostria, que queda redactat de la manera
segent:
c) Els pagaments corresponents al finana-
ment del Programa operatiu de pesca per a les
regions dobjectiu nm. 1, Regions en rgim tran-
sitori i del DOCUP (Document nic de Programaci)
per a les regions de fora dobjectiu nm. 1 es poden
lliurar en la seva totalitat una vegada hagin estat
acordats en una conferncia sectorial els criteris
objectius de distribuci i la distribuci resultant,
aix com la ratificaci mitjanant un acord del Con-
sell de Ministres.
Article 60. Habilitaci a lAdministraci General de lEs-
tat per a ladopci de mesures derivades de la res-
ponsabilitat financera de les comunitats autnomes
quan exerceixen competncies de gesti de la legis-
laci laboral, que es financen amb crrec als pres-
supostos generals de lEstat i es cofinancen pel Fons
Social Europeu.
Quan les comunitats autnomes siguin titulars de
competncies dexecuci de la legislaci laboral que
impliquin la gesti dajuts del Fons Social Europeu que
estiguin consignats en els estats de despeses dels pres-
supostos de lAdministraci General de lEstat com a
subvencions pbliques, han dassumir la responsabilitat
financera derivada del compliment dels requisits que pre-
veu la legislaci comunitria aplicable als fons estruc-
turals de la Uni Europea.
En distribuir anualment les subvencions que han de
gestionar les comunitats autnomes, segons el proce-
diment que estableix larticle 153 del text refs de la
Llei general pressupostria, shan didentificar els pro-
grames cofinanats pel Fons Social Europeu.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Els departaments o els organismes competents de
lAdministraci General de lEstat titulars dels crdits als
quals es refereix lapartat primer daquest article, han
dacordar la suspensi dels lliuraments daquests a les
comunitats autnomes, titulars de les competncies
dexecuci, quan aquestes no acreditin, en els termes
i terminis previstos en la legislaci comunitria, el com-
pliment de les condicions exigides per a la justificaci
dels ajuts mitjanant laportaci de la informaci i la
documentaci relatives a la gesti realitzada.
En finalitzar lexercici pressupostari, els romanents
dels fons anualment territorialitzats, corresponents a
accions no executades en lesmentat exercici de pro-
grames cofinanats amb ajuts del Fons Social Europeu
la gesti dels quals estigui transferida a les comunitats
autnomes, no es poden incorporar al pressupost de
lexercici segent per a la seva afectaci a lAdministraci
autonmica, i shan de computar com a tresoreria en
origen de la manera que preveu larticle 153 del text
refs de la Llei general pressupostria.
SECCI 2a GESTI EN MATRIA DE CONTRACTACI
Article 61. Modificaci del text refs de la Llei de con-
tractes de les administracions pbliques, aprovat pel
Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny.
Es modifiquen els preceptes segents del text refs
de la Llei de contractes de les administracions pbliques,
aprovada pel Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de
juny:
U. Safegeix un nou pargraf, el tercer, a lapartat 1
de larticle 15 del text refs de la Llei de contractes
de les administracions pbliques, amb la redacci
segent:
A ms de la classificaci que sigui procedent
per a lexecuci del contracte, els rgans de con-
tractaci poden exigir als candidats o licitadors,
fent-ho constar als plecs de clusules administra-
tives particulars, que completin en la fase de selec-
ci i a efectes daquest lacreditaci de la seva sol-
vncia mitjanant el comproms dadscriure a lexe-
cuci els mitjans personals o materials que calguin,
que han de concretar en la seva candidatura o
oferta.
Dos. Safegeix un nou apartat, el 5, a larticle 151
del text refs de la Llei de contractes de les adminis-
tracions pbliques, que queda redactat de la manera
segent:
5. Quan les obres hagin de ser continuades
per un altre empresari o per lAdministraci
mateixa, amb carcter durgncia, per motius de
seguretat o per evitar lenrunament del que shagi
construt, lrgan de contractaci, una vegada que
hagi notificat al contractista la liquidaci de les exe-
cutades, pot acordar continuar-les, sense perjudici
que el contractista pugui impugnar la valoraci
efectuada davant lrgan mateix. Lrgan de con-
tractaci ha de resoldre el que escaigui en el termini
de quinze dies.
Tres. Safegeix un nou apartat, el 4, a larticle 187,
amb el text segent:
4. El contingut daquest article s aplicable
als contractes als quals es refereix lapartat 5 de
larticle 198, i sentn que els bns que ha de lliurar,
si sescau, lAdministraci han de ser bns i equips
informtics i de telecomunicacions.
395
Quatre. Es modifica lapartat 3 de larticle 196 del text
refs de la Llei de contractes de les administracions pbli-
ques, afegint una nova lletra a lapartat, la f), amb la
redacci segent:
f) De gesti dels sistemes dinformaci que
comprengui el manteniment, la conservaci, la
reparaci i lactualitzaci dels equips fsics i lgics
de tractament de la informaci, aix com lactua-
litzaci dels programes informtics i el desenvo-
lupament de nous programes.
Cinc. Safegeix un nou apartat, el 5, a larticle 198,
amb el text segent:
5. Els contractes de serveis per a la gesti
dels sistemes dinformaci, aix com aquells als
quals es refereix larticle 2.2 del Reial decret
541/2001, de 18 de maig, pel qual sestableixen
determinades especialitats per a la contractaci de
serveis de telecomunicaci, tenen un termini de
vigncia mxim de quatre anys, amb les condicions
i els lmits que estableixen les normes pressupos-
tries de les administracions pbliques, si b es
pot preveure en el mateix contracte la seva modi-
ficaci i la seva prrroga per mutu acord de les
parts abans de lacabament daquell, sense que la
durada total del contracte, incloses les prrrogues,
pugui passar de sis anys, ni aquestes puguin ser
concertades alladament o conjuntament per un ter-
mini superior al fixat originriament.
Sis. Safegeix un nou punt, el 6, a la disposici addi-
cional novena del text refs de la Llei de contractes
de les administracions pbliques, aprovat pel Reial decret
legislatiu 2/2000, de 16 de juny, amb la redacci
segent:
6. Aquesta Llei no s aplicable a la prestaci
de serveis gratuts que facin a les entitats locals
les associacions daquestes a les quals es refereix
la disposici addicional cinquena de la Llei 7/1985,
de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local.
Article 62. Modificaci de la Llei 26/1999, de 9 de
juliol, de mesures de suport a la mobilitat geogrfica
dels membres de les Forces Armades. Resoluci de
contractes dels habitatges militars.
Es modifica larticle 10 de la Llei 26/1999, de 9
de juliol, de mesures de suport a la mobilitat geogrfica
dels membres de les Forces Armades, que queda redac-
tat de la manera segent:
Article 10. Resoluci de contractes dels habitat-
ges militars.
1. Sn causes de resoluci del contracte relatiu
a qualsevol habitatge militar les segents:
a) La falta de pagament del cnon arrendatici
ds o de les quantitats labonament de les quals
hagi assumit lusuari o li siguin repercutibles, corres-
ponents a tres mensualitats;
b) El sotsarrendament o la cessi de ls de
lhabitatge;
c) La realitzaci de danys causats dolosament
a la finca o dobres no autoritzades per lInstitut
per a lHabitatge de les Forces Armades que modi-
fiquin la configuraci de lhabitatge i dels seus
accessoris o provoquin disminuci de lestabilitat
o la seguretat de lhabitatge;
396 Dimecres 16 gener 2002
d) Quan en lhabitatge tinguin lloc activitats
molestes, insalubres, nocives, perilloses o icites;
e) Quan lhabitatge deixi destar destinat a
satisfer la necessitat dhabitatge habitual del bene-
ficiari o sutilitzi per a activitats alienes a aquesta
finalitat;
f) Quan el titular disposi dun altre habitatge
adquirit pels procediments dadjudicaci directa o
concurs, a qu fa referncia la disposici addicional
segona daquesta Llei;
g) La defunci del titular si no hi ha beneficiaris
definits a larticle 6 o la daquests, si sescau; i
h) Lextinci de les causes per les quals es va
atorgar el dret ds de lhabitatge, previstes en lar-
ticle 6 daquesta Llei.
2. Aix mateix, es pot resoldre el contracte de qual-
sevol habitatge militar per les causes segents:
a) Quan per raons dinters pblic es modifiqui la
destinaci de limmoble;
b) Quan a lefecte de la divisi horitzontal de la finca
shagi de modificar la destinaci de lhabitatge; i
c) Quan, dacord amb el planejament urbanstic en
vigor, la parcea en qu subiqui lhabitatge no hagi esgo-
tat la seva edificabilitat.
3. En els casos a qu es refereix lapartat 2 anterior,
acordada la resoluci del contracte, el titular del dret
ds pot optar entre:
a) Ser reallotjat en un altre habitatge militar de
caracterstiques similars, si nhi ha de disponibles, o
b) Rebre una indemnitzaci, que es fixa en limport
de trenta-sis mensualitats del cnon vigent o, si s ms
gran, en una quantitat igual al setanta per cent del valor
real de mercat de lhabitatge quan lusuari tingui menys
de vint anys, i minora, a mesura que augmenta ledat,
en la proporci dun u per cent menys per cada any
ms, amb el lmit mnim del deu per cent.
4. Produda qualsevol de les causes de resoluci
del contracte que estableixen els apartats 1 i 2 daquest
article, si lusuari no desallotja voluntriament lhabitatge
en el termini dun mes, des del requeriment que li dirigeixi
a aquest efecte lInstitut per a lHabitatge de les Forces
Armades, sha dincoar el corresponent expedient admi-
nistratiu de desnonament, que sha dajustar al proce-
diment que assenyala la legislaci sobre habitatges de
protecci oficial.
CAPTOL II
De lorganitzaci
Article 63. Modificaci de la Llei 16/1989, de 17 de
juliol, de defensa de la competncia. Organisme aut-
nom Tribunal de Defensa de la Competncia.
Es modifiquen els segents articles de la Llei 16/1989,
de 17 de juliol, de defensa de la competncia.
U. Es modifica larticle 20 de la Llei de defensa de
la competncia, que queda redactat en els termes
segents:
Article 20. Naturalesa jurdica i finalitats gene-
rals.
1. El Tribunal de Defensa de la Competncia
es configura com un organisme autnom, amb per-
sonalitat jurdica pblica diferenciada i autonomia
de gesti en els termes establerts en la Llei 6/1997,
Suplement nm. 2
de 14 dabril, dorganitzaci i funcionament de lAd-
ministraci General de lEstat, que, sense perjudici
de la seva adscripci administrativa, exerceix les
seves funcions amb plena independncia i submis-
si a lordenament jurdic.
2. T com a finalitat general la de preservar
el funcionament competitiu dels mercats, garantir
lexistncia duna competncia efectiva en aquests,
i protegir-la mitjanant lexercici de les funcions de
resoluci, informe i proposta que aquesta Llei li
atribueix expressament.
3. El Tribunal t la seu a la capital de lEstat
i la seva competncia, dacord amb la normativa
sobre coordinaci de competncies entre lEstat i
les comunitats autnomes en matria de defensa
de la competncia, sestn a tot el territori espanyol.
4. Per al desenvolupament de les seves fina-
litats, els recursos del Tribunal de Defensa de la
Competncia estan integrats per:
a) els bns i els valors que constitueixin el seu
patrimoni i els productes i les rendes daquest;
b) els ingressos propis que estiguin autoritzats
a obtenir;
c) les dotacions que puguin percebre a travs
dels pressupostos generals de lEstat.
5. El Tribunal de Defensa de la Competncia
ha delaborar anualment un avantprojecte de pres-
supost amb lestructura que assenyali el Ministeri
dHisenda i lha de remetre a aquest per a la seva
elevaci a lacord de Govern i posterior tramesa
a les Corts Generals integrat als pressupostos gene-
rals de lEstat.
El rgim pressupostari, economicofinancer, de
comptabilitat, intervenci i de control financer s
el que estableix la Llei general pressupostria, da-
cord amb el que preveu larticle 50 de la Llei
6/1997.
El control intern del Tribunal de Defensa de la
Competncia es du a terme per una Intervenci
Delegada de la Intervenci General de lAdminis-
traci de lEstat en lorganisme autnom, sense per-
judici de les funcions que corresponguin al Tribunal
de Comptes.
6. El Tribunal de Defensa de la Competncia
est adscrit al Ministeri dEconomia, que exerceix
el control deficcia sobre la seva activitat, i es
regeix pel que disposen aquesta Llei i la seva nor-
mativa de desplegament i la Llei 6/1997, de 14
dabril, dorganitzaci i funcionament de lAdminis-
traci General de lEstat.
7. El personal al servei del Tribunal de Defensa
de la Competncia s funcionari o laboral en els
mateixos termes que els establerts per a lAdmi-
nistraci General de lEstat i la contractaci del Tri-
bunal es regeix per les normes generals de con-
tractaci de les administracions pbliques.
Dos. Es modifica lapartat 1 de larticle 21 de la
Llei de defensa de la competncia, que queda amb la
redacci segent:
1. El Tribunal de Defensa de la Competncia
est regit pel ple, integrat per un president i vuit
vocals, nomenats mitjanant un reial decret, a pro-
posta del ministre dEconomia, entre juristes, eco-
nomistes i altres professionals de prestigi reco-
negut.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Tres. Es modifica lapartat 1 de larticle 22 de la
Llei de defensa de la competncia, que queda amb la
redacci segent:
1. El president i els vocals del Tribunal de
Defensa de la Competncia exerceixen la seva fun-
ci amb dedicaci absoluta i tenen les incompa-
tibilitats establertes amb carcter general per als
alts crrecs de lAdministraci de lEstat.
Quatre. Es modifica lapartat 1 de larticle 24 de
la Llei de defensa de la competncia, que queda amb
la redacci segent:
1. El ple del Tribunal de Defensa de la Com-
petncia sentn vlidament constitut amb lassis-
tncia del president o el vicepresident i cinc vocals.
Cinc. Es modifica lapartat 6 de larticle 57 de la
Llei de defensa de la competncia, que queda redactat
en els termes segents:
6. La quantia de la taxa regulada en aquest
precepte s:
a) De 3.005 euros quan el volum de vendes
global a Espanya del conjunt dels partcips en la-
cord de concentraci sigui igual o inferior a 40.000
milions de pessetes o 240.404.841,75 euros.
b) De 6.010 euros quan el volum de vendes
global a Espanya de les empreses partcips sigui
superior a 40.000 milions de pessetes o
240.404.841,75 euros i igual o inferior a
480.800.000 euros.
c) De 12.020 euros quan el volum de vendes
global a Espanya de les empreses partcips sigui
superior a 480.800.000 euros i igual o inferior a
3.000.000.000 deuros.
d) Duna quantitat fixa de 24.000 euros quan
el volum de vendes a Espanya del conjunt dels
partcips sigui superior a 3.000.000.000 euros,
ms 6.000 euros addicionals per cada
3.000.000.000 deuros en els quals lesmentat
volum de vendes superi la quantitat anterior, fins
a un lmit mxim de 60.000 euros.
Sis. Safegeix un nou apartat, el 9, a larticle 57 de
la Llei de defensa de la competncia, amb la redacci
segent:
9. El 50 per 100 de la recaptaci obtinguda
pel pagament daquesta taxa safecta els recursos
del Tribunal de Defensa de la Competncia com
a ingressos propis.
Article 64. Modificaci de la Llei 31/1990, de 27 de
desembre, de pressupostos generals de lEstat per
a 1991, per la qual es crea lAgncia Estatal dAd-
ministraci Tributria.
Es modifica larticle 103 de la Llei 31/1990, de 27
de desembre, de pressupostos generals de lEstat per
a 1991, pel qual es crea lAgncia Estatal dAdministraci
Tributria.
U. Es modifica la lletra b) de lapartat cinc de larticle
103 de la Llei de pressupostos generals de lEstat per
a 1991, que queda redactada en els termes segents:
b) Un percentatge de la recaptaci que derivi
dels actes de liquidaci i de gesti recaptadora o
daltres actes administratius acordats o dictats per
lAgncia en lmbit de la gesti tributria que t
encomanada, la finalitat de la qual s el finana-
397
ment de les despeses de funcionament i inversions
ms grans que es puguin produir com a conse-
qncia de lactivitat de lAgncia Estatal dAdmi-
nistraci Tributria.
La base de clcul daquest percentatge est
constituda per la recaptaci bruta daquests ingres-
sos tributaris inclosos en els captols I i II del pres-
supost dingressos de lEstat, amb lexcepci dels
que derivin de liquidacions practicades pels serveis
duaners que no siguin conseqncia dactes dins-
pecci o de liquidacions complementries que
resultin de la modificaci de les dades contingudes
en les declaracions tributries presentades pels
interessats, sigui per comprovacions documentals
o per reconeixement fsic de les mercaderies a qu
es refereixen les declaracions esmentades, aix com
les incloses en el captol III la gesti de les quals
dugui a terme lAgncia.
El percentatge el fixa cada any la llei anual de
pressupostos.
Els ingressos produts per aquest concepte incre-
menten de manera automtica els crdits del pres-
supost de despeses de lAgncia pel procediment
que estableix lapartat sis.2 daquesta disposici.
Dos. Es modifica lapartat sis de larticle 103 de la
Llei de pressupostos generals de lEstat per a 1991, que
queda redactat en els termes segents:
Sis. Rgim pressupostari.
1. LAgncia ha delaborar anualment un avant-
projecte de pressupost que reflecteixi els costos
necessaris per a la consecuci dels seus objectius,
amb lestructura que assenyala el Ministeri dHi-
senda, i lha de remetre a aquest per a la seva
elevaci a lacord del Govern i posterior tramesa
a les Corts Generals, de manera que formi part
dels Pressupostos generals de lEstat i es consolidi
amb els de les administracions centrals.
Aquest pressupost t carcter limitador pel seu
import global i carcter estimatiu per a la distribuci
dels crdits en categories econmiques, a excepci
dels corresponents a despeses de personal, que
tenen carcter limitador i vinculant a nivell de
captol.
2. Les variacions en la quantia global del pres-
supost i les que afectin les despeses de personal
a nivell de captol les autoritza el ministre dHisenda.
Les variacions internes restants les acorda el pre-
sident de lAgncia.
Article 65. Modificaci de la Llei 23/1998, de 7 de
juliol, de cooperaci internacional per al desenvo-
lupament.
Safegeix una nova disposici addicional, la tercera,
a la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperaci inter-
nacional per al desenvolupament, que queda redactada
de la manera segent:
Disposici addicional tercera. Relacions culturals
i cientfiques amb altres pasos.
Sense perjudici del que disposa larticle 25, lA-
gncia Espanyola de Cooperaci Internacional assu-
meix les funcions i les competncies atribudes al
Ministeri dAfers Exteriors per a la promoci i el
desenvolupament de les relacions culturals i cien-
tfiques amb altres pasos en estreta coaboraci
amb els ministeris dEducaci, Cultura i Esport i
398 Dimecres 16 gener 2002
de Cincia i Tecnologia i sense perjudici de les com-
petncies daltres departaments.
Es faculta al Govern per dictar les disposicions
que siguin necessries en ordre a laplicaci i el
desenvolupament del que preveu aquesta dispo-
sici addicional.
Article 66. Institut Astrofsic de les Canries.
1. LInstitut dAstrofsica de les Canries es regeix
per les seves disposicions legals especfiques, per les
normes dictades en el seu desplegament i, en el que
no shi hagi previst, per la normativa legal aplicable als
organismes pblics dinvestigaci a qu es refereix lar-
ticle 13 de la Llei 13/1986, de 14 dabril, de foment
i coordinaci general de la investigaci cientfica i
tcnica.
2. Aix mateix, lInstitut dAstrofsica de les Canries
tamb pot tenir funcionaris investigadors propis, amb
el ttol de doctor. Aquests funcionaris han de pertnyer
a lescala dinvestigadors titulars dels organismes pblics
dinvestigaci adscrits al Ministeri de Cincia i Tec-
nologia.
Article 67. Rgim jurdic de la Sociedad Estatal para
las Enseanzas Aeronuticas Civiles, SA (SENASA).
U. La Sociedad Estatal para las Enseanzas Aero-
nuticas Civiles, SA (SENASA), t la consideraci de mitj
propi instrumental i servei tcnic de lAdministraci i est
obligada a fer les tasques que li encomanin lAdminis-
traci General de lEstat i els seus organismes i entitats
de dret pblic en les matries segents:
a) Actuacions, treballs i estudis necessaris per a la
comprovaci del compliment dels requisits exigits per
a lexercici de les seves funcions pel personal aeronutic
civil.
b) Treballs necessaris per a la verificaci del com-
pliment dels requisits per a la realitzaci de les ope-
racions aries. Estudis i projectes tcnics relatius a lo-
peraci daeronaus.
c) Treballs i estudis necessaris per a la verificaci
del compliment dels requisits exigits per a la certificaci
de productes i peces aeronutics.
d) Treballs i estudis necessaris per constatar el com-
pliment dels requisits exigits per a la concessi i el man-
teniment de les llicncies i les autoritzacions dexplotaci
de les companyies aries i de les autoritzacions neces-
sries per a la realitzaci de treballs aeris, transport privat,
vols locals i altres activitats de trnsit aeri.
e) Treballs, estudis i projectes tcnics per a la gesti
de les subvencions al transport aeri i les queixes
dusuaris.
f) Treballs, estudis i projectes tcnics per implantar
i mantenir els requisits de seguretat, manteniment, ope-
raci, gesti i supervisi dels sistemes de navegaci aria
i de les instaacions aeroporturies.
g) Treballs de coaboraci tcnica amb la Comissi
dInvestigaci dAccidents i Incidents dAviaci Civil i
amb la Comissi dEstudi i Anlisi de Notificacions dIn-
cidents de Trnsit Aeri.
h) Treballs, estudis i projectes de coaboraci i coo-
peraci amb les autoritats i els organismes aeronutics
daltres estats i amb organismes aeronutics interna-
cionals.
Dos. La despesa derivada de les actuacions, els tre-
balls i els estudis realitzats per mitj de SENASA t la
consideraci de despesa corrent o dinversi (si de la
Suplement nm. 2
naturalesa del servei deriva la compra dequipament o
de qualsevol altre b que es pugui tractar com a immo-
bilitzat). El seu cost es determina aplicant a les unitats
executades les tarifes que hagi aprovat el subsecretari
de Foment i que es fixen en funci del cost de realitzaci
del servei, segons les dades que presenti la comptabilitat
analtica separada, realitzada per SENASA, de les acti-
vitats efectuades pels treballs que li encomani lAdmi-
nistraci. El pagament es fa amb la certificaci prvia
de la conformitat expedida per lrgan que ha encomanat
els treballs. Lrgan que encomana les tasques pot super-
visar a tot hora la correcta realitzaci per SENASA de
lobjecte de lencomanda.
Tres. En els casos en qu SENASA procedeixi a la
contractaci dempresaris coaboradors per a la realit-
zaci dels serveis que se li encomanin, aquesta con-
tractaci no ha dexcedir el 50% de limport total del
projecte.
Quatre. Respecte de les matries assenyalades a la-
partat u, SENASA no pot participar en els procediments
per a ladjudicaci dels contractes que decideixi convocar
el Ministeri de Foment o els organismes dels quals sigui
mitj instrumental. Aix no obstant, quan no concorri
cap licitador es pot encarregar a SENASA lactivitat
objecte de licitaci pblica.
Cinc. Els contractes de consultoria i assistncia i
de serveis que SENASA hagi de contractar per a lexe-
cuci de les activitats que sexposen a larticle 1 sad-
judiquen mitjanant laplicaci del procediment que esta-
bleix a lefecte el Reial decret legislatiu 2/2000, de 16
de juny, pel qual saprova el text refs de la Llei de
contractes de les administracions pbliques, quan, en
funci del seu import, la licitaci hagi de ser objecte
de publicitat al Diari Oficial de les Comunitats Euro-
pees, respecte a les quanties que estableix larticle 203
de la Llei esmentada per als rgans i les entitats de
dret pblic que sintegren a lAdministraci General de
lEstat.
CAPTOL III
Procediments
Article 68. Modificacions de la Llei 30/1992, de rgim
jurdic de les administracions pbliques i del proce-
diment administratiu com, per impulsar ladminis-
traci electrnica.
U. Safegeix un nou apartat nou a larticle 38 de
la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions
pbliques i del procediment administratiu com, amb
la redacci segent:
Es poden crear registres telemtics per a la
recepci o la sortida de soicituds, escrits i comu-
nicacions que es transmetin per mitjans telemtics,
amb subjecci als requisits que estableix lapartat
3 daquest article. Els registres telemtics noms
estan habilitats per a la recepci o la sortida de
les soicituds, els escrits i les comunicacions rela-
tives als procediments i els trmits de la compe-
tncia de lrgan o lentitat que va crear el registre
i que sespecifiquin en la norma de creaci daquest,
aix com que compleixin els criteris de disponibilitat,
autenticitat, integritat, confidencialitat i conserva-
ci de la informaci que igualment sassenyalin en
la norma esmentada.
Els registres telemtics permeten presentar soi-
cituds, escrits i comunicacions tots els dies de lany
durant les vint-i-quatre hores. A efectes de cmput
de terminis, la recepci en un dia inhbil per a
lrgan o lentitat sentn efectuada en el primer
dia hbil segent.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002 399

Dos. Safegeix un nou apartat 3 a larticle 59 de
la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions
pbliques i del procediment administratiu com, amb
la redacci que a continuaci sassenyala, i els actuals
apartats 3, 4 i 5 de larticle esmentat passen a numerar-se
com a 4, 5 i 6.
Perqu la notificaci es practiqui utilitzant mit-
jans telemtics es requereix que linteressat hagi
assenyalat aquest mitj com a preferent o hagi con-
sentit expressament la seva utilitzaci, identificant
a ms ladrea electrnica corresponent, que ha
de complir els requisits reglamentriament esta-
blerts. En aquests casos, la notificaci sentn prac-
ticada a tots els efectes legals en el moment en
qu es produeixi laccs al seu contingut a ladrea
electrnica. Quan, havent-hi constncia de la recep-
ci de la notificaci a ladrea electrnica, trans-
corrin deu dies naturals sense que saccedeixi al
seu contingut, sha dentendre que sha rebutjat
amb els efectes previstos en lapartat segent, lle-
vat que dofici o a instncia del destinatari es com-
provi la impossibilitat tcnica o material dacce-
dir-hi.
Tres. Safegeix a la Llei 30/1992, de 26 de novem-
bre, de rgim jurdic de les administracions pbliques
i del procediment administratiu com, una nova dispo-
sici addicional, divuitena, amb la redacci segent:
Disposici addicional divuitena. Presentaci tele-
mtica de soicituds i comunicacions dirigides
a lAdministraci General de lEstat i els seus
organismes pblics.
1. La presentaci de soicituds i comunica-
cions, aix com de la documentaci complementria
exigida, per les empreses que agrupin ms de cent
treballadors o tinguin la condici de gran empresa
a efectes de limpost sobre el valor afegit, aix com
per qualssevol instituci o entitat de dret pblic
sha de realitzar necessriament per mitjans tele-
mtics en els casos i les condicions que es deter-
minin per una ordre del titular del departament
ministerial competent. En aquesta ordre, que ha
de ser objecte dinforme previ pel Ministeri dAd-
ministracions Pbliques, shan despecificar les
soicituds i les comunicacions afectades, els pro-
cediments als quals es refereixen i la tipologia dem-
preses i entitats que en siguin afectats.
2. Les persones fsiques, organitzacions o asso-
ciacions no previstes a lapartat anterior, perta-
nyents a coectius o sectors que ordinriament
facin s daquest tipus de tcniques i mitjans en
lexercici de la seva activitat normal, han dutilitzar
necessriament mitjans telemtics per a la presen-
taci de soicituds, comunicacions i documentaci
complementria exigida en els casos i les condi-
cions en qu es determini per una ordre del titular
del departament ministerial competent, que ha de
ser objecte dinforme previ pel Ministeri dAdmi-
nistracions Pbliques. En aquesta ordre, a ms de
les especificacions expressades a lapartat anterior,
shi ha dacreditar que la necessria utilitzaci de
mitjans telemtics no implica restricci o cap dis-
criminaci per als integrants del sector o coectiu
que en sigui afectat en lexercici dels seus drets
davant lAdministraci pblica.
3. Laportaci de certificacions tributries o de
Seguretat Social juntament amb les soicituds i les
comunicacions a qu es refereixen els apartats
anteriors se substitueix, sempre que es compti amb
el consentiment exprs dels interessats, per la ces-
si de les corresponents dades a lrgan gestor
per part de les entitats competents.
4. El que disposa aquesta disposici sajusta
al que estableixen la Llei orgnica 15/1999, de
protecci de dades de carcter personal, aquesta
Llei, la vigent normativa sobre signatura electrnica
i les corresponents normes de desplegament.
Article 69. Modificaci de la disposici addicional vint-i-
novena de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de
mesures fiscals, administratives i de lordre social.
U. Safegeixen a lannex 1 de la disposici addicional
vint-i-novena de la Llei 14/2000, de 29 de desembre,
de mesures fiscals, administratives i de lordre social,
els procediments segents:

ANNEX 1

Termini per a la resoluci

Procediment Norma reguladora Article
i la notificaci

Procediment sancionador en Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports Articles 113 al 123. 12 mesos.
matria de marina mercant. de lEstat i de la marina mercant.
Reial decret 1772/1994, de 5 dagost, pel Annex II.
qual sadeqen determinats procediments
administratius en matria de transports i
carreteres a la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de rgim jurdic de les adminis-
tracions pbliques i del procediment admi-
nistratiu com.
Procediment disciplinari dels Reglament de rgim disciplinari dels funcio- 12 mesos.
funcionaris de lAdminis- naris de lAdministraci de lEstat, aprovat
traci General de lEstat. pel Reial decret 33/1986, de 10 de gener.
400 Dimecres 16 gener 2002
Dos. Lannex 2 de la disposici addicional vint-i-no-
vena de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures
fiscals, administratives i de lordre social, pel que fa al
procediment dautoritzaci en lmbit del comer exterior
de les espcies protegides a qu es refereix el Conveni
internacional despcies amenaades de flora i fauna sil-
vestre (Washington, de 3 de mar de 1973), t la redac-
ci segent:
Procediment Norma reguladora
Procediment per a lexpe- Conveni internacional
dici de permisos dim- sobre el comer inter-
portaci i exportaci nacional despcies
CITES (Convention on amenaades de flora
International Trade in i fauna silvestre (Was-
Endangered Species hington, 3 de mar de
of Wild Fauna and Flo- 1973)
ra), certificats de reex- R e g l a m e n t (CE)
portaci CITES i certi- 338/1997, de 9 de
ficats CITES previstos desembre de 1996
al Reglament (CE)
nm. 338/97, del
Consell, de 9 de
desembre de 1996,
relatiu a les espcies
de la fauna i flora sil-
vestres mitjanant el
control del seu comer
Tres. Lannex 2 de la disposici addicional vint-i-no-
vena de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures
fiscals, administratives i de lordre social, pel que fa als
procediments dexpedici, renovaci, revalidaci, homo-
logaci, convalidaci i reconeixement de ttols, diplomes
i certificats acadmics o professionals t la redacci
segent:
Els procediments dexpedici, renovaci, reva-
lidaci, homologaci, convalidaci i reconeixement
de ttols, diplomes, assignatures, llicncies i cer-
tificats acadmics o professionals.
Quatre. Safegeix a lannex 2 de la disposici addi-
cional vint-i-novena de la Llei 14/2000, de 29 de desem-
bre, de mesures fiscals, administratives i de lordre social,
el procediment segent:
Procediment Norma reguladora Article
Autoritzaci per a la Llei 13/1996, de 30 Article 178
creaci destabli- de desembre, de
ments de canvi de mesures fiscals,
moneda administratives i
de lordre social
RD 2660/1998, de Article 3.2
14 de desembre,
sobre canvi de
moneda estrange-
ra en establiments
oberts al pblic
diferents denti-
tats de crdit
Suplement nm. 2
Article 70. Modificaci de la disposici addicional divui-
tena de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de
mesures fiscals, administratives i de lordre social. Pro-
cediment dassignaci de noms i adreces de domini
sota el codi del pas corresponent a Espanya (.es).
La disposici addicional divuitena de la Llei 14/2000,
de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives
i de lordre Social, queda redactada de la manera
segent:
Article
Mitjanant una resoluci del president de len-
titat pblica empresarial Red.es sestableixen els
procediments per a lassignaci i altres operacions
associades al registre de noms de domini i adreces
dInternet sota el codi del pas corresponent a Espa-
nya (.es), prenent en consideraci les prctiques
generalment aplicades i les recomanacions ema-
nades de les entitats i els organismes internacionals
que exerceixen activitats relacionades amb la ges-
ti del sistema de noms de domini dInternet.
Lentitat pblica empresarial Red.es dna publi-
citat als procediments dassignaci i registre que
sadoptin, els quals estan disponibles al pblic per
mitjans electrnics i de manera gratuta.
TTOL V
De lacci administrativa
CAPTOL I
Acci administrativa en matria dordenaci
econmica
SECCI 1a ASSEGURANCES
Article 71. Modificaci de la Llei 30/1995, de 8 de
novembre, dordenaci i supervisi de les asseguran-
ces privades.
Es modifica lapartat 1 de larticle 65 de la Llei
30/1995, de 8 de novembre, dordenaci i supervisi
de les assegurances privades, que queda redactat de
la manera segent:
1. En la previsi de riscos sobre les persones
les contingncies que poden cobrir sn les de mort,
vidutat, orfandat i jubilaci, garantint prestacions
econmiques en forma de capital o renda. Aix
mateix, poden atorgar prestacions per ra de matri-
moni, maternitat, fills i defunci. I poden realitzar
operacions dassegurana daccidents i invalidesa
per al treball, malaltia, defensa jurdica i assistncia,
aix com prestar ajuts familiars per subvenir a neces-
sitats motivades per fets o actes jurdics que impe-
deixin temporalment lexercici de la professi.
Les prestacions econmiques que es garanteixin
no poden passar de 21.000 euros com a renda
anual ni del seu equivalent actuarial com a per-
cepci nica de capital.
El lmit que preveu lapartat anterior el pot actua-
litzar el ministre dEconomia, considerant la sufi-
cincia de les garanties financeres per atendre les
prestacions actualitzades.
Aix no obstant, per a les mutualitats que esti-
guin incloses en alguna de les situacions que pre-
veuen els articles 26 o 39.1 daquesta Llei, les
noves prestacions econmiques que es garanteixin
no poden excedir els 18.000 euros com a renda
anual ni els 78.000 euros com a percepci nica
de capital.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
SECCI 2a SISTEMA MONETARI I FINANCER
Article 72. Modificaci de la Llei 46/1998, de 17 de
desembre, sobre introducci de leuro.
U. Safegeix a la Llei 46/1998, de 17 de desembre,
dintroducci de leuro, un nou article 24 bis, amb el
text segent:
Article 24 bis. Inutilitzaci de bitllets en pessetes
durant el primer semestre de 2002.
1. Des de l1 de gener de 2002 i fins al 30
de juny de 2002, els bancs, les caixes destalvis
i les cooperatives de crdit poden inutilitzar els bit-
llets en pessetes.
2. El mtode dinutilitzaci consisteix a tallar
a cada bitllet, en qualsevol de les seves quatre can-
tonades, la superfcie dun triangle rectangle iss-
celes de vint mimetres de catet, mesurats sobre
la vora del bitllet.
3. Els bitllets en pessetes que shagin inutilitzat
aix sn nicament bescanviables al Banc dEspa-
nya.
Dos. Safegeix una nova disposici addicional, la
quarta, a la Llei 46/1998, de 17 de desembre, sobre
introducci de leuro, amb el tenor literal segent:
Disposici addicional quarta.
U. A efectes del que disposen els tres primers
guions de la lletra b) de larticle 2 del Reglament
(CE) 1338/2001, del Consell, de 28 de juny de
2001, pel qual es defineixen les mesures neces-
sries per a la protecci de leuro contra la fal-
sificaci, i sense perjudici de les competncies atri-
budes a altres rgans de lAdministraci de lEstat
o de les comunitats autnomes, el Banc dEspanya
s lautoritat nacional competent per a:
a) La detecci dels bitllets falsos i de les mone-
des falses denominades en euros.
b) La recollida i lanlisi de les dades tcniques
i estadstiques relatives als bitllets i les monedes
falsos denominats en euros, aix com de qualssevol
altres dades rellevants per a lexercici de les seves
competncies.
Dos. A efectes del que disposen els articles 4
i 5 respectivament de lesmentat Reglament (CE)
1338/2001, del Consell, de 28 de juny de 2001,
es designa el Banc dEspanya com a Centre Nacio-
nal dAnlisi (CNA) i Centre Nacional dAnlisi de
Moneda (CNAM), per compte del Tresor Pblic.
Tres. Constitueix una infracci administrativa
greu lincompliment per part de les entitats de cr-
dit, dels establiments de canvi de moneda i de les
restants entitats que participin en la manipulaci
i el lliurament al pblic de bitllets i monedes a ttol
professional, de lobligaci de retirar de la circulaci
tots els bitllets i les monedes que hagin rebut i
la falsedat dels quals els consti o puguin suposar
fundadament. Aix mateix, incorren en infracci
administrativa greu les entitats quan incompleixin
lobligaci de lliurar sense demora al Banc dEs-
panya els bitllets i les monedes esmentats.
La infracci a la qual es refereix aquest apartat
dna lloc a la imposici de la sanci duna multa
de 30.000 fins a un mili deuros a les entitats
infractores.
A aquest efecte, sn aplicables, amb les espe-
cialitats aqu previstes i, si sescau, amb les adap-
tacions que reglamentriament es puguin establir,
els captols I i V, aix com larticle 14.1 del ttol I
401
de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre disciplina
i intervenci de les entitats de crdit i la normativa
reguladora del procediment sancionador aplicable
als subjectes que actuen als mercats financers.
Els rgans corresponents del Banc dEspanya
sn competents per a la incoaci i instrucci del
corresponent expedient sancionador, aix com per
a la imposici de les sancions previstes en aquest
apartat.
Article 73. Modificaci de la Llei 12/1999, de 21 da-
bril, per la qual sautoritza la participaci dEspanya
en lampliaci de capital del Banc Europeu de Recons-
trucci i Desenvolupament (BERD).
Es modifica larticle 2 de la Llei 12/1999, que queda
redactat de la manera segent:
Article 2. Desemborsament de les subscripcions.
1. El pagament del total de 76.500.000 euros
es du a terme en vuit quotes anuals iguals per
un import de 9.562.500 euros cada una. Al seu
torn cada quota anual consta de dos trams, el 40
per 100 dels quals es fa en efectiu i la resta, mit-
janant lemissi dun pagar per un import de
5.737.500 euros cada un.
2. Els pagars no meriten interessos. Cada un
daquests pagars, al seu torn, es redimeix al llarg
de cinc anys, en cinc trams iguals per un import
de 1.147.500 euros cada un. La redempci del
primer abonament es fa el mateix any demissi
del pagar, i els restants, en cada un dels anys
subsegents.
3. Els desemborsaments totals anuals, que
figuren al calendari que segueix, sefectuen abans
del 15 de juny de cada any:
Any Import en euros
1999 4.972.500
2000 6.120.000
2001 7.267.500
2002 17.977.500
2003 9.562.500
2004 9.562.500
2005 9.562.500
2006 4.590.000
2007 3.442.500
2008 2.295.000
2009 1.147.500
Total . . . . 76.500.000.
Article 74. Rgim de distribuci entre els fons de garan-
tia de dipsits i dinversions de les indemnitzacions
derivades de la retroactivitat del sistema de garantia
dels inversors.
s aplicable el rgim segent a les indemnitzacions
del sistema dindemnitzaci dels inversors derivades de
declaracions dincompliment per les empreses de serveis
dinversi del deure de reemborsar i restituir els diners
i els valors rebuts abans de la data dentrada en vigor
daquesta Llei:
U. Les indemnitzacions que, dacord amb el que dis-
posa lapartat segon de la disposici final primera de
la Llei 37/1998, de 16 de novembre, de reforma de
la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors,
derivin de declaracions dincompliment a qu es refereix
larticle 5.1 del Reial decret 948/2001, de 3 dagost,
402 Dimecres 16 gener 2002
sobre sistemes dindemnitzaci dels inversors dictades
abans de la data dentrada en vigor daquesta disposici,
excepcionalment se satisfan conjuntament pels fons de
garantia de dipsits en establiments bancaris, caixes
destalvi, cooperatives de crdit i el Fons de Garantia
dInversions.
Dos. Per determinar limport que han de satisfer
cada un dels fons esmentats es procedeix de la manera
segent:
a) En primer lloc, es determina la part que ha de
ser satisfeta pels fons de garantia de dipsits en esta-
bliments bancaris, caixes destalvi, cooperatives de cr-
dit, duna banda, i el Fons de Garantia dInversions, de
laltra; lesmentat import es reparteix entre aquells i
aquest de manera proporcional al patrimoni net acumulat
computat el 31 de desembre de 2001, respectivament.
El patrimoni acumulat del Fons de Garantia dInversions
el 31 de desembre de 2001 s el resultant de la suma
de les aportacions que correspongui efectuar a les
empreses de serveis dinversi dacord amb el que dis-
posa larticle 8.1 del Reial decret 948/2001, de 3 da-
gost, sobre sistemes dindemnitzaci dels inversors, pre-
nent com a referncia els diners i el valor dels valors
i instruments financers que shi han dipositat o registrat
en la data esmentada.
b) Una vegada determinada la part que han de satis-
fer els fons de garantia de dipsits dentitats de crdit,
es distribueix limport que han de pagar cada un dels
fons de garantia de dipsits en establiments bancaris,
caixes destalvi i cooperatives de crdit; aquesta quantitat
s proporcional als imports dels diners i dels valors i
instruments dipositats i registrats en bancs, caixes des-
talvi i cooperatives de crdit computats a data 31 de
desembre de 2001.
Tres. La determinaci del patrimoni del Fons de
Garantia dInversions correspon a la Comissi Nacional
del Mercat de Valors. La quantificaci del patrimoni dels
fons de garantia de dipsits en establiments bancaris,
caixes destalvi, cooperatives de crdit, aix com la deter-
minaci de limport de lefectiu i dels valors i instruments
dipositats i registrats en bancs, caixes destalvi i coo-
peratives de crdit, la fa el Banc dEspanya. Aquests
imports shan de comunicar a la Secretaria dEstat dE-
conomia, de lEnergia i de la PIME, que determina el
percentatge que ha de satisfer cada un dels fons. Una
vegada fixats els percentatges esmentats, la Societat
Gestora del Fons de Garantia dInversions ha de reclamar
als altres fons les quantitats que a aquests els corres-
pongui satisfer per afrontar les indemnitzacions.
Quatre. El ministre dEconomia, amb linforme previ
del Banc dEspanya i de la Comissi Nacional del Mercat
de Valors, resol les discrepncies que es puguin produir
entre els fons que integren el sistema de garantia dels
inversors, relatives a la distribuci i labonament de les
indemnitzacions a les quals es refereix aquesta dispo-
sici.
Cinc. Shabilita la Comissi Nacional del Mercat de
Valors per concedir prstecs, amb crrec als seus recur-
sos, la Societat Gestora del Fons de Garantia dInversions
perqu, en nom i per compte daquest ltim, pugui dur
a terme el pagament de les indemnitzacions que shagin
de satisfer als inversors dacord amb el que disposa lar-
ticle 5 del Reial decret 948/2001, de 3 dagost, sobre
sistemes dindemnitzaci dels inversors.
Sis. Quan una empresa de serveis dinversi shagi
de declarar en estat de fallida o es tingui judicialment
per soicitada la declaraci de suspensi de pagaments
de lentitat, abans de la data dentrada en vigor daquesta
disposici, els terminis per satisfer els drets dels inversors
que, si sescau, siguin procedents, previstos a larticle
13 del Reial decret 948/2001, de 3 dagost, sobre sis-
Suplement nm. 2
temes dindemnitzaci dels inversors, es compten des
de l1 de gener de 2002.
Set. Shabilita el ministre dEconomia per dictar les
normes que siguin necessries per al desplegament del
que preveu aquest article.
Article 75. Reforma del rgim jurdic de la Confederaci
Espanyola de Caixes dEstalvis.
Es modifica larticle 29 de la Llei 31/1985, de 2
dagost, de regulaci de les normes bsiques sobre
rgans rectors de les caixes destalvis, que passa a tenir
la redacci segent:
Els rgans de govern de la Confederaci Espa-
nyola de Caixes dEstalvis shan dajustar a:
a) Les disposicions daquest ttol.
b) Els seus estatuts, aprovats pel ministre
dEconomia.
c) Aquesta Llei, de forma supletria, en tot all
que els pugui ser aplicable, atesa la seva naturalesa
singular.
Disposici derogatria.
Es deroga larticle 30 de la Llei 31/1985, de 2 dagost,
de regulaci de les normes bsiques sobre rgans rectors
de les caixes destalvis.
SECCI 3a ENERGIA
Article 76. Modificaci de la Llei 34/1998, de 7 doc-
tubre, del sector dhidrocarburs.
U. Es modifica larticle 4 de la Llei 34/1998, de
7 doctubre, en els termes segents:
Article 4. Planificaci en matria dhidrocarburs.
1. La planificaci en matria dhidrocarburs t
carcter indicatiu, llevat del que fa referncia als
gasoductes de la xarxa bsica, a la determinaci
de la capacitat de regasificaci total de gas natural
liquat necessria per abastar el sistema gasista, a
les instaacions demmagatzemament de reserves
estratgiques dhidrocarburs i a la determinaci de
criteris generals per a lestabliment dinstaacions
de subministrament de productes petrolfers al
detall i en aquests casos t carcter obligatori i
de mnim exigible per a la garantia de subminis-
trament dhidrocarburs.
2. La planificaci en matria dhidrocarburs la
fa el Govern amb la participaci de les comunitats
autnomes i la presenta al Congrs dels Diputats.
3. Aquesta planificaci sha de referir, com a
mnim, als aspectes segents:
a) Previsi de la demanda de productes deri-
vats del petroli i de gas natural al llarg del perode
previst.
b) Estimaci dels abastaments de productes
petrolfers necessaris per cobrir la demanda pre-
vista sota criteris de qualitat, seguretat del submi-
nistrament, diversificaci energtica, millora de le-
ficincia i protecci del medi ambient.
c) Previsions relatives a les instaacions de
transport i emmagatzemament de productes petro-
lfers dacord amb la previsi de la seva demanda,
amb atenci especial de les instaacions demma-
gatzemament de reserves estratgiques.
d) Previsions de desenvolupament de la xarxa
bsica de transport de gas natural i de la capacitat
de regasificaci total de gas natural liquat neces-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
sria per abastar el sistema gasista, a fi datendre
la demanda amb criteris doptimitzaci de la infraes-
tructura gasista en tot el territori nacional.
e) Definici de les zones de gasificaci prio-
ritria, expansi de les xarxes i etapes de la seva
execuci, a fi dassegurar un desenvolupament
homogeni del sistema gasista a tot el territori nacio-
nal.
f) Previsions relatives a instaacions de trans-
port i emmagatzemament de combustibles gaso-
sos, aix com de les plantes de recepci i rega-
sificaci de gas natural liquat, a fi de garantir les-
tabilitat del sistema gasista i la regularitat i con-
tinutat dels subministraments de gasos combus-
tibles.
g) Establiment de criteris generals per deter-
minar un nombre mnim dinstaacions de submi-
nistrament de productes petrolfers al detall en fun-
ci de la densitat, la distribuci i les caracterstiques
de la poblaci i, si sescau, la densitat de circulaci
de vehicles.
h) Els criteris de protecci mediambiental que
han dinformar les activitats objecte daquesta Llei.
Dos. Es modifica lapartat tercer.1.vuitena de la dis-
posici addicional onzena de la Llei 34/1998, de 7 doc-
tubre, del sector dhidrocarburs, que queda redactat de
la manera segent:
Inspeccionar, a petici de lAdministraci Gene-
ral de lEstat, de les comunitats autnomes com-
petents, o dofici, per la Comissi Nacional dEner-
gia, les condicions tcniques de les instaacions,
el compliment dels requisits establerts en les auto-
ritzacions, la correcta i lefectiva utilitzaci del carb
autcton a les centrals elctriques amb dret al
cobrament de la prima al consum de carb autc-
ton, les condicions econmiques i les actuacions
dels subjectes quan puguin afectar laplicaci de
les tarifes, els preus i els criteris de remuneraci
de les activitats energtiques, la disponibilitat efec-
tiva de les instaacions de generaci en el rgim
ordinari, la correcta facturaci i condicions de ven-
da de les empreses distribudores i comercialitza-
dores a consumidors i clients qualificats, la con-
tinutat del subministrament denergia elctrica, la
qualitat del servei, aix com la separaci efectiva
daquestes activitats quan sigui exigida.
CAPTOL II
Acci administrativa en matria dinfraestructures
i transports
SECCI 1a CARRETERES
Article 77. Modificaci de la Llei 25/1988, de 29 de
juliol, de carreteres.
Es modifiquen els preceptes segents de la Llei
25/1988, de 29 de juliol, de carreteres:
U. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de larticle 8
de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres, que
queden redactats de la manera segent:
Article 8.
1. Laprovaci dels projectes de carreteres
estatals implica la declaraci dutilitat pblica i la
necessitat durgent ocupaci dels bns i adquisici
de drets corresponents, a les finalitats dexpropia-
ci, docupaci temporal o dimposici o modifi-
caci de servituds.
403
2. La declaraci dutilitat pblica i la necessitat
durgent ocupaci es refereix tamb als bns i els
drets compresos en el replanteig del projecte i en
les modificacions dobres que es puguin aprovar
posteriorment.
Dos. Es modifica lapartat 4 de larticle 10 de la
Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres, que queda
redactat de la manera segent:
4. Amb independncia de la informaci oficial
a la qual es refereixen els apartats anteriors, es
du a terme, de la manera que preveu la Llei 30/1992,
de 26 de novembre, de rgim jurdic de les admi-
nistracions pbliques i del procediment adminis-
tratiu com, un trmit dinformaci pblica durant
un perode de trenta dies hbils. Les observacions
en aquest trmit han de versar sobre les circums-
tncies que justifiquin la declaraci dinters gene-
ral de la carretera i sobre la concepci global del
seu traat.
Laprovaci de lexpedient dinformaci pblica
correspon al ministre de Foment.
El termini per resoldre i notificar laprovaci defi-
nitiva de lexpedient dinformaci pblica aix com
de lestudi informatiu s de sis mesos a comptar
des de la corresponent publicaci al Butllet Oficial
de lEstat de la declaraci dimpacte ambiental,
si aquesta s necessria, o des de lacabament del
perode dinformaci pblica, o de la prrroga a
qu fa referncia lapartat 1 daquest article, si
aquesta s posterior.
Article 78. Modificaci de la Llei 8/1972, de 10 de
maig, de construcci, conservaci i explotaci dau-
topistes en rgim de concessi.
Safegeix un nou apartat, el 3, a larticle 29 de la
Llei 8/1972, de 10 de maig, de construcci, conservaci
i explotaci dautopistes en rgim de concessi, amb
el text segent:
3. En les autopistes que tinguin implantat el
sistema de peatge dinmic o telepeatge, per acre-
ditar els fets es pot utilitzar, amb lhomologaci
prvia de lAdministraci, qualsevol sistema o mitj
tcnic, mecnic o de reproducci dimatge que
identifiqui els vehicles, que ha de constituir un mitj
de prova suficient en la denncia que formuli el
personal de lempresa concessionria, degudament
autoritzat a aquest efecte, en el procediment san-
cionador per infracci de lobligaci relativa a la
utilitzaci daquests sistemes que cont larticle
53.1 del text articulat de la Llei sobre trnsit, cir-
culaci de vehicles a motor i seguretat viria.
SECCI 2a PORTS
Article 79. Modificaci de la Llei 27/1992, de 24 de
novembre, de ports de lEstat i de la marina mercant.
Es fa una nova redacci de lannex de la Llei 27/1992,
de 24 de novembre, de ports de lEstat i de la marina
mercant, que queda de la manera segent:
Sn ports dinters general i per tant, i dacord
amb larticle 149.1.20a de la Constituci espanyo-
la, competncia exclusiva de lAdministraci de lEs-
tat, els segents:
1. Pasajes i Bilbao al Pas Basc.
2. Santander a Cantbria.
3. Gijn-Musel i Avils a Astries.
404 Dimecres 16 gener 2002
4. San Cibrao, Ferrol i la seva ria, A Corunya,
Vilagarca de Arousa i la seva ria, Marn i ria de
Pontevedra i Vigo i la seva ria, a Galcia.
5. Huelva, Sevilla i la seva ria, Cadis i la seva
badia (que inclou El Puerto de Santa Mara, el de
la zona franca de Cadis, Puerto Real, El Bajo de
la Cabezuela i Puerto Sherry), Tarifa, Algeciras-La
Lnea, Mlaga, Motril, Almeria i Carboneras a Anda-
lusia.
6. Ceuta i Melilla.
7. Cartagena (que inclou la drsena dEscom-
breras) a Mrcia.
8. Alacant, Gandia, Valncia, Sagunt i Castell
a la Comunitat Valenciana.
9. Tarragona i Barcelona a Catalunya.
10. Palma de Mallorca, Alcdia, Ma, Eivissa
i La Savina a les Balears.
11. Arrecife, Puerto Rosario, Las Palmas (que
inclou el de Salinetas i el dArinaga), Santa Cruz
de Tenerife (que inclou el de Granadilla), Los Cris-
tianos, Gua de Isora, San Sebastin de la Gomera,
Santa Cruz de la Palma i La Estaca a les Canries.
SECCI 3a TRANSPORT PER CARRETERA
Article 80. Modificaci de la Llei 16/1987, de 30 de
juliol, dordenaci dels transports terrestres. Normes
sobre revisi peridica general de les tarifes i obli-
gacions comptables en relaci amb els serveis pblics
regulars interurbans permanents ds general de
transports de viatgers per carretera.
Es modifica larticle 19 de la Llei 16/1987, de 30
de juliol, dordenaci dels transports terrestres, i safe-
geixen al text tres nous nmeros, el 5, 6 i 7, amb la
redacci segent:
5. No obstant el que disposa el nmero 3 da-
quest article, dins del segon trimestre de cada any,
lAdministraci procedeix a una revisi de carcter
general de les tarifes dels serveis pblics regulars
interurbans permanents ds general de transport
de viatgers per carretera en rgim de concessi,
que sajusta a les regles segents:
a) La revisi esmentada t com a fonament la
modificaci dels preus calculada com la variaci
anual de la mitjana de les dades publicades per
lInstitut Nacional dEstadstica lany natural anterior
dels ndexs de preus al consum (grup general per
al conjunt nacional) sobre la mateixa mitjana de
lany precedent (dara endavant oIPCmitj) i la modi-
ficaci del nombre de viatgers-quilmetre realitzats
a cada concessi lany natural anterior (dara enda-
vant Vkmr) en relaci amb la mateixa magnitud
corresponent lany precedent (dara endavant
Vkmr-1).
A aquests efectes, la revisi es fa calculant el
coeficient C, mitjanant lexpressi:
C = 1 + oIPCmitj X,
On oIPCmitj figura expressat en tant per u amb
el signe que correspongui i el valor X ve donat
per:
X = 1/100 [(Vkmr-Vkmr-1)/Vkmr-1]
On Vkmr es refereix a lany natural anterior a
la revisi i Vkmr-1 a lany immediatament anterior
a aquell, i en tot cas est limitat el seu valor per
la frmula segent expressada en percentatge:
0 1
Suplement nm. 2
El coeficient C saplica a les tarifes vigents en
cada una de les concessions (Tt-1) de manera que
la tarifa revisada (Tt) per a cada moment sigui:
Tt = Tt - 1 . C
b) Les revisions tarifries realitzades en exe-
cuci del que disposa aquest nmero no estan sub-
jectes al rgim que estableix larticle 16 del Reial
decret llei 7/1996, de 7 de juny, de mesures
urgents de carcter fiscal i de foment i liberalitzaci
de lactivitat econmica.
Els ministres de Foment i Economia poden esta-
blir mitjanant una ordre conjunta les especifica-
cions que, si sescau, considerin necessries per
a lexecuci del que disposa aquest nmero.
6. La falta daportaci per part dun conces-
sionari de les dades estadstiques relatives a una
concessi en els termes reglamentriament esta-
blerts t com a conseqncia, independentment
de les sancions que legalment es puguin aplicar,
que no es revisi la tarifa daquesta concessi fins
que aquesta falta sigui esmenada.
Lomissi, lerror o la falsedat en les esmentades
dades aportades pel concessionari t com a con-
seqncia, independentment de la sanci que, si
sescau, es pugui aplicar de conformitat amb el que
legalment est establert, que, una vegada detec-
tats, es procedeixi a rectificar la tarifa revisada que
shagi calculat tenint en compte aquelles dades,
aix com totes les que, si sescau, shagin aprovat
posteriorment.
7. A efectes de comptabilitat, les empreses titu-
lars de concessions o autoritzacions de transport
pblic regular de viatgers ds general han de trac-
tar cada una daquestes com una activitat separada,
i lhan de gestionar com una divisi comptable inde-
pendent, diferent de qualsevol altra activitat que
facin, estigui o no relacionada amb el transport de
viatgers.
Els ministres de Foment i Economia poden esta-
blir mitjanant una ordre conjunta les especifica-
cions que, si sescau, considerin pertinents per al
compliment exacte del que disposa aquest nmero.
CAPTOL III
Acci administrativa en matria de serveis postals
Article 81. Modificaci de la Llei 24/1998, de 13 de
juliol, del servei postal universal i de liberalitzaci dels
serveis postals.
Es modifiquen diversos preceptes de la Llei 24/1998,
de 13 de juliol, del servei postal universal i de libera-
litzaci dels serveis postals, que queden redactats de
la manera segent:
U. Es modifica larticle 7 de la Llei del servei postal
universal i de liberalitzaci dels serveis postals, que que-
da amb la redacci segent:
Article 7. Ttols habilitadors.
1. Per a la prestaci de serveis postals es reque-
reix lobtenci prvia del corresponent ttol habi-
litador que, segons el tipus de servei que es pre-
tengui prestar, pot consistir en una autoritzaci
administrativa general o en una autoritzaci admi-
nistrativa singular, tal com estableix aquest ttol.
2. Poden ser titulars dautoritzacions adminis-
tratives per a la prestaci de serveis postals les
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
persones fsiques o jurdiques nacionals dun estat
membre de la Uni Europea, o amb una altra nacio-
nalitat quan aix ho prevegin els convenis o els
acords internacionals en qu lEstat espanyol sigui
part. En tot cas han de tenir un representant domi-
ciliat a Espanya. Sentn que el domicili del repre-
sentant coincideix amb el domicili a efectes de noti-
ficacions de la persona representada.
Dos. Es fa una nova redacci de larticle 32 de la
Llei del servei postal universal i de liberalitzaci dels ser-
veis postals, que queda de la manera segent:
Article 32. Sistemes de franqueig.
1. El franqueig s lefecte o el signe que acre-
dita el pagament del preu duna tramesa per a la
seva lliure circulaci per la xarxa postal.
Reglamentriament shan destablir i regular els
sistemes de franqueig dels serveis postals.
2. El pagament del preu dels serveis postals
que presti loperador al qual sencomana la pres-
taci del servei postal universal es pot acreditar
mitjanant segells de Correus; segells o altres sig-
nes distintius estampats prviament; segells de
franqueig; estampacions de mquines de franque-
jar; franqueig de pagament diferit; franqueig en des-
tinaci; prepagament o qualsevol altre sistema
adms en dret.
Tres. Es fa una nova redacci de les circumstncies
a), b) i d) de lapartat 2 de larticle 41 de la Llei del
servei postal universal i de liberalitzaci dels serveis pos-
tals, i les quatre primeres circumstncies de lapartat 2
esmentat queden redactades de la manera segent:
2. Es consideren infraccions molt greus (...)
a) Lincompliment greu o reiterat de les con-
dicions establertes per a la prestaci del servei pos-
tal universal.
b) La realitzaci de serveis postals reservats a
loperador prestador del servei postal universal sen-
se la corresponent autoritzaci, que ocasioni un
perjudici greu al servei postal universal o a lope-
rador esmentat.
c) La prestaci de serveis postals en rgim de
lliure concurrncia sense comptar amb el ttol habi-
litador legalment exigible o la prestaci de serveis
diferents dels autoritzats, amb un perjudici greu
per al servei postal universal.
d) Lincompliment greu o reiterat de les obli-
gacions que constitueixin el pressupost per a la-
torgament dels ttols habilitants dels serveis postals,
quan afecti els requisits essencials referits a larticle
9.3 i els establerts a larticle 12 o perjudiqui subs-
tancialment la prestaci del servei postal universal.
La resta de les circumstncies de lapartat queden
amb la seva actual redacci.
Quatre. Safegeix un nou apartat, el 5, a larticle 41
de la Llei del servei postal universal i de lliberalitzaci
dels serveis postals, redactat de la manera segent:
5. Amb independncia de les sancions que
siguin imposades, lrgan competent per sancionar
pot imposar, amb el requeriment previ, multes coer-
citives en la forma i els casos que preveu la Llei
de rgim jurdic de les administracions pbliques i
del procediment administratiu com. La quantia de
cada multa sha daplicar per perodes mensuals suc-
cessius i no pot superar, en cap cas, el 20% de
la sanci mxima fixada per a la infracci comesa. orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general
405
Article 82. Modificaci de la Llei 38/1999, de 5 de
novembre, dordenaci de ledificaci. Instaacions
per al lliurament de trameses postals.
Sagrega una nova circumstncia, la 4, a la lletra a)
de lapartat 1 de larticle 3 de la Llei 38/1999, dor-
denaci de ledificaci, amb la redacci segent:
a.4 Facilitaci per a laccs dels serveis pos-
tals, mitjanant la dotaci de les instaacions apro-
piades per al lliurament de les trameses postals,
segons el que disposa la seva normativa espec-
fica.
CAPTOL IV
Acci administrativa en matria dhabitatge
Article 83. Ajut estatal directe per al primer accs a
lhabitatge en propietat.
Els ajuts estatals directes a lentrada (AEDE), inclosos
en lmbit dels plans estatals dhabitatge per a laccs
per primera vegada a lhabitatge en propietat, percebuts
pels beneficiaris mitjanant un pagament nic, a travs
de les entitats de crdit coaboradores, els pot reintegrar
lEstat a les entitats esmentades, en un perode mxim
de 5 anys. El tipus dinters aplicable a aquests efectes
s el vigent en cada moment per als convenis entre
el Ministeri de Foment i les entitats de crdit per al finan-
ament de les actuacions protegides del corresponent
pla dhabitatge.
CAPTOL V
Acci administrativa en matria deducaci
Article 84. Modificaci de la Llei orgnica 1/1990, de
3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu.
El primer incs de la disposici addicional primera
de la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci
general del sistema educatiu, modificat per la disposici
addicional vint-i-setena de la Llei 66/1997, de 30 de
desembre, de mesures fiscals, administratives i de lordre
social, queda redactat en els termes segents:
El Govern, amb linforme previ de les comunitats
autnomes, ha de aprovar el calendari daplicaci
de la nova ordenaci del sistema educatiu, en els
aspectes pendents encara daplicaci, que t un
mbit temporal de catorze anys a partir de la publi-
caci daquesta Llei.
Article 85. Integraci al cos de professors de msica
i arts escniques dels professors del Conservatori
Superior de Msica de Vigo i del Conservatori Supe-
rior de Msica Eduardo Martnez Torner dOviedo.
U. Durant lany 2002 es pot integrar al cos de pro-
fessors de msica i arts escniques el personal docent
que tingui la condici de funcionari i presti serveis als
conservatoris de msica que, sent de titularitat daltres
administracions pbliques, shagin integrat o sintegrin
a la xarxa de centres docents de les comunitats aut-
nomes de Galcia i del Principat dAstries, sempre que
concorrin les circumstncies segents:
1. Que shagi produt o es produeixi un canvi en
la titularitat del centre docent a favor de ladministraci
autonmica, mitjanant el corresponent acord que ha
de tenir vigncia lany 2002.
2. Que tingui la titulaci requerida segons la Llei
406 Dimecres 16 gener 2002
del sistema educatiu, o la que en el moment del seu
ingrs a ladministraci pblica de procedncia sexigia
per accedir als cossos docents estatals.
Dos. Lordenaci daquests funcionaris al cos en qu
sintegri es fa respectant la data de nomenament com
a funcionaris de ladministraci de procedncia.
Tres. Els funcionaris als quals es refereix aquest arti-
cle continuen ocupant les destinacions que tinguin assig-
nades en el moment de la seva integraci i queden,
en endavant, subjectes a la normativa sobre provisi
de llocs de treball docents.
Quatre. Ladministraci educativa competent elabo-
ra la relaci nominal de funcionaris a qu es refereix
aquest precepte i la integraci dels quals es proposa,
a efectes de lexpedici del corresponent ttol adminis-
tratiu.
Cinc. A efectes de mobilitat territorial daquests fun-
cionaris, els serveis que presten abans del seu nome-
nament com a funcionaris del cos de professors de msi-
ca i arts escniques es valoren dacord amb el que esta-
bleixin les convocatries especfiques que amb aquesta
finalitat aprovin les diferents administracions educatives.
Sis. Laplicaci daquesta mesura no suposa cap
increment de retribucions, amb carcter global, per als
funcionaris afectats, per la qual cosa es produeixen els
reajustaments en les retribucions complementries que,
si sescau, siguin necessries.
Set. Aquest article t carcter de bsic i es dicta
a lempara del que disposa larticle 149.1.18a i 30 de
la Constituci.
CAPTOL VI
Acci administrativa en matria
de telecomunicacions
Article 86. Modificaci de la Llei 11/1998, de 24 da-
bril, general de telecomunicacions.
Es modifiquen els preceptes segents de la Llei
11/1998, de 24 dabril, general de telecomunicacions:
U. Es modifica el pargraf primer de lapartat 2 de
larticle 11 de la Llei general de telecomunicacions, que
queda amb la redacci segent:
2. Igualment, en el rgim aplicable a les auto-
ritzacions generals, es pot incloure, tal com esta-
bleixin les normes de desplegament daquest pre-
cepte, la determinaci de les condicions imposades
als seus titulars, relatives al subministrament de
la informaci que sigui necessria per comprovar
que compleixen les obligacions que sels imposin,
satisfer necessitats estadstiques, facilitar les dades
per a la confecci de les guies telefniques i la
prestaci dels serveis dinformaci pels altres ope-
radors i entitats habilitades per a la prestaci dels
serveis esmentats, aix com les dades necessries
per a la prestaci de serveis demergncia per les
entitats encarregades daquests i atendre els reque-
riments que imposi la normativa aplicable.
Els altres pargrafs daquest apartat queden amb el
contingut actual.
Dos. Es modifica el pargraf primer de lapartat 3
de larticle 54 de la Llei general de telecomunicacions,
que queda amb la redacci segent:
3. Sense perjudici del que estableix larticle
37.b), lelaboraci i la comercialitzaci de les guies
dabonats als serveis de telecomunicacions i dels
Suplement nm. 2
serveis dinformaci es fa en rgim de lliure com-
petncia, i es garanteix als abonats, en tot cas,
el dret a la protecci de les seves dades personals,
incloent-hi el de no figurar en les guies o serveis
esmentats.
Els altres pargrafs de lapartat esmentat queden amb
el seu contingut actual.
Tres. Saddiciona una nova disposici addicional, la
dotzena, a la Llei general de telecomunicacions, que que-
da amb la redacci segent:
Dotzena. Les entitats que aportin a la Comis-
si del Mercat de les Telecomunicacions dades o
informacions de qualsevol tipus amb motiu de la-
compliment de les seves funcions poden indicar,
de forma justificada, quina part del que han aportat
consideren de transcendncia comercial o indus-
trial, la difusi del qual podria perjudicar-los, als
efectes que en sigui declarada la confidencialitat
respecte de qualssevol persones o entitats que no
siguin la Comissi del Mercat de les Telecomuni-
cacions mateixa, el Ministeri dEconomia o el Minis-
teri de Cincia i Tecnologia. La Comissi esmentada
decideix, de forma motivada i a travs de les reso-
lucions oportunes, sobre la informaci que, segons
la legislaci vigent, estigui exceptuada del secret
comercial o industrial i sobre lemparada per la
confidencialitat.
Article 87. Modificaci del Reial decret llei 7/2000,
de 23 de juny, de mesures urgents en el sector de
les telecomunicacions.
Es modifica el pargraf cinqu de lapartat 3 de lar-
ticle 4 del Reial decret llei 7/2000, de mesures urgents
en el sector de les telecomunicacions, que queda amb
la redacci segent:
El trnsit dirigit al rang de numeraci especfica
daccs a Internet determinat pel Ministeri de Cin-
cia i Tecnologia, el lliuren els operadors dominants
del servei telefnic fix disponible al pblic de forma
separada del trnsit de telefonia vocal, i en els
mateixos punts dinterconnexi de veu existents.
A aquests efectes, els operadors han de negociar
els acords corresponents, i la Comissi del Mercat
de les Telecomunicacions resol els casos en qu
no sassoleixi lacord esmentat.
Els altres pargrafs de lapartat esmentat queden amb
el contingut actual.
CAPTOL VII
Acci administrativa en matria de cincia
i tecnologia
Article 88. Modificaci de la Llei 13/1986, de 14 da-
bril, de foment i coordinaci general de la investigaci
cientfica i tcnica.
Es modifiquen els preceptes segents de la Llei
13/1986, de 14 dabril, de foment i coordinaci general
de la investigaci cientfica i tcnica:
U. Es modifica larticle 15 de la Llei 13/1986, de
14 dabril, de foment i coordinaci general de la inves-
tigaci cientfica i tcnica, que queda redactat de la
manera segent:
Article 15. Convenis de coaboraci.
1. Els organismes pblics dinvestigaci poden
subscriure convenis de coaboraci amb les comu-
nitats autnomes per fer les activitats segents:
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
a) Projectes dinvestigaci cientfica, desenvo-
lupament i innovaci tecnolgica.
b) Transferncia de coneixements i de resultats
cientfics.
c) Creaci, gesti o finanament de centres o
unitats dinvestigaci.
d) Formaci despecialistes.
e) s compartit dimmobles, dinstaacions i de
mitjans materials per dur a terme activitats cien-
tfiques relacionades amb les finalitats prpies de
lorganisme.
f) Assignaci temporal de personal per a la rea-
litzaci dactivitats cientfiques o tcniques, sense
que aix suposi alteraci del rgim jurdic aplicable.
Cal donar compte dels convenis de coaboraci
esmentats a la Comissi Interministerial de Cincia
i Tecnologia.
2. Aix mateix, els organismes pblics dinves-
tigaci poden subscriure convenis de coaboraci
amb universitats, amb fundacions o amb institu-
cions sense nim de lucre, tant nacionals com
estrangeres, per a lexecuci i el desenvolupament
de les activitats a qu es refereix lapartat anterior.
3. Els organismes pblics dinvestigaci tamb
poden subscriure convenis de coaboraci amb les
empreses, b siguin pbliques o privades, que facin
activitats dinvestigaci, desenvolupament i inno-
vaci tecnolgica, per a la realitzaci de les actua-
cions a les quals es refereixen les lletres a), b),
c) i d) de lapartat 1 daquest article. A efectes de
determinar les contraprestacions de les empreses,
les activitats o els serveis que realitzin els orga-
nismes pblics dinvestigaci sn valorats a preus
de mercat. Lobjecte daquests convenis no pot ser
cap dels compresos als contractes que regulen el
Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel
qual saprova el text refs de la Llei de contractes
de les administracions pbliques, o les normes
administratives especials.
Dos. Es modifica larticle 19 de la Llei 13/1986,
de 14 dabril, de foment i coordinaci general de la inves-
tigaci cientfica i tcnica, amb la redacci segent:
Article 19. Creaci o participaci en societats
mercantils.
1. El Govern pot autoritzar als organismes
pblics dinvestigaci que cren o participin en el
capital de societats mercantils lobjecte de les quals
sigui la realitzaci dalguna de les activitats
segents:
a) La investigaci cientfica, el desenvolupa-
ment o la innovaci tecnolgica.
b) Lexplotaci de patents dinvenci i, en gene-
ral, la cessi i lexplotaci dels drets de la propietat
industrial i inteectual.
c) Ls i laprofitament, industrial o comercial
de les innovacions, dels coneixements cientfics i
dels resultats obtinguts i desenvolupats per lor-
ganisme.
d) La prestaci de serveis tcnics relacionats
amb les finalitats prpies de lorganisme.
Tenen la consideraci daportacions dels orga-
nismes pblics dinvestigaci a la societat mercan-
til: les participacions en el capital; la cessi dels
drets de la propietat industrial i inteectual; i la
cessi o ls de les innovacions, dels coneixements
cientfics i dels resultats obtinguts o desenvolupats
per lorganisme mateix.
2. Els funcionaris dels organismes esmentats
que passin a prestar serveis en les societats mer-
407
cantils esmentades poden soicitar la concessi de
llicncies per dur a terme tasques directament rela-
cionades amb lactivitat cientfica o tcnica que rea-
litzin a lorganisme. Aquestes llicncies es conce-
deixen sense cap retribuci, per un termini mxim
de 4 anys i amb dret a conservar el lloc de treball.
La concessi daquestes llicncies se subordina
a les necessitats del servei, a linters per a lor-
ganisme dels treballs cientfics i tcnics per desen-
volupar i sha dajustar al procediment, les condi-
cions i els requisits que sestableixin mitjanant una
ordre del Ministeri de Cincia i Tecnologia, amb
linforme favorable previ del Ministeri dAdminis-
tracions Pbliques.
Els actuals apartats 2, 3 i 4 de larticle 19 de la Llei
13/1986, de 14 dabril, de foment i coordinaci general
de la investigaci cientfica i tcnica, passen a ser, res-
pectivament, els apartats 3, 4 i 5 de larticle esmentat.
CAPTOL VIII
Acci administrativa en matria daiges
i medi ambient
Article 89. Modificaci de la Llei 52/1980, de 16 doc-
tubre, de regulaci del rgim econmic de lexplotaci
de laqeducte Tajo-Segura.
Es modifiquen els preceptes segents de la Llei
52/1980, de 16 doctubre, de regulaci del rgim eco-
nmic de lexplotaci de laqeducte Tajo-Segura:
U. Lapartat u de larticle set de la Llei 52/1980,
de 16 doctubre, queda redactat de la manera segent:
U. La tarifa inclou les aportacions motivades
pels conceptes segents:
a) Amortitzaci del cost de les obres.
b) Les despeses fixes de funcionament.
c) Les despeses variables de funcionament.
Dos. La lletra a) de lapartat dos de larticle set
de la Llei 52/1980, de 16 doctubre, queda redactat
de la manera segent:
a) Lobtingut de repartir el cost total no amor-
titzat de les obres entre la dotaci total anual defi-
nitiva assignada al conjunt dusos de laigua con-
duda, afectat per un coeficient que en funci de
ls de laigua s:
Zero coma zero quatre en regadius.
Zero coma zero vuit en abastaments.
En el cmput del cost de les obres, i sense per-
judici del que disposa el pargraf dos de larticle
segon daquesta Llei, sinclouen les despeses moti-
vades per la realitzaci dels projectes, la construc-
ci de les obres principals i complementries, les
expropiacions i les indemnitzacions necessries, els
edificis i els camins, les despeses dinspecci i vigi-
lncia i, en general, totes les inversions realitzades.
Durant el perode dexplotaci de la primera fase,
limitat a un transvasament mxim anual de sis-
cents milions de metres cbics, es considera el
seixanta per cent del total de la inversi.
Per als volums daigua destinats a ls en abas-
taments, el valor aix calculat sincrementa en la
quantia fixa de dues pessetes per metre cbic,
quantitat que no s computable a efectes damor-
titzaci de les obres.
408 Dimecres 16 gener 2002
Tres. Larticle catorze de la Llei 52/1980, de 16
doctubre, queda redactat de la manera segent:
El component a) de la tarifa, corresponent a
lamortitzaci del cost de les obres, es revisa cada
dos anys en funci de lactualitzaci tant dels valors
de les inversions computades en larticle set, dos,
a), com a costos de les obres de laqeducte
Tajo-Segura, com de les quantitats abonades pel
concepte esmentat, i a aquests efectes el Ministeri
de Medi Ambient sotmet laprovaci de les frmules
corresponents al Consell de Ministres.
Quatre. El segon pargraf de la disposici addicional
sisena de la Llei 52/1980, de 16 doctubre, queda redac-
tat de la manera segent:
Per a laprofitament daquests recursos dins de
la provncia esmentada es pot utilitzar la infraes-
tructura de laqeducte, si aix resulta viable i pro-
cedent. En el cas de les aiges concedides com
a compensaci a les infiltrades al tnel de Talave,
els beneficiaris participen exclusivament en el
repartiment de les despeses fixes de funcionament
de la manera que estipula larticle set, dos, b) da-
questa Llei.
Els altres pargrafs de la disposici addicional con-
serven el contingut actual.
Article 90. Modificaci del Reial decret llei 8/1995,
de 4 dagost, pel qual sadopten mesures urgents de
millora de laprofitament del transvasament
Tajo-Segura.
Safegeix un nou apartat, el 3, a larticle 5 del Reial
decret llei 8/1995, de 4 dagost, amb la redacci
segent:
3. Els beneficiaris de les aiges derivades a
la conca alta del Guadiana, a travs de laqeducte
Tajo-Segura, han de satisfer les tarifes correspo-
nents per ls del tram que utilitzin de lesmentada
infraestructura. Les tarifes comprenen els tres con-
ceptes que estableix larticle set, u, de la Llei
52/1980, de 16 doctubre, per a les aiges trans-
vasades a la conca del Segura.
Per calcular el valor anual del concepte a) de
la tarifa, corresponent a lamortitzaci del cost de
les obres, aplicable a les aiges destinades a abas-
taments, es considera el tres per cent de la inversi
total en el tram daqeducte que utilitzin, actua-
litzada segons el que preveu larticle catorz de
la Llei 52/1980, de 16 doctubre, i el perode da-
mortitzaci sinicia amb la posada en servei da-
quests. Aquesta quantitat safecta del coeficient
zero coma zero vuit i el valor obtingut sincrementa
en la quantia fixa, no computable a efectes da-
mortitzaci de les obres, de dues pessetes per
metre cbic.
Les aiges derivades per a usos mediambientals
al parc nacional de Las Tablas de Daimiel queden
exemptes de contribuir pel concepte a), amortit-
zaci del cost de les obres.
Per calcular el valor anual dels conceptes b) i
c) de les tarifes de les aiges que es derivin a lAlt
Guadiana a travs de laqeducte Tajo-Segura, cal
atenir-se al que estableix larticle set, apartats dos
i tres de la Llei 52/1980.
Article 91. Modificaci del text refs de la Llei daiges,
aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de
juliol.
Safegeix un nou pargraf a lapartat 1, de larticle 132
del text refs de la Llei daiges, aprovat pel Reial decret
Suplement nm. 2
legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, amb la redacci
segent:
Aix mateix, aquestes societats poden tenir per
objecte ladquisici dobres hidruliques, pbliques
o privades, amb el compliment previ dels trmits
i els requisits que estableix la normativa vigent,
i en especial el de desafectaci del demani pblic
quan correspongui, per a la seva integraci a sis-
temes hidrulics a fi daconseguir aprofitar ms b
els recursos hdrics i una gesti ms efica da-
quests.
La resta de lapartat queda amb la mateixa redacci.
Article 92. Declaraci docupaci urgent de determi-
nades obres hidruliques.
Als efectes que preveu larticle 52 de la Llei dex-
propiaci forosa, es declara urgent locupaci dels bns
afectats per lexpropiaci a qu doni lloc la realitzaci
de les obres que a continuaci sespecifiquen, que han
estat declarades dinters general de lEstat per la Llei
10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrolgic nacional:
Confederaci Hidrogrfica del Nord:
Coectors interceptors del riu Cubia (Astries).
Coector interceptor del riu Gafo (Astries).
Confederaci Hidrogrfica del Duero:
Presa de Castrovido (Burgos).
Variants de carreteres afectades per lembassament
dIruea (Salamanca).
Confederaci Hidrogrfica del Tajo:
Millora de labastament al Sistema Torrelaguna, ramal
Sur (Madrid).
Presa, conduccions i ampliaci de lETAP de Las
Navas del Marqus (vila).
Abastament des de lembassament de Picadas a la
Zona de Torrijos, La Puebla de Montalbn i Fuensalida
(Toledo).
Confederaci Hidrogrfica del Guadiana:
Conducci daigua des de laqeducte Tajo-Segura
per a la incorporaci de recursos a la Plana Manxega.
Millora del sistema dabastament de la comarca dA-
zuaga (Badajoz).
Canalitzaci a Valdetorres (Badajoz).
Confederaci Hidrogrfica del Guadalquivir:
Presa de Melonares (Sevilla).
Nou traat de la carretera C-503 de Jerez a Cortes
i conducci dabastament a Algar (Cadis).
Presa de La Brea II (Crdova).
Confederaci Hidrogrfica del Sud:
Conducci principal de reg del marge dret del riu
Vlez (Mlaga).
Conduccions a la zona regable de lembassament de
Cuevas de Almanzora. Camins de servei de la 1a fase.
Desglossat 3 (Almeria).
Confederaci Hidrogrfica del Segura:
Xarxes de reg, desguassos i camins de les zones rega-
bles de Lorca i Valle del Guadalentn (Mrcia).
Conducci daiges residuals de la zona Sud del mar
Menor (Mrcia).
Confederaci Hidrogrfica del Xquer:
Canalitzaci del riu Sec entre lautopista A-7 i la seva
desembocadura al mar (Castell).
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Confederaci Hidrogrfica de lEbre:
Recreixement de la presa de Yesa (Navarra i Sara-
gossa).
Embassament de Biscarrus (Osca).
Obres complementries de la presa de Rialb (Lleida).
Presa de Lechago (Terol).
Modulaci del canal de Piana. Bassa reguladora de
la squia Major (Lleida).
Article 93. Modificaci de la Llei 10/1998, de 21 da-
bril, de residus.
Sintrodueix una nova disposici addicional, la nove-
na, a la Llei 10/1998, de 21 dabril, de residus, amb
la redacci segent:
Disposici addicional novena. Garanties finance-
res de les activitats deliminaci de residus.
Les autoritzacions de les activitats deliminaci
de residus no perillosos mitjanant el dipsit en
un abocador queden subjectes a la prestaci duna
fiana o una altra garantia equivalent en la forma
i la quantia que shi determini i dacord amb el
que sestableixi reglamentriament.
Aquesta garantia t per finalitat garantir el com-
pliment, davant les administracions pbliques, de
les obligacions que incumbeixin en virtut de lau-
toritzaci expedida, incloses les de clausura i man-
teniment posterior dabocador, i les derivades, si
sescau, de la imposici de sancions i de la possible
execuci subsidiria per part de lAdministraci
competent.
CAPTOL IX
Acci administrativa en matria de sanitat
Article 94. Modificaci de la Llei 25/1990, de 20 de
desembre, del medicament.
Es modifiquen els preceptes segents de la Llei
25/1990, de 20 de desembre, del medicament:
U. Es modifica larticle 35 de la Llei 25/1990, de
20 de desembre, que queda redactat de la manera
segent:
Article 35. Requisits de les frmules magistrals.
1. Les frmules magistrals han de ser prepa-
rades amb substncies dacci i indicaci recone-
gudes legalment a Espanya, dacord amb larticle
55.5 daquesta Llei i segons les directrius del For-
mulari Nacional.
2. Les frmules magistrals shan delaborar a
les oficines de farmcia i serveis farmacutics esta-
blerts legalment que disposin dels mitjans neces-
saris per a la seva preparaci dacord amb les exi-
gncies que estableix el Formulari Nacional.
No obstant aix, les oficines de farmcia i els
serveis farmacutics que no disposin dels mitjans
necessaris, excepcionalment i sens perjudici del
que estableix larticle 76.2, poden encomanar a una
entitat legalment autoritzada per a aquesta finalitat
per lAdministraci sanitria competent, la realit-
zaci duna o diverses fases de lelaboraci i/o el
control de frmules magistrals.
3. En la preparaci de frmules magistrals
shan dobservar les Normes de correcta fabricaci
i control de qualitat.
4. Les frmules magistrals han danar acom-
panyades del nom del farmacutic que les prepari
i de la informaci suficient que en garanteixi la
409
identificaci i conservaci correctes, aix com una
utilitzaci segura.
5. Per a la formulaci magistral de substncies
o medicaments no autoritzats a Espanya es reque-
reix el rgim que preveu larticle 37.
Dos. Es modifica larticle 36 de la Llei 25/1990,
que queda redactat de la manera segent:
Article 36. Requisits dels preparats oficinals.
1. Els preparats oficinals han de complir les
condicions segents:
a) Estar esmentats i descrits pel Formulari
Nacional.
b) Complir les normes de la Reial Farmacopea
Espanyola.
c) Ser elaborats i garantits per un farmacutic
de loficina de farmcia o del servei farmacutic
que els dispensi.
d) Shan de presentar i dispensar necessria-
ment sota denominaci genrica i en cap cas sota
marca comercial.
e) Els preparats oficinals han danar acompa-
nyats del nom del farmacutic que els prepari i
de la informaci suficient que en garanteixi la iden-
tificaci i conservaci correctes, aix com una uti-
litzaci segura.
2. Excepcionalment, i sense perjudici del que
estableix larticle 76.2, les oficines de farmcia i
serveis farmacutics que no disposin dels mitjans
necessaris poden encomanar a una entitat legal-
ment autoritzada per a aquesta finalitat per lAd-
ministraci sanitria competent, la realitzaci duna
o diverses fases de lelaboraci i/o control, exclu-
sivament, dels preparats oficinals que requereixin
prescripci facultativa.
Tres. Es fa una nova redacci de lapartat 3 de lar-
ticle 45 de la Llei del medicament, que queda de la
manera segent:
3. En els envasos i embalatges, aix com en
la informaci que sadjunti al medicament shi ha
de consignar la indicaci que es tracta dun medi-
cament veterinari i del temps despera quan es des-
tini a animals productors daliments. A ms, obli-
gatriament han de figurar les dades especificades
als articles 17 i 19, llevat del preu.
Quatre. Modificaci de la Llei 25/1990, de 20 de
desembre, del medicament, incls en el captol VIII, Ac-
ci administrativa en matria de sanitat, del ttol V, De
lacci administrativa del Projecte de llei de mesures
fiscals, administratives i de lordre social, amb la redacci
segent:
Safegeix una nova secci, la 8a, al captol quart,
de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del medi-
cament, que inclou un nou article, el 54 bis, amb
la redacci segent:
SECCI 8a GASOS MEDICINALS
Article 54 bis. Gasos medicinals.
1. Els gasos medicinals es consideren medi-
caments i estan subjectes al rgim que preveu
aquesta Llei, amb les particularitats que sesta-
bleixin reglamentriament.
2. Sense perjudici del que disposa larticle 3.5
daquesta Llei, les empreses titulars, fabricants,
importadores i comercialitzadores de gasos medi-
cinals liquats els poden subministrar, de la manera
que determinin les autoritats sanitries competents,
410 Dimecres 16 gener 2002
en els centres assistencials, sociosanitaris, i tamb
als pacients amb terpia respiratria a domicili. A
aquests efectes, sentn per gasos medicinals
liquats loxigen lquid, nitrogen lquid i protxid de
nitrogen lquid aix com qualssevol altres que, amb
caracterstiques i utilitzaci similars, es puguin fabri-
car en el futur.
CAPTOL X
Acci administrativa en matria de turisme
Article 95. Modificaci de la Llei 42/1998, de 15 de
desembre, de drets daprofitament per torn de bns
immobles ds turstic i normes tributries.
U. Safegeix un nou apartat l) a larticle 8.2 de la
Llei 42/1998, de 15 de desembre, de drets daprofi-
tament per torn de bns immobles ds turstic i normes
tributries, amb la redacci segent:
l) Si hi ha la possibilitat de participar en un
sistema organitzat per a la cessi a tercers del dret
objecte del contracte i, en cas que aquest sistema
estigui organitzat pel propietari o el promotor, per
ell mateix o per mitj de qualsevol altra persona
fsica o jurdica que es dediqui professionalment
a la transmissi de drets daprofitament per torn,
indicaci dels possibles costos de la cessi.
Dos. Safegeix un nou apartat 13 a larticle 9.1
de la Llei 42/1998, de 15 de desembre, de drets da-
profitament per torn de bns immobles ds turstic i
normes tributries, amb la redacci segent:
13 Si hi ha la possibilitat de participar en
un sistema organitzat de cessi a tercers del dret
objecte del contracte. Quan hi hagi aquesta pos-
sibilitat, shan de fer constar els eventuals costos
almenys aproximats que aquest sistema suposa per
a ladquirent.
CAPTOL XI
Acci administrativa en matria de seguretat jurdica
preventiva
SECCI 1a ACCS A LA INFORMACI DELS REGISTRES PBLICS
Article 96. Modificaci del text refs de la Llei hipo-
tecria aprovada pel Decret de 8 de febrer de 1946.
1. Safegeix un segon pargraf a larticle 221 amb
el contingut segent:
Linters es presumeix en qualsevol autoritat,
empleat o funcionari pblic que actu per ra del
seu ofici o crrec.
2. El pargraf segon del nmero 8 de larticle 222
queda modificat i passa a tenir el contingut segent:
Els registradors, en lexercici de la seva funci
pblica, estan obligats a coaborar entre si, aix
com amb els rgans judicials, les administracions
pbliques i els notaris.
3. Safegeixen tres nous apartats, nov, des i onz
a larticle 222 amb el contingut segent:
Nov. Per tal de donar compliment al que dis-
posa aquest article, cal disposar dels instruments
Suplement nm. 2
necessaris per proporcionar a tots ells informaci
per telefax o comunicaci electrnica, a elecci del
soicitant i amb el valor de nota simple informativa,
sobre el contingut del llibre diari, si sescau, del
llibre dentrada, i dels llibres dinscripcions i din-
capacitats.
Des. La manifestaci dels llibres del registre
sha de fer, si se soicita, per mitjans telemtics.
Onz. Shan destablir reglamentriament els
criteris i els procediments per mantenir la infor-
maci permanentment actualitzada en el termini
ms breu possible, les garanties necessries per
evitar la manipulaci o el telebuidatge dels assen-
taments registrals, aix com els requisits tcnics i
els models de les soicituds daccs a la consulta
del contingut dels llibres per via telemtica, les cir-
cumstncies que han de concrrer en els que pre-
tenguin accedir-hi, el contingut dels llibres del regis-
tre que es pot consultar per via telemtica, aix
com el procediment per autoritzar la restricci dac-
cs a la informaci relativa a determinades per-
sones, comerciants o finques quan aix estigui
imposat per ra de la protecci de la seguretat
i la integritat de les persones o els bns.
4. Larticle 227 queda redactat de la manera
segent:
Article 227.
Els registradors han dexpedir una certificaci a
instncia de qui, al seu judici, tingui inters conegut
a esbrinar lestat de limmoble o el dret real de
qu es tracti, o en virtut dun manament judicial.
La instncia sha de fer per escrit i es pot pre-
sentar a loficina del registre o remetres per via
telemtica.
La certificaci sha dexpedir, a elecci del soi-
citant, en paper o en format electrnic, en els ter-
mes que sestableixin reglamentriament.
5. Es modifica larticle 248, que queda redactat de
la manera segent:
Article 248.
Els registradors han de portar, a ms, un llibre
anomenat diari on, en el moment de presentar-se
cada ttol, ja sigui fsicament, per correu, telefax
o per tramesa telemtica, han destendre un breu
assentament del seu contingut.
Shan de determinar reglamentriament les
regles i els procediments perqu la prctica dels
assentaments de presentaci sigui correlativa a la
de lhora de presentaci dels ttols respectius. Aix
mateix shan dadoptar les cauteles necessries per-
qu en cap cas sigui possible la manipulaci o lal-
teraci de lordre de presentaci dels ttols o dels
assentaments practicats.
Article 97.
Sintrodueix un nou pargraf quart a larticle 23 del
Codi de comer, amb el contingut segent:
4. La publicitat telemtica del contingut dels
registres mercantils i de bns mobles sha de fer
dacord amb els principis continguts en els articles
221, 222, 227 i 248 de text refs de la Llei hipo-
tecria, aprovat pel Decret de 8 de febrer de 1946,
en relaci amb els registres de la propietat.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
SECCI 2a MESURES SOBRE JUSTIFICACI
DE LA REPRESENTACI I TRANSCRIPCI DE CONDICIONS GENERALS
Article 98. Judici de suficincia de la representaci o
lapoderament pel notari.
1. En els instruments pblics atorgats per represen-
tants o per un apoderat, el notari autoritzador ha dinserir
una ressenya identificativa del document autntic que
se li hagi aportat per acreditar la representaci aegada
i ha dexpressar que, al seu judici, sn suficients les facul-
tats representatives acreditades per a lacte o el con-
tracte a qu es refereixi linstrument.
2. La ressenya pel notari del document autntic i
la seva valoraci de la suficincia de les facultats repre-
sentatives han de fer fe suficient, per si soles, de la repre-
sentaci acreditada, sota la responsabilitat del notari.
3. Han de ser units a la matriu, original o per tes-
timoni, els documents complementaris daquesta quan
aix ho exigeixi la llei i ho poden ser aquells que el notari
autoritzador consideri convenient. En els casos duni,
incorporaci o testimoni parcial, el notari ha de donar
fe del fet que en el que sha oms no hi ha res que
restringeixi, ni modifiqui o condicioni de cap manera la
part transcrita.
Article 99. Incorporaci com a annex a la matriu de
les condicions generals de contractaci.
Sintrodueix un nou apartat 2 a larticle 5 de la Llei
7/1998, de 13 dabril, de condicions generals de con-
tractaci, de manera que els apartats 2, 3 i 4 anteriors
passen a ser 3, 4 i 5.
2. Els adherents poden exigir que el notari
autoritzador no transcrigui les condicions generals
de la contractaci en les escriptures que atorgui,
que en deixi constncia a la matriu i que les incor-
pori com a annex. En aquest cas el notari ha de
comprovar que els adherents tenen coneixement
ntegre del seu contingut i que les accepten.
SECCI 3a TERMINI DE QUALIFICACI REGISTRAL
I EFECTE DE LA FALTA DE QUALIFICACI DINS EL TERMINI
Article 100. Modificaci del text refs de la Llei hipo-
tecria aprovada pel Decret de 8 de febrer de 1946.
1. Sintrodueixen tres nous pargrafs, segon, tercer
i quart, a larticle 18, amb el contingut segent:
El termini mxim per qualificar s de quinze
dies a comptar de la data de lassentament de pre-
sentaci o, si ha estat retirat abans de la inscripci,
t defectes esmenables o t pendent de despatx
algun ttol presentat anteriorment, des de la data
de la devoluci del ttol, lesmena o el despatx del
ttol previ, respectivament.
Si, transcorregut el termini mxim assenyalat en
el pargraf anterior, no ha tingut lloc la qualificaci,
linteressat pot instar al registrador davant del qual
es va presentar el ttol, que la dugui a terme en
el termini improrrogable de tres dies o laplicaci
del quadre de substitucions que preveu larticle 275
bis daquesta llei.
La qualificaci efectuada fora de termini pel
registrador titular produeix una reducci daranzels
dun trenta per cent, sense perjudici de laplicaci
del rgim sancionador corresponent.
2. Sintrodueix un nou article 19 bis amb el con-
tingut segent:
Si la qualificaci s positiva, el registrador ha
dinscriure i fer constar a la nota de despatx, al
411
peu del ttol, les dades identificadores de lassen-
tament, aix com les afeccions o els drets canceats
en ocasi de la seva prctica. Si lestat registral
de titularitat o crregues s discordant amb el que
reflecteix el ttol, sha de lliurar una nota simple
informativa.
La qualificaci negativa, fins i tot quan es tracti
duna inscripci parcial en virtut duna soicitud
de linteressat, ha de ser signada pel registrador,
i hi han de constar les causes impeditives, suspen-
sives o denegatries i la motivaci jurdica daques-
tes, ordenada en fets i fonaments de dret, amb
indicaci expressa dels mitjans dimpugnaci, lr-
gan davant del qual sha de recrrer i el termini
per interposar-los, sense perjudici que linteressat
nexerciti, si sescau, qualsevol altre que consideri
procedent.
Si el registrador, amb el compliment de les seves
obligacions i dins el termini establert, en fa una
qualificaci negativa, totalment o parcialment, lin-
teressat pot recrrer davant de la Direcci dels
Registres i del Notariat o b instar laplicaci del
quadre de substitucions que preveu larticle 275
bis daquesta llei.
Els interessats tenen el dret a soicitar al regis-
trador del quadre de substitucions la qualificaci
dels ttols presentats, en els casos que preveu el
pargraf anterior, de conformitat amb les regles
segents:
1a Linteressat ha dexercir el seu dret en els
quinze dies segents a la notificaci de la quali-
ficaci negativa, durant la vigncia de lassenta-
ment de presentaci, mitjanant laportaci al regis-
trador substitut del testimoniatge ntegre del ttol
presentat i de la documentaci complementria.
2a El registrador substitut que assumeixi la ins-
cripci del ttol ho ha de comunicar al registrador
substitut; amb carcter previ i amb aquesta finalitat
pot soicitar que se li aporti informaci registral
completa, si no nhi ha o s insuficient la remesa
amb el testimoniatge ntegre del ttol.
El registrador substitut ha de fer constar la
comunicaci, en el mateix dia de la seva recepci
o el dia hbil segent, per una nota al marge de
lassentament de presentaci, i indicar que sha
exercit el dret a soicitar la qualificaci dels ttols
a un registrador dels inclosos en el quadre de subs-
titucions, la identitat daquest i el registre del qual
sigui titular. A partir de la data de recepci de la
comunicaci, el registrador substitut ha de sub-
ministrar al registrador substitut informaci conti-
nuada relativa a qualsevol nova circumstncia regis-
tral que pugui afectar la prctica de lassentament.
3a Si el registrador substitut fa una qualificaci
positiva del ttol, en els deu dies segents al de
la data de la comunicaci prevista a la regla anterior
ha dordenar al registrador substitut que estengui
lassentament soicitat, i li ha de remetre el text
comprensiu dels termes en qu shagi de practicar
aquell, juntament amb el testimoniatge ntegre del
ttol i la documentaci complementria.
En tot cas, a lassentament que sestengui, a ms
de les circumstncies que escaiguin de conformitat
amb la seva naturalesa, hi ha de constar la identitat
del registrador substitut i el registre de qu sigui
titular.
Ests lassentament, el registrador substitut ho
ha de comunicar al registrador substitut, i ha de
tornar el ttol a qui lhagi presentat amb una nota
al peu, estesa de conformitat amb la legislaci
hipotecria.
4a Si el registrador substitut assumeix la ins-
cripci parcial del ttol sha de procedir de la manera
que preveuen les regles segona i tercera. La ins-
412 Dimecres 16 gener 2002
cripci parcial noms es pot practicar amb el con-
sentiment del que lhagi presentat o de linteressat.
5a Si el registrador substitut fa una qualificaci
negativa del ttol, lha de tornar a linteressat a le-
fecte de la interposici del recurs davant la qua-
lificaci del registrador substitut, davant la Direcci
General dels Registres i del Notariat.
6a Practicat lassentament soicitat, correspon
al registrador substitut el cinquanta per cent dels
aranzels meritats i al registrador substitut el cin-
quanta per cent restant.
Linteressat ha dabonar els drets aranzelaris a
cada registrador en la part corresponent.
7a Les comunicacions que shagin de practicar
de conformitat amb les regles precedents shan de
fer per correu, fax, correu electrnic o qualsevol
altre mitj telemtic que permeti tenir constncia
de la recepci.
SECCI 4a RGIM DISCIPLINARI DELS REGISTRADORS
DE LA PROPIETAT, MERCANTILS I DE BNS MOBLES
Article 101. Modificaci del text refs de la Llei hipo-
tecria aprovada pel Decret de 8 de febrer de 1946.
1. Es modifica la rbrica del ttol XII, que passa a
denominar-se:
De la responsabilitat i del rgim disciplinari dels
registradors.
2. Sintrodueixen dues seccions en el ttol XIII, la
secci 1a, sota la rbrica De la responsabilitat dels regis-
tradors que comprn els actuals articles 296 a 312,
ambds inclusivament; i la secci 2a, sota la rbrica
Del rgim disciplinari dels registradors, que comprn
els articles 313 a 318, ambds inclusivament.
3. Els articles 313, 314 i 315 passen a ser els arti-
cles 319, 320 i 321.
4. Sintrodueixen, com a articles 313, 314, 315,
316, 317 i 318, els segents:
Article 313.
El rgim disciplinari dels registradors de la pro-
pietat, mercantils i de bns mobles es regeix pel
que estableixen els articles segents i les restants
normes de desplegament. Supletriament, a falta
de normes especials, saplica el que disposen les
normes reguladores del rgim disciplinari dels fun-
cionaris civils de lEstat, excepte pel que fa a la
tipificaci de les infraccions.
Es consideren infraccions molt greus, greus o
lleus dels registradors de la propietat, mercantils
i de bns, les segents:
A) Sn infraccions molt greus:
a) Labandonament del servei.
b) Les conductes constitutives de delicte dols
relacionades amb la prestaci de la fe pblica regis-
tral que causin dany a lAdministraci o als par-
ticulars declarades en sentncia ferma.
c) Les conductes que hagin portat una sanci
administrativa, en resoluci ferma, per una infracci
greu de disposicions en matria de prevenci de
blanqueig de capitals, tributria, de mercat de
valors o altres previstes a la legislaci especial que
sigui aplicable, sempre que la infracci estigui direc-
tament relacionada amb lexercici de la seva
professi.
d) La inscripci de ttols contraris al que dis-
posen les lleis o els seus reglaments o a les seves
formes i regles essencials, sempre que en derivin
perjudicis greus per al presentador, per a tercers
Suplement nm. 2
o per a lAdministraci i que no es tracti de simples
qestions interpretatives o opinables en dret.
e) La reincidncia en la comissi dinfraccions
greus en el termini de dos anys, sempre que hagin
estat sancionades per resoluci ferma.
f) Lincompliment greu de les normes sobre
incompatibilitats contingudes a la Llei 12/1995,
d11 de maig, dincompatibilitats dels membres del
Govern de la Naci i dels alts crrecs de lAdmi-
nistraci General de lEstat, i a la Llei 53/1984,
de 26 de desembre, dincompatibilitats del personal
al servei de les administracions pbliques.
g) La percepci de drets aranzelaris amb infrac-
ci de les disposicions per les quals es regeixin.
h) El retard injustificat i generalitzat en la qua-
lificaci dels ttols presentats.
i) Lincompliment de les obligacions de cust-
dia i s de la signatura electrnica avanada del
registrador, aix com lobligaci de denunciar la pr-
dua, lextraviament o el deteriorament o la situaci
que posi en risc el secret o la unicitat del dispositiu
segur de creaci de signatura electrnica.
j) Aix mateix, sn infraccions molt greus les
segents:
1. Lincompliment del deure de fidelitat a la
Constituci en lexercici de la professi.
2. Qualsevol actuaci professional que suposi
discriminaci per ra de raa, sexe, religi, llengua,
opini, lloc de naixement, venat o qualsevol altra
condici o circumstncia personal o social.
3. La violaci de neutralitat o independncia
poltiques, utilitzant les facultats atribudes per
influir en processos electorals de qualsevol natu-
ralesa i mbit, aix com lobstaculitzaci de lexercici
de les llibertats pbliques i drets sindicals.
B) Sn infraccions greus:
a) Les conductes que hagin portat sanci admi-
nistrativa, en resoluci ferma, per infracci de dis-
posicions en matria de prevenci de blanqueig
de capitals, tributria, de mercat de valors, o altres
previstes a la legislaci especial que sigui aplicable,
sempre que la infracci estigui directament rela-
cionada amb lexercici de la seva professi i no
constitueixin faltes molt greus.
b) La negativa injustificada i reiterada a la pres-
taci de funcions requerides, aix com labsncia
injustificada durant ms de dos dies del lloc de
la seva residncia que causi dany a tercers; en par-
ticular, la denegaci del registrador a estendre las-
sentament de presentaci, a qualificar, expedir nota
i la seva motivaci, a notificar, a practicar els assen-
taments o a elevar lexpedient dins els terminis i
en la forma establerts.
c) Les conductes que impedeixin prestar amb
imparcialitat, dedicaci i objectivitat les obligacions
de qualificaci que la legislaci vigent atribueix als
registradors de la propietat, mercantils i de bns
mobles, o que posin en perill els deures dhonradesa
i independncia necessaris per a lexercici pblic
de la seva funci.
d) Els enfrontaments greus i reiterats del regis-
trador amb autoritats, interessats o altres registra-
dors, en el lloc, la zona o el districte on exerceixi
la seva funci deguda a actituds no justificades
daquell.
e) Lincompliment greu i reiterat de qualssevol
deures imposats per la legislaci registral o per
acord corporatiu vinculant, aix com limpagament
de les despeses coegials acordades reglamen-
triament.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
f) Lincompliment reiterat de facilitar laccs
telemtic a les dades del registre.
g) Lincompliment reiterat de lobligaci daten-
ci al pblic en les hores determinades.
h) La reincidncia per la comissi dinfraccions
lleus en el termini de dos anys sempre que hagin
estat sancionades per resoluci ferma.
i) Aix mateix, sn infraccions greus les
segents:
1. La falta de rendiment que afecti el funcio-
nament normal del servei i no constitueixi falta molt
greu.
2. La falta dobedincia deguda al Coegi de
Registradors de la Propietat i Mercantils.
C) s infracci disciplinria lleu, si no s pro-
cedent qualificar-la de greu o molt greu, lincom-
pliment dels deures i les obligacions imposats per
la legislaci registral o, amb base en aquesta, per
resoluci administrativa o acord corporatiu, sempre
que el registrador hagi estat expressament requerit
per al compliment per lrgan administratiu o cor-
poratiu competent.
El requeriment ha desmentar expressament el
precepte, ha de donar un termini per acomplir-lo
i ha dadvertir el registrador que, si no ho fa, pot
incrrer en una infracci disciplinria lleu.
Els membres dels rgans de govern del Coegi
de Registradors de la Propietat i Mercantils dEs-
panya poden ser sancionats pel ministre de Justcia
o pel director general dels Registres i del Notariat,
en els casos segents, que tenen la consideraci
dinfracci greu, llevat que sigui reiterada en el
transcurs del seu mandat, cas en qu s infracci
molt greu:
a) Lincompliment greu o reiterat dels seus deu-
res, sempre que suposi infracci dun precepte
legal, reglamentari o corporatiu.
b) La negativa o resistncia a complir instruc-
cions, circulars, resolucions o actes administratius
de compliment obligatori i les insuficincies o defi-
cincies greus en el seu compliment.
c) Lincompliment o el compliment defectus
dacords corporatius regularment adoptats, si hi ha
frau o negligncia greu.
Article 314.
Les sancions que poden ser imposades als registra-
dors, sens perjudici del que preveu la legislaci registral
en relaci amb la trava de la seva fiana, sn les segents:
a) Advertncia.
b) Multa.
c) Suspensi dels drets dabsncia, llicncia o tras-
llat voluntari fins a dos anys.
d) Postergaci en lantiguitat en la carrera cent llocs.
e) Trasllat fors.
f) Suspensi de funcions fins a cinc anys.
g) Separaci del servei.
En la sanci de multa hi ha una escala de tres trams:
menor, entre 600 i 3.000 euros; mitj, entre 3.001 i
12.000 euros, i major entre 12.001 i 30.000 euros.
En cas de reiteraci es pot multiplicar la quantia esmen-
tada fins a un mxim del cent per cent de la multa a
pagar.
Les infraccions molt greus se sancionen amb una
multa en lltim tram, trasllat fors, suspensi de fun-
cions i separaci del servei.
Les infraccions greus, amb una multa a partir del tram
mitj de lescala, amb suspensi dels drets reglamentaris
dabsncia, llicncia o trasllat voluntari i amb postergaci.
413
Les infraccions lleus noms poden ser sancionades
amb advertncia, amb una multa de tram menor o amb
suspensi dels drets reglamentaris dabsncia, llicncia
o trasllat voluntari.
Les sancions es graduen atenent en cada cas concret,
essencialment, la transcendncia que per a la prestaci
de la funci registral tingui la infracci comesa, lexis-
tncia dintencionalitat o la reiteraci i lentitat dels per-
judicis ocasionats.
La imposici duna sanci per infracci greu o molt
greu porta annexa, com a sanci accessria, la privaci
de laptitud per ser elegit membre dels rgans de govern
del Coegi Nacional de Registradors de la Propietat i
Mercantils dEspanya, mentre no se nobtingui la reha-
bilitaci.
El registrador separat del servei s baixa en lescalaf
i perd tots els seus drets, excepte els derivats de la pre-
visi, en els casos en qu corresponguin.
Article 315.
Sn rgans competents en la imposici de la sanci
el Coegi de Registradors de la Propietat i Mercantils
dEspanya, a travs de la Junta de Govern o de les juntes
territorials o autonmiques, la Direcci General dels
Registres i del Notariat i el ministre de Justcia.
El Coegi de Registradors de la Propietat i Mercantils
dEspanya, per mitj de la Junta de Govern o de les
juntes territorials i autonmiques, pot imposar les san-
cions dadvertncia i una multa en els trams menor i
mitj.
La Direcci General dels Registres i del Notariat s
lrgan competent per imposar les sancions no reser-
vades a les juntes territorials i autonmiques, llevat de
la separaci del servei.
La separaci del servei noms pot ser imposada pel
ministre de Justcia.
Article 316.
Les infraccions prescriuen al cap de quatre mesos,
en el cas dinfraccions lleus; al cap de dos anys les infrac-
cions greus, i al cap de quatre anys les infraccions molt
greus a comptar de la comissi.
Els mateixos terminis sn necessaris en els mateixos
supsits, per a la prescripci de les sancions a comptar
de lendem del dia en qu adquireixi fermesa la reso-
luci en qu simposin.
La incoaci de procediment penal no s obstacle per
a la iniciaci dun expedient disciplinari pels mateixos
fets, per no sha de dictar resoluci mentre no shagi
dictat sentncia o acte de sobresement ferms en la cau-
sa penal.
En tot cas, la declaraci de fets provats continguda
en la resoluci que posa terme al procediment penal
vincula la que es dicti en lexpedient disciplinari, sense
perjudici de la diferent qualificaci jurdica que puguin
merixer en una i altra via.
Noms es pot dictar una sanci penal i disciplinria
sobre els mateixos fets quan no hi hagi identitat de fona-
ment jurdic i de b jurdic protegit.
Article 317.
Excepte les mesures cautelars que puguin adoptar
els jutjats o els tribunals competents, les sancions dis-
ciplinries dadvertncia i multa shan dexecutar quan
quedi exhaurida la via administrativa. Les sancions de
postergaci, trasllat, suspensi de funcions i separaci
de servei shan dexecutar quan siguin fermes.
El ministre de Justcia, en el cas de la separaci del
servei, o el director general dels Registres i del Notariat
414 Dimecres 16 gener 2002
en els altres casos, poden suspendre provisionalment
en lexercici de les seves funcions qualsevol registrador
respecte del qual shagi ordenat incoar un procediment
disciplinari per infracci molt greu o greu, si aix s
necessari per assegurar la instrucci deguda de lexpe-
dient o per impedir que continu el dany a linters pblic
o a tercers. Contra la resoluci en qu sacordi la sus-
pensi provisional, que exhaureix la via administrativa,
es pot recrrer de manera independent.
Els registradors sancionats poden obtenir la cancel-
laci en els seus expedients personals de les sancions
anotades quan hagi transcorregut un any des que va
guanyar fermesa lordre, la resoluci o lacord sancio-
nador si la falta va ser lleu, dos anys si va ser greu
i quatre anys si va ser molt greu, llevat de si els efectes
de la sanci sestenen a terminis superiors, cas en qu
s necessari el transcurs daquests.
Article 318.
Noms es poden imposar sancions per infraccions
greus o molt greus en virtut del procediment ordinari
que estableixi el Reglament hipotecari. El termini mxim
per dictar i notificar la resoluci s de nou mesos, amplia-
bles per tres ms mitjanant un acord motivat de lrgan
que hagi decidir la iniciaci del procediment.
La imposici de sancions per infracci lleu sha de
fer en un procediment abreujat que noms requereix
laudincia prvia de linculpat. En aquests casos, el ter-
mini mxim per dictar i notificar la resoluci s de tres
mesos.
Transcorreguts els expressats terminis mxims, el pro-
cediment queda caducat, per la caducitat no produeix
per si sola la prescripci de la infracci.
SECCI 5a RECURSOS CONTRA LA QUALIFICACI
Article 102. Modificaci del text refs de la Llei hipo-
tecria aprovada pel Decret de 8 de febrer de 1946.
1. Sintrodueix un nou ttol XIV, sota la rbrica Re-
cursos contra la qualificaci, que comprn els article
322 a 329, ambds inclusivament.
2. Sintrodueixen els articles 322, 323, 324, 325,
326, 327, 328 i 329, amb el contingut segent:
Article 322.
La qualificaci negativa del document o de clusules
concretes del document sha de notificar a qui el presenti
i al notari autoritzador del ttol presentat i, si sescau,
a lautoritat judicial o al funcionari que lhagi expedit.
La notificaci sha de fer de conformitat amb el que
preveuen els articles 58 i 59 de la Llei 30/1992, de
26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions
pbliques i del procediment administratiu com. A
aquest efecte, s vlida la notificaci practicada per via
telemtica si linteressat ho ha manifestat aix en el
moment de la presentaci del ttol i en queda constncia
fefaent.
Igualment, sha de notificar la qualificaci negativa
de clusules concretes quan shagi practicat la inscripci
parcial en virtut de la soicitud de linteressat. De la
mateixa manera sha de notificar la negativa a practicar
la inscripci de ttols no qualificats dins el termini.
Amb aquesta finalitat, sentn per domicili hbil a
lefecte de notificacions el que designi qui lhagi pre-
sentat en el moment de la presentaci, llevat que en
el ttol se nhagi consignat un altre a aquest efecte. Res-
pecte del notari autoritzador o de lautoritat judicial o
funcionari que el va expedir, la notificaci sha de prac-
ticar en el seu despatx, la seva seu o la dependncia
administrativa.
Suplement nm. 2
Article 323.
Si la qualificaci s negativa o el registrador denega
la prctica de la inscripci dels ttols no qualificats dins
el termini, sentn prorrogat automticament lassenta-
ment de presentaci pel termini de seixanta dies a comp-
tar de la data de lltima notificaci a qu es refereix
larticle anterior. Daquesta data se nha de deixar cons-
tncia per una nota al marge de lassentament de
presentaci.
Vigent lassentament de presentaci, linteressat o el
notari autoritzador del ttol i, si sescau, lautoritat judicial
o el funcionari que lha expedit, poden soicitar, dins
del termini de seixanta dies a qu es refereix el pargraf
anterior, que es practiqui lanotaci preventiva que pre-
veu larticle 42.9 de la Llei hipotecria.
Article 324.
Contra la qualificaci negativa del registrador es pot
interposar recurs davant la Direcci General dels Regis-
tres i del Notariat en la forma i segons els trmits que
preveuen els articles segents.
Quan el coneixement del recurs estigui atribut pels
estatuts dautonomia als rgans judicials radicats a la
comunitat autnoma en qu hi hagi demarcat el Registre
de la propietat, el recurs sha dinterposar davant de
lrgan judicial competent. Si sha interposat davant les-
mentada Direcci General, aquesta lha de remetre a
lrgan esmentat.
Article 325.
Estan legitimats per interposar aquest recurs:
a) La persona, natural o jurdica, en favor de la qual
shagi de practicar la inscripci, qui tingui inters conegut
a assegurar els efectes daquesta, com a transferent o
per un altre concepte, i qui tingui notriament o acrediti
en forma autntica la representaci legal o voluntria
duns i altres per a aquest objecte; el defecte o la falta
dacreditaci de la representaci es pot esmenar en el
termini que sha de concedir per fer-ho, no superior a
deu dies, llevat que les circumstncies del cas aix ho
requereixin;
b) el notari autoritzador o aquell en substituci del
qual sautoritzi el ttol, en tot cas;
c) lautoritat judicial o el funcionari competent de
qui provingui lexecutria, el manament o el ttol pre-
sentat;
d) el ministeri fiscal, quan la qualificaci es refereixi
a documents expedits per les autoritats judicials al si
dels processos civils o penals en qu hagi de ser part
dacord amb les lleis, tot aix sense perjudici de la legi-
timaci dels qui tinguin la condici dinteressats dacord
amb el que disposa aquest nmero.
Lesmena dels defectes indicats pel registrador en
la qualificaci no impedeix a qualsevol dels legitimats,
incls el que va esmenar, la interposici del recurs.
Article 326.
El recurs ha de recaure exclusivament sobre les qes-
tions que es relacionin directament i immediatament
amb la qualificaci del registrador, i sha de rebutjar qual-
sevol altra pretensi basada en altres motius o en docu-
ments no presentats dins el termini i en la forma escaient.
El termini per a la interposici s dun mes i es com-
puta des de la data de la notificaci de la qualificaci.
Lescrit del recurs ha dexpressar, com a mnim:
a) Lrgan al qual es dirigeix el recurs.
b) El nom i els cognoms del recurrent i, si sescau,
el crrec i la destinaci.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
c) La qualificaci contra la qual es recorre, amb lex-
pressi del document objecte daquesta i dels fets i els
fonaments de dret.
d) Lloc, data i signatura del recurrent i, si sescau,
la identificaci del mitj i del lloc que sassenyali a efectes
de notificacions.
e) En el cas de presentaci en els termes que preveu
larticle 327, pargraf tercer, daquesta llei, hi ha de cons-
tar el domicili del registre del qual sinterposa recurs
contra la qualificaci del registrador, a lefecte que sigui
immediatament rems per lrgan que lha rebut a aquest
registrador.
El cmput dels terminis a qu es refereix aquest cap-
tol sha de fer dacord amb el que disposa la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del procediment administra-
tiu com.
Article 327.
El recurs sha de presentar al registre que va qualificar
per a la Direcci General dels Registres i del Notariat,
i sha dadjuntar al recurs el ttol objecte de la qualificaci,
en original o per testimoniatge, i una cpia de la qua-
lificaci efectuada.
En rebre el recurs, el titular del registre que va qua-
lificar ha dexpedir un rebut acreditatiu amb lexpressi
de la data de presentaci daquest o, si sescau, segellar
la cpia que li presenti el recurrent, amb el mateix
contingut.
Aix mateix, es pot presentar en els registres i les
oficines que preveu larticle 38.4 de la Llei 30/1992,
de 26 de novembre, de rgim jurdic de les adminis-
tracions pbliques i del procediment administratiu com,
o en qualsevol registre de la propietat perqu sigui imme-
diatament rems al registrador la qualificaci o la nega-
tiva a practicar la inscripci del qual s objecte de recurs.
En rebres el recurs en aquest ltim, sha de procedir
de conformitat amb el que disposa el pargraf anterior.
A efectes de la prrroga de lassentament de pre-
sentaci sentn com a data dinterposici del recurs
la de la seva entrada al Registre de la propietat la qua-
lificaci o negativa a practicar la inscripci del qual s
objecte de recurs.
Si no ha interposat recurs el notari autoritzador, lau-
toritat judicial o el funcionari que va expedir el ttol, el
registrador, en el termini de cinc dies, ha de traslladar-los
el recurs perqu, en els cinc dies segents a comptar
de la seva recepci, presentin les aegacions que con-
siderin oportunes.
El registrador que va realitzar la qualificaci pot rec-
tificar, a la vista del recurs i, si sescau, de les aegacions
presentades, la qualificaci en els cinc dies segents
al dia que hagin tingut entrada al registre els escrits
esmentats, i accedir a la seva inscripci en tot o en
part, en els termes soicitats; la seva decisi lha de
comunicar al recurrent i, si sescau, al notari, lautoritat
judicial o el funcionari en els deu dies segents a comptar
des que faci la inscripci.
Si mant la qualificaci ha de formar expedient que
contingui el ttol qualificat, la qualificaci efectuada, el
recurs, el seu informe i, si sescau, les aegacions del
notari, lautoritat judicial o el funcionari no recurrent, i
lha de remetre, sota la seva responsabilitat, a la Direcci
General en un termini inexcusable de cinc dies a comptar
de lendem del dia que hagi concls el termini indicat
en el nmero anterior.
La falta demissi dins el termini dels informes pre-
vistos en aquest precepte no impedeix la continuaci
del procediment fins a la seva resoluci, sense perjudici
de la responsabilitat a la qual aix pugui donar lloc.
415
La Direcci General ha de resoldre i notificar el recurs
interposat en el termini de tres mesos a comptar des
que el recurs va tenir la seva entrada en el registre de
la propietat la qualificaci del qual s objecte de recurs.
Transcorregut aquest termini sense que es dicti reso-
luci, sentn desestimat el recurs i queda expedida la
via jurisdiccional, sense perjudici de la responsabilitat
disciplinria a la qual aix doni lloc.
Publicada en el Butllet Oficial de lEstat la resoluci
expressa per la qual sestimi el recurs, t carcter vin-
culant per a tots els registres mentre els tribunals no
lanuin. Lanuaci daquella, una vegada ferma, sha
de publicar de la mateixa manera.
Havent-se estimat el recurs, el registrador ha de prac-
ticar la inscripci en els termes que resultin de la
resoluci.
Si shan inscrit els documents qualificats en virtut
de lesmena dels defectes expressats en la qualificaci,
la rectificaci de lassentament requereix el consenti-
ment del titular del dret inscrit i t els seus efectes sense
perjudici del que estableix larticle 34 de la Llei hipo-
tecria.
Article 328.
Les resolucions expresses i presumptes de la Direcci
General dels Registres i del Notariat en matria del recurs
contra la qualificaci dels registradors es poden recrrer
davant dels rgans de lordre jurisdiccional civil, i hi sn
aplicables les normes del judici verbal.
La demanda sha dinterposar en el termini de dos
mesos des de la notificaci de la resoluci practicada
a linteressat o, si es tracta de recursos desestimats per
silenci administratiu, en el termini dun any des de la
data dinterposici del recurs governatiu, davant dels jut-
jats de la capital de la provncia a la qual pertanyi el
lloc en el qual estigui situat limmoble i, si sescau, els
de Ceuta o Melilla.
Estan legitimats per interposar-la els que ho estiguin
per recrrer davant la Direcci General dels Registres
i del Notariat. Amb aquesta finalitat, una vegada rebut
lexpedient, el Tribunal, a la vista de tots els que hi apa-
reguin com a interessats els ha de citar perqu puguin
comparixer i personar-se a les actuacions en el termini
de nou dies.
LAdministraci de lEstat est representada i defen-
sada per ladvocat de lEstat. No obstant aix, quan es
tracti de la inscripci de drets en els quals lAdministraci
tingui un inters directe, la demanda sha dadrear con-
tra el ministeri fiscal.
El que estableix aquest article sentn sense perjudici
del dret que assisteix els interessats a contendre entre
si sobre leficcia o la ineficcia de lacte o el negoci
que cont el ttol qualificat o la daquest mateix. El pro-
cediment judicial en cap cas ha de paralitzar la resoluci
definitiva del recurs. Qui proposi la demanda perqu es
declari la validesa del ttol pot demanar lanotaci pre-
ventiva daquella, i la que es practiqui sha de retrotraure
a la data de lassentament de presentaci; desprs da-
quest terme noms t efecte lanotaci preventiva de
la demanda des de la seva data.
Article 329.
Sense perjudici de les sancions que puguin ser apli-
cables, contra la denegaci del registrador a estendre
lassentament de presentaci, a qualificar, a expedir nota
i la seva motivaci, a notificar o a elevar lexpedient
en els terminis i la forma establerts en els articles pre-
cedents, es pot interposar davant de la Direcci General
dels Registres i del Notariat un recurs de queixa en el
416 Dimecres 16 gener 2002
termini dun mes, que sha de substanciar pel proce-
diment que preveu la legislaci hipotecria.
La resoluci dictada pot ser objecte dimpugnaci en
via jurisdiccional dacord amb el que es disposa per a
la revisi jurisdiccional de la resoluci del recurs gover-
natiu.
SECCI 6a CONSULTES VINCULANTS A LA DIRECCI GENERAL
DELS REGISTRES I DEL NOTARIAT
Article 103. Consultes vinculants.
1. El Consell General del Notariat i el Coegi de
Registradors de la Propietat i Mercantils poden elevar
consulta a la Direcci General dels Registres i del Notariat
respecte daquells actes o negocis susceptibles dins-
cripci en qualsevol dels registres al seu crrec.
2. Les consultes evacuades de conformitat amb el
que disposa aquest article sn vinculants per a tots els
notaris i registradors de la propietat i mercantils, que
han dajustar la interpretaci i laplicaci que facin de
lordenaci al contingut daquestes.
3. Sha destablir reglamentriament el procediment
mitjanant el qual sarticulin les consultes.
SECCI 7a REGISTRADOR COMPETENT PER QUALIFICAR
ELS TTOLS INSCRIPTIBLES
Article 104. Addici de cinc nous apartats 4, 5, 6, 7
i 8 a larticle 18 del Codi de comer aprovat pel Reial
decret de 22 dagost de 1885.
Safegeixen els apartats 4, 5, 6, 7 i 8 a larticle 18
del Codi de comer, amb la redacci segent:
4. El termini mxim per qualificar s de quinze
dies a comptar de la data de lassentament de pre-
sentaci o, si ha estat retirat abans de la inscripci,
t defectes esmenables o est pendent de despatx
un ttol presentat anteriorment, des de la data de
la devoluci del ttol, lesmena o el despatx del ttol
previ, respectivament.
5. Si la qualificaci dels ttols a qu es refereix
lapartat anterior no sha fet en el termini assenyalat,
linteressat pot instar el registrador davant del qual
es va presentar el ttol que la dugui a terme en
el termini improrrogable de tres dies o b instar
lesmentada qualificaci del registrador incls al
quadre de substitucions aprovat per la Direcci
General dels Registres i del Notariat.
6. La qualificaci realitzada fora de termini pel
registrador titular produeix una reducci daranzels
dun trenta per cent, sense perjudici de laplicaci
del rgim sancionador corresponent.
7. Si el registrador, amb el compliment de les
seves obligacions i dins del termini establert, fa
una qualificaci negativa, totalment o parcialment,
linteressat pot recrrer davant de la Direcci dels
Registres i del Notariat o b instar laplicaci del
quadre de substitucions aprovat per la Direcci
General dels Registres i el Notariat, que assumeix
la qualificaci sota la seva responsabilitat.
8. Saplica el que disposa la Llei hipotecria
pel que fa a laplicaci del quadre de substitucions
i la qualificaci pel registrador que hi estigui incls.
Article 105. Modificaci del text refs de la Llei hipo-
tecria aprovada pel Decret de 8 de febrer de 1946.
Sintrodueix un nou article 275 bis, amb la redacci
segent:
Suplement nm. 2
Article 275 bis.
La Direcci General dels Registres i del Notariat
ha de designar, de la manera que es determini regla-
mentriament, un quadre de substitucions en virtut
del qual un o diversos registradors que serveixin
en un registre de la propietat puguin qualificar i
despatxar documents corresponents a altres regis-
tres.
Aquest quadre pot incloure registradors de la
mateixa provncia o de provncies limtrofes sense
que en cap cas puguin tenir aquestes substitucions
carcter recproc.
SECCI 8a INCORPORACI DE TCNIQUES ELECTRNIQUES,
INFORMTIQUES I TELEMTIQUES A LA SEGURETAT JURDICA PREVENTIVA
Article 106. Objecte daquesta secci.
Aquesta secci t com a objecte regular latribuci
i ls de la signatura electrnica per part de notaris i
registradors de la propietat, mercantils i de bns mobles,
en lexercici de les seves funcions pbliques.
Article 107. Implantaci obligatria de sistemes tele-
mtics.
1. Els notaris i els registradors de la propietat, mer-
cantils i de bns mobles han de disposar obligatriament
de sistemes telemtics per a lemissi, la transmissi,
la comunicaci i la recepci dinformaci.
2. La Direcci General dels Registres i del Notariat,
en desplegament del que preveu aquesta secci, ha de
determinar, mitjanant les instruccions oportunes, les
caracterstiques que han de complir aquests sistemes,
amb tecnologies peridicament actualitzades, de con-
formitat amb la legislaci notarial i hipotecria, respec-
tivament, i ha de garantir la ruptura del nexe de comu-
nicaci, de manera que simpedeixi el telebuidatge i la
manipulaci del nucli central dels seus sistemes respec-
tius demmagatzemament de la informaci.
Article 108. Adequaci als principis rectors de la sig-
natura electrnica.
La prestaci de serveis de certificaci sha de fer de
conformitat amb el que disposa el Reial decret llei 14/-
1999, de 17 de setembre, sobre signatura electrnica,
a lefecte dexpedir certificats electrnics mitjanant els
quals es vinculin unes dades de verificaci de signatura
a la identitat, qualitat professional, situaci administrativa
dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils
i de bns mobles en actiu, aix com la plaa de destinaci
assignada. Shan de desplegar reglamentriament els
requisits als quals shagin de sotmetre els dispositius
tcnics de creaci i verificaci de signatura electrnica,
la forma en qu hagin de ser generats i lliurats als seus
titulars, les mencions que hagin de contenir els certi-
ficats, el procediment i la publicitat de la seva vigncia,
suspensi o revocaci, en el marc de lesmentat Reial
decret llei i del principi de lliure accs a lactivitat de
prestaci de serveis de certificaci.
Article 109. Rgim especial de la signatura electrnica
de notaris i registradors de la propietat, mercantils
i de bns mobles.
1. A aquests efectes, la signatura electrnica per
a notaris i registradors de la propietat, mercantils i de
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
bns mobles, que ha de tenir el carcter davanada,
ha de complir, a ms, els requisits segents:
a) Estar emparada per un certificat reconegut ems
per un prestador de serveis de certificaci acreditat, de
conformitat amb el que disposen el Reial decret llei
14/1999, de 17 de setembre, sobre signatura electr-
nica, i aquesta disposici;
b) Vincular unes dades de verificaci de signatura
a la identitat del titular, la seva condici de notari o
registrador de la propietat, mercantil o de bns mobles
en servei actiu i la plaa de destinaci;
c) Expressar que ls de la signatura electrnica est
limitat exclusivament a la subscripci de documents
pblics o oficials propis de lofici del signatari;
d) Correspondres amb un dispositiu segur de crea-
ci de signatura ajustat al que disposa larticle anterior
i generat dacord amb aquest.
2. Els notaris i els registradors de la propietat, mer-
cantils i de bns mobles han dobtenir, en el moment
de la presa de possessi duna plaa, una signatura elec-
trnica avanada, basada en un certificat reconegut, amb
un dispositiu segur de creaci de signatura, de confor-
mitat amb el que preveu aquest article. Sha de procedir
de la mateixa manera quan es produeixi la revocaci
o lexpiraci del perode de validesa del certificat pre-
cedent.
3. Amb aquesta finalitat, sha de procedir en aquell
moment a la generaci de les dades de verificaci de
signatura, amb la intervenci personal del signatari, en
presncia de lautoritat corporativa competent i auxiliat
pels mecanismes tcnics corresponents. Els prestadors
de serveis de certificaci en cap cas poden emmagat-
zemar ni copiar les dades de creaci de signatura.
4. Els prestadors de serveis de certificaci no poden
emetre els certificats que emparen les signatures elec-
trniques professionals de notaris i registradors de la
propietat, mercantils o de bns mobles fins que no hagin
rebut la notificaci electrnica, signada pel titular de lr-
gan corporatiu competent, expressiva de les dades de
verificaci de signatura del signatari i acreditativa de
la condici de notari o registrador de la propietat, mer-
cantil o de bns mobles, de la situaci de servei actiu
daquest, de la seva plaa de destinaci, i dhaver-se
complert els requisits dassumpci de la signatura elec-
trnica que sestableixin reglamentriament.
5. Els notaris i els registradors de la propietat, mer-
cantils o de bns mobles estan obligats a custodiar per-
sonalment, i a adoptar les mesures de seguretat ade-
quades, les dades de creaci de signatura electrnica
que els correspongui, no poden cedir el seu s a cap
altra persona en cap cas, i han de denunciar immedia-
tament al Coegi respectiu la seva prdua, extraviament
o deteriorament, aix com qualsevol situaci o esdeve-
niment que pugui posar en perill el secret o la unicitat
del mecanisme perqu ho comuniqui al prestador de
serveis de certificaci que hagi expedit el certificat o
a qui li hagi estat transferit, perqu procedeixi imme-
diatament a suspendrel o revocar-lo.
6. En tot cas, i sense perjudici del que disposa lar-
ticle 9 del Reial decret llei 14/1999, de 17 de setembre,
sobre signatura electrnica, els prestadors de serveis de
certificaci han de procedir a la revocaci immediata
dels seus certificats a instncia de lautoritat corporativa
competent, que aix ho ha dordenar a soicitud del
mateix signatari dacord amb el que disposa el pargraf
anterior, i quan es produeixi la seva cessaci en la plaa
de destinaci. En els casos de la interrupci temporal
de les funcions del signatari que preveu la legislaci
notarial o hipotecria, o a requeriment daquest sha de
procedir a la suspensi del certificat corresponent.
417
Article 110. Utilitzaci de la signatura electrnica en
lmbit dels notaris i els registradors de la propietat,
mercantils o de bns mobles.
1. Mitjanant ls de la signatura electrnica regu-
lada en aquesta disposici, es poden remetre documents
pblics notarials, comunicacions, informes, declaracions
i autoliquidacions tributries, soicituds o certificacions
per via electrnica per part dun notari o un registrador
de la propietat, mercantil o de bns mobles adreades
a un altre notari o registrador, a les administracions pbli-
ques o a qualsevol rgan judicial, sempre en lmbit de
la seva competncia respectiva i per ra del seu ofici.
2. Pel mateix mitj segur es poden remetre cpies
simples electrniques a les entitats i les persones inte-
ressades quan la seva identitat i el seu inters legtim
constin al notari; de la mateixa manera els registradors
de la propietat i mercantils poden remetre notes simples
informatives. El receptor, pel mateix mitj, pot enviar
al remitent el justificant de recepci i, si sescau, deixar
constncia del compliment de les obligacions adminis-
tratives o tributries.
3. La signatura electrnica avanada tamb pot ser
emprada per notaris i registradors per a la tramesa de
documents i informacions als particulars amb el valor,
els efectes i els requisits que es determinin reglamen-
triament.
Article 111. Formalitzaci de negocis jurdics a dis-
tncia.
Per via electrnica, dos notaris o ms es poden reme-
tre, sota la seva respectiva signatura electrnica avan-
ada, el contingut dels documents pblics autoritzats
per cada un dells que incorporin les declaracions de
voluntat dirigides a conformar un nic negoci jurdic.
Shan de determinar reglamentriament les condicions
i el procediment per a la integraci de les diferents decla-
racions de voluntat al negoci unitari, aix com la plas-
maci daquest en un nic document pblic.
Article 112. Presentaci de ttols per la via telemtica
en els registres de la propietat, mercantils o de bns
mobles.
1. Llevat que hi hagi una indicaci en contra dels
interessats, els documents susceptibles de qualificaci
i inscripci en els registres de la propietat, mercantils
o de bns mobles poden ser presentats en aquests per
via telemtica i amb signatura electrnica avanada del
notari autoritzador o el responsable del protocol, sempre
que compleixin els requisits expressats en aquesta nor-
ma; daix, se nha de deixar constncia a la matriu o,
si sescau, al llibre indicador.
2. En aquests casos el registrador de la propietat,
mercantil o de bns mobles ha de comunicar al notari
autoritzador, o al seu successor en el protocol, per via
telemtica i amb signatura electrnica avanada da-
quest, tant la prctica de lassentament de presentaci,
com, si sescau, la seva denegaci, la nota de qualificaci
i la realitzaci de la inscripci, anotaci preventiva, can-
ceaci o nota marginal que correspongui, dacord amb
els principis de la legislaci registral.
3. Practicat lassentament registral, el notari ha de
deixar constncia de la recepci de la comunicaci i
del seu contingut en forma de testimoni, sota la seva
fe, a la matriu i a la cpia que se nexpedeixi.
4. Els assentaments de presentaci fets per aquesta
via shan de practicar per lordre que corresponguin a
la seva hora de recepci. Shan destablir reglament-
riament els criteris i el procediment perqu els assen-
taments de presentaci que portin causa de ttols pre-
418 Dimecres 16 gener 2002
sentats per via telemtica, dins o fora de les hores do-
ficina, es practiquin de manera correlativa a lhora de
la seva recepci, tenint en compte, al seu torn, lhora
de presentaci dels altres ttols que tinguin accs al regis-
tre, tant els presentats en paper com els presentats per
la via telemtica.
Article 113. Testimoniatges, certificacions i emmagat-
zemament de notificacions electrniques.
1. Els notaris poden testimoniar en suport paper,
sota la seva fe, les comunicacions o les notificacions
electrniques rebudes o efectuades, de conformitat amb
la legislaci notarial. Aix mateix, els registradors de la
propietat, mercantils o de bns mobles poden expedir
certificacions de les comunicacions electrniques que
al seu torn remetin o rebin, de conformitat amb la legis-
laci hipotecria.
2. Sha de determinar reglamentriament el proce-
diment per emmagatzemar en suport informtic adequat
les comunicacions electrniques, degudament signades,
efectuades o rebudes daltres notaris, daltres registra-
dors de la propietat i mercantils i daltres rgans de lAd-
ministraci estatal, autonmica, local o judicial.
3. Els notaris i els registradors tamb han de pro-
cedir, amb la periodicitat que sindiqui, a traslladar les
comunicacions o notificacions del suport en el qual esti-
guin emmagatzemades i tornar-les a copiar en un altre
suport tecnolgicament adequat que garanteixi, en cada
moment, la seva conservaci i lectura.
Article 114. Constataci fefaent de fets relacionats
amb suports informtics.
1. Pel procediment que es disposi reglamentria-
ment, quan un notari sigui requerit per deixar constncia
de qualsevol fet relacionat amb un arxiu informtic, no
s necessari transcriure el contingut en el document en
suport paper, i noms cal que en aquest sindiqui el
nom de larxiu i una funci alfanumrica que lidentifiqui
de manera inequvoca, obtinguda daquest dacord amb
les normes tcniques dictades a aquest efecte pel minis-
tre de Justcia. Larxiu informtic aix referenciat ha de
quedar emmagatzemat en la forma que preveu larticle
79 bis divuit. Les cpies que sexpedeixin del document
confeccionat poden reproduir nicament la part escrita
de la matriu, i shi ha dadjuntar una cpia en suport
informtic adequat de larxiu relacionat, emparada per
la signatura electrnica avanada del notari.
2. Aix mateix, a soicitud dels interessats, els nota-
ris poden emmagatzemar en arxiu informtic les comu-
nicacions electrniques rebudes, aix com les que, a
requeriment daquells, envin a tercers. En tot cas, el
notari actuant ha de deixar constncia en una acta da-
quests fets, ha de consignar la data i lhora en qu hagin
tingut lloc i ha dexpressar amb claredat els aspectes
que queden emparats sota la seva fe. A aquests efectes
exclusius, els notaris poden admetre com a requeriment
de part la instncia subscrita amb signatura electrnica
avanada atribuda al requeridor per un prestador de
serveis de certificaci acreditat mitjanant un certificat
reconegut.
Article 115. Modificaci de la Llei de 28 de maig de
1862, del notariat.
1. Safegeix un nou article 17 bis a la Llei de 28
de maig de 1862, del notariat, amb el contingut segent:
Article 17 bis.
1. Els instruments pblics a qu es refereix lar-
ticle 17 daquesta Llei no perden aquest carcter
Suplement nm. 2
noms pel fet destar redactats en suport electrnic
amb la signatura electrnica avanada del notari
i, si sescau, dels atorgants o intervinents, obtinguda
la daquell de conformitat amb la Llei reguladora
de ls de signatura electrnica per part de notaris
i altres normes complementries.
2. Shan de regular reglamentriament els
requisits indispensables per a lautoritzaci o la
intervenci i conservaci de linstrument pblic
electrnic en el que no preveu aquest article.
En tot cas, lautoritzaci o la intervenci notarial
del document pblic electrnic ha destar subjecta
a les mateixes garanties i requisits que la de qual-
sevol document pblic notarial i produeix els
mateixos efectes. En conseqncia:
a) Amb independncia del suport electrnic,
informtic o digital en el qual es contingui el docu-
ment pblic notarial, el notari ha de donar fe de
la identitat dels atorgants, que al seu judici tenen
capacitat i legitimaci, que el consentiment ha estat
prestat lliurement i que latorgament sadequa a
la legalitat i a la voluntat degudament informada
dels atorgants o intervinents.
b) Els documents pblics autoritzats per un
notari en suport electrnic, i tamb els autoritzats
sobre paper, gaudeixen de fe pblica i el seu con-
tingut es presumeix vera i ntegre dacord amb
el que disposa aquesta llei o altres lleis.
3. Les cpies autoritzades de les matrius les
pot expedir i remetre electrnicament, amb la sig-
natura electrnica avanada, el notari autoritzador
de la matriu o qui el substitueixi legalment. Aques-
tes cpies noms es poden expedir per a la seva
tramesa a un altre notari o a un registrador o a
qualsevol rgan de les administracions pbliques
o jurisdiccional, sempre en lmbit de la seva res-
pectiva competncia i per ra del seu ofici. Les
cpies simples electrniques es poden remetre a
qualsevol interessat quan la seva identitat i inters
legtim constin de manera fefaent al notari.
4. Si les cpies autoritzades, expedides elec-
trnicament, es traslladen a paper perqu conservin
lautenticitat i garantia notarial, el trasllat lha de
fer el notari a qui shagin rems.
5. Les cpies electrniques sentenen sempre
expedides pel notari autoritzador del document
matriu i no perden el seu carcter, valor i efectes
pel fet que el seu trasllat a paper el realitzi el notari
al qual shagi enviat, que ha de signar i subscriure
el document fent constar el seu carcter i pro-
cedncia.
6. Els registradors de la propietat i mercantils,
aix com els rgans de les administracions pbli-
ques i jurisdiccionals, tamb poden traslladar a
suport paper les cpies autoritzades electrniques
que hagin rebut, amb lnic efecte dincorporar-les
als expedients o arxius que els corresponguin per
ra del seu ofici en lmbit de la seva competncia
respectiva.
7. Les cpies electrniques noms sn vlides
per a la concreta finalitat per a la qual van ser
soicitades, cosa que sha de fer constar expres-
sament a cada cpia indicant-ne la finalitat.
8. En el que no preveu aquesta norma, lex-
pedici de la cpia electrnica queda subjecta al
que estableixen per a les cpies autoritzades la Llei
notarial i el seu Reglament.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
2. Safegeix una nova disposici transitria onzena
a la Llei de 28 de maig de 1862, del notariat, amb
el segent contingut:
Disposici transitria onzena.
Fins que els avenos tecnolgics no facin pos-
sible que la matriu o loriginal del document notarial
sautoritzi o sintervingui i es conservi en suport
electrnic, la regulaci del document pblic elec-
trnic que cont aquest article sentn aplicable
exclusivament a les cpies de les matrius descrip-
tures i actes, aix com, si sescau, a la reproducci
de les plisses intervingudes.
CAPTOL XII
Acci administrativa en matria dagricultura
Article 116. Declaraci dinters general de determi-
nades obres dinfraestructures hidruliques amb des-
tinaci a reg.
1. Es declaren dinters general les obres segents:
a) Obres de modernitzaci i consolidaci de rega-
dius:
Andalusia:
Obres dactualitzaci, racionalitzaci i millora de la
xarxa de reg i instaacions annexes de la zona regable
dEl Saltador, a Hurcal-Overa (Almeria), 2a fase.
Obres incloses al Pla litoral, amb infraestructures de
depuraci executades, corresponents a les zones
segents: Roquetas, Vcar, La Mojonera, El Ejido, Campo
de Njar i comarca dAlmanzora, a la provncia dAlmeria;
Llanos de Bonanza (Sanlcar de Barrameda), ampliaci
de La Algaida (Sanlcar de Barrameda), ampliaci costa
Nord-oest (Sanlcar, Rota, Chipiona) i
Conil-Chiclana-Puerto Real, a la provncia de Cadis; La
Herradura (Almucar), Almucar, Salobrea, Carchuna
(Motril) i Castell de Ferro (Gualchos), a la provncia de
Granada; Rincn de la Victoria, Vlez Mlaga, Algarrobo,
Torrox, Nerja, Mlaga (Guadalhorce i Pen del Cuervo),
Frigiliana, Canillas de Aceituno, Competa, Periana, Saya-
longa, Sedella i Torrox-Costa, a la provncia de Mlaga.
Obres de millora dels regadius de la zona regable
del Guadalhorce (Mlaga).
Arag:
Modernitzaci dels regadius de lAlt Jaln, per a la
Comunitat General de Regants de lAlt Jaln (Saragossa).
Millora del regadiu a la Comunitat de Regants Colla-
rada a Montesusn (Osca).
Millora del regadiu dels sectors XVII, XVII i XIX del
Cinca, de la Comunitat de Regants San Pedro, Castel-
florite (Osca).
Millora de regadiu de la Comunitat de Regants Gra-
n-Flumen, de Gran (Osca).
Millora de regadiu de la Comunitat de Regants dAl-
belda (Osca).
Millora de la infraestructura hidrulica per a la Comu-
nitat de Regants Santa Cruz, a Alcolea de Cinca (Osca).
Millora de regadiu de la Comunitat de Regants Sector
XI del Canal del Flumen, Sariena (Osca).
Millora de regadiu de la Comunitat de Regants Lasesa,
Sariena (Osca).
Modernitzaci regadiu de la Comunitat de Regants
Miguel Servet, Villanueva de Sigena (Osca).
Catalunya:
Millora i modernitzaci dels regadius de la Comunitat
de Regants del Canal de Pinyana (Lleida), 1a fase
dinversi.
419
Millora i modernitzaci de regadius, regulaci i reves-
timent dels canals de la Comunitat General del Canal
dUrgell (Lleida), 1a fase dinversi.
Modernitzaci i millora dels regadius de la Comunitat
de Regants del Marge Dret de lEbre (Tarragona).
Millora de regadiu per a la Comunitat General de
Regants de Valls (Tarragona).
Millora de regadius de la Comunitat de Regants del
Baix Francol (Tarragona).
Millora del regadiu de la Comunitat de Regants de
lEmbassament de Guiamets (Tarragona).
Millora del regadiu de la Comunitat de Regants de
Santa Maria de Palautordera (Barcelona).
Millora i modernitzaci dels regadius de la Comunitat
de Regants del Marge Esquerre del iu Muga, Alt Empord
(Girona).
Millora desgus superficial per a la Comunitat General
de Regants del Canal de la Dreta de lEbre, a la zona
de Roquetes (Tarragona).
Modernitzaci del regadiu de La Parrquia, de la
Comunitat de Regants del Reg dels Quatre Pobles
(Lleida).
Castella i Lle:
Millora dels regadius de la Comunitat de Regants La
Primera (Palncia).
Millora dels regadius de la Comunitat de Regants de
La Cabecera del Ro Riaza (Burgos-Segvia).
Millora dels regadius de la Comunitat de Regants de
San Agustn. Tordomar (Burgos).
Millora dels regadius de la Comunitat de Regants del
Polgon de La Nava-Serrn Becerril, a la zona regable
del canal de Castilla-ramal Campos-polgon de La Nava
(Palncia).
Millora dels regadius de la Comunitat de Regants de
la Reina Victoria Eugenia o de Guma, Aranda de Duero
(Burgos).
Millora dels regadius de la Comunitat de Regants
Vega del Ausn (Burgos).
Millora dels regadius de la Comunitat de Regants
Vega de Villallano. Aguilar de Campoo (Palncia).
Millora dels regadius de la Comunitat de Regants
Canal de Geria. Valladolid.
Millora dels regadius de la Comunitat de Regants de
Villagonzalo. Salamanca.
Millora dels regadius de la Comunitat de Regants San-
tiago Apstol. Candeleda. vila.
Castella-la Manxa:
Millora i modernitzaci de regadius de la zona de
Bolarque-Almonacid de Zorita de la Comunitat de
Regants dAlmonacid de Zorita (Guadalajara).
Millora i modernitzaci de regadius de la Comunitat
de Regants de Puebla de Valles (Guadalajara).
Millora i modernitzaci de regadius de lAlt Badiel,
de les comunitats de regants de Ledanca i Argecilla
(Guadalajara).
Millora i modernitzaci de regadius del riu Caamares,
de les comunitats de regants de Pinilla de Jadraque,
Medranda, Castilblanco de Henares (Guadalajara).
Millora i modernitzaci de regadius de lembassament
dAlmoguera, marge esquerre del Tajo, de la Comunitat
de Regants dAlmoguera (Guadalajara).
Extremadura:
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants de Badajoz-Canal de Lobn.
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants Vegas Altas 1, a la zona regable dOrellana
(Badajoz).
420 Dimecres 16 gener 2002
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants de Vegas Altas 2, a la zona regable dOrellana
(Badajoz).
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants de Montijo-Canal de Montijo (Badajoz).
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants dEntrerros (Badajoz).
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants de Talavera la Real, a la zona regable de
Lobn (Badajoz).
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants de Badajoz-Canal de Montijo.
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants de Guadiana del Caudillo, a la zona regable
de Montijo (Badajoz).
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants del Marge Dret de lAlagn (Cceres). cites les declaracions segents:
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants del Marge Esquerre de lAlagn (Cceres).
Millora de les xarxes de reg de la Comunitat de
Regants del Marge Esquerre de lAlagn, sectors IX-XI
(Cceres).
Millora de les xarxes de reg de la Comunitat de
Regants del Marge Esquerre de lAlagn, sector XIII
(Cceres).
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants de Borbolln y Ribera de Gata (Cceres).
Millora de les xarxes de reg i drenatge de la Comunitat
de Regants del Marge Esquerre del Rosarito (Cceres).
Galcia:
Millora i consolidaci dels regadius de Tierra Llana
(Lugo).
Millora i cosolidaci dels regadius de Valle de Lemos
(Lugo).
Millora i consolidaci dels regadius a la comarca de
La Limia (Orense).
Madrid:
Modernitzaci de regadius de la zona regable del
canal dEstremera (Madrid).
Mrcia:
Millora i modernitzaci de regadius del sector VIII,
subsectors III, IV i V, Cazalla-Tamarchete i Marchena,
de la Comunitat de Regants de Lorca (Mrcia).
Millora i modernitzaci de regadius de la zona
Cota-120, de la Comunitat de Regants de Campo de
Cartagena (Mrcia).
La Rioja:
Modernitzaci de regadius de la Comunitat de
Regants Canal del Marge Dret del Najerilla.
Modernitzaci de regadius de la Comunitat de
Regants Canal del Marge Esquerre del Najerilla.
Modernitzaci de regadius de lOja-Tirn de les comu-
nitats de regants de La Loma i Embassament de Leiva.
Modernitzaci de regadius de lAlhama, de les comu-
nitats de regants de Cabretn i Riu Alhama.
Modernitzaci de regadius del Cidacos, de la Comu-
nitat de Regants de la Squia de Mabab.
Millora de regadius del Linares, de les comunitats
de regants de Cornago, Igea i Rincn de Olivedo.
Millora dels regadius de Cenicero, de la Comunitat
de Regants del Marge Dret del Riu Najerilla.
Valncia:
Modernitzaci de regadius de la Comunitat General
de Regants de la Vall dUix (Castell). i de les altres administracions pbliques territorials, lA-
Modernitzaci de regadius de la Comunitat de
Regants de la Reial Squia dEscalona (Valncia). gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social,
Suplement nm. 2
Modernitzaci de regadius de la Comunitat de
Regants de Carcaixent (Valncia).
Modernitzaci de regadius de la Comunitat de
Regants de Sueca (Valncia).
b) Obres de transformaci en reg:
Castella i Lle:
Transformaci en regadiu de la zona regable de La
Armua, 1a fase (Salamanca).
Castella-la Manxa:
Actuacions inherents a la transformaci en regadiu
al sector II de la zona regable de La Sagra-Torrijos
(Toledo).
2. Les obres incloses en aquest article porten impl-
a) La dutilitat pblica als efectes que preveuen els
articles 9, 10 i 11 de la Llei de 16 de desembre de
1954, dexpropiaci forosa.
b) La durgncia als efectes de locupaci dels bns
afectats a qu es refereix larticle 52 de la Llei dex-
propiaci forosa.
3. Aquesta declaraci dinters general permet les
expropiacions foroses requerides per a aquestes obres
i locupaci urgent dels bns afectats.
Disposici addicional primera. Modificaci de la Llei
16/1985, de 25 de juny, del patrimoni histric
espanyol.
Amb efectes des de l1 de gener de lany 2002, es
modifica larticle 73 de la Llei 16/1985, de 25 de juny,
del patrimoni histric espanyol, que queda redactat de
la manera segent:
Article 73.
El pagament dels deutes tributaris es pot efec-
tuar mitjanant el lliurament de bns que formin
part del patrimoni histric espanyol, que estiguin
inscrits en el Registre general de bns dinters
cultural o inclosos en lInventari general, en els ter-
mes i les condicions que es prevegin reglamen-
triament.
Els guanys patrimonials que es posin de manifest
en ocasi del lliurament daquests bns en con-
cepte de pagament de qualsevol dels impostos
esmentats estan exempts de limpost sobre la renda
de les persones fsiques o de limpost sobre
societats.
Disposici addicional segona. Accs a les dades cadas-
trals.
U. Tots poden accedir a la informaci dels immobles
de la seva titularitat i a la informaci de dades no pro-
tegides contingudes en el cadastre.
Tenen la consideraci de dades protegides el nom,
els cognoms, la ra social, el codi didentificaci i el
domicili dels que figurin inscrits en el cadastre com a
titulars o subjectes passius de limpost sobre bns immo-
bles, aix com el valor cadastral i els valors del sl i,
si sescau, de la construcci, dels bns immobles
individualitzats.
Dos. Poden accedir a la informaci cadastral pro-
tegida, sense necessitat del consentiment de lafectat:
a) Els rgans de lAdministraci General de lEstat
gncia Estatal dAdministraci Tributria i les entitats
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
amb les limitacions derivades dels principis de compe-
tncia, idonetat i proporcionalitat.
b) Les comissions parlamentries dinvestigaci, el
defensor del poble i el Tribunal de Comptes, aix com
les institucions autonmiques amb funcions anlogues.
c) Els jutges i els tribunals i el ministeri fiscal.
d) Els organismes, les corporacions i les entitats
pbliques, per a lexercici de les seves funcions pbli-
ques, per mitj de lAdministraci de la qual depenguin
i sempre que hi concorrin les condicions que exigeix
lapartat a).
Tres. Llevat dels casos anteriors, laccs a les dades
cadastrals protegides noms es pot fer mitjanant el
consentiment exprs, especfic i per escrit de lafectat,
o quan una llei exclogui aquest consentiment o la infor-
maci sigui recollida en algun dels casos dinters legtim
i directe segents:
a) Per a lexecuci de projectes dinvestigaci de
carcter histric, cientfic o cultural, afavorits per uni-
versitats o centres dinvestigaci, sempre que el Ministeri
dHisenda els qualifiqui de rellevants.
b) Per al compliment i lexecuci del que estableix
la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals,
administratives i de lordre social, sobre la referncia
cadastral, llevat del valor cadastral de cada un dels immo-
bles, pels notaris i els registradors de la propietat.
c) Per a la identificaci de les parcees limtrofes,
llevat del valor cadastral de cada un dels immobles, pels
que figurin en el cadastre com a titulars o subjectes
passius de limpost sobre bns immobles.
d) Pels titulars o cotitulars de drets de transcendn-
cia real o darrendament o parceria que recaiguin sobre
els bns immobles inscrits en el cadastre, respecte da-
quests immobles.
e) Pels hereus i successors respecte dels bns
immobles del causant o transmissor que figuri inscrit
en el cadastre.
Disposici addicional tercera. Renovacions del cadas-
tre rstic.
Als efectes que preveu larticle 30 daquesta Llei, es
considera renovat el cadastre dels bns immobles de
naturalesa rstica dels municipis en els quals la recti-
ficaci de les caracterstiques cadastrals shagi fet sobre
ortofotomapa i disposin, a lentrada en vigor daquesta
Llei, de cartografia digitalitzada. A aquest efecte, el Minis-
teri dHisenda, en el termini de sis mesos, ha de publicar
en el Butllet Oficial de lEstat la relaci dels municipis
afectats.
Disposici addicional quarta. Programa de foment de
locupaci.
U. Es prorroga durant lany 2002 el programa de
foment de locupaci que regula el captol II de la Llei
12/2001, de 9 de juliol, de mesures urgents de reforma
del mercat de treball per a lincrement de locupaci
i la millora de la seva qualitat.
Dos. No obstant aix, sintrodueixen les modifica-
cions segents al dit text legal:
1. El nmero 1.2 de larticle quart queda redactat
de la manera segent: 1.2 Els treballadors inclosos
en el camp daplicaci del rgim especial de la Seguretat
Social per a treballadors autnoms, donats dalta en
aquest rgim com a mnim des de l1 de gener de 2001,
que no hagin tingut assalariats al seu crrec per a la-
compliment de la seva activitat professional en els dotze
mesos anteriors a la contractaci i contractin indefini-
dament el seu primer treballador, inclosa la contractaci
421
de treballadors fixos discontinus, quan aquest pertanyi
a algun dels coectius definits a lapartat anterior.
2. El nmero 2 de larticle quart queda redactat en
els termes segents: Tamb sincentiva, en els termes
que preveu aquesta norma, la transformaci en indefinits,
inclosa la modalitat de fix discontinu, dels contractes
de durada determinada o temporals subscrits abans de
l1 de gener de 2002. A ms, sincentiva la transformaci
en indefinits dels contractes formatius, de relleu, i de
substituci per anticipaci de ledat de jubilaci, sigui
quina sigui la data de signatura.
3. El primer pargraf del nmero 1 de larticle sis
queda redactat en els termes segent: Els contractes
indefinits inicials, inclosos els fixos discontinus, a temps
complet o parcial, subscrits durant lany 2002, donen
dret, a partir de la data de la contractaci, a les boni-
ficacions segents de la quota empresarial a la Seguretat
Social per contingncies comunes.
4. El nmero 5 de larticle sis queda redactat en
els termes segents: Les transformacions en indefinits,
incloses les que sacordin a la modalitat de fix discontinu,
que es realitzin fins al 31 de desembre de 2002 dels
contractes de durada determinada o temporals subscrits
a temps complet o parcial abans de l1 de gener de
2002, aix com la dels contractes formatius, de relleu
i de substituci per anticipaci de ledat de jubilaci con-
certats, dacord amb el que disposa la seva normativa
reguladora, a temps complet o parcial, sigui quina sigui
la data de subscripci, donen lloc a una bonificaci del
25 per 100 durant el perode dels vint-i-quatre mesos
segents a linici de la vigncia del nou contracte.
Donen dret a la mateixa bonificaci les transforma-
cions de contractes de prctiques i de relleu subscrits
inicialment a temps parcial, en indefinits a temps parcial.
En aquest cas la jornada del nou contracte indefinit ha
de ser com a mnim igual a la del contracte en prctiques
o de relleu que es transforma.
5. Safegeix un nou article onz bis, titulat Man-
teniment de bonificacions, amb la redacci segent:
Es poden mantenir les bonificacions de les quotes
de la Seguretat Social que es tinguin per la contractaci
indefinida dun treballador quan aquest hagi extingit
voluntriament un contracte, acollit a mesures previstes
en els programes anuals de foment de locupaci da-
plicaci a partir del 17 de maig de 1997, i sigui contractat
sense soluci de continutat mitjanant un nou contracte
indefinit, a temps complet o parcial, inclosa la modalitat
de fix discontinu, per una altra empresa o entitat, dins
del mateix grup dempreses.
En aquest cas, al nou contracte li sn aplicables les
bonificacions de les quotes de la Seguretat Social que
respecte del treballador tenia el patr anterior, en la
mateixa quantia i pel temps que falti per completar el
perode total previst en el moment de la seva contrac-
taci indefinida inicial.
Si el primer patr va percebre alguna altra ajuda de
foment de locupaci per la mateixa contractaci, no
est obligat a la seva devoluci, ni es t dret a una
nova ajuda, si sescau, pel nou contracte.
Tres. La disposici addicional tercera queda redac-
tada de la manera segent:
A partir de l1 de gener de 2002 s aplicable la
disposici addicional sisena de la Llei 13/1996, de 30
de desembre, de mesures fiscals, administratives i de
lordre social, en relaci amb larticle 44 de la Llei 42/-
1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, admi-
nistratives i de lordre social, pel que fa al foment de
locupaci temporal dels treballadors minusvlids.
422 Dimecres 16 gener 2002
Disposici addicional cinquena. Foment de locupaci
de discapacitats.
Les subvencions i les bonificacions que preveu el cap-
tol II del Reial decret 1451/1983, d11 de maig, pel
qual, en compliment del que preveu la Llei 13/1982,
de 7 dabril, es regula locupaci selectiva i les mesures
de foment de locupaci dels treballadors minusvlids,
no sapliquen en els casos segents:
a) Relacions laborals de carcter especial previstes
a larticle 2.1 de la Llei de lEstatut dels treballadors,
aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de
mar, o en altres disposicions legals.
b) Contractacions que afectin el cnjuge, ascen-
dents, descendents i altres parents, per consanguinitat
o afinitat, fins al segon grau incls, de lempresari o de
qui tingui crrecs de direcci o sigui membre dels rgans
dadministraci de les empreses que revesteixin la forma
jurdica de societat, aix com les que es produeixin amb
aquests ltims.
c) Contractacions efectuades amb treballadors que,
en els vint-i-quatre mesos anteriors a la data de la con-
tractaci, hagin prestat serveis a la mateixa empresa
o grup dempreses mitjanant un contracte per temps
indefinit.
El que disposa el pargraf precedent tamb s apli-
cable en el cas de vinculaci laboral anterior del tre-
ballador amb empreses a les quals la soicitant dels
beneficis hagi succet en virtut del que estableix larti-
cle 44 de la Llei de lEstatut dels treballadors.
d) Treballadors que hagin finalitzat la seva relaci
laboral de carcter indefinit en un termini de tres mesos
previs a la formalitzaci del contracte.
Disposici addicional sisena. Grau mnim de minusva-
lidesa en relaci amb les mesures de foment de lo-
cupaci i les modalitats de contractaci.
El grau mnim de minusvalidesa necessari per generar
el dret als beneficis establerts en les mesures de foment
de locupaci en favor dels minusvlids, aix com perqu
el minusvlid pugui ser contractat en prctiques o per
a la formaci amb aplicaci de les peculiaritats previstes
per a aquest coectiu ha de ser igual o superior al 33
per 100, amb una disminuci de la seva capacitat de
treball com a mnim igual o superior a aquest per-
centatge.
Disposici addicional setena. Subvencions al transport
aeri per a residents a les Illes Canries, Illes Balears,
Ceuta i Melilla.
Samplia lany 2002 lautoritzaci que va concedir
el Govern per modificar la quantia de les subvencions
al transport aeri per a residents a les Illes Canries, Illes
Balears, Ceuta i Melilla, que cont larticle 61 de la Llei
55/1999, de 29 de desembre, de mesures fiscals, admi-
nistratives i de lordre social.
Aquesta modificaci no pot suposar una disminuci
de lajuda prestada o un deteriorament en la qualitat
del servei, ni un increment dels crdits assignats a aques-
ta finalitat.
En tot cas, per a les comunitats de les Canries i
de les Illes Balears cal atenir-se al que regulen larticle
6 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificaci
del rgim econmic i fiscal de les Canries, aix com
larticle 5 de la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del rgim
especial de les Illes Balears, respectivament.
Suplement nm. 2
Disposici addicional vuitena. Frum Universal de les
Cultures Barcelona 2004.
La Fbrica Nacional de Moneda i Timbre-Reial Casa
de la Moneda inclou en els seus programes demissi
de monedes commemoratives, especials o de coecci,
lencunyaci i la comercialitzaci de monedes referides
al Frum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Len-
cunyaci i la venda daquestes monedes sacorda per
ordre del ministre dEconomia, de conformitat amb el
que estableixen la Llei 42/1994, de 30 de desembre,
i altres disposicions aplicables.
Als efectes que preveu el pargraf anterior, sautoritza
aquest organisme pblic a utilitzar denominacions, sig-
nes distintius i altres drets de propietat inteectual i
industrial relatius al Frum Universal de les Cultures Bar-
celona 2004.
Disposici addicional novena. Subrogaci de la Socie-
tat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) en
determinades obligacions.
La Societat Estatal de Participacions Industrials
(SEPI) se subroga en les obligacions econmiques de
lAdministraci General de lEstat imputables fins al 25
de maig de 2001, com a conseqncia del contracte
subscrit entre lEstat i Minas de Almadn y Arrayanes,
Sociedad Annima, el 30 doctubre de 1990, modificat
per lInstrument d1 de juliol de 1995.
La quantificaci de les obligacions que es dedueixin
del que preveu el pargraf anterior s verificada per la
Intervenci General de lAdministraci de lEstat.
Disposici addicional desena. Canceaci de prstecs
concedits per lEstat a Rumasa, Sociedad Annima.
U. Els crdits de Rumasa, Sociedad Annima, con-
tra lEstat derivats de les operacions de reprivatitzaci
i sanejament de les societats les accions de les quals
van ser expropiades en virtut del que disposa la Llei
7/1983, de 29 de juny, aix com limport dels preus
justos fixats per a les accions dempreses del grup que
eren propietat de Rumasa, Sociedad Annima, queden
compensats, pel seu saldo a 31 de desembre de 2001,
amb limport dels prstecs pendents de reembossament
a 31 de desembre de 2001 concedits a aquesta entitat
en virtut del Reial decret llei 8/1984, de 28 de juny,
i de larticle 62 de la Llei 37/1988, de 28 de desembre.
Dos. Queda canceat el saldo a 31 de desembre
de 2001 dels prstecs a qu fa referncia lapartat ante-
rior que no hagi estat compensat.
Tres. Tamb queda canceat, pel seu valor actual
a 31 de desembre de 2001, el deute de Rumasa, Socie-
dad Annima, amb lEstat derivat de la transmissi en
bloc dels actius i passius de Fidecaya, Sociedad An-
nima, que va autoritzar lAcord de Consell de ministres
de 17 de mar de 1982.
Quatre. La Intervenci General de lAdministraci de
lEstat realitza un control financer per verificar la quantia
dels saldos compensats o canceats a qu es refereixen
els nmeros precedents daquest article.
Cinc. Queden exemptes de limpost sobre la renda
de societats les plusvlues que si sescau es posin de
manifest com a conseqncia de la realitzaci de les
operacions autoritzades en aquest article.
Sis. Les operacions ressenyades als apartats u, dos
i tres anteriors es reflecteixen a la comptabilitat de lAd-
ministraci General de lEstat i de Rumasa, Sociedad
Annima, de lexercici 2001.
Set. Sautoritza els ministres dHisenda i dEconomia
perqu adoptin les disposicions que siguin necessries
per executar les operacions que preveu aquesta dis-
posici.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Disposici addicional onzena. Modificaci del Reial
decret llei 12/1995, de 29 de desembre, de mesures
urgents en matria pressupostria, tributria i finan-
cera.
Es fa una nova redacci del punt 6 Operacions finan-
ceres de la disposici addicional sisena del Reial decret
llei 12/1995, de 28 de desembre, de mesures urgents
en matria pressupostria, tributria i financera, a la
redacci que en fa la disposici addicional cinquena de
la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals,
administratives i de lordre social, que queda amb la
redacci segent:
Sautoritza lInstitut de Crdit Oficial perqu des-
tini una part del seu patrimoni a cancear el deute
venut contret per lEstat amb lICO com a con-
seqncia de determinats crdits i avals concedits
per les antigues entitats oficials de crdit i per lIns-
titut mateix, amb garantia de lEstat quantificada
per la Intervenci General de lAdministraci de lEs-
tat a 31 de desembre de 1998, en 267.306 milions
de pessetes.
Aix mateix sautoritza la canceaci amb crrec
al seu patrimoni del deute venut des de l1 de
gener de 1999 fins al 31 de desembre de 2001.
Amb carcter previ a la realitzaci de les ope-
racions de canceaci, lInstitut de Crdit Oficial
quantifica limport per cancear que es comunica
a la Intervenci General de lAdministraci de lEstat
perqu el verifiqui. Loperaci de canceaci es rea-
litza dacord amb els resultats del corresponent con-
trol financer efectuat pel centre directiu esmentat.
LICO deixa de liquidar interessos a lEstat pels deu-
tes als quals es refereix aquesta disposici a partir
de l1 de gener de 2002.
Amb efectes de 31 de desembre de 2001, lICO
constitueix una provisi per un import equivalent
als futurs venciments dels principals de les ope-
racions no incloses en la canceaci. Aquestes ope-
racions perden la garantia de lEstat a partir del
31 de desembre de 2001.
LInstitut de Crdit Oficial destina els resultats
generats per les anteriors operacions de canceaci
de deute, minorats en limport de la provisi que
es constitueixi, per incrementar el seu patrimoni.
Les anteriors operacions, de canceaci i totes
les provisions que hi sn vinculades es fan sense
perjudici del que estableix la Llei 43/1995, de 27
de desembre, de limpost sobre societats.
Queda sense efecte la disposici addicional cin-
quena de la Llei 13/1996, de 30 de desembre.
Disposici addicional dotzena. Prohibici dexportaci
de determinat material ds paramilitar o de seguretat.
Queda prohibida lexportaci o lexpedici de grillons
per a peus i cadenes per a cintura. Aix no obstant,
el Govern pot establir mitjanant un reial decret les con-
dicions a qu excepcionalment sha de subjectar lau-
toritzaci dexportaci daquesta classe de dispositius
restrictors del moviment dssers humans.
Disposici addicional tretzena. Rgim dincompatibili-
tats de les pensions indemnitzatries regulades a la
norma primera de lapartat 5 de larticle 10 de la
Llei 74/1980, de 29 de desembre.
U. Per determinar la procedncia de labonament
de la pensi indemnitzatria a qu fa referncia la norma
primera del nmero 5 de larticle 10 de la Llei 74/1980,
de 29 de desembre, de pressupostos generals de lEstat
per a 1981, a les persones que hagin ocupat els crrecs
423
citats en larticle esmentat, en la disposici addicional
cinquena de la Llei 21/1986, de 23 de desembre, de
pressupostos generals de lEstat per a 1987, en la dis-
posici addicional dotzena de la Llei 31/1991, de 30
de desembre, de pressupostos generals de lEstat per
a 1992, i en larticle 125 de la Llei 13/1996, de 30
de desembre, de mesures fiscals, administratives i de
lordre social, saplica, nicament i exclusivament, el
rgim singular dincompatibilitat a qu es refereixen el
nmero 5 de larticle esmentat i el nmero 3 de la dis-
posici addicional cinquena de la Llei 21/1986, de 23
de desembre.
Dos. En els casos en qu es produeixi incompati-
bilitat, en aplicaci del rgim singular assenyalat en el
nmero anterior, la percepci daquesta pensi indem-
nitzatria se suspn fins que cessin les causes que la
motiven, sense perjudici que en els casos en els quals
shagi establert la remuneraci de transici o equivalent
a qu fa referncia el nmero 3 de la disposici addi-
cional cinquena de la Llei 21/1986, shagi doptar entre
aquesta remuneraci i la pensi indemnitzatria regulada
en la norma primera del nmero 5 de larticle 10 de
la Llei 74/1980.
Tres. En el cmput de les retribucions que serveixen
de base per calcular les noves pensions indemnitzatries
que es reconeguin a partir de l1 de gener de 2002
es tenen en compte els diferents conceptes retributius
que estableix larticle 23, nmeros 2 i 3, de la Llei
30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma
de la funci pblica.
Disposici addicional catorzena. Modificaci de la Llei
54/1997, de 27 de novembre, del sector elctric.
Es fa una nova redacci de la disposici addicional
sisena de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector
elctric:
Disposici addicional sisena. Fons per al finan-
ament de les activitats del Pla general de resi-
dus radioactius.
1. Les quantitats ingressades per tarifa, peat-
ges o preus, aix com qualsevol altra forma de finan-
ament dels costos dels treballs corresponents a
la segona part del cicle del combustible nuclear,
a la gesti dels residus radioactius i al desman-
tellament i la clausura dinstaacions, inclosos els
rendiments financers generats per elles, es destinen
a dotar una provisi, i aquesta dotaci t la con-
sideraci de partida deduble en limpost sobre
societats.
Les quantitats recollides a la provisi abans
esmentada noms es poden invertir en despeses,
treballs, projectes i immobilitzacions derivats dac-
tuacions que preveu el Pla general de residus
radioactius aprovat pel Govern.
2. Tenen la consideraci de cost de diversifi-
caci i seguretat dabastament als efectes del que
preveu larticle 16.6 daquesta Llei les quantitats
destinades a dotar la provisi relativa a la segona
part del cicle del combustible nuclear, a la gesti
dels residus radioactius generats en la producci
denergia nucleoelctrica o procedents de les acti-
vitats dinvestigaci que el Ministeri dEconomia
determini que hi han estat directament relaciona-
des, i al desmantellament i la clausura dinstaa-
cions de producci denergia nucleoelctrica, aix
com a aquelles altres activitats que sespecifiquen
mitjanant un reial decret.
424 Dimecres 16 gener 2002
Disposici addicional quinzena. Adopci de mesures
cautelars en el manteniment del dret a la percepci
de les prestacions en MUFACE, ISFAS I MUGEJU.
El que estableix la disposici addicional dissetena bis
del text refs de la Llei general de la Seguretat Social,
aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de
juny, s aplicable a les prestacions corresponents ges-
tionades per MUFACE, ISFAS I MUGEJU, i aquestes
mutualitats tenen les mateixes facultats que les entitats
gestores de la Seguretat Social, en lmbit de les seves
respectives competncies.
Disposici addicional setzena. Modificaci de la Llei
4/1980, de 10 de gener, dEstatut de la rdio i la
televisi.
U. Es modifica lapartat 3 de larticle 2 de la Llei
4/1980, de 10 de gener, dEstatut de la rdio i la tele-
visi, que queda redactat de la manera segent:
3. Lorganitzaci, latribuci i la definici de
la funci de servei pblic i el control parlamentari
del tercer canal regional previst al pargraf anterior,
aix com de la radiodifusi sonora i televisi en
el mateix mbit territorial, sarticulen orgnicament
i funcionalment dacord amb els criteris que esta-
bleixen els articles 5 a 12 i 26 daquest Estatut,
i segons la llei de la comunitat autnoma.
Dos. Es modifica lapartat 1 de larticle 5 de la Llei
4/1980, de 10 de gener, de lEstatut de la rdio i la
televisi, que queda redactat de la manera segent:
1. La gesti directa dels serveis pblics de
radiodifusi sonora i televisi sexerceix a travs
de lEns Pblic RTVE, al qual se li encomana, sense
perjudici del que disposa larticle anterior, la funci
de servei pblic que queda definida de la manera
segent:
a) La producci i lemissi dun conjunt equi-
librat de programacions i canals, generalistes i
temtics, de rdio i televisi, que integrin progra-
mes diversificats, de tot tipus de gneres, a fi da-
tendre les necessitats democrtiques, socials i cul-
turals del conjunt dels ciutadans, garantint laccs
de la ciutadania a informaci, cultura, educaci i
entreteniment de qualitat.
A aquests efectes, les programacions de RTVE,
compatibilitzant lobjectiu de rendibilitat social amb
el principi deficincia econmica, han de:
Impulsar el coneixement dels valors constitu-
cionals.
Promoure activament el pluralisme, amb ple res-
pecte a les minories, mitjanant el debat demo-
crtic, la informaci objectiva i plural i la lliure
expressi dopinions.
Promoure el respecte de la dignitat humana i,
especialment, els drets dels menors, la igualtat de
sexes, la no discriminaci per motius de raa, ideo-
logia, religi i qualsevol altra circumstncia perso-
nal o social.
Impulsar la diversitat cultural i lingstica.
Oferir qualitat, diversitat, innovaci i exigncia
tica.
Tenir per objectiu atendre la ms mplia audin-
cia, assegurant la mxima continutat i cobertura
geogrfica, social i cultural.
Propiciar laccs de tothom als diferents gneres
de programaci i als esdeveniments institucionals,
socials, culturals i esportius, dirigint-se a tots els
segments daudincia, edats i grups socials, inclo-
ses les minories amb discapacitats.
Suplement nm. 2
Afavorir leducaci, la difusi inteectual i arts-
tica i dels coneixements cvics, econmics, socials,
cientfics i tcnics, i el seu desenvolupament per
mitjans audiovisuals.
Assegurar la protecci dels drets del consu-
midor.
Fomentar la producci audiovisual espanyola i
europea.
b) El conjunt de les produccions i les emissions
de rdio i televisi efectuades per RTVE han de
complir les obligacions integrades en la funci
de servei pblic definida en aquest article, tant en
les seves programacions dmbit nacional, com
en les altres que sadrecin als mbits territorials de
les corresponents comunitats i ciutats autnomes,
que han destar orientades al foment, la promoci
i el coneixement de les diversitats culturals, lings-
tiques i socials de cada una daquestes.
c) Aix mateix, forma part de la funci de servei
pblic oferir emissions internacionals, que coadju-
vin a la projecci cap a lexterior de les llenges,
les cultures i les realitats de lEstat espanyol i a
ladequada atenci als ciutadans espanyols resi-
dents o desplaats a lestranger.
d) LEns Pblic RTVE promou activament el
desenvolupament de la societat de la informaci,
participant en el progrs tecnolgic, utilitzant totes
les vies i els mitjans de distribuci i difusi, aix
com les noves tcniques de producci i de difusi
de programes i serveis de comunicaci audiovisual,
i desenvolupant nous serveis, inclosos els digitals
i en lnia, susceptibles denriquir o completar la seva
oferta de programaci, i apropant les diferents
administracions pbliques als ciutadans.
Tres. Es modifica larticle 26 de la Llei 4/1980, de
10 de gener, dEstatut de la rdio i la televisi, que queda
redactat de la manera segent:
Es constitueix una Comissi Parlamentria del
Congrs dels Diputats de conformitat amb el que
disposa el Reglament de la cambra. Aquesta Comis-
si exerceix el control de lactuaci de lEns Pblic
RTVE i les seves societats, de manera que no impe-
deixi el funcionament dels mitjans, vetllant espe-
cialment pel compliment efectiu de la funci de
servei pblic, definida i encomanada a lEns Pblic
RTVE en larticle 5.1 daquesta Llei, i controlant-ne
laplicaci correcta.
A aquests efectes, lEns Pblic RTVE remet, amb
carcter anual, a aquesta Comissi Parlamentria,
un informe sobre lexecuci de la funci de servei
pblic encomanada, referit al conjunt de les seves
activitats, programacions, serveis i emissions. Aix
mateix, presenta a la Comissi Parlamentria
esmentada la informaci que li sigui soicitada per
valorar el compliment efectiu de la funci esmen-
tada de servei pblic.
Disposici addicional dissetena. Modificacions a la Llei
dintegraci social de minusvlids.
Larticle 38.1 de la Llei 13/1982, de 7 dabril, queda
redactat de la manera segent:
1. Les empreses pbliques i privades que
donin feina a un nombre de 50 treballadors o ms
estan obligades que, dentre aquests, almenys el
2 per cent siguin treballadors minusvlids. Aquest
cmput es fa sobre la plantilla total de lempresa
corresponent, qualsevol que sigui el nombre de cen-
tres de treball daquella i qualsevol que sigui la
forma de contractaci laboral que vinculi els tre-
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
balladors de lempresa. Tamb sentn que estan
inclosos en aquest cmput els treballadors minus-
vlids que estiguin en cada moment prestant ser-
veis a les empreses pbliques o privades, en virtut
dels contractes de posada a disposici que aques-
tes hagin subscrit amb empreses de treball tem-
poral.
De manera excepcional, les empreses pbliques
i privades poden quedar exemptes daquesta obli-
gaci, de forma parcial o total, b mitjanant acords
recollits en la negociaci coectiva sectorial dmbit
estatal i, si no nhi ha, dmbit inferior, dacord amb
el que disposa larticle 83, nmeros 2 i 3, del Reial
decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel qual
saprova el text refs de la Llei de lEstatut dels
treballadors, b per opci voluntria de lempresari,
degudament comunicada a lautoritat laboral, i sem-
pre que en ambds casos sapliquin les mesures
alternatives que es determinin reglamentriament.
Disposici addicional divuitena. Modificaci de la Llei
del notariat, de 28 de maig de 1862.
Es modifica larticle 10 de la Llei del notariat, de 28
de maig de 1862, que queda amb la redacci segent:
Els que aspirin a realitzar les proves selectives
per a lingrs al notariat han de complir, en la data
en qu acabi el termini de presentaci de les ins-
tncies, les condicions segents:
1. Ser espanyol o tenir la nacionalitat de qual-
sevol pas membre de la Uni Europea.
2. Ser major dedat.
3. No estar comprs en cap dels casos que
incapaciten o impossibiliten per exercir el crrec
de notari.
4. Ser doctor o llicenciat en dret o haver con-
cls els estudis daquesta llicenciatura.
Si el ttol proceds dun estat membre de la Uni
Europea, sha de presentar el certificat acreditatiu
del reconeixement o lhomologaci del ttol equi-
valent, de conformitat amb la Directiva 89/48, de
21 de desembre de 1988, el Reial decret
1665/1991, de 24 doctubre, i altres normes de
transposici i desplegament.
Disposici addicional dinovena. Addici duna disposi-
ci addicional dissetena a la Llei 24/1988, de 28
de juliol, del mercat de valors.
Safegeix a la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat
de valors, una disposici addicional amb la redacci
segent:
Disposici addicional dissetena.
Sense perjudici de les competncies que corres-
ponen a les comunitats autnomes respecte dels
sistemes de registre, compensaci i liquidaci de
valors i dels mercats secundaris, el Govern pot auto-
ritzar, escoltades les comunitats autnomes amb
competncia en la matria, que una o diverses enti-
tats adquireixin, directament o indirectament, la
totalitat del capital de totes o algunes de les socie-
tats que administrin sistemes de registre, compen-
saci i liquidaci de valors i mercats secundaris
espanyols i que, a partir daquesta adquisici,
correspongui a aquesta o aquestes entitats la titu-
laritat del capital esmentat. Una vegada produda
ladquisici, a aquestes entitats i a les seves filials
no els s aplicable el rgim de participaci accio-
narial que preveu larticle 48.1 daquesta Llei.
425
En aquest cas, correspon a la Comissi Nacional
del Mercat de Valors autoritzar els estatuts pels
quals es regeixin aquestes entitats i les seves modi-
ficacions, aix com el nomenament dels membres
del seu consell dadministraci i dels seus directors
generals, que han de complir els requisits de les
lletres f), g) i h) de larticle 67.2 daquesta Llei.
El Govern, mitjanant un reial decret, determina
el rgim aplicable a les ofertes dadquisici de les
accions representatives del capital de les esmen-
tades entitats, el rgim de publicitat a qu shan
de sotmetre les seves participacions accionarials
i les limitacions que, si sescau, es puguin establir
en els drets derivats daquestes, aix com qualsevol
altre aspecte que sigui necessari per aplicar aquesta
disposici.
La supervisi de les entitats esmentades corres-
pon a la Comissi Nacional del Mercat de Valors.
Disposici addicional vintena. Competncia per a lau-
toritzaci dapostes en lmbit nacional i en lmbit
territorial superior al duna comunitat autnoma.
Correspon a lEstat, a travs del Ministeri dHisenda
i, concretament, de lEntitat Pblica Empresarial Loteries
i Apostes de lEstat, exercir la competncia, de confor-
mitat amb la normativa vigent, per a lautoritzaci del
desenvolupament de qualsevol tipus dapostes, qualse-
vol que en sigui el suport, bitllets, mitjans informtics
o telemtics, sempre que el seu mbit de desenvolu-
pament, aplicaci, celebraci o comercialitzaci abasti
el territori nacional o passi dels lmits duna comunitat
autnoma concreta.
Sautoritza el Ministeri dHisenda perqu dicti les dis-
posicions de desplegament que siguin necessries per
al millor compliment del que preveu aquesta disposici.
Disposici addicional vint-i-unena. Aplicaci del rgim
fiscal de la investigaci i lexplotaci dhidrocarburs
que estableix el captol X del ttol VIII de la Llei
43/1995, de limpost sobre societats.
En els perodes impositius iniciats des de l1 de gener
de 2002 el rgim fiscal previst en el captol X del ttol VIII
de la Llei 43/1995, de 27 de desembre, de limpost
sobre societats, noms el poden aplicar les entitats que
tinguin dret a la seva aplicaci abans del 31 de desembre
de 2001.
Disposici addicional vint-i-dosena. Remissi dinforma-
ci dels notaris als ajuntaments.
Safegeix un nou pargraf a lapartat 7) de larticle
111 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora
de les hisendes locals, del tenor segent:
En la relaci o lndex que els notaris remetin
a lAjuntament, aquests han de fer constar la refe-
rncia cadastral dels bns immobles quan aquesta
referncia es correspongui amb els que siguin
objecte de transmissi. Aquesta obligaci s exi-
gible a partir de l1 dabril de 2002.
Disposici addicional vint-i-tresena. Pagament de sub-
vencions a partits poltics.
1. No s procedent pagar als partits poltics, fede-
racions, coalicions o agrupacions delectors, o a qual-
sevol altra persona o entitat a les quals, per qualsevol
ttol, sha transms el crdit corresponent, les subven-
cions meritades o que es meritin de conformitat amb
el que preveuen els articles 127 de la Llei orgnica
426 Dimecres 16 gener 2002
5/1985, de 19 de juny, de rgim electoral general, i
3 de la Llei orgnica 3/1987, de 2 de juliol, sobre finan-
ament dels partits poltics, mentre que els electes per-
tanyents a les formacions poltiques esmentades no jus-
tifiquin que han adquirit la condici plena de diputat,
senador, membre del Parlament europeu o membre de
la corresponent corporaci local i lexercici efectiu del
crrec per al qual hagin estat elegits i per lelecci i
lacompliment del qual shan meritat o es meriten les
subvencions esmentades, encara que aquesta meritaci
derivi del seu reconeixement per sentncia judicial ferma.
El cas al qual es refereix lapartat anterior constitueix,
als efectes que preveu larticle 105 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa
administrativa, causa dimpossibilitat legal dexecutar les
sentncies que reconeguin el dret a percebre les esmen-
tades subvencions, sense que aquesta inexecuci doni
lloc a cap indemnitzaci.
2. Tampoc s procedent el pagament de les sub-
vencions esmentades als partits poltics, federacions,
coalicions o agrupacions electorals a favor dels quals
aquestes shan meritat, quan a les llistes electorals del
procs electoral que determini aquesta meritaci o als
rgans directius existents en aquell moment figurin per-
sones que hagin estat condemnades per sentncia ferma
per pertinena, actuaci al servei o coaboraci amb
una banda armada, si no han rebutjat pblicament les
finalitats i els mitjans de lorganitzaci terrorista a qu
van pertnyer o amb qu van coaborar o a qu van
donar suport o van exaltar.
Aquest cas constitueix, igualment, als efectes que
preveu lesmentat article 105 de la dita Llei 29/1998,
causa dimpossibilitat legal dexecuci de les sentncies
que declarin o hagin declarat el dret daquests partits
poltics, federacions, coalicions o agrupacions delectors,
o de qualsevol altra persona o entitat a la qual, per qual-
sevol ttol, sha transms el crdit corresponent, a per-
cebre les esmentades subvencions, sense que aquesta
inexecuci doni lloc a cap indemnitzaci.
La mateixa inexigibilitat de pagament i impossibilitat
legal per a lexecuci daquestes sentncies constitueix
la circumstncia que en el moment en qu shagin de
pagar les esmentades subvencions, els partits poltics,
federacions, coalicions o agrupacions delectors a favor
dels quals aquestes shan meritat, figurin persones en
els seus rgans directius o grups parlamentaris en quals-
sevol assemblees representatives o llistes electorals que
en aquest moment shagin presentat en processos elec-
torals en curs, inclosos tamb els qui tinguin la condici
delectes, que hagin estat condemnades en virtut duna
sentncia ferma per pertinena, actuaci al servei o coa-
boraci amb banda armada, si no han rebutjat pbli-
cament les finalitats i els mitjans de lorganitzaci terro-
rista a qu van pertnyer o amb la qual van coaborar
o a qu van donar suport o van exaltar, sense que aquesta
inexigibilitat de pagament i impossibilitat legal dexecu-
ci doni lloc a cap indemnitzaci.
3. Tot aix entra en vigor, sense perjudici de la con-
seqent adaptaci a aquestes previsions de la Llei org-
nica 5/1985, de 29 de juny, de rgim electoral general,
en la Llei orgnica 3/1987, de 2 de juliol, de finanament
dels partits poltics, i la Llei orgnica 6/1985, d1 de
juliol, del poder judicial.
Disposici addicional vint-i-quatrena. Extensi del
rgim del recurs governatiu en relaci amb els ttols
presentats al Registre de la propietat als ttols pre-
sentats al Registre mercantil i el de bns mobles.
La regulaci que preveu la secci 5a del captol IX
bis del ttol V per als recursos contra la qualificaci del
registrador de la propietat tamb s aplicable als recur-
sos contra la qualificaci del registrador mercantil i del
de bns mobles.
Suplement nm. 2
Disposici addicional vint-i-cinquena. Modificaci de
larticle 42 de la Llei hipotecria.
Es fa una nova redacci de larticle 42.9 de la Llei
hipotecria:
Poden demanar anotaci preventiva dels seus
respectius drets al registre corresponent:
9 El que presenti al registre algun ttol la ins-
cripci del qual no es pugui fer per algun defecte
esmenable, per impossibilitat del registrador, o
quan aquest inici dofici el procediment de rec-
tificaci derrors que observi en algun assentament
ja practicat en la forma que reglamentriament es
determini.
Disposici addicional vint-i-sisena. Prestaci de serveis
de certificaci per a notaris i registradors pel Consell
General del Notariat i el Coegi Nacional de Regis-
tradors de la Propietat i Mercantils dEspanya.
1. En el termini mxim de sis mesos des de lentrada
en vigor daquesta Llei, el Consell General del Notariat
i el Coegi de Registradors de la Propietat i Mercantils
dEspanya shan de constituir en prestadors de serveis
de certificaci, i a aquests efectes poden subcriure els
convenis oportuns, de conformitat amb el que preveu
aquesta Llei, una vegada que shagin complert els requi-
sits i les condicions establertes.
2. El Consell General del Notariat i el Coegi de
Registradors de la Propietat i Mercantils dEspanya estan
obligats a prestar els serveis de certificaci, sempre que
aix sigui soicitat per un notari o un registrador de la
propietat i mercantil respectivament.
Disposici addicional vint-i-setena. Canceaci de con-
dicions resolutries i hipoteques inscrites en el Regis-
tre de la propietat per caducitat.
Safegeix un pargraf cinqu a larticle 82 de la Llei
hipotecria amb el contingut segent:
A soicitud del titular registral de qualsevol dret
sobre la finca afectada, es poden cancear con-
dicions resolutries en garantia del preu ajornat
a qu es refereix larticle 11 daquesta Llei i hipo-
teques en garantia de qualsevol classe dobligaci,
per a les quals no shagi pactat un termini concret
de durada, quan hagi transcorregut el termini que
assenyala la legislaci civil aplicable per a la pres-
cripci de les accions derivades daquestes garan-
ties o el ms breu que a aquests efectes shagi
estipulat quan es van constituir, comptats des del
dia en qu la prestaci el compliment de la qual
es garanteix hauria hagut de ser satisfeta en la
seva totalitat segons el Registre, sempre que dins
de lany segent no en resulti que han estat reno-
vades, interrompuda la prescripci o executada
degudament la hipoteca.
Disposici addicional vint-i-vuitena. Utilitzaci de bases
grfiques al Registre de la propietat.
Saddicionen els pargrafs segents a lnic actual
de la regla 1a de larticle 9 de la Llei hipotecria amb
el contingut segent:
Es pot completar la identificaci de la finca mit-
janant la incorporaci al ttol inscriptible duna
base grfica o mitjanant la seva definici topo-
grfica dacord amb un sistema de coordenades
geogrfiques referit a les xarxes nacionals geod-
siques i danivellament en projecte expedit per un
tcnic competent.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
La base grfica cadastral o urbanstica i el plnol
topogrfic, si sutilitzen, shan dadjuntar al ttol en
exemplar duplicat. Un dels exemplars sarxiva al
Registre, sense perjudici que sincorpori a suports
informtics. De larxiu del duplicat es pren nota al
marge de lassentament corresponent a loperaci
practicada i en lexemplar arxivat el registrador fa
constar una referncia suficient a la finca corres-
ponent. Es pot obtenir larxiu de la base grfica
com a operaci registral especfica mitjanant una
acta notarial autoritzada a requeriment del titular
registral en qu es descrigui la finca i sincorpori
la base grfica.
Els registradors disposen daplicacions inform-
tiques per al tractament de bases grfiques que
permeten coordinar-les amb les finques registrals
i incorporar-hi la qualificaci urbanstica, mediam-
biental o administrativa corresponent.
Disposici addicional vint-i-novena. Modificaci de la
Llei 14/2000, de 28 de desembre, de mesures fiscals,
administratives i de lordre social.
Safegeix una lletra d) a la lletra h) de lletra A) de
larticle 43 dos, apartat segon, de la Llei 14/2000, de
28 de desembre, de mesures fiscals, administratives i
de lordre social.
d) Lincompliment de les obligacions de cus-
tdia i s de la signatura electrnica avanada del
notari, aix com lobligaci de denunciar la prdua,
lextraviament o el deteriorament o la situaci que
posi en risc el secret o la unicitat del dispositiu
segur de creaci de signatura dacord amb el que
disposa la legislaci sobre ls de signatura elec-
trnica de notaris i registradors de la propietat, mer-
cantils i de bns mobles.
Disposici addicional trentena. Remissi dinformaci
relativa a laplicaci de laranzel notarial i de regis-
tradors de la propietat, mercantils i de bns mobles.
Sha destabir reglamentriament el procediment da-
cord amb el qual els notaris i els registradors de la pro-
pietat, mercantils i de bns mobles han de facilitar infor-
maci relativa a laplicaci de laranzel notarial i registral.
Lincompliment de lobligaci de facilitar la informaci
en els termes que sestableixin reglamentriament t la
consideraci dinfracci greu.
Disposici addicional trenta-unena. Modificaci de la
Llei 1/1999, de 5 de gener, sobre regulaci de les
entitats de capital de risc i de les seves societats
gestores.
Amb efectes des de l1 de gener de 2002 sintrodueix
una nova disposici addicional, la quarta, amb la redacci
segent:
1. Als efectes que preveu la lletra c) de la-
partat 4 de larticle 27 de la Llei 19/1994, de 6
de juliol, les inversions que preveu la lletra a) de
lapartat esmentat les poden fer les societats que
duguin a terme a larxiplag la seva activitat en
les quals el subjecte passiu participi per mitj de
les entitats de capital de risc regulades en aquesta
Llei, exclusivament quan es compleixin els requisits
segents:
a) La societat participada per lentitat de capital
de risc ha dadquirir, dins del termini del qual disposi
el subjecte passiu que va dotar la reserva per a
inversions a les Canries, actius que compleixin les
condicions que preveu la lletra a) de lapartat 4
427
de larticle 27 de la Llei 19/1994, exceptuant-ne
els immobles usats. Aquestes inversions no donen
lloc a cap altre benefici fiscal per aquest concepte.
b) La inversi esmentada en la lletra anterior
lha de mantenir en funcionament lentitat adqui-
rent, durant cinc anys, a comptar des de la data
dadquisici dels actius fixos, o durant la seva vida
si s inferior, sense que, en cap cas, en cedeixi
ls a terceres.
Fins que transcorri aquest termini, lentitat de
capital de risc ha de mantenir la seva participaci
a lentitat que hagi realitzat la inversi, sense que,
al seu torn, el subjecte passiu que va dotar la reser-
va per a inversions a les Canries li transmeti la
seva participaci.
c) Les entitats de capital de risc que sacullin
a aquesta disposici han didentificar les accions
o les participacions que suposin materialitzaci de
la reserva per a inversions, emetent cada exercici
una certificaci als seus socis en qu sacrediti les-
tat de compliment dels requisits esmentats en les
lletres anteriors. Lincompliment daquesta obliga-
ci es considera una infracci greu als efectes de
larticle 38 daquesta Llei.
2. Lincompliment dels requisits que esmenten
les lletres a) i b) de lapartat 1 t, per al subjecte
passiu que va dotar la reserva per a inversions a
les Canries, les conseqncies que preveu lapar-
tat 8 de larticle 27 de la Llei 19/1994, i suposa,
per a lentitat de capital de risc, respecte de les
participacions afectades, la prdua del rgim espe-
cial previst a larticle 69 de la Llei 43/1995, de
limpost sobre societats, de larticle 27 de la Llei
19/1994.
Disposici addicional trenta-dosena. Jubilaci dels fun-
cionaris dels cossos de Policia de les comunitats
autnomes.
El Govern, en el termini ms breu possible, ha de
presentar un informe en qu sanalitza la situaci dels
funcionaris de les policies autonmiques en el nou marc
de la jubilaci gradual i flexible en funci de ledat de
jubilaci en comparaci amb la resta dels cossos i forces
de Seguretat de lEstat.
Disposici transitria primera. Exempci per danys
personals.
La nova redacci de la lletra q) de larticle 7 de la
Llei 40/1998, de 9 de desembre, de limpost sobre la
renda de les persones fsiques i altres normes tributries,
que fa larticle 1 daquesta Llei, s aplicable en els pero-
des impositius iniciats a partir de l1 de gener de 2001.
Disposici transitria segona. Suspensi de lingrs
del deute tributari que regula larticle 80.6 de la
Llei 40/1998, de 9 de desembre, de limpost sobre
la renda de les persones fsiques i altres normes
tributries.
La soicitud de suspensi de lingrs que regula lar-
ticle 80.6 de la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de
limpost sobre la renda de les persones fsiques i altres
normes tributries, en la redacci que en fa larticle 1
daquesta Llei, s aplicable a les declaracions corres-
ponents als perodes impositius que sinicin a partir de
l1 de gener de 2001.
428 Dimecres 16 gener 2002
Disposici transitria tercera. Reinversi de beneficis
extraordinaris en limpost sobre societats.
U. Les rendes acollides a la reinversi de beneficis
extraordinaris que preveu larticle 21 de la Llei 43/1995,
de 27 de desembre, de limpost sobre societats, segons
la redacci vigent fins a l1 de gener de 2002, es regulen
pel que estableixen aquest mateix article i les normes
de desplegament, encara que la reinversi i altres requi-
sits es produeixin en perodes impositius iniciats a partir
de l1 de gener de 2002.
Dos. No obstant el que disposa lapartat anterior,
si la reinversi sefectua en un perode impositiu iniciat
a partir de l1 de gener de 2002, el subjecte passiu
pot aplicar la deducci a qu es refereix larticle 36 ter
de la Llei 43/1995, a condici que la totalitat de la
renda diferida sintegri a la base imposable del perode
impositiu esmentat.
Tres. Els subjectes passius que en el primer perode
impositiu que sinici a partir de l1 de gener de 2002
tinguin rendes pendents dintegrar a la base imposable,
perqu shan acollit a la reinversi de beneficis extraor-
dinaris que preveu larticle 21 de la Llei 43/1995, segons
la redacci vigent fins a l1 de gener de 2002, poden
incloure aquestes rendes a la base imposable de la pri-
mera declaraci per aquest impost que es presenti a
partir de l1 de gener de 2002, totalment o parcialment,
i aplicar aix mateix la deducci que preveu larticle 36
ter de la Llei esmentada per aquestes rendes integrades
a la base imposable.
Disposici transitria quarta. Bases imposables nega-
tives pendents de compensar en limpost sobre
societats.
Les bases imposables negatives pendents de com-
pensaci a linici del primer perode impositiu que comen-
ci a partir de l1 de gener de 2002 es poden compensar
en el termini i amb els requisits que estableix lapartat 1
de larticle 23 de la Llei 43/1995, de 27 de desembre,
de limpost sobre societats, comptat a partir de laca-
bament del perode impositiu en qu es van determinar
aquestes bases imposables negatives.
Disposici transitria cinquena. Rgim transitori dels
grups fiscals.
U. Les societats que compleixin les condicions que
estableix la nova redacci de larticle 81 de la Llei 43/1995,
de 27 de desembre, de limpost sobre societats, que en
fa aquesta Llei, per ser considerades com a dependents,
sintegren al grup fiscal que estigui tributant segons el rgim
de consolidaci fiscal, en el primer perode impositiu iniciat
a partir de l1 de gener de 2002. Lopci i la comunicaci
a qu es refereix larticle 84 daquesta Llei sha de realitzar
dins daquest perode.
Dos. Les societats que no van poder optar pel rgim
de consolidaci fiscal, perqu no complien els requisits
que estableix larticle 81 de la Llei 43/1995, de 27 de
desembre, de limpost sobre societats, en la redacci
vigent fins a l1 de gener de 2002 i, tanmateix, reuneixin
les condicions que estableix la nova redacci de lar-
ticle 81 esmentat, establerta per aquesta Llei, poden
optar per aplicar el rgim de consolidaci fiscal en el
primer perode impositiu iniciat a partir de l1 de gener
de 2002, sempre que aquesta opci i la comunicaci
es faci abans de lacabament del perode impositiu
esmentat.
Suplement nm. 2
Disposici transitria sisena. Efectes de la diferncia
entre el preu dadquisici de la participaci i el seu
valor teric a les operacions realitzades pel rgim
especial de les fusions, escissions, aportacions dac-
tius i bescanvi de valors.
La valoraci resultant de la imputaci als bns amor-
titzables de limmobilitzat que correspongui a la dife-
rncia entre el preu dadquisici de la participaci i el
seu valor teric, segons la redacci que estableix aquesta
Llei a lapartat 3 de larticle 103 de la Llei 43/1995,
de 27 de desembre, de limpost sobre societats, t efec-
tes fiscals per a les operacions que shagin inscrit a partir
de l1 de gener de 2002.
Disposici transitria setena. Quotes tributries nega-
tives pendents de compensar en limpost sobre socie-
tats per societats cooperatives.
Les quotes tributries negatives pendents de com-
pensaci a linici del primer perode impositiu que comen-
ci a partir de l1 de gener de 2002 es poden compensar
en el termini que estableix lapartat 1 de larticle 24
de la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre rgim
fiscal de les cooperatives, comptat a partir de lacaba-
ment del perode impositiu en qu es van determinar
les quotes tributries negatives esmentades.
Disposici transitria vuitena. Adaptaci dels plans i
els fons de pensions preexistents a les modificacions
introdudes en la Llei 8/1987, de 8 de juny, de regu-
laci dels plans i fons de pensions.
La designaci de defensor del partcip dels plans de
pensions del sistema individual sha defectuar i comu-
nicar a la Direcci General dAssegurances i Fons de
Pensions en el termini de dotze mesos des de lentrada
en vigor daquesta Llei. La comissi de control del pla
individual sentn dissolta una vegada shagi comunicat
lesmentada designaci i el promotor lhagi notificada
a la comissi de control corresponent.
La informaci trimestral als partcips i beneficiaris dels
plans de pensions s obligatria a partir de l1 de gener
de lexercici segent al de lentrada en vigor daquesta
Llei respecte de lltim trimestre anterior.
Sense perjudici del que sha esmentat i de laplicaci
efectiva de les altres disposicions establertes en aquesta
norma des de la seva entrada en vigor, es concedeix
un termini de dotze mesos per a ladaptaci formal de
les especificacions dels plans de pensions i les normes
de funcionament dels fons de pensions al que preveu
aquesta Llei.
En els plans de pensions docupaci preexistents, la
composici i les condicions de representaci a la comis-
si de control del pla sadapten al que preveu lapartat 3
de larticle 7 de la Llei 8/1987, de 8 de juny, de regulaci
de plans i fons de pensions, modificat per aquesta Llei,
mitjanant un acord coectiu en un termini mxim de
tres anys des de lentrada en vigor daquesta Llei, trans-
corregut el qual, si no sha adoptat aquest acord, saplica
directament.
Els fons de pensions que, a lentrada en vigor da-
questa Llei, integrin simultniament plans de pensions
del sistema docupaci i plans del sistema associat o
individual, poden mantenir aquesta situaci, si b en
aquest cas no poden integrar nous plans de pensions
individuals o associats. La comissi de control daquests
fons es forma exclusivament amb representaci dels
plans docupaci i sha de procedir a les adaptacions
necessries en un termini de 12 mesos des de lentrada
en vigor daquesta Llei.
Els partcips de plans de pensions que a lentrada
en vigor daquesta Llei tinguin una edat superior als 65
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
anys, no exerceixin o hagin cessat en la relaci laboral
o professional i no estiguin cotitzant per a la contingncia
de jubilaci en cap rgim de Seguretat Social, en el ter-
mini de sis mesos des de lentrada en vigor daquesta
Llei, han de comunicar la forma de cobrament de la
prestaci corresponent dacord amb la normativa vigent.
Aquest rgim no s aplicable als partcips que hagin
realitzat aportacions exclusivament per a defunci.
Disposici transitria novena. Crdits ampliables per a
pagament dobligacions derivades de convenis amb
les comunitats autnomes per al desenvolupament
alternatiu de les comarques mineres.
Durant lexercici de lany 2002, per tal dassegurar
el compliment del pla de la mineria del carb en la seva
faceta de desenvolupament alternatiu de les comarques
mineres, les dotacions per afrontar les obligacions deri-
vades dels convenis amb les comunitats autnomes afec-
tades tenen carcter ampliable.
Disposici transitria desena. Aplicaci de la possibi-
litat doptar per la situaci de servei actiu als sub-
delegats del Govern i als directors insulars amb nome-
nament en vigor.
El que estableix larticle 50 daquesta Llei que fa una
nova redacci de larticle 29.2.n) de la Llei 30/1984,
de 2 dagost, de mesures per a la reforma de la funci
pblica, s aplicable als subdelegats del Govern a les
provncies i als directors insulars de lAdministraci Gene-
ral de lEstat amb nomenament en vigor a 1 de gener
de 2002, amb efectes des de la data del nomenament.
Disposici transitria onzena. Rgim transitori de la modi-
ficaci introduda en larticle 45.3 de la Llei 25/1990,
de 20 de desembre, del medicament.
La modificaci introduda en larticle 45.3 de la Llei
25/1990, del medicament, per larticle 94 daquesta Llei,
t efectes des de l1 de juliol de 2002.
Disposici transitria dotzena. Rgim transitori dels
procediments de desnonament incoats a lempara de
la Llei 26/1999, de 9 de juliol, de mesures de suport
a la mobilitat geogrfica dels membres de les Forces
Armades.
En els procediments de desnonament incoats abans
de lentrada en vigor daquesta Llei per les causes que
assenyala larticle 10 de la Llei 26/1999, de 9 de juliol,
de mesures de suport a la mobilitat geogrfica dels mem-
bres de les Forces Armades, lInstitut per a lHabitatge
de les Forces Armades acorda dofici arxivar les actua-
cions quan es tracti de procediments administratius o
desisteix del judici quan es tracti de procediments
judicials.
En un cas i en laltre, si es mantenen les causes esmen-
tades, lInstitut per a lHabitatge de les Forces Armades
inicia tot seguit lexpedient administratiu de desnona-
ment ajustant-se al nou procediment que estableix lar-
ticle esmentat.
Disposici transitria tretzena. Rgim transitori aplica-
ble a la revisi peridica general de les tarifes i les
obligacions comptables en relaci amb els serveis
pblics regulars interurbans permanents ds general
de transports de viatgers per carretera.
Laplicaci inicial del que disposen els nous nme-
ros 5 i 7 de larticle 19 de la Llei 16/1987, de 30 de
juliol, dordenaci dels transports terrestres, en la redac-
429
ci que en fa larticle 66 daquesta Llei, sajusta al rgim
transitori segent:
a) El procediment que preveu el nmero 5 de lar-
ticle 19 de la Llei dordenaci dels transports terrestres
es comena a aplicar per a la revisi de les tarifes de
les concessions de transport pblic regular permanent
ds general de viatgers per carretera de competncia
estatal amb motiu de la corresponent al segon trimestre
de lany 2002.
Excepcionalment, la revisi tarifria corresponent al
segon trimestre de lany 2002 t com a fonament la
modificaci dels preus experimentada des doctubre de
lany 2000 fins a desembre de lany 2001.
b) El compliment del que disposa el nmero 7 de
larticle 19 de la Llei dordenaci dels transports terres-
tres s exigible en tota la seva extensi a partir del dia 1
de gener de 2004.
Aix no obstant, les empreses titulars de concessions
o autoritzacions de transport pblic regular ds general
han de comenar a comptabilitzar els seus ingressos
per venda de bitllets separadament per cada concessi
a partir de l1 de gener de 2002.
Disposici transitria catorzena. Aplicaci del rgim de
les entitats navilieres en funci del tonatge que esta-
bleix el captol XVII del ttol VIII de la Llei 43/1995,
de limpost sobre societats.
Les soicituds al Ministeri dHisenda de lautoritzaci
per aplicar el rgim de les entitats navilieres en funci
del tonatge que estableix el captol XVII del ttol VIII
de la Llei 43/1995, de limpost sobre societats, que
hagin de comenar a tenir efectes en perodes impositius
iniciats entre l1 de gener i el 31 de mar de 2002
shan de presentar durant els tres primers mesos dels
perodes impositius esmentats.
Disposici transitria quinzena. Exempci de limpost
general indirecte canari per a entitats sense nim de
lucre.
La no exigncia del requisit de reconeixement previ
de les exempcions que regulen els apartats 6) i 12) del
nmero 1 de larticle 10 de la Llei 20/1991, de 7 de
juny, saplica retroactivament a tots els organismes o
les entitats que no lhagin soicitat abans de lentrada
en vigor daquesta Llei.
Disposici transitria setzena.
El que disposa la disposici addicional catorzena de
la Llei 43/1995, de 27 de desembre, de limpost sobre
societats, en la redacci que en fa larticle 2.52 daquesta
Llei, s aplicable a les transmissions dactius que,
havent-se efectuat a lempara del que disposa el Reial
decret llei 6/2000, de 23 de juny, de mesures urgents
dintensificaci de la competncia en mercats de bns
i serveis, acord del Consell de Ministres en aplicaci
de les normes de defensa de la competncia o processos
de concentraci empresarial o decisions de la Uni Euro-
pea de la mateixa matria, no hagin concls a lentrada
en vigor daquesta Llei, o que amb el mateix emparament
sefectun a partir de l1 de gener de 2002.
Disposici transitria dissetena. Renovacions del
cadastre rstic.
Els procediments de rectificaci general de les carac-
terstiques cadastrals dels bns immobles de naturalesa
rstica iniciats i no finalitzats a lentrada en vigor da-
questa Llei es regeixen pel que estableix larticle 30,
430 Dimecres 16 gener 2002
incls el termini mxim de divuit mesos per a la resoluci
del procediment, si b aquest es comena a comptar
a partir de l1 de gener de 2002.
A aquest efecte es consideren finalitzats els proce-
diments esmentats quan les noves caracterstiques sha-
gin incorporat als corresponents padrons de limpost
sobre bns immobles, o quan se nhagi publicat lacord
daprovaci durant lany 2001.
Disposici transitria divuitena. Rgim aplicable als
recursos pendents a lentrada en vigor daquesta Llei.
El rgim que preveu aquesta Llei per al recurs gover-
natiu s aplicable als recursos interposats posteriorment
a la seva entrada en vigor.
Disposici transitria dinovena. Obligaci de traslladar
el contingut dels assentaments dels registres de la
propietat i mercantils a suport informtic.
1. En el termini dun any des de lentrada en vigor
daquesta Llei, ha de constar en suport informtic el con-
tingut dels llibres i els assentaments de tots els registres
de la propietat i mercantils dEspanya. Els registradors
que en endavant serveixin cada registre sn responsa-
bles que es traslladi a aquest suport el contingut dels
llibres que lintegren. En el termini dun dos mesos, el
Coegi de Registradors de la Propietat i Mercantils dEs-
panya ha de presentar davant de la Direcci General
dels Registres i del Notariat un pla que contingui infor-
maci referent al grau de constncia en suport informtic
dels assentaments de cada registre, aix com de les mesu-
res, els plans, els instruments i els procediments que
shagin dutilitzar a fi de complir lobligaci imposada
en aquesta disposici despecificar les dades i les actua-
cions concretes que a lefecte es proposin en relaci
amb els registres adscrits a cada deganat.
2. El cost derivat del trasllat a suport informtic del
contingut de cada registre s suportat pel registrador
o els registradors que el serveixin com a conseqncia
de la resoluci dels concursos convocats per cobrir pla-
ces vacants en quantia proporcional mentre hagin roms
en la plaa esmentada prenent com a referncia el ter-
mini dun any a qu es refereix lapartat anterior. En
cas de vacant, el Coegi de Registradors de la Propietat
i Mercantils dEspanya ha de satisfer i adoptar les mesu-
res necessries per dur a terme el trasllat a suport infor-
mtic del contingut dels assentaments del registre o dels
registres que no estiguin coberts en tot o en part per
registradors de la propietat i mercantils.
3. Lincompliment tant del deure de traslladar a
suport informtic en el termini establert, com de satisfer
limport proporcional corresponent pels obligats aix com
la falta de presentaci del pla al qual es refereix el par-
graf primer constitueix una infracci molt greu i se san-
ciona dacord amb el que disposa el rgim disciplinari
aplicable als registradors de la propietat i mercantils.
4. La previsi que recull larticle 97 dos daquesta
Llei no s aplicable fins que no es disposi de laplicaci
efectiva de laccs telemtic i immediat a les dades del
Registre mercantil, aplicaci que sha de fer en el termini
mxim dun any.
Disposici transitria vintena. Mitjans de comunicaci
telemtica entre notaris i registradors previs a la
implantaci de la signatura electrnica avanada.
1. De conformitat amb el que preveu aquesta Llei
pel que fa a lobtenci duna signatura electrnica avan-
ada pels notaris i els registradors de la propietat, mer-
cantils i de bns mobles, i fins que la Direcci General
dels Registres i del Notariat no prevegi un sistema tele-
Suplement nm. 2
mtic diferent, aquests han de disposar obligatriament
duna adrea de correu electrnica.
2. Aquesta adrea de correu electrnica els lassig-
na el Consell General del Notariat o el Coegi de Regis-
tradors de la Propietat i Mercantils dEspanya, respec-
tivament, que aix mateix s objecte de publicaci en
un directori electrnic a crrec daquells.
Disposici transitria vint-i-unena. Termini mxim per
a lobtenci de signatura electrnica avanada per
notaris i registradors de la propietat, mercantils i de
bns mobles.
En el termini mxim de nou mesos des de lentrada
en vigor daquesta Llei, els notaris i registradors de la
propietat, mercantils i de bns mobles han dobtenir del
prestador de serveis de certificaci la seva signatura elec-
trnica avanada, dacord amb les caracterstiques que
estableix larticle 109.
Disposici derogatria nica. Derogaci normativa.
U. A partir de lentrada en vigor daquesta Llei que-
den derogades les disposicions segents:
Les lletres d) i e) del nmero 5 de lapartat u de
larticle 82 de la Llei 50/1998, de 30 de desembre,
de mesures fiscals, administratives i de lordre social.
Lapartat 3 de larticle 15 de la Llei 13/1994, d1
de juny, dautonomia del Banc dEspanya.
La regla 5a de la disposici addicional desena de
la Llei 30/1981, de 7 de juliol.
Dos. Queden derogats el pargraf segon del nme-
ro 2 de larticle 222 i els pargrafs primer i segon de
larticle 253 de la Llei hipotecria.
Tres. Amb efectes per als perodes impositius que
sinicin a partir de l1 de gener de lany 2002, es deroga
lapartat dos de larticle 67, i lapartat u queda com a
pargraf nic; es suprimeixen el nmero 8 i el nme-
ro 10 de lapartat u.1 de larticle 91 i es deroga lapartat
vuit de lannex de la Llei 37/1992, de 28 de desembre,
de limpost sobre el valor afegit.
Quatre. Amb efectes per als perodes impositius que
sinicin a partir de l1 de gener de lany 2002, queda
derogat el ttol VIII del llibre primer i les disposicions addi-
cionals primera, segona i catorzena de la Llei 20/1991,
de 7 de juny, de modificaci dels aspectes fiscals del
rgim econmic fiscal de les Canries.
Cinc. Amb efectes per als perodes impositius que
sinicin a partir de l1 de gener de lany 2002 queda
derogat larticle 21 de la Llei 43/1995, de 27 de desem-
bre, de limpost sobre societats.
Sis. Queden derogades expressament les disposi-
cions segents:
1. Els articles 3 i 4 del Decret de 27 de juny de 1957,
relatiu a pagament de renda i conservaci de lhipdrom
de Madrid.
2. El Reial decret 1734/1982, de 9 de juliol, que
modifica el Decret de 27 de juny de 1957, sobre paga-
ment de renda i conservaci de lhipdrom de Madrid.
3. El Reial decret 984/1984, de 23 de maig, que
modifica el Decret de 27 de juny de 1957, sobre paga-
ment de renda i conservaci de lhipdrom de Madrid.
Cinc. Aix mateix, queden derogades les disposi-
cions del mateix rang o inferior que soposin al que esta-
bleix aquesta Llei.
Disposici final primera. Desplegament reglamentari.
Es faculta el Govern per dictar les disposicions que
siguin necessries per desplegar i executar aquesta Llei.
Suplement nm. 2 Dimecres 16 gener 2002
Disposici final segona. Ttol competencial.
El que estableix el captol IX del ttol V daquesta
Llei es dicta a lempara de la competncia que correspon
a lEstat de conformitat amb larticle 149.1.6a i 8a, a
lordenaci dels registres i instruments pblics, i legis-
laci civil, amb les excepcions establertes per al dret
civil autonmic especial.
Disposici final tercera. Entrada en vigor.
U. Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener
de 2002.
Dos. Les disposicions relatives al rgim fiscal de len-
titat de dret pblic Ports de lEstat i de les autoritats
porturies sn aplicables als perodes impositius el ter-
mini reglamentari de declaraci dels quals finalitzi a partir
de l1 de gener de 2001.
Per tant,
Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats,
que compleixin i facin complir aquesta Llei.
Madrid, 27 de desembre de 2001.
JUAN CARLOS R.
El president del Govern,
JOS MARA AZNAR LPEZ
24966 LLEI 25/2001, de 27 de desembre, per la
qual es prorroga la vigncia del concert eco-
nmic amb la Comunitat Autnoma del Pas
Basc aprovat per la Llei 12/1981, de 13 de
maig. (BOE 313, de 31-12-2001.)
JUAN CARLOS I
REI DESPANYA
A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei.
Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat la Llei
segent i jo la sanciono.
EXPOSICI DE MOTIUS
La disposici addicional primera de la Constituci
espanyola empara i respecta els drets histrics dels terri-
toris forals. LEstatut dautonomia per al Pas Basc, apro-
vat per la Llei orgnica 3/1979, de 18 de desembre,
plasma i conforma la previsi constitucional en lmbit
tributari i financer i estableix en larticle 41 que: les
relacions dordre tributari entre lEstat i el Pas Basc es
regulen mitjanant el sistema foral tradicional de concert
econmic o convenis; a ms, recull els principis i les
bases del contingut del rgim del concert.
La Constituci espanyola i lEstatut dautonomia per
al Pas Basc garanteixen lexistncia dun rgim de con- 24967 REIAL DECRET LLEI 16/2001, de 27 de
cert com a tret essencial de la foralitat. En aquest sentit
lexistncia i la continutat del concert en constitueixen
lexpressi material. Garantir a tot hora les condicions
dexistncia i de continutat del concert i la seguretat
plena sobre aquest concert s una exigncia per a les
institucions de lEstat.
En compliment de les previsions constitucionals i esta-
tutries, la Llei 12/1981, de 13 de maig, va aprovar
el concert econmic amb la Comunitat Autnoma del
Pas Basc, amb lacord previ entre lAdministraci de lEs- sa, shi van incloure un conjunt de mesures en relaci
tat i les representacions de lAdministraci de la Comu-
nitat Autnoma i dels Territoris Histrics.
Posteriorment, aquesta norma ha estat objecte de cinc
modificacions, mitjanant la Llei 49/1985, de 27 de
431
desembre; la Llei 2/1990, de 8 de juny; la Llei 27/1990,
de 26 de desembre; la Llei 11/1993, de 13 de desembre,
i la Llei 38/1997, de 4 dagost. Les lleis esmentades han
tingut per objecte lactualitzaci, ladaptaci i la modificaci
del concert en cada moment. Shi ha seguit el mateix
procediment dacord i aprovaci per llei del concert mateix.
Larticle primer del concert econmic aprovat per la
Llei 12/1981, de 13 de maig, assenyala que: aquest
concert econmic acordat entre lEstat i el Pas Basc,
de conformitat amb el que disposa lEstatut dautonomia,
sestableix fins al dia trenta-u de desembre de lany dos
mil u, sense que es prevegi expressament la possibilitat
de la seva continutat ms enll daquesta data.
Durant aquest any, les representacions de lAdminis-
traci de lEstat i de les institucions del Pas Basc han
anat exercint tasques danlisi i valoraci dels termes
del nou concert econmic aplicable a partir de lu de
gener de lany dos mil dos. Aquestes tasques, que es
poden demorar ms enll dels terminis establerts per
tramitar i aprovar la norma abans de lu de gener de
lany dos mil dos, no han de culminar sin amb lxit
dun bon acord per a tots.
En aquestes circumstncies, es considera adequat i
oport aprovar una norma amb rang de llei que propici
la continutat del concert econmic i reforci la seguretat
jurdica de tots els espanyols. Amb aquesta finalitat lar-
ticle nic daquesta Llei estableix la continutat de la
vigncia del concert econmic acordat, i aprovat per
la Llei 12/1981, de 13 de desembre, i el mant tem-
poralment, durant lany dos mil dos, en tots els seus
termes, fins a la data en qu lEstat i el Pas Basc asso-
leixin un acord daprovaci dun nou concert econmic
amb la Comunitat Autnoma del Pas Basc.
Article nic.
El concert econmic amb la Comunitat Autnoma
del Pas Basc aprovat per la Llei 12/1981, de 13 de
maig, s aplicable en tots els seus termes durant lany
dos mil dos, fins que saprovi un nou concert econmic
amb la comunitat autnoma del Pas Basc.
Disposici final nica.
Aquesta Llei entra en vigor lu de gener de dos mil
dos.
Per tant,
Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats,
que compleixin aquesta Llei i que la facin complir.
Madrid, 27 de desembre de 2001.
JUAN CARLOS R.
El president del Govern,
JOS MARA AZNAR LPEZ
desembre, de mesures per a lestabliment
dun sistema de jubilaci gradual i flexible.
(BOE 313, de 31-12-2001.)
En lAcord per a la millora i el desenvolupament del
sistema de protecci social, subscrit el 9 dabril de 2001
pel Govern, la Confederaci de Comissions Obreres, la
Confederaci Espanyola dOrganitzacions Empresarials
i la Confederaci Espanyola de la Petita i Mitjana Empre-
amb la flexibilitat de ledat de jubilaci, a fi de dotar-la
dels carcters de gradualitat i progressivitat.
Amb aquesta finalitat, es va considerar convenient
modificar la regulaci de la pensi de jubilaci, en el